El seu programa marc municipal inclou introduir en totes les empreses públiques municipals un codi ètic de conducta, l'aplicació dels criteris de responsabilitat social i l'elaboració de balanços socials
Font: Servimedia
Els 2.329 ajuntaments en els quals el PSOE va obtenir ahir la majoria absoluta tenen com repte impulsar la responsabilitat social, tal com s'afirma en el seu programa marc municipal. Així, haurien d'introduir en totes les empreses públiques municipals un codi ètic de conducta i l'aplicació dels criteris de responsabilitat social.
Entre les bones pràctiques que està previst adoptar figuren "la creació de xarxes locals entre els agents socioeconòmics, que redundin en la millora del benestar social i la sostenibilitat del territori", a més d'intentar aconseguir una identificació adequada i positiva entre les empresa i la societat.
Les empreses públiques municipals que depenguin d'ajuntaments socialistes tindran un control sobre la cadena de proveïdors i subcontractistes, desenvoluparan pràctiques mediambientals focalitzades en l'ús d'energies renovables, la gestió de residus i el tractament d'aigües, entre altres aspectes.
Finalment, aquestes entitats elaboraran memòries de responsabilitat social, que incloguin indicadors i objectius tals com l'aplicació de polítiques d'igual de gènere i no discriminació, les accions socials que realitzen, polítiques a favor de col·lectius en risc d'exclusió, i pràctiques d'eficiència energètica.
30.5.07
29.5.07
Publicació "La Responsabilitat Social de la Pime"
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha editat una publicació destinada a promoure la Responsabilitat Social entre les petites i mitjanes empreses del territori.
El document va ser elaborat per Josep Maria Canyelles i ha estat publicat dins la col·lecció anomenada "Micropublicacions d'utilitat per als empresaris".
"La Responsabilitat Social de la Pime" pretén aportar algunes reflexions per a fer front a un repte que avui, tal com recull el mateix subtítol, ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur.
El document va ser elaborat per Josep Maria Canyelles i ha estat publicat dins la col·lecció anomenada "Micropublicacions d'utilitat per als empresaris".
"La Responsabilitat Social de la Pime" pretén aportar algunes reflexions per a fer front a un repte que avui, tal com recull el mateix subtítol, ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur.
En el prefaci, el regidor de Promoció Econòmica destaca una frase del document: "El gran salt es produeix quan un empresari descobreix que aquest comportament responsable pot ser una gran estratègia de creació de valor i de posicionament...".
Està previst que properament es faci un acte de presentació pública en el context d'un acte més ampli dirigit a l'empresariat local, i en una línia de foment de l'RSE des de la iniciativa municipal.
Està previst que properament es faci un acte de presentació pública en el context d'un acte més ampli dirigit a l'empresariat local, i en una línia de foment de l'RSE des de la iniciativa municipal.
Es parla de Responsabilitat Social de les Administracions en el Congrés de l'ACCID
Aquest dijous 24, després de la inauguració del segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, organitzat per l'ACCID, es van presentar tres aportacions d'experts sobre RSE, a més de les altres tres, corresponents a empreses, que es van presentar divendres 25.La sessió, celebrada com tot el Congrés a l'IESE, va tenir com a coordinador Josep Maria Canyelles, i s'hi van fer les següents presentacions:
- La guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad del Global Reporting Initiative (GRI): de la versión 2002 a la versión G3. Jordi Morrós (UB)
- Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / collaboratio)
- La introducció de les clàusules socials a les compres, contractes i licitacions de les administacions públiques. Fr. Xavier Agulló (ÈTIA)
Respecte a la presentació de Josep Maria Canyelles, podeu tenir accés a un resum en l'article publicat a la revista PARRAC (Plataforma Empreses d'Inserció) sobre "Responsabilitat social d'empreses, administracions i organitzacions: un camí vers els territoris responsables".
A més, en la seva intervenció, Josep Maria Canyelles es va referir a la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques i va posar alguns exemples relacionats amb ajuntaments. En concret va referir-se a dues propostes que va llançar l'any passat en una jornada sobre RSA organitzada per l'ACM:
Proposta RSA 1: Multes Responsables!
Proposta RSA 2: Voluntariat dels treballadors públics
Podeu veure altres continguts sobre RSA en el blog.
Fidalgo defensa la bondat de l'RSE davant la constatació que certs reptes no es poden afrontar sols amb lleis
José María Fidalgo, secretari general del sindicat Comissions Obreres, ha intervingut en el Foro de la Nueva Sociedad y ha formulat algunes idees que poden resultar polémiques com ara el fet de reclamar noves centrals nuclears per a substituir les que es vagin tancant.
En el camp de l'RSE també ha tingut opinions contundents, les quals parteixin d'unes reflexions que s'han anat produint al llarg del temps i que es fonamenten en la constatació que el capital i la societat es necessiten mútuament. Per això Fidalgo creu que l'RSE és important i que pot aportar millors solucions que les merament legals.
El líder de CCOO rechaza que se publiquen los sueldos de los directivos y que haya leyes sobre RSC
El secretario general de Comisiones Obreras, José María Fidalgo, criticó hoy que se hagan públicos los sueldos de los altos directivos de las empresas, y también rechazó que se fijen leyes para regular la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). En este campo, apuntó que el conocer los salarios de los directivos "no es positivo en términos ético valorativos". En los últimos meses se ha desatado la polémica por las retribuciones de algunos grandes directivos de la banca, que, en todo caso, son de los pocos que publican sus sueldos, complementos de pensiones y blindajes.
Para el líder de CCOO, la responsabilidad social corporativa es "buena" porque evidencia que el capital no ha roto la sociedad, sino que "la sociedad reconoce que necesita al capital, y el capital reconoce que necesita a la sociedad".
Para Fidalgo, este asunto "no se arregla con reglas, normas y leyes", sino que lo que son necesarios son "buenos comportamientos".
También se refirió a la conciliación de la vida familiar y laboral y admitió que, en su caso, "concilia poco", aunque apuntó que, para el conjunto del país, normas como la Ley de Igualdad pueden contribuir a mejorar la situación.
En el camp de l'RSE també ha tingut opinions contundents, les quals parteixin d'unes reflexions que s'han anat produint al llarg del temps i que es fonamenten en la constatació que el capital i la societat es necessiten mútuament. Per això Fidalgo creu que l'RSE és important i que pot aportar millors solucions que les merament legals.
El líder de CCOO rechaza que se publiquen los sueldos de los directivos y que haya leyes sobre RSC
El secretario general de Comisiones Obreras, José María Fidalgo, criticó hoy que se hagan públicos los sueldos de los altos directivos de las empresas, y también rechazó que se fijen leyes para regular la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). En este campo, apuntó que el conocer los salarios de los directivos "no es positivo en términos ético valorativos". En los últimos meses se ha desatado la polémica por las retribuciones de algunos grandes directivos de la banca, que, en todo caso, son de los pocos que publican sus sueldos, complementos de pensiones y blindajes.
Para el líder de CCOO, la responsabilidad social corporativa es "buena" porque evidencia que el capital no ha roto la sociedad, sino que "la sociedad reconoce que necesita al capital, y el capital reconoce que necesita a la sociedad".
Para Fidalgo, este asunto "no se arregla con reglas, normas y leyes", sino que lo que son necesarios son "buenos comportamientos".
También se refirió a la conciliación de la vida familiar y laboral y admitió que, en su caso, "concilia poco", aunque apuntó que, para el conjunto del país, normas como la Ley de Igualdad pueden contribuir a mejorar la situación.
