Els territoris també han de gestionar la seva responsabilitat social. El cas dels metges a Catalunya

Tornant de fer una conferència sobre Territoris Socialment Responsables a Colòmbia, vam fer un article on ens preguntàvem si pot ser considerat responsable un país desenvolupat que, per exemple, perdi metges perquè els remunera molt per sota del context regional i, en contrapartida, intenti captar els millors professionals mèdics d’un país en desenvolupament.

El cas es referia a la captació que fa Catalunya de metges llatinoamericans, especialment colombians, de tal manera que s’afavoreix un procés de descapitalització humana per la banda d’uns professionals altament qualificats. Aquesta pèrdua, a més, és clarament quantificable en termes econòmics en tant que ha suposat al país sud-americà una gran inversió en capacitació.

Continuar llegint article (2 fulls)

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Presentació del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat

L’acte se celebrarà el proper dimarts dia 1 d'abril, a la sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana (C. de Sant Francesc de Paula, 2), a les 19:00h.

Aquest pla té el seu origen en el 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat, que es va promoure des de l'Institut Català del Voluntariat (Mem'02, Mem'03) a l'any 2002, organisme que vaig tenir el privilegi de dirigir fins a l'any 2004. És per això que ens fa una especial il·lusió donar a conèixer aquesta notícia, a banda que considerem que era una necessitat disposar-ne: no solament perquè era un compromís dels successius governs des del 2003 sinó perquè cal millorar el suport del sector públic al tercer sector i la capacitat d'incidència de les ONL a la vida pública, en un marc d'enfortiment de les organitzacions de la societat civil que no creï una major dependència institucional.

Dèiem que el compromís de la realització del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat prové precisament del 2n Congrés. En el marc del procés de treball iniciat per l’INCAVOL l’any 2001 fins el 2003 conjuntament amb el sector associatiu i de voluntariat de Catalunya, va realitzar-se el 2n Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat, organitzat el 2002, en el qual es va aprovar un Manifest i les conclusions de les ponències que establien les línies bases per a l’elaboració del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.

Aquest pla és, doncs, com ha explicat l'actual director general, producte del treball de més de 6 anys d’una sèrie d’entitats del teixit associatiu, i de voluntariat i de l’administració de la Generalitat, impulsat i coordinat actualment per la Direcció General d’Acció Comunitària de la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques.

El PNAV vol ser el full de ruta per al disseny i l'execució de les polítiques de voluntariat de la Generalitat en els propers 4 anys i que integri les propostes i mesures elaborades pel teixit associatiu i de voluntariat per continuar impulsant el seu creixement i desenvolupament i la seva incidència política i social.

Fa uns mesos es van celebrar les terceres jornades (de les quals vam informar), les quals eren hereves de les primeres i segones, organitzades per l'Institut Català del Voluntariat (Incavol), i que van donar lloc respectivament al primer i al segon Congrés Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat.

DECRET 92/2003, d'1 d'abril, de creació de la Comissió Rectora del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat

Per més informació per assistir a l’acte:
93 483 17 94
planacionalassociacionisme@voluntariat.org
http://planacionalassociacionisme.voluntariat.org/

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Premi català de l'any

A banda del premi a la persona millor català de l'any, que va correspondre a l'expresident Maragall, la convocatòria del Periódico i Televisió de Catalunya també ha reconegut dues altres iniciatives que volem destacar des d'aquest web:

El grup Grifols va obtenir el premi a la millor Iniciativa Empresarial del 2007 per la seva dedicació en el sector farmacèutic i hospitalari a la tasca més noble: la de salvar vides.

I Vicenç Fisas va rebre el premi a la millor Iniciativa Solidària de l'any passat com a impulsor de la campanya de diverses oenagés en favor de la transparència i el control del tràfic d'armes.

