30.5.12

Vídeo de "Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques"

El passat 9 de maig va tenir lloc al Col·legi d'Enginyers la Taula de Debat: Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques en la qual Josep Maria Canyelles va parlar sobre Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques.




Ara podeu veure el vídeo amb totes les intervencions
Aquest acte es va celebrar per a presentar la publicació del darrer número de la revista "Comptabilitat i direcció" dedicada en aquesta ocasió a les noves tendències en gestió pública. A la revista hi publiquen diversos autors, un dels quals és Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques (pàgs 77-103).

A l'acte hi van intervenir:
  • Anselm Constans, membre de la Junta Directiva de l'ACCID
  • Miquel Subirachs, president de la Comissió d'Enginyers Industrials a les Administracions Públiques.
  • Miquel Obradors, president de la Comissió TIC
  • Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i coautor del llibre.
  • Francesc Romagosa, responsable de la Subcomissió d'Enginyers Industrials a la Generalitat de Catalunya
  • Salvador Gómez, membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a l'Administració Pública.
Acte organitzat per:
  • Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció · ACCID
  • Comissions dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, TIC i Gestió Empresarial

Intervenció de Josep Maria Canyelles a partir del min. 58
Enllaç

Els Salesians de Mataró aposten per la Responsabilitat Social Empresarial i organitzen una Jornada adreçada a empreses

L’objectiu és conèixer i aprofundir sobre el concepte de RSE, reflexionar sobre algunes pràctiques i experiències i compartir-les amb empresaris i responsables de recursos humans.

El proper dijous, 31 de maig, a les 10 h, a l’Avda. Ernest Lluch, 36 - Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus de Mataró, tindrà lloc la Jornada Responsabilitat Social Empresarial, organitzada per la Plataforma d’Educació Social (PES) dels Salesians de Mataró, amb el suport del programa INCORPORA de La Caixa i la col·laboració de la Federació d’Associacions i Gremis d’Empresaris del Maresme (FAGEM).

La Jornada de RSE vol transmetre al món empresarial la importància de desenvolupar estratègies de negoci que contribueixin a donar resposta a les problemàtiques socials que ens envolten. L’objectiu és donar a conèixer al teixit empresarial del territori el programa INCORPORA i els serveis de formació i inserció sociolaboral de Salesians, que persegueixen la inserció laboral dels joves, un dels col·lectius més afectats per la crisi i l’augment de les tases d’atur.

La jornada inclou la conferència “La RSE: una oportunitat de desenvolupar empreses excel·lents i territoris socialment responsables”, a càrrec del Sr. Josep Mª Canyelles, expert en RSE i professor de Programes directius i MBA a diferents universitats, i l’exposició de l’experiència en la gestió de la RSE i bones pràctiques de dues empreses del territori, Sweet Centre (Mataró) i Decotec Printing (Tordera).

Des de Salesians, la RSE se centra fonamentalment en tres línies de treball: el seu desenvolupament dins de la pròpia institució, la col·laboració amb empreses “socialment responsables” i fer prendre consciència a les empreses de la responsabilitat per treballar per una societat més igualitària.

La inserció laboral és un dels objectius fonamentals pel qual es treballa i des de la Institució s’és conscient de que el sector empresarial és sens dubte un actor que ha anat guanyant pes cada cop més en la societat i que compta amb poder de decisió. 

Accés a la invitació en PDF

Per a més informació i entrevistes podeu adreçar-vos a:

SALESIANS SANT JORDI-MATARÓ
Juan Manuel Cabrera Moreno
Director
Avda. Puig i Cadafalch, núm. 80
08303 – Mataró
93.758.90.69/629812781

SALESIANS SANT JORDI-MATARÓ
Mercè Peguero Yáñez
Prospectora d’Empresa
Avda. Puig i Cadafalch, núm. 80
08303 – Mataró
93.758.90.69



Amb el suport i la col·laboració de:



Notícia relacionada: 16.12.11 Els Salesians aposten per la Responsabilitat Social Empresarial i organitzen un Seminari adreçat a empreses

El documental 'Què mengem' a Sense Ficció aquest dimecres

Portar una dieta sana i equilibrada no ens protegeix d'ingerir tòxics que s'acumulen al nostre organisme. El reportatge 'Què mengem' dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis explora els perills de l'efecte acumulatiu dels tòxics que ingerim al llarg de la nostra vida a través del que mengem. Uns productes que configuren la nostra dieta i que tenen garanties sanitàries com mai havíem tingut abans.

Diferents col·lectius de científics, però, alerten en el reportatge dels efectes sobre la nostra salut que pot provocar l'acumulació dels tòxics, metalls pesants, additius, antibiòtics que han intervingut en el procés de generació dels nostres aliments. El podeu veure dins del programa Sense Ficció (TV3 a les 21.50)

Més informació

Un eurodiputat explota i diu la veritat / Un eurodiputado explota y dice la verdad



[ca] Un eurodiputat explota i diu la veritat. Encara que sigui un antieuropeu, ja va bé que algú parli clar: Nigel Farage és un polític britànic. Lidera el Partit de la Independència del Regne Unit, partit polític de dretes i euroescèptic, un grup d'opinió amb representació institucional, sobretot en el Parlament Europeu, que advoca per la separació del Regne Unit de la Unió Europea. El seu principal baluard es troba en el medi rural d'Anglaterra i Gal·les. El seu grup, amb representació pròpia al parlament d'Estrasburg, sol·licita de tant en tant la celebració d'un referèndum a la Gran Bretanya per dirimir la pertinença o no d'aquest estat a la Unió Europea. Està a favor de sotmetre a referèndum la Constitució Europea (Tractat de Lisboa de 2007), i en contra de la manca de transparència del procés i l'ambigüitat dels seus articles.

[es] Un eurodiputado explota y dice la verdad. Aunque sea un antieuropeo, ya va bien que alguien hable claro: Nigel Farage es un político británico. Lidera el Partido de la Independencia del Reino Unido, partido político de derechas y euroescéptico, un grupo de opinión con representación institucional, sobre todo en el Parlamento Europeo, que aboga por la separación del Reino Unido de la Unión Europea. Su principal baluarte se encuentra en el medio rural de Inglaterra y Gales. Su grupo, con representación propia en el parlamento de Estrasburgo, solicita cada cierto tiempo la celebración de un referendum en Gran Bretaña para dirimir la pertenencia o no de este estado en la Unión Europea. Está a favor de someter a referendum la Constitución Europea (Tratado de Lisboa de 2007), y en contra de la falta de transparencia del proceso y la ambigüedad de sus artículos.