31 de maig. Dia mundial sense tabac
El dia 31 de maig se celebra el Dia mundial sense tabac, una data per a recordar que el tabac és la segona causa de mort al món. Està comprovat que la meitat de les persones que fumen actualment de forma regular – uns 650 milions de persones – eventualment moriran de forma prematura a causa del tabac. Tan alarmant és el fet que milers de persones que mai han fumat moren cada any de malalties causades per l'exposició al fum de tabac aliè.
Les empreses han passat a ser sensibles a aquesta matèria, tant per les conseqüències que té en la salut com per les molèsties que causa a les persones no fumadores, i els riscs que pot comportar en algunes feines. Però sobretot ha estat la regulació cada cop més exigent la que ha fet que les organitzacions haguessin de trobar maneres no tan sols coercitives sinó que poguessin fer possible el compliment de la llei donant les facilitats o sortides per a gestionar el canvi.
Amb motiu d'aquesta data us aportem un enllaç al llibre verd europeu:
Libro Verde. Hacia una Europa sin humo de tabaco: opciones políticas a escala de la UE. Comissió de les Comunitats Europees, 2007. L'objectiu del Llibre Verd és llançar un ampli procés de consultes i un debat públic obert entre les institucions de la Unió Europea, els Estats membres i la societat civil sobre la millor manera d'afrontar el tabaquisme passiu a la Unió Europea.
El Banc dels Aliments
Entre les experiències de col·laboració entre empreses i entitats d'acció social, el cas del Banc dels Aliments és de les més interessants, tant per la necessitat de vincular-ho a uns processos logístics com per la satisfacció immediata d'unes necessitats bàsiques.Fa 20 anys, el 29 de maig de 1987 es va constituir el Banc dels Aliments de Barcelona, primer banc d'aliments de Catalunya i també de l'Estat. De seguida van començar les tasques d'habilitació del magatzem per acollir unes primeres, tímides i anecdòtiques donacions d'aliments, per ser distribuïdes inicialment a un petit grup de 7 entitats.
Ara ens donen a conèixer que el Banc ha tancat l'exercici 2006 amb un total de 3.500 tones d'excedents donats per les empreses d'aliments, amb un valor econòmic de 9,5 milions d'euros, que han estat distribuïdes a 270 entitats, que sumen uns 50.000 beneficiaris de l'ajut alimentari.
Una tasca exemplar per la qual cal donar-los l'enhorabona, i sobretot pel coratge amb què han superat els obstacles que en els darrers anys havien tingut amb el seu local.
La implicació del voluntariat, el compromís de les empreses, i la satisfacció immediata de necessitats alimentàries, fan que aquest model sigui una acció col·laborativa important per a un Territori Socialment Responsable.
Més informació a http://www.bancdelsaliments.org/
La Responsabilitat Social de la classe política
Arran de la baixa participació en les eleccions municipals que van tenir lloc ahir, i que suposa un aprofundiment en la crisi de participació que s'està constatant en els darrers anys, algunes veus expertes han manifestat la seva preocupació i la classe política ha mostrat la voluntat d'esforçar-se per a recuperar la confiança.
Lamentablement, es fa difícil de creure que només amb paraules sigui possible recuperar-nos d'aquesta crisi que no és tant de participació com de confiança, i que no demana gestos de preocupació o missatges benintencionats de 'missatge captat'.
Davant d'una circumstància problemàtica com aquesta i amb la càrrega de profunditat que porta implícita, cal fer un plantejament molt més profund i intens tant en el 'què' com en el 'com'. Sens dubte, caldria començar a afrontar la modificació de la llei electoral per a afavorir la major proximitat entre ciutadania i classe política, amb mesures com les llistes obertes i potser l'elecció directe de l'alcalde. Però tot el que sigui mesures precuinades per experts i decidides en despatxos no tindran l'efecte desitjat si no provenen d'un diàleg sincer, obert, i profund entre les parts.
Diàleg sincer perquè ha d'haver-hi voluntat de canvi i de millora. Obert perquè qualsevol proposta ha de ser plantejable i ha de poder abordar-se si cal. I profund perquè no pot ventilar-se en un parell de trobades sinó que cal generar la confiança prèvia i els espais d'anàlisi i creativitat per a fer-ho viable i positiu.
Per això, creiem que la Responsabilitat Social és un enfocament que novament es pot mostrar útil si els partits polítics, les administracions públiques, la classe política, són capaços de formular una voluntat i unes maneres que afavoreixin el diàleg entre les parts.
En un Territori Socialment Responsable, les parts dialoguen i els grans reptes s'afronten col·lectivament amb la implicació de les diferents parts, fomentant la innovació social i la recerca de valor per a totes elles.
Lamentablement, es fa difícil de creure que només amb paraules sigui possible recuperar-nos d'aquesta crisi que no és tant de participació com de confiança, i que no demana gestos de preocupació o missatges benintencionats de 'missatge captat'.
Davant d'una circumstància problemàtica com aquesta i amb la càrrega de profunditat que porta implícita, cal fer un plantejament molt més profund i intens tant en el 'què' com en el 'com'. Sens dubte, caldria començar a afrontar la modificació de la llei electoral per a afavorir la major proximitat entre ciutadania i classe política, amb mesures com les llistes obertes i potser l'elecció directe de l'alcalde. Però tot el que sigui mesures precuinades per experts i decidides en despatxos no tindran l'efecte desitjat si no provenen d'un diàleg sincer, obert, i profund entre les parts.
Diàleg sincer perquè ha d'haver-hi voluntat de canvi i de millora. Obert perquè qualsevol proposta ha de ser plantejable i ha de poder abordar-se si cal. I profund perquè no pot ventilar-se en un parell de trobades sinó que cal generar la confiança prèvia i els espais d'anàlisi i creativitat per a fer-ho viable i positiu.
Per això, creiem que la Responsabilitat Social és un enfocament que novament es pot mostrar útil si els partits polítics, les administracions públiques, la classe política, són capaços de formular una voluntat i unes maneres que afavoreixin el diàleg entre les parts.
En un Territori Socialment Responsable, les parts dialoguen i els grans reptes s'afronten col·lectivament amb la implicació de les diferents parts, fomentant la innovació social i la recerca de valor per a totes elles.
Xerrada per a ONL sobre la Gestió amb Indicadors
XERRADA A INTRESS SOBRE LA GESTIÓ AMB INDICADORS
Xerrada gratuïta a càrrec de Josep M. Canyelles el proper 21 de juny de 2007
El departament de qualitat dl'INTRESS, dins del programa d'activitats per a la dinamització de les entitats vinculat al servei de qualitat del portal de Xarxanet, us convida a la xerrada–col·loqui “Els indicadors en la gestió de les organitzacions” a càrrec de Josep Maria Canyelles (expert en Quadres de Comandament Integral i promotor de projectes i polítiques de Responsabilitat Social).Sovint, les organitzacions que perseguim finalitats vinculades al desenvolupament humà i social hem patit una tendència a distanciar les nostres missions de la pràctica organitzativa del dia a dia i de la necessitat de monitoritzar com es desplega la capacitat organitzativa per a fer possible un progrés real i tangible. Una gestió acurada amb indicadors és un base per a una bona pràctica directiva ja que allò que no es pot mesurar difícilment es pot gestionar i allò que no es gestiona difícilment es pot assolir.
El ponent ens proposa una sessió entorn a les qüestions següents:
- què ens han d'indicar els indicadors?
- quina mena d'indicadors hem d'usar?
- com s'integren en un model de gestió?
