Call for Papers of the 4th International Colloquium on Christian Humanism on Economics and Business hosted by IESE Business School, University of Navarra, in Barcelona, Catalonia, on April 20 - 21, 2015, in collaboration with Markets, Culture and Ethics Research Center, Pontifical University of the Holy Cross, and the School of Economic and Business, The Catholic University of America.
THEME
Christian Ethics and Spirituality in Leading Business
Details and updated information: http://www.iese.edu/4Colloquium
DEADLINES:
November 30th, 2014: Paper proposal
March 31, 2015: Full papers.
TENTATIVE TRACKS:
1. Christian Vision of Business
2. Christian Ethics in Managing People
3. Christian Ethics in Corporate Governance
4. Christian‐Catholic Values and Principles in Managing Organizations
5. Christian Spirituality and Virtues in Leadership
6. Influence of Christian Faith in entrepreneurship and management
7. Ethical Issues in Business from a Christian Perspective
8. Christian Work Ethics
9. Christian Spirituality at the workplace
10. Christian Business Ethics vs Other Business Ethics Theories
11. Christian Approaches on Corporate Responsibility and Sustainability
12. Christian Ethics in Business Education
13. Christian Spirituality and Organizational Behavior
30.7.14
27.7.14
Participeu a l'enquesta online sobre l'RSE per a les pimes - COGITA
L'enquesta es presenta en 9 llengües i estarà activa fins al 15 d'agost.
- Catalunya ha participat al llarg del període 2012-2014 en el Programa europeu COGITA, per mitjà del Consell de Cambres de Comerç, i junt amb dotze territoris més, finançat per INTERREG IVC.
- El
programa ha servit per a impulsar la
responsabilitat social de les empreses per mitjà de les polítiques públiques i
els agents empresarials.
- les necessitats de les empreses pel que fa a suport extern en RSE,
- la percepció de les polítiques locals d'RSE i
- l'avaluació sobre l'impacte dels instruments de suport públic a l'RSE de les pimes.
Pel fet de participar-hi, estareu contribuint al desenvolupament d'una visió general de la importància i pertinència de les polítiques públiques d'RSE de suport a les empreses en el compliment de les seves necessitats en matèria d'RSE. D'altra banda, al llarg de l'enquesta es pot obtenir una visió més profunda de l'enfocament integrat COGITA.
Les respostes seran tractades de forma anònima i cap qüestionari individual s'identificarà en l'anàlisi de dades. Si voleu proporcionar (amb confidencialitat assegurada) una adreça de correu electrònic, us enviarem un breu informe amb els resultats de l'enquesta.
Accés a l'enquesta en català
Do you have question about The Survey contact: Katia Casadei cogita@ciseonweb.it
Survey explanation (English)
COGITA Survey 2014 Flemish - Explanation Flemish
Voor ondersteuning kan u contact opnemen met Sandra Bultheel, Agentschap Ondernemen sandra.bultheel@agentschapondernemen.be
COGITA Survey 2014 German
Sollten Sie Fragen haben, wenden Sie sich bitte an Frau Doris Mayer, Amt der NÖ Landesregierung d.mayer@noel.gv.at
COGITA Survey 2014 Italien -
In caso di necessità contattare Katia Casadei – cogita@ciseonweb.it
COGITA Survey 2014 Catalan -
Assistència: Poseu-vos en contacte amb Oriol Tarrats - otarrats@cambrescat.org
COGITA Survey 2014 French -
Support: Contactez Guillaume Cohu: g.cohu@bdi.fr
COGITA Survey 2014 Polish -
Wsparcia merytorycznego oraz dodatkowych informacji w przypadku polskich przedsiębiorstw udzielą Państwu: Andrzej Szymborski ( aszymborski@gapr.pl) oraz Tomasz Szulc ( tszulc@gapr.pl).
COGITA Survey 2014 Slovak -
Kontaktná osoba: Alena Kuceravcova - alena.kuceravcova@arr.sk
COGITA Survey 2014 Lithuania -
Iškilus klausimams, prašome kreiptis: rita.vilke@ktu.lt
Bona pràctica: enquesta a pimes "antigues participants" en programes d'RSE
Sovint l'avaluació dels programes es limita als resultats immediats sense atendre l'impacte en el llarg termini. Fer un esforç per analitzar aquest impacte hauria de ser una bona pràctica rellevant, ja que permet saber si el programa va merèixer la pena i sobretot si val la pena seguir invertint en programes equivalents. Aquestes avaluacions són especialment necessàries per a organismes públics, agents empresarials, organitzacions no lucratives, que intenten desenvolupar nous valors socials, millorar els impactes econòmics i socials a llarg termini. De fet, són reptes que van vinculats a la seva pròpia missió i, per tant, esdevé una responsabilitat social poder rendir comptes de l'impacte i mostrar capacitat d'aprenentatge.
Enguany s'està posant en funcionament la iniciativa empresarial
Respon.cat per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a
Catalunya, i aviat començarà a fer programes per a enfortir l'RSE de les
pimes, com altres s'havien fet anteriorment. De fet, Respon.cat neix
sota els auspicis del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, que
anteriorment havia promogut els programes RSE.Pime i tRanSparÈncia.
