Explicació de la definició actualitzada de Responsabilitat Social Corporativa

He publicat la nova Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps, que actualitza les que vaig fer al 2007 i al 2014. Quan vaig fer l'actualització del 2014 vaig ser transparent explicant els canvis a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys, i així mateix faré ara.

Tal com he explicat, no suposa cap gran canvi sinó senzillament la incorporació d’alguns conceptes que han anat esdevenint part central de la responsabilitat social i, de fet, el reflex del model de la Pauta de progrés que vaig modelitzar al 2011. 

He fet aquestes tres modificacions, per ordre del text:

1. He generalitzat l'ús d'organització en lloc d'empresa en alguns llocs, donat que cada cop són més les organitzacions que gestionen l'RSC que no són empreses mercantils, si bé el concepte d'empresa podria ser aplicable a la majoria d'elles.
2. Incorporo el repte del propòsit empresarial, que malgrat de des del 2011 en parlo, no s'ha convertit en un concepte d'ús comú en el sector fins més recentment. Per tant, substitueixo "En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén..." per "En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit...".
3. Incorporació de llenguatge de gènere en alguns mots (accionistes, treballadors, clients, ciutadans).
   

A més, hi he fet els següents tres afegitons:

1. Afegitó de l'aclariment sobre el sentit de compromís no reactiu: "L’RSC no es limita a donar resposta de manera reactiva sinó que suposa complir i posar al dia permanentment els compromisos presos per l’organització [vg. etimologia]". 
2. Afegitó sobre les tendències per tal d'incorporar alguns conceptes clau i no desvincular-los del marc general que suposa l'RSC: "Les tendències actuals en RSC precisament tendeixen a trencar els marcs departamentals i obliguen a interrelacionar àrees: economia circular, empresa saludable, bon govern i propòsit empresarial, o un renaixement de les matèries socials ara com a component estratègic". 
3. Afegitó dels ODS aclarint que són un ajut: "Algunes iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueixen a marcar un full de ruta i ajuden a prioritzar ja que metodològicament actuen com la veu de la Humanitat, expressada per Nacions Unides, a partir dels grans consensos entre les parts". 

En resum, i destacant allò més rellevant: he donat més rellevància al propòsit empresarial, hi he afegit i vinculat les tendències més rellevants, i he enfatitzat que no és un enfocament reactiu.

 

No cal que faci referència a tot el que mantingut perquè, com no podia ser d'altra manera, és la majoria de coses. Però sí que voldria destacar alguns elements significatius de la definició, i que ja hi eren en aquests darrers anys:

1. La responsabilitat social és la responsabilitat envers la societat, usant la definició per desfer l'error freqüent derivat del caràcter polisèmic de "social": la responsabilitat envers la societat inclou tots els vectors, social, econòmic, ambiental, laboral i bon govern.
2. Segueixo parlant d'excel·lència social. Parlo d'aquest concepte a l'article L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa a l’excel·lència social. Però sobretot voldria destacar que l'RSC i l'impacte social es basa en una organització ben gestionada, amb qualitat, i que projecta aquesta excel·lència de gestió en àrees fins ara desconegudes per a l'empresa.
3. Segueixo parlant de l'orientació a crear valor compartit, com el gran repte d'aquesta excel·lència social de l'empresa, ara també referenciada com a empresa amb propòsit.
4. Segueixo vinculant el compromís amb el desenvolupament humà i la sostenibilitat global, per evidenciar que la sostenibilitat ha de ser global, tant en el sentit de mundial com de transversal, però posant la persona en el centre a partir del desenvolupament humà.
5. Segueixo vinculant un enfocament d'RSC amb la incorporació a les polítiques de l'empresa i, així, al seu caràcter integral i integrat.
6. Segueixo explicant la metodologia bàsica de l'RSC, que col·loquialment sovint es perd de vista i és el que dona sentit a parlar amb propietat d'RSC.
7. Segueixo referenciant l'origen empresarial i la vinculació a la gestió dels actius intangibles, ja que encara ara tendeix a confondre's amb una mera evolució de la filantropia.
8. Finalment, segueixo fent referència a les denominacions equivalents d'RSE, RSA, RSO i RSU, per mantenir el focus en la projecció a cada realitat sectorial diferenciada.
   

Explicación de la definición actualizada de Responsabilidad Social Corporativa

He publicado la nueva Definición de Responsabilidad Social. Una propuesta para los nuevos tiempos, que actualiza las que hice en 2007 y 2014. Cuando hice la actualización de 2014 fui transparente explicando los cambios en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años, y asimismo haré ahora.

Tal y como he explicado, no supone ningún gran cambio sino sencillamente la incorporación de algunos conceptos que se han ido convirtiendo en parte central de la responsabilidad social y, de hecho, el reflejo del modelo de la Pauta de progreso que modelicé en 2011. 