- direcció amb indicadors o direcció per indicadors?
28.5.07
El PSOE demanarà en el Senat la creació d'un Consell d'RSE
Ha transcendit que el PSOE té previst de proposar la creació d'un Consell de Responsabilitat Empresarial. Malgrat que les tasques del Fòrum d'Experts encara no hagin conclòs, la proximitat al final de la legislatura ha portat el partit de Jáuregui a moure fitxa, reconeixent que calen certes actuacions governamentals per tal que els sectors d'interès com ara les associacions empresarials, sindicats o organitzacions de consumidors i de la societat civil dissenyin un marc general que promogui l'RSE.
El Grup Socialista en el Senat defensarà en el Ple del proper dimcres la creació d'un Consell d'RSE, com un nou òrgan que haurà de mantenir un diàleg multilateral permanent en aquest àmbit, així com proposar al Govern accions de foment.
Veure notícia Comfia
El Grup Socialista en el Senat defensarà en el Ple del proper dimcres la creació d'un Consell d'RSE, com un nou òrgan que haurà de mantenir un diàleg multilateral permanent en aquest àmbit, així com proposar al Govern accions de foment.
Veure notícia Comfia
Compte amb els reconeixements de la UNESCO
Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.
Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.
Per això, una campanya reclama a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban.
Cal recuperar l'expectativa que els polítics haurien de tenir actituds exemplars
El darrer cicle electoral ens ha portat de manera creixent una davallada en els índexs de participació, fet que és interpretat no com una consolidació de les formes democràtiques sinó com una desconfiança generalitzada en la classe política.
Entre les moltes maneres de recuperar el vincle perdut i, per tant, enfortir de nou la democràcia i el capital social, proposem la coherència, la modèstia, la proximitat... i també l'exemplaritat. Ser exemplars és una manera de recuperar per a la classe política un reflex de quin hauria de ser un cert model o tendència per a la societat.
No és estrany sentir a expressar l'opinió que a la classe política no se'ls pot exigir més que a la resta de mortals. Però a qui té per funció guiar la societat i el seu desenvolupament sí que se'ls ha d'exigir un plus, una vocació de fer les coses ben fetes i amb una ètica suficient. Cada cop més, si l'RSE va guanyant posicions, la societat també anirà formulant una certa exigència d'exemplaritat a l'empresariat.
Una altra cosa seria que als polítics sols els demanéssim que fossin mers gestors de les necessitats del dia a dia. Aleshores, la seva ètica seria normalment la de qualsevol altra professional, ni més ni menys. Però si encara creiem que el polític ha de tenir una Visió per a la seva societat, ho ha de fer des d'uns valors, un sentit recte de la justícia i l'honestedat, i en això ha de ser exemplar.
De tant de dir que tenim el que ens mereixem i d'excusar-los dient que no són més que un extracte de la pròpia societat, hem acabat conformant un imaginari col·lectiu segons el qual tendim a ser mediocres i no hi ha aspiració col·lectiva de millora.
Per a no posar exemples locals, preferim posar una mostra d'allò que mai no hauria de succeir cercant una notícia que fa dos mesos saltava a Itàlia segons la qual més del 90% dels assistents dels parlamentaris treballen sense contracte.
La notícia (Rossend Domènech Roma) esmenta que els col.laboradors, assistents i secretaris de ses senyories, un exèrcit de 683 persones, treballen en negre, excepte només 54 que disfruten d'un contracte regular. La denúncia la va llançar dilluns a la nit el programa satíric Le Iene (Les Hienes), del canal Italia 1 de Mediaset.
Amb una proverbial càrrega d'ironia i desimboltura, els reporters del programa van entrar aquesta setmana al Parlament per comprovar com tracten els diputats i senadors els seus col.laboradors més pròxims. I han revelat que més del 90% treballen de manera precària, i en la majoria dels casos en negre. Cobren entre 800 i 1.000 euros al mes, sense que patró ni empleat paguin els impostos ni la seguretat social, i sense cap mena de reemborsament de despeses.
UNA QÜESTIÓ "POC EDIFICANT"
"Només el 8% d'aquests treballadors gaudeixen de garanties", va admetre Giulio Santagata, ministre per a l'Actuació del Programa del Govern, que va afirmar que en el passat "s'havia demanat als parlamentaris que els regularitzessin tots". Carlo Leoni, vicepresident progressista del Congrés, va lamentar, respecte a les dades del programa, que "diputats i senadors que haurien d'aprovar lleis contra la precarietat i la feina irregular semblen ser els primers a recórrer a pràctiques d'ocupació il.legals i no respectuoses de la dignitat humana". "Es tracta d'una qüestió poc edificant", va afegir.
Una llei dels anys 90 va assignar a cada parlamentari una partida d'unes 300.000 pessetes, que actualment és de 4.150 euros, per a "despeses diverses". Entre aquestes podia figurar el pagament dels eventuals col.laboradors, que fins llavors treballaven gratuïtament, a l'espera potser de fer carrera o que caigués alguna feina millor. Alguns resulten essencials, com els que fan les investigacions a la base d'un avantprojecte de llei. Després de més de 10 anys de vigència de la norma, el panorama és desolador.
Entre les moltes maneres de recuperar el vincle perdut i, per tant, enfortir de nou la democràcia i el capital social, proposem la coherència, la modèstia, la proximitat... i també l'exemplaritat. Ser exemplars és una manera de recuperar per a la classe política un reflex de quin hauria de ser un cert model o tendència per a la societat.
No és estrany sentir a expressar l'opinió que a la classe política no se'ls pot exigir més que a la resta de mortals. Però a qui té per funció guiar la societat i el seu desenvolupament sí que se'ls ha d'exigir un plus, una vocació de fer les coses ben fetes i amb una ètica suficient. Cada cop més, si l'RSE va guanyant posicions, la societat també anirà formulant una certa exigència d'exemplaritat a l'empresariat.
Una altra cosa seria que als polítics sols els demanéssim que fossin mers gestors de les necessitats del dia a dia. Aleshores, la seva ètica seria normalment la de qualsevol altra professional, ni més ni menys. Però si encara creiem que el polític ha de tenir una Visió per a la seva societat, ho ha de fer des d'uns valors, un sentit recte de la justícia i l'honestedat, i en això ha de ser exemplar.
De tant de dir que tenim el que ens mereixem i d'excusar-los dient que no són més que un extracte de la pròpia societat, hem acabat conformant un imaginari col·lectiu segons el qual tendim a ser mediocres i no hi ha aspiració col·lectiva de millora.
Per a no posar exemples locals, preferim posar una mostra d'allò que mai no hauria de succeir cercant una notícia que fa dos mesos saltava a Itàlia segons la qual més del 90% dels assistents dels parlamentaris treballen sense contracte.
La notícia (Rossend Domènech Roma) esmenta que els col.laboradors, assistents i secretaris de ses senyories, un exèrcit de 683 persones, treballen en negre, excepte només 54 que disfruten d'un contracte regular. La denúncia la va llançar dilluns a la nit el programa satíric Le Iene (Les Hienes), del canal Italia 1 de Mediaset.
Amb una proverbial càrrega d'ironia i desimboltura, els reporters del programa van entrar aquesta setmana al Parlament per comprovar com tracten els diputats i senadors els seus col.laboradors més pròxims. I han revelat que més del 90% treballen de manera precària, i en la majoria dels casos en negre. Cobren entre 800 i 1.000 euros al mes, sense que patró ni empleat paguin els impostos ni la seguretat social, i sense cap mena de reemborsament de despeses.
