En el marc d'un conferència sobre RSC a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials (13-12-04), Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va formular la proposta de 'partprenent', per referir-se a les parts interessades de l'empresa. Aquest mot, que equivaldria a l'anglès 'stakeholder', podria alternar amb 'parts interessades', 'grups d'interès', 'cointeressats', o altres formes de referir-s'hi, però dotant la disciplina de la RSC d'una paraula clau que expressi nítidament aquest concepte.
PROPOSTA DEL NEOLOGISME 'PARTPRENENTS'
L'Ètica de Negoci és una disciplina acadèmica que, sense ser nova, ha adquirit un impuls molt important com a conseqüència de l'adopció en els darrers anys de pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa per part de moltes empreses i la rellevància social i mediàtica que ha obtingut aquest enfocament de gestió.
Com succeeix amb tota disciplina que fa front a una realitat dinàmica, ha d'anar perfilant els seus conceptes per tal que s'adeqüin als contextos reals, alhora que ha de produir paraules que expressin aquests conceptes amb la major claredat i funcionalitat possible.
En el cas que ens ocupa, la disciplina es val de mots manllevats provisionalment de l'anglès que no acaben de trobar l'expressió corresponent en català que faci fortuna, essent el cas paradigmàtic els anomenats stakeholders, és a dir, els diferents grups interns o externs de l'empresa que tenen alguna mena d'interès, punt de vista o posicionament sobre l'empresa en el seu conjunt, tant el les seves operacions i resultats com en els conseqüències de les seves accions.
Com a expressió alternativa per a referir-s'hi hom empra 'parts interessades', tant en català com el seu equivalent en castellà. Tanmateix, un concepte que no disposi d'un mot específic sempre tindrà una gran feblesa, i més quan aquesta expressió alterna amb altres possibilitats (també 'grups d'interès'...) o especialment quan els mots que composen l'expressió són d'un ús tan vulgar i polisèmic (grup, part, interès) que dóna lloc a una expressió semànticament dispersa que difícilment podrà fossilitzar o lexicalitzar en un veritable mot compost.
L'expressió anglesa és de difícil traducció, essent un mot compost que, a més, deu la seva construcció a partir del paral·lelisme amb un altre mot: els shareholders o stockholders, és a dir els que tenen accions o participacions, els accionistes. És il·lustrativa la imatge i el referent que crea la correlació dels dos mots compostos. Els que tenen les accions i els que tenen el punt d'interès. Tanmateix en català es fa més difícil de produir un paral·lelisme similar, ja que un hipotètic interès-tenidor sols funcionaria si tinguéssim un acció-tenidor. Així mateix, tampoc semblen solucions vàlides 'interessatista' o 'interessatari' cercant una solució creativa a partir d'accionista o propietari.
Per tant, podem cercar un altra possible mot, simple o compost, per evitar haver de valer-nos de l'articulació de dos mots no travats, per a donar compte d'un concepte que està esdevenint necessària en el món de la gestió. Particularment no em resulta satisfactòria la paraula ?part? en la mesura que suggereixi una divisòria (parlar de parts remet a l?advocacia i suggereix un posicionament advers) ni 'interès' (aplicat a la relació entre parts connota un sentit adversatiu). En qualsevol cas, l'opció més desestimable seria aquella que suggereixi 'l'altra banda de la taula' com podria ser el cas de 'contrapart'.
És per això que s'imposa cercar un neologisme que respongui a les necessitats expressives de la llengua i de la disciplina. En aquest sentit, en el marc de la conferència del dia 13-12-04 a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials, vaig formular la proposta de 'partprenents'. Partprenents denota els que prenen part i, en provenir de l'expressió prendre part (semànticament més propera a participar que a prendre partit) no remet al sentit de parts oposades o contraposades sinó a un sentit de caràcter més asèpticament col·laboratiu o participatiu. Els partprenents de l'empresa, per tant, seran els que d'alguna manera hi prenen part, hi tenen part, participen de les activitats o conseqüències de l'activitat empresarial.
D'aquesta manera, 'partprenent' significaria 'aquell grup, persona o organització que té alguna mena d'interès al voltant de les operacions o l'existència d'una determinada organització, especialment quan aquesta reconeix que té una obligació moral envers aquella'.
En tant que construcció lèxica el mot compost 'partprenent' és coherent i adequat a la llengua catalana, de manera que els parlants podran usar-la sense cap dificultat en la mesura que la interpretació del seu significat està mancada d'opacitat i té una articulació fònica correcta (no dóna lloc a un resultat cacofònic). A més, fet que és absolutament crucial a l'hora de crear neologismes, té un paral·lelisme consolidat en una altra llengua romànica, en aquest cas el francès: 'parties prenantes'.
23.12.04
Les universitats han d'assumir la seva responsabilitat en la formació de futurs professionals ètics, segons un expert
MADRID, 22 Dic. (Traduït d'EUROPAPRESS) -
Les universitats han d'assumir la seva pròpia responsabilitat envers el desenvolupament sostenible mitjançant la formació de futurs professionals "en principis ètics", segons considera el promotor del 'think tank' de RSC a Internet Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles.
Segons va afirmar Canyelles durant la conferència pronunciada ahir en les XII Jornades d'Empreses Col·laboradores de la Universitat de Barcelona, la universitat s'enfronta al repte d'educar professionals responsables, a través de la sensibilització i la formació en matèria d'RSC "si volen exercir la seva pròpia responsabilitat en el nou marc relacional de les empreses".
No obstant això, va recordar que aquesta aposta educativa "ha de ser congruent amb una pràctica responsable dels propis centres universitaris en tant que també són organitzacions".
La trobada d'aquests experts en aquestes jornades ha proporcionat "un espai de formació i reflexió conjunt entre alumnes, professors i empreses", a partir d'una taula de treball en la qual s'han analitzat casos pràctics d'empreses com MRW, DKV i Mitsubishi.
Les jornades també pretenen crear periòdicament un espai d'intercanvi de coneixements i experiències entre l'entorn acadèmic i les empreses que col·laboren en els programes de pràctiques. Canyelles va considerar que el rol de la universitat ha d'"afavorir la normalització i generalització de l'RSC en tota la societat i els diversos models d'organització incloent la seva arribada a la base del teixit empresarial", que són les Pimes.
Degut al fet que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si el seu context no ho afavoreix i una empresa no pot ser competitiva en un país que no sigui competitiu, "la universitat ha de fer la seva aportació en aquest repte". Per això, la universitat ha de desenvolupar les seves estratègies d'RSC i millorar els canals pels quals aporta capital social a la societat. "Fins i tot l'ONG amb la missió més noble haurà d'exercir la seva RSC si vol romandre en la nova societat i en el mercat relacional", va afirmar.
El Fòrum d'Experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la 'Comunitat Virtual' a Internet ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
Les universitats han d'assumir la seva pròpia responsabilitat envers el desenvolupament sostenible mitjançant la formació de futurs professionals "en principis ètics", segons considera el promotor del 'think tank' de RSC a Internet Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles.
Segons va afirmar Canyelles durant la conferència pronunciada ahir en les XII Jornades d'Empreses Col·laboradores de la Universitat de Barcelona, la universitat s'enfronta al repte d'educar professionals responsables, a través de la sensibilització i la formació en matèria d'RSC "si volen exercir la seva pròpia responsabilitat en el nou marc relacional de les empreses".
No obstant això, va recordar que aquesta aposta educativa "ha de ser congruent amb una pràctica responsable dels propis centres universitaris en tant que també són organitzacions".
La trobada d'aquests experts en aquestes jornades ha proporcionat "un espai de formació i reflexió conjunt entre alumnes, professors i empreses", a partir d'una taula de treball en la qual s'han analitzat casos pràctics d'empreses com MRW, DKV i Mitsubishi.
Les jornades també pretenen crear periòdicament un espai d'intercanvi de coneixements i experiències entre l'entorn acadèmic i les empreses que col·laboren en els programes de pràctiques. Canyelles va considerar que el rol de la universitat ha d'"afavorir la normalització i generalització de l'RSC en tota la societat i els diversos models d'organització incloent la seva arribada a la base del teixit empresarial", que són les Pimes.
Degut al fet que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si el seu context no ho afavoreix i una empresa no pot ser competitiva en un país que no sigui competitiu, "la universitat ha de fer la seva aportació en aquest repte". Per això, la universitat ha de desenvolupar les seves estratègies d'RSC i millorar els canals pels quals aporta capital social a la societat. "Fins i tot l'ONG amb la missió més noble haurà d'exercir la seva RSC si vol romandre en la nova societat i en el mercat relacional", va afirmar.
El Fòrum d'Experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la 'Comunitat Virtual' a Internet ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
Las universidades deberán formar en el desarrollo sostenible
Según afirmó Canyelles la universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad en el nuevo marco relacional de las empresas".
Sin embargo, recordó que esa apuesta educativa "debe ser congruente con una práctica responsable de los propios centros universitarios en tanto que también son organizaciones".
El encuentro de estos expertos en estas jornadas ha proporcionado "un espacio de formación y reflexión conjunto entre alumnos, profesores y empresas", a partir de una mesa de trabajo en la que se han analizado casos prácticos de empresas como MRW, DKV y Mitsubishi.
Las jornadas también pretenden crear periódicamente un espacio de intercambio de conocimientos y experiencias entre el entorno académico y las empresas que colaboran en los programas de prácticas.
Canyelles consideró que el rol de la universidad debe ser "favorecer la normalización y generalización de la RSC en toda la sociedad y los diversos modelos de organización incluyendo su llegada a la base del tejido empresarial", que son las pymes.
Debido a que una empresa no puede ejercer plenamente su responsabilidad si su contexto no lo favorece y una empresa no puede ser competitiva en un país que no sea competitivo, "la universidad debe hacer su aportación en este reto".
Por ello, la universidad debe desarrollar sus estrategias de RSC y mejorar los canales por los que aporta capital social a la sociedad. "Incluso la ONG con la misión más noble deberá ejercer su RSC si quiere permanecer en la nueva sociedad y en el mercado relacional", afirmó.
Fuente: Europa Press
Foto: Momento de la clausura de la jornada con las intervenciones del Dr. Josep Ignasi Valls, secretario de la EUEE, el Dr. Agustí Casas, coordinador de la Oficina de relaciones Externas, y el Sr. Josep Maria Canyelles, experto en Responsabilidad Social Corporativa.
La universidad debe formar a profesionales responsables
RESPONSABILIDAD GLOBAL
La universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad".
Focosdeinteres.com | 23 de diciembre
Las universidades deben asumir su propia responsabilidad con el desarrollo sostenible mediante la formación de futuros profesionales "en principios éticos", según considera el promotor del ´think tank´ de RSC en Internet ´Responsabilidad Global´, Josep Maria Canyelles.
Según afirmó Canyelles durante la conferencia pronunciada en las XII Jornadas de Empresas Colaboradoras de la Universidad de Barcelona, la universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad en el nuevo marco relacional de las empresas".
Sin embargo, recordó que esa apuesta educativa "debe ser congruente con una práctica responsable de los propios centros universitarios en tanto que también son organizaciones".
El encuentro de estos expertos en estas jornadas ha proporcionado "un espacio de formación y reflexión conjunto entre alumnos, profesores y empresas", a partir de una mesa de trabajo en la que se han analizado casos prácticos de empresas como MRW, DKV y Mitsubishi.