Connectant amb la reflexió anterior, s'ha volgut contactar amb totes les empreses que van participar a RSE.Pime, tRanSparÈncia, i també altres programes
liderats des d'altres institucions, com RSE.Coop i Gestió Sostenible Rural, per fer una petita enquesta sobre com han evolucionat en la
gestió de l'RSE, si han anat a més o a menys i les causes. Aquesta acció
s'ha concertat amb el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que per mitjà de
la seva Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball
Autònom, desenvolupa el foment de l'RSE a Catalunya. D'aquesta manera,
i gràcies a la voluntat col·laborativa de totes les parts, govern i agents econòmics podrem tenir una imatge més real de la
situació actual, dels impactes dels programes i les inversions fetes, i
podrem dissenyar millors instruments.
A les pimes se'ls ha enviat aquesta comunicació en la qual s'aprofita per convidar-les a respondre també a una enquesta del programa COGITA:
Enguany s'està posant en funcionament la iniciativa empresarial
Respon.cat per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a
Catalunya, i aviat començarà a fer programes per a enfortir l'RSE de les
pimes, com altres s'havien fet anteriorment. De fet, Respon.cat neix
sota els auspicis del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, que
anteriorment havia promogut els programes RSE.Pime i tRanSparÈncia.
Connectant amb la reflexió anterior, s'ha volgut contactar amb totes les empreses que van participar a RSE.Pime, tRanSparÈncia, i també altres programes
liderats des d'altres institucions, com RSE.Coop i Gestió Sostenible Rural, per fer una petita enquesta sobre com han evolucionat en la
gestió de l'RSE, si han anat a més o a menys i les causes. Aquesta acció
s'ha concertat amb el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que per mitjà de
la seva Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball
Autònom, desenvolupa el foment de l'RSE a Catalunya. D'aquesta manera,
i gràcies a la voluntat col·laborativa de totes les parts, govern i agents econòmics podrem tenir una imatge més real de la
situació actual, dels impactes dels programes i les inversions fetes, i
podrem dissenyar millors instruments.
A les pimes se'ls ha enviat aquesta comunicació en la qual s'aprofita per convidar-les a respondre també a una enquesta del programa COGITA:Fa uns anys la vostra empresa va participar en un programa de foment de la Responsabilitat Social. Considerem també una responsabilitat avaluar l'impacte a llarg termini d'aquests programes, per a conèixer l'efecte que van tenir i poder així millorar els que es puguin fer en el futur.
És per això que us agrairem molt que ens pugueu respondre aquest qüestionari. És molt breu: sols conté tres preguntes, amb l'objectiu de conèixer quin és el progrés que heu fet en la gestió de la Responsabilitat Social després de la vostra implicació en aquell programa. Els resultats s'utilitzaran per tal que el Consell de Cambres i el Departament d'Empresa i Ocupació disposin de dades actualitzades, i per tal que des de la iniciativa respon.cat es puguin reconèixer bones pràctiques i preveure accions futures adequades a les necessitats.
Al final, el qüestionari enllaça amb un seguit de preguntes complementàries que corresponen a un projecte europeu, COGITA, on Catalunya participa per mitjà del Consell de Cambres de Comerç. També us agrairem que hi pugueu donar resposta, tot i que es tracta de dos qüestionaris independents.
Buena práctica: encuesta a pymes "antiguas participantes" en programas de RSE
A menudo la evaluación de los programas se limita a los resultados inmediatos sin atender el impacto en el largo plazo. Hacer
un esfuerzo para analizar este impacto debería ser una buena práctica
relevante, ya que permite saber si el programa mereció la pena y sobre
todo si vale la pena seguir invirtiendo en programas equivalentes. Estas
evaluaciones son especialmente necesarias para organismos públicos,
agentes empresariales, organizaciones no lucrativas, que intentan
desarrollar nuevos valores sociales, mejorar los impactos económicos y
sociales a largo plazo. De hecho, son retos que
van vinculados a su propia misión y, por tanto, se convierte en una
responsabilidad social poder rendir cuentas del impacto y mostrar
capacidad de aprendizaje.
Este año se está poniendo en funcionamiento la iniciativa empresarial
Respon.cat
por el desarrollo de la Responsabilidad Social en Cataluña, y pronto
comenzará a hacer programas para fortalecer la RSE de las pymes, como
otros habían hecho anteriormente. De hecho, Respon.cat nace bajo los auspicios del Consejo de Cámaras de Comercio de Cataluña, que anteriormente había promovido los programas RSE.Pime y tRanSparÈncia.Conectando con la reflexión anterior, se ha querido contactar con todas las empresas que participaron en RSE.Pime, tRanSparÈncia, y también otros programas liderados desde otras instituciones, como RSE.Coop y Gestión Sostenible Rural, para hacer una pequeña encuesta sobre cómo han evolucionado en la gestión de la RSE, si han ido a más o menos y las causas. Esta acción se ha concertado con el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Cataluña, que por medio de su Dirección General de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo, desarrolla el fomento de la RSE en Cataluña. De
este modo, y gracias a la voluntad colaborativa de todas las partes,
gobierno y agentes económicos podremos tener una imagen más real de la
situación actual, los impactos de los programas y las inversiones
realizadas, y podremos diseñar mejores instrumentos.
A las pymes se les ha enviado esta comunicación en la que se aprovecha
para invitarlas a responder también a una encuesta del programa COGITA:Hace unos años su empresa participó en un programa de fomento de la Responsabilidad Social. Consideramos también una responsabilidad evaluar el impacto a largo plazo de estos programas, para conocer el efecto que tuvieron y poder así mejorar los que se puedan hacer en el futuro.
