Xiular contra una ombra del passat. Un estat decimonònic

Ahir a la nit el F.C.Barcelona va conquerir la 27a Copa del Rei, cosa que permet seguir aspirant novament al triplet. Però la notícia de la nit no va ser esportiva sinó sobre el minut previ a l'inici del partit, quan tot l'estadi del Camp Nou, amb les dues aficions del Barça i de l'Atlètic de Bilbao van xiular monumentalment l'himne espanyol, fins al punt que ni a l'estadi ni per televisió no es va poder sentir en absolut. Jo també vaig xiular, i amb el convenciment d'estar fent el que corresponia en aquest moment, en aquests moments que viu el país. Apunto unes reflexions.

Per què hi ha himne? La resposta porta implícita una altra pregunta: per què la Copa és del Rei? En altres països és senzillament la Copa, però a l'Estat espanyol es va voler mantenir continuïtat amb la Copa del Generalísimo. Si la transició hagués posat fi a tota l'herència de la dictadura segurament aquest problema no existiria. Es tracta d'una interferència de la política i una herència de règims no democràtics.

Per què s'ha xiulat l'himne? Perquè les societats civilitzades expressen de manera civilitzada els conflictes, i davant la manca de capacitat de l'Estat espanyol de donar canalització democràtica a les aspiracions dels catalans, una part d'aquests opten per mostrar el desafecte amb les institucions representatives d'aquest estat.

És ofensiu xiular un himne? La intencionalitat és el que determina si la xiulada té caràcter ofensiu. En aquest cas, de manera molt clara, no hi havia la voluntat d'ofendre les persones que senten que formen part de la nació espanyola sinó que tenia per objectiu mostrar el malestar enfront el capteniment agressiu de l'Estat espanyol contra la pluralitat nacional.

És ètic xiular? L'ètica no pot donar una resposta categòrica a una reacció com aquesta, però sí que podria considerar que és legítim que una societat mostri de manera pacífica la seva irritació i protesta quan sent que li estan trepitjant els drets i la dignitat. Encara és més així quan s'intenta canalitzar el desencontre polític per vies democràtiques, pacífiques i dialogades i la resposta és sempre el cop a la porta i l'augment de l'agressió. Xiular els elements simbòlics d'aquest estat esdevé una mostra de dignitat perquè no sembli que la seva presència és acceptada amb normalitat.

És ètic prohibir xiular? En un estat de dret on la democràcia sigui forta i arrelada ningú hauria de tenir por de les accions pacífiques de protesta, i menys de les accions que estan anunciades i se sap com es desenvoluparan i que no tenen cap conseqüència en l'ordre públic. Cap govern en un entorn democràtic no té cap dret de ficar-se en la manera d'expressar-se dels ciutadans, ja que són lliures i responsables i no súbdits mesells. És més, el govern deu respecte als ciutadans. Ordenar que s'impedeixi xiular l'himne d'Espanya, posar la llei al servei d'una creença no mata solament la separació de poders de Montesquieu, sinó que equipara Espanya a una república islàmica, perquè no són les formes, sinó els principis, allò que corregeix l'aberració de supeditar l'argument al dogma.

És legal xiular? Per descomptat, i així ho va confirmar l'Audiència Nacional en referència a les xiulades del la Final del 2009, sentenciant que no va ser "una conducta injuriosa" ni es va cometre els delictes d'"ultratge a Espanya" o "apologia de l'odi nacional". Tot i això, excedint-se de les seves funcions, potser per a protegir el seu càrrec, la sentència censura "el comportament més que desagradable que van haver de suportar els monarques i aquells que no compartien la xiulada". Per riure, però la sentència és rotunda.

És oportuna la reacció espanyolista? Depèn del que pretengués: podem dir que ha estat encertada si es pretenia precisament provocar i motivar per a una xiulada més general i més intensa. En cas que no fos aquest l'objectiu, certament no semblaria gaire intel·ligent. Prohibir la xiulada, amenaçar que se sancionaran els clubs i que hi haurà responsabilitats individuals només produeix un efecte multiplicador. Ara ja no només es xiularà l'himne. Es xiularà la prohibició de xiular-lo. Es xiularà l'amenaça de ser castigat si el xiules. En el límit del ridícul institucional, polític i jurídic, la secretària general del PP i presidenta de Castella-La Manxa, María Dolores de Cospedal, ha demanat que es desallotgi el camp si xiulen l'himne espanyol: "Si un equip no hi està conforme, doncs que no jugui". Potser com que l'Estat espanyol no existia durant l'època medieval, ara tenen la necessitat de reviure els elements d'aquells temps, i perseguir els sentiments de les persones, les expressions de les idees, com si perseguissin heretges i bruixots.

Es podia haver reaccionat diferent? Per descomptat, per exemple no donant-hi importància, fet que no l'hauria evitat però hauria temperat la protesta. O fent que també sonessin els himnes nacionals de Catalunya i Euskadi. Però això no hauria impedit alguna mena de protesta ja que el conflicte no és d'himnes sinó que es vehicula en altres terrenys on el comportament és agressiu per sistema. Des del govern espanyol, el Consell Superior d'Esports i la federació no han fet cap esforç per intentar visualitzar un escenari diferent. Per ser actius i no reactius. 

Qui falta al respecte de qui? Per citar un exemple, l'ús de la llengua. Com es pot veure a la imatge, l'arc per als campions sols està en castellà, no en català i basc, que eren els dos equips que jugaven. És un tema de respecte, i de gestió de la diversitat. Alguns diuen -i estan convençuts amb un gran sentit d'imperi!- que la llengua dels espanyols és el castellà, però resulta que la Constitució diu que el castellà és la llengua de l'Estat (no diu res que hagi de ser la llengua oficial de la societat civil!), i la competició està organitzada per una organització privada que té dret i deure de mostrar respecte. A més, si fes cas a la Constitució i no a les consignes dels qui governen també sabrien que s'hi estableix el respecte a les altres llengües, cosa que no fan. Qui falta al respecte?

I ara què? Les institucions espanyoles són víctimes de les pròpies declaracions i de l'estat d'ànim catalanòfob que han contribuït a inflar. Per això, ara no poden fer res més que anunciar mesures judicials que, d'acord amb sentències anteriors, portaran a un ridícul similar al del 9-N. Esclar que sempre poden canviar les lleis sobre la marxa amb efectes retroactius, que d'això en saben, o fer canviar les definicions del diccionari perquè pitada passi a denominar una acció terrorista, qui sap!

Si en el futur ens podem desplaçar en el temps es produiran trobades entre persones que tinguin valors molt diferents fruit dels segles que els separin. No sabem com podran reaccionar, però alguns esdeveniments com els d'ahir ens poden acostar a aquesta experiència de ciència-ficció i veure com una societat del sXXI ha de fer front a unes institucions amb una cultura decimonònica quan no directament medieval.

Fetes aquestes consideracions, esperem que mai més hàgim de xiular cap himne perquè les voluntat dels pobles es puguin expressar per mitjà dels canals democràtics fent possible que el sentit comú prevalgui.

