17.2.23

Vídeos disponibles: Una marató de tallers amb les guanyadores dels Premis Respon.cat 2022 per compartir coneixement i experiències en #RSE #RSC @respon_cat

  • La setena edició de la Jornada de Transferència de Bones pràctiques d’RSE es consolida amb un creixent interès d’un teixit empresarial cada vegada més compromès.
  • Una vegada més hem assistit a una marató de tallers debat que s’han convertit en espais d’intercanvi d’experiències i coneixement compartit.
  • En format virtual, hem gaudit de la ponència inspiradora d’Anna Fornt, vicepresidenta de Respon.cat i directora d’Efebé “Com fem empresa les organitzacions que volem ser motor de canvi social”


La setena edició de la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat, celebrada aquest dijous, ha posat de manifest que creix l’interès per compartir bones pràctiques en els diversos vectors de la responsabilitat social i sobretot per vincular l’enfocament d’RSE a l’estratègia corporativa i al propòsit empresarial.

Les empreses participants, cada vegada més nombroses, han fet d’aquest espai un moment de coneixement compartit i d’intercanvi d’experiències. La jornada s’ha composat de dues parts, una sessió plenària matinal i una marató de tallers debat sobre bones pràctiques en RSE cada hora en punt durant tot el dia.

La sessió plenària ha comptat amb la ponència inspiradora d’Anna Fornt, vicepresidenta de Respon.cat i directora d’Efebé “Com fem empresa les organitzacions que volem ser motor de canvi social”, una intervenció per mostrar el backoffice d’empreses que volen ser palanques de canvi. Fornt ha presentat l’estratègia d’RSE d’Efebé, afirmant que “més enllà de transformar espais, volen transformar la visa de les persones des de les empreses.


Com fem empresa les organitzacions que volem ser motor de canvi social, Anna Fornt (10 min)

Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, ha encoratjat les empreses premiades per la contribució que fan en construir un teixit empresarial compromès amb la gestió responsable. Bosch ha volgut destacar l’alt nivell de les empreses premiades amb projectes innovadors que cerquen la millora permanent perquè la gestió de la responsabilitat social sigui un element competitiu per a les empreses. Abans de la marató de tallers debat, les empreses guanyadores han fet una breu presentació. 

 

Taller sobre Bones Pràctiques en RSE per empreses grans, per NOEL Alimentària (1h) 

Jordi Port Tarrés, director corporatiu de Comunicació de Noel Alimentària, empresa gran premiada per la seva trajectòria en RSE, ha explicat la transversalitat amb què plantegen la sostenibilitat. Clara Brull Sardaña, founder&CEO del grup CBS Quality, ha presentat Noel Cooperativa detacant-ne la mirada 360° de l’orgamització en el taller debat reforçant la idea que apuntava Port definint Noel Alimentària com una organització gran i una gran organització pel seu compromís i tota la feina feta en l’àmbit de la responsabilitat social. Vegeu-ne vídeo i fitxa


Taller sobre Bones Pràctiques en RSE per a pimes, per Concentrol (1h) 

Jessica Àlvarez Gómez, directora Persones i Organització de Concentrol, empresa pime premiada per la seva trajectòria en RSE, ha presentat el model de gestió de responsabilitat social que despleguen de manera transversal i integrada des de tots els departaments de l’organització. En el taller debat, que ha estat presentat per Ricardo Martín Pedrós, director general de Corresponsables, Àlvarez ha explicat que des de Concentrol volen ser impulsors de la sostenibilitat i referents en matèria ambiental posant el focus en temes que els són molt propers per la seva activitat, i molt preocupats perquè els avenços tecnològics arribin a la societat. Yago Zabala Martínez, Business Development&Innovations Concentrol, ha volgut destacar la importància d’alinear el propòsit empresarial amb la gestió de la responsabilitat social. Vegeu-ne vídeo i fitxa.




Taller sobre Bones Pràctiques en reforma horària, per Amat Immobiliaris (1h)

Guifré Homedes Amat, director general d’Amat Immobiliaris, empresa reconeguda per les bones pràctiques en reforma horària, han recordat la història d’Amat, que des de l’inici es marca com a objectiu que cap dona estronqui la seva carrera professional per voler ser mare, i aquesta llavor ha anat creixent fins convertir la felicitat de les persones treballadores d’Amat, en una de les grans fortaleses de l’empresa. En el taller debat, que ha estat moderat per Ariadna Güell Sans, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, Trini Ropero Fuentes, directora de l’Àrea de Persones i Serveis Generals d’Amat Immobiliaris, ha explicat les iniciatives que estan duent a terme per poder conciliar en el sector serveis garantint la qualitat de l’atenció que ofereixen. Vegeu-ne vídeo i fitxa.