Es por ello que le agradeceremos mucho que nos pueda contestar este cuestionario. Es muy breve: sólo contiene tres preguntas, con el objetivo de conocer cuál es el progreso que ha hecho en la gestión de la Responsabilidad Social después de su implicación en aquel programa. Los resultados se utilizarán para que el Consejo de Cámaras y el Departamento de Empresa y Empleo dispongan de datos actualizados, y para que desde la iniciativa Respon.cat se puedan reconocer buenas prácticas y prever acciones futuras adecuadas a las necesidades.
Al final, el cuestionario enlaza con una serie de preguntas complementarias que corresponden a un proyecto europeo, COGITA, donde Cataluña participa por medio del Consejo de Cámaras de Comercio. También le agradeceremos que pueda darle respuesta, aunque se trata de dos cuestionarios independientes.
Alerta: empreses aprofitades volen fer l'agost amb samarretes de la V per a la Diada!
- No compreu samarretes que no siguin les oficials de l'ANC!
- No estem comprant una samarreta; estem donant suport al projecte!
En la seva fase inicial, la campanya preveu tres objectius imprescindibles d’assolir: Omplir a vessar la V baixa, aconseguir 100.000 voluntaris i obtenir el finançament necessari per fer front a les despeses originades per una campanya que serà potent, ambiciosa i guanyadora.
Una de les parts més importants d’aquest finançament es la venda
dels lots oficials de la V baixa. Hem de tenir ben present que no estem venent ni comprant samarretes, estem fent donacions importantíssimes que ens permetran finançar, d’una banda l’Assemblea (que no té més ingressos addicionals que aquests) i de l’altra, i molt important, la campanya unitària. En aquest sentit us hem de dir que algunes empreses que busquen únicament el lucre personal o, potser, alguna cosa més fosca, estan oferint samarretes com les oficials (és a dir, “pirates”) a uns preus molt baixos.
Aquestes empreses, a banda d’actuar de manera il·legal (i, en aquest sentit, ja hem posat en marxa la nostra maquinària jurídica) l’únic objectiu que tenen és fer diners amb la nostra campanya, fer diners amb la nostra feina. Si caiem en el parany que ens presenten, el perjudici econòmic que podrien causar a l’Assemblea, a la campanya i, per tant, també al propi procés d’independència seria enorme.
Apel·lem directament a la vostra il·lusió col·lectiva en el projecte. Apel·lem al vostre convenciment col·lectiu i individual que el 9N votarem i guanyarem . Només hi ha una sola maneres de finançar l’Assemblea i són els lots amb la samarreta. Només podem contribuir de manera important en el finançament de la campanya unitària amb els lots oficials per al 9N.
25.7.14
Disculpa preventiva
Torno a estar en fase de desesperació per culpa del MAC (Apple). Envio correus des del Mail de MAC i algunes persones (no tothom, no sempre) els reben desvirtuats:
Em sembla increïble que en aquestes alçades encara haguem d'estar patint per si el destinatari rep un correu correctament per culpa de la manca de professionalitat d'Apple (carrego contra el que pateixo!) i per culpa de les dificultats d'entesa entre Apple i Windows.
Em disculpo preventivament amb les persones amb qui pugui generar un malentès per culpa d'aquest fet. Tal com he dit en una piulada, entomeu-ho com una matèria de Gestió de la Diversitat Funcional: si un usuari de MAC us envia un correu, tingueu sensibilitat: no sap del cert què us ha dit.
Aquesta és la sèrie de tuits enviats ara per fer un #MACagundena per la manca de rigor del MAC i la inseguretat que comporta:
(en ordre temporal invers)
Ara entenc per què em deien que el MAC era més intuïtiu: en absència de resposta has d'anar intuint si el destinatari ha rebut o no el mail
Gestió de la Diversitat Funcional: si un usuari de MAC us envia un correu, tingueu sensibilitat: no sap del cert què us ha dit #MACagundena
És difícil treballar amb aquesta inseguretat de saber si el destinatari rep el mail sencer, 1/2 text, o sense text visible #MACagundena
Diuen que això passa quan es posen firmes enriquides HTML i s'intercanvien mails entre Mail (MAC) i Outlook @albertrafols
O els casos que 1/2 text desapareix! Això passa a vegades quan insertes un document enmig del text, i la part de sota es perd @albertrafols
El MAC estandards?? @albertrafols No té cap sentit ni lògica. De vegades reben sols la firma com un adjunt. De vegades tot el text...
Albert Ràfols V #DUI @albertrafols
@jmcanyelles que MAC no segueix els estàndards de correu? Si envies correu ASCII, també passa?
Molt fart: correus des del Mail MAC q algunes persones (no sempre) reben amb el text com html adjunt. I pensen q es correu buit #MACagundena
- Majoritàriament crec que el reben bé.
- Alguns -bastants- el reben amb la firma com un adjunt. Sóc curós amb el tema de la firma i em molesta que no aparegui. Però si només fos això...
- Alguns reben un correu buit, sense text, perquè aquest ha passat a ser un adjunt en format html que ningú se li acut de mirar. Pensen que és un correu buit que he enviat per error!