Aquestes són algunes reflexions fetes anteriorment sobre el mateix tema:

20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic

14.5.09 Mitjans de comunicació, censura i RSE

14.5.09 Medios de comunicación, censura y RSE

16.8.13 Ètica i xiular himnes
 

La societat és conflicte. La vida és conflicte. Les societat madures, com les persones amb millors habilitats socials, no giren l'esquena al conflicte sinó que hi fan front i el gestionen. Aprendre a gestionar conflictes és signe de maduresa personal i capital social d'una comunitat. Forma part d'un aprenentatge permanent i és fonamental per a evitar que els conflictes s'enquistin, vagin reapareixent constantment, dificultin les aliances i les col·laboracions, acabin disminuint la capacitat d'una societat per orientar-se a tasques positives tant de creació de valor social com econòmic. 

Quan una demanda social àmplia, formulada democràticament i pacífica, no rep resposta, és normal que qualsevol esdeveniment públic serveixi per a expressar que la societat catalana es troba en aquest punt. Uns xiulets, en aquest context, és una reacció educada que senzillament vol fer saber al món -estat espanyol inclòs- que aquí s'està produint una situació que han de conèixer.

Certament, sembla que es fa necessari expressar davant el món que l'himne espanyol en aquests moments a Catalunya no sona per una voluntat democràtica de la seva ciutadania sinó per un imperatiu legal i una manca de plenitud democràtica. Si l'estat espanyol hores d'ara es mostrés dialogant i, com a la Gran Bretanya, amb voluntat de facilitar que la ciutadania es pronunciï, dubto que cap persona hagués xiulat l'himne espanyol. És a dir, la xiulada no era contra l'himne espanyol sinó contra les actituds que aquest estat, per la via dels successius governs, han mostrat i mostren ara mateix respecte a Catalunya. El matís és molt important per a comprendre el sentit de la protesta, per a explicar que no hi ha cap odi contra Espanya, i que de fet Espanya, en cas que Catalunya opti per la independència, haurà de ser el principal estat amic. 

PD: Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Silbar contra una sombra del pasado. Un estado decimonónico

Anoche el F.C.Barcelona conquistó la 27ª Copa del Rey, lo que permite seguir aspirando nuevamente al triplete. Pero la noticia de la noche no fue deportiva sino sobre el minuto previo al inicio del partido, cuando todo el estadio del Camp Nou, con las dos aficiones del Barça y del Atlético de Bilbao silbaron monumentalmente el himno español, hasta el punto de que ni en el estadio ni por televisión no se pudo oír en absoluto. Yo también silbé, y con el convencimiento de estar haciendo lo que correspondía en este momento, en estos momentos que vive el país. Apunto unas reflexiones.

¿Por qué hay himno? La respuesta lleva implícita otra pregunta: ¿por qué la Copa es del Rey? En otros países es sencillamente la Copa, pero en España se quiso mantener continuidad con la Copa del Generalísimo. Si la transición hubiera puesto fin a toda la herencia de la dictadura seguramente este problema no existiría. Se trata de una interferencia de la política y una herencia de regímenes no democráticos.

¿Por qué ha pitado el himno? Porque las sociedades civilizadas expresan de manera civilizada los conflictos, y ante la falta de capacidad de España de dar canalización democrática a las aspiraciones de los catalanes, una parte de estos optan por mostrar desafecto con las instituciones representativas de este estado.

¿Es ofensivo silbar un himno? La intencionalidad es lo que determina si el silbido tiene carácter ofensivo. En este caso, de manera muy clara, no había la voluntad de ofender a las personas que sienten que forman parte de la nación española sino que tenía por objetivo mostrar el malestar frente al comportamiento agresivo del Estado español contra la pluralidad nacional.

¿Es ético silbar? La ética no puede dar una respuesta categórica a una reacción como esta, pero sí podría considerar que es legítimo que una sociedad muestre de manera pacífica su irritación y protesta cuando siente que le están pisando los derechos y la dignidad. Aún es más así cuando se intenta canalizar el desencuentro político por vías democráticas, pacíficas y dialogadas y la respuesta es siempre el golpe en la puerta y el aumento de la agresión. Silbar los elementos simbólicos de este estado se convierte en una muestra de dignidad para que no parezca que su presencia es aceptada con normalidad.

¿Es ético prohibir silbar? En un estado de derecho donde la democracia sea fuerte y arraigada nadie debería tener miedo de las acciones pacíficas de protesta, y menos de las acciones que están anunciadas y se sabe cómo se desarrollarán y que no tienen ninguna consecuencia en el orden público. Ningún gobierno en un entorno democrático no tiene ningún derecho de meterse en la manera de expresarse de los ciudadanos, ya que son libres y responsables y no súbditos. Es más, el gobierno debe respeto a los ciudadanos. Ordenar que se impida silbar el himno de España, poner la ley al servicio de una creencia no mata solamente la separación de poderes de Montesquieu, sino que equipara España a una república islámica, porque no son las formas, sino los principios, lo que corrige la aberración de supeditar el argumento al dogma.

¿Es legal silbar? Por supuesto, y así lo confirmó la Audiencia Nacional en referencia a los silbidos del la Final del 2009, sentenciando que no fue "una conducta injuriosa" ni se cometió los delitos de "ultraje a España" o "apología del odio nacional". Sin embargo, excediéndose de sus funciones, tal vez para proteger su cargo, la sentencia censura "el comportamiento más que desagradable que tuvieron que soportar los monarcas y aquellos que no compartían la pitada". Para reir, pero la sentencia es rotunda.

¿Es oportuna la reacción españolista? Depende de lo que pretendiera: podemos decir que ha sido acertada si se pretendía precisamente provocar y motivar para un silbido más general y más intenso. En caso de que no fuera este el objetivo, ciertamente no parecería muy inteligente. Prohibir el silbido, amenazar que se sancionarán los clubes y que habrá responsabilidades individuales sólo produce un efecto multiplicador. Ahora ya no sólo se pitará el himno. Se pitará la prohibición de pitarlo. Se pitará la amenaza de ser castigado si silbas. En el límite del ridículo institucional, político y jurídico, la secretaria general del PP y presidenta de Castilla-La Mancha, María Dolores de Cospedal, ha pedido que se desaloje el campo si silban el himno español: "Si un equipo no está conforme, pues que no juegue". Quizá como que el Estado español no existía durante la época medieval, ahora tienen la necesidad de revivir los elementos de aquellos tiempos, y perseguir a los sentimientos de las personas, las expresiones de las ideas, como si persiguieran a herejes y brujos.

¿Se podía haber reaccionado diferente? Por supuesto, por ejemplo no dando importancia, lo que no la habría evitado pero habría templado la protesta. O haciendo que también sonaran los himnos nacionales de Cataluña y Euskadi. Pero esto no habría impedido algún tipo de protesta ya que el conflicto no es de himnos sino que se vehicula en otros terrenos donde el comportamiento es agresivo por sistema. Desde el Gobierno, el Consejo Superior de Deportes y la federación no han hecho ningún esfuerzo para intentar visualizar un escenario diferente. Por ser activos y no reactivos. 

