Aquest matí, Josep Cuní ha entrevistat la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades, la qual ha tornat a fer evident l'excés de poder que exerceixen les grans companyies farmacèutiques. Ha remarcat que ella solament es refereix a allò que fonts fiables han estudiat. I en aquest cas es referia a la Casa dels Comuns de la Gran Bretanya: "
HOUSE OF COMMONS. The Influence of the Pharmaceutical Industry. 22 març 2005". Efectivament el Parlament britànic va estudiar durant dos anys la interferència de les grans farmacèutiques en les polítiques públiques, i ha destacat no solament el fet que aquesta interferència és certa sinó que els seus interessos corporatius no coincideixen amb l'interès general.
Podem veure algunes de les conclusions d'aquest informe, les quals la doctora Forcades ja citava en el seu document "
Els crims de les grans companyies farmacèutiques" publicat per Cristianisme i Justícia (disponible també en
castellà). El llibre comença amb aquesta presentació:
En el breu període que va de 2000 a 2003, gairebé la totalitat de les grans companyies farmacèutiques van passar pels tribunals dels EEUU, acusades de pràctiques fraudulentes. Vuit d'aquestes empreses han estat condemnades a pagar més de 2.200 milions de dòlars de multa. En quatre d'aquests casos les companyies farmacèutiques implicades –TAP Pharmaceuticals, Abbott, AstraZeneca i Bayer– han reconegut la seva responsabilitat per actuacions criminals que han posat en perill la salut i la vida de milers de persones. Quines són aquestes actuacions? Qui en rep les conseqüències? Què mou a les companyies farmacèutiques a actuar així? Quines respostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal que es produeixin encara? En aquest Quadern estudiarem les estratègies actuals d'aquesta indústria i l'impacte directe que aquestes estratègies tenen en la manera com concebem la salut i la malaltia i en els recursos que tenim per promocionar l'una i prevenir o guarir l'altra.
Ressaltem un dels paràgrafs del document entre els molts que tenen gran interès:
Les grans companyies farmacèutiques utilitzen avui la seva riquesa i el seu poder extraordinaris per defensar els propis interessos a costa del benestar, la salut i la vida d'altres persones. D’acord amb l’informe elaborat l’any passat (2005) per la comissió d’experts del Parlament anglès, els interessos de la indústria farmacèutica i els del conjunt de la població no coincideixen: Aquesta comissió va constatar que és “essencial posar en marxa un règim regulador eficaç que aconsegueixi que la indústria farmacèutica no perjudiqui el bé comú” 29 i determina que “l’objectiu dels nous medicaments hauria de ser aconseguir que els pacients obtinguin un benefici terapèutic real”
PRINCIPALS CONCLUSIONS DEL COMITÉ D’EXPERTS DEL PARLAMENT ANGLÈS, 2005:
1. Els medicaments del "jo-també" són un problema, però la comissió no ha arribat a cap acord sobre aquest punt.
2. Cal establir un centre independent per dur a terme els assaigs clínics perquè el sistema actual és massa esbiaixat.
3. L’agressivitat del màrqueting immediat a la comercialització d’un nou medicament, l’allau d’informació que es distribueix i l’emmascarament d’aquesta informació fent-la passar per educació mèdica contribueixen a que es receptin medicaments de forma inadequada.
4. La falsificació d’articles científics i l’ocultació dels resultats dels assaigs no-favorables a la indústria provoca la proliferació de receptes inadequades.
5. La culpa de les receptes inadequades no és només de les companyies farmacèutiques sinó també de metges i altres professionals que no són prou crítics i es mostren massa ben disposats a acceptar els regals de les companyies farmacèutiques i a donar per bona la informació que aquestes els subministren.
6. El màrqueting de la indústria farmacèutica és implacable i ubicu i es dirigeix no només als professionals sinó també als pacients i al públic en general.
7. Cal elaborar un fulletó per als pacients amb informació general i completa que indiqui quin és el paper dels medicaments en el tractament de les malalties.
8. La publicitat dirigida directament als pacients és inadequada i innecessària al Regne Unit. Aquesta publicitat té un alt contingut emocional (...).
9. La publicitat indirecta a través de campanyes educatives no està prou ben regulada.
10. Sovint es desconeix quin tipus de suport reben els grups de pacients per part de les companyies farmacèutiques. Cal que aquesta informació sigui pública.
11. La vigilància dels medicaments ja comercialitzats és insuficient.
12. El govern ha de finançar l’estudi de les alternatives terapèutiques no-farmacològiques que la indústria farmacèutica ignora perquè no són rendibles per a ella.