Una nena canadenca de 12 anys parla sobre el deute nacional

Newsletter especial programa COGITA

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter especial amb motiu de la posada en marxa del programa europeu COGITA. També hi trobareu una activitat a Mataró i una a Vilafranca del Penedès. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/30/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter especial con motivo de la puesta en marcha del programa europeo COGITA. También encontrarán una actividad en Mataró y una en Vilafranca del Penedès. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/30/02



[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

28.5.12

Newsletter Maig 2012

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de maig, que en aquesta ocasió dediquem a la Marató per la Pobresa. També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/11/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Mayo, que en esta ocasión dedicamos a la Marató por la Pobreza que se ha realizado en Cataluña. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/11/02



[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

Nova edició del curs de Responsabilitat Social a la UOC

El curs que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la col·laboració de Responsabilitat Global comptarà amb la participació del DG d'una pime i del DG d'Economia Social del govern català.

Cada edició d’aquest curs, que arriba enguany a la 18a edició, ha disposat de la participació d’algun dels líders empresarials que estan fent que a Catalunya tinguem en aquests moments empreses de referència en la gestió de l’RSE.


Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director del curs. Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Exerceix de consultor d'empresa i promotor d'iniciatives. Promotor del think tank Responsabilitat Global. És coordinador de la Comissió d’RSE de l’Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció; assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona en RSE; col·laborador de l’Associació per les Nacions Unides en matèria d’RS. Col·laborador docent de diferents universitats i programes formatius d’alta direcció. Consultor de seminaris d'RSE estratègica per a equips directius.


Xavier López García, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. A banda de ser una de les persones que dins del govern català podran articular les polítiques d'RSE, té una trajectòria compromesa amb aquest enfocament de gestió com a director general del grup empresarial cooperatiu Clade. Ha desenvolupat pràcticament tota la trajectòria professional al món del cooperativisme i ha estat vicepresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.


Josep Varias, director general de Gràfiques Varias, empresa familiar de tercera generació amb seu a Sant Sadurní d'Anoia i especialitzada en el sector del cava. La seva opció per la qualitat i la tecnologia s'ha anat ampliant amb diversos compromisos i bones pràctiques de responsabilitat social, tant en l'àmbit ambiental com en altres. Durant el 2011 van ser escollits per a participar en el programa tRanSparÈncia, del Consell de Cambres de Comerç, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el GRI.


La responsabilitat social de les empreses engloba com a definició un conjunt d'actuacions que fan referència al paper de l'empresa que està inserida en una societat cada cop més preocupada pels aspectes socials. L'individu, el ciutadà, l'inversor i el treballador són papers o vessants diferents per a les mateixes persones, totes interactuant d'una manera o una altra amb organitzacions; en definitiva, empreses que han d'atendre l'acompliment de criteris i objectius econòmics i socials alhora.


Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per a la creació de valor en les pimes

Calendari docència: del 4 al 30 de juliol del 2012
Crèdits 1 crèdit ECTS
Durada 25 hores
Impartit per Josep Maria Canyelles
Idioma: un curs en català i un altre en castellà

Nueva edición del curso de Responsabilidad Social en la UOC


El curso que ofrece la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) con la colaboración de Responsabilitat Global contará con la participación de un DG de una pyme y del DG de Economía Social del gobierno catalán.

Cada edición de este curso, que llega este año en la 18ª edición, ha contado con la participación de algún líder empresarial de Pimes. En esta edición, participarán:


Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global y director del curso. Experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce de consultor de empresa y promotor de iniciativas. Promotor del think tank Responsabilitat Global. Es coordinador de la Comisión de RSE de la Asociación. Cat.de Contabilidad y Dirección, asesor técnico de la Cámara de Comercio de Barcelona en RSE; colaborador de la Asociación para las Naciones Unidas en materia de RS. Colaborador docente de diferentes universidades y programas formativos de alta dirección. Consultor de seminarios de RSE estratégica para equipos directivos.
 
Xavier López García, director general de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo del Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya. Aparte de ser una de las personas que dentro del gobierno catalán podrá articular las políticas de RSE, tiene una trayectoria comprometida con este enfoque de gestión como director general del grupo empresarial cooperativo Clade. Ha desarrollado prácticamente toda la trayectoria profesional en el mundo del cooperativismo y ha sido vicepresidente de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.



 
Josep Varias, director general de Gráficas Varias, empresa familiar de tercera generación con sede en Sant Sadurní d'Anoia y especializada en el sector del cava. Su opción por la calidad y la tecnología se ha ido ampliando con varios compromisos y buenas prácticas de responsabilidad social, tanto en el ámbito ambiental como en otros. Durante el 2011 fueron escogidos para participar en el programa tRanSparÈncia, del Consell de Cambres de Comerç, con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y el GRI.


La responsabilidad social de las empresas engloba como definición un conjunto de actuaciones que hacen referencia al papel de la empresa que está insertada en una sociedad cada vez más preocupada por los aspectos sociales. El individuo, el ciudadano, el inversor y el trabajador son papeles o vertientes diferentes para las mismas personas, todas interactuando de una manera u otra con organizaciones, en definitiva, empresas que deben atender el cumplimiento de criterios y objetivos económicos y sociales a la vez.

Responsabilidad social de la empresa. Una apuesta por la creación de valor en las pymes
Calendario docencia: del 4 al 30 de julio de 2012 
Créditos 1 crédito ECTS
Duración 25 horas
Impartido por Josep Maria Canyelles
Idioma: un curso en catalán y otro en castellano
Inscripción: catalán / castellano

La Marató recapta 4M€ contra la pobresa i obre un debat sobre les polítiques de benestar social

La celebració d'una Marató extraordinària sobre la pobresa no ha deixat indiferent. En primer lloc suposa normalitzar la consciència que vivim en un país on hi ha pobres i que aquests no corresponen al perfil tradicional sinó que qualsevol ciutadà hi pot caure sobtadament.

Aquest és el gran èxit de la Marató: conscienciar. I també, per descomptat, aportar uns recursos solidaris que aniran a entitats socials sense ànim de lucre per a portar a terme les seves missions en un context de reducció de les subvencions i donacions i d'augment enorme de les necessitats.