¿Quien falta al respeto de quien? Para citar un ejemplo, el uso de la lengua. Como se puede ver en la imagen, el arco para los campeones sólo está en castellano, no en catalán y vasco, que eran los dos equipos que jugaban. Es un tema de respeto, y de gestión de la diversidad. Algunos dicen -y están convencidos con un gran sentido de imperio!- que la lengua de los españoles es el castellano, pero resulta que la Constitución dice que el castellano es la lengua del Estado (no dice nada que tenga que ser la lengua oficial de la sociedad civil!), y la competición está organizada por una organización privada que tiene derecho y deber de mostrar respeto. Además, si hiciera caso a la Constitución y no a las consignas de quienes gobiernan también sabrían que se establece el respeto a las otras lenguas, lo que no hacen. ¿Quien falta al respeto?

¿Y ahora qué? Las instituciones españolas son víctimas de las propias declaraciones y del estado de ánimo catalanófobo que han contribuido a inchar. Por ello, ahora no pueden hacer nada más que anunciar medidas judiciales que, de acuerdo con sentencias anteriores, llevarán a un ridículo similar al del 9-N. Claro que siempre pueden cambiar las leyes sobre la marcha con efectos retroactivos, que de esto saben, o ¡mandar cambiar las definiciones del diccionario para pitada pase a significar una acción terrorista, quien sabe!
 

Si en el futuro nos podemos desplazar en el tiempo se producirán encuentros entre personas que tengan valores muy diferentes fruto de los siglos que los separen. No sabemos cómo podrán reaccionar, pero algunos eventos como los de ayer nos pueden acercar a esta experiencia de ciencia ficción y ver como una sociedad del sXXI debe hacer frente a unas instituciones con una cultura decimonónica cuando no directamente medieval.

Hechas estas consideraciones, esperamos que nunca más tengamos que pitar ningún himno porque las voluntad de los pueblos se puedan expresar a través de los canales democráticos haciendo posible que el sentido común prevalezca.

Estas son algunas reflexiones hechas anteriormente sobre el mismo tema:

20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic

14.5.09 Mitjans de comunicació, censura i RSE

14.5.09 Medios de comunicación, censura y RSE

16.8.13 Ètica i xiular himnes

 

La sociedad es conflicto. La vida es conflicto. Las sociedad maduras, como las personas con mejores habilidades sociales, no dan la espalda al conflicto sino que hacen frente y lo gestionan. Aprender a gestionar conflictos es signo de madurez personal y capital social de una comunidad. Forma parte de un aprendizaje permanente y es fundamental para evitar que los conflictos se enquisten, vayan reapareciendo constantemente, dificulten las alianzas y las colaboraciones, acaben disminuyendo la capacidad de una sociedad para orientarse a tareas positivas tanto de creación de valor social como económico. 

Cuando una demanda social amplia, formulada democráticamente y pacífica, no recibe respuesta, es normal que cualquier evento público sirva para expresar que la sociedad catalana se encuentra en este punto. Unos silbidos, en este contexto, es una reacción educada que sencillamente quiere hacer saber al mundo -estado español incluido- que aquí se está produciendo una situación que deben conocer.

Ciertamente, parece que se hace necesario expresar ante el mundo que el himno español en estos momentos en Cataluña no suena por una voluntad democrática de su ciudadanía sino por un imperativo legal y una falta de plenitud democrática. Si el estado español a estas alturas se mostrara dialogante y, como Gran Bretaña, con voluntad de facilitar que la ciudadanía se pronuncie, dudo que ninguna persona hubiera pitado el himno español. Es decir, el silbido no era contra el himno español sino contra las actitudes que este estado, por la vía de los sucesivos gobiernos, han mostrado y muestran ahora mismo respecto a Cataluña. El matiz es muy importante para comprender el sentido de la protesta, para explicar que no hay odio contra España, y que de hecho España, en caso de que Cataluña opte por la independencia, deberá ser el principal estado amigo.

Cambiar las definiciones del diccionario por intereses políticos

[ca] Canviar les lleis sobre la marxa, "enmig del partit", és una pràctica de mal govern. L'estat espanyol mostra estar fora del món occidental quan actua així, com per exemple amb lleis retroactives que van penalitzar les inversions en renovables. El que algunes persones desconeixen és que entre les estratagemes de l'estat espanyol per a articular la seva política de baixos fons també hi cap el canvi de les definicions del diccionari, com es mostra en aquest article. I és que sols a Espanya pot passar que els parlaments governats per nacionalistes espanyols decideixin fins i tot sobre les llengües, en contra dels criteris filològics i científics internacionals, en una actitud medieval allunyada segle XXI. Els llatinoamericans haurien de ser coneixedors de com es manipula la seva llengua amb nocturnitat, per part dels qui pensen que la llengua és propietat seva mentre que els llatinoamericans són parlants de segona.


[es] Cambiar las leyes sobre la marcha, "en medio del partido", es una práctica de mal gobierno. El estado español muestra estar fuera del mundo occidental cuando actúa así, como por ejemplo con leyes retroactivas que penalizaron las inversiones en renovables. Lo que algunas personas desconocen es que entre las estratagemas de España para articular su política de bajos fondos también cabe el cambio de las definiciones del diccionario, como se muestra en este artículo. Y es que sólo en España puede pasar que los parlamentos gobernados por nacionalistas españoles decidan incluso sobre las lenguas, en contra de los criterios filológicos y científicos internacionales, en una actitud medieval alejada del siglo XXI. Los latinoamericanos deberían ser conocedores de cómo se manipula su lengua con nocturnidad, por parte de los que piensan que la lengua es de su propiedad mientras los latinoamericanos son hablantes de segunda.



Todo sobre las enmiendas del DRAE2014 contra el proceso catalán

En esta entrada, ofrecemos al lector una recopilación de las publicaciones en medios e instituciones catalanes, vascos y uruguayos sobre las enmiendas en la ya nueva edición del Diccionario de la lengua española (DRAE2014), deliberadamente realizadas por la RAE (al parecer, sin contar con el debido consenso interacadémico) para servir a los tribunales de justicia españoles contra el proceso soberanista catalán, una utilidad que probablemente ha motivado que, de manera inusitada en la historia de la institución, la RAE haya avanzado la publicación del DRAE sobre la fecha prevista.

No olvidemos que el DRAE ha sido utilizado en múltiples ocasiones también por el Tribunal Constitucional español para dirimir el sentido propio de palabras clave (sean términos comunes o especializados) en el cuerpo legal o en una causa. En 1989, por poner un solo ejemplo, el DRAE sirvió al Tribunal Constitucional para dictar una resolución a favor del Gobierno central en una litigio competencial con la Generalitat de Cataluña, gracias a su uso para esclarecer el sentido literal de competencia participativa.

Así pues, una vez suspendidos cautelarmente por el Tribunal Constitucional español la ley catalana de consultas populares no refrendarias y el decreto de convocatoria de una consulta no vinculante de autodeterminación en Cataluña, prevista para el 9 de noviembre de este año, el DRAE es el instrumento auxiliar que faltaba para el bloqueo legal del proceso catalán que la maquinaria del Estado español ha puesto en marcha con también inusitada urgencia.