13. Els metges i altres professionals amb dret a fer receptes han d’assumir la seva part de culpa pels problemes resultants de la prescripció inadequada d’antidepressius del tipus SSRI i d’antiinflamatoris del tipus inhibidors COX-2. Aquests medicaments han estat receptats a gran escala de forma indiscriminada. Això ha estat en part degut a la intensa activitat de promoció, especialment en el moment de la comercialització, però també és conseqüència d’haver mantingut secreta informació important i d’haver acceptat de manera poc crítica la propaganda de les companyies farmacèutiques. El màrqueting agressiu ha arribat a convèncer massa professionals que poden receptar impunement. (...) No tenim cap mecanisme efectiu per atemperar l’explosió de receptes de què s’acompanya la comercialització d’un nou producte. Aquest és el període més important per promocionar un nou medicament, però cal fer notar que és també el període en què menys coses sabem dels seus efectes reals.
14. Recomanem que el registre d’assaigs clínics sigui mantingut per un organisme independent i que els resultats de tot els estudis –els favorables i els desfavorables– siguin fets públics com a condició prèvia a la comercialització.
15. Que es limiti la quantitat de mostres gratuïtes que reben els professionals que poden receptar, especialment durant els primers sis mesos de comercialització d’un nou medicament (...).
16. Cal que les avaluacions de l’agència reguladora i la informació i els criteris que ha utilitzat per dur-les a terme siguin públics. Que s’incloguin ciutadans en les comissions d’estudi i se’ls ofereixi la formació i el suport suficients perquè puguin prendre un paper actiu en la presa de decisions.
17. Cal investigar millor els efectes secundaris. Els observats en els assaigs clínics previs a la comercialització són insuficients.
18. Que l’agència reguladora contracti més personal per monitoritzar els nous medicaments durant els primers mesos. Que tots els nous medicaments siguin re-avaluats per l’agència reguladora de forma sistemàtica cinc anys després de la seva entrada al mercat.
19. Recomanem que l’agència reguladora tingui la mateixa autoritat per restringir els usos d’un medicament que la que té per autoritzar la seva comercialització.
20. Recomanem que es faci efectiu a tot el país el sistema de registre dels efectes secundaris, que s’investiguin tots els casos i que es faci amb transparència i sense donar falses seguretats.
21. Recomanem que hi hagi un procés públic sempre que un medicament sigui retirat del mercat a causa dels seus efectes secundaris.
22. El màrqueting excessiu encoratja a receptar medicaments de forma inadequada. Les estratègies actuals per donar a conèixer informació no-esbiaixada són insuficients. Recomanem que l’agència reguladora tingui dret a vet sobre tot el material promocional dels nous productes farmacèutics i que es limiti el dret a receptar nous medicaments durant els dos primers anys de la seva comercialització (...). Si al cap de dos anys no hi ha hagut senyals d’alarma pel que fa a efectes secundaris perillosos, pot ampliar-se aleshores el dret a receptar-los.
23. Recomanem una millor coordinació i promptitud en les tasques d’investigació de les queixes de màrqueting il·legal. En cas que calgui corregir la informació enganyosa, cal assegurar-se que la correcció rep tanta publicitat com la que va rebre l’engany (...).
24. El mercat de genèrics és important. S’ha d’evitar que les companyies farmacèutiques manipulin la legislació de patents per allargar-les indegudament.
25. Recomanem que als estudiants de medicina se’ls ensenyi a avaluar de forma crítica els resultats dels assaigs clínics, a reconèixer els efectes secundaris dels medicaments i a relacionar-se adequadament amb els representants de les farmacèutiques. Hi ha d’haver cursos de post-grau obligatoris per a tots els professionals amb dret a receptar perquè estiguin al dia. Cal regular de forma més estricta les pràctiques de recepta dels professionals.
26. Recomanem que les associacions professionals mantinguin un registre públic de tots els regals, diners, honors i altres beneficis que aquestes associacions i cada un dels seus membres rebin de part de les companyies farmacèutiques. Cada membre hauria de ser responsable de mantenir actualitzat aquest registre (...).
27. Que s’endureixin les normes relatives a les campanyes de salut promocionades pels laboratoris de manera que quedi clar i explícit per a tots que aquella campanya està finançada per una companyia que hi té interessos econòmics directes.
28. Que els grups de pacients declarin les seves fonts de finançament i els favors que rebin i que ho facin públic.
29. Que la incidència, el cost i les implicacions de les malalties causades pels medicaments siguin investigades de forma sistemàtica pel Departament de Sanitat juntament amb l’agència reguladora dels medicaments.
30. Que el govern creï un programa nou que asseguri l’accés als medicaments a tots els malalts, que garanteixi adequadament la seguretat i l’eficàcia d’aquests medicaments i el seu ús racional, i vetlli perquè els tractaments farmacològics s’estudiïn comparativament en relació als tractaments nofarmacològics.
31. Que el sistema nacional de salut modifiqui la seva normativa i que els tractaments no-farmacològics es considerin d’igual categoria que els tractaments farmacològics.
32. Que la responsabilitat de representar els interessos de la indústria farmacèutica sigui transferida al Departament de Comerç i Indústria per que el Departament de Salut es pugui dedicar exclusivament, tal com és la seva obligació, a la regulació dels medicaments i la promoció de la salut.