Las jornadas también pretenden crear periódicamente un espacio de intercambio de conocimientos y experiencias entre el entorno académico y las empresas que colaboran en los programas de prácticas.
Canyelles consideró que el rol de la universidad debe ser "favorecer la normalización y generalización de la RSC en toda la sociedad y los diversos modelos de organización incluyendo su llegada a la base del tejido empresarial", que son las pymes.
Debido a que una empresa no puede ejercer plenamente su responsabilidad si su contexto no lo favorece y una empresa no puede ser competitiva en un país que no sea competitivo, "la universidad debe hacer su aportación en este reto".
Por ello, la universidad debe desarrollar sus estrategias de RSC y mejorar los canales por los que aporta capital social a la sociedad. "Incluso la ONG con la misión más noble deberá ejercer su RSC si quiere permanecer en la nueva sociedad y en el mercado relacional", afirmó.
El Foro de Expertos http://www.responsabilitatglobal.com/ es responsable de la ´Comunidad Virtual´ en Internet ICTNET sobre RSC, y colabora con el Observatorio de RSC.
Font: www.elsemanaldigital.com
La universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad".
 | ||||||
  Cambiar tamaño |  Imprimir |  Enviar |  Tiempo estimado de lectura: 01'59'' | |||
| ||||||
Focosdeinteres.com | 23 de diciembre
Según afirmó Canyelles durante la conferencia pronunciada en las XII Jornadas de Empresas Colaboradoras de la Universidad de Barcelona, la universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad en el nuevo marco relacional de las empresas".
Sin embargo, recordó que esa apuesta educativa "debe ser congruente con una práctica responsable de los propios centros universitarios en tanto que también son organizaciones".
El encuentro de estos expertos en estas jornadas ha proporcionado "un espacio de formación y reflexión conjunto entre alumnos, profesores y empresas", a partir de una mesa de trabajo en la que se han analizado casos prácticos de empresas como MRW, DKV y Mitsubishi.
Las jornadas también pretenden crear periódicamente un espacio de intercambio de conocimientos y experiencias entre el entorno académico y las empresas que colaboran en los programas de prácticas.
Canyelles consideró que el rol de la universidad debe ser "favorecer la normalización y generalización de la RSC en toda la sociedad y los diversos modelos de organización incluyendo su llegada a la base del tejido empresarial", que son las pymes.
Debido a que una empresa no puede ejercer plenamente su responsabilidad si su contexto no lo favorece y una empresa no puede ser competitiva en un país que no sea competitivo, "la universidad debe hacer su aportación en este reto".
Por ello, la universidad debe desarrollar sus estrategias de RSC y mejorar los canales por los que aporta capital social a la sociedad. "Incluso la ONG con la misión más noble deberá ejercer su RSC si quiere permanecer en la nueva sociedad y en el mercado relacional", afirmó.
El Foro de Expertos http://www.responsabilitatglobal.com/ es responsable de la ´Comunidad Virtual´ en Internet ICTNET sobre RSC, y colabora con el Observatorio de RSC.
Font: www.elsemanaldigital.com
21.12.04
De Bretton Woods a la responsabilitat social corporativa
Per tal de disposar d'escenaris marcats per un context d'estabilitat, des del món de l'economia s'han propiciat a cada moment, i d'acord amb el corresponent correlat polític, les iniciatives que feien possible aquest repte. Poques setmanes després del desembarcament de Normandia, tenia lloc la Conferència de Bretton Woods, en la qual es creava el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.
L'FMI havia de promoure la cooperació monetària internacional, tot evitant fluctuacions i col·lapses, com l'aleshores recent crac del 29, i garantint l'estabilitat dels mercats, per mitjà d'estratègies com el compromís de tipus de canvi fixos. Al seu torn, el que seria després el Banc Mundial concedia crèdits a la reconstrucció de la malmesa Europa, iniciant un llarg camí que superant tota mena d'entrebancs ha endegat la construcció política de nostre continent.
El 60è aniversari de Bretton Woods és notícia, com també ho és, per la seva actualitat, la nova estratègia per mantenir l'estabilitat, no basada en polítiques monetàries ni sorgida per mitjà dels estats, que és la responsabilitat social corporativa.
Conceptes com bon govern corporatiu, ètica corporativa, sostenibilitat, etc., formen part de l'agenda de l'alta direcció d'un nombre creixent d'empreses i organitzacions, i la seva aclaparadora presència dels darrers temps ve donada per la convicció que només una gestió orientada a la sostenibilitat i amb criteris ètics podrà generar la confiança dels mercats i dels grups d'interès, necessària per moure's en l'estabilitat i per poder acumular crèdit de confiança quan la companyia es pugui veure afectada per maltempsades conjunturals.
I una estabilitat que depassa alhora els contextos merament econòmics i els interessos estrictament de la pròpia companyia, tot acollint els interessos d'arrel social i ambiental i adquirint una dimensió política en tant que facilitadors de la governabilitat. Per això parlem de sostenibilitat.
Bretton Woods construïa uns organismes per garantir unes polítiques, que en tot cas continuen sent necessaris, més enllà de les consideracions sobre quin hauria de ser el paper de Nacions Unides o si s'haurien de constituir en agències controlades més equitativament per tots els països.
De manera ben diferent, l'RSC i el bon govern no construeixen cap artifici sinó que més aviat desbrossen el camí d'un capteniment àmpliament estès segons el qual l'obtenció de diner justificava maneres massa àmplies de procedir, i recuperen uns valors que havien quedat senzillament al marge de la vida empresarial i econòmica i que ara s'han descobert com un puntal per a la sostenibilitat de l'empresa i de l'economia.
De l'empresa en la mesura que s'obté un avantatge competitiu, i per a la sostenibilitat de l'economia en la mesura que estableix un marc de confiança global i aporta capital social. No és que els tipus de canvi no siguin importants. Però cercar l'estabilitat per la via de l'ètica, la responsabilitat i del capital social aporta una dimensió de major profunditat, s'aproxima més a les causes que poden afectar l'estabilitat, i en conseqüència planteja una via no tant centrada en la resolució d'una problemàtica sinó en la prevenció de la malaltia.
Tot i que el gran desenvolupament que ha tingut l'RSC en aquests darrers dos anys ha estat precisament fruit d'una reacció als greus escàndols que han afectat seriosament algunes grans corporacions, no podem deixar de percebre amb optimisme que s'està desenvolupant un remei que no solament pot alleugerir les finances mundials de nous grans escàndols sinó que alhora pot aportar una bona dosi de salut i capacitat d'autoregeneració a l'organisme.
Cercar l'estabilitat per la via dels valors i els comportaments responsables és l'aposta que estan fent grans corporacions, en el seu legítim interès per mantenir-se i per guanyar un diferencial competitiu.
Ara la pregunta és si, enmig d'aquesta tendència globalitzada, sabran les petites i mitjanes empreses que poblen el panorama productiu del nostre país fer-se seu aquest avantatge per incorporar-lo en les pròpies estratègies productives i comunicatives.
Per a moltes, els valors ètics i fins i tot l'acció social han inspirat un sentit recte del seu bon govern. Des de la normalitat. Fer un pas més i incorporar-se a una línia de compromís explícit i de millora permanent per a la sostenibilitat no els serà cap gran dificultat si saben percebre-ho com la gran oportunitat que suposa en aquest moment. Un gran repte de futur immediat per a totes les empreses i organitzacions del nostre país.
Josep Maria Canyelles
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Desembre 2004
Elaborat per a les XII Jornades d'empreses col·laboradores amb el Programa de Pràctiques i Recursos Humans de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (21 de desembre de 2004)
Veure article publicat UB
L'FMI havia de promoure la cooperació monetària internacional, tot evitant fluctuacions i col·lapses, com l'aleshores recent crac del 29, i garantint l'estabilitat dels mercats, per mitjà d'estratègies com el compromís de tipus de canvi fixos. Al seu torn, el que seria després el Banc Mundial concedia crèdits a la reconstrucció de la malmesa Europa, iniciant un llarg camí que superant tota mena d'entrebancs ha endegat la construcció política de nostre continent.
El 60è aniversari de Bretton Woods és notícia, com també ho és, per la seva actualitat, la nova estratègia per mantenir l'estabilitat, no basada en polítiques monetàries ni sorgida per mitjà dels estats, que és la responsabilitat social corporativa.
Conceptes com bon govern corporatiu, ètica corporativa, sostenibilitat, etc., formen part de l'agenda de l'alta direcció d'un nombre creixent d'empreses i organitzacions, i la seva aclaparadora presència dels darrers temps ve donada per la convicció que només una gestió orientada a la sostenibilitat i amb criteris ètics podrà generar la confiança dels mercats i dels grups d'interès, necessària per moure's en l'estabilitat i per poder acumular crèdit de confiança quan la companyia es pugui veure afectada per maltempsades conjunturals.
I una estabilitat que depassa alhora els contextos merament econòmics i els interessos estrictament de la pròpia companyia, tot acollint els interessos d'arrel social i ambiental i adquirint una dimensió política en tant que facilitadors de la governabilitat. Per això parlem de sostenibilitat.
Bretton Woods construïa uns organismes per garantir unes polítiques, que en tot cas continuen sent necessaris, més enllà de les consideracions sobre quin hauria de ser el paper de Nacions Unides o si s'haurien de constituir en agències controlades més equitativament per tots els països.
De manera ben diferent, l'RSC i el bon govern no construeixen cap artifici sinó que més aviat desbrossen el camí d'un capteniment àmpliament estès segons el qual l'obtenció de diner justificava maneres massa àmplies de procedir, i recuperen uns valors que havien quedat senzillament al marge de la vida empresarial i econòmica i que ara s'han descobert com un puntal per a la sostenibilitat de l'empresa i de l'economia.
De l'empresa en la mesura que s'obté un avantatge competitiu, i per a la sostenibilitat de l'economia en la mesura que estableix un marc de confiança global i aporta capital social. No és que els tipus de canvi no siguin importants. Però cercar l'estabilitat per la via de l'ètica, la responsabilitat i del capital social aporta una dimensió de major profunditat, s'aproxima més a les causes que poden afectar l'estabilitat, i en conseqüència planteja una via no tant centrada en la resolució d'una problemàtica sinó en la prevenció de la malaltia.
Tot i que el gran desenvolupament que ha tingut l'RSC en aquests darrers dos anys ha estat precisament fruit d'una reacció als greus escàndols que han afectat seriosament algunes grans corporacions, no podem deixar de percebre amb optimisme que s'està desenvolupant un remei que no solament pot alleugerir les finances mundials de nous grans escàndols sinó que alhora pot aportar una bona dosi de salut i capacitat d'autoregeneració a l'organisme.
Cercar l'estabilitat per la via dels valors i els comportaments responsables és l'aposta que estan fent grans corporacions, en el seu legítim interès per mantenir-se i per guanyar un diferencial competitiu.
Ara la pregunta és si, enmig d'aquesta tendència globalitzada, sabran les petites i mitjanes empreses que poblen el panorama productiu del nostre país fer-se seu aquest avantatge per incorporar-lo en les pròpies estratègies productives i comunicatives.
Per a moltes, els valors ètics i fins i tot l'acció social han inspirat un sentit recte del seu bon govern. Des de la normalitat. Fer un pas més i incorporar-se a una línia de compromís explícit i de millora permanent per a la sostenibilitat no els serà cap gran dificultat si saben percebre-ho com la gran oportunitat que suposa en aquest moment. Un gran repte de futur immediat per a totes les empreses i organitzacions del nostre país.