Taller sobre Bones Pràctiques en programa ambiental de col·laboració, per Veritas (40 min)

Sophie Pagnon, chief Communication, Marketing de Veritas, organització reconeguda pel programa ambiental de col·laboració, ha explicat les moltes iniciatives que estan desenvolupant en aquest àmbit. Al taller debat, Pagnon, juntament amb Carla van Esso Castellet, Human&Planet Responsible de Veritas, han detallat com estan constantment cercant fórmules per contribuir a millorar la salut de les persones i del planeta des de l’alimentació. Vegeu-ne vídeo i fitxa.



Taller sobre Bones Pràctiques programa de voluntariat corporatiu, per DAMM (1h)

Alba Linares Griera, RSC Manager Damm, empresa reconeguda pel seu programa de voluntariat, ha explicat que entenen el voluntariat com una eina de transformació social per l’impacte directe que genera així com l’efecte cohesionador del mateix equip de treball. Durant el taller debat, Linares ha fet un resum de la llarga i consolidada trajectòria que tenen amb el programa de voluntariat i ha dinamitzat aquest espai per construir un programa de voluntariat des de zero. Vegeu-ne vídeo i fitxa.




Taller sobre Bones Pràctiques en Territori Socialment Responsable, per Mataró Circular (1h)

El reconeixement a les bones pràctiques en Territori Socialment Responsable ha estat per la ciutat de Mataró. Sergi Morales Díaz, president del Consell Econòmic i Social de Mataró (CESM) i regidor d’Ocupació i Empresa, Economia Social, Emprenedoria, Indústria i Polígons Industrials de l’Ajuntament de Mataró, ha remarcat la llarga trajectòria que acumula aquest territori treballant per la sostenibilitat i els fruits que estan donant les aliances que durant aquest temps s’han anat travant. En el taller taller, Maria Calvo Vergés, tècnica especialista de la oficina tècnica de gestió de Residus i impuls de l’Economia Circular de l’Ajuntament de Mataró, ha mostrat moltes de les activitats que es desenvolupen en el territori per evolucionar cap a una circularitat des d’un plantejament estratègic que transecta en tots els àmbits: ambiental, social, empresarial i econòmic de la ciutat. Albert Huerta Molina, soci consultor de Vector5 excel·lencia i sostenibilitat ha presentat el taller, destacant que la suma d’implicacions en clau de territori que es dona a Mataró els fa referents en matèria de Territori Socialment Responsable. Vegeu-ne vídeo i fitxa.

 

Font: https://www.respon.cat/una-marato-de-tallers-amb-les-guanyadores-dels-premis-respon-cat-2022-per-compartir-coneixement-i-experiencies-en-responsabilitat-social/

14.2.23

Tallers online: Aquest dijous podreu conèixer com les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat gestionen les bones pràctiques

📣 Aquest dijous podreu conèixer com les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat gestionen les bones pràctiques, amb riscos i oportunitats.

Respon.cat us convida a la Jornada virtual de Transferència amb guanyadores dels #PremisResponcat2022

🗓️ 16/02
⏰ 9.15-17h
💻 En línia

➡️ Sessió plenària 👉ponència inspiradora d'Anna Fornt @grup_efebe
➡️ Tallers cada hora en punt amb empreses guanyadores

 

 


 

📣 I també la ponència inspiradora d'Anna Fornt Baladrich vicepresidenta de #responcat directora @grup_efebe
⭕ "Com fem empresa les organitzacions que volem ser motor de canvi social"
 
Jornada de Transferència #PremisResponcat2022
🗓 dijous 16/2
⏰ 9.15-10.00h

 

 

 

 


Jornada virtual de Transferència amb les guanyadores dels Premis Respon.cat 20

Inscripcions

4.2.23

Canyelles, Fornt i Mullor debaten sobre empreses amb propòsit a les #TardesFIDEMBBVA #propositempresarial @respon_cat @FundacioFidem @grup_efebe













  • Gran èxit a la darrera sessió de #TardesFIDEMBBVA!
  • Canyelles va aportar el model d'empresa amb propòsit en virtut de l'aliança entre Respon.cat i Fidem.
  • Respon.cat contribueix a fer avançar que les empreses amb propòsit sigui un model àmpliament conegut i generalitzat.

Ahir, 2 de febrer, les sòcies i amigues de FIDEM ens vam reunir a l'Hotel Alimara, on Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat, Anna Fornt, fundadora i directora de Grup Efebé i Mercè Mullor, consellera delegada de Mullor Facility Services, van parlar de la innovació i sostenibilitat en relació a les empreses amb propòsit en aquesta darrera jornada de #TardesFIDEMBBVA.
 
Olga Escriu Mateu, membre de la comissió de sòcies i directora de Solucions a BBVA, va iniciar l’acte presentant les ponents i les seves empreses. A continuació, la nostra sòcia, advocada i membre de la Comissió de Dones de l'ICAB, Andrea Accuosto, va conduir la taula rodona.


