Jornada Lleida “Els reptes actuals de la Responsabilitat Social de les empreses i l’activisme empresarial”. Presentació del llibre "Planta't", de Josep Santacreu.

• El proper 7 de febrer Respon.cat i la Cambra de Comerç de Lleida organitzen una sessió sobre els reptes actuals de la Responsabilitat Social de les empreses i l’activisme empresarial.
• Josep Santacreu, conseller delegat de DKV assegurances, president d’honor de Respon.cat i i autor del llibre “Planta’t. Crisi climàtica, boscos i salut humana“, farà una exposició sobre aquets tema.

Inscripcions

Ens els darrers anys van augmentant les empreses que integren la responsabilitat social en el seu model d’empresa i l’estratègia corporativa. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible marca un full de ruta i el mercat cada cop és més exigent. També les persones, especialment els joves professionals, valoren treballar en organitzacions que tinguin un sentit de propòsit que doni sentit a la seva tasca.

Amb aquest acte, volem convidar les empreses lleidatanes a seguir avançant en aquest camí, alhora que mostrar iniciatives que en els propers mesos es volen portar a terme en una matèria cada cop més rellevant per a la solidesa de les empreses.

PROGRAMA

17.00h Benvinguda

• Els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el propòsit empresarial. Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat

17.10h Ponència

• Planta’t. Crisi climàtica, boscos i salut humana. Dr. Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances i president d’honor de Respon.cat

17.40h Col·loqui obert.

• Obril el col·loqui amb intervencions de tres empreses lleidatanes membres de Respon.cat: Biosca, Bioverd i lersis

18.05h Tancament

• Rafel Oncins, director d’RSC de Pujol PlusFresc i president de Respon.cat
• Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida

Campuzano participa a la reunió plenària de l'Aliança Catalunya 2030

Avui ha tingut lloc la reunió Plenària de l’Aliança Catalunya 2030, on assisteixo com a coordinador de Respon.cat, avui juntament amb el president Rafel Oncins. L’Aliança Catalunya 2030 està coordinada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat i va ser impulsada pel Parlament de Catalunya.

Prèviament ha tingut lloc una reunió tècnica, el Grup motor, que serveix per acabar de preparar el plenari. El director del CADS, Arnau Queralt, ha explicat que la Comissió Europea s’ha compromès a elaborar un Informe Local Voluntari europeu sobre el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Catalunya hi presentarà dues bones pràctiques, la creació de l’Aliança Catalunya 2030, relacionada amb l’ODS 17, i la creació del Consell Català de Cogestió Marítima, relacionat amb l’ODS 14.

Respon.cat ha intervingut per alertar sobre el risc de pretendre mostrar solament les bones pràctiques. El fet de provenir del món de l’RSC, on sempre hem d’explicar a les empreses que les memòries també han d’incloure indicadors que no són tan positius, ens fa emfasitzar que un informe públic com aquest hauria de preveure també la incorporació d’aspectes en què no no s’està progressant prou adequadament. El director del CADS és conscient que la tendències dels països és a mostrar-se com un paó amb les seves plomes obertes tapant el que hi ha darrera. En tot cas, es preveu que la Comissió Europea expliqui també el que no està funcionant tan bé.

Per altra banda, també es pretén elaborar un Informe Local Voluntari català. El País valencià i Euskadi han fet Informes Locals Voluntaris i enguany es vol fer des de Catalunya, aprofitant la circumstància que estem a la meitat del període de vigència de quinze anys. Es proposa que l’Aliança pugui col·laborar en la tercera part de l’Informe. Serà important que el món municipal i la societat civil i expressin el seu punt de vista, al marge que també la part que farà el Govern expressi llums i ombres, mostrant aquells indicadors que no són prou positius. Es faran cinc reunions o grups, una per P. Es voldria presentar al Fòrum d’alt nivell de NU del juliol, de manera que es farien les reunions entre març i abril.