Però la convocatòria també ha suscitat debats intensos sobre a qui correspon la responsabilitat de la lluita contra la pobresa i sobre qui són els responsables d'aquesta crisi. Alguns col·lectius han arribat a mostrar-se crítics amb la realització d'aquesta Marató. I ho han fet amb intensitat: vegem sinó el vídeo de rèplica que han muntat. En primer lloc el magnífic vídeo de la Marató de TV3 i tot seguit la versió:






La Marató ha aconseguit una magnífica recaptació de 4 milions d'euros en el moment de tancar el programa, i esperem que encara augmenti en els propers dies. És gairebé la meitat del que es va aconseguir en la Marató anual destinada a les malalties, i certament no es pot demanar més a una ciutadania que ja col·labora cada any en aquest gran esdeveniment ciutadà. Aquesta marató tenia un caràcter extraordinari i ha demostrat que no va ser un error.

Evidement, podem considerar-ho així gràcies a la qualitat professional dels qui l'han realitzada, tot l'equip de la televisió pública catalana i les entitats i experts que han estat ajudant-hi. A més, han obert la porta a les opinions crítiques, que també formen part de la lluita contra la poblesa i contra les causes que la provoquen. Així, hem pogut escoltar entre d'altres les veus de Vicenç Navarro o d'Arcadi Oliveras.

La raó del que exposen aquestes persones no hauria de ser cap obstacle per a facilitar la sensibilització de la ciutadania i la seva implicació solidària. Evidentment, com va explicar perfectament el presentador Antoni Bassas, la Marató no pretén ser "la" resposta contra la pobresa, sinó senzillament el compromís de la televisió pública en uns moments molt greus.

El fet que cada dia l'estat espanyol destini a l'exèrcit 10 vegades més del que la Marató ha recaptat en un dia podria ser un motiu de desmobilització. O encara més que Bankia demani a l'estat més de 20.000 M€,  sigui 5.000 vegades més... La Marató, doncs, sols és una manera de dir que la ciutadania estem aquí, que el problema ens el sentim proper, nostre, col·lectiu. I no s'hauria d'entendre com caritat sinó com sensibilització. Alhora també permet que les entitats socials adquireixen un major protagonisme públic i sigui vistes com uns actors fonamentals en la vertebració de la societat i en el capacitat d'articular respostes, tant les urgents com les profundes. La Marató està en la línia de les respostes urgents, i en absolut desmereix les profundes sinó que hi obre la porta al debat públic.

La Marató recauda 4M € contra la pobreza y abre un debate sobre las políticas de bienestar social



La celebración de una Maratón extraordinaria sobre la pobreza no ha dejado indiferente. En primer lugar supone normalizar la conciencia de que vivimos en un país donde hay pobres y que éstos no corresponden al perfil tradicional sino que cualquier ciudadano puede caer en ella repentinamente.  
Este es el gran éxito de la Maratón: concienciar. Y también, por supuesto, aportar unos recursos solidarios que irán a entidades sociales sin ánimo de lucro para llevar a cabo sus misiones en un contexto de reducción de las subvenciones y donaciones y de aumento enorme de las necesidades. 
Pero la convocatoria también ha suscitado debates intensos sobre a quién corresponde la responsabilidad de la lucha contra la pobreza y sobre quiénes son los responsables de esta crisis. Algunos colectivos han llegado a mostrarse críticos con la realización de esta Maratón. Y lo han hecho con intensidad: veamos sino el vídeo de réplica que han montado. En primer lugar el magnífico vídeo de la Marató de TV3 y acto seguido la versión:






La Marató ha conseguido una magnífica recaudación de 4 millones de euros en el momento de cerrar el programa, y esperamos que aún aumente en los próximos días. Es casi la mitad de lo que se consiguió en la maratón anual destinada a las enfermedades, y ciertamente no se puede pedir más a una ciudadanía que ya colabora cada año en este gran acontecimiento ciudadano. Esta maratón tenía un carácter extraordinario y ha demostrado que no fue un error. 
Evidentemente, podemos considerarlo así gracias a la calidad profesional de quienes la han realizado, todo el equipo de la televisión pública catalana y las entidades y expertos que han estado ayudando a ella. Además, han abierto la puerta a las opiniones críticas, que también forman parte de la lucha contra la poblesa y contra las causas que la provocan. Así, hemos podido escuchar entre otros las voces de Vicenç Navarro o de Arcadi Oliveras.  
La razón de lo que exponen estas personas no debería ser ningún obstáculo para facilitar la sensibilización de la ciudadanía y su implicación solidaria. Evidentemente, como explicó perfectamente el presentador Antoni Bassas, la Marató no pretende ser "la" respuesta contra la pobreza, sino sencillamente el compromiso de la televisión pública en unos momentos muy graves.

El hecho de que cada día el estado español destine a la ejército 10 veces más de lo que la Marató ha recaudado en un día podría ser un motivo de desmovilización. O aún más que Bankia pida al estado más de 20.000 M €, sea 5.000 veces más... La Marató, pues, sólo es una manera de decir que la ciudadanía estamos aquí, que el problema nos lo sentimos cercano, nuestro, colectivo. Y no debería entenderse como caridad sino como sensibilización. Asimismo también permite que las entidades sociales adquieran un mayor protagonismo público y sea vistas como unos actores fundamentales en la vertebración de la sociedad y en el capacidad de articular respuestas, tanto las urgentes como las profundas. La Marató está en la línea de las respuestas urgentes, y en absoluto desmerece las profundas sino que abre la puerta al debate público.