UNA QÜESTIÓ "POC EDIFICANT"
"Només el 8% d'aquests treballadors gaudeixen de garanties", va admetre Giulio Santagata, ministre per a l'Actuació del Programa del Govern, que va afirmar que en el passat "s'havia demanat als parlamentaris que els regularitzessin tots". Carlo Leoni, vicepresident progressista del Congrés, va lamentar, respecte a les dades del programa, que "diputats i senadors que haurien d'aprovar lleis contra la precarietat i la feina irregular semblen ser els primers a recórrer a pràctiques d'ocupació il.legals i no respectuoses de la dignitat humana". "Es tracta d'una qüestió poc edificant", va afegir.
Una llei dels anys 90 va assignar a cada parlamentari una partida d'unes 300.000 pessetes, que actualment és de 4.150 euros, per a "despeses diverses". Entre aquestes podia figurar el pagament dels eventuals col.laboradors, que fins llavors treballaven gratuïtament, a l'espera potser de fer carrera o que caigués alguna feina millor. Alguns resulten essencials, com els que fan les investigacions a la base d'un avantprojecte de llei. Després de més de 10 anys de vigència de la norma, el panorama és desolador.
26.5.07
Persones i organitzacions es poden adherir al Manifest per uns TSR
Durant l'acte de presentació del Manifest per uns Territoris Socialment Responsables que ha tingut lloc aquest matí a Sitges, presidit per l'alcalde Jordi Baijet, i amb les intervencions d'ANUE, Responsabilitat Global i l'ADEG, s'ha fet una crida a totes les persones i organitzacions que comparteixin els principis que s'hi expressen que hi formulin la seva adhesió.
Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)
Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)
Adhesió al Manifest de Sitges per uns Territoris Socialment Responsables:
· Organitzacions: català castellà
· Persones: català castellà
· Veure adhesions
Organitzacions de tots els sectors, públic, privat i social, estan convidades a adherir-s'hi així com professionals i persones a títol individual.
Aquesta és la primera iniciativa relacionada amb Territoris Socialment Responsables que permet l'adhesió a un manifest. La intenció és donar rellevància al concepte i posar damunt la taula els elements que es plantegen en el document, alhora que puguem sumar esforços i tenir una base on compartir idees, reflexions, propostes i bones pràctiques.
Veure notícia a Europa Press
Personas y organizaciones se pueden adherir al Manifiesto por unos TSR
Durante el acto de presentación del Manifiesto por unos Territorios Socialmente Responsables que ha tenido lugar en Sitges, presidido por el alcalde Jordi Baijet, y con las intervenciones de ANUE, Responsabilidad Global y la Asociación de Empresarios ADEG, se ha hecho un llamamiento a todas las personas y organizaciones que compartan los principios que se expresen que formulen su adhesión.
Pueden acceder al Manifiesto de Sitges en este enlace: www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ing.)
Pueden acceder a las Conclusiones, reflexiones y propuestas en este enlace:
www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat)
Adhesión al Manifiesto de Sitges por unos Territorios Socialmente Responsables:
· Organizaciones: castellano català
· Personas: castellano català
· Ver adhesiones
Organizaciones de todos los sectores, público, privado y social, están invitadas a adherirse así como profesionales y personas a título individual.Esta es la primera iniciativa relacionada con Territorios Socialmente Responsables que permite la adhesión a un manifiesto. La intención es dar relevancia al concepto y poner encima de la mesa los elementos que se plantean en el documento, a la vez que podamos sumar esfuerzos y tener una base donde compartir ideas, reflexiones, propuestas y buenas prácticas.
Ver noticia en Europa Press
Pueden acceder al Manifiesto de Sitges en este enlace: www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ing.)
Pueden acceder a las Conclusiones, reflexiones y propuestas en este enlace:
www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat)
Adhesión al Manifiesto de Sitges por unos Territorios Socialmente Responsables:
· Organizaciones: castellano català
· Personas: castellano català
· Ver adhesiones
Organizaciones de todos los sectores, público, privado y social, están invitadas a adherirse así como profesionales y personas a título individual.Esta es la primera iniciativa relacionada con Territorios Socialmente Responsables que permite la adhesión a un manifiesto. La intención es dar relevancia al concepto y poner encima de la mesa los elementos que se plantean en el documento, a la vez que podamos sumar esfuerzos y tener una base donde compartir ideas, reflexiones, propuestas y buenas prácticas.
Ver noticia en Europa Press
24.5.07
La responsabilitat de la policia
Ahir es donava a conèixer l'informe que Amnistia Internacional fa públic cada any en què fa la seva avaluació sobre la situació dels drets humans al món. Entre les moltes violacions d'arreu del món -se suposa que les més flagrants- també hi surten els Mossos d'Esquadra per unes determinades actuacions del 2006.
Mala peça al teler quan reiteradament la policia és objecte de tantes crítiques i tan concentrades en el temps. D'altra banda hi ha una notícia positiva i que cal saludar amb esperança: l'elaboració d'un Codi Ètic per a la policia catalana.
Per primer cop sembla que la direcció de la policia comença a assumir alguna mala gestió: Gairebé un mes després de la roda de premsa a la comissaria de les Corts en què la Conselleria d'Interior va anunciar l'existència de vídeos amb maltractaments a dos detinguts, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va reconèixer ahir al Periódico que la gestió externa d'aquestes dues denúncies no va ser "la més adequada". Delort va assenyalar que la "voluntat de transparència", que segueix "defensant", ha tingut uns efectes negatius per al col.lectiu dels Mossos d'Esquadra i per a l'opinió pública, que "ha acabat percebent una lectura completament tergiversada de la realitat". I les conseqüències, en aquests moments, provoquen que molts agents d'uniforme que treballen al carrer siguin insultats per ciutadans que els acusen de torturadors. Llegir notícia Seguretat assumeix errors en la gestió del vídeo de les Corts
Els mossos per la seva banda denuncies actituds irresponsables i demanen que algú vetlli per la seva dignitat professional. Article La rebelión de los Mossos de Jordi Barbeta
Anant al que ens interessa, retornem a la satisfacció per l'elaboració del Codi Ètic, per a fer el següent apunt de reflexió: els codis ètics serveixen per a determinar quines són les conductes que més enllà de la reglamentació i l'ordenament jurídic s'espera de les persones que integren l'organització tant en les seves funcions com en el marc de les relacions que s'estableixen amb les parts.
Per tal que funcionin realment, els codis ètics han de tenir mecanismes de garantia. Les empreses que tenen un Codi Ètic normalment també disposen -o haurien de disposar- d'un Comitè d'Ètica, amb la funció de vetllar pel compliment del que s'hi disposa. Aquest òrgan permet que les disfuncions que es puguin donar els arribin discretament i es puguin solucionar de la millor manera possible: evitant perjudicis majors, l'equistament del problema, la transformació en conflicte quan encara és latent... És la manera de solucionar no solament un focus de conflicte sinó de remetre les causes que l'han originat per mitjà de vies de consens i discreció. Difícilment un Comitè Ètic pot aportar la seva mà esquerra quan el conflicte és matèria pública. Aleshores ja no fa funcions de Comitè d'Ètica sinó de Comitè de Disciplina, com pugui haver passat en el cas del director del Banc Mundial.
Lluny de defensar l'ocultació del casos en què pugui haver-hi una conculcació de drets bàsics, en general hem de defensar que per introduir una determinada cultura organitzativa, uns valors compartits, uns comportaments alineats amb allò que hom espera d'un cos modern, cal treballar amb una certa discreció, evitant l'acusació i evitant la sensació d'interessos divergents fins i tot dins del propi cos. Un Comitè Ètic ha de poder ser una peça fonamental no sols per a solucionar conflictes sinó per a introduir millores culturals des del consens i els interessos compartits per totes les parts, agents, direcció i la ciutadania.
Mala peça al teler quan reiteradament la policia és objecte de tantes crítiques i tan concentrades en el temps. D'altra banda hi ha una notícia positiva i que cal saludar amb esperança: l'elaboració d'un Codi Ètic per a la policia catalana.
Per primer cop sembla que la direcció de la policia comença a assumir alguna mala gestió: Gairebé un mes després de la roda de premsa a la comissaria de les Corts en què la Conselleria d'Interior va anunciar l'existència de vídeos amb maltractaments a dos detinguts, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va reconèixer ahir al Periódico que la gestió externa d'aquestes dues denúncies no va ser "la més adequada". Delort va assenyalar que la "voluntat de transparència", que segueix "defensant", ha tingut uns efectes negatius per al col.lectiu dels Mossos d'Esquadra i per a l'opinió pública, que "ha acabat percebent una lectura completament tergiversada de la realitat". I les conseqüències, en aquests moments, provoquen que molts agents d'uniforme que treballen al carrer siguin insultats per ciutadans que els acusen de torturadors. Llegir notícia Seguretat assumeix errors en la gestió del vídeo de les Corts
Els mossos per la seva banda denuncies actituds irresponsables i demanen que algú vetlli per la seva dignitat professional. Article La rebelión de los Mossos de Jordi Barbeta
Anant al que ens interessa, retornem a la satisfacció per l'elaboració del Codi Ètic, per a fer el següent apunt de reflexió: els codis ètics serveixen per a determinar quines són les conductes que més enllà de la reglamentació i l'ordenament jurídic s'espera de les persones que integren l'organització tant en les seves funcions com en el marc de les relacions que s'estableixen amb les parts.
Per tal que funcionin realment, els codis ètics han de tenir mecanismes de garantia. Les empreses que tenen un Codi Ètic normalment també disposen -o haurien de disposar- d'un Comitè d'Ètica, amb la funció de vetllar pel compliment del que s'hi disposa. Aquest òrgan permet que les disfuncions que es puguin donar els arribin discretament i es puguin solucionar de la millor manera possible: evitant perjudicis majors, l'equistament del problema, la transformació en conflicte quan encara és latent... És la manera de solucionar no solament un focus de conflicte sinó de remetre les causes que l'han originat per mitjà de vies de consens i discreció. Difícilment un Comitè Ètic pot aportar la seva mà esquerra quan el conflicte és matèria pública. Aleshores ja no fa funcions de Comitè d'Ètica sinó de Comitè de Disciplina, com pugui haver passat en el cas del director del Banc Mundial.
Lluny de defensar l'ocultació del casos en què pugui haver-hi una conculcació de drets bàsics, en general hem de defensar que per introduir una determinada cultura organitzativa, uns valors compartits, uns comportaments alineats amb allò que hom espera d'un cos modern, cal treballar amb una certa discreció, evitant l'acusació i evitant la sensació d'interessos divergents fins i tot dins del propi cos. Un Comitè Ètic ha de poder ser una peça fonamental no sols per a solucionar conflictes sinó per a introduir millores culturals des del consens i els interessos compartits per totes les parts, agents, direcció i la ciutadania.
Rectificacions
Remenar el passat sempre és un tema delicat i si bé anys enrere entrava dins dels càlculs estratègics poder reconstruir-lo d'acord amb els interessos actuals, avui que la informació circula tan ràpidament es fa molt difícil mirar de llançar interpretacions de la història que pretenguin canviar-ne o maquillar-ne la realitat.
Per això, el més digne moralment i l'únic èticament acceptable és acceptar els fets de la història i en el cas que hi hagi alguna línia de continuïtat expressar les disculpes o trobar les accions reparadores oportunes.
Fa uns dies, Benet XVI en la seva primera visita a Llatinoamèrica es va referir a l'evangelització i va afirmar que "no va suposar, en cap moment, una alienació de les cultures precolombines, ni una imposició d'una cultura estranya". Després d'unes crítiques per part bàsicament de descendents dels afectats el Papa ha esmenat les seves paraules i s'ha referit als "crims injustificables" que van acompanyar l'evangelització del continent. Ratzinger va reprendre aquelles paraules per referir-se a les "ombres" de l'obra de l'evangelització. "No es poden oblidar els patiments i injustícies infligits pels colonitzadors a la població indígena, que sovint va veure com es trepitjaven els seus drets humans fonamentals", va proclamar el Pontífex". Llegir notícia Papa al Periódico
Recordem també com el rei Joan Carles I es referia fa uns anys al fet que la llengua castellana no va ser imposada enlloc i que els diferents països l'acollien com una gran riquesa, fet que va provocar nombroses crítiques, especialment a Catalunya, pel cinisme de l'afirmació feta sota una gran solemnitat.
Sense voler posar al mateix cistell fets que són absolutament diferents, sabem d'empreses alemanyes que van desenvolupar-se, van fer fortuna i van assolir un posicionament del qual encara gaudeixen gràcies a l'ús de l'esclavitud de la mà d'obra jueva i d'altres en un cert moment de la història que no ha trobar reparació.
De vegades quan es parla de recuperar la memòria històrica es corre el risc d'obrir velles ferides. És possible. El que certament cal evitar és canviar la interpretació dels fets (per ètica) i no fer accions reparadores quan hi ha una evident continuïtat en la institució que en va tenir la responsabilitat (per responsabilitat social).
La Responsabilitat davant la societat també té una derivada davant la història, en el sentit que algunes situacions que es viuen avui i que són causa de conflicte, de malestar, d'injustícia, tenen causes remotes però identificades, i que si no s'aborden amb sensibilitat i actituds proactives tenen el risc d'accentuar les diferències i dificultar el diàleg.
No cal reobrir tot el que ve del passat. A més, no tot guarda una relació causa-efecte evident en l'avui, ni tot té tanta força com per ser susceptible de generar rancors. De vegades tampoc cal obrir allò que encara estigui massa proper i que pugui generar tensions innecessàries, si és més el mal que no el bé que pugui comportar. Però forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions assumir proactivament les conseqüències dels seus actes passats que no van gaudir de la legitimitat necessària i a conseqüència dels quals van causar mal a d'altres o van donar lloc a un benefici per a les seves arques.
De vegades, algunes accions no són atribuïbles en exclusiva a una organització sinó que formen part de les maneres de fer que en un determinat moment una societat va posar en pràctica. Aleshores a la responsabilitat social de les organitzacions també se li ha de sumar un cert sentit de Territori Socialment Responsable, que sigui capaç d'assumir col·lectivament les seves pròpies accions en el passat, de les quals per bé que ningú d'avui en té una responsabilitat personal, sí que se n'ha obtingut un rèdit col·lectiu.
De les matèries per a l'RSE ben segur aquesta no està en rànking de les urgències. Ara bé, situar-la en el llistat de les pendents ens pot ajudar a no cometre errors d'insensibilitat que després haguem de corregir. I donem gràcies als que -com el Papa en aquesta ocasió- fan realment una correcció, ja que no tothom té el coratge i la bona voluntat per esmenar les pròpies manifestacions, encara que siguin reials.
Per això, el més digne moralment i l'únic èticament acceptable és acceptar els fets de la història i en el cas que hi hagi alguna línia de continuïtat expressar les disculpes o trobar les accions reparadores oportunes.
Fa uns dies, Benet XVI en la seva primera visita a Llatinoamèrica es va referir a l'evangelització i va afirmar que "no va suposar, en cap moment, una alienació de les cultures precolombines, ni una imposició d'una cultura estranya". Després d'unes crítiques per part bàsicament de descendents dels afectats el Papa ha esmenat les seves paraules i s'ha referit als "crims injustificables" que van acompanyar l'evangelització del continent. Ratzinger va reprendre aquelles paraules per referir-se a les "ombres" de l'obra de l'evangelització. "No es poden oblidar els patiments i injustícies infligits pels colonitzadors a la població indígena, que sovint va veure com es trepitjaven els seus drets humans fonamentals", va proclamar el Pontífex". Llegir notícia Papa al Periódico
Recordem també com el rei Joan Carles I es referia fa uns anys al fet que la llengua castellana no va ser imposada enlloc i que els diferents països l'acollien com una gran riquesa, fet que va provocar nombroses crítiques, especialment a Catalunya, pel cinisme de l'afirmació feta sota una gran solemnitat.
Sense voler posar al mateix cistell fets que són absolutament diferents, sabem d'empreses alemanyes que van desenvolupar-se, van fer fortuna i van assolir un posicionament del qual encara gaudeixen gràcies a l'ús de l'esclavitud de la mà d'obra jueva i d'altres en un cert moment de la història que no ha trobar reparació.
De vegades quan es parla de recuperar la memòria històrica es corre el risc d'obrir velles ferides. És possible. El que certament cal evitar és canviar la interpretació dels fets (per ètica) i no fer accions reparadores quan hi ha una evident continuïtat en la institució que en va tenir la responsabilitat (per responsabilitat social).
La Responsabilitat davant la societat també té una derivada davant la història, en el sentit que algunes situacions que es viuen avui i que són causa de conflicte, de malestar, d'injustícia, tenen causes remotes però identificades, i que si no s'aborden amb sensibilitat i actituds proactives tenen el risc d'accentuar les diferències i dificultar el diàleg.
No cal reobrir tot el que ve del passat. A més, no tot guarda una relació causa-efecte evident en l'avui, ni tot té tanta força com per ser susceptible de generar rancors. De vegades tampoc cal obrir allò que encara estigui massa proper i que pugui generar tensions innecessàries, si és més el mal que no el bé que pugui comportar. Però forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions assumir proactivament les conseqüències dels seus actes passats que no van gaudir de la legitimitat necessària i a conseqüència dels quals van causar mal a d'altres o van donar lloc a un benefici per a les seves arques.
De vegades, algunes accions no són atribuïbles en exclusiva a una organització sinó que formen part de les maneres de fer que en un determinat moment una societat va posar en pràctica. Aleshores a la responsabilitat social de les organitzacions també se li ha de sumar un cert sentit de Territori Socialment Responsable, que sigui capaç d'assumir col·lectivament les seves pròpies accions en el passat, de les quals per bé que ningú d'avui en té una responsabilitat personal, sí que se n'ha obtingut un rèdit col·lectiu.
De les matèries per a l'RSE ben segur aquesta no està en rànking de les urgències. Ara bé, situar-la en el llistat de les pendents ens pot ajudar a no cometre errors d'insensibilitat que després haguem de corregir. I donem gràcies als que -com el Papa en aquesta ocasió- fan realment una correcció, ja que no tothom té el coratge i la bona voluntat per esmenar les pròpies manifestacions, encara que siguin reials.
23.5.07
A qui li interessa parlar de Territoris Socialment Responsables?
La secció "Tercer sector i empresa" de les publicacions de xarxanet.org ha publicat un article on Josep Maria Canyelles analitza el sentit de parlar de "Territoris Socialment Responsables":Observem positivament com augmenta el nombre d'empreses que incorporen pràctiques de responsabilitat social (RSE), però encara no resulta prou clar si es desenvoluparan fins a tal punt que el procés ja no tingui marxa enrere, i això depèn en gran mesura del reconeixement que les organitzacions més compromeses rebin per part dels seus públics.
D'altra banda, a mesura que la RSE progressa, descobrim que aquest enfocament de gestió no solament aporta millors models per a les organitzacions i per al seu impacte en l'entorn, sinó que ens brinda col·lectivament l'oportunitat de repensar la societat i el marc de relacions que s'hi donen, i molt especialment com hem d'abordar que la competitivitat i la cohesió social siguin compatibles i que el diàleg i el compromís de les diferents parts millorin la governació de les comunitats.
Llegir article sencer
¿A quién le interesa hablar de Territorios Socialmente Responsables?
Observamos positivamente como aumenta el número de empresas que incorporan prácticas de responsabilidad social (RSE), pero aún no resulta suficientemente claro si se desarrollarán hasta tal punto que el proceso ya no tenga marcha atrás, y esto depende en gran medida del reconocimiento que las organizaciones más comprometidas reciban por parte de sus públicos.
Por otro lado, a medida que la RSE progresa, descubrimos que este enfoque de gestión no sólo aporta mejores modelos para las organizaciones y para su impacto en el entorno, sino que nos brinda colectivamente la oportunidad de repensar la sociedad y el marco de relaciones que se dan, y muy especialmente cómo debemos abordar que la competitividad y la cohesión social sean compatibles y que el diálogo y el compromiso de las diferentes partes mejoren la gobernación de las comunidades.
Leer artículo completo
Els pagesos catalans planten cara als hípers i creen la seva pròpia marca
Els agricultors censuren que els interessos comercials estiguin desplaçant el producte autòcton, que, paradoxalment, a causa de la seva qualitat es deriva a l'exportació. "Les grans cadenes de distribució prefereixen la producció que ve de l'estranger pels preus, i fan que els productes catalans no es trobin a mitja hora de cotxe del lloc on es produeixen", justifica Josep Maria Coll, d'Unió de Pagesos. Però a més hi ha una altra paradoxa: "La majoria de la producció catalana s'exporta, i la resta dels productes, moltes vegades, les cadenes no els volen pel preu", afegeix, per una situació que els ha portat a trencar vincles amb algunes empreses.
Els agricultors presenten la iniciativa també com un projecte solidari amb el camp català i el petit comerç. "És una manera de fer comerç just des de Catalunya, i que tothom, inclosa la distribució, rebi el que correspon per la seva feina", afirma el dirigent sindical. Coll va criticar que es recorri a la producció de països del Tercer Món per abaratir costos, ja que això fa que aquestes zones destinin els seus recursos a l'exportació i no al consum intern, com haurien de fer, per satisfer les grans companyies.
Llegir notícia
Els agricultors presenten la iniciativa també com un projecte solidari amb el camp català i el petit comerç. "És una manera de fer comerç just des de Catalunya, i que tothom, inclosa la distribució, rebi el que correspon per la seva feina", afirma el dirigent sindical. Coll va criticar que es recorri a la producció de països del Tercer Món per abaratir costos, ja que això fa que aquestes zones destinin els seus recursos a l'exportació i no al consum intern, com haurien de fer, per satisfer les grans companyies.
Llegir notícia
Suport al Manifest per uns TSR
L'Ajuntament de Sitges s'ha adherit formalment al Manifest per uns Territoris Socialment Responsables i que porta el nom del municipi.
L'alcalde Jordi Baijet ja havia mostrat el seu suport personal i institucional en el mateix acte d'inauguració del seminari que va tenir lloc al Palau Maricel el dia 2 de maig. Ara ha estat la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Sitges l'òrgan per mitjà del qual s'ha explicitat aquesta adhesió.