Els participants van iniciar la conversa aprofundint en el concepte "empresa amb propòsit", debatent sobre la importància de marcar uns objectius clars i no desvincular-se'n. Van remarcar clarament que una empresa amb propòsit mira al llarg termini, cosa que pot implicar negar-se a certes propostes que, econòmicament parlant, poden ser rendibles a curt termini. Van coincidir que la coherència és un pilar fonamental d'una empresa amb aquesta naturalesa i que, si els nostres valors, raons i objectius són clars, al llarg termini acabarem guanyant. El propòsit és un canvi cultural que hem d'anar construint de mica en mica com a societat.


Podeu visualitzar el vídeo sencer:



I accedir a cadascuna de les qüestions:

Canyelles, Fornt y Mullor debaten sobre empresas con propósito en las #TardesFIDEMBBVA #propositempresarial

 












  • ¡Gran éxito en la última sesión de #TardesFIDEMBBVA!
  • Canyelles aportó el modelo de empresa con propósito en virtud de la alianza entre Respon.cat y Fidem.
  • Respon.cat contribuye a hacer avanzar que las empresas con propósito sea un modelo ampliamente conocido y generalizado .

Ayer, 2 de febrero, las socias y amigas de FIDEM nos reunimos en el Hotel Alimara, donde Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat, Anna Fornt, fundadora y directora de Grupo Efebé y Mercè Mullor, consejera delegada de Mullor Facility Services, hablaron de la innovación y sostenibilidad en relación a las empresas con propósito en esta última jornada de #TardesFIDEMBBVA. Olga Escribe Mateu, miembro de la comisión de socias y directora de Soluciones en BBVA, inició el acto presentando las ponentes y sus empresas. A continuación, la socia, abogada y miembro de la Comisión de Mujeres del ICAB, Andrea Accuosto, condujo la mesa redonda.


Los participantes iniciaron la conversación profundizando en el concepto "empresa con propósito", debatiendo sobre la importancia de marcar unos objetivos claros y no desvincularse de ellos. Remarcaron claramente que una empresa con propósito mira a largo plazo, lo que puede implicar negarse a ciertas propuestas que, económicamente hablando, pueden ser rentables a corto plazo. Coincidieron en que la coherencia es un pilar fundamental de una empresa con esta naturaleza y que, si nuestros valores, razones y objetivos son claros, a largo plazo acabaremos ganando. El propósito es un cambio cultural que debemos ir construyendo paulatinamente como sociedad.

Puede visualizar el vídeo entero (en catalán):



Y acceder a cada una de las cuestiones:

L'Índex de Percepció de la Corrupció 2022 constata un estancament a la lluita contra la corrupció a Espanya

  • Espanya baixa per segon any consecutiu un punt respecte a l'any anterior.
  • Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Granadines

 

Declaració de Transparency International Espanya 

L'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2022, publicat dimarts 31 de gener per Transparency International, revela que Espanya no ha avançat en els seus esforços de prevenció i lluita contra la corrupció, ja que ha baixat de nou un punt respecte a l'any passat i ha obtingut una puntuació de 60/100.

Amb aquesta qualificació, Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Granadines. Així baixa un lloc respecte l'IPC2021 i tres respecte l'IPC2020. D'altra banda, Espanya es va mantenir al lloc número 14/27 dels Estats Membres de la Unió Europea, dos punts per sota de Portugal i Lituània (62/100) i només un punt per sobre de Letònia (59/100)

Aquest descens és significatiu?

D'acord amb la metodologia de l‟IPC, una diferència d‟un punt d‟un any a un altre no constitueix un descens estadísticament significatiu. No obstant això, una caiguda per segon any consecutiu és una clara senyal de risc i perill de continuar baixant l'any que ve.


Quins factors incideixen en aquest estancament a la lluita contra la corrupció a Espanya?

  • Retardar en la regulació adequada dels grups d'interès a nivell estatal.
  • Incompliment de diversos compromisos assumits per les administracions públiques en el marc del IV Pla de Govern Obert. Manca de creació del Registre central de Titulars Reals.
  • Manteniment del programa de les Golden Visa.
  • Demora l'adopció d'un nou marc regulador de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • Manca de transparència de les reunions que es mantenen amb grups d'interès.
  • Retard d'aprovació de la llei de protecció de les persones que informin sobre infraccions i de lluita contra la corrupció.
  • Opacitat per part dels parlamentaris de les agendes institucionals.
  • Retardar la modificació d‟una regulació a nivell estatal d‟incompatibilitats i conflictes d‟interessos del personal del sector públic estatal.