- També hi ha els casos dels que reben el correu partit per la meitat, sols amb la meitat del text, cosa que passa quan enmig hi ha algun adjunt o alguna imatge.
Em sembla increïble que en aquestes alçades encara haguem d'estar patint per si el destinatari rep un correu correctament per culpa de la manca de professionalitat d'Apple (carrego contra el que pateixo!) i per culpa de les dificultats d'entesa entre Apple i Windows.
Em disculpo preventivament amb les persones amb qui pugui generar un malentès per culpa d'aquest fet. Tal com he dit en una piulada, entomeu-ho com una matèria de Gestió de la Diversitat Funcional: si un usuari de MAC us envia un correu, tingueu sensibilitat: no sap del cert què us ha dit.
Aquesta és la sèrie de tuits enviats ara per fer un #MACagundena per la manca de rigor del MAC i la inseguretat que comporta:
(en ordre temporal invers)
Ara entenc per què em deien que el MAC era més intuïtiu: en absència de resposta has d'anar intuint si el destinatari ha rebut o no el mail
Gestió de la Diversitat Funcional: si un usuari de MAC us envia un correu, tingueu sensibilitat: no sap del cert què us ha dit #MACagundena
És difícil treballar amb aquesta inseguretat de saber si el destinatari rep el mail sencer, 1/2 text, o sense text visible #MACagundena
Diuen que això passa quan es posen firmes enriquides HTML i s'intercanvien mails entre Mail (MAC) i Outlook @albertrafols
O els casos que 1/2 text desapareix! Això passa a vegades quan insertes un document enmig del text, i la part de sota es perd @albertrafols
El MAC estandards?? @albertrafols No té cap sentit ni lògica. De vegades reben sols la firma com un adjunt. De vegades tot el text...
Albert Ràfols V #DUI
Molt fart: correus des del Mail MAC q algunes persones (no sempre) reben amb el text com html adjunt. I pensen q es correu buit #MACagundena
Màster universitari en Responsabilitat Social Corporativa online a la UOC
- La Universitat Oberta de Catalunya ha llançat el primer màster oficial que es fa a Catalunya sobre Responsabilitat Social Corporativa.
- Es farà en català i en castellà, i el fet de ser online permetrà arribar al públic català, espanyol i llatinoamericà.
- S'han establert col·laboracions amb la iniciativa empresarial Respon.cat per al desenvolupament de l'RSE, que permetrà que bones pràctiques d'empreses catalanes hi siguin estudiades.
- També hi han col·laborat experts com Josep Maria Canyelles, Albert Huerta i José Antonio Lavado, entre d'altres.
- Pretén formar professionals capaços d'abordar imaginativament les necessitats i demandes individuals i organitzatives en relació amb la sostenibilitat i la responsabilitat social, i de respondre-hi satisfactòriament.
- Crèdits 60 ECTS
- Inici 15 octubre 2014
- Títol Responsabilitat Social Corporativa
- Idioma castellà, català
El programa també inclou la possibilitat de fer pràctiques en empreses, lligades a la responsabilitat, i s'acaba amb l'elaboració d'un Treball Final de Màster que es relaciona amb la comunicació d'aquests aspectes.
El màster està dissenyat tant per a estudiants amb formació prèvia en
administració i direcció d'empreses i àrees afins, com per a estudiants
procedents d'altres àmbits que vulgueu aprofundir en el coneixement i
aplicació de l'RSC, i que tant vulgueu ocupar càrrecs de direcció general o direcció de departaments relacionats amb la responsabilitat com dirigir projectes emprenedors.
Una vegada acabat el programa, haureu adquirit diferents competències,
entre les quals podem esmentar, de manera resumida, el lideratge,
disseny i implementació de projectes corporatiu de responsabilitat
social, la gestió de les relacions entre totes les parts interessades,
la interpretació i aplicació dels aspectes normatius que serveixen de
base a l'estratègia responsable, l'aplicació de la responsabilitat en
els elements de la cadena de valor de l'organització, la gestió dels
principals impactes de l'organització en el medi ambient i el territori o
el desenvolupament de tasques d'investigació i/o assessorament en l'
àmbit.
Máster universitario en Responsabilidad Social Corporativa online en la UOC
- La UOC ha lanzado el primer máster oficial en Cataluña sobre Responsabilidad Social Corporativa.
- Se hará en catalán y en castellano, y el hecho de ser online permitirá llegar al público catalán, español y latinoamericano.
- Se han establecido colaboraciones con la iniciativa empresarial Respon.cat para el desarrollo de la RSE, que permitirá que buenas prácticas de empresas catalanas sean estudiadas.
- También han colaborado expertos como Josep Maria Canyelles, Albert Huerta y José Antonio Lavado, entre otros.
- Pretende formar profesionales capaces de abordar imaginativamente las necesidades y demandas individuales y organizativas en relación con la sostenibilidad y la responsabilidad social, y de responder satisfactoriamente.
El Máster Universitario en Responsabilidad Social Corporativa responde a la necesidad de formar a profesionales capaces de implementar proyectos y sistemas de gestión de la RSC en sus organizaciones, transformándolas desde la óptica de la responsabilidad, y con el fin de que sean sostenibles en el medio y largo plazo desde una perspectiva económica pero también ambiental y social.