Així mateix, des de diferents regidories del mateix ajuntament s'ha manifestat l'interès a anar promovent accions relacionades amb el foment de la Responsabilitat Social.
22.5.07
Lleis de primera i lleis de segona en l’etiquetatge de productes
L’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA) ha decidit ignorar els drets que estableixen les lleis catalanes pel que fa a la llengua en l’etiquetatge de productes. Concretament, aquesta entitat no té en compte en cap moment l’Estatut del Consumidor (llei 3/1993), que reconeix el dret dels consumidors de rebre les informacions bàsiques dels productes -les pertinents al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis- en català.
Així queda palès, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua, en una resolució de l’AIABECA titulada “La llengua en l’etiquetatge de productes alimentaris” i que marca la postura oficial de les indústries del sector sobre el tema lingüístic. En aquesta resolució es fa referència a normatives estatals i s’ignora la que ha aprovat el Parlament de Catalunya. A més, una de les normatives estatals, el Reial Decret 1334/99 (Norma General del Etiquetado) imposa el castellà en les dades obligatòries de tots els productes.
La Plataforma per la Llengua ja va trametre el passat mes de febrer una sèrie d’indicacions sobre etiquetatge i llengua a aquesta associació, així com una carta recent en què l’insta a “reconsiderar el seu plantejament oficial respecte l’etiquetatge en català per tal d’incloure els drets del consumidor recollits a l’Estatut del Consumidor i no només les obligacions que imposen el castellà a Catalunya”. Al mateix temps, però, la Plataforma denuncia que l’administració permeti aquest tipus de comportaments.
Extret de Tribuna Catalana (22/05/2007)
L'RSE al 2n Congrés de Comptabilitat i Direcció
Aquest dijous 24 i divendres 25 de maig tindrà lloc a l'IESE el segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, organitzat per l'ACCID. En el primer congrés, que es va fer als locals de l'EUEE de la UB, ja s'hi van tractar contiguts d'RSE.En matèria de Responsabilitat Social en aquesta ocasió s'hi aportaran els següents continguts:
Sessió 8 (Coordinador: Josep Maria Canyelles):
- La guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad del Global Reporting Initiative (GRI): de la versión 2002 a la versión G3. Jordi Morrós (UB)
- Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / collaboratio)
- La introducció de les clàusules socials a les compres, contractes i licitacions de les administacions públiques. Fr. Xavier Agulló (ÈTIA)
Sessió 5 (Presidenta: Mari Carmen González, Gas Natural):
- Xavier Carbonell (MANGO)
- Alberto Andreu (Telefonica)
- Eva Morales (E&Y)
Polítics: Compliu o marxeu!
Respolis és una iniciativa política no partidista per a l'elaboració ciutadana de propostes i la revocació automàtica dels governants que no compleixen. El seu blog és un "diari de campanya" on es reflecteix la seva evolució, les propostes d'altres veus ciutadanes i associatives en temps d'eleccions, i altres reflexions. Respolis és una xarxa de persones descentralitzada i oberta a tothom on conflueixen diverses perspectives i formes de pensar.
XV Congrés Estatal d'Ètica de l'Economia i de les Organitzacions
El bon govern d'una organització abasta més aspectes que el correcte funcionament dels òrgans de direcció. En la base del bon govern hi ha una clara dimensió ètica, que es reflecteix tant a les característiques personals dels qui intervenen en el govern de l'organització, com a les dinàmiques que es creen en les seves activitat.
El XV Congrés Estatal d'Ètica de l'Economia i de les Organitzacions, la branca espanyola de la European Business Ethics Network (EBEN), abordarà què significa el bon govern, com es porta a terme, quines són les seves condicions, les seves implicacions i les seves conseqüències.
Entre altres temes, el congrés tractarà sobre models, codis de conducta, pràctiques, estructura de responsabilitats, relació amb els grups d'interès i altres aspectes relacionats amb el bon govern de les organitzacions.
17.5.07
Agraïment als participants al Seminari 'collaboratio' per uns TSR
Responsabilitat Global i l'Associació per a les Nacions Unides expressen el seu agraïment a totes les persones que van integrar el Seminari collaboratio que va tenir lloc a Sitges.
Clicant damunt la imatge la podreu veure ampliada.
15.5.07
El programa INCORPORA de la Caixa es presenta territorialment als empresaris de Pimes
Us volem donar a conèixer el projecte INCORPORA, promogut per l’Obra Social de La Caixa.
Aquest projecte neix amb la voluntat d’incorporar al món laboral persones amb dificultats especials. Aquest objectiu s’entén com un procés personalitzat que requereix actuacions prèvies, simultànies i posteriors a la contractació per tal de garantir l’èxit tant per a la persona com per a l’empresa. El programa:
- Potencia de manera directa la capacitat d’inserció de les organitzacions socials adherides al programa.
- Contribueix a la sensibiltzació de la societat i les empreses, en tant que integradores de la primera.
- Cerca oportunitats d’inserció de persones en risc d’exclusió social.
Un dels eixos principals del projecte contempla la creació de la figura de l’insertor laboral, un professional que exerceix d'enllaç entre les empreses amb voluntat d'incorporar persones amb dificultats especials, les associacions que treballen amb aquests col·lectius i les pròpies persones beneficiàries del programa.
Els beneficiaris del programa són: persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals, sensorials, malalts mentals, joves amb dificultats per accedir a la primera feina, persones majors de 45 anys sense experiència laboral, immigrants, aturats de llarga durada, dones afectades per situacions de violència domèstica, etc.
En aquests moments, s'estan fent presentacions del programa als empresaris de petites i mitjanes empreses de diferents territoris tant de Catalunya com de diferents comunitats autònomes. En aquests actes es presenta el programa alhora que es fa una ponència sobre el sentit de la Responsabilitat Social per a les Pimes.
El fet que sigui una entitat financera qui convenci els empresaris a incorporar persones de col·lectius amb dificultats d'inserció, que es faci amb la col·laboració d'entitats del tercer sector, i que s'emmarqui en un plantejament d'RSE adequat a les Pimes, fa que aquesta sigui una iniciativa ben fonamentada i que desitgem que assoleixi uns grans èxits.
(Foto: Josep Maria Canyelles en la presentació feta recentment a Lleida. Vegeu una altra foto)
Reconeixement de comerços responsables a Terrassa
Dèiem en un escrit recent (Reconeixement de comerços responsables a Terrassa) que "per a avançar vers els Territoris Socialment Responsables és fonamental que totes les organitzacions, incloses les més modestes, incorporin pràctiques responsables davant la societat. En el cas de la distribució, a més, és especialment significatiu perquè és on es produeix físicament el 'moment de la veritat' entre consumidor i venedor i on les pràctiques responsables al llarg de tota la cadena poden prendre valor, visualitzar-se, i entrar a formar part dels criteris d'un públic exigent i intel·ligent."
En aquest sentit cal felicitar la iniciativa que ha portat l'Ajuntament de Terrassa a reconéixer 21 comerços responsables, en aquest cas centrat en el barri de ca n'Anglada.
Vegem una foto de l'acte del dia 10 de maig de lliurament dels Distintius de responsabilitat social als establiments que compleixen amb els requisits establerts.
Vegem una foto de l'acte del dia 10 de maig de lliurament dels Distintius de responsabilitat social als establiments que compleixen amb els requisits establerts.
Responsabilitat Global, com a observadors del Jurat per a la concessió dels distintius vol fer evident el pas que suposa aquest fet i l'expectativa que altres municipis puguin fer passos similars, alhora que puguem avançar en un model compartit vàlid per al conjunt del territori.