Conferència: “Catalunya, 500 anys finançant un estat artificial. Del ducat a l’euro”

El CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS organitza una conferència d'actualitat amb aportació de dades històriques

Dijous 14 de juny de 2012
BARCELONA

            19:45   Recepció

            20:00  Benvinguda i introducció a càrrec de Joan Canadell, Secretari Gral. del CCN

La importància de conèixer la història “real” del nostre país pels que volem un Estat propi

            20:10   Introducció a l’estudi històric d’en Jordi Bilbeny, a càrrec de Josep
                        Comajuncosa, Professor titular del Departament d'Economia d’Esade i
                        Professor titular URL

20:20   Conferència: “La descoberta d’Amèrica fou finançada per la Cancelleria
            Reial Catalana”, a càrrec de Jordi Bilbeny, investigador i escriptor
            
            21:00   Conferència: “Els efectes de compartir moneda amb Castella”, a càrrec
                        d’Albert Pont, Responsable de Dret Internacional del CCN

21:30  Conclusions i debat dirigit per Ramon Carner, President del CCN

            Lloc:     Espai AGORA CATALUNYA
                        Pl. Catalunya, 9, 4t pis (al costat de la Rbla. de Catalunya)
                        BARCELONA


www.ccncat.cat         

Entrevista a Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)

Josep Maria Canyelles és expert en Responsabilitat de les Empreses i de les Organitzacions. Ell és el promotor de Responsabilitat Global i es dedica a fomentar aquesta manera de gestionar les empreses, ja sigui en empreses concretes, com a través d'administracions públiques, cambres de comerç o en universitats. Amb motiu de la Marató per la Pobresa de TV3 li volem fer unes preguntes.

Ens pots explicar què vol dir això de la RSE?

És una manera de gestionar l'empresa tenint en compte altres coses que no són només el benefici econòmic. Però curiosament, les empreses més responsables són a les que les coses els van millor perquè són més respectades, més capaces d'entendre què n'espera la societat

No parlem de filantropia sinó d'estil de gestió de l'empresa, no es tracta només de fer donatius. L'empresa que avança cap a l'RSE entén que aquesta s'ha d'integrar al dia a dia, en la manera de fer empresa, en la manera de relacionar-se, en la manera de crear valor.

Això vol dir temes ambientals com l'ecoeficiència, temes laborals com la conciliació de la vida laboral i familiar, temes socials com la col·laboració amb entitats no lucratives, temes de bon govern com la transparència, o temes econòmics com la compra de proximitat...

Les empreses que han integrat veritablement l'RSE a la seva estratègia pretenen crear a la vegada valor econòmic i social!

Tu escrius llibres, fas cursos, però sobretot estàs en contacte amb moltes empreses. Tu veus que ara en plena crisi hi ha empreses que continuen fent aquesta aposta?

Per descomptat. Recordo el propietari d'una pime catalana de 100 treballadors que al 2008, quan érem al començament de la crisi, que en una jornada li van preguntar si ara deixaria de fer aquestes pràctiques. La seva resposta va ser contundent: si aquestes pràctiques m'han permès desenvolupar un model d'empresa, amb persones compromeses, amb una cultura i uns valors forts, amb una capacitat de crear confiança al nostre voltant... ara que segurament ens haurem d'arremangar més hauria de deixar-ho? Abandonar una de les potes que ens ha portat a l'èxit? Al contrari, ara toca aprofundir-hi!

Però són moltes o poques les que prenen aquest compromís?

Depèn de com ens ho mirem: si agafes el 100 de les empreses, tindràs la sensació que en són poques, no ens enganyem. D'altra banda, seria il·lús pretendre que el 100% siguin socialment responsables. Però si agafem solament aquell 10-15% de les empreses més avançades -grans o petites- que han incorporat la millora contínua, que tenen una cultura interna més desenvolupada i sensible, que estan en camí de l'excel·lència, veuràs que aquestes han incorporat l'RSE o hi estan en camí de manera molt majoritària. I això és molt positiu: no trobaràs empreses mediocres que et parlin d'RSE, però en canvi les empreses més interessants totes te'n parlen.

Per descomptat en un compromís de solidaritat com el d'avui, són moltes més, totes les que vulguin, les que poden sumar-s'hi i potser trobin que és un primer pas per començar a gestionar de manera més interioritzada l'RSE. Però encara que no sigui així, ningú els podrà treure ja la sensibilitat que han tingut amb un gran esdeveniment ciutadà i amb una necessitat social enorme.

Tan de bo que, col·laborant per exemple amb una gran iniciativa ciutadana com la Marató per la Pobresa de TV3, hi hagi empreses que comencin a reflexionar sobre com l'activitat empresarial pot canviar el món, en un sentit o un altre, com podem actuar encara amb allò que ens van ensenyar que l'empresa sols es deu a un únic objectiu que és maximitzar els beneficis, o com podem repensar el model d'empresa posant-lo al servei de les necessitats reals, cosa que no vol dir ser una ONG sinó precisament guanyar diners d'una manera més sostenible.

Què hauria de fer una empresa per considerar-se socialment responsable?

No parlem d'empreses socialment responsables sinó de gestió de l'RSE, perquè no es tracta de ser-ne o no sinó d'integrar-la com un procés de millora contínua.

El primer que hauria de fer una empresa és comprendre bé quins impactes genera en la seva activitat. I per estrany que sembli, no totes les empreses en són conscients, ni saben quines són les millors pràctiques per a progressar. Per això, el diàleg amb grups d'interès -organitzacions expertes- pot ajudar a definir els mapes de riscos i oportunitats, a traçar el camí...

En països pobres s'han desenvolupat pràctiques de negoci socialment responsables conegudes com de la Base de la Piràmide, adreçades als dos terços de la població mundial que pràcticament no tenen capacitat adquisitiva. Es tracta de no crear necessitats sinó satisfer necessitats reals, negocis ètics que alhora capacitin les persones i desenvolupin les comunitats. Els microcrèdits en són un exemple que hem conegut també aquí.

Ara potser es tracta que repensem els models de negoci a casa nostra. Primer per fer-los tots més sostenibles. Si la crisi no serveix ni per a això, malament rai... Però a més, podem desenvolupar models de negoci per a persones amb poca capacitat adquisitiva, amb criteris de negoci inclusiu.  Hem de prendre consciència que no vivim a xauxa, i que cada cop hi ha més gent que vol viure de manera sostenible i més gent que necessita viure amb dignitat. Sostenibilitat i inclusió són dos vectors que les empreses haurien d'aprendre a incorporar.

Recordo, per exemple, a Colòmbia, haver conegut ara fa uns pocs anys, empreses que de manera secreta contractaven exguerrillers per a facilitar-ne la reintegració social. Ni el director general sabia qui eren, sols el director de recursos humans. És una mostra de responsabilitat cap a un repte de la societat. Aquí a casa nostra, fa anys que algunes empreses incorporen persones amb discapacitats, o ara més recentment algunes incorporen dones que han estat víctimes de violència. Ara, a més, tocaria assumir grans compromisos en matèria de lluita contra la pobresa, per l'ocupació, per la inclusió, per la cohesió.

A Catalunya, com estem en RSE?