- Créditos 60 ECTS
- Inicio 15 octubre 2014
- Título Responsabilidad Social Corporativa
- Idioma castellano, catalán
El máster está diseñado tanto para estudiantes con formación previa en
administración y dirección de empresas y afines como para otros
estudiantes procedentes de otros ámbitos que quieran profundizar en el
conocimiento y aplicación de la Responsabilidad Social Corporativa, y
tanto ocupando cargos de dirección general o dirección de departamentos relacionados con la responsabilidad como dirigiendo proyectos emprendedores. Una
vez finalizado el programa, el estudiante tendrá adquiridas diferentes
competencias entre las que se podrían citar, de manera resumida, algunas
como el liderazgo, diseño e implementación de proyectos corporativos de
responsabilidad social, la gestión de las relaciones entre todas las
partes interesadas, la interpretación y aplicación de los aspectos
normativos que sirven de base a la estrategia responsable, la aplicación
de la responsabilidad en los elementos de la cadena de valor de la
organización, la gestión de los principales impactos de la organización
en el medioambiente y el territorio o el desempeño de tareas de
investigación y/o asesoramiento en el ámbito.
24.7.14
Lucía Caram: "Sense justícia social ni respecte pels drets humans no hi ha felicitat"
Tal com vam informar, sor Lucía Caram va estar present a Drets humans, tardes de debat a l'ANUE
Clara, directa i sense embuts, sor Lucía Caram va parlar del dret a la felicitat en la segona edició de Drets humans, tardes de debat, organitzada per l'ANUE.
A sor Lucía Caram
(1996, Tucumán, Argentina) se li aviven el gest i la veu quan parla
sobre injustícia i drets humans. Ja sigui des d'un plató de televisió,
sales de conferències o des del seu compte de Twitter-que suma ja més de
100.000 seguidors-, aquesta monja dominica ha decidit parlar alt i clar
sobre les injustícies que vivim cada dia. En aquest cas, l'escenari
escollit va ser el pati interior de la seu de l'ANUE a Barcelona, on el
dijous 10 de juliol va explicar als assistents la seva visió del dret a
la felicitat, basat en el respecte dels drets humans més bàsics, la
defensa de la llibertat i de la Justícia per a tothom.
"El canvi només es donarà a partir del canvi en el propi cor"
Preocupada
per les conseqüències que la crisi econòmica està produint en la
població, sor Lucía va parlar sobre la pau contemplativa, basada no
només en la "indignació" sinó també en ser coresponsables. Va defensar a
més la necessitat de compartir aquesta felicitat com l'única forma de fer-la efectiva. "La felicitat no és fer ni rebre. És posar-se en la pell de l'altre i defensar els drets dels altres". Oposada a un model social egoista i de consum il·limitat de recursos en mans d'uns pocs, la dominica va sostenir que s'ha de produir un canvi des de les persones que conduirà cap a un model més humà. "Si és només per a uns pocs, la felicitat no serà completa".
Sor
Lucía va tenir paraules per a tots: des ciutadans a dirigents polítics,
d'empresaris a la Conferència Episcopal, passant pel Fons Monetari
Internacional o el Banc Mundial. "Nosaltres anàvem en un tren que es
dirigia cap a l'abisme. Aquest tren ha descarrilat però els nostres
dirigents volen que el tren torni a la mateixa via". La seva
condició de monja no limita la seva defensa d'ideals, i de les seves
paraules transcendeixen temes com les condonacions de deute injusta o crítiques a la manca de voluntat política per garantir el benestar dels ciutadans. "La llibertat és poder decidir viure en dignitat. L'estat que no pot donar-ni garantir-la, haurà fracassat". La conferència va finalitzar amb un concert de guitarra i veu a càrrec de Miriam Paredes i Mónica Muñoz. Us esperem a la propera edició!
Text: ANUE
Piulades que vaig fer:
.@sorluciacaram: Jesús davant dels sacerdots va proclamar un programa de vida, q en context eren els drets humans
23.7.14
Newsletter juliol - julio Màster UOC 2014
[es] Ya pueden acceder a la newsletter especial sobre el Máster de RSC de la UOC donde también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] Máster RSE online
[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters
Oberta la convocatòria per a presentar candidatures al XXXV Premi per la Pau
L’Associació per a les Nacions Unides obre la convocatòria per a presentar candidatures al XXV Premi per la Pau.
El termini de presentació de candidatures és el 30 de setembre, i la
decisió del jurat es farà pública el 24 d'octubre, Dia de les Nacions
Unides. Veure les bases del Premi.
l'ANUE concedeix anualment el Premi per la Pau
des del 1980, amb el qual reconeix els mèrits d’una obra individual o
col·lectiva, una trajectòria personal o una entitat que destaqui per la
seva tasca en l’assoliment dels objectius que fonamenten les Nacions
Unides: la defensa de la solució pacífica dels conflictes, dels drets
humans i de les llibertats fonamentals. La llista de premiats va des del
periodista José Luis Balbín (1980) al PEN Català (2013) i inclou
personalitats tan importants com Pere Casaldàliga, Nelson Mandela,
Mikhaïl Gorbatxov, Hans Blix, Daniel Barenboim, Olof Palme, Miriam
Makeba o Stéphane Hessel. El Premi, que compta amb el suport econòmic de
la Diputació de Barcelona, té una dotació de 5.000€.