Els premis, que en el seu actual format amb participació del públic arriben aquest any a la vuitena edició, representen el reconeixement a personalitats molt diverses de Catalunya, l'esforç personal de les quals ha servit per enriquir la vida pública en molt diversos camps. Ernest Lluch, a títol pòstum, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat, Joan Massagué i Neus Català van ser els premiats d'anteriors edicions i representen, cada un en el seu camp, el millor d'aquest país. A ells s'ha unit aquest any Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona, un polític que ha sabut transcendir les cotilles que imposen un càrrecs institucionals tan alts per ser un personatge pròxim a la gent. La seva emocionant declaració que pateix Alzheimer i que es dedicarà ara a la lluita contra aquesta malaltia va commocionar fa uns mesos la societat catalana.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Premio catalán del año

Aparte del premio a la persona mejor catalán del año, que correspondió al expresidente Maragall, la convocatoria del Periódico y Televisió de Catalunya también ha reconocido dos otras iniciativas que queremos destacar desde este web:

El grupo Grifols obtuvo el premio a la mejor Iniciativa Empresarial del 2007 por su dedicación en el sector farmacéutico y hospitalario a la tarea más noble: la de salvar vidas.

Y Vicenç Fisas recibió el premio a la mejor Iniciativa Solidaria del año pasado como impulsor de la campaña de diversas ONG en favor de la transparencia y el control del tráfico de armas.

Los premios, que en su actual formado con participación del público llegan este año a la octava edición, representan el reconocimiento a personalidades muy diversas de Catalunya, cuyo esfuerzo personal ha servido para enriquecer la vida pública en muy diversos campos. Ernest Lluch, en título póstumo, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat, Joan Massagué y Neus Catalán fueron los premiados de anteriores ediciones y representan, cada uno en su campo, lo mejor de este país. A ellos se ha unido este año Pasqual Maragall, expresidente de la Generalitat y exalcalde de Barcelona, un político que ha sabido trascender los corsés que imponen a uno cargos institucionales tan altos para ser un personaje próximo a la gente. Su emocionante declaración que sufre Alzheimer y que se dedicará ahora a la lucha contra esta enfermedad conmocionó hace unos meses a la sociedad catalana.

L'Administració Pública necessita una injecció urgent de Responsabilitat Social

Entre els aspectes que ens preocupen de la Responsabilitat Social de l'Administració Pública (RSA) en volem destacar dos: la interferència dels interessos polítics i la interferència dels interessos empresarials.

Interferència dels interessos polítics, entès en el sentit dels interessos partidistes en el sentit més corporatiu i pejoratiu. Un exemple el tenim aquests dies amb la qüestió del transvassament d'aigua entre rius. El partit que més clarament s'havia posicionat contra els transvassaments en una de les principals claus de la campanya, ara en promou un, i el paroxisme arriba a límits ben capciosos, com podem captar de la notícia del Periódico que reproduïm:

Baltasar creu que s'ha d'inventar un terme que defineixi la "captació". "No em val la prova del diccionari, el del Segre no és un transvasament". Així de rotund es va mostrar el conseller Francesc Baltasar sobre la polèmica de la terminologia que s'ha d'usar per definir el pla de Medi Ambient."Els diccionaris s'adapten als usos, i com que no hi ha precedents d'una captació provisional, encara no existeix una paraula que la defineixi. Els diccionaris van darrere la imaginació", va sentenciar davant desenes d'estupefactes periodistes. "Estic segur que vostès els periodistes trobaran el terme", va dir Baltasar sense adonar-se que, sovint, aquestes expressions van lligades al cognom de qui innova.

Interferència dels interessos empresarials, davant els quals la política no sap o no vol posar un fre raonable d'acord a l'interès públic i a la mínima ètica necessària. Un exemple interessant és sobre les farmacèutiques i en concret recomanem la lectura de la carta de protesta que un pagès va enviar a la consellera de Salut:

Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l’alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.

A nivell personal des de fa una pila d’anys intento recuperar per l’alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades males herbes totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d’aquestes “males herbes” que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut. Seria molt llarg d’explicar, però he pogut fer aquests últims anys una reconversió de la meva manera de produir aliments, cap una forma més segura per la societat, sense tant arsenal químic del que encara avui els pagesos tenim a l’abast.

Descobrir als 59 anys l’engany de la indústria dels fitosanitaris agraris, íntimament lligada a la industria farmacèutica, descobrir a la meva edat que he col·laborat, segurament, a que les malalties cròniques de la societat hagin augmentat de la forma que ho estan fent, en bona part degut a una alimentació tan plena de residus pesticides, antibiòtics, hormones, etc. continuar llegint

Per a lluitar contra aquestes dues perversions cal un enfortiment de la ciutadania (empoderament) i calen eines específiques. Per al primer dels problemes plantejats, trobo un model interessant fer un seguiment de les promeses electorals.