Josep Maria Canyelles
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Desembre 2004
Elaborat per a les XII Jornades d'empreses col·laboradores amb el Programa de Pràctiques i Recursos Humans de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (21 de desembre de 2004)
Veure article publicat UB
17.12.04
L'RSC és estratègica per definició "o no és", segons el 'think tank' Responsabilitat Global
MADRID, 16 Dic. (traduït d'EUROPAPRESS) - La responsabilitat social corporativa és estratègica en la gestió de l'empresa o, en cas contrari, no pot considerar-se com a tal, segons va afirmar el promotor del 'think tank' de RSC a Internet Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles, en una conferència pronunciada aquesta setmana.
"La responsabilitat és estratègica o no és", va apuntar Canyelles, director de projectes de l'Institut d'Estratègia, durant la jornada sobre 'RSC i l'Informe de Sostenibilitat' organitzada pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
En la seva opinió, això suposa que aquelles pràctiques més relacionades amb l'acció social, com el màrqueting amb causa o la filantropia, no poden emmarcar-se dintre del concepte de
RSC "si no responen a una visió estratègica" de l'empresa.
Segons Canyelles, l'estratègia es pot desenvolupar "en un doble i complementari sentit": estratègies "garantistas" --per exemple, de reducció de riscos o prevenció de litigis-- i estratègies "de desenvolupament", com la satisfacció dels grups d'interès.
Respecte a aquest punt, aquest expert va subratllar que l'empresa "no pot deixar d'atendre" els 'stakeholders', "que tenen raons legítimes que han de ser tingudes en compte", a partir de les quals una companyia podrà crear "major riquesa compartida".
Per a complir tots aquests objectius, va apuntar, l'empresa ha d'integrar l'RSC en els sistemes de gestió, i va destacar la pertinència d'implantar "sistemes específics complementaris a la gestió operativa", que tindran característiques diferenciades segons cada empresa.
En tot cas, Canyelles va considerar que a Espanya l'RSC encara no ha assolit un ritme elevat, a pesar que certes grans companyies de sectors regulats estan abanderant aquestes polítiques, i que unes altres de menor grandària han començat a desenvolupar els seus propis models.
Respecte a l'actuació del Govern socialista, que en el seu programa electoral s'havia compromès al desenvolupament d'una llei d'RSC, va constatar que s'observen "símptomes" que aquesta intenció podria "modificar-se".
En la seva opinió, la via alternativa a la norma passa per "mesures incentivadoras, normes sectorials, identificació de bones pràctiques" i establiment de "la legislació que es consideri en cada àmbit", sempre "sense deixar de concebre l'RSC com una pràctica voluntària".
El fòrum d'experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la Comunitat Virtual de ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
"La responsabilitat és estratègica o no és", va apuntar Canyelles, director de projectes de l'Institut d'Estratègia, durant la jornada sobre 'RSC i l'Informe de Sostenibilitat' organitzada pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
En la seva opinió, això suposa que aquelles pràctiques més relacionades amb l'acció social, com el màrqueting amb causa o la filantropia, no poden emmarcar-se dintre del concepte de
RSC "si no responen a una visió estratègica" de l'empresa.
Segons Canyelles, l'estratègia es pot desenvolupar "en un doble i complementari sentit": estratègies "garantistas" --per exemple, de reducció de riscos o prevenció de litigis-- i estratègies "de desenvolupament", com la satisfacció dels grups d'interès.
Respecte a aquest punt, aquest expert va subratllar que l'empresa "no pot deixar d'atendre" els 'stakeholders', "que tenen raons legítimes que han de ser tingudes en compte", a partir de les quals una companyia podrà crear "major riquesa compartida".
Per a complir tots aquests objectius, va apuntar, l'empresa ha d'integrar l'RSC en els sistemes de gestió, i va destacar la pertinència d'implantar "sistemes específics complementaris a la gestió operativa", que tindran característiques diferenciades segons cada empresa.
En tot cas, Canyelles va considerar que a Espanya l'RSC encara no ha assolit un ritme elevat, a pesar que certes grans companyies de sectors regulats estan abanderant aquestes polítiques, i que unes altres de menor grandària han començat a desenvolupar els seus propis models.
Respecte a l'actuació del Govern socialista, que en el seu programa electoral s'havia compromès al desenvolupament d'una llei d'RSC, va constatar que s'observen "símptomes" que aquesta intenció podria "modificar-se".
En la seva opinió, la via alternativa a la norma passa per "mesures incentivadoras, normes sectorials, identificació de bones pràctiques" i establiment de "la legislació que es consideri en cada àmbit", sempre "sense deixar de concebre l'RSC com una pràctica voluntària".
El fòrum d'experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la Comunitat Virtual de ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
Creada la Subcomissió de RSC en el Congrés
Sense cap sorpresa davant el que estava previst, el Congrés dels Diputats va donar ahir la seva aprovació unànime a la proposta que va formular el grup de CIU perquè es creés una Subcomissió de Responsabilitat Social Corporativa, amb l'objectiu d'elaborar un informe per a impulsar en el Govern una linea estratègica de suport a la gestió ètica de les empreses.
Anteriorment la Comissió de Treball i Afers Socials ja havia donat el seu ple suport a la proposta, amb la qual cosa ha quedat palès el consens sobre la necessitat de clarificar el concepte i facilitar l'elaboració de les polítiques públiques en aquest sentit.
Al llarg d'un any representants de la societat civil, experts i empreses compareixeran a la Subcomissió, que s'erigirà en un fòrum multilateral en el qual totes les parts interessades tindran l'oportunitat d'aportar la seva perspectiva.
"Pensem que és una oportunitat per a les empreses des de la perspectiva de la competitivitat, l'excel·lència i la sostenibilitat", va indicar el diputat de CIU Carles Campuzano, principal impulsor d'aquesta iniciativa, apostant pel desenvolupament de "un marc legal que fomenti i estimuli la RSE, especialment en el món de les pimes".
Anteriorment la Comissió de Treball i Afers Socials ja havia donat el seu ple suport a la proposta, amb la qual cosa ha quedat palès el consens sobre la necessitat de clarificar el concepte i facilitar l'elaboració de les polítiques públiques en aquest sentit.
Al llarg d'un any representants de la societat civil, experts i empreses compareixeran a la Subcomissió, que s'erigirà en un fòrum multilateral en el qual totes les parts interessades tindran l'oportunitat d'aportar la seva perspectiva.
"Pensem que és una oportunitat per a les empreses des de la perspectiva de la competitivitat, l'excel·lència i la sostenibilitat", va indicar el diputat de CIU Carles Campuzano, principal impulsor d'aquesta iniciativa, apostant pel desenvolupament de "un marc legal que fomenti i estimuli la RSE, especialment en el món de les pimes".
XII Jornades d'Empreses - Escola Empresarials UB
Estudiants, professors i empreses es troben a les amb el Programa de Pràctiques. El dimarts 21 de desembre se celebraran a l'Escola les XII Jornades d'empreses col·laboradores amb el Programa de Pràctiques i Recursos Humans de l'Escola, iniciativa que cada quatre mesos pretén crear un espai de convivència entre l'entorn acadèmic de l'Escola i l'entorn empresarial.
Amb el lema "La Responsabilitat Social Corporativa (RSC): un repte en evolució", la trobada està destinada posar en contacte els alumnes que es troben en període de pràctiques, professors de l?Escola i diferents responsables de les empreses col·laboradores.
La modalitat escollida per a treballar sobre la qüestió de la responsabilitat social corporativa és el workshop, una tècnica de treball en grup que fomenta la intervenció i implicació dels participants. Primer, un orador planteja una sèrie de casos; a continuació, s'organitzen diferents grups de discussió -expressament heterogenis- que treballen unes conclusions sobre els casos plantejats; finalment, les conclusions són posades en comú i comentades pels grups i per l?orador.
En el cas de la sessió de les XII Jornades, que tindrà lloc el dimarts de 9 a 13 hores, l'orador convidat serà Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director de projectes de l'Institut d'Estratègia. La seva intervenció versarà sobre diferents reptes que es plantegen a les empreses -sempre quant a responsabilitat social- en diversos àmbits: estratègia, medi ambient, aspectes sòciolaborals, entre d'altres.
http://www.ub.es/empresarials/noticies.php?not=378&mes=12
Amb el lema "La Responsabilitat Social Corporativa (RSC): un repte en evolució", la trobada està destinada posar en contacte els alumnes que es troben en període de pràctiques, professors de l?Escola i diferents responsables de les empreses col·laboradores.
La modalitat escollida per a treballar sobre la qüestió de la responsabilitat social corporativa és el workshop, una tècnica de treball en grup que fomenta la intervenció i implicació dels participants. Primer, un orador planteja una sèrie de casos; a continuació, s'organitzen diferents grups de discussió -expressament heterogenis- que treballen unes conclusions sobre els casos plantejats; finalment, les conclusions són posades en comú i comentades pels grups i per l?orador.
En el cas de la sessió de les XII Jornades, que tindrà lloc el dimarts de 9 a 13 hores, l'orador convidat serà Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director de projectes de l'Institut d'Estratègia. La seva intervenció versarà sobre diferents reptes que es plantegen a les empreses -sempre quant a responsabilitat social- en diversos àmbits: estratègia, medi ambient, aspectes sòciolaborals, entre d'altres.
http://www.ub.es/empresarials/noticies.php?not=378&mes=12
30.11.04
Conferència al Col·legi d'Empresistes de Barcelona
El Col·legi d'Empresistes de Barcelona (Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials) organitza una conferència sobre la Responsabilitat Social Corporativa i l'Informe de Sostenibilitat en el marc del programa 2004-2005 de la secció d'investigació comptable i administrativa.
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, serà el ponent i farà la seva disertació presentant l'RSE com un nou enfocament de gestió que parteix d'una visió estratègica i que, com molts altres intangibles que fins fa poc s'havien considerat superflus, en el marc de la nova economia requereixen ser gestionats.
La conferència, oberta a tots els col·legiats i llurs col·laboradors, tindrà lloc el proper dilluns 13 de desembre a les 19'30 a l'Auditori del Col·legi (C. Tuset, 3).
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, serà el ponent i farà la seva disertació presentant l'RSE com un nou enfocament de gestió que parteix d'una visió estratègica i que, com molts altres intangibles que fins fa poc s'havien considerat superflus, en el marc de la nova economia requereixen ser gestionats.
La conferència, oberta a tots els col·legiats i llurs col·laboradors, tindrà lloc el proper dilluns 13 de desembre a les 19'30 a l'Auditori del Col·legi (C. Tuset, 3).
1.10.04
Jornada sobre Empresa i nou Estatut
La Direcció General de Participació Ciutadana us convida a la
Jornada sobre Empresa i nou Estatut
Per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut.
> Principis i competències per la millora de la competitivitat de l'empresa.
> El suport a l'empresa i als nous emprenedors.
> L'empresa i l'entorn territorial: Unió Europea, Euroregió, ...
> Com s'ha d'incorporar el concepte de Responsabilitat Social?
La Jornada es realitzarà el dimarts 5 d'octubre de 2004, de 9,30 del matí a 2 de la tarda, a la Casa Convalescència del recinte de l'Hospital de Sant Pau.
(St. Antoni Maria Claret, 171, de Barcelona, cantonada Sant Quintí).
Programa:
09.30 h.-10.30 h.
Benvinguda, presentació i introducció al debat a càrrec de:
Sr. Joaquim Brugué i Torruella, director general de Participació Ciutadana
Sr. Eusebi Cima i Mollet, president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME) i de CECOT.
Sr. Antoni Gutiérrez-Rubí, promotor de ResponsabilitatGlobal.com
10.30 h. - 11.00 h.
Pausa.
11.00 h. - 12.30 h.
Grups de debat.
12.30 h. - 13.45 h.
Plenari.
13.45 h. - 14.00 h.
Cloenda, a càrrec del Sr. Francesc Baltasar i Albesa, secretari general del Departament de Relacions Institucions i Participació.
El document d'inici del debat serà lliurat per avançat als inscrits mitjançant correu-e.
Informació complementària i inscripcions del 20 de setembre a l'1 d'octubre:
debatsnouestatut@espaipublic.com
tel.: 932.135.795 (Laura Valls)
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les petites i mitjanes empreses i organitzacions
El think tank Responsabilitat Global desenvolupa un curs d'RSC per a la Fundació Universitat de Girona en el marc de la seva formació d'empresa. El curs de quaranta hores comença el proper 13 d'octubre i és el primer d'aquestes característiques dirigit a petites i mitjanes empreses i organitzacions i pretén donar un coneixement bàsic als alumnes tot aportant les bases per a la definició de les polítiques de RSC de les respectives empreses.
L'enfocament RSC de la gestió i l'estratgia empresarial s'ha desenvolupat enormement en els darrers anys i es valora com un avantatge competitiu. Les empreses mitjanes i petites, les més presents a Catalunya, també afronten la necessitat de formular models vàlids i identificar bones pràctiques adequades. El desenvolupament del marc legal i normatiu, junt amb la gran quantitat de models de gestió, sistemes de qualitat, etiquetes i certificacions, suposen una dificultat afegida per a les organitzacions. La visió RSC facilita integrar elements diversos en una estratègia corporativa alhora que aprecien l'RSC com una dimensió voluntària, adaptable, flexible, integradora, que aporta solucions, i facilita tractar amb les exigències, valors i punts de vista de clients, la comunitat, l'administració o qualsevol dels altres grups d'interès de l'empresa.
El curs proposat abordarà què es requereix per tal que una mitjana o petita empresa o organització esdevingui un ciutadà corporatiu, i examinarà condicionants perquè una pràctica i estratègia responsable vagi associada a la generació de riquesa, amb una metodologia facilitadora de la construcció del discurs i la praxis per a cada model organitzatiu. La part central del curs tractarà la visió relacional, mentre que el darrer bloc abordarà dimensions sectorials, socials, ambientals o aspectes vinculats a la gestió estratègica de la RSC, com el Balanced Scorecard. Entre els continguts sectorials, es tractarà també la gestió i resolució de conflictes amb la col·laboració de GREC, especialistes en la matèria. Així mateix, el curs també compta amb la participació d'altres ponents convidats entre experts i empreses entre les quals MRW. A banda de les pimes, el curs també s'adreça a les organitzacions socials i les del sector públic.
El director i professor del curs, Josep Maria Canyelles, sosté que 'el futur de la dimensió RSC està en la visió relacional, ja que la necessària ètica corporativa no és condició suficient de desenvolupament i sostenibilitat en un context de societat del coneixement on és precisament en l'articulació de les perspectives de les diferents parts interessades on podem trobar els focus de responsabilitat creativa i activadora de processos de canvi'
Per a mer información:
jmcresponsabilitat@telefonica.net
M. 670 600 223
Responsabilitat Global (www.responsabilitatglobal.com www.responsabilidadglobal.com) està reconeguda com entitat col·laboradora de l'Observatorio de la RSC en España i és responsable de la comunitat virtual d'Ictnet sobre RSC. Promouen una nova interrelació entre empreses, organitzacions i administracions públiques basada en una nova cultura empresarial que es basa no només en els beneficis econòmics d'avui, sinó en un conjunt de beneficis socials i ambientals que garanteixin la continuïtat i l' estabilitat en el futur contribuint així al desenvolupament sostenible. Ho resumeixen en el lema 'De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent'.
Per accedir al curs feu clic aquí
L'enfocament RSC de la gestió i l'estratgia empresarial s'ha desenvolupat enormement en els darrers anys i es valora com un avantatge competitiu. Les empreses mitjanes i petites, les més presents a Catalunya, també afronten la necessitat de formular models vàlids i identificar bones pràctiques adequades. El desenvolupament del marc legal i normatiu, junt amb la gran quantitat de models de gestió, sistemes de qualitat, etiquetes i certificacions, suposen una dificultat afegida per a les organitzacions. La visió RSC facilita integrar elements diversos en una estratègia corporativa alhora que aprecien l'RSC com una dimensió voluntària, adaptable, flexible, integradora, que aporta solucions, i facilita tractar amb les exigències, valors i punts de vista de clients, la comunitat, l'administració o qualsevol dels altres grups d'interès de l'empresa.
El curs proposat abordarà què es requereix per tal que una mitjana o petita empresa o organització esdevingui un ciutadà corporatiu, i examinarà condicionants perquè una pràctica i estratègia responsable vagi associada a la generació de riquesa, amb una metodologia facilitadora de la construcció del discurs i la praxis per a cada model organitzatiu. La part central del curs tractarà la visió relacional, mentre que el darrer bloc abordarà dimensions sectorials, socials, ambientals o aspectes vinculats a la gestió estratègica de la RSC, com el Balanced Scorecard. Entre els continguts sectorials, es tractarà també la gestió i resolució de conflictes amb la col·laboració de GREC, especialistes en la matèria. Així mateix, el curs també compta amb la participació d'altres ponents convidats entre experts i empreses entre les quals MRW. A banda de les pimes, el curs també s'adreça a les organitzacions socials i les del sector públic.
El director i professor del curs, Josep Maria Canyelles, sosté que 'el futur de la dimensió RSC està en la visió relacional, ja que la necessària ètica corporativa no és condició suficient de desenvolupament i sostenibilitat en un context de societat del coneixement on és precisament en l'articulació de les perspectives de les diferents parts interessades on podem trobar els focus de responsabilitat creativa i activadora de processos de canvi'
Per a mer información:
jmcresponsabilitat@telefonica.net
M. 670 600 223
Responsabilitat Global (www.responsabilitatglobal.com www.responsabilidadglobal.com) està reconeguda com entitat col·laboradora de l'Observatorio de la RSC en España i és responsable de la comunitat virtual d'Ictnet sobre RSC. Promouen una nova interrelació entre empreses, organitzacions i administracions públiques basada en una nova cultura empresarial que es basa no només en els beneficis econòmics d'avui, sinó en un conjunt de beneficis socials i ambientals que garanteixin la continuïtat i l' estabilitat en el futur contribuint així al desenvolupament sostenible. Ho resumeixen en el lema 'De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent'.
Per accedir al curs feu clic aquí
28.9.04
Impuls unànime a la creació d'una subcomissió en el Congrés per a debatre com afrontar la RSC
Amb l'objecte de conèixer les noves tendències vinculades a l'assumpció dels principis de responsabilitat social per part de les empreses, tots els grups de la cambra han donat suport aquesta iniciativa parlamentària proposada per Convergència i Unió. El portaveu de CIU a la Comissió de Treball i Afers Socials i autor de la proposta, Carles Campuzano, s'ha manifestat partidari que aquesta subcomissió compti amb l'àmplia participació d'empreses, organitzacions socials i cíviques implicades, experts acadèmics, institucions europees i internacionals i els responsables polítics de les administracions estatal i autonòmica.
Aquesta aprovació marca el punt d'arrencada pel que fa a definir en quins termes es concretarà la posició del govern i del conjunt de les forces polítiques en matèria d'RSC i la seva formulació legislativa. De fet, la subcomissió ja s'ha marcat un termini formal ja que ha de realitzar un estudi global i presentar les seves conclusions en un termini màxim d'un any des de la seva constitució, moment en què es preveu que el Govern traslladi al Congrés un projecte de Llei.
Pel que fa als aspectes més immediats, caldrà estar atents a la composició i distribució dels compareixents que faran les seves aportacions en aquests propers nou mesos. I desitjar que no hi hagi postures preconcebudes i que fruit de la deliberació es pugui donar naixement a un marc legal consensuat políticament i també multilateralment.
Aquesta aprovació marca el punt d'arrencada pel que fa a definir en quins termes es concretarà la posició del govern i del conjunt de les forces polítiques en matèria d'RSC i la seva formulació legislativa. De fet, la subcomissió ja s'ha marcat un termini formal ja que ha de realitzar un estudi global i presentar les seves conclusions en un termini màxim d'un any des de la seva constitució, moment en què es preveu que el Govern traslladi al Congrés un projecte de Llei.
Pel que fa als aspectes més immediats, caldrà estar atents a la composició i distribució dels compareixents que faran les seves aportacions en aquests propers nou mesos. I desitjar que no hi hagi postures preconcebudes i que fruit de la deliberació es pugui donar naixement a un marc legal consensuat políticament i també multilateralment.
23.9.04
Les PIMES cerquen estratègies de col·laboració en l'RSE
L'RSC no és una enfocament de la gestió i l'estratègia exclusivament per a les grans corporacions. Les petites i mitjanes empreses gradualment van incorporant-se a l'interès per aquesta visió responsable que mira vers la sostenibilitat econòmica, ambiental i social.
Però no solament el sector privat o mercantil és qui està cridat a desenvolupar compromisos en aquest sentit, sinó que el sector públic, des dels ajuntaments i empreses públiques fins als grans organismes de governança mundial també cerquen vies per correspondre a aquest necessari enquadrament en el context de la societat de la informació i de la nova economia.
L'actual model socioeconòmic és relacional i cerca sinergies. Per això, el futur de la dimensió RSC està en el desenvolupament d'aquesta visió relacional, ja que la necessària ètica corporativa no és condició suficient de desenvolupament i sostenibilitat en un context de societat del coneixement on és precisament en l'articulació de les perspectives de les diferents parts interessades on podem trobar els focus de responsabilitat creativa i activadora de processos de canvi.
El curs que Responsabilitat Global desenvolupa a la Fundació Universitat de Girona en el marc de la seva formació d'empresa, abordarà com una organització de qualsevol tipus i sector esdevé un ciutadà corporatiu, i examinarà condicionants perquè una pràctica i estratègia responsable vagi associada a la generació de riquesa.
La part central del curs tractarà la visió relacional, mentre que el darrer bloc abordarà dimensions sectorials, socials, ambientals o aspectes vinculats a la gestió estratègica de l'RSC, com el Balanced Scorecard. Entre els continguts sectorials, es tractarà també la gestió de conflictes amb GREC-Resolució de Conflictes. Així mateix, el curs també compta amb la participació d'altres ponents convidats entre experts i empreses entre les quals MRW, o el portaveu de la Comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats, Carles Campuzano. A banda de les pimes, el curs també s'adreça a les organitzacions socials i les del sector públic.
Però no solament el sector privat o mercantil és qui està cridat a desenvolupar compromisos en aquest sentit, sinó que el sector públic, des dels ajuntaments i empreses públiques fins als grans organismes de governança mundial també cerquen vies per correspondre a aquest necessari enquadrament en el context de la societat de la informació i de la nova economia.
L'actual model socioeconòmic és relacional i cerca sinergies. Per això, el futur de la dimensió RSC està en el desenvolupament d'aquesta visió relacional, ja que la necessària ètica corporativa no és condició suficient de desenvolupament i sostenibilitat en un context de societat del coneixement on és precisament en l'articulació de les perspectives de les diferents parts interessades on podem trobar els focus de responsabilitat creativa i activadora de processos de canvi.
El curs que Responsabilitat Global desenvolupa a la Fundació Universitat de Girona en el marc de la seva formació d'empresa, abordarà com una organització de qualsevol tipus i sector esdevé un ciutadà corporatiu, i examinarà condicionants perquè una pràctica i estratègia responsable vagi associada a la generació de riquesa.
La part central del curs tractarà la visió relacional, mentre que el darrer bloc abordarà dimensions sectorials, socials, ambientals o aspectes vinculats a la gestió estratègica de l'RSC, com el Balanced Scorecard. Entre els continguts sectorials, es tractarà també la gestió de conflictes amb GREC-Resolució de Conflictes. Així mateix, el curs també compta amb la participació d'altres ponents convidats entre experts i empreses entre les quals MRW, o el portaveu de la Comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats, Carles Campuzano. A banda de les pimes, el curs també s'adreça a les organitzacions socials i les del sector públic.
12.8.04
Proposen abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC
Van tenir lloc les jornades Municipis dinamitzadors del Objectius del Mil·lenni organitzades per ANUE i la Diputació de Barcelona
La Jornada “Els Municipis, dinamitzadors dels Objectius del Mil·lenni”, organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i la Diputació de Barcelona, celebrada ahir dijous 10-03-05 va tenir la presència de Mohand Cherifi, Director de l’Aliança Mundial de Ciutats contra la Pobresa, qui va assenyalar la importància d'aplicar els Objectius del Mil·lenni (OdM) en les polítiques dels ajuntaments, fomentant una quotidianitat d'aquest compromís en les pràctiques municipals.
Per a això, els tècnics dels ajuntaments han de rebre una formació sobre els Objectius del Mil·lenni (OdM), encara que va remarcar: “si no hi ha voluntat política no hi pot haver un compromís real, però aquest compromís ha d'anar més enllà dels governs, és assumpte de tota la societat civil. Només d'aquesta forma s'aconseguirà la implicació dels ciutadans. Per això és fonamental que els ajuntaments tracin línies de parteneriat en tots els nivells, per a col·laborar, aprendre i compartir”.
Per la seva banda, Eduardo Zepeda, responsable del Centre Contra la Pobresa del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Brasília, va destacar la importància dels informes que els països produeixen sobre la implementació dels OdM en els seus països, sent una eina necessària per a la seva planificació. En avaluar els resultats dels OdM, Zepeda va ressaltar que les estadístiques poden dur a equívocs: “en regions on les xifres indiquen millores espectaculars, es pot estar generalitzant uns resultats sense tenir en compte les especificitats de cada zona dintre d'un mateix país. Com a conseqüència, és necessari que els OdM siguin implementats des de l'àmbit local, ja que només el compromís des de les administracions de base pot aconseguir la consecució dels Objectius”.
La gran novetat de la Jornada venia de l'aposta per abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC, repte que va ser secundat amb interès pels representants de les administracions locals. Després de situar la visió empresarial de la RSC, Josep Maria Canyelles, col·laborador de l’ANUE i promotor de Responsabilitat Global, va fer una aposta per la Responsabilitat Social de l'Administració Pública, centrada en l'oportunitat de liderar uns territoris socialment responsables. Sota la premissa que cap organització pot exercir la seva responsabilitat si no ho fa en un territori responsable, és a dir, on el conjunt de la cadena de provisió, i el conjunt d'organitzacions aportin la seva responsabilitat, va situar un doble objectiu per als governs locals, promoure la RSC però també incorporar-la integralment en els ajuntaments.
Buscant el paral·lelisme, va destacar que “si en una empresa el màrqueting amb causa no és equiparable a RSC, tampoc ho són les campanyes municipals de civisme o de sensibilització. I si el mer mecenatge no implica RSC per a l'empresa, tampoc estrictament les transferències de capital com les subvencions o el’0 7%”. En aquest sentit, va mostrar la seva crítica a les limitacions de les polítiques de sensibilització, que parteixen de la premissa que els OdM afecten sobretot als països en desenvolupament, quan indicadors com els de pobresa infantil estan creixent en els països rics. La RSC, per tant, ha d’implicar anar més enllà de la política merament pressupostària.
“L'administració ha de guanyar noves legitimitats a partir de la generació de confiança, i no ho aconseguirà amb visions tangencials. Ha d’integrar la RSC de manera estratègica, aplicant-la també als seus actius intangibles, orientant-se a la creació de capital social i comprenent que forma part de nous paradigmes de gestió”. Finalment, va situar el debat sobre la RSC per part de les administracions públiques en la reflexió sobre l'articulació del nou contracte social i la necessitat d'aprofitar sinèrgies fruit de la responsabilitat de totes les parts.
L'Associació per a les Nacions Unides va mostrar amb aquest acte la seva línia de treball de RSC i va apostar per desenvolupar aquest enfocament de gestió per a aprofundir en el compromís amb els OdM.
Per part de la Diputació de Barcelona es va mostrar interès a explorar fórmules per a la formació del personal de les Administracions locals en matèria de RSC, alhora que es va apostar per la compra pública sostenible.
http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/dossierpremsa.doc
La Jornada “Els Municipis, dinamitzadors dels Objectius del Mil·lenni”, organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i la Diputació de Barcelona, celebrada ahir dijous 10-03-05 va tenir la presència de Mohand Cherifi, Director de l’Aliança Mundial de Ciutats contra la Pobresa, qui va assenyalar la importància d'aplicar els Objectius del Mil·lenni (OdM) en les polítiques dels ajuntaments, fomentant una quotidianitat d'aquest compromís en les pràctiques municipals.
Per a això, els tècnics dels ajuntaments han de rebre una formació sobre els Objectius del Mil·lenni (OdM), encara que va remarcar: “si no hi ha voluntat política no hi pot haver un compromís real, però aquest compromís ha d'anar més enllà dels governs, és assumpte de tota la societat civil. Només d'aquesta forma s'aconseguirà la implicació dels ciutadans. Per això és fonamental que els ajuntaments tracin línies de parteneriat en tots els nivells, per a col·laborar, aprendre i compartir”.
Per la seva banda, Eduardo Zepeda, responsable del Centre Contra la Pobresa del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Brasília, va destacar la importància dels informes que els països produeixen sobre la implementació dels OdM en els seus països, sent una eina necessària per a la seva planificació. En avaluar els resultats dels OdM, Zepeda va ressaltar que les estadístiques poden dur a equívocs: “en regions on les xifres indiquen millores espectaculars, es pot estar generalitzant uns resultats sense tenir en compte les especificitats de cada zona dintre d'un mateix país. Com a conseqüència, és necessari que els OdM siguin implementats des de l'àmbit local, ja que només el compromís des de les administracions de base pot aconseguir la consecució dels Objectius”.
La gran novetat de la Jornada venia de l'aposta per abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC, repte que va ser secundat amb interès pels representants de les administracions locals. Després de situar la visió empresarial de la RSC, Josep Maria Canyelles, col·laborador de l’ANUE i promotor de Responsabilitat Global, va fer una aposta per la Responsabilitat Social de l'Administració Pública, centrada en l'oportunitat de liderar uns territoris socialment responsables. Sota la premissa que cap organització pot exercir la seva responsabilitat si no ho fa en un territori responsable, és a dir, on el conjunt de la cadena de provisió, i el conjunt d'organitzacions aportin la seva responsabilitat, va situar un doble objectiu per als governs locals, promoure la RSC però també incorporar-la integralment en els ajuntaments.
Buscant el paral·lelisme, va destacar que “si en una empresa el màrqueting amb causa no és equiparable a RSC, tampoc ho són les campanyes municipals de civisme o de sensibilització. I si el mer mecenatge no implica RSC per a l'empresa, tampoc estrictament les transferències de capital com les subvencions o el’0 7%”. En aquest sentit, va mostrar la seva crítica a les limitacions de les polítiques de sensibilització, que parteixen de la premissa que els OdM afecten sobretot als països en desenvolupament, quan indicadors com els de pobresa infantil estan creixent en els països rics. La RSC, per tant, ha d’implicar anar més enllà de la política merament pressupostària.
“L'administració ha de guanyar noves legitimitats a partir de la generació de confiança, i no ho aconseguirà amb visions tangencials. Ha d’integrar la RSC de manera estratègica, aplicant-la també als seus actius intangibles, orientant-se a la creació de capital social i comprenent que forma part de nous paradigmes de gestió”. Finalment, va situar el debat sobre la RSC per part de les administracions públiques en la reflexió sobre l'articulació del nou contracte social i la necessitat d'aprofitar sinèrgies fruit de la responsabilitat de totes les parts.
L'Associació per a les Nacions Unides va mostrar amb aquest acte la seva línia de treball de RSC i va apostar per desenvolupar aquest enfocament de gestió per a aprofundir en el compromís amb els OdM.
Per part de la Diputació de Barcelona es va mostrar interès a explorar fórmules per a la formació del personal de les Administracions locals en matèria de RSC, alhora que es va apostar per la compra pública sostenible.
http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/dossierpremsa.doc
30.7.04
La reputación responsable
Confusión de conceptos y enfoques
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) está convirtiéndose en una especie de "gran paraguas" que da cobertura a un amplio y heterogéneo conjunto de enfoques, conceptos, iniciativas y prácticas, que van desde la transparencia con los inversores en el buen gobierno de las sociedades cotizadas y los códigos éticos, hasta el compromiso empresarial con la protección del medio ambiente, pasando por las iniciativas de acción social y el mecenazgo cultural. Y a pesar de la confusión, todas estas iniciativas afloran una necesidad de cambio en la gestión empresarial en el siglo XXI. Un cambio centrado en el compromiso de la empresa con la sociedad (y sus grupos de interés) y con el planeta (y sus recursos limitados). El elemento nuevo es que dicho compromiso es ya imprescindible para el valor y la continuidad de la empresa. En definitiva, el conjunto de nuevas prácticas pretenden responder, con diferentes ambiciones y consecuencias, a una pregunta inquietante en un nuevo mercado de consumidores-ciudadanos, y cuya respuesta marcará el devenir inmediato de nuestra sociedad: ¿Cómo desarrollar la actividad empresarial hoy en un mundo globalizado, limitado, insostenible y desequilibrado?
La Reputación Corporativa
La respuesta corporativa a dichas preguntas y el interés de las empresas en hacer "pública" y "visible" su respuesta es lo que llamamos Reputación Corporativa (RC). El Foro de Reputación Corporativa, una de las organizaciones más lúcidas en el mundo empresarial, la define como el conjunto de percepciones que tienen sobre la empresa los diversos grupos de interés con los que se relaciona, tanto internos como externos, y el reconocimiento que los mismos dan a una compañía respecto de su comportamiento corporativo a partir del grado de cumplimiento de sus compromisos con relación a sus clientes, empleados, accionistas si los hubiere y con la comunidad en general. La reputación corporativa se puede visualizar como un puzzle compuesto por diversas piezas intangibles de la vida empresarial (ética, responsabilidad social, identidad corporativa, misión, gobierno corporativo, comunicación con los stakeholders...). La gestión integrada de estas piezas genera la buena reputación.
La Responsabilidad Social Corporativa
Una empresa asume su responsabilidad social cuando adopta voluntariamente pautas de actuación de carácter no sólo económico, sino también ético, social y medioambiental en su estrategia empresarial y en las relaciones con sus interlocutores, tal y como así lo define el Libro Verde de la RSC de la UE. Mediante la RSC, los compromisos adoptados por las organizaciones se derivan de los impactos que tiene su actividad en diversos ámbitos (laboral, social, medioambiental, etc.) y van más allá de las obligaciones legales. Este enfoque tridimensional de la gestión empresarial (económica, social y medioambiental) se conoce como triple cuenta de resultados (triple bottom line).
Dos modelos de RSC
Los factores que influyen en algunas empresas para desarrollar políticas de RSC son principalmente no financieros, como la mejora de la reputación, la obtención de ventajas competitivas o la presión de los diferentes grupos de interés, como los consumidores, accionistas y empleados. Pero un nuevo tipo de empresa más innovadora centra su interés también en aspectos financieros. En otro tipo de modelo financiero. La RSC afecta a un nuevo concepto de la rentabilidad de la empresa y tiene que ver con una visión del negocio que mira a más largo plazo y que incorpora en la toma de decisiones valores como la ética, la transparencia y la responsabilidad hacia la sociedad. No estamos hablando de filantropía desinteresada.
No apuntamos al uso "social y cultural" de parte de los beneficios. No reivindicamos lo que buenamente "sobra" y que se puede "dar generosamente a la sociedad". Estamos hablando de un nuevo modelo de organización empresarial que, por interés y por un nuevo código de valores, y con un estímulo legislativo adecuado, quiere repensar la gestión empresarial en clave de riqueza compartida y sostenible. No se trata sólo de cumplir las leyes, o de "rendir cuentas". La empresa se debate en un reto: puede optar por una ética desinteresada, o puede -y debe hacerlo- por una ética del interés de todos los afectados por ella.
La Responsabilidad es rentable
Los datos empiezan a confirmar las intuiciones y refuerzan una estrategia más comprometida. Las compañías que presentan, por ejemplo, informes sobre responsabilidad social corporativa y sostenibilidad siguiendo el modelo de Global Reporting Initiative (GRI) experimentan una menor volatilidad en el mercado bursátil, según se desprende de un informe elaborado por el instituto de investigación Linstock y la agencia de comunicación Imagination. Según el estudio, las empresas que utilizan los estándares del GRI experimentan una menor volatilidad en el valor de sus acciones y mayores márgenes de beneficios que aquellas compañías que utilizan otros modelos de información, generalmente siguiendo indicadores definidos por la propia empresa.
El informe, titulado "Valores añadidos", repasa el rendimiento económico y la evolución del valor de las acciones de más de mil empresas. Los investigadores señalan que las empresas que siguen el GRI "tienden a experimentar" un crecimiento de los ingresos más lento, pero menos "volátil y sostenible" y con mayores márgenes de rentabilidad.
Por un nuevo concepto de la reputación anclado en la responsabilidad
El eje imagen-comunicación-reputación tensa la gestión de la reputación corporativa, no como la consecuencia de una gestión empresarial socialmente responsable, sino como un instrumento más de las estrategias de marketing corporativo más competitivas. El hecho de que las áreas de gestión de la reputación estén más consolidadas en las empresas frente a las áreas de gestión de la RSC, es un indicador que debe cambiar si optamos por un nuevo concepto de la reputación anclado en la responsabilidad.
La RSC es un campo nuevo y todavía son pocas las empresas que tienen departamentos específicos dedicados a esta materia, o personas responsables de gestionarla. Según un estudio de PricewaterhouseCoopers en 2003, el 72% de las empresas afirma tener un Departamento encargado de gestionar y supervisar la sostenibilidad corporativa, entre los que se encuentran Directores de Reputación, Sostenibilidad, RSC, Medio Ambiente, Relaciones Institucionales, Comunicación o la Alta Dirección, entre otros.
Esto refleja que la organización de la RSC está todavía en fase de clarificación y consolidación en las empresas, aunque muchas empresas líderes han empezado ya a diseñar estructuras organizativas de RSC. El reto para estas empresas pasa por incorporar realmente la RSC en la propia estrategia empresarial, que llegue al nivel del Consejo de Administración y que se desarrollen indicadores de seguimiento de los objetivos de RSC planteados. En definitiva, para el nuevo liderazgo empresarial, no hay mejor reputación que la responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Revista dosdoce, Número 3. Julio-Agosto 2004
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) está convirtiéndose en una especie de "gran paraguas" que da cobertura a un amplio y heterogéneo conjunto de enfoques, conceptos, iniciativas y prácticas, que van desde la transparencia con los inversores en el buen gobierno de las sociedades cotizadas y los códigos éticos, hasta el compromiso empresarial con la protección del medio ambiente, pasando por las iniciativas de acción social y el mecenazgo cultural. Y a pesar de la confusión, todas estas iniciativas afloran una necesidad de cambio en la gestión empresarial en el siglo XXI. Un cambio centrado en el compromiso de la empresa con la sociedad (y sus grupos de interés) y con el planeta (y sus recursos limitados). El elemento nuevo es que dicho compromiso es ya imprescindible para el valor y la continuidad de la empresa. En definitiva, el conjunto de nuevas prácticas pretenden responder, con diferentes ambiciones y consecuencias, a una pregunta inquietante en un nuevo mercado de consumidores-ciudadanos, y cuya respuesta marcará el devenir inmediato de nuestra sociedad: ¿Cómo desarrollar la actividad empresarial hoy en un mundo globalizado, limitado, insostenible y desequilibrado?
La Reputación Corporativa
La respuesta corporativa a dichas preguntas y el interés de las empresas en hacer "pública" y "visible" su respuesta es lo que llamamos Reputación Corporativa (RC). El Foro de Reputación Corporativa, una de las organizaciones más lúcidas en el mundo empresarial, la define como el conjunto de percepciones que tienen sobre la empresa los diversos grupos de interés con los que se relaciona, tanto internos como externos, y el reconocimiento que los mismos dan a una compañía respecto de su comportamiento corporativo a partir del grado de cumplimiento de sus compromisos con relación a sus clientes, empleados, accionistas si los hubiere y con la comunidad en general. La reputación corporativa se puede visualizar como un puzzle compuesto por diversas piezas intangibles de la vida empresarial (ética, responsabilidad social, identidad corporativa, misión, gobierno corporativo, comunicación con los stakeholders...). La gestión integrada de estas piezas genera la buena reputación.
La Responsabilidad Social Corporativa
Una empresa asume su responsabilidad social cuando adopta voluntariamente pautas de actuación de carácter no sólo económico, sino también ético, social y medioambiental en su estrategia empresarial y en las relaciones con sus interlocutores, tal y como así lo define el Libro Verde de la RSC de la UE. Mediante la RSC, los compromisos adoptados por las organizaciones se derivan de los impactos que tiene su actividad en diversos ámbitos (laboral, social, medioambiental, etc.) y van más allá de las obligaciones legales. Este enfoque tridimensional de la gestión empresarial (económica, social y medioambiental) se conoce como triple cuenta de resultados (triple bottom line).
Dos modelos de RSC
Los factores que influyen en algunas empresas para desarrollar políticas de RSC son principalmente no financieros, como la mejora de la reputación, la obtención de ventajas competitivas o la presión de los diferentes grupos de interés, como los consumidores, accionistas y empleados. Pero un nuevo tipo de empresa más innovadora centra su interés también en aspectos financieros. En otro tipo de modelo financiero. La RSC afecta a un nuevo concepto de la rentabilidad de la empresa y tiene que ver con una visión del negocio que mira a más largo plazo y que incorpora en la toma de decisiones valores como la ética, la transparencia y la responsabilidad hacia la sociedad. No estamos hablando de filantropía desinteresada.
No apuntamos al uso "social y cultural" de parte de los beneficios. No reivindicamos lo que buenamente "sobra" y que se puede "dar generosamente a la sociedad". Estamos hablando de un nuevo modelo de organización empresarial que, por interés y por un nuevo código de valores, y con un estímulo legislativo adecuado, quiere repensar la gestión empresarial en clave de riqueza compartida y sostenible. No se trata sólo de cumplir las leyes, o de "rendir cuentas". La empresa se debate en un reto: puede optar por una ética desinteresada, o puede -y debe hacerlo- por una ética del interés de todos los afectados por ella.
La Responsabilidad es rentable
Los datos empiezan a confirmar las intuiciones y refuerzan una estrategia más comprometida. Las compañías que presentan, por ejemplo, informes sobre responsabilidad social corporativa y sostenibilidad siguiendo el modelo de Global Reporting Initiative (GRI) experimentan una menor volatilidad en el mercado bursátil, según se desprende de un informe elaborado por el instituto de investigación Linstock y la agencia de comunicación Imagination. Según el estudio, las empresas que utilizan los estándares del GRI experimentan una menor volatilidad en el valor de sus acciones y mayores márgenes de beneficios que aquellas compañías que utilizan otros modelos de información, generalmente siguiendo indicadores definidos por la propia empresa.
El informe, titulado "Valores añadidos", repasa el rendimiento económico y la evolución del valor de las acciones de más de mil empresas. Los investigadores señalan que las empresas que siguen el GRI "tienden a experimentar" un crecimiento de los ingresos más lento, pero menos "volátil y sostenible" y con mayores márgenes de rentabilidad.
Por un nuevo concepto de la reputación anclado en la responsabilidad
El eje imagen-comunicación-reputación tensa la gestión de la reputación corporativa, no como la consecuencia de una gestión empresarial socialmente responsable, sino como un instrumento más de las estrategias de marketing corporativo más competitivas. El hecho de que las áreas de gestión de la reputación estén más consolidadas en las empresas frente a las áreas de gestión de la RSC, es un indicador que debe cambiar si optamos por un nuevo concepto de la reputación anclado en la responsabilidad.
La RSC es un campo nuevo y todavía son pocas las empresas que tienen departamentos específicos dedicados a esta materia, o personas responsables de gestionarla. Según un estudio de PricewaterhouseCoopers en 2003, el 72% de las empresas afirma tener un Departamento encargado de gestionar y supervisar la sostenibilidad corporativa, entre los que se encuentran Directores de Reputación, Sostenibilidad, RSC, Medio Ambiente, Relaciones Institucionales, Comunicación o la Alta Dirección, entre otros.
Esto refleja que la organización de la RSC está todavía en fase de clarificación y consolidación en las empresas, aunque muchas empresas líderes han empezado ya a diseñar estructuras organizativas de RSC. El reto para estas empresas pasa por incorporar realmente la RSC en la propia estrategia empresarial, que llegue al nivel del Consejo de Administración y que se desarrollen indicadores de seguimiento de los objetivos de RSC planteados. En definitiva, para el nuevo liderazgo empresarial, no hay mejor reputación que la responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Revista dosdoce, Número 3. Julio-Agosto 2004
23.7.04
Barcelona acollirà un Observatori mundial de RSC promogut per l'ONU
El diàleg sobre 'El paper de l'empresa en el segle XXI' desenvolupat en el marc del Fòrum 2004 (19-22 juliol) tindrà com resultat brillant la creació d'un Observatori sobre l'RSC que serà promogut en el si de la Fundació Fòrum i disposarà del suport i impuls del Pacte Mundial de Nacions Unides.
Els objectius i funcionament d'aquest organisme no està definit atès que la Fundació Fòrum encara no està constituïda, i que per altra banda està per veure quina serà l'evolució del Pacte Mundial (Global Compact) en els propers mesos. Però el que ja és definitiu és que aquesta iniciativa que va ser llançada el 1999 pel secretari general de Nacions Unides per a fomentar la responsabilitat social corporativa entre les empreses tindrà d'aquesta manera un centre permanent a la capital catalana.
Potser calgui interpretar la decisió estratègica d'optar per Barcelona per la conjunció del Fòrum amb la gran quantitat d'empreses que s'han adherit al Pacte Mundial a l'estat espanyol. En qualsevol cas, ser la seu d'un observatori que fomenti la investigació i que s'espera que pugui reunir anualment les xarxes locals d'empreses signants suposarà indirectament un suport al model europeu d'RSC i més en concret l'oportunitat de reforçar i analitzar amb major deteniment el model del Sud d'Europa.
Més enllà d'aquest assoliment, el Diàleg ha resultat un èxit. Com a element positiu, ressaltaríem la capacitat d'haver organitzat aquest esdeveniment les tres grans escoles de negoci conjuntament: ESADE, IESE i Institut d'Empresa. Com a nota negativa el fet que la participació no ha estat l'òptima especialment si no es tenen en compte el gran nombre d'estudiants que buscaven crèdits.
30.5.04
Articles
- De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión, 24/03/04
- Transparencia y RSC: el factor tecnológico. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión, 28/04/04
- La reputación responsable.Antoni Gutiérrez-Rubí Revista dosdoce, Número 3 Julio-Agosto 2004
- Proposta del neologisme 'partprenents'. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 21 desembre 2005
- De Bretton Woods a la responsabilitat social corporativa. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 28 febrer 2005
- La imatge de marca d'un país socialment responsable. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 27 setembre 2005
- En defensa de l'expressió Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 2 febrer 2006
- Colòmbia treballa per a la seva Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles Newsletter febrer 2006
- Cal avançar cap a un Model Català d'RSE? Josep Maria Canyelles Newsletter abril 2006
- És útil parlar de Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles Newsletter maig 2006
- Pymes, RSE y territorios responsables. Antoni Gutiérrez-Rubí Tribuna de expertos Europa Press. Maig 2006
- Reportatge RSE a Catalunya - Revista Buen Gobierno. Feb.-Mar. 2006
- Contabilidad socialmente responsable. Dossier 02 MediaResponsable Finanzas y RSE. Juliol 2006.
- Cal anar posant ordre a l'excés de normes i guies d'RSE. Josep Maria Canyelles. Canal Solidari. Octubre 2006. (també versió en castellà: Hace falta ir poniendo orden al exceso de normas y guías de RSE)
- El Voluntariat d'Empresa suposa una gran oportunitat. Josep Maria Canyelles. Butlletí de la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans. Núm. 39. Octubre 2006. (també versió en castellà: El Voluntariado de Empresa supone una gran oportunidad)
- La RSE irrumpe en las elecciones catalanas. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión. Octubre 2006
28.4.04
Transparencia y RSC: el factor tecnológico
La Ley de Transparencia es un paso estratégico para todos los que optamos por un modelo de Responsabilidad Social Corporativa (RSC) anclado en una nueva cultura empresarial que lidere el cambio hacia las corporaciones responsables del siglo XXI. Además, la ley incorpora con fuerza la perspectiva tecnológica en la implantación de la transparencia. Y consolida el eje "transparencia-tecnología-responsabilidad" como un itinerario lleno de posibilidades, no sólo para la reputación corporativa o el buen gobierno de nuestras sociedades, sino para la incorporación de prácticas de gestión y decisión basadas en los derechos democráticos de los accionistas e inversores. Derechos que son parte esencial de una política de RSC integral que se compromete con sus accionistas más allá del dividendo. Una empresa transparente que escucha, que da canales de participación y de decisión a sus accionistas, será una empresa abierta y responsable, el único futuro sostenible. Y la dimensión tecnológica deviene el factor de cambio y de aceleración del proceso.
A finales de 2003, la CNMV advertía del punto de partida al observar que un 35% de las empresas cotizadas no tenía página Web. Y el resto estaba lejos -todavía hoy- de los requerimientos que contempla el reglamento, salvo notables excepciones. Debemos asumir que el centro de gravedad cambia. Del derecho del accionista a ser informado, al deber de las corporaciones a dar información transparente y constante de su gestión, hay un trecho que puede ser visto como una obligación o como una oportunidad estratégica de relación con la sociedad.
Oportunamente, mañana se celebrará la Jornada "eTransparencia para el buen gobierno corporativo de las empresas a través de las nuevas tecnologías", organizada por www.edemocracia.com. El encuentro llega en un buen momento. La ecuación buen gobierno = más participación, avanza sólida entre los dirigentes empresariales que promueven cambios desde la perspectiva RSC. Un pensamiento más dinámico que no contempla colisión entre la necesaria eficacia y la mejora de la democracia en nuestras empresas. Un pensamiento que pretende ser cultura, que ve en las nuevas tecnologías un papel motor del cambio de nuevos modelos organizativos más responsables por más transparentes. Hay recelo disfrazado de prudencia en algunos sectores. Y oposición activa en otros. Pero la eTransparencia es una oportunidad para nuestras empresas. No sólo para cumplir -progresivamente- la Ley incorporando ya lo que anima o exige. Si no para ir más allá, con un modelo empresarial más participativo y equilibrado, garantía de un enfoque de responsabilidad corporativa urgente y necesario.
El uso de las nuevas tecnologías en la atención a los accionistas continúa aumentando, por razones operativas y presupuestarias. Pero el paso determinante de la atención a la decisión es un tramo que se presenta casi insalvable para algunas organizaciones. El accionista (y el mercado) reclama que sea la propia compañía la principal fuente de información. Y exigirá sin demora la soberanía. El absolutismo ilustrado tampoco tiene espacio ya en las corporaciones del siglo XXI. No le demos más vueltas. La ola de cambio, de transparencia, de información, en definitiva de más democracia y de buen gobierno, será imparable. Y a golpe de clic.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Expansión, 28/04/04
A finales de 2003, la CNMV advertía del punto de partida al observar que un 35% de las empresas cotizadas no tenía página Web. Y el resto estaba lejos -todavía hoy- de los requerimientos que contempla el reglamento, salvo notables excepciones. Debemos asumir que el centro de gravedad cambia. Del derecho del accionista a ser informado, al deber de las corporaciones a dar información transparente y constante de su gestión, hay un trecho que puede ser visto como una obligación o como una oportunidad estratégica de relación con la sociedad.
Oportunamente, mañana se celebrará la Jornada "eTransparencia para el buen gobierno corporativo de las empresas a través de las nuevas tecnologías", organizada por www.edemocracia.com. El encuentro llega en un buen momento. La ecuación buen gobierno = más participación, avanza sólida entre los dirigentes empresariales que promueven cambios desde la perspectiva RSC. Un pensamiento más dinámico que no contempla colisión entre la necesaria eficacia y la mejora de la democracia en nuestras empresas. Un pensamiento que pretende ser cultura, que ve en las nuevas tecnologías un papel motor del cambio de nuevos modelos organizativos más responsables por más transparentes. Hay recelo disfrazado de prudencia en algunos sectores. Y oposición activa en otros. Pero la eTransparencia es una oportunidad para nuestras empresas. No sólo para cumplir -progresivamente- la Ley incorporando ya lo que anima o exige. Si no para ir más allá, con un modelo empresarial más participativo y equilibrado, garantía de un enfoque de responsabilidad corporativa urgente y necesario.
El uso de las nuevas tecnologías en la atención a los accionistas continúa aumentando, por razones operativas y presupuestarias. Pero el paso determinante de la atención a la decisión es un tramo que se presenta casi insalvable para algunas organizaciones. El accionista (y el mercado) reclama que sea la propia compañía la principal fuente de información. Y exigirá sin demora la soberanía. El absolutismo ilustrado tampoco tiene espacio ya en las corporaciones del siglo XXI. No le demos más vueltas. La ola de cambio, de transparencia, de información, en definitiva de más democracia y de buen gobierno, será imparable. Y a golpe de clic.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Expansión, 28/04/04
24.3.04
Article de llançament de "Responsabilitat Global"
Responsabilitat Global és un think tank que ofereix serveis a
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa
El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.
La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".
Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.
La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.
Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.
Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.
El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.
Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.
Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.
(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa
El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.
La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".
Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.
La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.
Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.
Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.
El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.
Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.
Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.
(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Artículo de lanzamiento de "Responsabilitat Global"
Responsabilitat Global es un think tank que ofrece servicios a empresas y administraciones públicas en torno a la responsabilidad social corporativa.
De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza
El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.
La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.
Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.
La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.
Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.
Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.
El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.
Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.
Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.
(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza
El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.
La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.
Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.
La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.
Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.
Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.
El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.
Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.
Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.
(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
18.2.04
Informe de la Comisión Aldama
La Comissió Aldama (Comissió Especial per al Foment de la Transparència i Seguretat en els Mercats i en les Societats Cotitzades), va ser constituïda al juliol de 2002 per a realitzar propostes de criteris i pautes d'actuació sobre el govern de les societats. Com resultat, el Govern obligarà a les empreses cotitzades en Borsa a informar anualment del desenvolupament de les pràctiques de bon govern corporatiu, bé en la memòria anual o bé mitjançant altre informe.
L'informe inclou mesures relacionades amb la transparència i el deure informació de les societats, les responsabilitats dels seus administradors i el funcionament dels seus òrgans de govern. La Comissió al·ludeix a la importància de la base ètica dels codis de bon govern i inclou el concepte de responsabilitat social de l'empresa.
L'informe inclou mesures relacionades amb la transparència i el deure informació de les societats, les responsabilitats dels seus administradors i el funcionament dels seus òrgans de govern. La Comissió al·ludeix a la importància de la base ètica dels codis de bon govern i inclou el concepte de responsabilitat social de l'empresa.
Comunicació de la Comissió relativa a la responsabilitat social de les empreses
Una contribució empresarial al desenvolupament sostenible, Juliol 2002
Comunicació elaborada en seguiment al Llibre Verd, on la Comissió exposa la seva proposta d'estratègia europea de promoció de la responsabilitat social de les empreses i es descriuen proposades d'acció.
Comunicació elaborada en seguiment al Llibre Verd, on la Comissió exposa la seva proposta d'estratègia europea de promoció de la responsabilitat social de les empreses i es descriuen proposades d'acció.
17.2.04
Llibre Verd de la Comissió de les Comunitats Europees
Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses, Juliol 2001
És el document bàsic que es tradueix el propòsit de la Unió Europea de fomentar la pràctica de la responsabilitat social en les empreses. De lectura obligada per als interessats en el tema.
És el document bàsic que es tradueix el propòsit de la Unió Europea de fomentar la pràctica de la responsabilitat social en les empreses. De lectura obligada per als interessats en el tema.
CSR Europa
Organització no lucrativa que promou la responsabilitat social corporativa. És una organització de referència a Europa patrocinada per la Comissió Europea i una xarxa d'empreses. La seva web allotja bases de dades amb informació sobre fons i índexs per a la inversió socialment responsable.
http://www.csreurope.org
http://www.csreurope.org
16.2.04
Josep Maria Canyelles
Josep Maria Canyelles. Presidente de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y promotor de Responsabilitat Global
Josep Maria Canyelles es experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce su labor especialmente en Cataluña, así como conferenciante en distintos países. Desde 2004 se dedica a promover la RSE por medio de iniciativas como Responsabilitat Global. Es socio-consultor de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña. También asesora en políticas públicas y a organizaciones empresariales como la Cambra de Comerç de Barcelona y el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. Colaborador docente en diferentes universidades y programas formativos de alta dirección.
Formador, asesor y consultor independiente en RSE, con especial orientación a la dimensión estratégica y col·laborativa. También asesora en estrategia (Balanced Scorecard) y en Políticas Públicas.
Máster Políticas Públicas y Sociales (Univ. Pompeu Fabra - John Hopkins University), ha desarrollado su experiencia profesional en los tres sectores, público, social y privado: ha dirigido el Instituto Catalán del Voluntariado (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoría Proyectos Sociales de la Fundación Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigido diversos proyectos de iniciativa social, ha promovido proyectos de educación medioambiental y ha asesorado en la planificación estratégica y la dirección de proyectos a organizaciones nonprofit. También ha sido director de proyectos de Balanced Scorecard del Instituto de Estrategia, ha sido concejal de Planes Integrales del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú.
Su orientación actual, fruto de su trayectoria, se basa en el desarrollo de políticas y estrategias de responsabilidad social tanto de las empresas como del sector público y social, con especial incidencia en las estrategias colaborativas, los partenariados y las alianzas estratégicas. Ha sido pionero en líneas como Territorios Socialmente Responsables, o la RSE aplicada a sectores como el comercio minorista, las microempresas, las organizaciones no lucrativas, el sector público, o en aspectos como la cultura y la lengua.
En los últimos diez años ha impartido más de 200 cursos relacionados con aspectos de gestión directiva, animación sociocultural, y educación ambiental; ha impartido más de 300 conferencias o ponencias sobre temas de responsabilidad social, participación ciudadana, voluntariado, civismo, exclusión social, etc.; ha organizado varios eventos, jornadas y congresos. Colaborador de diferentes publicaciones, articulista y autor de algunas publicaciones.
responsabilitatglobal@collaboratio.net
+34 670 600 223
Actividad llevada a cabo en algunos territorios (en construcción):
- Experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce de consultor de empresa y promotor de iniciativas.
- Promotor del think tank Responsabilitat Global, socio de Vector5 | Excelencia y Sostenibilidad, y promotor de collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables
- Coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña. Director del programa RSE.Pime.
- Articulista, con perfiles activos en las redes sociales (Twitter, LinkedIn...)
- Ha desarrollado modelos de RS para el sector no lucrativo (RSO), para el sector público (RSA), para microempresas, para cadenas de provisión, para dimensiones específicas como la cultural u otras, y ha sido el principal referente en la conceptualización y aplicación de Territorio Socialmente Responsable (TSR).
- Miembro de la Comisión de RSE del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya y de la Comisión de RS de la Asoc. Catalana de Contabilidad y Dirección, de la que ha sido coordinador 2006-2015.
- Asesor técnico en RSE de la Cámara de Comercio de Barcelona y Consejo de Cámaras de Comercio de Catalunya.
- Colaborador de la Asoc. para las Naciones Unidas en materia de RS
- Asesor de gobiernos en RS. Ha realizado sendas comparecencias parlamentarias en calidad de experto en la Subcomisión de RSC del Congreso de los Diputados y en el Parlament de Catalunya. Experto en organizaciones del Plan Nacional de Valores de Catalunya.
- Colaborador docente de diferentes universidades y programas formativos de alta dirección: UOC, Business School La Salle, UPC, UB, Fundació Pere Tarrés (URL) y otras. Consultor de seminarios de RSE estratégica para equipos directivos
- Canyelles ha sido designado embajador de Vilanova i la Geltrú, con la finalidad de contribuir a divulgar la ciudad.
Formador, asesor y consultor independiente en RSE, con especial orientación a la dimensión estratégica y col·laborativa. También asesora en estrategia (Balanced Scorecard) y en Políticas Públicas. Máster Políticas Públicas y Sociales (Univ. Pompeu Fabra - John Hopkins University), ha desarrollado su experiencia profesional en los tres sectores, público, social y privado: ha dirigido el Instituto Catalán del Voluntariado (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoría Proyectos Sociales de la Fundación Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigido diversos proyectos de iniciativa social, ha promovido proyectos de educación medioambiental y ha asesorado en la planificación estratégica y la dirección de proyectos a organizaciones nonprofit. También ha sido director de proyectos de Balanced Scorecard del Instituto de Estrategia, ha sido concejal de Planes Integrales del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú.
Su orientación actual, fruto de su trayectoria, se basa en el desarrollo de políticas y estrategias de responsabilidad social tanto de las empresas como del sector público y social, con especial incidencia en las estrategias colaborativas, los partenariados y las alianzas estratégicas. Ha sido pionero en líneas como Territorios Socialmente Responsables, o la RSE aplicada a sectores como el comercio minorista, las microempresas, las organizaciones no lucrativas, el sector público, o en aspectos como la cultura y la lengua.
En los últimos diez años ha impartido más de 200 cursos relacionados con aspectos de gestión directiva, animación sociocultural, y educación ambiental; ha impartido más de 300 conferencias o ponencias sobre temas de responsabilidad social, participación ciudadana, voluntariado, civismo, exclusión social, etc.; ha organizado varios eventos, jornadas y congresos. Colaborador de diferentes publicaciones, articulista y autor de algunas publicaciones.
- Presentación think tank
- Gestión de la propia responsabilidad social
- Les recomendamos ver la Memoria del 2007 en formato presentación
responsabilitatglobal@collaboratio.net
+34 670 600 223
Otras presentaciones de trayectoria sectorial:
- Conferenciante y docente
- Publicaciones
- Promotor de territorios socialmente responsables
- Sector sanitario
- Sector deportivo
- Sector público
- Sector turístic
- Sector detallista: comercio
- Sector tecnológico
- Estrategia y desarrollo
- Ambiental
- Voluntariado
- RSE y Lengua
Actividad llevada a cabo en algunos territorios (en construcción):
- Anoia (Igualada...)
- Baix Penedès (el Vendrell, Calafell...)
- Berguedà (Berga...)
- Garraf (Vilanova i la Geltrú, Sitges...)
- Terres de l'Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta)
- ... (pendiente de ir recopilando las otras comarcas)
- País Valencià
Serveis en Responsabilitat Social
Serveis per a empreses, administracions públiques i ONLs
responsabilitatglobal@collaboratio.net
- Acompanyament: serveis i consultoria
- Formació: in company, programes directius i per a la plantilla
- Innovació, models, propostes
- Think tank: assessorament en estratègia
- Jornades, cursos o seminaris de formació
- Disseny d'estratègies i pràctiques RSE
- Accions que visibilitzin el compromís RSE (Codi ètic, decàleg, adhesions a iniciatives i estàndards)
- Auditoria i diagnòstic
- Identificar projectes en relació a les comunitats locals
- Implementació de projectes, gestió o assistència tècnica
- Monitoratge de processos
- Suport tècnic en l'elaboració de Memòries d'RSE
- Disseny d'estratègies i polítiques de comunicació RSE
responsabilitatglobal@collaboratio.net
Servicios en Responsabilidad Social
Servicios para empresas, administraciones públicas y ONLs
Think tank: asesoramiento en estrategia
Plan de formación interna de directivos
Modelos y propuestas
Jornadas, cursos o seminarios de formación
Diseño de estrategias y prácticas RSE
Acciones que visibilizan el compromiso RSE (Código ético, decálogo, adhesiones a iniciativas y estándares)
Auditoría y diagnóstico
Identificar proyectos en relación a las comunidades locales
Implementación de proyectos, gestión o asistencia técnica
Monitorización de procesos
Apoyo técnico en la elaboración de Memorias de RSE
Diseño de estrategias y políticas de comunicación RSE
responsabilidadglobal@collaboratio.net
Think tank: asesoramiento en estrategia
Plan de formación interna de directivos
Modelos y propuestas
Jornadas, cursos o seminarios de formación
Diseño de estrategias y prácticas RSE
Acciones que visibilizan el compromiso RSE (Código ético, decálogo, adhesiones a iniciativas y estándares)
Auditoría y diagnóstico
Identificar proyectos en relación a las comunidades locales
Implementación de proyectos, gestión o asistencia técnica
Monitorización de procesos
Apoyo técnico en la elaboración de Memorias de RSE
Diseño de estrategias y políticas de comunicación RSE
responsabilidadglobal@collaboratio.net
12.2.04
Antoni Gutiérrez-Rubí
Director d'Ideograma SA, empresa especialitzada en comunicació pública i social que ofereix serveis d'assessorament en el disseny i desenvolupament d'estratègies globals de comunicació dirigides a administracions, entitats sense ànim de lucre i empreses.
Entre els seus àmbits de treball destaquen:
-Comunitats virtuals i processos de participació democràtica
És promotor de la iniciativa edemocracia, un espai virtual de referència política i mediàtica sobre la democràcia digital, configurat com una comunitat virtual ICTNET de coneixement amb capacitat per a emetre opinió i prestar serveis.
-Desenvolupament de polítiques de responsabilitat social corporativa amb especial incidència en l'àmbit de les polítiques públiques i de la comunicació de la responsabilitat social i ambiental. És responsable de la comunitat virtual ICTNET sobre responsabilitat social corporativa i promotor del think tank Responsabilidadglobal que ofereix serveis i assessorament a empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
-Sostenibilitat, ecologia i valors mediambientals.
La seva experiència en aquests àmbits es completa amb una llarga trajectòria d'assessorament i participació activa en projectes i iniciatives del Tercer Sector: associacionisme, voluntariat, acció social, comunicació i sensibilització en valors socials, etc., el que li proporciona una visió global i contemporània del concepte de responsabilitat social corporativa.
De manera continuada, des de fa deu anys és assessor, ponent i conferenciant sobre els seus àmbits d'experiència. Ha estat ponent a la Jornada "Empresa i nou Estatut", organitzada per la Direcció General de Participació Ciutadana per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut. La seva intervenció va tractar sobre "Empresa i RSC al nou Estatut"
agrresponsabilidad@telefonica.net
Entre els seus àmbits de treball destaquen:
-Comunitats virtuals i processos de participació democràtica
És promotor de la iniciativa edemocracia, un espai virtual de referència política i mediàtica sobre la democràcia digital, configurat com una comunitat virtual ICTNET de coneixement amb capacitat per a emetre opinió i prestar serveis.
-Desenvolupament de polítiques de responsabilitat social corporativa amb especial incidència en l'àmbit de les polítiques públiques i de la comunicació de la responsabilitat social i ambiental. És responsable de la comunitat virtual ICTNET sobre responsabilitat social corporativa i promotor del think tank Responsabilidadglobal que ofereix serveis i assessorament a empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
-Sostenibilitat, ecologia i valors mediambientals.
La seva experiència en aquests àmbits es completa amb una llarga trajectòria d'assessorament i participació activa en projectes i iniciatives del Tercer Sector: associacionisme, voluntariat, acció social, comunicació i sensibilització en valors socials, etc., el que li proporciona una visió global i contemporània del concepte de responsabilitat social corporativa.
De manera continuada, des de fa deu anys és assessor, ponent i conferenciant sobre els seus àmbits d'experiència. Ha estat ponent a la Jornada "Empresa i nou Estatut", organitzada per la Direcció General de Participació Ciutadana per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut. La seva intervenció va tractar sobre "Empresa i RSC al nou Estatut"
agrresponsabilidad@telefonica.net
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