És evident, tal com declara la presidenta d'IT Silvina Bacigalupo, que “tot i que l'any passat constatàvem l'existència d'una potent agenda legislativa per a la prevenció i la lluita contra la corrupció que semblava augurar que el descens patit a l'IPC 2021 es podria haver recuperat si s'han materialitzat de manera efectiva les reformes legals anunciades, avui constatem que els retards a tirar endavant les reformes legals necessàries han passat factura i es torna a baixar un punt. Per això avui fem una crida al Parlament perquè no es demori més a tirar endavant les lleis necessàries destinades a la prevenció de la corrupció i al reforçament de la transparència i la rendició de comptes.”


ASPECTES DESTACATS A NIVELL REGIONAL: EUROPA OCCIDENTAL I UE

L'IPC classifica 180 països i territoris segons els nivells percebuts de corrupció del sector públic, mesurats a través de dades obtingudes de 13 fonts experts externs, en una escala de zero (molt corrupte) a 100 (molt transparent).

Des del 2017, el 96% dels països de la regió han disminuït o han fet poc o cap progres significatiu. La mitjana de l'IPC d?Europa Occidental i la UE es va mantenir en 66 punts.

  • Dinamarca (90) encapçala la regió i el món, seguit de Finlàndia (87) i Noruega (84). Els països nòrdics continuen situats als primers llocs de l'IPC.
  • Romania (46), Bulgària (43) i Hongria (42) continuen sent els països amb més bons resultats de la regió.
  • Suècia (83), Suïssa (82), Països Baixos (80), Luxemburg (77), Regne Unit (73), Eslovènia (56), Polònia (55), Xipre (52), Malta (51) i Hongria (42) se situen aquest any en els seus mínims històrics.

Per conèixer la puntuació individual de cada país i els canvis al llarg del temps, així com l'anàlisi de cada regió, fes clic aquí .


CORRUPCIÓ, CONFLICTE I SEGURETAT

L'IPC d'aquest any revela que 124 països tenen nivells de corrupció estancats i augmenta el nombre de països en declivi. La pandèmia COVID-19, la crisi climàtica i les amenaces creixents a la seguretat a tot el món estan alimentant una nova ona d'incertesa.

La invasió russa a Ucraïna, la combinació de corrupció, autoritarisme, atacs a l'espai cívic i recessió econòmica al Brasil (38/100), la inseguretat alimentària després de dècades de conflicte al Sudan del Sud (13/100) i, finalment, la persistent crisi humanitària desencadenada per una guerra civil a l'Iemen (16/100), són alguns recordatoris del que aquesta amenaça constitueix per a la pau i seguretat mundials.

Per la seva banda, fins i tot en països amb mesures relativament fermes contra la corrupció, l'afebliment dels òrgans de supervisió crea oportunitats per a delits com el suborn i la malversació de fons i continua sent un factor preocupant que el sector de la seguretat i la defensa sigui un sector enormement opac. Segons l' Índex de la Defensa Governamental 2020, només nou països dels 85 avaluats tenen un risc baix o molt baix de corrupció. Una dada especialment preocupant ja que molts governs es preparen per augmentar la despersa militar en resposta a les amenaces emergents i a la guerra a Ucraïna.


SOBRE L'ÍNDEX DE PERCEPCIÓ DE LA CORRUPCIÓ

Des de la seva creació el 1995, l'Índex de Percepció de la Corrupció ha esdevingut el principal indicador mundial de la corrupció al sector públic. L'Índex puntua 180 països i territoris de tot el món en funció de les percepcions de la corrupció al sector públic, utilitzant dades de 13 fonts externes, com el Banc Mundial, el Fòrum Econòmic Mundial, empreses privades de consultoria i risc, grups de reflexió i altres. Les puntuacions reflecteixen les opinions de persones expertes i empresàries.

El procés de càlcul de l'IPC es revisa periòdicament per garantir que sigui el més sòlid i coherent possible, la darrera vegada pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea el 2017. Totes les puntuacions de l'IPC des del 2012 són comparables d'un any a un altre.

Per a més informació: Vídeo explicatiu de l'IPC .
L'ABC del CPI: El valor de les perceptions d'index és calculat .

El Índice de Percepción de la Corrupción 2022 constata un estancamiento en la lucha contra la corrupción en España

  • España desciende por segundo año consecutivo un punto con respecto al año anterior.
  • España ocupa la posición 35/180 del ranking global del IPC, junto con Botswana, Cabo Verde y San Vicente y las Granadinas.

 

Declaración de Transparency International España 

El Índice de Percepción de la Corrupción (IPC) 2022, publicado el pasado martes 31 de enero por Transparency International, revela que España no ha avanzado en sus esfuerzos de prevención y lucha contra la corrupción, bajando de nuevo un punto con respecto al año pasado y obteniendo una puntuación de 60/100.