Campanya "Adopta una promesa". La campanya "Adopta una promesa (polítics: compliu o marxeu!)" vol fer un seguiment del compliment de les promeses de diferents institucions a l’àmbit de Catalunya, en prioritat les relacionades amb la gestió de la Generalitat. Està oberta a qualsevol persona interessada, a la qual es demana que informi sobre el compliment o incompliment
d’almenys una de les promeses del "document programàtic" de l’Entesa Nacional de Progrès durant la legislatura 2006-2010. Entreu al web: http://adoptaunapromesa.respolis.cat/

No és garantia de res, però la ciutadania ha d'actuar, i especialment si tenim en compte l'actitud generalment acomplexada o interessada del periodisme.

Per al segon problema, la interferència dels interessos empresarials, calen mecanismes més complexos, ja que no es tracta tant de mesurar una promesa electoral sinó com l'interès públic se sotmet a l'interès empresarial sense cap mena de transparència ni capacitat d'anàlisi. Al costat d'una major demanda de Responsabilitat Social de les Empreses, el sector públic ha de sentir la pressió ciutadana en la capacitat de mesurar la influència dels lobbies de pressió.

Segurament l'augment de la consciència social sobre aquests abusos hauria de facilitar una major pressió damunt la classe política i el sector públic en general per tal que hagin de demostrar la netedat ètica de les decisions que es prenen. Fa anys les ONGs van triomfar en els objectius de sensibilitzar en matèria ambiental. La incorporació de la transparència i la capacitat de donar resposta dins el sector públic en els temes importants de debò és ara el gran repte pendent mentre fan mesures de distracció amb això que en diuen la participació ciutadana.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

La administración pública necesita una inyección urgente de Responsabilidad Social

Entre los aspectos que nos preocupan de la Responsabilidad Social de la administración pública (RSA) queremos destacar dos: la interferencia de los intereses políticos y la interferencia de los intereses empresariales.

Interferencia de los intereses políticos, entendido en el sentido de los intereses partidistas en el sentido más corporativo y peyorativo. Un ejemplo lo tenemos estos días en Catalunya con la cuestión del trasvase de agua entre ríos. El partido que más claramente se había posicionado contra los trasvases en la que fué una de las principales claves de la campaña electoral, ahora promueve uno, y el paroxismo llega a límites bien grotescos, como podemos captar de la noticia del Periódico que reproducimos:

Baltasar cree que se debe inventar un término que defina la"captación". "No me
vale la prueba del diccionario, el del Segre no es un trasvase". Así de rotundo
se mostró el conseller Francesc Baltasar acerca de la polémica sobre la
terminología a usar para definir el plan de Medi Ambient."Los diccionarios se
amoldan a los usos, y como no hay precedentes de una captación provisional, no
existe aún una palabra que la defina. Los diccionarios van por detrás de la
imaginación", sentenció ante decenas de estupefactos periodistas. "Estoy seguro
de que ustedes los periodistas encontrarán el término", dijo Baltasar sin caer
en la cuenta de que, muchas veces, estas expresiones van ligadas al apellido de
quien innova. (Por suerte, la academia catalana de la lengua -IEC- le enmendó
rápidamente para que dejara de hacer malabares lingüísticos)

Interferencia de los intereses empresariales, ante los cuales la política no sabe o no quiere poner un freno razonable de acuerdo con el interés público y con la mínima ética necesaria. Un ejemplo interesante es sobre las farmacéuticas y en concreto recomendamos la lectura de la carta de protesta que un campesino envió a la consejera de Salud del Gobierno catalán:

Soy Josep Pàmies, labrador de Balaguer, miembro de Slow Food y Assemblea Pagesa de Catalunya, entidades preocupadas por la alimentación como fuente de salud. Sé que es difícil que esta carta llegue a sus manos, pero espero que la persona o personas que filtran su correspondencia entiendan los motivos que me traen a intentarlo. A nivel personal desde hace un montón de años intento recuperar para la alimentación humana toda una serie de plantas mal denominadas malezas todas ellas con una u otra propiedad preventiva de enfermedades. He podido introducir al mercado con mucha dificultad nuevas ensaladas provenientes de estas “malezas” que hasta hace una década yo mismo eliminaba con herbicidas, dada la formación química de producción agrícola que había recibido. Sería muy largo de explicar, pero he podido hacer estos últimos años una reconversión de mi manera de producir alimentos, hacia una forma más segura para la sociedad, sin tanto arsenal químico del que todavía hoy los labradores tenemos al alcance. Descubrir a los 59 años el engaño de la industria de los fitosanitarios agrarios, íntimamente atada a la industria farmacéutica, descubrir a mi edad que he colaborado, seguramente, a que las enfermedades crónicas de la sociedad hayan aumentado de la forma que lo están haciendo, en buena parte debido a una alimentación tan llena de residuos pesticides, antibióticos, hormonas, etc. [continuar leyendo]

Para luchar contra estas dos perversiones hace falta un fortalecimiento de la ciudadanía (empoderamiento) y hacen falta herramientas específicas. Para el primero de los problemas planteados, encuentro como modelo interesante hacer un seguimiento de las promesas electorales.

Campanya "Adopta una promesa". La campaña "Adopta una promesa (políticos:
¡cumplid o marchaos!)" quiere hacer un seguimiento del cumplimiento de las promesas de diferentes instituciones en el ámbito de Cataluña, en prioridad las relacionadas con la gestión de la Generalitat (Gobierno de Catalunya). Está abierta a cualquier persona interesada, a la cual se pide que informe sobre el cumplimiento o incumplimiento de al menos una de las promesas del "documento programático" de la 'Entesa Nacional de Progrés' durante la legislatura
2006-2010. Entrar en la web: http://adoptaunapromesa.respolis.cat

No es garantía de nada, pero la ciudadanía tiene que actuar, y especialmente si tenemos en cuenta la actitud generalmente acomplejada o interesada del periodismo.

Para el segundo problema, la interferencia de los intereses empresariales, hacen falta mecanismos más complejos, ya que no se trata tanto de medir una promesa electoral sino cómo el interés público se somete al interés empresarial sin ningún tipo de transparencia ni capacidad de análisis. Al lado de una mayor demanda de Responsabilidad Social de las Empresas, el sector público tiene que sentir la presión ciudadana en la capacidad de medir la influencia de los lobbies de presión.

Seguramente el aumento de la conciencia social sobre estos abusos tendría que facilitar una mayor presión encima de la clase política y el sector público en general a fin de que tengan que demostrar la limpieza ética de las decisiones que se toman. Hace años las ONGs triunfaron en los objetivos de sensibilizar en materia ambiental. La incorporación de la transparencia y la capacidad de dar respuesta dentro del sector público en los temas importantes de veras es ahora el gran reto pendiente mientras hacen medidas de distracción con eso que denominan la participación ciudadana.

Notícia a Europa Press sobre la creació de la Comissió

La Asociación Catalana de Contabilidad y Dirección (ACCID) crean una Comisión de RSE para su fomento en Cataluña

MADRID, 2 Abr. (EUROPA PRESS) -

Con el fin de ayudar a desarrollar la RSC en Cataluña, varios expertos en la materia acaba de crear un grupo de trabajo dentro de la Asociación Catalana de Contabilidad y Dirección (ACCID) cuya presentación oficial tendrá lugar mañana jueves, a partir de las 19:00 horas, en el salón de actos del IDEC-UPF (Universidad Pompeu Fabra) de Barcelona.

Durante el acto de presentación intervendrá el presidente de la empresa KH Lloreda, Josep Maria Lloreda, como presidente de esta Comisión, para hablar sobre la RSE de las pymes desde su propia experiencia.


La Comisión comenzó sus actividades hace unos meses con carácter interno pero no será hasta mañana jueves, día 3, cuando se presentará públicamente, "con un activo tan importante como el de aglutinar hasta el momento a una treintena de expertos en la materia", señalan desde la ACCID.

Ha sido precisamente la relevancia del concepto de RSC la que ha impulsado a la ACCID a crear esta Comisión, a lo que se suma el hecho de que el estado de desarrollo de la RSE en Cataluña "también reclama la formalización de espacios de encuentro, de consenso y de referencia, para promover visiones plenamente consecuentes y próximas a la propia realidad empresarial y organizativa", apunta la Asociación.