Sessió plenària amb el conseller Campuzano i la consellera Jordà

A la sessió plenària ha intervingut la consellera Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i tot seguit Carles Campuzano, conseller de Drets socials. Campuzano ha començat defensant la transversalitat i indicant que l’agenda social no és sols del Departament de Drets Socials sinó que és tot el govern. Tot seguit ha aportat aquestes reflexions:

Tenim un repte en la pobresa, un part de la qual s’explica per la contracció parcial no volguda. A més, un dels fracassos en aquests quaranta anys és l’accés a l’habitatge. I les prestacions no serveixen per treure gent de la pobresa perquè va per pagar lloguers davant la manca d’habitatge accessible.

Tenim una taxa del 30% de pobresa infantil, una mica per sota de l’espanyola, al nivell de Bulgària. Les conseqüències són que els costa més emancipar-se, tenir carreres reeixides, o tenir pensions de jubilació suficients. Cal prioritzar la mirada cap a la infància i la joventut. L’aposta per les escoles bressol gratuïtes és fonamental. No tenim polítiques sòlides de família. Llei de famílies italiana del govern Draghi, amb una prestació per infància, és molt interessant. A l’estat espanyol s’ha fet alguna cosa però que no arriba a la gent, que no genera incidència real, perquè no s’ha volgut traspassar a les comunitats autònomes.

A més en els anys futurs caldrà afrontar un repte demogràfic important: tenim taxes de fecunditat baixíssimes, com les del 1939, que són l’expressió d’un malestar i alhora la propera jubilació dels babyboomers. No s’ha abordat el finançament de les cures de la gent gran: mentre que altres països com França o Suècia van preveure el finançament finalista amb al voltant del 3% del PIB, la llei espanyola de dependència del 2006 va ajornar el debat sobre com s’havia de finançar, amb una despesa actual insuficient del 0,9%.

Respon.cat ha intervingut al voltant de les aliances: el 2030 el tenim a la cantonada i cal una mirada més llarga a partir d’un nou contracte social, per al qual també es fa necessari fer un salt en la capacitat de generar aliances, tal com demana l’ODS 17, mentre que a Catalunya s’arrosseguen unes inèrcies que sovint les limiten.

Campuzano ha repost expressant que les aliances són fonamentals i cal trencar certs prejudicis i inèrcies contràries. Un exemple són els menors no acompanyats, repte en el qual la Generalitat pot tenir la tutela, facilitar la incorporació social, però després cal comptar amb les empreses a partir d’un compromís en aquest sentit. Campuzano ha afegit que és fonamental el paper social de les empreses i posar en valor la responsabilitat social de les empreses tot facilitant també des del govern programes en aquest sentit.

25.3.22 Es reprenen les reunions del grup motor de l’Aliança Catalunya 2030

1.5.21 Neix la marca Catalunya 2030

25.2.20 President Torra: "Amb l'Agenda 2030 tenim una eina de futur per transformar Catalunya i millorar el món"

20.2.20 Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya

Empreses amb propòsit. Quarta sessió #TardesFIDEMBBVA amb Josep Maria Canyelles, Anna Fornt i Mercè Mullor #lideratgefemení #talentfemení @respon_cat @FundacioFidem @AnnaFornt @MullorMerce

 

Quarta sessió #TardesFIDEMBBVA!

Enguany, FIDEM col·labora amb el #BBVA per continuar aportant noves referents de #lideratgefemení i #talentfemení. Després de 3 jornades jornada més que exitosa en la que vam parlar sobre el sector la innovació i sostenibilitat en 3 sectors econòmics, el pròxim dijous 2 de febrer, tindra lloc la quarta sessió de #TardesFIDEMBBVA!

De la mà de 3 grans referents, parlarem d’innovació i sostenibilitat en les empreses amb propòsit.

• Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
• Anna Fornt, fundadora i directora de Grup Efebé
• Mercè Mullor, consellera delegada de Mullor Facility Services

A més, aquest any, podreu assistir a la vetllada de manera presencial!

L’acte se celebrarà el proper dijous 2 de febrer a l’Hotel Alimara (Carrer de Berruguete, 126, Barcelona) a les 19:00h.

Registra’t ara per reservar la teva entrada gratuïta.

També et pots registrar al zoom en directe a través de l’enllaç: https://bit.ly/3D2cFf3

No t’ho pots perdre! T'esperem!