Con esta calificación, España ocupa la posición 35/180 del ranking global del IPC, junto con Botswana, Cabo Verde y San Vicente y las Granadinas. Desciende así un puesto con respecto al IPC2021 y tres con respecto al IPC2020. Por otro lado, España se mantiene en el puesto número 14/27 de los Estados Miembros de la Unión Europea, dos puntos por debajo de Portugal y Lituania (62/100) y solo un punto por encima de Letonia (59/100)

 ¿Este descenso de un punto es significativo?

De acuerdo con la metodología del IPC, una diferencia de un punto de un año a otro no constituye un descenso estadísticamente significativo. Sin embargo, una caída por segundo año consecutivo, es una clara señal de riesgo y peligro de seguir descendiendo el año que viene.


¿Qué factores inciden en este estancamiento en la lucha contra la corrupción en España?

  • Retraso en la regulación adecuada de los grupos de interés a nivel estatal.
  • Incumplimiento de varios de los compromisos asumidos por las Administraciones Públicas en el marco del IV Plan de Gobierno Abierto.Falta de creación del Registro central de Titulares Reales.
  • Mantenimiento del programa de las Golden Visas.
  • Demora en la adopción de un nuevo marco regulatorio de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno.
  • Falta de transparencia de las reuniones que se mantienen con grupos de interés.
  • Retraso de aprobación de la ley de protección de las personas que informen sobre infracciones y de lucha contra la corrupción.
  • Opacidad por parte de los parlamentarios de sus agendas institucionales.
  • Retraso en la modificación de una regulación a nivel estatal de incompatibilidades y conflictos de intereses del personal del sector público estatal.


Es evidente, tal y como declara la presidenta de IT Silvina Bacigalupo, que “a pesar de que el año pasado constatábamos la existencia de una potente agenda legislativa para la prevención y lucha contra la corrupción que parecía augurar que el descenso sufrido en el IPC 2021 se podría haber recuperado de haberse materializado de forma efectiva las reformas legales anunciadas, hoy constatamos que las demoras en sacar adelante las reformas legales necesarias han pasado factura y se vuelve a descender un punto. Por eso hoy, hacemos un llamamiento al Parlamento para que no demore más en sacar adelante las leyes necesarias destinadas a la prevención de la corrupción y al refuerzo de la transparencia y la rendición de cuentas.”


ASPECTOS DESTACADOS A NIVEL REGIONAL: EUROPA OCCIDENTAL Y UE

El IPC clasifica a 180 países y territorios según sus niveles percibidos de corrupción del sector público, medido a través de datos obtenidos de 13 fuentes expertas externas, en una escala de cero (muy corrupto) a 100 (muy transparente).

Desde 2017, el 96% de los países de la región han disminuido o han hecho poco o ningún progreso significativo. La media del IPC de Europa Occidental y la UE se mantiene en 66 puntos.

  • Dinamarca (90) encabeza la región y el mundo, seguido de Finlandia (87) y Noruega (84). Los países nórdicos siguen situados en los primeros puestos del IPC.
  • Rumanía (46), Bulgaria (43) y Hungría (42) siguen siendo los países con peores resultados de la región.
  • Suecia (83), Suiza (82), Países Bajos (80), Luxemburgo (77), Reino Unido (73), Eslovenia (56), Polonia (55), Chipre (52), Malta (51) y Hungría (42) se sitúan este año en sus mínimos históricos.

Para conocer la puntuación individual de cada país y los cambios a lo largo del tiempo, así como el análisis de cada región, haz click aquí.


CORRUPCIÓN, CONFLICTO Y SEGURIDAD

El IPC de este año revela que 124 países tienen niveles de corrupción estancados, mientras que aumenta el número de países en declive. La pandemia COVID-19, la crisis climática y las crecientes amenazas a la seguridad en todo el mundo están alimentando una nueva ola de incertidumbre.

La invasión rusa a Ucrania, la combinación de corrupción, autoritarismo, ataques al espacio cívico y recesión económica en Brasil (38/100), la inseguridad alimentaria tras décadas de conflicto en Sudán del Sur (13/100) y, finalmente, la persistente crisis humanitaria desencadenada por una guerra civil en Yemen (16/100), son algunos recordatorios de lo que esta amenaza constituye para la paz y seguridad mundiales.

Por su parte, incluso en países con medidas relativamente firmes contra la corrupción, el debilitamiento de los órganos de supervisión crea oportunidades para delitos como el soborno y la malversación de fondos y sigue siendo un factor preocupante que el sector de la seguridad y la defensa sea un sector enormemente opaco. Según el Índice de la Defensa Gubernamental 2020, solo nueve países de los 85 evaluados tienen un riesgo bajo o muy bajo de corrupción. Un dato especialmente preocupante, ya que muchos gobiernos se preparan para aumentar su gasto militar en respuesta a las amenazas emergentes y a la guerra en Ucrania.