Habitualment Catalunya és un dels països del món on es publiquen més informes d'RS per part d'empreses, i sovint moltes de mitjanes. S'està treballant molt en la línia de ser un referent global en el compromís de les empreses en la gestió de l'RSE.

El mes que ve, per exemple, 60 pimes catalanes més publicaran de manera voluntària la seva primera memòria d'RSE. Es tracta d'un programa pilot, anomenat Transparència, promogut per les Cambres de Comerç, i 11 empreses grans han proposat a pimes de la seva cadena de proveïment que s'iniciïn en aquest procés, amb un suport a mida. 

A Catalunya, podem ser un territori socialment responsable, tenim empreses grans, mitjanes, petites, i també organitzacions socials que estan gestionant l'RS, i per descomptat una ciutadania absolutament compromesa amb el voluntariat, les associacions, amb el país.

Veure entrevista al plató de TV3 amb motiu de la Marató de la Pobresa

Entrevista a Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)

 
Josep Maria Canyelles es experto en Responsabilidad de las Empresas y de las Organizaciones. Él es el promotor de Responsabilitat Global y se dedica a fomentar esta manera de gestionar las empresas, ya sea en empresas concretas, como a través de administraciones públicas, cámaras de comercio o en universidades. Con motivo de la Marató per la Pobresa de Televisió de Catalunya le queremos hacer unas preguntas.
¿Nos puedes explicar qué quiere decir esto de la RSE?
Es una manera de gestionar la empresa teniendo en cuenta otras cosas que no son sólo el beneficio económico. Pero curiosamente, las empresas más responsables son a las que las cosas les van mejor porque son más respetadas, más capaces de entender qué espera la sociedad.
No hablamos de filantropía sino de estilo de gestión de la empresa, no se trata sólo de hacer donativos. La empresa que avanza hacia la RSE entiende que ésta se ha de integrar en el día a día, en la forma de hacer empresa, en la forma de relacionarse, en la forma de crear valor.
Esto quiere decir temas ambientales como la ecoeficiencia, temas laborales como la conciliación de la vida laboral y familiar, temas sociales como la colaboración con entidades no lucrativas, temas de buen gobierno como la transparencia, o temas económicos como la compra de proximidad...
Las empresas que han integrado verdaderamente la RSE en su estrategia pretenden crear a la vez valor económico y social!
Tú escribes libros, haces cursos, pero sobre todo estás en contacto con muchas empresas. ¿Tú ves que ahora en plena crisis hay empresas que siguen haciendo esta apuesta?
Por supuesto. Recuerdo el propietario de una pyme catalana de 100 trabajadores que en 2008, cuando estábamos en el comienzo de la crisis, que en una jornada le preguntaron si ahora dejaría de realizar estas prácticas. Su respuesta fue contundente: si estas prácticas me han permitido desarrollar un modelo de empresa, con personas comprometidas, con una cultura y unos valores fuertes, con una capacidad de crear confianza a nuestro alrededor... ¿ahora que seguramente nos tendremos que arremangar más debería dejarlo? ¿Abandonar una de las patas que nos ha llevado al éxito? ¡Al contrario, ahora toca profundizar!
Pero son muchas o pocas las que toman este compromiso?
Depende de cómo lo miremos: si coges el 100 de las empresas, tendrás la sensación de que son pocas, no nos engañemos. Por otra parte, sería iluso pretender que el 100% sean socialmente responsables. Pero si tomamos sólo aquel 10-15% de las empresas más avanzadas  -grandes o pequeñas- que han incorporado la mejora continua, que tienen una cultura interna más desarrollada y sensible, que están en camino de la excelencia, verás que estas han incorporado la RSE o están en camino de manera muy mayoritaria. Y eso es muy positivo: no encontrarás empresas mediocres que te hablen de RSE, pero en cambio las empresas más interesantes todas te hablan de ello.
Por supuesto en un compromiso de solidaridad como el de hoy con la Marató, son muchas más, todas las que quieran, las que pueden sumarse y quizá encuentren que es un primer paso para empezar a gestionar de manera más interiorizada la RSE. Pero aunque no sea así, nadie les podrá quitar ya la sensibilidad que han tenido con un gran evento ciudadano y con una necesidad social enorme.

Ojalá que, colaborando por ejemplo con una gran iniciativa ciudadana como la Marató por la Pobreza de Televisió de Catalunya, haya empresas que empiecen a reflexionar sobre cómo la actividad empresarial puede cambiar el mundo, en un sentido u otro, como podemos actuar aún con lo que nos enseñaron que la empresa sólo se debe a un único objetivo que es maximizar los beneficios, o cómo podemos repensar el modelo de empresa poniéndolo al servicio de las necesidades reales, lo que no quiere decir ser una ONG sino precisamente ganar dinero de una manera más sostenible.
¿Qué debería hacer una empresa para considerarse socialmente responsable?
No hablamos de empresas socialmente responsables sino de gestión de la RSE, porque no se trata de ser o no sino de integrarla como un proceso de mejora continua.
Lo primero que debería hacer una empresa es comprender bien qué impactos genera en su actividad. Y por extraño que parezca, no todas las empresas son conscientes, ni saben cuáles son las mejores prácticas para progresar. Por ello, el diálogo con grupos de interés  -organizaciones expertas- puede ayudar a definir los mapas de riesgos y oportunidades, a trazar el camino...
En países pobres se han desarrollado prácticas de negocio socialmente responsables conocidas como de la Base de la Pirámide, dirigidas a los dos tercios de la población mundial que prácticamente no tienen capacidad adquisitiva. Se trata no de crear necesidades sino de satisfacer necesidades reales, negocios éticos que a la vez capaciten las personas y desarrollen las comunidades. Los microcréditos son un ejemplo que hemos conocido también aquí.
Ahora quizás se trata de que repensemos los modelos de negocio en nuestro país. Primero para hacerlos todos más sostenibles. Si la crisis no sirve ni para eso, mal vamos... Pero además, podemos desarrollar modelos de negocio para personas con poca capacidad adquisitiva, con criterios de negocio inclusivo. Debemos tomar conciencia de que no vivimos en jauja, y que cada vez hay más gente que quiere vivir de manera sostenible y más gente que necesita vivir con dignidad. 