--------------------------------------------------------------------------------

Quan: 02.02.2022 a les 19:00h

On: Hotel Alimara (Carrer de Berruguete, 126, Barcelona)

Preu: entrada gratuïta

Retransmissió en directe: https://bit.ly/3D2cFf3 

Per a qualsevol dubte o consulta, pots contactar amb  ariadna@fidem.info o 649 789 004.

Per què són singulars els Premis Respon.cat i per què hauries d'assistir-hi?

Arriba la setena edició dels Premis Respon.cat, el gran espai de reconeixement de la responsabilitat social a Catalunya.

Quan es va posar en marxa Respon.cat, a mitjan 2014, vam abordar quines activitats havíem de prioritzar, entre les moltes coses que ens agradaria fer i les possibilitats reals d'engegar molts programes alhora. Fer uns premis era una de les accions lògiques que pertocaven a una entitat que havia nascut per a ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya. Però vam debatre si pel fet de ser una acció tan típica havíem de començar per aquí o deixar-ho per a més endavant.

La resposta fou sí a uns premis però amb un caràcter molt nostre. I què volia dir això? Doncs que no havien de servir per premiar les mateixes empreses de sempre en les mateixes matèries de sempre. Sense que això s'hagi d'entendre com a cap crítica a ningú, vam entendre que havíem d'aportar alguna cosa nova, havíem de crear valor. Intuíem com fer-ho i ho hem anat portant a la pràctica.

Volíem premiar coses diferents. I premiem la trajectòria en el compromís responsable. Però també la reforma horària, el voluntariat d'empresa o els territoris socialment responsables, per exemple, que no ho feia ningú. Volíem llançar un missatge de matèries que calia reconèixer, que tenien un caràcter innovador. 

 

Un pas enrere. Un dels reconeixements va ser per a la gestió de la diversitat d'origen però l'any passat vam deixar de fer aquesta modalitat ja que, malauradament, ens va costat molt de trobar empreses excel·lents en aquesta matèria. Fa reflexionar que en un país on la diversitat d'origen és tan present no ens aproximem gens a la realitat del món anglosaxó, tan capaç d'abordar i sistematitzar aquesta matèria.

Volem premiar tant empreses grans com pimes. I entre les pimes, tant mitjanes com petites! A banda dels premis a la trajectòria, que tenen modalitat per a empreses grans i per a pimes, en els altres reconeixements, obrim les portes a tota mena d'empreses i el fet de ser més grans no genera més avantatge!

Volíem divulgar les bones pràctiques. Els Premis no havien de ser merament un acte de reconeixement sinó que tot plegat havia de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques. Per això, unes setmanes després de l'acte de lliurament dels premis, s'organitza una jornada de transferència de les bones pràctiques.

Volíem posar-ho fàcil a les empreses. Algunes empreses començaven a estar cansades de presentar-se a tants premis havent d'emplenar molts formularis, mentre que altres no s'hi presentaven mai de manera que no tenien cap opció. Vam optar per crear unes comissions tècniques que facin la feina d'esbrinar quines empreses podien merèixer el reconeixement, fent que per a les empreses premiades o per al conjunt de les proposades la seva participació en el procés sigui una sorpresa; una merescuda sorpresa.

Volíem travar aliances. I per això Respon.cat disposa d'un Consell social, integrat pels principals organismes empresarials i socials catalans, que fan les aportacions de les propostes a partir del seu coneixement sectorial o territorial. D'aquesta manera, fem que els premis siguin realment els de tot Catalunya, que moltes organitzacions se'ls puguin sentir també seus, que tots puguem sumar.

Volíem fer-lo córrer pel territori. I estem fent les edicions imparells a Barcelona i les parells a altres ciutats. Així, hem fet actes a la Seu Vella de Lleida, a Girona i a Vilafranca del Penedès. Així els premis també són una mica més de tothom, i les pimes ubicades fora de la metròpoli barcelonina els poden veure com a més propers. 

Vam afegir reconeixements a persones. Vam considerar que també era bo reconèixer persones. Finalment la responsabilitat social d'una organització requereix lideratges ètics.