Las enmiendas aludidas afectan a las siguientes baterías de términos:

1. Términos político-jurídicos:

administración, autodeterminación, autodeterminista, autogobierno, ciudadano, consulta popular, democracia (y subentrada democracia directa), estado (y subentradas E. asociado, E. autonómico, E. de derecho, E. federal, e. de alarma, e. de excepción, e. de guerra, e. de sitio), mayoría silenciosa, plebiscito, referéndum, soberanía, soberanía nacional y somatén

2. Términos relacionados con los conceptos de nación, de patria, de patriotismo y con la tipología de nacionalismos:

argentinismo, argentinidad; bolivianismo, bolivianidad; chilenismo, chilenidad; colombianismo, colombianidad; costarriqueñismo, costarriqueñidad; cubanismo, cubanidad; dominicanismo, dominicanidad; ecuatorianismo, ecuatorianidad; españolismo, españolidad; filipinismo, filipinidad; guatemaltequismo, guatemalidad; hondureñismo, hondureñidad; mejicanismo, mejicanidad; mexicanismo, mexicanidad; nicaraguanismo, nicaraguanidad; panameñismo, panameñidad; paraguayismo, paraguayidad; peruanismo, peruanidad; puertorriqueñismo, puertorriqueñidad; salvadoreñismo, salvadoreñidad; uruguayismo, uruguayidad; venezolanismo, venezonalidad, aberzale/abertzale; antiespañol; antiespañolismo; antiespañolismo; homogeneizador y nacionalismo.

Todos los periodistas, académicos de la Secció Filològica del Institut d'Estudis Catalans y lingüistas que firman las entrevistas, los artículos y las ponencias siguientes han sido calificados por el director de la RAE, don José Manuel Blecua, de «lenguas viperinas» en la rueda de prensa de presentación del acelerado DRAE2014, al tiempo que enfatizaba su preferencia por la palabra libertad, porque, a su particular entender, está «regida por la ley», se supone que la española:

• Josep Casullera: «La RAE canviarà el significat del mot 'referèndum' amb vista al 2014», http://www.vilaweb.cat/noticia/4072161/20130109/rae-canviara-significat-mot-referendum-vista-2014.html
• Òscar Palau Just: «Cop de Diccionari. Filologia política espanyola». Barcelona: El Punt-Avui, 18/02/2013, núm. 12743, pp. 4-6. Versió digital: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/620684-filologia-politica-espanyola.html (Se adjunta pdf de la versión en papel.)
• David de Montserrat: «Totalitarisme lexicogràfic». http://in.directe.cat/david-de-montserrat/blog/9523/totalitarisme-lexicografic
• Màrius Serra: «Legislar la semàntica». http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20130128/54363172727/marius-serra-legislar-la-semantica.html
• Josep Casullera: «'Segons la RAE, ja som en un potencial estat de setge'» http://www.vilaweb.cat/noticia/4179669/20140318/rae-som-potencial-setge.html
• Gemma Aguilera: «La RAE combat el catalanisme des de les pàgines del diccionari» http://www.naciodigital.cat/noticia/68652/rae/combat/catalanisme/des/pagines/diccionari
• Y: http://www.naciodigital.cat/noticia/68665/silvia/senz/es/molt/greu/submissio/institucions/catalanes/rae
• AitziberLaskibar Lizarribar: «Hiztegi kolpea». Andoainen: Berria, 31/05/2014, pp. 16-17. Versió digital: http://www.berria.eus/paperekoa/1828/017/001/2014-05-31/hiztegi_kolpea.htm (Se adjunta pdf de la versión en papel.)
• Mònica Terribas (Catalunya Ràdio), entrevista a historiadores y lingüistas sobre «Llibres d'història i diccionaris manipulats i tergiversats», http://www.catradio.cat/audio/820926/Historia-manipulada-o-tergiversada (desde minuto 15, especialmente).
• Ricardo Soca: «RAE altera el Diccionario sin consultar academias americanas» http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2014/mayo/senz.html
• Mesa redonda de la Scaterm en el IEC: S. Senz y M. Alberte: «Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE2014 contra el procés català» https://www.youtube.com/watch?v=eEd7bodSd9g (desde min. 23).
• Contenido completo de la ponencia, con un análisis detenido de las enmiendas: Silvia Senz Bueno: «Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE 2014 contra el procés català», en Miquel Strubell i Trueta (cur.): La terminologia instrumentalitzada. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 21-39.

Silvia Senz en 17:14
miércoles, 1 de octubre de 2014
Font: http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com

Acords comercials i el poder de les grans empreses

Les negociacions dels tractats comercials plantegen un temor bastant fonamentat: les grans empreses estan a les portes d'imposar als governs sobirans unes condicions ara il·legals, emparant-se en el text d'aquests acords comercials. I amb gran opacitat sobre els termes dels acords i les seves conseqüències.

Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d'Economia i professor a la Universitat de Colúmbia, comenta amb claredat aquest fet en següent article en ELPAIS.com: El control ocult de les empreses

"Les regles i regulacions determinen en quin tipus d'economia i societat viuen les persones. Aquestes regles i regulacions afecten el poder de negociació relatiu, amb importants implicacions per a la desigualtat, que és un problema creixent a tot el món. La pregunta és si hem de permetre que les companyies riques usin disposicions ocultes en els anomenats acords de comerç per a dictar com viurem en el segle XXI. Espero que els ciutadans als EUA, Europa, i el Pacífic responguin amb un rotund no".

Acuerdos comerciales y el poder de las grandes empresas

Las negociaciones de los tratados comerciales plantean un temor bastante fundamentado: las grandes empresas están a las puertas de imponer a los gobiernos soberanos unas condiciones ahora ilegales, amparándose en el texto de estos acuerdos comerciales. Y con gran opacidad sobre los términos de los acuerdos y sus consecuencias.

Joseph E. Stiglitz, premio Nobel de Economía y profesor en la Universidad de Columbia, comenta con claridad este hecho en siguiente artículo en ELPAIS.com: El control oculto de las empresas

"Las reglas y regulaciones determinan en qué tipo de economía y sociedad viven las personas. Dichas reglas y regulaciones afectan el poder de negociación relativo, con importantes implicaciones para la desigualdad, que es un problema creciente en todo el mundo. La pregunta es si debemos permitir que las compañías ricas usen disposiciones ocultas en los llamados acuerdos de comercio para dictar cómo vamos a vivir en el siglo XXI. Espero que los ciudadanos en EE UU, Europa, y el Pacífico respondan con un rotundo no."

No incinerar materials reciclables, de sentit comú

L'adopció de criteris ambientals és sovint vista per algunes empreses com una dificultat afegida als seus processos productius. Lamentablement no tothom canvia el color de les ulleres per a saber captar-hi les oportunitats que se'n desprenen.

A més, hi ha requeriments que formen part del sentit comú. Un exemple seria la incineració de materials que siguin reciclables. Un model productiu que requereixi la destrucció per incineració de restes de productes o deixalles no és forma part del que hauria de ser el model de les properes dècades, perquè es basa en una gran ineficiència.

En aquest sentit, el Govern de Gal·les ha presentat un projecte de llei per a revisió, que inclou la prohibició de la incineració de materials reciclables. El projecte de llei, que va ser presentat a l'Assemblea Nacional de Gal·les l'11 de maig de 2015, s'ha creat per planificar i gestionar els recursos naturals de Gal·les d'una manera més sostenible i col·laborativa. El seu objectiu és aconseguir-ho a través d'una sèrie d'accions, entre les quals es troben:

• la creació d'una política nacional sobre els recursos a Gal·les, que marqui les "prioritats i oportunitats clau per a la gestió sostenible d'aquests",
• publicar amb assiduïtat un informe sota el nom "Estat dels Recursos Naturals",
• assegurar l'existència d'un "servei complet de recollida separada per als materials reciclables",
• prohibir recursos i materials reciclables de les instal·lacions de tractament tèrmic per augmentar i promoure el reciclatge,
• la prohibició d'eliminar els residus d'aliments per impulsar el reciclatge dels mateixos,
• cobrar per les bosses de plàstic i establir un impost sobre els minoristes, que al seu torn donin els guanys a "bones causes",
• reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 80% en 2050 i l'establiment d'objectius intermedis cada any per poder complir amb aquest percentatge;
• establir nous pressupostos per al carboni.

S'espera que la legislació final rebi la sanció real a la primavera de 2016, mentre que els reglaments pertinents per aplicar les normes del projecte de llei, es faran a partir de gener de 2017.

Podríem pensar que tant de bo no fos necessari regular aquesta mena de prohibicions perquè el conjunt del teixit empresarial apliqués tant el sentit comú i cerqués tant l'eficiència que no calgués. Però sabem que no és així, de manera que cal regular i forçar. Les empreses haurien d'entendre aquesta obligació com un nou marc on de cop totes les empreses saben que han de competir amb les mateixes eines, de manera que cap pugui treure l'avantatge competitiu d'un model insostenible.

Algunes empreses es poden avançar per raons de responsabilitat i d'eficiència; però és l'obligació legal el que permet que totes de cop -excepte les que assumeixin córrer el risc de vulnerar la legalitat- hagin de fer el pas a una gestió eficient. Això és un repte empresarial fantàstic, perquè obliga a excel·lir, a innovar, a canviar, a competir, i a fer-ho en un marc d'igualtat davant la llei, i a més, fer una cosa que és de sentit comú.

El restaurant Loidi organitza un còctel a benefici de la Fundació Esclerosi Múltiple

• Gràcies a la col·laboració de DKV Assegurances, avui hem assistit a un acte al restaurant Loidi amb el xef Martín Berasategui.
• L'acte formava part de la col·laboració del restaurant en la campanya La Forquilla solidària, promoguda per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).

Foto: Josep Maria Canyelles i Joan Piñol, respectivament coordinador i secretari de Respon.cat.

El restaurant Loidi organitza un còctel a benefici de la FEM i tindrà un plat solidari a la carta

El restaurant Loidi de Barcelona ha presentat aquest dimecres 27 de maig un còctel-sopar solidari en col·laboració amb la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM). 

El sopar, coincidint amb el Dia Mundial de l'Esclerosi Múltiple i ha estat el punt de partida de la campanya La Forquilla solidària, que implica els restaurants en la lluita contra l'esclerosi múltiple. Loidi és el primer establiment que se suma a aquesta iniciativa elaborant un plat que destina 50 cèntims al manteniment dels serveis de neurorehabilitació de la Fundació Esclerosi Múltiple. La Forquilla solidària amb l'EM que Loidi ha incorporat a la seva carta és un plat elaborat a base de raviolis amb brandada de bacallà fumat amb tapenade d'olives negres d'Aragó.

Informació al web de la FEM

Preparant des de Catalunya el COP21 que tindrà lloc a París a final d'any #CATtoCOP21

Del 30 de novembre al 11 de desembre de 2015 tindrà lloc a París la 21ena Conferència de les Parts (COP 21) sobre canvi climàtic en el marc de les Nacions Unides, una reunió cabdal a l’hora de marcar l’agenda i adquirir els compromisos necessaris per fer front a un dels principals reptes de la societat contemporània, el canvi climàtic.

En aquest context, i en el marc de la celebració a Barcelona de la Carbon Expo, ha tingut lloc al CaixaForum  una jornada amb destacats experts i representants institucionals, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

L'acte pretén fomentar el debat en relació amb els grans reptes que es plantegen en vistes a la COP21. En el marc de l'acte es presentarà l’agenda internacional i catalana vers la COP21.

Catalunya és un actor de referència en la lluita contra el canvi climàtic, i ocupa la vicepresidència de la xarxa de governs regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD). Josep Enric Llevot, secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha justificat la rellevància del paper dels governs subestatals per a contribuir en aquest repte global. Ha posat com a exemple que mes del 70% de les emissions corresponen a àmbits competencials dels governs subestatals com el transport, l'agricultura, les deixalles...

Llevot ha indicat que la diagnosi de l'IPCC és de caràcter global, i Catalunya i altres territoris subestatals es van plantejar de fer-ne una aplicació territorial. En el cas de Catalunya ja s'està en el tercer informe, que permet analitzar on ens trobem i què cal fer. També es forma part del Climate Group, que permet fer un benchmarking entre territoris compromesos. La setmana passada, Catalunya va formalitzar acords de col·laboració amb diferents regions del Canadà, Estats Units, Mèxic i Brasil, per a contribuir a mitigar emissions i lluitar contra el canvi climàtic. A partir de les visions de què passarà, s'ha planificat per a Catalunya un Pla d'acció, així com un Projecte de Llei de Canvi Climàtic, que ara està a exposició pública. Aquest projecte pretén coordinar les polítiques del conjunt del Govern, disposar d'uns mínims per a cadascun dels sectors, i crear un fons a partir de mesures fiscals. Llevot espera que aquesta llei pugui tirar endavant a pesar de la complicació per les dates i la proximitat electoral.

Per part del sector acadèmic, Mariano Marzo, professor de la Universitat de Barcelona i conseller del CADS, ha destacat que l'acadèmia també està implicada en aquest procés, tant a nivell de coneixement identificant les causes com preveient els reptes de futur i aportant solucions. Marzo ha apostar per inversió en coneixement, per la innovació i desenvolupament. Ha demanat apartar els discursos massa autocomplaents i tocar de peus a terra, tot alertant de la poca capacitat d'aprenentatge davant el previsible repunt del sector de la construcció a casa nostra.

Prèviament han intervingut John Kilani, director d'UNFCCC Mecanismes de Desenvolupament Sostenible, que ha explicat els quatre pilars del COP21, i ha demanat de no atendre tant als reptes com a les oportunitats. Robert Mauri, president del COP21, conseller de Desenvolupament Sostenible i Industrial a l'Ambaixada de França a Madrid, ha explicat algunes iniciatives del govern francès, com les relacionades amb l'habitatge; i Kruskaia Sierra-Escalante, responsable de Blended Climate Finance del Banc Mundial – IFC.

Per a aportar una visió per part del sector privat, ha intervingut Marta Anglada, Ecoloeconomia i Sostenibilitat,  Ferrer. Anglada ha defensat que cal la implicació dels tres sectors, governs, acadèmics i empresarial, perquè afecta a tothom. Ha indicat que té el ple suport de la direcció de Ferrer, cosa que ha exemplificat amb la importància que se li atorga des del lideratge directiu en el seu cas. Les empreses que ara per ara no hagin fet res sobre canvi climàtic i s'hi vulguin posar tot just ara o després del COP21 van molt tard. Cal que les empreses es formin, comprenguin, i actuïn. La compensació està molt bé però invertir en mitigació, en innovació. Sense aquest esforç no aconseguirem el repte de rebaixar els dos graus. Anglada ha lamentat que fins ara les inversions ambientals es podien desgravar, però ara aquesta mesura ha desaparegut, fet que dificulta més el compromís. Ferrer ha fet un edifici logístic amb la certificació Leed Or, i considera que també cal atendre les emissions de la cadena de proveïment. Ara han aprovat una estratègia de Canvi Climàtic que afecta totes les seus i operacions de Ferrer, i ho estan fent amb gent de la casa, fet que suposa una millor gestió del canvi.

L'acte ha estat presentat i moderat per Manuel Manonelles, director general d’Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat de Catalunya.

En el torn d'intervencions dels assistents, Miquel Nadal, del RACC, ha aportat la visió dels usuaris, entenent que volen dues coses: per una banda, l'equitat o consistència, que tots paguem el mateix i tractem tothom igual, amb l'exemple de les diferències entre benzina i gasoil en preu i emissions, i també en funció de qui el compra. Per altra banda, la simplicitat, ja que sovint es parla més de nous mecanismes enlloc de reordenar i simplificar allò que ja tenim.

Fins als c...... de l'Agència Tributària Espanyola. Algú em diu què he de fer?

Acabo de rebre fa un minut aquest correu del meu gestor, que diu literalment això. Des de fa anys, el meu gestor té la instrucció meva de complir la norma sense cercar cap instrumentació que intenti burlar la llei. Però vés per on que mai sé com s'aplica el compliment de la llei en un Estat espanyol que en moltes de les seves dimensions és una estructura i un concepte immoral, i que en la dimensió tributària és una maquinària concebuda per perseguir els que estem dins del sistema i que podem cometre algun error fruit d'interpretacions que estan induïdes per un sistema basat en la inseguretat jurídica, la impossibilitat de saber què està ben o mal fet, i la reserva que es fan el funcionaris del sistema tributaria d'una enorme dosi de subjectivitat en funció de com els caus, en funció de l'atzar, en funció del territori, o bé en funció dels objectius de resultats que els assignen.

Literal:


hola Josep Maria,

he revisat tots el certificats que m'has portat
pràcticament tothom ha declarat els serveis que has fet de xerrades o cursos (les factures sense IVA) com a rendiments d'activitats econòmiques, quan realment son rendiments de treball
tenim dos opcions:

1.-declarar correctament els rendiments, segons la comptabilitat i les llistes que tu ens envies, posant imports correctes a activitats econòmiques i a rendiments de treball
     el problema d'aquesta opció és que Hisenda et pot fer un requeriment per explicar perquè has declarat uns ingressos d'activitats inferiors als que ells tenen informats, però això es pot justificar sense problemes
2.-declarar segons els certificats i les dades fiscals, més ingressos d'activitats econòmiques, encara que no és correcte
     el problema d'aquesta opció és que et poden fer un requeriment de IVA, els imports declarats en renda son inferior als declarats en IVA i, d'entrada, poden reclamar aquesta diferència de IVA no ingressat de les dos opcions, en cas de requeriments nosaltres pensem que la 1a opció és més probable però també és aquesta opció la correcta, la real i es pot justificar sense problemes

que en penses, quina opció triem? 

PD: espero que aviat puguem fotre el camp d'aquest Estat que està literalment concebut per fomentar la corrupció i les males pràctiques. Quines ganes de ser un Estat modern, europeu, avançat, orientat al bé comú!
PD2: i no és broma, aquestes discrepàncies ja m'han comportat molt serioses inspeccions, que algun dia explicaré

Hasta los c...... de la Agencia Tributaria Española. ¿Alguien me dice qué debo hacer?

Acabo de recibir hace un minuto este correo de mi gestor, que dice literalmente esto. Desde hace años, mi gestor tiene la instrucción mi cumplir la norma sin buscar ninguna instrumentación que intente burlar la ley. Pero mira por dónde que nunca sé cómo se aplica el cumplimiento de la ley en un Estado español que en muchas de sus dimensiones es una estructura y un concepto inmoral, y que en la dimensión tributaria es una maquinaria concebida para perseguir a los que estamos dentro del sistema y que podemos cometer algún error fruto de interpretaciones que están inducidas por un sistema basado en la inseguridad jurídica, la imposibilidad de saber qué está bien o mal hecho, y la reserva que se hacen funcionarios del sistema tributario de una enorme dosis de subjetividad en función de cómo les caes, en función del azar, en función del territorio, o bien en función de los objetivos de resultados que les asignan.  

Literal (traducido del catalán):  

hola Josep Maria, he revisado todos los certificados que me has traído, prácticamente todo el mundo ha declarado los servicios que has hecho de charlas o cursos (las facturas sin IVA) como rendimientos de actividades económicas, cuando realmente son rendimientos de trabajo tenemos dos opciones: 

1.-declarar correctamente los rendimientos, según la contabilidad y las listas que tú nos envías, poniendo importes correctos a actividades económicas y rendimientos de trabajo      el problema de esta opción es que Hacienda te puede hacer un requerimiento para explicar porque has declarado unos ingresos de actividades inferiores a los que ellos tienen informados, pero esto se puede justificar sin problemas  

2.-declarar según los certificados y los datos fiscales, más ingresos de actividades económicas, aunque no es correcto      el problema de esta opción es que te pueden hacer un requerimiento de IVA, los importes declarados en renta sueño inferior a los declarados en IVA y, de entrada, pueden reclamar esta diferencia de IVA no ingresado de las dos opciones, en caso de requerimientos nosotros pensamos que la 1ª opción es más probable pero también es esta opción la correcta, la real y se puede justificar sin problemas que piensas, qué opción elegimos?   

PD: espero que pronto podamos largarnos de este Estado que está literalmente concebido para fomentar la corrupción y las malas prácticas. ¡Qué ganas de ser un Estado moderno, europeo, avanzado, orientado al bien común!
PD2: y no es broma, estas discrepancias ya me han comportado muy serias inspecciones, que algún día explicaré 

Canyelles a Andorra: "les empreses han de ser sensibles a allò que la societat espera d'elles, aportant valor real"

L'especialista en responsabilitat social d'empreses i organitzacions, Josep Maria Canyelles, ha ofert aquest dijous una conferència en el marc de l'acte de lliurament dels premis en memòria d'Antoni Rogel de la FAAD.

L’acte ha tingut lloc davant de més d’un centenar d’assistents entre els quals dos ministres del govern i altres representants institucionals, i els màxims representants de la Confederació Empresarial d’Andorra i la Cambra de Comerç d’Andorra.

Canyelles ha apostat per generar un "espai de confiança" i fer que les empreses "perdin la por" a la contractació de persones amb discapacitat. Segons el ponent, es tracta de cercar el millor talent d'acord amb les necessitats de cada feina i també potenciar organitzacions que puguin exercir d'intermediàries en la integració laboral d'aquest col·lectiu.

La Responsabilitat Social Empresarial s'ha d'exercir per disposar de millors organitzacions "no per bona fe". Així s'ha expressat l'especialista de Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles, que ha indicat que petites, mitjanes empreses i autònoms poden aplicar criteris amb una "actitud de respecte" envers la societat.

Les empreses que segueixen aquests criteris, ha dit Canyelles, "acaben rebent el premi de la societat" que es tradueix en la confiança i l'interès dels clients, la captació i la retenció del client i, al final, una "oportunitat pel negoci". Es tracta de tractar bé a la clientela, als treballadors, tenir actituds de transparència, mostrar els impactes de l'empresa sobre el medi ambient i en la societat o el respecte i la consciència amb col·lectius amb necessitats especials, entre altres. Si se segueixen aquests criteris positius de respecte social "els beneficis acabaran sent un reflex del bon funcionament de l'empresa", ha assegurat.

D'altra banda, Canyelles ha afirmat que les polítiques públiques són necessàries per a determinats col·lectius que tenen dificultats d'integració social i laboral, però segons l'expert cal anar més enllà del marc legal i les empreses "han de ser sensibles a allò que la societat espera d'elles, aportant valor real per la societat".

Així, per exemple, ha indicat que es pot valorar la contractació de discapacitats per determinades habilitats que poden mostrar en el desenvolupament d'algunes tasques i per la seva motivació. Tot i així, s'ha d'intentar que no suposi un problema per a l'empresa i per això es pot optar per organitzacions o empreses d'integració que ajudin a aquest procés i se'n facin corresponsables.

Canyelles ha acabat la seva intervenció fent referència a la necessitat que organitzacions de tota mena, grans i petites, públiques, privades o socials, gestionin la seva respectiva responsabilitat social, com a manera de construir un Territori Socialment Responsable, uns pobles positius, una societat positiva, un país positiu i socialment responsable. En aquest sentit, ha explicat que a Catalunya un grup d'empreses molt diverses han constituït l'associació Respon.cat, una iniciativa empresarial per al foment de l'RSE.

En acabar la conferència s'han lliurat els premis de la Federació Andorrana d'Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) en memòria d'Antoni Rogel. "volen reconèixer l'esperit de lluita que va tenir Antoni Rogel, de reivindicació dels discapacitats, que ha de seguir", ha dit el gerent de la FAAD, Jacint Risco. Enguany, s'ha premiat l'esportista Albert Llovera i l'exgerent de la Federació, Joaquim Juan.

Repercussió als mitjans:


Entrevista a Josep Maria Canyelles a Ràdio Nacional d'Andorra [CONTÉ ÀUDIO] El programa "Cara o Creu" de Ràdio Nacional d'Andorra, presentat per Lourdes Prat, ha entrevistat Josep Maria Canyelles aquest divendres 22 de maig: Entrevista amb Josep Maria Canyelles

Andorra Difusió, el web de Ràdio i Televisió d'Andorra: [CONTÉ VÍDEO] ...La conferència prèvia al lliurament de premis va anar a càrrec de Josep Maria Canyelles, especialista en excel·lència i responsabilitat de les empreses. El tema era la responsabilitat social, és a dir, els drets i els deurs de cada empresa cap a la societat en la qual està emmarcada...

Diari ARA Andorra: "Perdre la por" a la contractació de discapacitats. L'expert en Responsabilitat Social Empresarial, Josep Maria Canyelles, aposta per crear un "espai de confiança" perquè les empreses puguin contractar persones de col·lectius amb diversitat funcional per les seves habilitats en determinades tasques sense que suposi un problema...


Diari Bon Dia: L’atenció a la diversitat ofereix a les empreses més opcions d’èxit. Escrit per: M. S. C. Una empresa, sigui una gran corporació o una PIME, si no és capaç de gestionar la diversitat perd oportunitats. Aquest és l’avís que va llançar ahir l’expert en responsabilitat social de les empreses, administracions i organitzacions del tercer sector Josep Maria Canyelles al teixit econòmic del país. Convidat per la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD),

Diari d'Andorra: Insten l’empresariat a “perdre la por” a contractar persones discapacitades. Gerard del Castillo - Andorra la Vella - 22/05/2015. L'especialista en responsabilitat social i organitzacions Josep Maria Canyelles va instar ahir els empresaris andorrants a "perdre la por" a contractar persones discapacitades... (subscriptors)

Fòrum.Ad. La FAAD treballa en un pla d'integració amb col·laboració de la CEA i la Cambra de Comerç.

Ara.ad. Nou pas cap a la integració laboral dels discapacitats.

Entrevista a Josep Maria Canyelles a Ràdio Nacional d'Andorra

El programa "Cara o Creu" de Ràdio Nacional d'Andorra, presentat per Lourdes Prat, ha entrevistat Josep Maria Canyelles aquest divendres 22 de maig: 

Entrevista amb Josep Maria Canyelles

Josep Maria Canyelles, especialista en excel·lència i responsabilitat de les empreses. Ens parla de la responsabilitat social, els drets i els deures de cada empresa cap a la societat en la qual està emmarcada.

Podeu sentir el podcast de l'entrevista a RTVA.ad o al nostre servidor.

Canyelles en Andorra: "las empresas deben ser sensibles a lo que la sociedad espera de ellas, aportando valor real"

El especialista en responsabilidad social de empresas y organizaciones, Josep Maria Canyelles, ha ofrecido este jueves una conferencia en el marco del acto de entrega de los premios en memoria de Antonio Rogel de la FAAD. 

 

El acto ha tenido lugar ante de más de un centenar de asistentes entre los que dos ministros del gobierno y otros representantes institucionales, y los máximos representantes de la Confederación Empresarial de Andorra y la Cámara de Comercio de Andorra.  

 

Canyelles ha apostado por generar un "espacio de confianza "y hacer que las empresas" pierdan el miedo "a la contratación de personas con discapacidad. Según el ponente, se trata de buscar el mejor talento de acuerdo con las necesidades de cada trabajo y también potenciar organizaciones que puedan ejercer de intermediarias en la integración laboral de este colectivo. 

 

La Responsabilidad Social Empresarial se debe ejercer para disponer de mejores organizaciones "no meramente por buena fe". Así se ha expresado el especialista de Responsabilidad Global, Josep Maria Canyelles, que ha indicado que pequeñas, medianas empresas y autónomos pueden aplicar criterios con una "actitud de respeto" hacia la sociedad.  

 

Las empresas que siguen estos criterios, ha dicho Canyelles, "acaban recibiendo el premio de la sociedad" que se traduce en la confianza y el interés de los clientes, la captación y la retención del cliente y, al final, una "oportunidad para el negocio". Se trata de tratar bien a la clientela, a los trabajadores, tener actitudes de transparencia, mostrar los impactos de la empresa sobre el medio ambiente y en la sociedad o el respeto y la conciencia con colectivos con necesidades especiales, entre otros. Si se siguen estos criterios positivos de respeto social "los beneficios terminarán siendo un reflejo del buen funcionamiento de la empresa", aseguró.  

 

Por otra parte, Canyelles ha afirmado que las políticas públicas son necesarias para determinados colectivos que tienen dificultades de integración social y laboral, pero según el experto hay que ir más allá del marco legal y las empresas "deben ser sensibles a lo que la sociedad espera de ellas, aportando valor real para la sociedad".  

 

Así, por ejemplo , indicó que se puede valorar la contratación de discapacitados por determinadas habilidades que pueden mostrar en el desarrollo de algunas tareas y por su motivación. Aún así, hay que intentar que no suponga un problema para la empresa y para ello se puede optar por organizaciones o empresas de integración que ayuden a este proceso y se hagan corresponsables.

Canyelles ha terminado su intervención haciendo referencia a la necesidad de que organizaciones de todo tipo, grandes y pequeñas, públicas, privadas o sociales, gestionen su respectiva responsabilidad social, como manera de construir un Territorio Socialmente Responsable, unos pueblos positivos, una sociedad positiva, un país positivo y socialmente responsable. En este sentido, ha explicado que en Cataluña un grupo de empresas muy diversas han constituido la asociación Respon.cat, una iniciativa empresarial para el fomento de la RSE.  

 

Al terminar la conferencia se han entregado los premios de la Federación Andorrana de Asociaciones de Personas con Discapacidad (FAAD) en memoria de Antoni Rogel. "Quieren reconocer el espíritu de lucha que tuvo Antonio Rogel, de reivindicación de los discapacitados, que debe seguir", dijo el gerente de la FAAD, Jacint Risco. Este año, se ha premiado el deportista Albert Llovera y el ex gerente de la Federación, Joaquín Juan.  

 

Repercusión en los medios: 

 

Entrevista a Josep Maria Canyelles a Radio Nacional de Andorra [CONTIENE AUDIO] El programa " Cara o Creu" de Ràdio Nacional d'Andorra, presentado por Lourdes Prat, ha entrevistado Josep Maria Canyelles este viernes 22 de mayo: Entrevista a Josep Maria Canyelles

 

 

 

Andorra Difusió, el web de Ràdio i Televisió d'Andorra: [CONTIENE VÍDEO] ... La conferencia previa al entrega de premios corrió a cargo de Josep Maria Canyelles, especialista en excelencia y responsabilidad de las empresas. El tema era la responsabilidad social, es decir, los derechos y los deberes de cada empresa hacia la sociedad en la que está enmarcada... 

 

 

 

Diario ARA Andorra: "Perder el miedo" a la contratación de discapacitados. El experto en Responsabilidad Social Empresarial, Josep Maria Canyelles, apuesta por crear un "espacio de confianza" para que las empresas puedan contratar personas de colectivos con diversidad funcional por sus habilidades en determinadas tareas sin que suponga un problema... 

 

 Diario Bon Dia : La atención a la diversidad ofrece a las empresas más opciones de éxito . Escrito por: MSC Una empresa, sea una gran corporación o una PYME, si no es capaz de gestionar la diversidad pierde oportunidades. Este es el aviso que lanzó ayer el experto en responsabilidad social de las empresas, administraciones y organizaciones del tercer sector Josep Maria Canyelles al tejido económico del país. Invitado por la Federación Andorrana de Asociaciones de Personas con Discapacidad (FAAD)... 

 

Diario de Andorra: Instan al empresariado a "perder el miedo" a contratar personas discapacitadas. Gerard del Castillo - Andorra la Vella - 05/22/2015. El especialista en responsabilidad social y organizaciones Josep Maria Canyelles instó ayer a los empresarios andorrants a "perder el miedo" a contratar personas discapacitadas... (suscriptores)  

 

Fòrum.Ad. La FAADA trabaja en un plan de integración con colaboración de la CEA y la Cámara de Comercio.  

 

Ara.ad. Nuevo paso hacia la integración laboral de los discapacitados.

Barcelona ja té els primers autobusos amb terrat enjardinat

Cobertes enjardinades i horts urbans instal·lats al sostre d'autobusos, camions o furgonetes recorren ciutats catalanes superant les traves que posa l'asfalt al desplegament de jardins

(Foto: PhytoKinetic)

Teknautas

Cobertes enjardinades i fins i tot horts urbans instal·lats sobre el sostre d'autobusos, camions refrigeradors o furgonetes recorren diferents ciutats catalanes superant així les traves que posa l'asfalt al desplegament de jardins i vegetació.

L'escassetat d'espais verds en els entorns urbans portar al paisatgista català Marc Grañén a unir la seva passió pel disseny i el seu compromís ambiental amb la innovació, per tal de fer un pas més enllà de les parets verticals o terrats enjardinades i convertir els carrers de les ciutats en estatge de flora i fauna en moviment. Ocells, granotes, abelles, cucs o papallones són alguns dels viatgers que pugen sobre la marxa a aquests espais verds mòbils que, a més d'"augmentar la biodiversitat, contribueixen al manteniment isotèrmic del vehicle, redueixen l'energia fins a un 33 per cent i aconsegueixen un efecte de visibilitat espectacular" per a la ciutat.

Aquest paisatgista ha explicat a EFE que cada metre quadrat d'aquests jardins captura uns 20 quilograms de diòxid de carboni a l'any, cosa que "certament no és una gran quantitat, però tot suma" a la lluita per la natura.  

La tècnica consisteix a instal·lar jardineres de set centímetres d'alt sobre el sostre de l'automòbil

El sistema de Grañén, desenvolupat a través de l'empresa Phytokinetic, ha permès enjardinar i als primers vehicles a Barcelona i Girona i també a Palma de Mallorca, a més de desenvolupar altres projectes a Argentina i Regne Unit. La tècnica consisteix a instal·lar jardineres de set centímetres d'alt sobre el sostre de l'automòbil, amb la peculiaritat que "no utilitzen substrat vegetal o terra", sinó que es construeixen sobre "un suport hidropònic, amb dissolucions minerals que substitueixen el sòl agrícola, en forma d'escuma o de llana de roca mineral", de manera que no només" permet viure a les plantes sinó que és més lleuger i no taca".

A més, el sistema inclou una placa d'acer galvanitzat recoberta amb pintura impermeable sobre la qual es col·loquen unes bandes metàl·liques "que permeten la circulació de l'aigua i eviten esllavissades en cas de frenada". A sobre es col·loca el substrat sobre el qual es planta la manta de sedum i les espècies ornamentals, "bé d'una manera aleatòria o bé seguint un patró definit", i tot això es cobreix amb una malla metàl·lica que, unida a les lleixes, impedeix que es mogui el jardí.

En aquests espais hi caben des de "arbustos petits, romaní, menta o flors de temporada fins maduixots, enciams i escaroles que poden convertir el conjunt en un petit hort".  

Les plantes utilitzades consumeixen poca aigua

Grañén ha explicat que les plantes utilitzades consumeixen molt poca aigua i "n'hi ha prou amb regar-les un cop al mes", encara que també és possible "aprofitar la condensació dels aires condicionats en un petit dipòsit que abasti al jardí".

Aquest expert, que va començar a treballar en el disseny del projecte en 2012, ha trobat "dificultats" per implantar-lo a l'estat espanyol "a causa de la crisi" però també a prejudicis com ara la creença que pot crear humitats. Precisament per evitar aquest problema ha creat un sostre de fibra de vidre de posar i treure  que s'adapta a la forma de la coberta del vehicle i "redueix el pes i augmenta el nivell estètic".

Per al paisatgista, la sostenibilitat no és una opció, sinó una obligació, de manera que tot es fabrica en el lloc, amb materials de botigues locals i amb plantes de la pròpia ciutat, un compromís que no està renyit amb l'homologació perquè "tots els vehicles que he enjardinat han passat la ITV".

Font: www.elconfidencial.com