Este grupo tratará de ser punto de encuentro y de referencia de profesionales, responsables de las diferentes partes (sectores privado, público social), y de personas expertas, investigadoras y docentes de la RSE y materias afines en Cataluña, con el objeto de intercambiar puntos de vista, afrontar retos comunes y ayudar a promover una cultura de la responsabilidad social entre las organizaciones.

Además de Josep Maria Lloreda, también intervendrán en el acto inaugural el presidente de ACCID, Ferran Termes, y Salvador Guasch y Josep Maria Canyelles, vicepresidente y coordinador de la Comisión respectivamente. En la segunda parte del evento se hablará sobre cómo hacer que la RSE aporte el máximo valor para la empresa y para la sociedad.

La ACCID es una asociación promovida por el Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Cataluña, el Colegio de Economistas de Cataluña, el Colegio de Titulados Mercantiles y Empresariales de Barcelona y el Colegio de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Cataluña, que nació con el ánimo de convertirse en un nexo de unión para las personas profesionales y académicas que trabajan en esta Comunidad Autónoma en el ámbito de la contabilidad y la dirección.

Tanto en el primero como en el segundo congreso catalán de contabilidad y dirección organizados por ACCID, la temática de la RSE ha ocupado un lugar destacado, de forma que esta ha sido "una inquietud" desde los inicios de la puesta en funcionamiento de esta organización.

Font a Europa Press

Gas Natural i Banc Sabadell, úniques empreses catalanes en la final dels premis als millors informes

Fa uns dies parlàvem del spremis als millors informes d'RSE del món. Com que l’elecció dels guanyadors dels premis CRRA es fa de manera participativa online, el procés va mostrant qui queda ben posicionat. Ho podeu veure a www.corporateregister.com/crra . Els guanyadors es trien segons els vots emesos pels partprenents (stakeholders) que analitzen els informes d’RSE de cadascun dels 300 participants.
Gas Natural i Banc Sabadell són les dues úniques corporacions catalanes que estan presents en la final dels premis als millors informes. En tots dos casos es troben en la categoria de Millor informe i en la de Creativitat en comunicacions. Gas Natural, a més, també en Credibilitat per mitjà de l’assegurament, mentre que Banc Sabadell també ho està en Rellevància i materialitat.

Val a destacar que la gasista és l’única empresa de l’Ibex-35 que s’ha classificat com a finalista en tres categories i alhora és l’empresa de l’estat espanyol més ben valorada.

Tanmateix, lamentem que no hi hagi cap empresa nacional en la categoria de Pimes ni en la de Primera memòria, tot i el nombre de pimes catalanes moltes de les quals van fer la primera memòria en l’exercici passat. De fet, les memòries d’empreses catalanes suposen quasi un 5%, és a dir una de cada vint de les fetes arreu del món amb GRI. Esperem que de cara a futures edicions s’hi puguin presentar!

Per altra banda, comentant el progrés de l’RSE a Catalunya, també cal dir dues altres bones notícies:

Primera: el Banc Sabadell ha entrat a formar part de l’Índex FTSE4Good, un dels indicadors bursàtils que compleix amb els criteris econòmics, ambientals i socials que permet qualificar la inversió en l’empresa com sostenible.

Segona: El Global Reporting Initiative ha atorgat per segon any consecutiu la qualificació A+, la màxima possible, a l'Informe de RSE de La Caixa. Aquest distintiu es concedeix després d'un procés de revisió que comprova si és correcta l'aplicació dels nous estàndards de la Guia d'Elaboració de Memòries de Sostenibilitat de GRI, coneguda com G3. Per a la confecció de l'Informe de Responsabilitat Corporativa 2007, el qual conté per primera vegada les dades de les empreses filials de la companyia, l'entitat bancària va engegar un procés basat en la norma AA1000, iniciativa que ha permès millorar el diàleg amb els diferents grups d'interès i tenir en compte les recomanacions que van realitzar els seus representants en les reunions celebrades a Barcelona i Madrid. A més, des de fa un any la Caixa ha esdevingut la major caixa d'estalvis europea adherida als Principis d'Equador.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Projecte Llengua i empresa a la Garrotxa

El Pla de ciutadania i immigració i el Servei de Català d’Olot-la Garrotxa van engegar, el 2006, aquest projecte en la línia de les polítiques de responsabilitat social de les empreses. L’objectiu és aconseguir conscienciar l’empresariat de la importància, per al bon funcionament i rendiment de l’empresa, d’oferir formació de llengua a les persones estrangeres que s’incorporen a la plantilla laboral. S’han visitat 7 empreses de la comarca i quatre s’han adherit al projecte. Aquest és un camí que, socialment, ens ha de beneficiar a tots.