SOBRE EL ÍNDICE DE PERCEPCIÓN DE LA CORRUPCIÓN

Desde su creación en 1995, el Índice de Percepción de la Corrupción se ha convertido en el principal indicador mundial de la corrupción en el sector público. El Índice puntúa a 180 países y territorios de todo el mundo en función de sus percepciones de la corrupción en el sector público, utilizando datos de 13 fuentes externas, como el Banco Mundial, el Foro Económico Mundial, empresas privadas de consultoría y riesgo, grupos de reflexión y otros. Las puntuaciones reflejan las opiniones de expertos/as y empresarios/as.

El proceso de cálculo del IPC se revisa periódicamente para garantizar que sea lo más sólido y coherente posible, la última vez por el Centro Común de Investigación de la Comisión Europea en 2017. Todas las puntuaciones del IPC desde 2012 son comparables de un año a otro.

Para más información:Vídeo explicativo del IPC.
The ABCs of the CPI: How the Corruption Perceptions Index is calculated.

2.2.23

El canvi climàtic i els reptes socials van sumant rellevància per als CEO

La 26a Enquesta Mundial de CEO, elaborada per PwC a partir de l'opinió de 4.410 màxims executius de 105 països expressa en termes generals pessimisme i cautela, i majoritàriamet es considera que cal reinventar les empreses per garantir-ne el futur.

Em sembla interessant, des de la perspectiva de la responsabilitat social (RSC) que situïn com a prioritats ajustar costos però sense tocar la feina ja que no es preveu tocar l'ocupació (60%) ni la remuneració dels seus empleats (80%). 

També és significatiu que el 40% creu que les empreses deixaran de ser viables en menys de 10 anys si no canvien. Això ve donat pels desafiaments de la propera dècada: el 56% assenyala el canvi en els hàbits de comportament dels consumidors, el 53% la nova regulació (70% en el cas dels CEO espanyols), el 52 % la manca de talent i el 49% la disrupció tecnològica.  

Sobre el canvi climàtic, el 65% dels CEO ja han posat en marxa, o estan en procés de fer-ho, iniciatives per reduir les emissions de carboni de les seves companyies i el 61% estan innovant en productes i processos més ecològics.

I sobre l'abordatge de reptes socials, no és menyspreable el percentatge de CEO que col·labora amb grups d'interès no per crear negocis sinó per abordar temes socials, ja sigui amb governs, institucions acadèmiques i ONG. com també amb altres empreses, emprenedors o consorcis industrials.

Jornada virtual de Transferència amb les guanyadores dels Premis Respon.cat 20

Inscripcions

Aquest serà un espai de trobada per compartir i debatre sobre les bones pràctiques de les organitzacions guanyadores dels Premis Respon.cat 2022. Sis organitzacions que operen en territori català, de diferents dimensions, activitat i forma jurídica comparteixen la seva estratègia de gestió responsable des dels cinc vectors de la responsabilitat social: bon govern, ambiental, laboral, social i econòmic.

Quadre de premiades

  • NOEL ALIMENTÀRIA. Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran. [vídeo]
  • CONCENTROL. Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana. [vídeo]
  • DAMM. Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat. [vídeo]
  • VERITAS. Reconeixement Respon.cat al programa empresarial ambiental de col·laboració[vídeo]
  • MATARÓ. Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables, representat per l’Ajuntament de Mataró. [vídeo]
  • AMAT IMMOBILIARIS. Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària. [vídeo]
  • Sra. Maravillas Rojo. Reconeixement especial a una persona per la seva trajectòria en Responsabilitat Social a Catalunya: Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa[tríptic]
Es tracta d’una gran oportunitat per compartir coneixement i avançar en matèria de responsabilitat social gràcies a l’experiència d’aquestes sis organitzacions referents en diferents àmbits de l’RSE que mostraran els reptes i les oportunitats que els suposa aquest enfocament de gestió cada vegada més ben valorat per la societat.

PROGRAMA

La jornada es farà en línia i es composarà de dues parts:

9.15-10.00h PRIMERA PART: Sessió plenària

10.00-17.00 SEGONA PART: Tallers Bones Pràctiques RSE dinamitzats per les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2022

Tallers consecutius d’una hora on les organitzacions guanyadores expliquen els avantatges, reptes i dificultats amb què es troben alhora de desenvolupar les bones pràctiques per les quals han estat reconegudes.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Reflexió amb motiu de la sentència del TJUE

  • La responsabilitat dels mitjans de comunicació és fonamental ja que contribueixen a crear valors socials i cada cop més a polaritzar la societat en bombolles irreconciliables alimentades per la tergiversació informativa.
  • Espanya segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Si segles enrere els valors d’una societat venien conformats per la família i per l’església i posteriorment també per l’escola, la intel·lectualitat i els moviments socials, avui és evident que el món corporatiu és qui mostra una gran capacitat i encara desenvolupant-se per marcar no sols les modes sinó els referents culturals, models socials i valors de la societat. El màrqueting ha tret nota en fer aquesta feina, que és més profunda que merament col·locar un producte a un segment de mercat.

Dit això, els mitjans de comunicació en són la corretja de transmissió perquè l’entusiasme interessat, l’assentiment o, per contra, el sentit crític fan que una constel·lació de valors en substitueixi una altra de manera generalitzada, massiva i accelerada. La majoria de mitjans estan estretament vinculats al poder i intensament condicionats pels anunciants i per la propietat. No descobreixo res de nou.

Però a l’hora d’abordar la responsabilitat de les empreses davant la societat, sovint posem la mirada en l’empresa que fa les coses malament i desatenem l’entorn mediàtic que posa en safata l’acceptació (o acceptabilitat) social. Els mitjans de comunicació han renunciat a ser la veu de la societat, la veu dels grups d’interès, els portaveus dels col·lectius que no tenen veu. Per exemple, la veu de les generacions que encara no han nascut. No els exigim prou. O potser pensen que no és el que els lectors n’esperen. O senzillament el gos no mossega la mà de qui li dona el menjar.

Però parlar de l’RSC dels mitjans no solament fa referència a com contribueixen a modificar els valors socials. També hi ha aspectes més immediats, materials, objectivables, com el dilema entre veritat o la tergiversació. En dic dilema perquè és una tria voluntària, que forma part de l’estil propi, i que es fa de manera conscient.

Permeteu-me exemplificar-ho amb una informació important i molt esperada: la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena. Cerco la informació aportada per un mitjà alineat en l’espanyolisme però que tradicionalment havia estat estat rigorós, i em trobo amb una ocultació de la frase més important de la sentència, que obre una nova interpretació molt rellevant per la jurisprudència europea i per al cas en concret. El punt fonamental és que per denegar una euroordre calia demostrar la falla sistèmica de la justícia d’un país però ara s’afegeix al mateix nivell, amb la conjunció “o”, si hi ha grup objectivament identificable. És a dir, que la falla no és sistèmica sinó sols contra un grup, i aquí queden obertes totes les possibilitats, un grup sexual, d’origen, o com seria el cas una minoria nacional o, si es vol, un col·lectiu ideològic com l’independentisme.

El fet que el País oculti aquesta informació, donant continuïtat moltes tergiversacions fetes en el darrer decenni, converteix aquest diari en un pamflet, si més en aquesta part de la informació. Succeeix el mateix amb l’estat espanyol, on no podem negar que hi ha un estat de dret, però que aquest es trenca completament quan ens referim al Procés. Institucions públiques i mitjans de comunicació han considerat que el fi justifica els mitjans, i que poden fer una excepció en un afer, creient que no afectarà al conjunt de la seva activitat.


Textos de Silvia Agulló, periodista d'El País i de la sentència.

Doncs això és el que no acceptaríem mai d’una empresa: la responsabilitat social ha de ser transversal, integral, no se’n poden fer excepcions. I si algun cop s’incompleix, cal rendir-ne comptes sota el lema del comply or explain, compleix o explica’t. Tingues el coratge d’explicar públicament que crearàs un forat en l’estat de dret o en el rigor informatiu perquè consideres que un concepte com la unitat de l’estat és més important que el mateix estat de dret o que el rigor informatiu.

I encara, un criteri fonamental per al periodisme, no barrejar intencionadament informació i opinió. Aquí la irresponsabilitat de les males pràctiques és dramàtica. Ho és com a principi deontològic i ètic. Però més encara per les conseqüències que comporta. Un dels reptes socials més rellevants que hauríem d’afrontar col·lectivament, al costat de la desigualtat, la diversitat i altres, és la creixent i interessada polarització social. Tant les xarxes socials com també els mitjans clàssics en son els principals culpables, juntament amb certa política que se’n val. Creant bombolles socials que no s’escolten entre elles i en un context de malestar creixent estem creant el ferment de l’enfrontament i la violència. Quan El País, percebut pels seus lectors com un mitjà seriós, tergiversa sistemàticament la informació en una matèria, està creant barreres mentals i allunyant qualsevol possibilitat de diàleg constructiu, fet que quan la falsedat té lloc sobre un conflicte nacional crea plausabilitat social sobre la discriminació xenòfoba contra un col·lectiu nacional.



Algunes reflexions relacionades sobre governança i ODS 16 al voltant del cas català:

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Reflexión con motivo de la sentencia del TJUE

  • La responsabilidad de los medios de comunicación es fundamental puesto que contribuyen a crear valores sociales y cada vez más a polarizar la sociedad en burbujas irreconciliables alimentadas por la tergiversación informativa.
  • España sigue retrocediendo en lo que se refiere al Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 16 de Naciones Unidas, que habla de paz, justicia e instituciones sólidas y pretende promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas.

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Si siglos atrás los valores de una sociedad venían conformados por la familia y por la iglesia y posteriormente también por la escuela, la intelectualidad y los movimientos sociales, hoy es evidente que el mundo corporativo es quien muestra gran capacidad y todavía desarrollándose para marcar no sólo las modas sino los referentes culturales, modelos sociales y valores de la sociedad. El marketing ha sacado nota al realizar este trabajo, que es más profundo que meramente colocar un producto en un segmento de mercado.

Dicho esto, los medios de comunicación son su correa de transmisión porque el entusiasmo interesado, el asentimiento o, por el contrario, el sentido crítico hacen que una constelación de valores sustituya a otra de forma generalizada, masiva y acelerada. La mayoría de los medios están estrechamente vinculados al poder e intensamente condicionados por los anunciantes y por la propiedad. No descubro nada nuevo.

Pero a la hora de abordar la responsabilidad de las empresas frente a la sociedad, a menudo ponemos la mirada en la empresa que hace las cosas mal y desatendemos el entorno mediático que pone en bandeja la aceptación (o aceptabilidad) social. Los medios de comunicación han renunciado a ser la voz de la sociedad, la voz de los grupos de interés, los portavoces de los colectivos que carecen de voz. Por ejemplo, la voz de las generaciones que todavía no han nacido. No les exigimos lo suficiente. O quizá piensen que no es lo que los lectores esperan. O sencillamente el perro no muerde la mano de quien le da de comer.

Pero hablar de la RSC de los medios no sólo hace referencia a cómo contribuyen a modificar los valores sociales. También existen aspectos más inmediatos, materiales, objetivables, como el dilema entre verdad o la tergiversación. Le llamo dilema porque es una elección voluntaria, que forma parte del estilo propio, y que se hace de manera consciente.

Permítanme ejemplificarlo con una información importante y muy esperada: la sentencia del TJUE sobre las prejudiciales de Llarena. Busco la información aportada por un medio alineado en el españolismo pero que tradicionalmente había sido riguroso, y me encuentro con una ocultación de la frase más importante de la sentencia, que abre una nueva interpretación muy relevante por la jurisprudencia europea y para el caso en concreto. Lo fundamental es que para denegar una euroorden había que demostrar el fallo sistémico de la justicia de un país pero ahora se añade al mismo nivel, con la conjunción “o”, si hay grupo objetivamente identificable. Es decir, que el fallo no es sistémico sino sólo contra un grupo, y ahí quedan abiertas todas las posibilidades, un grupo sexual, de origen, o cómo sería el caso una minoría nacional o, si se quiere, un colectivo ideológico como el independentismo.

El hecho de que El País oculte esta información, dando continuidad muchas tergiversaciones hechas en el último decenio, convierte a este diario en un panfleto, al menos en esta parte de la información. Lo mismo sucede con el estado español, donde no podemos negar que existe un estado de derecho, pero que éste se rompe completamente cuando nos referimos al Procés. Instituciones públicas y medios de comunicación consideran que el fin justifica los medios, y que pueden hacer una excepción en un asunto, creyendo que no afectará al conjunto de su actividad.


Textos de Silvia Agulló, periodista de El País y de la sentencia.

Pues eso es lo que nunca aceptaríamos de una empresa: la responsabilidad social debe ser transversal, integral, no se pueden hacer excepciones. Y si alguna vez se incumple, hay que rendir cuentas bajo el lema del comply or explain , cumple o explícate. Ten el coraje de explicar públicamente que vas a crear un agujero en el estado de derecho o en el rigor informativo porque consideras que un concepto como la unidad del estado es más importante que el propio estado de derecho o que el rigor informativo.

Y aún, un criterio fundamental para el periodismo, no mezclar intencionadamente información y opinión. Aquí la irresponsabilidad de las malas prácticas es dramática. Lo es como principio deontológico y ético. Pero más aún por las consecuencias que comporta. Uno de los retos sociales más relevantes que deberíamos afrontar colectivamente, junto a la desigualdad, la diversidad y otros, es la creciente e interesada polarización social. Tanto las redes sociales como los medios clásicos son los principales culpables, junto con cierta política que vale. Creando burbujas sociales que no se escuchan entre sí y en un contexto de malestar creciente estamos creando el fermento del enfrentamiento y la violencia. Cuando El País, percibido por sus lectores como un medio serio, tergiversa sistemáticamente la información en una materia,


Algunas reflexiones relacionadas sobre gobernanza y ODS 16 en torno al caso catalán (negrita para los textos en castellano):