Sostenibilidad e inclusión son dos vectores que las empresas deberían aprender a incorporar.
Recuerdo, por ejemplo, en Colombia, haber conocido hace unos pocos años, empresas que de manera secreta contrataban ex guerrilleros para facilitar su reintegración social. Ni el director general sabía quiénes eran, sólo el director de recursos humanos. Es una muestra de responsabilidad hacia un reto de la sociedad. Aquí en nuestro país, hace años que algunas empresas incorporan personas con discapacidades, o ahora más recientemente algunas incorporan mujeres que han sido víctimas de violencia. Ahora, además, tocaría asumir grandes compromisos en materia de lucha contra la pobreza, por el empleo, por la inclusión, por la cohesión.
¿En Cataluña, cómo estamos en RSE?
Habitualmente Cataluña es uno de los países del mundo donde se publican más informes de RS por parte de empresas, y a menudo muchas de pymes. Se está trabajando mucho en la línea de ser un referente global en el compromiso de las empresas en la gestión de la RSE.
El mes que viene, por ejemplo, 60 pymes catalanas más publicarán de manera voluntaria su primera memoria de RSE. Se trata de un programa piloto, llamado Transparencia, promovido por las Cámaras de Comercio y GRI, y 11 empresas grandes han propuesto a pymes de su cadena de abastecimiento que se inicien en este proceso, con un apoyo a medida.  
En Cataluña, podemos ser un territorio socialmente responsable, tenemos empresas grandes, medianas, pequeñas, y también organizaciones sociales que están gestionando la RS, y por supuesto una ciudadanía absolutamente comprometida con el voluntariado, las asociaciones, con el país.

Ver entrevista de 5 min. en el plató de TV3 con motivo de la Marató de la Pobresa (en catalán)

Què és la responsabilitat social?

Què és l'RS?
L’RS és un model innovador de gestió de les empreses i organitzacions basat en criteris responsables en els àmbits econòmic, social i ambiental, que s’orienta a incrementar la seva competitivitat i fomentar el seu desenvolupament sostenible, alhora que contribueix a construir una societat millor.

La Comissió Europea, en el Llibre verd per al foment d’un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses  (Comunicació de la Comissió Europea de l’any 2001) defineix l’RSE com “la integració voluntària per part de les empreses de les qüestions socials i mediambientals en les operacions i en les relacions amb els grups d’interès: clients, proveïdors, treballadors, accionistes, la comunitat en què opera”.

Les principals característiques són:
  • L’RS va més enllà del compliment de les lleis i la normativa vigent aplicable, ja que aquestes són obligacions que ha de complir qualsevol empresa o organització pel fet de desenvolupar la seva activitat i, per tant, són el punt de partida sobre el qual ha de desenvolupar-se l’RS.
  • L’RS és una pràctica voluntària i conscient d’adopció de patrons o exigències en matèria de gestió de les organitzacions socialment compromeses.
  • L’RS es basa en el desenvolupament sostenible, com la conjunció dels aspectes econòmic, social i ambiental, relegant objectius de maximització de beneficis a curt termini per d’altres que fan compatible a llarg termini el creixement econòmic amb la protecció del medi ambient i les iniciatives socials.
  • L’RS es caracteritza també per la seva transversalitat, entesa com una nova cultura que impregna tota l’empresa o organització i és present en totes les àrees de gestió així com en tots els països en els que opera.
  • L’RS basa el seu èxit en la transparència i la participació de les parts interessades en tota la cadena de valor així com en els diversos àmbits d’actuació de l’empresa.
  • L’RS pot aplicar-se a qualsevol tipus d’empresa o organització.
Llibre verd de la comissió europea 
Preguntes més freqüents 
Aquesta informació ha estat extreta del web RSCat de la Generalitat de Catalunya

La soif du monde

Tràiler interessant sobre "La soif du monde", la contaminació de l'aigua, i el consum personal de 140.000 litres d'aigua virtual cada setmana:

ABOUT THE MOVIE

Après HOME et la série Vu du Ciel, le film documentaire de 90 minutes LA SOIF DU MONDE de Yann Arthus-Bertrand, réalisé par Thierry Piantanida et Baptiste Rouget-Luchaire propose un nouveau voyage autour de la terre.

Cette fois-ci le célèbre photographe s'intéresse à l'un des enjeux majeurs pour la survie des populations : l'EAU. Aujourd'hui, dans un contexte de forte croissance de la demande, d'augmentation de la population mondiale et d'aggravation des effets des dérèglements climatiques, l'eau est devenue l'une des plus précieuses richesses naturelles de notre planète Fidèle à la réputation de Yann Arthus-Bertrand, LA SOIF DU MONDE, tourné dans une vingtaine de pays, révèle le monde mystérieux et fascinant de l'eau douce grâce à de spectaculaires images aériennes tournées dans des régions difficiles d'accès et rarement filmées, tel que le Soudan du Sud ou le nord du Congo ; découvertes aussi des plus beaux paysages de notre planète, lacs, fleuves, marais, dessinés par l'eau.

LA SOIF DU MONDE fait donc le pari de confronter la fameuse vision aérienne du monde de Yann Arthus-Bertrand avec la dure réalité quotidienne de tous ceux qui sont privés d'eau, en meurent parfois et se battent sur le terrain pour se procurer l'eau, l'épurer ou l'apporter à ceux qui en manquent.

Le film est tissé de rencontres. Un berger du nord Kenya nous dit dans les yeux qu'il a tué pour de l'eau et qu'il le fera encore. Des femmes dansent lorsque l'eau arrive enfin dans leur village. Une ambassadrice des Nations Unies atypique explique son combat pour que les gouvernements s'engagent eux aussi pour permettre l'accès à l'eau et aux techniques les plus modernes d'épuration, garantes de la survie et de la santé des populations les plus pauvres.

Des reportages réalisés en Europe, en Afrique, en Asie, en Amérique, donnent la parole à ceux qui s'engagent et innovent, afin d'apporter l'eau où elle manque, l'utiliser plus intelligemment, l'épurer ou mieux encore cesser de la polluer.

Des personnalités attachantes, reconnues internationalement ou simples acteurs de terrain, illuminent le film de leur énergie, de leur imagination et de leur enthousiasme...

Car l'accès à l'eau potable est plus que jamais le grand enjeu de demain.

