[ARTICLE] Turisme: observar amb respecte o tractar com objecte

La internacionalització té un dels seus inicis en les relacions comercials. En aquestes, la finalitat és l'intercanvi de béns mentre que les persones, la cultura o el paisatge són elements presents en tant que agents necessaris o realitats contextuals.

Quan el turisme pren protagonisme, es produeix un canvi en el paper d'aquests elements ja que la cultura, el paisatge o les persones esdevenen objectes del procés, i el desplaçament dels visitants pren sentit per l'observació o interacció amb aquells.

Aquesta nova relació es pot produir des del respecte, que etimològicament vol dir precisament observar, i que implica una consideració valorativa d'allò que és observat; però també es pot produir des de la mera consideració d'objecte d'allò que contemplem, ja sigui animat o inanimat, i objecte etimològicament prové d'allò que és llançat. L'objecte, i més en la nostra civilització occidental, porta un implícit d'usar i llençar, de fruïció egòlatra, de desconsideració.

Observar amb respecte o tractar com objecte, vet aquí l'inici de la diferència entre un turisme responsable o un turisme depredador. Ja no entrem en els impactes ambientals o econòmics sinó merament en l'actitud, com exercim de viatgers pel món.

En la relació comercial la cultura era merament un codi que calia comprendre per a fer possible l'intercanvi i el negoci. En la relació turística hi ha observació, hi ha intencionalitat d'interacció, de manera que la cultura esdevé objecte. En la relació comercial la cultura era un accident, un context. En la relació turística és objecte i com a tal es produeix una relació que pot tenir connotacions positives o negatives quant a l'actitud de l'observador. Pot ser respecte o pot ser objecte.

En la relació entre el turista observador i l'objecte observat l'element primordial pot estar a una o a l'altra banda de la mirada. Perquè la importància recaigui en l'objecte -la cultura, per exemple- l'observador ha d'exercir el seu rol des del respecte, l'observació, deixant que tot ell s'imbueixi de l'objecte. El turista esdevé un subjecte passiu o, dit a la inversa, la cultura és el subjecte actiu que envolta, sedueix, i penetra en el turista.

En sentit contrari, si la importància recau en el turista, la cultura queda atrapada en l'objecte, és el turista el que decideix a cada moment fins a quin punt hi entra o no, o pot senzillament fruir d'una mostra de cultura adulterada, un concentrat barroer pensat per satisfer el desig hedonista de viure cultures instantàniament malgrat la superficialitat.

El turisme que converteix en objecte allò observat, que no permet que el viatger sigui l'objecte de l'experiència turística, té causes conegudes, com el model de massificació, el control de grans companyies en detriment d'agents locals, els valors occidentals hedonistes i de fugacitat del temps...

Recuperar un sentit del turisme com a experiència vital requereix alentir el temps, concedir al diàleg l'oportunitat de l'intercanvi i la trobada, deixar-se perdre, cercar l'ignot dins espais no necessàriament remots...

Quan solament és un espai de gaudi intens i desconnexió entre dos períodes laborals, el turisme és un passatemps, és un joc d'internet. L'experiència turística ha de permetre viure diferents vides dins d'una vida, ha de permetre fer créixer, no tornar a la vida normal giravoltant en la mateixa roda sinó haver apujat un nivell el nostre esperit, la nostra riquesa personal més íntima.

Voldríem que el turisme deixi de devorar paisatges i monuments per passar a ser un espai on el viatger pugui viure l'experiència de ser embolcallat i devorat per un entorn, una cultura.  Però no ens enganyem: difícilment el turisme majoritari deixarà de ser depredador. Doncs que ho sigui amb la màxima consideració! Acceptat això, quin espai reservem per al turisme de la vivència, de l'esperit? I com l'alimentem? Cal una actitud de les persones. Cal desenvolupar recursos. Cal canviar conceptes i models.