RSE i eleccions municipals
Antoni Gutiérrez-Rubí ha publicat un article de reflexió sobre l'RSE en la perspectiva de les properes eleccions municipals:
El Libro Blanco de la Responsabilidad Social Empresarial, elaborado en el seno de la Subcomisión RSE del Congreso de los Diputados, señala que las políticas de apoyo a la RSE no son exclusivas de ninguna Administración, es más, advierte que “determinadas políticas de fomento de la RSE tienen un campo específicamente local, como por ejemplo la implicación de las PYMES, la información y la formación a los empresarios locales o la creación de redes de comunicación e intercambio de buenas prácticas”. [continuar llegint a l'edició castellana]
El Libro Blanco de la Responsabilidad Social Empresarial, elaborado en el seno de la Subcomisión RSE del Congreso de los Diputados, señala que las políticas de apoyo a la RSE no son exclusivas de ninguna Administración, es más, advierte que “determinadas políticas de fomento de la RSE tienen un campo específicamente local, como por ejemplo la implicación de las PYMES, la información y la formación a los empresarios locales o la creación de redes de comunicación e intercambio de buenas prácticas”. [continuar llegint a l'edició castellana]
8.5.07
Es presenta el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables'
El seminari collaboratio sobre Territoris Socialment Responsables que va tenir lloc el dimecres 2 de maig al Palau Maricel de Sitges va suposar que persones procedents d'empreses, organitzacions i administracions, posessin en comú punts de vista i expectatives sobre la Responsabilitat Social i sobre com aquest enfocament de gestió pot afavorir que s'abordin millor els reptes del territori.
Algunes de les idees van quedar recollides en un document de Conclusions, reflexions i propostes, estructurades en 25 punts i on també hi consten les persones que van integrar el seminari.
Precisament avui dimarts s'han donat a conèixer aquestes conclusions i també un altre document que pretén tenir una major rellevància, el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables.
El Manifest fa un crida a totes les parts, empreses, organitzacions socials i sector públic, a assumir llur pròpia responsabilitat davant la societat i a posar-la en valor com un atribut del propi territori. Alhora es convida a tothom qui vulgui a subscriure el Manifest.
Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)
www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)
Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)
Algunes de les idees van quedar recollides en un document de Conclusions, reflexions i propostes, estructurades en 25 punts i on també hi consten les persones que van integrar el seminari.
Precisament avui dimarts s'han donat a conèixer aquestes conclusions i també un altre document que pretén tenir una major rellevància, el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables.
El Manifest fa un crida a totes les parts, empreses, organitzacions socials i sector públic, a assumir llur pròpia responsabilitat davant la societat i a posar-la en valor com un atribut del propi territori. Alhora es convida a tothom qui vulgui a subscriure el Manifest.
Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)
www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)
Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)
7.5.07
Imatges del Seminari collaboratio
El seminari va congregar 60 persones procedents d'organitzacions molt diverses
Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Jordi Baijet, alcalde de Sitges, varen donar la benvinguda.
Josep Maria Canyelles va fer desenvolupar una proposta sobre el Marc Conceptual dels Territoris Socialment Responsables, per tal d'emmarcar el treball posterior i fonamentar el desenvolupament de TSR.
Entre els participants hi havia empreses grans, mtjanes i petites, entitats socials, ajuntaments, altres administracions, universitats, sindicats, xarxes, entitats financeres, associacions empresarials...
El marc del Palau Maricel va ser escollit intencionadament com a espai singular on fer néixer la iniciativa collaboratio.
El seminari es va dinamitzar de manera que els diferents participants poguessin expressar els seus punts de vista d'acord amb una guió.
4.5.07
Les 60 organitzacions més compromeses amb l’RSE parlen de Territoris Socialment Responsables en el primer seminari collaboratio
La Responsabilitat Social de les Empreses és un compromís lloable però que pot perdre empenta si no s’articula dins una societat que la reconegui i si no forma part també de l’agenda del conjunt de les organitzacions, incloent-hi les pimes, el sector públic o el sector social.Per això, a mesura que les pràctiques d’RSE es van desenvolupant, van guanyant visibilitat i credibilitat, i es van integrant en els models estratègics de les empreses, es comença a parlar de la necessitat de fomentar Territoris Socialment Responsables.
Però en el rerefons no solament s’hi percep una manera de donar una rellevància més gran a aquest enfocament de gestió, sinó que s’obre l’oportunitat de situar la Responsabilitat Social en una posició molt més central i vinculada al debat sobre el model de societat.
El potencial és enorme i avui dia, en el marc de l’RSE, observem un cert solapament interessantíssim entre les agendes social i empresarial. Certes estratègies del món dels negocis i certs objectius vinculats als drets humans, a la cohesió social i enfortiment de la comunitat, avui poden fer camí plegats...
Continuar llegint article
Veure newsletter
Veure informació Europa Press
3.5.07
Organizaciones reunidas en Sitges promueven la utilidad de los Territorios Socialmente Responsables
Responsabilidad Social Corporativa
Los TSR implican "el desarrollo de la RSE que hace hincapié en el territorio y parte del compromiso activo de todas las partes"
MADRID, 3 May. 2007 (EUROPA PRESS) -
Más de medio centenar de participantes --empresas, pymes, asociaciones, Ayuntamientos, Universidades, fundaciones o expertos, entre otros-- coincidieron ayer en Sitges para promover los Territorios Socialmente Responsables (TSR).
En el marco de un seminario multilateral celebrado en el Palau Maricel de Sitges y organizado por la iniciativa 'Responsabilidad Global', los asistentes se mostraron convencidos de que los TSR implican "el desarrollo de la Responsabilidad Social de las Empresas que hace hincapié en el territorio y parte del compromiso activo de todas las partes, no solamente de las grandes empresas".
"Hablar de Territorios Socialmente Responsables aporta una gran profundidad de reflexión y abre todo un horizonte de expectativas sobre la generación de sinergias entre sectores, en el marco de un modelo como el actual, de competitividad regional creciente", indicaron los organizadores del evento en un comunicado, al tiempo que anunciaron su intención de desarrollar próximas ediciones en otros países para construir un modelo de TSR "universalmente válido".
En este sentido, el promotor de la iniciativa 'Responsabilidad Global', Josep Maria Canyelles, presentó una propuesta de marco conceptual de los TSR, denominada 'Collaboratio'. Estructurada en forma de mapa estratégico, se compone de cuatro procesos: empresas y organizaciones de todo tipo y tamaño que gestionan su RSC; procesos de diálogo de cada organización; desarrollo de la capacidad para atender los retos del territorio y para ofrecer soluciones; colocar los valores de la Responsabilidad Social como "atributos propios vinculados incluso a la marca de territorio".
LA RSE, FACTOR DE MEJORA
Por otro lado, los asistentes también defendieron que tanto grandes como pequeñas empresas deben gestionar su RSE ante la sociedad al entender que "es un factor de mejora de su excelencia y una manera de mejorar la sostenibilidad, entendida a nivel económico, social y ambiental".
Los asistentes al seminario afirmaron que la RSE "es un compromiso loable pero puede perder empujón si no se articula dentro una sociedad que la reconozca y forma parte de la agenda del conjunto de las organizaciones, incluyendo las pymes, el sector público o el sector social".
Por ello, "a medida que las prácticas de RSE se van desarrollando, van ganando visibilidad y credibilidad, y se van integrando en los modelos estratégicos de las empresas, se empieza a hablar de la necesidad de fomentar TSR".
http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20070503184108
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