CITATION

"Serons-nous capables d'imaginer une nouvelle culture de l'eau ?"
— Yann Arthus-Bertrand

LIENS EXTERNES

· HOPE production http://www.hopeproduction.fr
· L'Agence Française de Développement (AFD) http://www.afd.fr
· Forum Mondial de l'Eau http://worldwaterforum6.org
· Yann Arthus-Bertrand http://www.yannarthusbertrand.org
· Fondation GoodPlanet http://www.goodplanet.org

La Plataforma per la Llengua reuneix algunes de les principals organitzacions empresarials del país en un acte pel català a l'empresa

La setmana passada vam poder assistir a la presentació del Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l'empresa, un material de gran valor per tal de facilitar la gestió d'aquesta matèria. Agraïm als autors la referència que fan al document Empresa i Llengua, un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valor a tots els grups d’interès, elaborat per Josep Maria Canyelles al 2010 per encàrrec de la Generalitat


La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle presentat la publicació Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l'empresa, un llibret que vol ser una eina útil per a les empreses per tal d'actuar amb responsabilitat pel que fa a la llengua catalana. Aquest manual adreçat a l'empresari s'ha presentat en el marc de la jornada "A l'empresa, en català", que ha aplegat algunes de les principals organitzacions del país, representants de l'administració i empresaris, amb l'objectiu de refermar la voluntat dels diversos ens implicats en la normalització del català a l'empresa. Podeu descarregar-vos el manual aquí. També se n’ha fet una versió reduïda en format desplegable, que podeu descarregar-vos aquí.

Carulla__rigol__mena__griley_i_escuderEl llibret, elaborat per la Plataforma per la Llengua, vol ser una eina de suport per guiar les empreses per tal que incorporin el català en totes les seves pràctiques i comunicacions, com un acte de responsabilitat social corporativa però també per raons purament comercials. Es tracta de donar la màxima qualitat en l’atenció al client i de tenir en compte el pes específic del consumidor català. És a dir, el català és rendible econòmicament i afavoreix la qualitat del servei. En 52 pàgines, al manual s’hi explica la normativa vigent sobre llengua als diversos territoris de parla catalana i es fan propostes de bones pràctiques per àmbits. Així, per exemple, hi ha capítols sobre atenció oral i escrita, etiquetatge, catàlegs, megafonia, publicitat, retolació, webs, contractes, factures, relacions internes a l’empresa, etc.

A_l_empresa_en_catala__1 La publicació fa un repàs de diverses dades que mostren la fortalesa del català a nivell internacional i sobre la importància del mercat català i també s’hi inclouen diversos capítols explicatius sobre les raons per fer servir el català, sobre com cal aplicar la normativa, sobre què fer davant les actituds reticents al seu ús, i també altres dubtes que l’empresa es pot plantejar a l’hora de fer una bona pràctica.

Al pròleg s'hi diu: "voldríem assenyalar tres eixos bàsics per garantir un ús assenyat i coherent de la llengua catalana, tres eixos sobre els quals insistirem en el diversos capítols. Els esmenta Josep Maria Canyelles al document Empresa i Llengua, un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valor a tots els grups d’interès, publicat el 2010 pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (ara Empresa i Ocupació). En aquest sentit les empreses haurien de moure’s entre tres vectors: el legal (garantir-ne l’acompliment), el comercial (incorporar criteris de mercat) i el de responsabilitat social (ser sensibles a les inquietuds de la societat)".


A_l_empresa_en_catala__2 S’han editat 4.000 exemplars del manual, que s’ha començat ja a distribuir entre les diverses empreses, administracions i organitzacions empresarials que han col·laborat en l’edició de la publicació: Embotits La Selva, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Consell General de Cambres de Cambres de Catalunya, la Pimec, la Confederació de Comerç de Catalunya, la Fundació Cecot Persona i Treball i les cambres de comerç de Girona i Lleida. També se n’ha fet una versió reduïda en format desplegable de la qual se n’han imprès 1.000 exemplars més.

A l’acte hi han intervingut els següents ponents:
  • Hble. Sr F. Xavier Mena, Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
  • Sra. Yvonne Griley, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
  • M. Hble. Sr. Joan Rigol, ex-president del Parlament de Catalunya
  • Sr. Artur Carulla, vice-president del Cercle d’Economia
  • Sr. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la llengua
I també les organitzacions empresarials següents:
  • Consell General de Cambres de Catalunya (Sr. Jaume Fàbrega)
  • CECOT (CECOT (Sra. Anna Delclòs)
    PIMEC
  • Confederació del Comerç de Catalunya (Sr. Miquel Àngel Fraile)
  • Fundació Vincle (Sr. Marc Monràs)
I els següents empresaris, moderats pel Sr. Carles Prats, periodista, que mostren exemples de bones pràctiques lingüístiques a l’empresa:
Notícia: www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1735

27.5.12

Es parla de Responsabilitat Social a la Marató de la Pobresa de TV3

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ha estat estrevistat aquesta tarda dins el programa La Marató per la Pobresa, de Televisió de Catalunya. Podeu veure l'entrevista:




També podeu veure tota l'hora de programa, que inclou:
12:30 Entrevista a Patrícia Giménez sobre el malbaratament d'aliments
44:15 Comença a parlar-se de Responsabilitat Social, amb un reportatge sobre Odontòlegs i Òptics compromesos
49:45 Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Social

Hem participat en un curs de la UAB sobre Responsabilitat Social de la persona



S’ha desenvolupat a la UAB, organitzat pel SAFOR d’aquesta Universitat, un curs sobre la responsabilitat social de la persona, en el qual han participat nombrosos ponents, professors universitaris, consultors d’empreses, pensadors en definitiva, que han posat de manifest la necessitat d’apel·lar al valor de la responsabilitat personal, en especial en aquest moment de crisi econòmica i moral.
 
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, hi va fer una presentació sobre l'RS amb una taula rodona sobre la responsabilitat social de la persona com a valor emergent.
 