Font: http://www.anue.org/ca/content/oberta-la-convocat%C3%B2ria-presentar-candidatures-al-xxxv-premi-la-pau
Font: http://www.anue.org/ca/content/oberta-la-convocat%C3%B2ria-presentar-candidatures-al-xxxv-premi-la-pau
22.7.14
Reportatge sobre RSC al suplement Diners (La Vanguardia)
El suplement Diners d'aquest diumenge a La Vanguardia incloïa un reportatge titulat La responsabilitat social corporativa avança a Espanya, on s'afirma que la xarxa espanyola d’empreses que apliquen i desenvolupen l’RSC és la més important de les que integren el Pacte Mundial impulsat per l’ONU i que ja han subscrit més de cent països.
El reportatge respon a una nova edició de les Trobades del director general del diari amb alguns directors d'RSC d'algunes empreses (La Caixa, NH, Henkel, DKV i Ferrovial), Antonio Argandoña (IESE) i Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya.
[ca] Podeu accedir al reportatge: pàg-1, pàg-2
[es] Pueden acceder al reportaje: pág-1, pág-2
El reportatge respon a una nova edició de les Trobades del director general del diari amb alguns directors d'RSC d'algunes empreses (La Caixa, NH, Henkel, DKV i Ferrovial), Antonio Argandoña (IESE) i Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya.
[ca] Podeu accedir al reportatge: pàg-1, pàg-2
[es] Pueden acceder al reportaje: pág-1, pág-2
Reportaje sobre RSC en el suplemento Dinero (La Vanguardia)
El suplemento Dinero de este domingo en La Vanguardia incluía un reportaje titulado La responsabilidad social corporativa avanza en España, donde se afirma que la
red española de empresas que aplican y desarrollan la RSC es la más
importante de las que integran el Pacto Mundial impulsado por la ONU y
que ya han suscrito más de cien países.
El reportaje responde a una nueva edición de los Encuentros del director general del diario con algunos directores de RSC de algunas empresas (La Caixa, NH, Henkel, DKV y Ferrovial), Antonio Argandoña (IESE) y Xavier López, director general de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo de la Generalitat de Catalunya.
El reportaje responde a una nueva edición de los Encuentros del director general del diario con algunos directores de RSC de algunas empresas (La Caixa, NH, Henkel, DKV y Ferrovial), Antonio Argandoña (IESE) y Xavier López, director general de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo de la Generalitat de Catalunya.
21.7.14
Una compañía china vendía carne en mal estado en McDonalds y KFC
- La gestión de las cadenas de abastecimiento supone un factor básico del sistema productivo en una economía globalizada , pero ni en términos de responsabilidad social, ni en términos de cumplimiento normativo, no son un tema bastante bien resuelto
Pero la realidad nos muestra que esta seguridad es vana. Ahora un proveedor cárnico de varias cadenas de comida rápida en la capital económica de China como McDonalds, KFC y Pizza Hut, ha sido acusado en la televisión de vender carne en mal estado. La cadena shanghainesa mostró imágenes grabadas en el interior de una planta cárnica de la compañía clausurada en que se veía el personal recogiendo carne del suelo y lanzando a la maquinaria procesadora. También se mostraba como los trozos de pollo "McNuggets" descartados por los controles rutinarios de las autoridades eran reprocesados una y otra vez hasta que superaban el control. Dragon TV también mostró un correo electrónico interno enviado por el equipo de gestión de Husi a sus empleados, en el que los exigía que aumentaran la fecha de caducidad de 10 toneladas de carne de ternera congelada. Esta carne, según la información, ya maloliente y de un color verdoso, fue también reprocesada, recongelada y reempaquetada con una nueva fecha de caducidad.
Y alguien podría pensar que la culpa es contratar con alguna empresa china carente de ética, y sin controles, combinando la falta de control de las cadenas internacionales con la mediocridad de una empresa procesadora china... Pero la sorpresa es mayor cuando nos damos cuenta de que la empresa china responsable de los hechos, Husi, es la filial local del Grupo OSI, un conglomerado de procesamiento alimentario con sede en Aurora (Illinois, EE.UU.).
Las cadenas internacionales se han disculpado en un comunicado. Parece evidente que la gestión de las cadenas de abastecimiento, ni en términos de responsabilidad social, ni en términos de cumplimiento normativo, no son un tema bastante bien resuelto mientras que, de hecho, supone un factor básico del sistema productivo en una economía globalizada. Puede leer más en: cierre una compañía que vender carne en mal estado McDonalds y KFC en China
¿Quien tiene que votar? ¿El demos o la nación?
Hace un mes hice una reflexión titulada "algo difícil de entender para un europeo sobre Cataluña", donde constataba, fruto de la experiencia, que explicarles que las fuerzas del derecho a decidir están preparando un censo para
consultas abierto a los inmigrantes, y que el debate se centra en donde
ponemos el límite les resulta algo increíble: con respecto a los extranjeros, CiU
propone que puedan votar los comunitarios con al menos un año de
residencia en Cataluña y los extracomunitarios con un mínimo de tres
años de arraigo. ICV-EUiA, en cambio, quiere extenderlo a todos los empadronados.
Confunden el sentido de la palabra nacionalismo, entre los dos grandes conceptos que puede representar, y que en gran medida son antitéticos. Desde fuera va contra toda lógica entender que los nacionalistas en el sentido internacional de la expresión son precisamente los que tienen el control del Estado mientras que los que quieren marcharse se auodenominan nacionalistas sólo para remarcar que son una nación.
Pero ahora quiero aportar alguna reflexión más sobre quién debe votar, para que sea un proceso netamente democrático y pulcro. Y leo "Actuales electores y futuros ciudadanos" de Jaime López, publicado en el diario ARA, y me doy cuenta que tiene mucha razón. Razón en sentido técnico. Pero que a pesar de todo, conviene que hagamos un planteamiento amplio en los convocados a votar.
Nos cuenta que el Instituto Universitario Europeo de Florencia está
debatiendo sobre quién debería votar en los referendos de independencia,
y refiriéndose al caso escocés, el prestigioso politólogo Rainer
Bauböck defiende que no es lo mismo ser un potencial ciudadano de un
potencial sido que un elector de un referéndum de autodeterminación, o
sea que no hay que confundir los que hoy están legitimados para votar y
los que podrán hacerlo como ciudadanos de un nuevo estado.
Así, según Bauböck, los que deberían votar en el referéndum escocés son
exactamente los mismos que hoy pueden votar para elegir representantes
en el Parlamento escocés, responsable de un futuro cambio de su estatus
político.
Argumenta López que ciertamente un nuevo estatus político supone cambios para mucha gente; y
del mismo modo que no tiene sentido que todos los británicos puedan
votar por el hecho de que, de una manera u otra, les afecta -ya que ello
supondría negar de facto la posibilidad de escoger los escoceses-,
tampoco los residentes que podrían convertirse en nuevos ciudadanos de
un estado (y, por tanto, claro que les afecta!) no tienen por qué tener
reconocido su derecho a voto en esta consulta.
En el caso de Escocia no se ha seguido este criterio, y en el caso de
Cataluña todo apunta a que tampoco se seguirá, ya que el texto de la ley
de consultas dice que podrán votar:
- los electores en el Parlamento catalán;
- los nacionales de países de la UE con más de un año de residencia y empadronamiento en Cataluña;
- los extracomunitarios que hayan certificado tres años de empadronamiento desde el día siguiente de haber obtenido permiso de residencia;
- los catalanes residentes en el extranjero siempre que se inscriban en un registro voluntario.
En un contexto donde Cataluña hace un desafío democrático a España, y
donde tanto la batalla doméstica como la internacional se juegan en el
campo de la legitimidad más que un campo jurídico donde todo debería ser
posible, Cataluña tiene que hacer un plus de demostración del carácter...
- del carácter nacionalista en sentido humanístico, mostrando que queremos dar forma de estado a una nación abierta al mundo y a la diversidad, y por eso se pretende ampliar con carácter previo el demos a la nación real.
- del carácter no nacionalista en el sentido negativo, mostrando que no nos mueve ningún sentido étnico ni identitario sino cívico y ciudadano, plenamente democrático en las formas y en el fondo, europeísta y humanista.
Puede parecer una contradicción decir a la vez nacionalista y no
nacionalista, pero es que el sentido polisémico de la palabra lo
permite. Y lo aconseja para mostrar que sus sentidos pueden ser incluso contradictorios. Como es nuestro caso. Desde
el punto de vista ético, no tiene nada que ver un nacionalismo que
sencillamente aspira a sobrevivir como nación, como sociedad, como
cultura... a uno que pretende retener en contra de su voluntad a los
pueblos que ha ido integrando a lo largo de la historia y que no ha
podido asimilar.
Una companyia xinesa venia carn en mal estat a McDonalds i KFC
- La gestió de les cadenes de proveïment suposa un factor bàsic del sistema productiu en una economia globalitzada, però ni en termes de responsabilitat social, ni en termes de compliment normatiu, no són un tema prou ben resolt
Però la realitat sempre ens mostra que aquesta seguretat és vana. Ara un proveïdor carni de diverses cadenes de menjar ràpid a la capital econòmica de la Xina com McDonalds, KFC i Pizza Hut, ha estat acusat a la televisió de vendre carn en mal estat. La cadena shanghainesa va mostrar imatges gravades a l'interior d'una planta càrnia de la companyia clausurada en què es veia el personal recollint carn del sòl i llançant a la maquinària processadora. També es mostrava com els trossos de pollastre "McNuggets" descartats pels controls rutinaris de les autoritats eren reprocessats una i altra vegada fins que superaven el control. Dragon TV també va mostrar un correu electrònic intern enviat per l'equip de gestió de Husi als seus empleats, en el qual els exigia que augmentessin la data de caducitat de 10 tones de carn de vedella congelada. Aquesta carn, segons la informació, ja pudent i d'un color verdós, va ser també reprocessada, recongelada i reempaquetada amb una nova data de caducitat.
I algú podria pensar que la culpa és contractar amb alguna empresa xinesa mancada d'ètica, i sense controls, combinant la manca de control de les cadenes internacionals amb la mediocritat d'una empresa processadora xinesa... Però la sorpresa és major quan ens adonem que l'empresa xinesa responsable dels fets, Husi, és la filial local del Grup OSI, un conglomerat de processament alimentari amb seu a Aurora (Illinois, EUA).
Les cadenes internacionals s'han disculpat en un comunicat. Sembla evident que la gestió de les cadenes de proveïment, ni en termes de responsabilitat social, ni en termes de compliment normatiu, no són un tema prou ben resolt mentre que, de fet, suposa un factor bàsic del sistema productiu en una economia globalitzada.