Volíem sorprendre! No la sorpresa per la sorpresa, sinó senzillament el resultat de fer una cerca de casos interessants que no tenen per què ser casos esperats. I moltes al llarg d'aquests anys han resultat francament interessants!

Us esperem aquest dimarts 24 de gener a les 17h a l’Acte de lliurament de Premis Respon.cat 2022, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Cal inscripció prèvia.

Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022. Dimarts 24 de gener - 17h Casa Llotja de Mar

• El 24 de gener a les 17.00 h tindrà lloc l’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022 de reconeixement a l’RSE de Catalunya a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
• Les empreses premiades es faran públiques en el transcurs de l’acte. El reconeixement personal correspondrà a Maravillas Rojo.

L’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat reconeix cinc empreses, un territori i una persona per les següents categories:

Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en responsabilitat social: 

• Empresa gran
• Empresa petita i mitjana

Reconeixement a les bones pràctiques empresarials:

• Programa empresarial de voluntariat
• Programa empresarial ambiental de col·laboració
• Territoris socialment responsables
• Bones pràctiques empresarials de reforma horària
• Reconeixement especial a la trajectòria destacada d’una persona pel seu compromís amb la responsabilitat social a Catalunya

Inscripcions obertes

Aquesta setena edició dels Premis de la Responsabilitat Social de Catalunya se celebrarà enguany a Barcelona. Com en les edicions anteriors dels Premis, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per a mostrar el seu compromís i les seves bones pràctiques.

Respon.cat vol convidar el món empresarial a prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les sis organitzacions escollides pel jurat dels Premis.

Pel que fa al reconeixement personal, el jurat l’ha volgut atorgar a la trajectòria de Maravillas Rojo, que ha treballat de manera incansable per transformar el model d’empresa i contribuir així a construir una societat més igualitària, inclusiva i justa, tant des de l’àmbit públic ara com a presidenta d'Abacus Cooperativa. Sara Berbel, psicòloga doctorada en psicologia social i especialista en polítiques d’igualtat d’oportunitats, lideratge femení i empresa, lliurarà aquest reconeixement.

Comptarem amb l’acompanyament musical de la banda Angue&Her Hot Jazz, amb cançons de principis del s.XX interpretades amb l’emotivitat de les dives del jazz i de la ma de dos exponents d’escena a Barcelona, Michele Faber al piano i Pep Rius al contrabaix.

A l’acabar l’acte s’oferirà un còctel per recuperar plenament les sensacions de la presencialitat.

Per lliurar els premis i reconeixements a les organitzacions guanyadores comptarem amb el director general d'Indústria de la Generalitat, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president del Consell General de Cambres de Catalunya i el president de Respon.cat.

Respon.cat organitza l'acte amb el suport del Departament d’Empresa i Treball i la col·laboració del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona i el suport comunicatiu de Crearsa i Corresponsables, ambdues membres de Respon.cat.

 

• L'Estat espanyol segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
• El cas conegut com a Catalangate és una vergonya per a la democràcia i l'estat de dret, però els espanyols, ja siguin polítics o mitjans de comunicació, ho silencien perquè creuen que l'Estat té dret a fer servir totes les armes.

Fa anys que he denunciat en aquest blog aquestes males pràctiques de l'estat espanyol pel que fa a governança democràtica i estat de dret. Ho he vinculat a l'ODS 16 perquè l'Agenda 2030 és el full de ruta de la humanitat i perquè se suposa que l'estat espanyol hi té un compromís. Per vergonya, és habitual veure ministres amb el pin dels ODS, en el qual haurien d'esborrar -almenys- el color del 16.

Us comparteixo aquesta petició a Change del professor alemany Dr. Axel Schönberger, a la qual ja he donat suport.

Al 2018, afirmava en aquest blog que "El mal fet a l'ODS 16 és irrecuperable. El govern espanyol s'ha emportat per davant els criteris de bona governança i institucions sòlides de l'ODS 16, amb radicalització, negació del diàleg, ús abusiu de prerrogatives, corrupció, impunitat, interpretació partidista de la Constitució, politització de la justícia, violència gratuïta per part de l'estat, generació d'odi contra col·lectius, empresonament d'artistes i polítics, control polític dels mitjans...". O també podeu llegir la reflexió "L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16".

