He tingut l'oportunitat de conèixer l'illa de Madeira i, com tota descoberta d'un nou país i una nova cultura, m'ha semblat molt interessant i motivador. Encara que formi part de Portugal i que se sentin portuguesos és evident que la insularitat els fa conformar una realitat singular.
Començaré per alguns aprenentatges, que m'agrada deixar per escrit perquè també suposen un recordatori per al qui escriu. I al final també faré constar tres crítiques, sense que vagin en detriment de la valoració positiva de la descoberta.
Illa volcànica. Per mi, el principal record és geològic, ja que hem fet moltes excursions i totes han permès descobrir el caràcter volcànic de l'illa, amb roques ígnies aflorant per tot arreu. No me'n vaig poder estar d'explicar l'acudit del basalt... L'orografia fa que hi hagi molts precipicis i penya-segats, com el Cabo Girâo, on el descobridor Zarco va girar cua. Per cert, que justament a Câmara de Lobos, al costat del Cabo Girâo, és on Churchill hi va passar unes vacances pintant l'entorn. Un altre penya-segat, també considerable, al costat del qual vaig esmorzar i sopar!
Paisatge bananer. Bananer en el bon sentit de la paraula! Si heu visitat Madeira segur que recordeu el paisatge ple de bananers a tota l’illa. Fins i tot hi ha feixes a les muntanyes empinades per aprofitar al màxim la superfície de conreu. El plàtan forma part de l'illa, com de tota la Macaronèsia. I entremig de tanta vegetació i de tantes roques volcàniques, apareix la sargantana endèmica de Madeira, que apareixen per tot.
Bolo de caco. Un altre gran record és el bolo de caco, el pa casolà típic de Madeira. Si heu visitat Madeira
segur que el recordeu. Cada dia n’hem menjat. Per servir els plats són una mica lents, o sigui
que va bé tenir aquests talls de pa untats amb mantega d’all. Aquí parlo de caco i veureu com en fan.
Engenhos i esclavitud. L'aprofitament del sucre té molt a veure amb l'esclavitud. En un microvídeo més llarg de l'habitual (6’22’’) en parlo, tot mostrant un engenho (enginy sucrer) ja que mereix la
pena per entendre com va començar l'esclavitud com a forma de producció
en el primer capitalisme.
Levadas. Un dels fets singulars de l'illa és la quantitat de sèquies, anomenades levadas, que permeten portar l'aigua de les muntanyes cap als pobles i les explotacions agrícoles, especialment del Sud, ja que la zona més plujosa és la del Nord. Com que han de discórrer amb una inclinació molt lleugera, facilita l'existència de tota una xarxa de camins gairebé plans que van al costat de la sèquia. Cal aprofitar l'aigua des de les parts altes i canalitzar-la perquè per les valls discorren torrents, que sols porten aigua quan plou. Es pot veure en aquest vídeo el junyent de dos torrents que arriben al centre de la capital Funchal.
Macaronèsia. Desconeixia aquest nom, que es refereix a la regió formada pels arxipèlags o illes de les Açores, Madeira, Illes Salvatges, Canàries, i Cap Verd (viquipedia). Totes són d'origen volcànic i tenen característiques naturals
comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques. El nom prové del grec antic μακάρων νῆσοι, makárôn nễsoi o 'illes Afortunades', terme ja usat pels geògrafs grecs per a anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Casualment, les tres primeres lletres de MACaronèsia coincideixen amb les inicials dels tres arxipèlags (Madeira Açores Canàries): vés per on que uns que deixo el Mac a casa també m'acompanya el Mac, deu ser el destí, MACagundena!
Platges de pedres. De fet, hem fet més interior que platja ja que n'hi ha poques i són de còdols, amb excepció d'una de sorra negra i alguna altra d'artificial, com la Praia de Calheta. En aquest cas, un tractor fa la neteja de pedres que les onades han portat a la sorra. En aquest mateix enllaç podeu veure que a les platges de còdols es fan necessaris uns taulons de fusta per poder estirar-se a prendre el sol còmodament. A la Praia de Calheta reparteixen cinzeiros (cendrers) per mantenir-la neta de burilles i cendra. Aquí teniu l'etimologia de Calheta, que ve de canal, i de cinza (cendra).
Els extrems de l'illa. Per la banda oriental la visita obligada al Cabo de Sâo Lourenço, on hi ha moltíssimes sargantanes endèmiques, i per la part occidental l'oportunitat de veure la posta de sol a l'Atlàntic.
Implicació comunitària. Alguns fets em fan pensar que la gent s'implica en la vida comunitària. Malgrat que la separació de residus urbans a l'illa la veig molt pobre (molta barreja als contenidors), sí que hi ha molta reutilització de residus per engalanar els carrers, que fa la gent dels carrers. Per altra banda, al centre de Funchal hi ha moltes cases antigues que tenen les portes pintades. Es tracta del projecte #portaspintadas. O també la implicació dels pescadors en el Festival Gastronómico do Peixe Espada Preto.
Identitat. Com és esperable en una illa i que, a més, no és a prop del continent, Madeira té una identitat marcada. En aquest vídeo explico la seva bandera.
L'illa dels túnels. Les característiques orogèniques de l'illa farien difícil la
mobilitat si no fos per la gran quantitat de túnels. Aquests darrers
lustres s'han invertit molts diners europeus per foradar tota l'illa. Si bé ha suposat una gran millora a les comunicacions amb vehicle, cal dir que al final passes més estona dins els túnels que no fora, fet que resulta una mica cansat. Es pot veure el recorregut travessant l'illa des de Calheta a l'Aeroport amb velocitat ràpida (50 minuts en 2, perquè us en feu una idea). A banda, també en les excursions a peu, per les levades, calia passar per túnels, en aquest cas més limitadament i de manera necessària per poder fer excursions sense alpinisme per l'illa, però que finalment porta a recordar l'illa com la dels túnels!
Sostenibilitat. No tinc prou dades, però per l'observació diria que l'ús dels contenidors no respectaven la separació de deixalles. En tot cas, aquí teniu una foto amb un cub dels ODS al Mercado dos Lavradores. Un altre aspecte molt preocupant són els incendis. I amb una perspectiva més històrica, la presència humana ha fet desaparèixer pràcticament els llops marins de llocs que abans n'eren plens, com ara Câmara de Lobos.
Mil colors de la fruita. El primer dia vam fer un repàs de fruites exòtiques, si bé no totes cultivades a
Madeira. Per cert, pel centre de la capital, Funchal, uns preus dignes
del primer avís als turistes innocents. Al Mercado dos Lavradores de
Funchal els preus també eren per a turistes. En algunes paradetes del
carrer es podien trobar les mateixes fruites a 1/3 de preu! A un venedor
li vam fer notar que eren preus per a turistes. La seva resposta veient
que érem catalans la va clavar: proveu a anar al Mercat de la Boqueria!
Era clar que, amb un format molt modest, intentaven emmirallar-se en en
la Boqueria.
Menjar. A banda de la fruita, destacaria alguna cosa típica com el peixe-espada-preto (en català: sabre negre, Aphanopus carbo), el bacalhau, o el queijâo de castanha, que ens va encantar! I una beguda alcohòlica feta a partir de la canya de sucre, la poncha.
Peces de llana. Tenien una àmplia gamma de peces de llana, tant per al cos com per al cap, que deien que eren típiques de Madeira. Tot és possible, però semblaven talment peruanes, i la temperatura de l'illa no sembla requerir aquesta vestimenta, si més no com a indumentària típica. Algunes certament estaven fetes a l'illa, però altres a Portugal, a la Xina, o a Olot (!).
Els aspectes negatius
1. Hem notat una gran lentitud en els restaurants. Sort que sempre et porten bolo de caco, el pa típic d'allà. Però al final ja t'havies acabat la beguda o estava calenta. En algunes xarxes socials criticaven alguns restaurants per aquest fet, però vam observar que era un fet bastant generalitzat.
2. Hem notat en alguns una manca d'actualització de la informació, cosa estranya en un lloc turístic com aquest. Per exemple, el primer dia volíem començar pel Madeira Film Experience, un audiovisual que permet situar-se i que les guies recomanen. Hi vam anar i portava dies tancat per reformes, cosa que ni al web ni al Google Maps s'indicava, i que establiments veïns no sabien aportar cap altra informació. No dies sinó anys porta tancat el restaurant més especialitzat en arrossos i que encara ara recomanen les guies. O una de les instal·lacions del Jardí Botànic no funcionava però t'ho deien al comprar l'entrada, no al web. O la visita a les Grutas de Sâo Vicente, que estaven tancades i sols es podia veure l'audiovisual i un recorregut fictici però al web no s'indicava (la viquipèdia en anglès és l'únic lloc on posava que feia dos anys que estava tancat) i a Google Maps posava tancat temporalment però si clicaves a l'establiment deia que estava obert, generant confusió, i no em van respondre un correu preguntant-ho. Per cert, ens van dir que al seu web també ho posava, però sols en la versió portuguesa i no al davant sinó anar clicant. Es veu que les treballadores ja ho van indicar a la direcció de l'empresa pública que ho gestiona però no han fet res. Suposo que això permet tenir visites per a l'audiovisual que sinó es perdrien.
3. La impossibilitat de pagar amb targeta a molts llocs, fet que permetia suposar que era per generar diner negre. Fins i tot en llocs presuntament públics o sotmesos a alguna mena de concessió pública com ara el Jardí Botànic de Madeira o els Carreiros do Monte, entre molts altres (vegeu la baixada amb carros guiats per persones des del Monte). En alguns llocs et deien que no els funcionava l'aparell, però si deies que no tenies cap bitllet finalment "provaven" amb la targeta i casualment sí que els funcionava. Que en un lloc tan turístic de manera generalitzada ens trobéssim aquesta dificultat sols ens porta a pensar en una ocultació d'ingressos.
4. El Jardí Botànic estava en unes condicions de manteniment pèssimes. La majoria de plantes mal cuidades, seques, amb paràsits. Algun dels molts parcs públics amb arbres i plantes estaven en molt millor estat que no aquest jardí especialitzat. I un dels espais que inclou, amb ocells i animals dissecats era propi del segle XIX sense que s'hagués mantingut. El pots amb peixos i altres animals marins on el formol cobria sols mig animal era una mostra de la deixadesa, així com ocells dissecats plens de pols i ronyosos.
5. Un poble fantasma!! Es tracta d'un ressort anomenat Quinta do Lorde
Resort Hotel Marina, una operació immobiliària turística que havia
suposat la construcció d'un poblet sencer, però
que en aquest moment estava completament buit ja que l'estaven reformant
per complet. Aquí hi ha algunes fotos, també la d'una roca en forma d'elefant que es veu a la costa arribant-hi per mar. Travessar un poble d'aquestes característiques era com
caminar per un lloc abandonat on hi hagués radiació nuclear... Es
veu que amb la crisi del 2008 el projecte va fer fallida i es devien
més de 100M€. Just abans de la pandèmia, al gener de 2020 es va vendre
en una subhasta on calia aportar més de 54M€, i es veu que s'ho va
quedar un grup inversor espanyol. La reforma per iniciar l'activitat
turística va quedar ajornada per la pandèmia i ara ja està pràcticament
enllestit: tot un poble immaculat, sense brutícia, parets blanques,
finestres tancades, campanar que no toca les hores, i algun operari fent
feina. Ah, i tot encerclat per una tanca, no fos cas que quan funcioni
hi pugui entrar alguna persona sense pagar. A més, van tenir
problemes judicials perquè la urbanització s'havia fet en uns terrenys
de la Xarxa Natura 2000 i sense l'aprovació preceptiva inicial del Parc
Natural de Madeira. Com es veu, es tracta d'un turisme de baix impacte i gran integració a l'entorn ;)))
L'emprenedora Clara Brull és vicepresidenta de l'associació empresarial Respon.cat i l'acte ha comptat amb la intervenció de Josep Maria Canyelles, coordinador de la iniciativa empresarial, que ha parlat sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social a més de destacar els valors emprenedors, innovadors i responsables socialment de la iniciativa.