He hecho estas tres modificaciones, por orden del texto:

1. He generalizado el uso de organización en lugar de empresa en algunos sitios, dado que cada vez son más las organizaciones que gestionan la RSC que no son empresas mercantiles, si bien el concepto de empresa podría ser aplicable a la mayoría de ellas.
2. Incorporo el reto del propósito empresarial, que a pesar que desde 2011 utilizo el concepto, no se ha convertido en un concepto de uso común en el sector hasta más recientemente. Por tanto, sustituyo "En su máxima expresión, y más conectada con el sentido estratégico, pretende..." por "En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito...".
3. Incorporación de lenguaje de género en algunas palabras (accionistas, trabajadores, clientes, ciudadanos).
   

Además, he hecho los siguientes tres añadidos:

1. Añadido de la aclaración sobre el sentido de compromiso no reactivo: "La RSC no se limita a dar respuesta de forma reactiva sino que supone cumplir y poner al día permanentemente los compromisos tomados por la organización [vd. etimología]". 
2. Añadido sobre las tendencias para incorporar algunos conceptos clave y no desvincularlos del marco general que supone la RSC: "Las tendencias actuales en RSC precisamente tienden a romper los marcos departamentales y obligan a interrelacionar áreas: economía circular, empresa saludable, buen gobierno y propósito empresarial, o un renacimiento de las materias sociales ahora como componente estratégico”. 
3. Añadido de los ODS aclarando que son una ayuda: Algunas iniciativas como los Objetivos de Desarrollo Sostenible contribuyen a marcar una hoja de ruta y ayudan a priorizar ya que metodológicamente actúan como la voz de la Humanidad, expresada por Naciones Unidas, a partir de los grandes consensos entre las partes ”. 

En resumen, y destacando lo relevante: he dado más relevancia al propósito empresarial, he añadido y vinculado las tendencias más relevantes, y he enfatizado que no es un enfoque reactivo.

 

No hace falta que haga referencia a todo lo mantenido porque, como no podía ser de otra forma, es la mayoría de cosas. Pero sí querría destacar algunos elementos significativos de la definición, y que ya estaban en estos últimos años:

1. La responsabilidad social es la responsabilidad hacia la sociedad, usando la definición para deshacer el error frecuente derivado del carácter polisémico de "social": la responsabilidad hacia la sociedad incluye a todos los vectores, social, económico, ambiental, laboral y buen gobierno.
2. Sigo hablando de excelencia social. Hablo de este concepto en el artículo La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social. Pero sobre todo quisiera destacar que la RSC y el impacto social se basa en una organización bien gestionada, con calidad, y que proyecta esta excelencia de gestión en áreas hasta ahora desconocidas para la empresa.
3. Sigo hablando de la orientación a crear valor compartido, como el gran reto de esta excelencia social de la empresa, ahora también referenciada como empresa con propósito.
4. Sigo vinculando el compromiso con el desarrollo humano y la sostenibilidad global, para evidenciar que la sostenibilidad debe ser global, tanto en el sentido de mundial como de transversal, pero poniendo a la persona en el centro a partir del desarrollo humano.
5. Sigo vinculando un enfoque de RSC con la incorporación a las políticas de la empresa y, así, a su carácter integral e integrado.
6. Sigo explicando la metodología básica de la RSC, que coloquialmente a menudo se pierde de vista y es lo que da sentido a hablar con propiedad de RSC.
7. Sigo referenciando el origen empresarial y la vinculación a la gestión de los activos intangibles, ya que todavía tiende a confundirse con una mera evolución de la filantropía.
8. Por último, sigo haciendo referencia a las denominaciones equivalentes de RSE, RSA, RSO y RSU, para mantener el foco en la proyección en cada realidad sectorial diferenciada.
   

Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps

Acceder a la definición en castellano

Al 2007 i al 2014 vaig elaborar i fer públiques sengles definicions de Responsabilitat Social. Són les que en cada període he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits.

Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut vuit i quinze anys des d'aquells redactats i que fa divuit anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir. 

No suposa cap gran canvi sinó senzillament la incorporació d’alguns conceptes que han anat esdevenint part central de la responsabilitat social i, de fet, el reflex del model de la Pauta de progrés que vaig modelitzar al 2011. 

En el seu moment, per tal de ser transparent, vaig explicar els canvis a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys. També ara explico els canvis fets a Explicació de la definició actualitzada de Responsabilitat Social Corporativa.

Nova definició que faré servir a partir d'ara: 

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.

En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa compromesa corporativament amb la societat i amb una excel·lència social que li permet crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora, per a tots els grups d’interès.

L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (propietat, equip intern, clientela, ciutadania, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...). L’RSC no es limita a donar resposta de manera reactiva sinó que suposa complir i posar al dia permanentment els compromisos presos per l’organització [vg. etimologia]. 

L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments. 

Les tendències actuals en RSC precisament tendeixen a trencar els marcs departamentals i obliguen a interrelacionar àrees: economia circular, empresa saludable, bon govern i propòsit empresarial, o un renaixement de les matèries socials ara com a component estratègic. 

Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecta els diferents vectors, i es desenvolupa amb un sistema de gestió de millora contínua que permet identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes. 

Algunes iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueixen a marcar un full de ruta i ajuden a prioritzar ja que metodològicament actuen com la veu de la Humanitat, expressada per Nacions Unides, a partir dels grans consensos entre les parts. 

L'RSC va néixer com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur. 

La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...

El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf.

Definición de Responsabilidad Social. Una propuesta para los nuevos tiempos

Accedir a la definició en català

En 2007 y 2014 elaboré e hice públicas sendas definiciones de Responsabilidad Social. Son las que en cada período he ido utilizando, con diferentes variantes formales, en los escritos.

Me dispongo ahora, aprovechando que han transcurrido ocho y quince años desde aquellos redactados y que hace dieciocho años que nació Responsabilitat Global, a formular una nueva definición de Responsabilidad Social, no como alternativa a otras sino para poder hacer uso de un redactado con el que me sienta plenamente identificado y que a la vez pueda proponerlo a los otros agentes como reflexión a compartir. 

No supone ningún gran cambio sino sencillamente la incorporación de algunos conceptos que se han ido convirtiendo en parte central de la responsabilidad social y, de hecho, el reflejo del modelo de la Pauta de progreso que modelicé en 2011. 

En su momento, para ser transparente, expliqué los cambios en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años. También ahora explico los cambios realizados en Explicación de la definición actualizada de Responsabilidad Social Corporativa .

Nueva definición que utilizaré a partir de ahora: 

La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una organización, sea mercantil, pública o social, hacia la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente.

En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito, entendiendo el propósito empresarial como la adopción de un modelo de empresa comprometida corporativamente con la sociedad y con una excelencia social que le permite crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez, para todos los grupos de interés.

La RSC se estructura como una política de empresa basada en el compromiso con el desarrollo humano y con la sostenibilidad global, a partir de la cual la organización incorpora en los procesos de creación de valor intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (propiedad, equipo interno, clientela, ciudadanía, proveedores, financiadores, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...). La RSC no se limita a dar respuesta de forma reactiva sino que supone cumplir y poner al día permanentemente los compromisos tomados por la organización [vd. etimología]. 

La RSC supone un compromiso integral e integrado a partir de los cinco grandes vectores de impacto empresarial: económico, laboral, ambiental, social, y buen gobierno; integral porque forma parte del modelo de empresa, afecta a todas las áreas y se extiende por la cadena de valor; integrado porque se incorpora en la gestión, procesos y procedimientos. 

Las tendencias actuales en RSC precisamente tienden a romper los marcos departamentales y obligan a interrelacionar áreas: economía circular, empresa saludable, buen gobierno y propósito empresarial, o un renacimiento de las materias sociales ahora como componente estratégico. 

Metodológicamente, la RSC implica la formulación de un compromiso ético orientado a la sostenibilidad, que afecta a los diferentes vectores, y se desarrolla con un sistema de gestión de mejora continua que permite identificar los temas relevantes, dialogar con los grupos de interés, desarrollar buenas prácticas y rendir cuentas. 

Algunas iniciativas como los Objetivos de Desarrollo Sostenible contribuyen a marcar una hoja de ruta y ayudan a priorizar ya que metodológicamente actuan como la voz de la Humanidad, expresada por Naciones Unidas, a partir de los grandes consensos entre las partes. 

La RSC nació como un enfoque empresarial y, al margen de aportar un valor a la sociedad y dar respuesta a los retos que ésta plantea, pretende legítimamente garantizar la sostenibilidad empresarial a partir de fortalecer la capacidad adaptativa a los nuevos requerimientos de la sociedad y desarrollar la gestión de los activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...). Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se ha desarrollado por lo general en empresas con una cultura más avanzada y con una mayor capacidad de comprender los nuevos contextos para los negocios del futuro. 

La denominación a menudo incorpora variaciones en función del tipo de organización sujeto: Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), de las Organizaciones no lucrativas (RSO), de las Administraciones públicas (RSA), de las Universidades (RSU)...

El hecho de que tenga diferentes párrafos, lejos de suponer un exceso de literatura para una definición, está pensado para que se pueda utilizar la longitud que se prefiera, siempre tomando más párrafos por el orden en que están. Si se desea una mera definición se puede optar sólo por el primer párrafo.

“L’empresa amb propòsit és generadora de valors positius, fet que converteix l’empresariat en motor de canvi cap a un món millor”, afirma Canyelles a la Jornada Sant Cugat 2030

• Ha tingut lloc la jornada Sant Cugat 2030, la ciutat del futur, un seguit de debats sobre la ciutat organitzats pel TOT Sant Cugat amb la col·laboració de l'Ajuntament per tal de dialogar amb experts i polítics sobre l'estat de la ciutat i els reptes en un futur immediat.
• Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, ha pres part a la taula sobre ciutat sostenible, on s'ha reflexionat sobre el paper dels diferents actors, públics, empresarials i la ciutadania.
  