Aquest és el text de la demanda:

 

Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate

Prof. Dr. Axel Schönberger

Germany

Jan 4, 2023 — 

Tres Relators Especials de les Nacions Unides van escriure el 24 d'octubre de 2022 una carta conjunta al president del Govern espanyol en la qual demanaven que s'aclarissin i esmenessin les violacions dels drets humans a Espanya per l'ús del programa informàtic Pegasus en el «Catalangate», possiblement el major escàndol d'escoltes telefòniques i informàtiques des del Watergate americà.

Fernand de Varennes, Relator Especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories, Irene Khan, Relatora Especial de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, i Clement Nyaletsossi Voule, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d'associació, van donar inicialment a l'Estat espanyol un termini de 60 dies per a respondre a la seva petició. No va ser fins al 3 de gener de 2023 quan es va publicar el seu text, escrit en castellà.

És ben sabut que Espanya ha intervingut les comunicacions telefòniques de polítics catalans, diputats, advocats, metges, informàtics, eurodiputats i empleats del Consell català dirigit pel president Carles Puigdemont principalment amb el programari Pegasus, que només està disponible per als Estats. A més, almenys en alguns casos es va utilitzar el programa d'espionatge Candiru. Diverses víctimes de Catalunya van presentar denúncies sobre aquest tema davant les Nacions Unides.

Els tres relators especials van investigar a fons els incidents i van expressar la seva profunda preocupació per les violacions dels drets humans a Espanya en la carta esmentada al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

De les 65 persones conegudes fins ara que han estat víctimes del que les Nacions Unides consideren vigilància il·legal, 63 van ser espiades utilitzant el programari Pegasus. En el text es destaquen 14 casos destacats a tall d'exemple.

Cito alguns passatges del revelador document que, igual que les anteriors declaracions de les Nacions Unides sobre els presos polítics a Espanya, no sols exposa clarament les qüestions, sinó que també conté instruccions per a l'actuació d'Espanya:

«En este contexto, quisiéramos señalar a la atención urgente del Gobierno de Su  Excelencia la información que hemos recibido en relación con las actividades de  espionaje mediante el uso de software espía Pegasus y Candiru sobre un amplio  número de personalidades y activistas catalanes durante el período 2017-2020. Las  víctimas de los complejos y sofisticados programas de espionaje incluyeron líderes  catalanes, miembros del Parlamento Europeo, legisladores, juristas y miembros  de organizaciones de la sociedad civil. El software espía Pegasus se vende  únicamente a los gobiernos, según su productor (NSO Group, con sede en Israel).  La mayoría de los ataques de software Spyware de los que se informa a  continuación se produjeron en el territorio de España.» (pàg. 1 del document datat el 24 d'octubre de 2022).

«Expresamos una preocupación muy seria por lo que se informa como un  programa de espionaje extenso y bien coordinado sobre activistas y figuras públicas  prominentes de la minoría catalana que parece ser una interferencia en su derecho a  tener y expresar libremente sus puntos de vista, intercambiar y difundir información e  ideas, a reunirse pacíficamente y participar en asociaciones, a tener vida privada y  privacidad en la correspondencia, y a ser iguales ante la ley y con derecho a igual  protección de la ley sin discriminación alguna. También nos preocupa que el uso  generalizado de este tipo de software spyware pueda dar lugar a un aumento de la  autocensura, lo que tiene un efecto inhibidor sobre el disfrute del derecho a la libertad  de opinión y expresión en Cataluña en general.

También expresamos una preocupación especial por el hecho de que las  personas afectadas mencionadas anteriormente son todos miembros de la minoría del  pueblo catalán, y que su ataque parece estar relacionado con sus actividades pacíficas en favor de la minoría catalana. Esta focalización específica parece interferir con el  derecho de los grupos minoritarios a afirmar y promover libremente su identidad,  cultura y puntos de vista. Además, esta orientación selectiva parece ser un perfil de una  minoría, y dicha práctica está prohibida por las normas internacionales y regionales de  derechos humanos.