Més informació

Rendibilitat ajustada a Principis

Aquest vespre ha intervingut a ESADE el president del BBVA, Francisco González, el qual ha fet una defensa del sentit de la responsabilitat social entenent-la com un compromís de l'empresa i que ha de partir de l'alta direcció.

Davant els dubtes que darrerament s'expressen sobre si la situació de desacceleració econòmica pot fer perdre vitalitat a l'RSE, algunes empreses, i el BBVA en seria una, remarquen que la seva opció per l'RSE no ha de veure's afectada en absolut per la conjuntura.

Carlos Losada, director geenral d'ESADE, ha destacat que el principal sentit de responsabilitat social d'una empresa com BBVA ha estat precisament el seu sentit de prudència davant els riscos en què han incorregut altres, i això li dóna ara una fortalesa significativa.

Per al president del banc, la gestió de l'RSE, requereix, a part d'una estructura o un instrumental, concebre la rendibilitat ajustada a uns principis. És a dir que, més enllà del criteri habitual dins del sector bancari de forçar una rendibilitat ajustada a riscos, en el seu cas incorporen també uns criteris ètics que els porten a, si és el cas, renunciar a un negoci massa marcat pel rendiment immediat però uns riscos alts en el camp de la responsabilitat social.

Alhora, ha expressat el seu compromís, especialment a llatinoamèrica, de tenir un retorn en accions socials de l'1% dels beneficis del banc. Entre les concrecions que ha fet sobre les maneres com cal entendre i portar a terme l'RSE, ha destacat el respecte i adaptació a les cultures locals, especialment en el cas de les grans empreses globals, per a les quals ha parlat d'estratègies glocals, fent ús d'aquest mot híbrid i intentant donar a força al missatge que la gran empresa ha de fer un esforç d'adaptar-se als entorns locals.

La conferència ha tingut per titol: L’empresa responsable del segle XXI. “Rendibilitat ajustada a Principis”, i ha estat precedida d'unes breus intervencions d'Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i d'Ernst Ligteringen, director del Global Reporting Initiative (GRI).

Nota: el dia abans, Francisco González també havia fet una defensa del microcrèdit en un altre acte: http://www.europapress.es/epsocial/00333/20080327185100/bbva-microfinanzas-apuesta-transformacion-profunda-sector-cumplir-mision-social.html

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Rentabilidad ajustada a Principios

Esta noche ha intervenido en ESADE al presidente del BBVA, Francisco González, el cual ha hecho una defensa del sentido de la responsabilidad social entendiéndola como un compromiso de la empresa y que tiene que partir de la alta dirección.

Ante las dudas que últimamente se expresan sobre si la situación de desaceleración económica puede hacer perder vitalidad en el RSE, algunas empresas, y el BBVA sería una, remarcan que su opción por la RSE no tiene que verse afectada en absoluto por la coyuntura.

Carlos Losada, director general de ESADE, ha destacado que el principal sentido de responsabilidad social de una empresa como BBVA ha sido precisamente su sentido de prudencia ante los riesgos en que han incurrido otros, y eso le da ahora una fortaleza significativa.

Para el presidente del banco, la gestión del RSE, requiere, aparte de una estructura o un instrumental, concebir la rentabilidad ajustada a unos principios. Es decir que, más allá del criterio habitual dentro del sector bancario de forzar una rentabilidad ajustada a riesgos, en su caso incorporan también unos criterios éticos que los llevan a, si es el caso, renunciar a un negocio demasiado marcado por el rendimiento inmediato pero unos riesgos altos en el campo de la responsabilidad social.