Podeu llegir-ne més a: Cierran una compañía que vendía carne en mal estado a McDonalds y KFC en China
Altres notícies sobre seguretat alimentària:
"Desmuntant Leonardo": el documental
Fa temps que m'interessa la investigació sobre l'origen del geni italià, en la mesura que la foscor de la seva biografia i els indicis que han anat apareixent a partir de relacionar les dades, posen damunt la taula una nova gran falsificació de la història. Algunes universitats, alguns investigadors, s'han cregut el que explica la història oficial de manera acrítica i els mètode d'estudi no ha estat prou científic per posar en dubte els relats que tenen una credibilitat dubtosa per sentit comú més enllà que sempre s'hagi explicat així.
"Desmuntant Leonardo" és un documental dirigit per Dani de la Orden i Marc Pujolar, que, basant-se en les investigacions de l'historiador Jordi Bilbeny, qüestionen la biografia oficial de Leonardo da Vinci. En parlem amb Jordi Bilbeny, historiador i guionista del documental; Albert Codinas, president de l'Institut Nova Història, i Pilar Montoliu, productora de cinema.
N'he parlat anteriorment a:
Qui ha de votar? El demos o la nació?
Fa un mes vaig fer una reflexió titulada "una cosa difícil d'entendre per a un europeu sobre Catalunya", on constatava, fruit de l'experiència, que explicar-los
que les forces del dret a decidir estan preparant un cens per a
consultes obert als immigrants, i que el debat se centra en on posem el
límit els resulta una cosa increïble: respecte als estrangers, CiU
proposa que puguin votar els comunitaris amb almenys un any de
residència a Catalunya i els extracomunitaris amb un mínim de tres anys
d'arrelament. ICV-EUiA, en canvi, vol estendre-ho a tots els empadronats.
Confonen el sentit de la paraula nacionalisme, entre els dos grans conceptes que pot representar, i que en gran mesura són antitètics. Des de fora va contra tota lògica entendre que els nacionalistes en el sentit internacional de l'expressió són precisament els que tenen el control de l'Estat mentre que els que volen marxar-ne s'anomenen nacionalistes sols per remarcar que són una nació.
Però ara vull aportar alguna reflexió més sobre qui ha de votar, per tal que sigui un procés netament democràtic i pulcre. I llegeixo "Actuals electors i futurs ciutadans" de Jaume López, publicat a l'ARA, i m'adono que té molta raó. Raó en sentit tècnic. Però que malgrat tot, convé que fem un plantejament ampli en els convocats a votar.
Ens explica que l’Institut Universitari Europeu de Florència
està debatent sobre qui hauria de votar en els referèndums
d’independència, i referint-se al cas escocès, el prestigiós politòleg Rainer
Bauböck defensa que no és el mateix ser un potencial ciutadà d’un
potencial estat que un elector d’un referèndum d’autodeterminació, o sigui que no s’ha de confondre els que avui estan legitimats
per votar i els que podran fer-ho com a ciutadans d’un nou estat.
Així, segons Bauböck, els que haurien de votar en el referèndum escocès són exactament els
mateixos que avui poden votar per escollir representants al Parlament
escocès, responsable d’un futur canvi del seu estatus polític.
Argumenta López que certament un nou estatus polític suposa canvis per a
molta gent; i de la mateixa manera que no té sentit que tots els
britànics hi puguin votar pel fet que, d’una manera o altra, els afecta
-ja que això suposaria negar de facto la possibilitat d’escollir
dels escocesos-, tampoc els residents que podrien convertir-se en nous
ciutadans d’un estat (i, per tant, i tant que els afecta!) no tenen per
què tenir reconegut el seu dret a vot en aquesta consulta.
En el cas d'Escòcia no s'ha seguit aquest criteri, i en el cas de Catalunya tot apunta que tampoc se seguirà, ja que el text de la llei de consultes diu que podran votar:
- els electors al Parlament català;
- els nacionals de països de la UE amb més d’un any de residència i empadronament a Catalunya;
- els extracomunitaris que hagin certificat tres anys d’empadronament des de l’endemà d’haver obtingut permís de residència;
- els catalans residents a l’estranger sempre que s’inscriguin en un registre voluntari.
En un context on Catalunya fa un desafiament democràtic a l'estat espanyol, i on tant la batalla domèstica com la internacional es juguen en el camp de la legitimitat més que un camp jurídic on tot hauria de ser possible, Catalunya ha de fer un plus de demostració del caràcter...
- del caràcter nacionalista en sentit humanístic, mostrant que volem donar forma d'estat a una nació oberta al món i a la diversitat, i per això es pretén ampliar amb caràcter previ el demos a la nació real.
- del caràcter no nacionalista en el sentit negatiu, mostrant que no ens mou cap sentit ètnic ni identitari sinó cívic i ciutadà, plenament democràtic en les formes i en el fons, europeista i humanista.
Pot semblar una contradicció dir alhora nacionalista i no nacionalista, però és que el sentit polisèmic del mot ho permet. I ho aconsella per a mostrar que els seus sentits poden ser fins i tot contradictoris. Com és el nostre cas. Des del punt de vista ètic, no té res a veure un nacionalisme que senzillament aspira a sobreviure com a nació, com a societat, com a cultura... a un que pretén retenir en contra de la seva voluntat els pobles que ha anat integrant al llarg de la història i que no ha pogut assimilar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