Expresamos además nuestra preocupación de que al menos un abogado defensor  de activistas de la minoría catalana también se vio afectado por el programa de  espionaje. Tal práctica, de confirmarse, constituiría un ataque a la independencia de los  abogados y de los defensores de los derechos humanos.

Todo lo anterior da la impresión de un patrón consistente y un programa bien  planificado para dirigirse a los activistas que pertenecen a la minoría catalana y sus  seguidores con relación a sus puntos de vista, opiniones y actividades. Este factor se  suma a la gravedad de las acusaciones y nuestras preocupaciones.» (pàg. 5 del document de 24 d'octubre de 2022).

«Es nuestra responsabilidad, de acuerdo con los mandatos que nos han sido  otorgados por el Consejo de Derechos Humanos, intentar clarificar las alegaciones llevadas a nuestra atención. En este sentido, estaríamos muy agradecidos/as de tener su  cooperación y sus observaciones sobre los asuntos siguientes:

1. Sírvase proporcionar cualquier información o comentario adicional en  relación con las alegaciones mencionadas arriba.

2. Proporcione toda la información disponible sobre eventuales  investigaciones oficiales por parte de las autoridades españolas sobre las  denuncias de actividades de espionaje sobre las víctimas mencionadas.

3. Sírvanse proporcionar aclaraciones sobre la relación o conexiones entre  las actividades de espionaje denunciadas y las autoridades españolas.

4. Proporcione aclaraciones sobre cómo el spyware Pegasus,  supuestamente vendido exclusivamente a los gobiernos, podría haberse  utilizado contra ciudadanos españoles pertenecientes a minorías y otros.

5. Proporcione aclaraciones sobre cómo las supuestas actividades, si se  confirman, son compatibles con las obligaciones del Gobierno de Su  Excelencia en virtud de las disposiciones citadas anteriormente y cómo  planea remediar las eventuales inconsistencias con las normas  internacionales de derechos humanos. 

6. Sírvase proporcionar información sobre lo que está haciendo o tiene  previsto hacer el Gobierno de Su Excelencia para garantizar la  reparación de las víctimas y la no repetición de las actividades de  espionaje denunciadas.

Con relación a los presuntos hechos y preocupaciones anteriormente  mencionados, consulte el Anexo sobre referencias al derecho internacional de los  derechos humanos adjunto a esta carta, que cita los instrumentos y estándares  internacionales de derechos humanos pertinentes a estas alegaciones.

Agradeceríamos recibir una repuesta en un plazo de 60 días. Transcurrido este  plazo, esta comunicación y toda respuesta recibida del Gobierno de su Excelencia se  harán públicas a través del sitio web de informes de comunicaciones. También estarán  disponibles posteriormente en el informe habitual que se presentará al Consejo de  Derechos Humanos.

A la espera de su respuesta, quisiéramos instar al Gobierno de su Excelencia a  que adopte todas las medidas necesarias para proteger los derechos y las libertades de  la(s) persona(s) mencionada(s) e investigar, procesar e imponer las sanciones adecuadas  a cualquier persona responsable de las violaciones alegadas. Quisiéramos asimismo  instarle a que tome las medidas efectivas para evitar que tales hechos, de haber ocurrido,  se repitan.

Podremos expresar públicamente nuestras preocupaciones en un futuro cercano,  ya que consideramos que las informaciones recibidas son suficientemente fiables para  indicar que existe un asunto que justifica una atención inmediata. Además, consideramos que la opinión pública tiene que ser informada sobre las implicaciones  potenciales relacionadas con las alegaciones arriba mencionadas. El comunicado de  prensa indicará que hemos estado en contacto con el Gobierno de Su Excelencia para  aclarar las cuestiones relevantes.» (pàgs. 5-7 del document de 24 d'octubre de 2022).