L'eix central de la jornada van ser els tres diàlegs d'experts, el segon dels quals es titulava Ciutat sostenible i va suposar una posada en comú sobre tot el que s'ha de tenir en compte per construïr un ecosistema de ciutat més sostenible. Va apel·lar a les administracions perquè "tinguin un rol més actiu" però també a tots els altres actors. 

Hi van participar Josep Maria Canyelles, soci consultor a Vector5, Rafael Reyes, fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Josep Maria Martí, vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, i Sònia Flotats, periodista i CEO de SOGOOD Studio, i Carles Castell, responsable de Programes Ambientals, Àrea d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Més info: Sant Cugat serà sostenible o no serà 

Canyelles va defensar que a les ciutats arreu del món és on ens juguem el desenvolupant sostenible. Cal repensar la manera com vivim a les ciutats. L’Agenda 2030, els ODS i l’Agenda Urbana marquen el full de ruta. Calen aliances a partir de la responsabilitat social de governs, empreses, organitzacions, ciutadania per fer-ho possible i accelerar el somni.

Podeu accedir al vídeo sencer de la jornada. Aquest enllaç ja porta a l'inici de la segona taula. I aquí us oferim els talls de les intervencions de Josep Maria Canyelles:

1. En menys d’un minut, la síntesi de com hem d’abordar el desenvolupament sostenible a les ciutats (també a Instagram i Facebook):

2. Com les Administracions poden treballar per una ciutat sostenible (també a Instagram i Facebook):

 3. Com la ciutadania pot contribuir a fer una ciutat sostenible (també a Instagram i Facebook):

 

4. Quina comunicació cap a la ciutadania per implicar a fer una ciutat sostenible (també a Instagram i Facebook):

 

5. Com les empreses poden treballar per una ciutat sostenible. “Avui l’empresa és un gran inductor de valors, empreses activistes amb propòsit, aquesta tendència converteix l’empresariat en motor de canvi” (també a Instagram i Facebook):

 

Notícia general: Com serà el Sant Cugat del futur? Jornada Sant Cugat 2030

Anunci previ: Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

 

Com serà el Sant Cugat del futur? Jornada Sant Cugat 2030

• Ha tingut lloc la jornada Sant Cugat 2030, la ciutat del futur, un seguit de debats sobre la ciutat organitzats pel TOT Sant Cugat amb la col·laboració de l'Ajuntament per tal de dialogar amb experts i polítics sobre l'estat de la ciutat i els reptes en un futur immediat.
• Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, ha pres part a la taula sobre ciutat sostenible, on s'ha reflexionat sobre el paper dels diferents actors, públics, empresarials i la ciutadania.
  

El més destacat del dia va ser el diàleg entre l'actual alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i Lluís Recoder, alcalde de la ciutat entre 1999 i 2010. Els dos van parlar sobre l'estat de la ciutat, l'evolució en els últims anys i els reptes de futur. Més info: Diàleg Ingla i Recoder: Preservar la qualitat de vida de Sant Cugat

L'eix central de la jornada van ser els tres diàlegs d'experts. El primer va ser La ciutat per viure: un debat entre Cristina Garrido, comissària adjunta de Smart City Expo World Congress, Guim Costa, arquitecte i vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i Javier Pérez del Pulgar, general manager a Organ. La xerrada va concloure que la diversitat és "l'atractiu de les ciutats". Més info: La diversitat econòmica, social, de gènere i cultural, clau en les ciutats del futur

Després d'un esmorzar relacional a càrrec de Serrajòrdia, la jornada va tornar a arrencar amb el segon diàleg: Ciutat sostenible. Aquest va ser una posada en comú sobre tot el que s'ha de tenir en compte per construïr un ecosistema de ciutat més sostenible, i va apel·lar a les administracions perquè "tinguin un rol més actiu". Hi van participar Josep Maria Canyelles, coordinador a Respon.cat i soci consultor a Vector5, Rafael Reyes, fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Josep Maria Martí, vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, i Sònia Flotats, periodista i CEO de SOGOOD Studio. Més info: Sant Cugat serà sostenible o no serà

L'últim debat va tractar un tema també clau a Sant Cugat: Ciutat pol econòmic, amb Jaume Vives, president de Sant Cugat Empresarial, Sun Rius, secretària de Sant Cugat Comerç i representant de la Cambra de Comerç de Terrassa, Sílvia Manzana, emprenedora i membre d'ADE Vallès, i Jordi Becaria, economista i consultor en desenvolupament local. Més info: El repte que la ciutat continuï sent un pol d'atracció empresarial i comercial

La programació va començar, a més, amb la presentació de l'estudi sobre les dinàmiques residencials i els riscos de substitució de població a Sant Cugat, a càrrec dels geògrafs i professors de la Universitat Autònoma Oriol Nel·lo i Joan Checa. Un dels titulars que se n'extreien era que hi ha més gent a Sant Cugat que ha nascut a Barcelona, i el gran "filtre" i "procés de selecció" ha estat el preu de l'habitatge. Més info: Només el 15% de la població santcugatenca ha nascut a Sant Cugat

La jornada es va retransmetre en directe i es pot recuperar el vídeo al canal de Youtube del TOT Sant Cugat.

Imatges de la Jornada

Font: Tot Sant Cugat

Anunci previ: Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

 

Intervención sobre la gestión de la diversidad de Josep Maria Canyelles en un acto del 25 aniversario de EMUN, cooperativa de Euskadi

• Josep Canyelles, socio consultor de Vector5, ha intervenido en las "Jornadas sobre Transformación: UNA VENTANA DE LA DUDA".
• Las jornadas han sido organizadas por EMUN con motivo del 25 aniversario de esta empresa cooperativa vasca de consultoría, con la que Vector5 tiene suscrito un acuerdo de colaboración. 
  

La intervención ha abordado el tema de la gestión de la diversidad, una materia muy importante en la gestión de la responsabilidad social de las empresas pero que a menudo se observa que no está suficientemente sistematizada.

Puede acceder al vídeo entero de la jornada (en euskera). Pulsando sobre la imagen accederá directamente a la intervención de Josep Maria Canyelles (en castellano) del minuto 9:45 al 47:48:

Canyelles ha situado las tendencias en responsabilidad social corporativa y ha destacado que los temas sociales están poniéndose en la agenda después de que durante muchos años hubieran quedado en segundo plano porque se consideraban filantrópicos y, por tanto, no asimilables a un sentido estratégico de la RSC. Actualmente ya no es así, sobre todo por el aumento de las desigualdades y la expectativa de que el mundo corporativo contribuya a resolver el problema desde un nuevo papel social de las empresas y un nuevo sentido de propósito empresarial.

El experto ha lamentado que, a pesar de la gran diversidad que tenemos en estos momentos, la diversidad no se está gestionando de forma sistematizada, sino que a menudo acaba siendo como una suma de buenas prácticas más bien reactivas. Además, se añade que en el caso del estado español, existe una diversidad constitutiva, la cultural y lingüística, que muchas empresas no tienen en cuenta y, lo que es más grave, que organizaciones de promoción de l a RSC y la gestión de la diversidad eliminan del listado de diversidades, lo que constituye una carencia de rigor técnico como consecuencia de una interferencia política.

Canyelles ha defendido un abordaje en positivo de la diversidad, que tenga en cuenta cómo ésta puede ser una fuente de creación de valor tanto para la empresa como para el territorio, y se ha referido a las tres T de Richard Florida, tecnologia, talento y tolerancia, como retos para ganar competitividad territorial.

También ha hecho referencia al marco de los Objetivos de Desarrollo Sostenible, y en concreto al ODS número 10 de reducción de las desigualdades, y al marco legal que obliga a las empresas grandes a publicar los estados de información no financiera (EINF) donde se pide a las empresas por la política social y los resultados.

La sesión sobre diversidad ha marcado el inicio de las Jornadas de Transformación con motivo del 25 aniversario de EMUN y de su contribución a la comunidad.

Más información en: www.eraldaketan.eus y en nota jornada

 

Intervenció sobre la gestió de la diversitat de Josep Maria Canyelles en un acte del 25 aniversari d'EMUN, cooperativa d'Euskadi

• Josep Canyelles, soci consultor de Vector5, ha intervingut avui a les "Jornades sobre Transformació: UNA FINESTRA DEL DUBTE".
• Les jornades han estat organitzades per EMUN amb motiu del 25è aniversari d'aquesta empresa cooperativa basca de consultoria, amb la qual Vector5 té subscrit un acord de col·laboració. 
  

La intervenció ha abordat el tema de la gestió de la diversitat, una matèria molt important en la gestió de la responsabilitat social de les empreses però que sovint s'observa que no està prou sistematitzada.

Podeu accedir al vídeo sencer de la jornada (en euskera). Clicant damunt la imatge accedireu directament a la intervenció de Josep Maria Canyelles (en castellà) del minut 9:45 al 47:48:

Canyelles ha situat les tendències en responsabilitat social corporativa i ha destacat que els temes socials estan posant-se a l'agenda després que durant molts anys haguessin quedat en segon pla perquè es consideraven filantròpiques i, per tant, no assimilables a un sentit estratègic de l'RSC. Actualment ja no és així, sobretot per l'augment de les desigualtats i l'expectativa que el món corporatiu contribueixi a resoldre el problema des d'un nou paper social de les empreses i un nou sentit de propòsit empresarial.

L'expert ha lamentat que, malgrat la gran diversitat que tenim en aquests moments, la diversitat no s'està gestionant d'una manera sistematitzada, sinó que sovint acaba sent com una suma de bones pràctiques més aviat reactives. A més, s'hi afegeix que en el cas de l'estat espanyol, hi ha una diversitat constitutiva, la cultural i lingüística, que moltes empreses no tenen en compte i, cosa que és més greu, que organitzacions de promoció de l'RSC i la gestió de la diversitat eliminen del llistat de diversitats, fet que constitueix una manca de rigor tècnic com a conseqüència d'una interferència política.

Canyelles ha defensat un abordatge en positiu de la diversitat, que tingui en compte com aquesta pot ser una font de creació de valor tant per a l'empresa com per al territori, i s'ha referit a les tres T de Richard Florida, tecnologia, talent i tolerància, com a reptes per guanyar competitivitat territorial.

També ha fet referència al marc del Objectius de Desenvolupament Sostenible, i en concret a l'ODS número 10 de reducció de les desigualtats, i al marc legal que obliga les empreses grans a publicar els estats d'informació no financera (EINF) on es demana a les empreses per la política social i els resultats.

La sessió sobre diversitat ha marcat l'inici de les Jornades de Transformació amb motiu del 25è aniversari d'EMUN i de la seva contribució a la comunitat.

Més informació a: www.eraldaketan.eus i a nota jornada

 

Presentació del Pla d'RSC del MNACTEC amb la participació de Josep Maria Canyelles

• Pla d’actuacions de responsabilitat social 2022-2024 recull les accions perquè el MNACTEC es consolidi com a museu sostenible.
• Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, ha situat els reptes i tendències que les organitzacions poden abordar des de la gestió de la responsabilitat social adoptant un sentit de propòsit. 
  

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha presentat el Pla d’actuacions de responsabilitat social corporativa 2022-2024, que recull les accions que el MNACTEC durà a terme per consolidar-se com a museu sostenible i millorar la vinculació amb els diversos grups d’interès amb qui es relaciona.

En l’acte de presentació han assistit Sònia Hernández, directora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Jaume Perarnau, director del MNACTEC; Gemma Sallés, sòcia i consultora de Get a Partner, i Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, i expert i formador en responsabilitat social de les empreses i organitzacions.

Canyelles ha reflexionat sobre el sentit de l'RSC en les organitzacions i com ha arribat a ser un enfocament de gestió tan estratègic. Alhora ha parlat de la tendència a desenvolupar un sentit de propòsit superior, una orientació a crear valor compartit. Vector5 acompanya organitzacions de tota mena, per dimensió o sector, en l'aprofundiment de la seva responsabilitat envers la societat, i va ser pionera a desenvolupar aquest enfocament de gestió en organitzacions públiques, socials, culturals i museístiques.

El Pla de responsabilitat social corporativa (RSC) és un projecte del MNACTEC per consolidar-se com a museu sostenible, entenent la sostenibilitat en les seves vessants econòmica, social i ambiental, i per engegar un procés de participació ciutadana i de major vinculació amb la societat. El Pla defineix més de 125 accions d’RSC que cal portar a terme per esdevenir un museu sostenible en els propers anys.

En la redacció del document hi han participat tots els grups d’interès amb qui es relaciona el MNACTEC i s’han proposat accions per a tots ells. També s’ha creat una comissió d’RSC, que vetllarà per la implementació del pla i els seus resultats.

Llegir nota de premsa

 

Sessió sobre com evitar el Green-washing i Social-washing a la VII Jornada ACCID

• Josep Maria Canyelles, Jordi Morrós, Maria Gómez Soriano i Xavier Cardona debatran sobre com evitar el Green-washing i Social-washing.
• La VII Jornada ACCID tindrà lloc a Mataró i coincideix amb els 20 anys de l'ACCID.
  

La Jornada ACCID, com el propi Congrés són des de fa anys l’esdeveniment de referència del nostre col·lectiu i dels nostres associats, en el que tenim l’oportunitat de compartir experiències i noves tendències en els àmbits comptable, financer i de control de gestió amb l’objectiu de ser un punt de trobada de professionals i acadèmics.

El proper mes de juny com cada dos anys, tením previst organitzar la VII JORNADA ACCID i APC. En aquesta ocasió tornarem a comptar amb la seu del soci protector TECNOCAMPUS, per fer un format híbrid i amb el lema “COMPTEM per a la Sostenibilitat” prevista pel 3 de juny de 2022.

La Jornada tindrà una durada d’un matí i esperem que els temes escollits, atesa la seva actualitat, mereixin l’interès dels associats, professionals i acadèmics, i contribueixin a l’actualització i millora del coneixement, sempre necessaris i encara molt més en temps tan complexos com els actuals.

 

 

9:00 – 9:30      RECEPCIÓ PARTICIPANTS

9:30 – 10:00    BENVINGUDA ALS PARTICIPANTS i ACTE D’OBERTURA (AUDITORI)

– Il·lm. Sr. David Bote, Alcalde de Mataró i President del Tecnocampus Mataró

– Dra. Montserrat Casanovas, Presidenta d’ACCID

– Sr. Francesc Gómez, President de l’APC

10:00 – 11:00  CONFERÈNCIA INAUGURAL (AUDITORI) “Els fons Next Generation: quin és el balanç un any després de l’aprovació del Pla de recuperació i resiliència?”

– Sra. Mariona Sanz i Ausàs, Directora General de Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya

– Sr. Joan Carrió i Vidal, Director de l’Oficina d’Inversions Estratègiques del Govern de les Illes Balears

11:00 – 11:20   PAUSA CAFÈ

11:20 – 12:05  WORKSHOPS DE DOCÈNCIA I RECERCA⇐

12:10 – 13:10  SESSIONS DE TREBALL SIMÙLTANIES I⇐

13:15 – 14:15  SESSIONS DE TREBALL SIMULTÀNIES II⇐

 

SESSIÓ 2:

Green-washing, Social-washing. Com evitar-ho-AUDITORI

(Homologa hores de formació en Altres matèries)

                       Presenta i modera: Xavier Cardona (CCJCC)

                       Ponents:  Maria Gómez Soriano (PwC)

                                        Jordi Morrós (UB)

                                        Josep Maria Canyelles, Consultor Vector5

                                           Sessió coordinada per la Comissió Responsabilitat Social (ACCID-CCJCC)     

Font

Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

• La jornada, serà gratuïta i oberta a tota la ciutadania i se celebrarà a la sala Clavé de La Unió, finalitzarà amb un diàleg entre l'actual alcaldessa, Mireia Ingla i l'exalcalde, Lluís Recoder
• Josep Maria Canyelles prendrà part a la taula sobre sostenibilitat.

Sant Cugat acollirà la jornada Sant Cugat 2030 per debatre com serà la ciutat d'aquí vuit anys. La jornada, que organitza el TOT Sant Cugat i que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania sota inscripció prèvia que podràs formalitzar en el formulari que s'adjunta més avall. L'acte serà el divendres 27 de maig de 9.30 h a 14.30 h a la sala Clavé de La Unió, amb esmorzar a les 11 h. També es retransmetrà en streaming.

Sota el títol, Sant Cugat 2030. Construint la ciutat del futur. Un nou model de ciutat, la sessió vol donar resposta als diversos reptes en matèria de creixement demogràfic, sostenibilitat i atractiu econòmic. I és que el municipi, una de les ciutat amb la renda per càpita més alta d'Espanya i amb uns nivells d'estudis superior a la mitjana, vol continuar posicionant-se ciutat referent. 

 

Tres temes per entendre la ciutat del futur

La sessió se celebrarà a la sala Clavé de La Unió Santcugatenca i comptarà amb la introducció del geògraf i especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori Oriol Nel·lo que presentarà les rellevants dades de l'evolució de la ciutat en els darrers vint anys, unes xifres que el TOT Sant Cugat donarà a conèixer uns dies abans. Seguidament, serà el torn del debat per entendre el futur de la ciutat es dividirà amb tres ponències protagonitzades per destacats experts en el tema:

• La ciutat per viure. En aquest diàleg es debatrà quina projecció fem de la ciutat en el seu creixement demogràfic. Com afrontem els reptes d'habitatge, equilibri amb l'entorn i la qualitat de vida. Intervindran el geògraf Oriol Nel·lo, l'arquitecte i vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, i el CEO d'Organ, Javier Pérez del Pulgar i estarà moderat per la directora adjunta del TOT, Àgata Guinó. 

• Sostenibilitat. Com s'ha d'adaptar la ciutat a tots els reptes i objectius de l'agenda 2030 pel desenvolupament sostenible, igualtat, consum i producció responsable i acció climàtica. El coordinador a Respon.cat i soci consultor a Vector5, Josep Maria Canyelles; el fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Rafael Reyes i el responsable de Programes Ambientals, Àrea d'Acció Climàtica, Diputació de Barcelona, Carles Castell, seran els ponents d'aquest diàleg que moderarà el periodista i col·laborador del TOT Joan Ramon Armadàs. 

• Pol d'atracció econòmica. Aquest diàleg girarà entorn de com s'ha d'adaptar la ciutat per continuar sent un pols d'atracció de grans empreses. Quins reptes té la ciutat en el teixit del comerç i de la petita i mitjana empresa. Hi seran presents Jaume Vives, president de Sant Cugat Empresarial; Sun Rius secretària de Sant Cugat Comerç; Sílvia Manzana, emprenedora i membre d'ADE Vallès i Jordi Bacaria, economista i consultor en desenvolupament local i que moderarà el periodista del TOT i Viaempresa, Bernat Bella. 

Debat entre alcaldes

La jornada finalitzarà amb un diàleg entre l'actual alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla i l'exalcalde, Lluís Recoder i que moderarà la directora del TOT, Laura Grau. Els dos polítics abordaran dos dels moments clau en què la ciutat ha hagut de treballar per consolidar un nou model per seguir evolucionant i adaptant-se als reptes amb l'objectiu de continuar i consolidar-se com a ciutat referent sense perdre la seva identitat i essència.

Si no veus bé el formulari, clica aquí.

Font: totsantcugat

El Consell Econòmic i Social de @matarocat lliura els premis Més Mataró Empresa Societat a les millors iniciatives d' #RSE #RSC en el sector empresarial @sommobilitat @nemmataro #estilmar

• La Jornada Anual del Consell Econòmic i Social ha donat a conèixer els guanyadors de la 1a edició dels premis Més Mataró Empresa Societat.
• Josep Maria Canyelles ha estat membre del Jurat, juntament amb representació de FAGEM, UGT i del propi ajuntament.
  

Els guardons tenen per objectiu promoure la integració de les polítiques de responsabilitat social (RS) en les iniciatives empresarials, a l’hora que contribuir al desenvolupament socioeconòmic responsable de Mataró i promoure bones pràctiques de RS que puguin servir de referència per incentivar la transferibilitat i la intercooperació.

 

           Foto de família dels guanyadors dels Premis. Foto: Albert Canalejo/Ajuntament

 

L'acte va tenir lloc dilluns 25 d'abril a la Nau Gaudí. El president del Consell Econòmic i Social de Mataró i regidor delegat d’Ocupació i Empresa, Sergi Morales, ha donat la benvinguda a la Jornada, que ha clos l'alcalde, David Bote. L’acte ha inclòs la ponència d’Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, que ha parlat de les “Claus per reconciliar el creixement econòmic amb el progrés social”.

A continuació s’ha fet la lectura del veredicte i lliurament dels Premis que, tal i com recollien les bases, s’adreçaven a projectes empresarials orientats als àmbits social (iniciatives relacionades amb la vinculació i la contribució positiva de l’activitat empresarial amb el seu entorn social), mediambiental (projectes amb sensibilitat per l’impacte mediambiental), i econòmic (actuacions relacionades amb l’ètica del model econòmic, models participatius de gestió i governança i en la innovació en clau social).

El guardó a l’Empresa gran o mitjana, ha recaigut en Estilmar SA, empresa nascuda l’any 1981 al Masnou, però establerta a Mataró, que es dedica al disseny i fabricació de teixits per moda de bany, moda íntima i esport. Més del 80% dels seus productes són exportats a més de 40 països d’arreu del món. Rep el premi pel projecte ECOWAVE, una iniciativa que destaca per l’ ús de tecnologies més eficients amb els recursos naturals, evitant el seu malbaratament i reduint la petjada en el medi ambient. A més, la política de proveïdors quilòmetre zero enforteix la xarxa local de teixidoria i tintures, alhora que potencia el sector tèxtil, el qual té un gran impacte a l’ economia a la ciutat.

Pel que fa a la categoria d’Empresa petita o microempresa el jurat ha decidit atorgar el Premi a SOM Mobilitat SCCL, cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre nascuda a Mataró el 2016 i que actualment ofereix servei de lloguer de vehicles elèctrics compartits a 23 municipis. El jurat destaca la seva aposta per una mobilitat més sostenible, reduint l’impacte mediambiental amb l’ús del vehicle elèctric compartit. També la seva vocació de treball amb altres cooperatives de la xarxa d’Economia Social, un sector fortament arrelat a la ciutat de Mataró. Per últim, també la seva coherència en totes les àrees de treball, així com l’intercooperació amb aliances estratègiques que li permetran un millor posicionament en el mercat tecnològic i de business intelligence.

Sergi Domènech (Estilmar): "Som una botiga d'alimentació a granel. Es pot comprar la quantitat que es necessita i reduir l'impacte mediambiental dels plàstics".

Ricard Jornet Ginestà (Som Mobilitat): "Som una xarxa de vehicles elèctrics que la ciutadania pot compartir amb una aplicació mòbil".

Vicente Inglada (Va de Verd): "Tèxtil sostenible de producció local sense utilitzar aigua i amb energia verda".

A la categoria d’Empresa petita o microempresa també s’han fet tres mencions especials a les empreses Coop de Pedal SCCL, Appat delivery SL i Cotexmo SL.

El darrer guardó de la nit, a la millor iniciativa d’Autònom, se l’ha endut Vicente Inglada Alcaide, per la botiga Va de Verd, ubicada al carrer de Santa Teresa. Va néixer com a cooperativa al 2017 i al 2020 es va dissoldre, continuant el negoci com a autònom un dels socis fundadors. Obté el premi per posar en valor el comerç de la ciutat amb productes naturals i a granel que fomenten el consum responsable, ecològic i de proximitat. S’ha valorat la seva contribució a potenciar la xarxa econòmica local, l’impacte mediambiental per la reducció, reutilització i reciclatge de residus i per la sensibilització cap a un consum sostenible.

Els guanyadors de cadascuna de les tres categories han rebut una dotació econòmica de 2.000 €, el reconeixement per part del Consell Econòmic i Social i l’Ajuntament de Mataró així com el suport en la promoció i presència a mitjans de la iniciativa guanyadora.

Font