Ahir, diada de Sant Jordi, vaig comprar diversos llibres. Enumeraré els tres que adquirir amb interès professional, un de gestió empresarial a partir d'un cas esportiu, i dos sobre governança, sobre la recerca de solucions en el món actual i les opcions de governança per a una nació que no pot desenvolupar-se dins un marc on el respecte a la diversitat i al dret a decidir és limitat.
Indigneu-vos!, d'Stéphane Hessel, que va ser el llibre de no ficció més venut tant en català com en castellà. L'autor té 93 anys i s'ha convertit en tot un fenomen literari a França gràcies a aquest petit escrit, d'unes 30 pàgines, on fa una crida a la insurrecció pacífica. Es dirigeix sobretot als joves. Els demana que s'indignin davant les desigualtats que imperen en la societat actual i que lluitin per trobar solucions. 
Camins de democràcia. De l'autonomia a la independència, de Ferran Requejo. “Democràcia”, “llibertat”, “autogovern”, “drets”, “justícia”, “benestar” signifiquen avui coses diferents a les que significaven fa només unes poques dècades. Davant de la complexitat present, necessitem pensar cada vegada millor, d’una manera més refinada, per tal de copsar o de poder simplement descriure adequadament la realitat que ens envolta i, eventualment, per tal de poder-la transformar. Aquest és l’objectiu d’aquest llibre, escrit amb la concisió i la claredat de pensament a què obliguen les col·laboracions periodístiques. La primera part, “Catalunya: de l’autonomia a la independència”, tracta la qüestió del reconeixement i de l’autogovern de Catalunya a partir del procés de reforma de l’Estatut d’autonomia i fins a la sentència recent del Tribunal Constitucional. L’autor hi justifica el pas de la defensa del model que anomenava “federalisme plurinacional” a la defensa d’una posició independentista per al futur de Catalunya, després de constatar la rigidesa de l’unitarismeque caracteritza tant les dues forces polítiques espanyoles (PSOE i PP) com la Constitució espanyola i les principals institucions de l’estat. Les altres parts del llibre fan referència al debat actual sobre la qualitat i la transformació de la democràcia (la multiculturalitat, la laïcitat i la desafecció), la globalització –amb un accent en els reptes ecològics–, i, en darrer lloc, a darrers descobriments científics que incideixen en la ciència i la filosofia polítiques a inicis del segle XXI. Podeu veure'n una mostra aquí.
Tan mal ens ha fet el bonisme?És un desastre: ha substituït les idees per les consignes, els debats per les pancartes. Si davant d'un problema que és real, no actues amb arguments i solidesa intel·lectual, acaben actuant els demagogs feixistes. Això ho han après els francesos, ho saben els alemanys, en són conscients els holandesos i ho comencen a tenir molt clar els anglesos. Aquí encara no ens en hem assabentat.N'està segura que el de França és el camí a seguir?El llibre pretén obrir el debat francès a Espanya. A França, qui sobretot afronta l'amenaça del radicalisme amb molta claredat i valentia són dones musulmanes exiliades, que vénen de l'Iran o de Síria, i que han aixecat la veu d'una manera contundent. El debat francès l'hem d'exportar. N'hem de parlar obertament, sense por, sense ambigüitats, sense correcció política.Denuncia que ni el Barça s'ha escapat d'aquesta amenaça, per l'acord amb la Fundació Qatar.L'acord amb la Fundació Qatar és una derrota moral del Barça. Estic convençuda que la direcció del club només va veure el color dels diners quan va prendre aquesta decisió. Aliar-se amb una fundació que homenatja cada any un líder espiritual que es diu Yusuf al-Qaradaui, un home que creu en la mutilació genital i la lapidació, significa pervertir la samarreta del Barça.
Fa uns minuts m'han entrevistat a l'emissora de ràdio Ona Mallorca, per comentar com la cultura popular també ha d'integrar la responsabilitat social ja que també pot produir impactes negatius insospitats, com el que expliquem en aquest article sobre les roses que regalem per Sant Jordi:Dels gairebé sis milions de roses que es regalen a Catalunya per Sant Jordi, el 60% són importades, la majoria de Colòmbia i una de cada 5 d’Equador. A banda dels problemes ambientals i de salut, el que més indigna és la situació laboral ja que el 80% de les treballadores són dones que són acomiadades quan queden embarassades, l'horari regular és de 10 o 12 hores i es fan moltes hores extres sense remuneració especial, els contractes són de molt curta durada, el sou no arriba ni a la meitat de la cistella bàsica. Del que nosaltres paguem per una rosa colombiana només n’arriba a les butxaques de les treballadores un 2'5%.Llegiu-lo sencer: Sant Jordi i la Responsabilitat Social
TOTES LES CATALANES SÓN CATALANS, I MOLTS CATALANS TAMBÉ CATALANESArticle
Ignasi Roca, catedràtic d‟universitat
La progressiva adopció i consegüent expansió de la pràctica del “doblet de gènere” en frases com ara *els catalans i les catalanes és legítima causa d‟alarma individual i col·lectiva, per motius paral.lels als explicats en detall en l‟article “Todas las vascas son vascos, y muchos vascos también vascas. Género y sexo en el castellano” (Boletín de la Real Academia Española, tomo LXXXIX, cuaderno CCXCIX, enero-junio de 2009, pp. 77-117): 1) falsedat de les premisses de l‟argument que la suporta, i per tant manca de veracitat de la conclusió; 2) gravetat de les conseqüencies. En aquesta nota explicaré breument, i espero que clarament, aquests dos vessants de la qüestió. Les demonstracions es faran amb oracions del català, sia legítimes, sia anòmales (*), per a comparar-les i descobrir-hi les causes de la diferència [...]
a) Primacia de les persones i de la fi social sobre el capital, que es concreta en gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa, que porta a ajudar a prendre decisions més en funció de les persones i les seves aportacions de treball i serveis prestats a l'entitat o en funció del fi social, que en relació a les seves aportacions al capital social.
b) Aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica principalment en funció del treball aportat i servei o activitat realitzada per les sòcies i socis o pels seus membres i, si s'escau, per fi social objecte de l'entitat.
c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació d'ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
d) Independència respecte als poders públics.
El Govern aprovarà en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, un programa d'impuls de les entitats d'economia social, amb especial atenció a les de singular arrelament al seu entorn i a les que generin ocupació en els sectors més desafavorits . Aquest programa entre altres reflectirà les següents mesures:
1. Prèvia consulta a les entitats representatives de l'economia social, del Consell per al Foment de l'Economia Social i de les comunitats autònomes, revisar la normativa necessària per eliminar les limitacions de les entitats de l'economia social, de manera que aquestes puguin operar en qualsevol activitat econòmica sense traves injustificades.
a) Primacía de las personas y del fin social sobre el capital, que se concreta en gestión autónoma y transparente, democrática y participativa, que lleva a priorizar la toma de decisiones más en función de las personas y sus aportaciones de trabajo y servicios prestados a la entidad o en función del fin social, que en relación a sus aportaciones al capital social.Queremos destacar que además de las tipologías descritas, la ley prevé en su artículo 5 que también podrán formar parte de la economía social aquellas entidades que, realizando actividad económica y empresarial, cumplan las reglas de funcionamiento enumeradas en el artículo 4. Esto abre la puerta a empresas que a pesar de que su fórmula societaria no esté entre las descritas, puedan establecer un compromiso social permanente y constitutivo.
b) Aplicación de los resultados obtenidos de la actividad económica principalmente en función del trabajo aportado y servicio o actividad realizada por las socias y socios o por sus miembros y, en su caso, al fin social objeto de la entidad.
c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el desarrollo local, la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la cohesión social, la inserción de personas en riesgo de exclusión social, la generación de empleo estable y de calidad, la conciliación de la vida personal, familiar y laboral y la sostenibilidad.
d) Independencia respecto a los poderes públicos
El Gobierno aprobará en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, un programa de impulso de las entidades de economía social, con especial atención a las de singular arraigo en su entorno y a las que generen empleo en los sectores más desfavorecidos. Este programa entre otras reflejará las siguientes medidas:Me pregunto si en lugar de proponerse "revisar la normativa" no habría sido mejor (más eficiente, más práctico, más transparente, más rápido, más justo ...) que la ley hubiera establecido que "quedan eliminadas todas las limitaciones de las entidades de la economía social para operar en cualquier actividad económica. En caso de que alguna norma tenga que hacer la excepción para las entidades de economía social deberá justificar los motivos, los cuales no deberán suponer en ningún caso una discriminación".
1.º Previa consulta a las entidades representativas de la economía social, del Consejo para el Fomento de la Economía Social y de las Comunidades Autónomas, revisará la normativa necesaria para eliminar las limitaciones de las entidades de la economía social, de forma que estas puedan operar en cualquier actividad económica sin trabas injustificadas.
Us podeu descarregar el manual de gestió de l'RSE per a pimes de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona elaborat per Vector5 | exce...
· Podeu seguir les piulades al twitter: 