El document de set pàgines va acompanyat d'un annex de cinc pàgines en el qual s'identifica la legislació internacional sobre drets humans i se citen les seves fonts. El que resulta explosiu per a la Unió Europea, que fins ara s'ha distingit en el cas de les majors violacions dels drets humans a Europa Occidental des de la Segona Guerra Mundial (2017-2023) per una intensa mirada cap a un altre costat i una inacció còmplice, com si les seves pròpies normes i el Conveni Europeu de Drets Humans no s'apliquessin a Espanya, són les formulacions finals de l'annex al text, que expressen en un llenguatge clar el que els catalans porten anys dient sense trobar ressò a Europa:

«Asimismo, nos gustaría remitir al Excelentísimo Gobierno al Convenio Marco  para la Protección de las Minorías Nacionales del Consejo de Europa (número 157 del  Consejo de Europa), aplicable a España desde el 1 de septiembre de 1995. El Convenio  Marco para la Protección de las Minorías Nacionales es un tratado multilateral  legalmente vinculante relacionado con la protección de las minorías nacionales, que  busca específicamente promover la igualdad plena y efectiva de las minorías nacionales  mediante la creación de condiciones apropiadas que les permitan preservar y desarrollar  su cultura y conservar su identidad. El artículo 3, apartado 1, del Convenio establece  que toda persona perteneciente a una minoría nacional tendrá derecho a optar  libremente por ser tratada o no como tal, y de esta elección o del ejercicio de los  derechos que le correspondan no resultará ninguna desventaja. están conectados a esa  elección. El artículo 5(1) del Convenio establece que las Partes Contratantes se comprometen a promover las condiciones necesarias para que las personas  pertenecientes a minorías nacionales mantengan y desarrollen su cultura, y para  preservar los elementos esenciales de su identidad, siendo uno de ellos su idioma. El  artículo 7 de la Convención establece que las Partes de la Convención garantizarán el  respeto del derecho de toda persona perteneciente a una minoría nacional a la libertad  de reunión pacífica, la libertad de asociación, la libertad de expresión y la libertad de pensamiento, conciencia y religión. Si bien el artículo 17(1) del Convenio establece que  las Partes del Convenio se comprometen a no interferir en el derecho de las personas  pertenecientes a minorías nacionales a establecer y mantener contactos libres y  pacíficos a través de las fronteras con personas que residan legalmente en otros Estados,  en particular con quienes comparten una identidad étnica, cultural, lingüística o  religiosa, o un patrimonio cultural común.

Además, recordamos al Gobierno de Su Excelencia las recomendaciones y  mejores prácticas relacionadas con los derechos de las minorías que ha publicado el  Alto Comisionado de la OSCE para las Minorías Nacionales (ACMN). En particular,  las Recomendaciones de la OSCE/HCNM de 2006 sobre la actuación policial en  sociedades multiétnicas en el párrafo 16 indican claramente que se deben tomar  medidas para garantizar que la policía haga cumplir la ley de manera imparcial y no discriminatoria que no señale a ningún grupo en particular, por ejemplo, al participar  en 'perfiles raciales'» (pàgs. 11-12 del document de 24 d'octubre de 2022).

En un Estat constitucional democràtic que funcioni, tots els funcionaris del govern que tinguessin coneixement de semblant escàndol d'escoltes telefòniques i atemptat contra els drets humans haurien de dimitir immediatament, i la fiscalia competent iniciaria recerques contra tots els responsables de tals pràctiques il·legals (inclosos jutges, fiscals, policies, agents d'intel·ligència i totes les altres persones que hagin col·laborat en aquestes violacions dels drets humans). I què està fent Espanya? El Govern espanyol respon, amb una descaradura a penes superable, que totes les escoltes telefòniques realitzades per Espanya es farien “de conformitat amb les exigències de l'ordenament jurídic espanyol” i “amb ple respecte dels drets i llibertats fonamentals!” O tempora, o mores!

Atònits, els ciutadans europeus es troben davant un dels majors escàndols del nostre temps. I què està fent la Unió Europea? Europa guarda silenci i està observant sense fer res!

https://www.eldiario.es/catalunya/onu-alerta-vulneraciones-derechos-humanos-caso-pegasus-e-insta-gobierno-investigar_1_9840505.html

https://www.elnacional.cat/ca/politica/onu-exigeix-espanya-explicacions-catalangate-troba-vulneracions-drets_945288_102.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-organismes-onu-demanen-explicacions-espanya-catalangate/