Al mismo tiempo, ha expresado su compromiso, especialmente en latinoamérica, de tener un retorno en acciones sociales del 1% de los beneficios del banco. Entre las concreciones que ha hecho sobre las maneras como se debe entender y llevar a cabo la RSE, ha destacado el respeto y adaptación a las culturas locales, especialmente en el caso de las grandes empresas globales, para las cuales ha hablado de estrategias glocales, haciendo uso de esta palabra híbrida e intentando dar a fuerza al mensaje de que la gran empresa tiene que hacer un esfuerzo de adaptarse en los entornos locales.

La conferencia ha tenido por título: La empresa responsable del siglo XXI. "Rentabilidad ajustada a Principios", y ha sido precedida de unas breves intervenciones de Ignasi Carreras, director del Instituto de Innovación Social de ESADE, y de Ernst Ligteringen, director del Global Reporting Initiative (GRI).

Nota: el día antes, Francisco González también había hecho una defensa del microcrédito en otro acto: http://www.europapress.es/epsocial/00333/20080327185100/bbva-microfinanzas-apuesta-transformacion-profunda-sector-cumplir-mision-social.html

Creada la Comissió de Responsabilitat Social de l’ACCID

En castellano: Presentación de la Comisión de Responsabilidad Social de la ACCID

Aquest dijous 3 d’abril es presenta públicament
Vegeu la notícia a Europa Press

Us volem convidar a la presentació de la comissió de Responsabilitat Social, que tindrà lloc aquest proper dijous 3 d’abril a les 19 h. a l’IDEC (C/ Balmes, 132).

Tant l’acte com la participació a la comissió estan oberts a les persones que hi vulguin participar. En el decurs de l’acte, es presentarà la comissió i s’explicarà el Pla de treball.

Taula:

· Ferran Termes, President de la Junta Directiva de l’ACCID
· Josep Maria Lloreda, President Comissió
· Salvador Guasch, Vicepresident Comissió
· Josep Maria Canyelles, Coordinador Comissió

A més, tindrà lloc la conferència:

Poden les PIMES exercir la seva Responsabilitat Social?

Ponent: Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda i president de la Comissió de Responsabilitat Social de l’ACCID

Per acabar, farem un col·loqui que s’iniciarà amb els punts de vista de 10 persones expertes en la matèria que exposaran:

Com fer que la RSE aporti màxim valor per a l’empresa i per a la societat?

Intervencions d’Antonio Márquez, Daniela Toro, José Antonio Lavado, Daniel Ortiz, Jordi Torrents, Juanjo Martí, Jordi Gusi, Montse Llobet, Mercè Espinosa i Miquel Vidal, sota la dinamització de Xavier Agulló.

Vegeu informació al newsletter:
http://www.collaboratio.net/newsletter/?id=2008/03/27/01 (català)
http://www.collaboratio.net/newsletter/?id=2008/03/27/02 (castellà)

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Reconeixement a Cassià Maria Just

Fa uns dies va morir Cassià Maria Just, que fou abat de Montserrat entre el 1966 i el 1989. Per la seva vocació social volem fer-hi referència, a títol d'homenatge i reconeixement pòstum, des d'aquest espai.

Com a religiós, Just es va caracteritzar per una defensa aferrissada dels drets humans. Va ser molt crític amb el discurs oficial de l'Església, ja que creia que la jerarquia eclesiàstica estava encotillada i havia de canviar i modificar el seu missatge en temes com l'eutanàsia, l'homosexualitat i l'avortament, per apropar-se més a la societat

El 1964 va ser nomenat prior del monestir i el 1966 va ser escollit abat en substitució de l'exiliat Aureli Maria Escarré i Jané, de qui va seguir la línia de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, tot mantenint la projecció nacional i internacional de Montserrat. Va vetllar per mantenir una bona convivència i en va defensar el patrimoni històric i cultural.


Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes

Fem referència a una de les seves obres que perduraran i que és bo ajudar a divulgar. La Fundació Cassià Just és una entitat de caràcter social que treballa perquè el dret i la llibertat de les persones fràgils siguin reals i efectives. La seva finalitat és acompanyar a persones - joves i adultes - que presenten importants necessitats a l’hora de la seva promoció personal, laboral o social.

Per mitjà de la inserció laboral acompanyem a les persones amb fragilitats a sostenir-se en els diferents contexts de la vida a través de Cuina Justa. Un nou concepte d’empresa, Empresa Solidària: Cuina Justa.

Web: www.fundaciocassiajust.org/

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS