Ha tingut lloc una sessió a Esade sobre Noves tendències en
reporting no financer i rendició de comptes en el marc del Cicle ESADE -
Fundació SERES.
El
Reial decret llei 18/2017, de 24 de novembre, va traslladar a l'estat espanyol
la directiva europea que obliga les empreses d'interès públic i de més de 500
empleats a publicar una memòria d'informació no financera. En aquesta sessió, s'ha
volgut analitzar els reptes que aquest Reial decret llei planteja i l'estat
actual del reporting de les empreses.
Ignasi
Carreras, director de l'Institut d'Innovació Social
d'ESADE, ha presentat la sessió. Carreras va formar part del Consell directiu
del GRI. Recorda que el sector empresarial demanava el mínim d'indicadors per
facilitar la realització dels informes mentre que les ONG demanaven molts
indicadors i finalment calia arribar a un consens. Segons Carreras, aleshores ja
es preveien dues tendències, el report or explain, i l'informe integrat. La
integració té l'avantatge que cal posar el mateix èmfasi o qualitat en tots els
temes. El que ha avançat més és el reporting a Europa, però també el reporting integrat.
El primer a intervenir a la taula rodona ha
estat Claudio Doria, soci de
Garrigues, que ha explicat com està la transposició de la directiva europea
d'informació no financera. Creu que s'hi introduiran mesures tècniques per
corregir deficiències però que no variarà fonamentalment. Si la informació fos
integrada, l'auditor tindria un paper més rellevant ja que hauria d'auditar
però ara sols ha de verificar si la informació hi és o no. De moment això no
s'ha transposat a l'estat espanyol, segurament perquè ja es veu prou.
Doria ha explicat que l'objectiu és millorar la sostenibilitat i la
transparència per als grups d'interès i que cada cop hi ha més inversors que
s'interessen pels riscos de les empreses en relació amb aspectes no financers
que abans no eren tan rellevants com actualment. La norma suposarà un primer
pas si bé una mica descafeïnat respecte al model anglès (llei Modern Slavery
Act, que obliga dir què fas). Hi ha cadenes del sector moda, per exemple, que
no necessàriament hi estaran incloses.
Per Doria, la norma entra bastant en detall en com s'ha de
fer, en els temes específics. En tot cas, no contempla règim de sancions perquè
seria difícil d'establir, i malgrat que hi ha l'obligació dona la sortida de
poder explicar perquè no se n'informa, i si no es diu res s'espera que sigui el
propi mercat que ho valori.
Silvia
Agulló, directora de Negoci Responsable i Reputació de
DKV Assegurances ha explicat que reporten des de l'any 2001 de forma voluntària, de manera
que estan acostumats a gestionar moltes dades i indicadors, si bé ara tocarà
demanar alguns indicadors nous, que no els havien aparegut com a materials, fet
que serà com reviure els inicis de fer memòries. En aquest sentit, hi ha alguns
indicadors de drets humans que fins ara no havien considerat i que els ha
obligat a tornar a aprendre a trobar com obtenir les dades, amb reunions
internes també amb financers.
Amb el repòrting integrat la companyia es pot
explicar millor, segons Agulló. Els
ha permès reflexionar sobre com ser transparents, connectar un discurs fluid
sobre la relació amb cada grup d'interès, i haver d'explicar internament com
apliquen aquest reporting, trobant la
manera d'explicar què fa la companyia, com és responsable. Des de l'any passat,
una part de la remuneració dels directius és variable, fet que comporta un
esforç de mesurar. En aquest context, la memòria integrada és una eina
fonamental per mesurar i comunicar.
En el seu cas -afirma Agulló- és el conseller delegat, el Dr. Josep Santacreu, qui estira
de l'RSE des del començament. En aquest sentit, afirma que se senten
afortunats, i que ara ja és tota l'estructura de l'empresa que, després de la
pluja fina de tants anys, ha assumit la cultura responsable. Respecte als ODS, Agulló ha repassat alguns dels que els resulten més importants si bé el nuclear per a DKV és el de salut.
Marc
Ponce, adjunt a la direcció d'RSE de Grup Adecco, ha
explicat que l'important era aprendre a treballar amb els grups d'interès i que
sovint no es coneix prou la importància d'identificar la materialitat. Van
saber anticipar-se a les normatives que havien de venir. Han treballat la
identificació de la materialitat a nivell interdepartamental i van trobar 5
elements materials: gestió de persones, relació amb clients, anticipar-se a
canvis tecnològics, compliance...
Segons Ponce,
sovint es tendeix a mirar la diversitat corporativa segons etiquetes, i van veure
que era una matèria amb riscos molt importants, per exemple de discriminació
per edat, discapacitat, sexe... D'aquí es va impulsar una iniciativa per
apostar per la diversitat des del propi negoci. Ha estat important la
implicació del comitè de direcció, valorant sobretot el risc de negoci a llarg
termini que podia suposar. Un altre aprenentatge és que ha estat la Fundació
qui ha liderat el projecte per a l'empresa, esdevenint un laboratori i un actor
clau, no limitant-se a ser una estructura corporativa sols orientada a la
filantropia. Els resultats es veuran aviat.