Taula Rodona
“La responsabilitat social de la persona com a valor emergent”
A càrrec de:
ŸDr. Joan Lluís Pérez Francesch
(Professor Titular facultat de Dret UAB) ŸSr. Ricard Drudis Rosell
(Membre delSaforUAB)
ŸSr. Josep Maria Canyelles Pasto
(Promotor de “Responsabilitat Global”)
 
En paraules del director, Joan Lluís Pérez i Francesch, la responsabilitat comporta escoltar i acollir l’altre, des del compromís per ajudar-lo i per tant des de la vivència de la virtut de la justícia. Respondre vol dir aquí no deixar passar per alt allò que succeeix, i que ens afecta. Vol dir assumir que tothom és una mica responsable i que per això hom ha de donar la cara. Ésser responsable socialment avui comporta actuar per tal de donar esperança al món
 

Donaré 114'20 euros a la Marató per la Pobresa

  • 100 euros són el que tenia previst donar, i 14'20 corresponen a un peatge que no vaig pagar
  • Donat que suposa un incompliment de la normativa, aportarem una reflexió 
  • Ja s'han tramitat 16.000 denúncies per negar-se a pagar la tarifa de l'autopista en una acció que no suposa delicte penal
Fa unes setmanes s'ha posat en marxa a Catalunya la campanya #novullpagar, i milers de persones ja han passat els peatges sense pagar la tarifa. El dia 1 de maig, coincidint amb la campanya, vaig sumar-m'hi deixant de pagar els 14,20€ corresponents al peatge Lleida Barcelona. Ara aprofitaré la Marató contra la pobresa per a donar aquest import afegit als 100 euros que hi tenia pensat de donar.

Aquest és el vídeo del moment del #novullpagar. Cal dir que la persona que em va atendre va ser molt amable, em va prendre nota de la matrícula, i vam conversar amb tota cordialitat acceptant el paper i circumstàncies de cadascú. En aquest sentit, cal censurar les persones que en algun moment poden haver deixat anar algun improperi contra les persones que senzillament fan la seva feina, alhora que tampoc són acceptables les actituds que hem pogut veure enregistrades per part d'algun treballador increpant amb un to elevat a les persones que han optat per jugar-se-la fent la protesta ciutadana:


 

Quines són les raons? Fa molt anys que es manifesten les queixes per haver de pagar autopistes que han estat prou amortitzades però sobretot pel greuge compararatiu a què l'Estat espanyol sotmet a Catalunya. Ara ha saltat la guspira, amb un pla de rescat de les autopistes madrilenyes mitjançant l'allargament de les concessions dels peatges de les autopistes catalanes. Com es va dir recentment al Parlament: "Durant molts anys Catalunya ha hagut de patir un enorme greuge pel que fa als peatges. Mentre Madrid es pot connectar amb tots els punts de la península per via ràpida gratuïta i pràcticament no paga peatges, un 48% dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l'Estat es concentra a Catalunya i al País Valencià. [...] Catalunya recapta el mateix que França en autopistes, malgrat que nosaltres només tenim 700 quilòmetres i els francesos en tenen 7.000".

Com van començar aquests actes d'insubmissió? Un vídeo al YouTube va encendre la campanya. Durant un minut, el conductor Josep Casadellà va mostrar a finals de març com es negava a pagar un peatge de l'AP-7 com a "acte de desobediència civil" contra el greuge que suposa l'allargament de la concessió catalana enfront del rescat de les autopistes de Madrid, una crítica carregada d'arguments adjunts al vídeo.

Del 1997 al 2007, Madrid va invertir en carreteres 961 € per ciutadà a l'Estat i només 386 a Catalunya. I a pesar d'això, acabarem pagant la festa de les radials de Madrid. En aquesta entrevista als autors del llibre “Les autopistes de peatge a Espanya”, dos executius de les concessionàries ho diuen molt clar, “En les fusions d’autopistes caldrà compensar a qui es quedi les deficitàries.”

Val la pena recordar els fàstics espanyols a construir l'autopista Barcelona-Maresme, l'any 1969 -ells la volien a Madrid-, i la decisiva intervenció del Banc Mundial, amb un dictamen irrebatible gràcies al qual la infraestructura va reeixir. Hom dirà que el govern espanyol del 1969 era un govern franquista, i és cert. Però també ho és que la mentalitat dels governs del Partit Socialista i del Partit Popular en aquesta matèria -com en tantes altres- és exactament la mateixa que la de Franco. L'Espanya radial amb Madrid com a centre neuràlgic és el somni franquista que socialistes i populars treballen nit i dia per fer realitat, ja sigui amb autopistes, amb connexions aèries, amb corredors ferroviaris o amb trens d'alta velocitat (retallat de Víctor Alexandre).

Es tracta, doncs, d'una protesta de base política, però no en sentit partidista sinó ciutadà i motivat pel tracte diferent que l'Estat atorga als seus súbdits en funció de la seva diferent nacionalitat. Els catalans no solament no tenim els mateixos drets com a ciutadans sinó que portem cinc segles mantenint un estat absolutament insostenible precisament per la manera com s'ha concebut.

M'agradaria poder diferenciar entre la crítica al model de peatges (no estic contra els peatges), de la crítica contra la discriminació. En el primer cas, correspon a la política resoldre-ho, i no crec que els impagaments siguin una manera que s'hagi de generalitzar per a qualsevol conflicte ja que entraríem en una via de conflictivitat creixent que ens portaria a donar una imatge, en darrer terme, de país poc seriós en la capacitat de solucionar els seus problemes per la via del diàleg entre les parts. El segon cas correspon a una lluita que finalment afecta als drets humans, la igualtat dels ciutadans i els drets col·lectius a l'autodeterminació quan una nació exerceix el domini de les estructures de l'estat en perjudici d'una altra.

Per què ho he fet un sol cop? Com diu el director de l'ARA, aquesta iniciativa "té una contradicció d'entrada: no incomoda ni desafia Madrid sinó una empresa catalana i el nostre govern". Crec que es tractava de fer un gest, molta gent mostrant la inquietud, però que no cal generar una situació difícil de governar. Dit d'una altra manera, si s'ha de trencar la legalitat en algun moment per exercir el dret democràtic i pacífic a l'autodeterminació, ha de ser en algun punt de gran rellevància, que no posi en qüestió cap altre element de l'ordre jurídic que estrictament el que correspon a la definició del demos, que no pugui ser percebut com un joc de protesta circumstancial, i que no posi contra les cordes el propi govern sinó el de l'Estat.

És il·legal negar-se a pagar un peatge? El Reglament General de Circulació no ho descriu així. Les concessionàries al·leguen, però, que es produeix un incompliment de contracte en negar-se a abonar una tarifa coneguda en entrar a la via i, en cada cas, prenen les dades del vehicle, reclamen el pagament del servei per via administrativa i presenten una denúncia als Mossos d'Esquadra.

Vilaweb ha fet un recull d'alguns dels molts vídeos que es poden veure: