La Fundació CatDem organitza el Cicle sobre Regeneració Democràtica, dins el programa El país que volem construir
CICLE SOBRE REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA
Mesures per millorar la qualitat de la nostra democràcia
TERCERA SESSIÓ
PER UNA CIUTADANIA RESPONSABLE
COMPROMÍS I VALORS EN UN NOU MARC POLÍTIC
A càrrec de: Francesc Torralba, catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull
Presenta i modera: Joaquim Colominas, director de la Fundació CatDem
Dimecres, 29 d’abril del 2015, a les 19h
Fundació CatDem (c/ Casp, 80, baixos. Barcelona)
Es prega confirmar l’assistència per correu electrònic a info@catdem.org o per telèfon al 93 215 58 48
Us podeu descarregar el targetó de l'acte fent clic aquí.
28.4.15
20.4.15
V Congrés Català de Comptabilitat i Direcció
VI Congreso Catalán de Contabilidad y Dirección
Jornada per la Integració laboral al Prat de Llobregat: un valor social a l’empresa
El proper 22 de’abril tindrà lloc la Jornada per la integració laboral: un valor social per l’empresa, al Cèntric, Espai Cultural del Prat de Llobregat.
Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, farà una ponència titulada "Empreses i Organitzacions compromeses. Territoris positius”.
A la Jornada estan convidades aquelles empreses que vulguin conèixer els beneficis que comporta ser una empresa socialment compromesa.
La jornada està organitzada pel Prat Empresarial, l’Obra Social La Caixa i SaóPrat, amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Aqui teniu el programa de la jornada.
Font
Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, farà una ponència titulada "Empreses i Organitzacions compromeses. Territoris positius”.
A la Jornada estan convidades aquelles empreses que vulguin conèixer els beneficis que comporta ser una empresa socialment compromesa.
La jornada està organitzada pel Prat Empresarial, l’Obra Social La Caixa i SaóPrat, amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Programa:
09,15h. Benvinguda a càrrec del Sr. Jordi Morera, President del Prat Empresarial, Sr. Jordi Nicolau, Director Territorial de CaixaBank a Barcelona i Sr. Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat.
09,35h. “Empreses i Organitzacions compromeses. Territoris positius”. Ponència a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5. Excel.lència i Sostenibilitat.
10,00h. Presentació del Programa Incorpora.
10,10h. Experiències d’empreses compromeses.
10,30h. Tancament a càrrec de SAOPRAT, Entitat Incorpora del Prat de Llobregat. 10,40h.
Esmorzar-networking.
10,40h. Esmorzar-networking.
Cal inscriure’s enviant un correu a aceves@elprat.cat, trucant 93 478 68 78 ext 5642 al o bé al formulari.09,15h. Benvinguda a càrrec del Sr. Jordi Morera, President del Prat Empresarial, Sr. Jordi Nicolau, Director Territorial de CaixaBank a Barcelona i Sr. Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat.
09,35h. “Empreses i Organitzacions compromeses. Territoris positius”. Ponència a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5. Excel.lència i Sostenibilitat.
10,00h. Presentació del Programa Incorpora.
10,10h. Experiències d’empreses compromeses.
10,30h. Tancament a càrrec de SAOPRAT, Entitat Incorpora del Prat de Llobregat. 10,40h.
Esmorzar-networking.
10,40h. Esmorzar-networking.
Aqui teniu el programa de la jornada.
Font
ADEPG premia l'ètica empresarial i el compromís social entre altres reconeixements
Aquest divendres 17 d'abril, Responsabilitat Global va assistir a La Nit de l’Empresa de l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès.Afables Social & Human Services va rebre el reconeixement en la categoria d’Ètica i Empresa, i Entrem-hi en l'àmbit de Compromís Social.
La gala de La Nit de l’Empresa va estrenar palmarès amb la nominació de l’Empresa de l’Any. El Gran Premi ADEPG 2015 va reconèixer el càmping Vilanova Park com a model d’excel·lència per la seva trajectòria, el creixement i el reconeixement unànime per part de professionals i la premsa especialitzada del sector, essent considerat com un dels millors complexos turístics de les seves característiques a Europa.
El quadre d’honor dels Premis ADEPG 2015 el composen les empreses Futureco Bioscience (Olèrdola) en la categoria d’Internacionalització; l’empresa Mon Bus (Sant Pere de de Ribes), en la categoria de Comunicació; Entrem-hi (Vilafranca del Penedès), en la categoria de Compromís Social; Afables Social & Human Services (Vilafranca del Penedès) en l’àmbit de l’Ètica i Empresa; Mamba Àudio (Cunit) en l’apartat d’Innovació, i Via Empresa, com a mitjà de comunicació. A més, l’empresa Hitecsa (Vilanova i la Geltrú) va merèixer el Premi Anxanet a les TIC, mentre que Cheap Films obtenia el guardó de Joves d’Empresa i la ceramista vendrellenca Roser Oter mereixia la distinció de Dona Estela Emprenedora, a proposta de Dones d’Empresa.
La Nit dels ducs també va tenir un espai d’homenatge per a Serra Experiència Immobiliària, pel seu 50è aniversari, i pel despatx d’advocats de Josep Anton Vallès, en el seu 25è aniversari.
La Nit de l’Empresa va gaudir d’un espai de privilegi, a la Finca Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, amb més de tres-cents assistents, entre ells, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig; el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, l’alcalde de Sant Pere de Ribes, Lluís Giralt; el diputat Carles Campuzano i el director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López. També hi eren presents els presidents del consells comarcals del Garraf i l’Alt Penedès, els alcaldes i alcaldesses de Canyelles, Cubelles, Cunit, Sitges i Vilanova i la Geltrú, així com regidors de Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca del Penedès.
El periodista Jaume Barberà, presentador de TV3, va ser l'encarregat de fer una presentació on es va mostrar molt crític amb el model actual, i ho va fer a partir de la simple lectura dels titulars del mateix dia. Va concloure preguntant si algú pot explicar quin projecte té Espanya.
La Nit de l'ADEPG ha comptat amb els patrocinis de Mútua Penedès, Sage i REMM Guitart i la col·laboració, com a sponsors, de les firmes Anxanet, Aqua Sport Clubs, Banc Sabadell, BBVA, Cafès Novell, Coral Transports & Stocks, La Caixa, Marclean, Redman, Restaurant Marejol i Vilanova Park.
Tercer monogràfic RSCat: El paper de l’administració en la promoció i exemplificació de l’RS
Es tracta d’un recull de 10 articles
d’opinió, en el que es posa de manifest l’avenç, que s’està portant a
terme des de les administracions en matèria de responsabilitat social i,
els diversos enfocaments i programes s’impulsen, en àmbits tant
diversos com, l’acompanyament i suport a les empreses i
organitzacions, la incorporació de criteris socials a la contractació o,
les iniciatives de foment de territoris responsables, entre d’altres.Aquesta publicació, s’emmarca dins les accions previstes en el Pla de treball de la Comissió de de Responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya format per les organitzacions sindicals i patronals més representatives i el Govern de la Generalitat.
Per estar al dia dels actes i novetats en matèria de Responsabilitat Social a Catalunya us animem a subscriure-us al Butlletí RScat
16.4.15
Està passant: Presentació de "La RSE ante el espejo", a ESADE
- La RSE davant el mirall: Entre el desencís, la consciència d'oportunitat i el sentiment d'urgència
Ara bé, si haguéssim de pronunciar-nos sobre si l'evolució ha estat positiva després d'aquell inici ple d'expectatives, o si ens demanessin que féssim un balanç sobre el que ha passat per saber fins a quin punt s'han complert i si estem ben encaminats; si algú ens preguntés d'on venim i on anem en matèria d'RSE a Espanya, què li respondríem?
Aquesta investigació té precisament com a objectiu contribuir a donar resposta a aquest conjunt de preguntes. Mitjançant aquest treball, volem oferir un balanç de l'evolució de la RSE a Espanya al llarg dels últims 15 anys i, d'aquesta manera, tenir més informació sobre el que presumiblement ens espera; perquè les persones compromeses amb l'RSE puguin tenir un cert mapa sobre el que pensen alguns dels seus actors més significatius. Per això hem posat a la RSE davant el mirall.
Amb la participació de:
- Sira Abenoza, coautora del llibre i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE
- Sergi Loughney, director corporatiu de Relacions Institucionals i director de la Fundació Abertis
- Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros
- Moderador: Josep M. Lozano, coautor del llibre i investigador sènior de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE
Está pasando: Presentación "La RSE ante el espejo", en ESADE
La RSE ante el espejo: Entre el desencanto, la conciencia de oportunidad y el sentimiento de urgencia
ESADE Barcelona, jueves 16 de abril de 2015, de 9:00 a 10:30 horas
Si alguien nos preguntara de dónde venimos y a dónde vamos en materia de RSE en España; si tuviéramos que pronunciarnos sobre si la evolución ha sido positiva tras aquel primer arranque lleno de expectativas, o si tuviéramos que realizar un balance sobre lo ocurrido para saber hasta qué punto se han cumplido los objetivos marcados ¿Qué le responderíamos?
“La RSE ante el espejo” tiene precisamente como objetivo contribuir a dar respuesta a este conjunto de preguntas. Mediante este estudio, queremos ofrecer un balance de la evolución de la RSE en España a lo largo de los últimos 15 años para, de este modo, tener más información sobre lo que presumiblemente nos espera; para que las personas comprometidas con la RSE puedan tener un cierto mapa sobre lo que piensan algunos de sus actores más significativos.
Con la participación de:
ESADE Barcelona, jueves 16 de abril de 2015, de 9:00 a 10:30 horas
Si alguien nos preguntara de dónde venimos y a dónde vamos en materia de RSE en España; si tuviéramos que pronunciarnos sobre si la evolución ha sido positiva tras aquel primer arranque lleno de expectativas, o si tuviéramos que realizar un balance sobre lo ocurrido para saber hasta qué punto se han cumplido los objetivos marcados ¿Qué le responderíamos?
“La RSE ante el espejo” tiene precisamente como objetivo contribuir a dar respuesta a este conjunto de preguntas. Mediante este estudio, queremos ofrecer un balance de la evolución de la RSE en España a lo largo de los últimos 15 años para, de este modo, tener más información sobre lo que presumiblemente nos espera; para que las personas comprometidas con la RSE puedan tener un cierto mapa sobre lo que piensan algunos de sus actores más significativos.
Con la participación de:
- Sira Abenoza, coautora del libro e investigadora del Instituto de Innovación Social de ESADE
- Sergi Loughney, director corporativo de Relaciones Institucionales y director de la Fundación Abertis
- Josep Santacreu, consejero delegado de DKV Seguros
- Moderador: Josep M. Lozano, coautor del libro e investigador senior del Instituto de Innovación Social de ESADE
15.4.15
Canyelles desenvoluparà el taller "El sentit empresarial de l'RSE" a Jornada Anual UOC Alumni aquest dissabte 18'abril
- Aquest dissabte18 d'abril tindrà lloc la Jornada Anual Alumni 2015, que es farà simultàniament a Barcelona i a Madrid, amb el lema "UOC Alumni, socialment responsables".
- Josep Maria Canyelles hi desenvoluparà el taller El sentit empresarial de la Responsabilitat Social
Programa Barcelona
(accedir al Programa Madrid)
9.30 h
Acreditació
10 h Benvinguda
10.10 h TALLERS
- L'empresa responsable, a càrrec de Rosalia Murciano - @rosaliamurciano
- Emprenedoria social, a càrrec de Maite Fibla - @ship2B
- El sentit empresarial de la Responsabilitat Social, a càrrec de Josep Maria Canyelles - @jmcanyelles
- 10 empreses, 10 emprenedors
11.30 h Pausa cafè
12 h CONFERÈNCIA CENTRAL
- Joan Antoni Melé, conferenciant i formador sobre valors, promotor de la banca ètica i autor del llibre Dinero y Conciencia. Sotsdirector general de Triodos Bank a Espanya entre 2006 i 2014
- Tomás Castillo, gerent de AMICA, des de Barcelona
- Jesús María Ruíz de Arriaga, soci-director d'Arriaga y Asociados - @ArriagaAsociados, des de Madrid
13 h LA COMUNITAT UOC ALUMNI
- Memòria UOC Alumni 2014 - Josep Jonàs - @josep_jonas, president de UOC Alumni
- 20 anys - 20 ambaixadors - Rector Magnífic Josep A. Planell - @UOCuniversitat
- I Premi UOC Alumni - Lliurament a càrrec de Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca
14 h Dinar
Inscripció
Com arribar-hi
Participa-hi socialment
18 d'abril de 2015
Barcelona: Espai Pujades 350
Madrid: La Casa Encendida
Canyelles desarrollará el taller "El sentido empresarial de la RSE" en Jornada Anual UOC Alumni este sábado 18'abril
- Este sábado18 de abril tendrá lugar la Jornada Anual Alumni 2015, que se hará simultáneamente en Barcelona y Madrid, con el lema "UOC Alumni, socialmente responsables".
- Josep Maria Canyelles desarrollará en Barcelona el taller El sentido empresarial de la Responsabilidad Social
Programa Madrid
(acceder al programa de Barcelona)
9.30 h Acreditación
10 h Bienvenida, a cargo de Jorge
Bronet - @jbronet,
delegado de la Sede de Madrid, y
Juan José García Lázaro, coordinador del grupo UOC
Alumni Madrid
10.10 h TALLERES
- Trabajo colaborativo en red, a cargo de Ignasi Alcalde - @ignasialcalde
- "PNL en la práctica, aprende a manejar el conflicto”, a cargo de Raquel Gómez - @Leuqar77
11.30 h
Pausa café
12 h CONFERENCIA CENTRAL
- Joan Antoni Melé, conferenciante y formador sobre valores, promotor de la banca ética y autor del libro Dinero y Conciencia. Subdirector general de Triodos Bank en España entre 2006 y 2014
- Tomás Castillo, director gerente de AMICA, desde Barcelona
- Jesús María Ruíz de Arriaga, socio-director de Arriaga y Asociados - @ArriagaAsociados, desde Madrid
13 h LA COMUNIDAD UOC ALUMNI
- Memoria UOC Alumni 2014 - Josep Jonàs - @josep_jonas, presidente de UOC Alumni
- 20 años - 20 embajadores - Magnífico Rector Josep A. Planell - @UOCuniversidad
- I Premio UOC Alumni - Entregado por Marta Aymerich, vicerrectora de Planificación Estratégica e Investigación
14.00 h Comida
Casa Encendida
Ronda de Valencia, 2
28012 Madrid
Web Casa Encendida
Inscripción
Cómo llegar
Participar socialmente
14.4.15
Tarannà ofereix aquest dijous el documental "Calella-Capara, un Somni Real"
Aquest dijous aniré als cinemes Girona a veure el documental Calella-Capara, un Somni Real, en un acte organitzat per Tarannà · Viatges amb sentit.
En Quim Fàbregas, farà 6 anys va sortir del seu poble CALELLA a la recerca del seu nou camí que amb el temps el portarà a CAPARAN al Senegal on va quedar encisat i on esta fent una tasca solidaria increïble amb molt pocs recursos. Però arribar, no ha sigut un camí fàcil, però ell amb la seva persistència e insistència i confiança amb que l'univers el portaria per el camí correcte ho ha aconseguit.
En Ferran, l'impulsor i president de Tarannà, explica: Jo vaig conèixer el Quim deu fer 4 anys quan va dir-me "crec que aquest projecte que tinc en ment he de fer-lo amb Tarannà" i des de aleshores, a part de confidències de creixement per ambdues parts, han sigut 47 viatges responsables plens de emocions i sensacions. Ell té una frase que sempre diu JUNTS PODEM ARRIBAR MÉS LLUNY i aquest documental així ho reflexa. Ara el Quim està tornant ja a CALELLA amb la satisfacció que aquest aprenentatge de 6 anys ha valgut la pena i amb la certesa que cada any torna a CAPARAN per supervisar com van els projectes solidaris i compartir-los amb els viatgers. Us espero el dia 16 abril a les 20,00 hores als cinemes Girona perquè desfruiteu d'aquest -per a mi- gran documental d'una hora de duració. Per anar-hi, cal confirmar a recepcio[arrova]taranna.com
En el següent link trobareu un tastet del que podrem veure en el documental. És un breu resum de la filosofia que Quim Fabregas va voler plasmar en els seus projectes a l’Àfrica i que es veuen reflectits en aquest documental de la població de Caparan al Senegal:
Clip Escola Futbol "Calella Caparan. Un somni real"
Seminari “RESOCIALITZANT ELS DRETS HUMANS A CATALUNYA”
En l’actual context socioeconòmic a Catalunya, al percepció de la
societat sobre la protecció i defensa dels drets humans s’ha
transformat dràsticament i malauradament de manera negativa. En temps de
crisi, la desigualtat, la inseguretat i el perill d’exclusió es veuen
exacerbats per la discriminació, afectant directament el gaudir dels
drets econòmics i socials.
Amb aquesta jornada
ANUE vol fer reflexionar sobre quines són les millores eines per
treballar contra la discrminació i al mateix temps, proporcionar eines
que permetin resocialitzar els drets humans a Catalunya.
Ens plau convidar-vos al seminari “RESOCIALITZANT ELS DRETS HUMANS A CATALUNYA” que celebrarem el dia 22 d’abril al la sala Maragall del Pati Llimona, C/ Regomir 3, amb el suport de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans. Podeu confirmar assistència al tel 93 301 39 90 o per mail a info@anue.org.
PROGRAMA
17,30h. Inauguració
Sra. Maria Jesús Cabrero i Oliván, subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans
Sr. Eduard Sagarra i Trias, president ANUE
17,30h. Inauguració
Sra. Maria Jesús Cabrero i Oliván, subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans
Sr. Eduard Sagarra i Trias, president ANUE
17,45h.Taula Rodona
“L’abast dels efectes de la crisi econòmica en els drets humans"
“L’abast dels efectes de la crisi econòmica en els drets humans"
Sra. Maria Assumpció Vilà Planas, síndica de Greuges de Barcelona.
Sra. Judit Carreras, Oficina de la OIT a Espanya
Sr. Jordi Bonet, catedràtic en dret internacional. Universitat de Barcelona
18,45h. Taula Rodona
Sra. Judit Carreras, Oficina de la OIT a Espanya
Sr. Jordi Bonet, catedràtic en dret internacional. Universitat de Barcelona
18,45h. Taula Rodona
“Noves sinèrgies d’actuació en contra de la discriminació en temps de crisi”
Sr. Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia, Universitat Pompeu Fabra
Sra. Consuelo Chacartégui, vicedegana de la Facultad de Dret i directora de grau en Relacions Laborals.
Sra. Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector a Catalunya
20h. Cloenda
Pati Llimona, C/ Regomir 3
Veure programa
13.4.15
El 6è Congrés Català de Comptabilitat i Direcció tindrà lloc el 28 i 29 de maig a la Universitat Abat Oliba-CEU
L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), organitza el Sisè Congrés
Català de Comptabilitat i Direcció, que tindrà lloc els
dies 28 i 29 de maig de 2015 a la Universitat Abat Oliba.
Accés al tríptic del Congrés en PDF
Igual que en les edicions anteriors, que han comptat amb una mitjana de mil assistents, en aquesta ocasió també hi haurà un espai per a la Responsabilitat Social Corporativa, que explícitament es tractarà en un dels grups de les SESSIONS DE TREBALL SIMULTÀNIES II
En concret, divendres 29 de maig, de 08:45 a 10:00h, el Grup 2 porta per títol "Valors i competències dels professionals de la comptabilitat", una sessió organitzada per la Comissió de Responsabilitat Social:
President i coordinador: Jordi Martí (APC)
Ponents:
- Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global i Vector 5)
- Josep M. Paños (ACAT)
PROGRAMA COMPLET
Programa Dijous 28 de maig
15.00 Recepció dels congressistes
15.30 Acte d’obertura
Participen:16.00 Conferència inaugural: L’Economia de la Transparència
Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba
Oriol Amat, president de l’ACCID
Participen:16.45 Lliurament dels XII Premis ACCID, X Premis ACCID-ÒMNIUM i I Premi Ferran Termes
Ponent: Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona
Moderador: Oriol Amat (ACCID)
17.30 Conferències simultànies I
18.15 Pausa cafèA) Controlling 4.0-Management Control Processes and Controller's Role of the future
Ponent: Prof. Dr. Heimo Losbichler (International Group of Controlling)
Moderador: Jaime Asnai (Michael Page)B) Ràtios que menteixen
Ponent: Joan Massons (ESADE)
Moderador: Lluís Mas (CEC)C) L'Associació de Comptables de Catalunya (1924-1940)
Ponent: Joaquim Rabaseda (UdG)
Moderador: Manuel Patuleia (APOTEC)
18.45 Sessions de treball simultànies I
20.15 Assemblea anual de l’ACCID
Programa Divendres 29 de maig
08.45 Sessions de treball simultànies II
10.00 Pausa cafè
10.30 Sessions de treball simultànies III
12.00 Conferències simultànies II
A) With SUCCESS to International Business Communication Standards. Notation Standards in Business communication and their practical benefits
Ponent: Dr. Jürgen Faisst (Hichert + Partner AG)
Moderador: Arasch Sajjadi (Bissantz)B) Els costos dels serveis a la ICAL
Ponent: Helio Robleda (Tribunal de Comptes de Navarra)
Moderador: Maria Petra Sáiz (CSITAL)C) Ètica i qualitat de la informació financera
Ponent: Antonio Argandoña (IESE)
Moderador: Joan B. Casas (CEC)
13.00 Conferència de clausura: Contabilidad y Fiscalidad: hacia un sistema alternativo
Participa:
Ponent: Juan Francisco Corona, (catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Abat Oliba i membre del Comitè d’Experts per a la Reforma Fiscal)
Moderador: Daniel Faura (CCJCC)
13.45 Acte de cloenda i lliurament dels Ajuts a la recerca ACCID
Participen:14.00 Dinar a peu dret
Ana Maria Martínez-Pina (ICAC)
Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Maria Petra Sáiz, presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya
Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya
Marie Antonia von Schönburg, subdirectora de l’AHK
Oriol Amat, president de l’ACCID
Font
Accés al tríptic del Congrés en PDF
Referències altres edicions:
- 12.4.13 Sessió sobre Rendició de comptes (accountability) dins el V Congrés de l'ACCID
- 11.4.13 5è Congrés Català de Comptabilitat i Direcció: 6 i 7 de juny de 2013 a la Universitat Internacional de Catalunya
- 15.3.13 5è Congrés Català de Comptabilitat i Direcció / Presentació llibre COMPTABILITAT SIMULTÀNIA
- 12.1.13 5è Congrés Català de Comptabilitat i Direcció: 6 i 7 de juny de 2013 a la Universitat Internacional de Catalunya
- 18.5.11 L'RSE al IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció
- 13.1.11 IV Congrés de Comptabilitat i Direcció
- 21.3.09 L'RSE tornarà a ser present al Congrés de Comptabilitat i Direcció
- 9.1.09 Convocat el III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció
- 29.5.07 Es parla de Responsabilitat Social de les Administracions en el Congrés de l'ACCID
- 22.5.07 L'RSE al 2n Congrés de Comptabilitat i Direcció
- 27.5.05 Èxit de participació del 1r Congrés de Comptabilitat i Direcció
- 3.5.05 El 1r Congrés de Comptabilitat i Direcció abordarà la RSC
El 6º Congreso Catalán de Contabilidad y Dirección tendrá lugar el 28 y 29 de mayo en la Universitat Abat Oliba-CEU
La Asociación Catalana de Contabilidad y Dirección (ACCID), organiza el Sexto Congreso Catalán de Contabilidad y Dirección, que
tendrá lugar los días 28 y 29 de mayo de 2015 en la Universitat Abat
Oliba.
Al igual que en las ediciones anteriores, que han contado con una media de mil asistentes, en esta ocasión también habrá un espacio para la Responsabilidad Social Corporativa , que explícitamente se tratará en uno de los grupos de las SESIONES DE TRABAJO SIMULTÁNEA II
En concreto, el viernes 29 de mayo, de 08:45 a 10: 00h, el Grupo 2 lleva por título " Valores y competencias de los profesionales de la contabilidad ", una sesión organizada por la Comisión de Responsabilidad Social:
Presidente y coordinador: Jordi Martí (APC)
Ponentes:
- Josep Maria Canyelles ( Responsabilitat Global y Vector 5 )
- Josep M. Paños (ACAT)
PROGRAMA COMPLETO
Programa jueves 28 de mayo
15:00 Recepción de los congresistas
15:30 Acto de apertura
Participan:
Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
Carlos Pérez del Valle, rector de la Universidad Abat Oliba
Oriol Amat, presidente de ACCID
16:00 Conferencia inaugural: L’Economia de la Transparència
Participan:
Ponente: Joan Hortalà, presidente de la Borsa de Barcelona
Moderador: Oriol Amat (ACCID)
16:45 Entrega de los XII Premios ACCID, X Premios ACCID-ÒMNIUM y I Premio Ferran Termes
17:30 Conferencias simultáneas I
A) Controlling 4.0-Management Control Processes and Controller's Role of the future
Ponente: Prof. Dr. Heimo Losbichler (International Group of Controlling)
Moderador: Jaime Asnai (Michael Page)B) Ràtios que menteixen
Ponente: Joan Massons (ESADE)
Moderador: Lluís Mas (CEC)C) L'Associació de Comptables de Catalunya (1924-1940)
Ponente: Joaquim Rabaseda (UdG)
Moderador: Manuel Patuleia (APOTEC)
18:15 Pausa café
18:45 Sesiones de trabajo simultáneas I
20:15 Asamblea anual de ACCID
Programa viernes 29 de mayo
08:45 Sesiones de trabajo simultáneas II
10:00 Pausa café
10:30 Sesiones de trabajo simultáneas III
12:00 Conferencias simultáneas II
A) With SUCCESS to International Business Communication Standards. Notation Standards in Business communication and their practical benefits
Ponente: Dr. Jürgen Faisst (Hichert + Partner AG)
Moderador: Arasch Sajjadi (Bissantz)B) Els costos dels serveis a la ICAL
Ponente: Helio Robleda (Tribunal de Comptes de Navarra)
Moderador: Maria Petra Sáiz (CSITAL)
C) Ètica i qualitat de la informació financera
Ponent: Antonio Argandoña (IESE)
Moderador: Joan B. Casas (CEC)
13:00 Conferencia de clausura: Contabilidad y Fiscalidad: hacia un sistema alternativo
Participa:
Ponente: Juan Francisco Corona, (catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Abat Oliba i membre del Comitè d’Experts per a la Reforma Fiscal)
Moderador: Daniel Faura (CCJCC)
13:45 Acto de clausura y entrega de las Ayudas a la búsqueda ACCID
Participan:
Ana Maria Martínez-Pina (ICAC)
Joan B. Casas, decano del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Daniel Faura, presidente del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Maria Maria Petra Sáiz, presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya
Alfonso Lluzar, presidente del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya
Marie Antonia von Schönburg, subdirectora de l’AHK
Oriol Amat, presidente de ACCID
14:00 Comida bufete
Convocat el Premi Medi Ambient 2015
El Premi es convoca en les modalitats següents:
- 1_ Projecte de recerca, desenvolupament i innovació de caràcter ambiental
- 2_ Iniciativa de protecció i millora del medi ambient
- 3_Trajectòria de protecció i millora del medi ambient
El Premi es lliurarà en l'acte de celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que aquest any tindrà lloc el 4 de juny de 2015.
Trobareu més informació al tríptic adjunt i al web www.gencat.cat/territori/premismediambient
Els auditors catalans debaten sobre els mecanismes de control del Sector Públic davant l'exigència de transparència
El proper 16 d'abril tindrà lloc la 6a Jornada d'Auditoria del Sector Públic organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), amb el tema de la gestió del risc en el Sector Públic.
ELS AUDITORS CATALANS DEBATEN SOBRE ELS MECANISMES DE CONTROL DEL SECTOR PÚBLIC DAVANT L’EXIGÈNCIA SOCIAL DE TRANSPARÈNCIA
● El president dels auditors catalans, Daniel Faura, demana una gestió de riscos “proactiva i adequada” per part del sector públic, simultània a l’aplicació d’un “control extern i independent” dels seus comptes
● Faura identifica com a “riscos rellevants” la comissió de frau, els conflictes d’interessos, els abusos, la mala gestió i el malbaratament
● Els eixos de la jornada són la responsabilitat comptable, les eines de prevenció, el control dels riscos i el retiment de comptes
El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) reunirà el proper dijous 16 d'abril a 150 professionals i representants del sector auditor del país, per debatre sobre els mecanismes de control que contribueixin a reforçar la transparència del sector públic. Sota el títol “La gestió del risc en el sector públic”, la 6ª Jornada d'Auditoria del Sector Públic tindrà lloc en la seu del Col·legi de Censors.
En la presentació de la jornada, el president dels auditors catalans, Daniel Faura, ha advocat per una gestió de riscos “proactiva i adequada” per part del sector públic que, en la seva opinió, ha de ser simultània a l’aplicació d’un “control extern i independent” dels seus comptes. Faura ha identificat com a “riscos rellevants” la comissió de frau, els conflictes d’interessos, els abusos, la mala gestió i el malbaratament. I ha defensat “el disseny d’uns procediments que permetin identificar, prevenir i mitigar” accions i comportaments que puguin comportar aquests efectes.
La inauguració anirà a càrrec del Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Jaume Amat, i de la Interventora General de la Generalitat de Catalunya, Mireia Vidal, a més del propi Daniel Faura. El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i la presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’administració local de Barcelona (CSITAL), Petra Sáiz, tancaran aquesta jornada organitzada pel CCJCC.
Eixos: responsabilitat comptable, prevenció i control dels riscos
Els eixos sobre els quals es desenvoluparan la conferència inaugural i les sessions previstes en la jornada són la responsabilitat comptable, les eines de prevenció, el control dels riscos i el retiment de comptes, entre d’altres.
Es farà càrrec de la conferència inaugural el Cap de la Fiscalia del Tribunal de Comptes d'Espanya, Olayo Eduardo González, que serà presentat pel vicepresident del CCJCC, Antoni Gómez. Participaran en les diverses sessions el professor de Dret Administratiu de la UAB Ramon Moles; l'Interventor adjunt per a la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Guerrero; el director general financer d'ADIF i exdirector de l'Oficina Nacional d'Auditoria, Miguel Miaja; Ferran Rodríguez, del Consell Directiu del CCJCC; el vicepresident 2n del CCJCC, Donato Moreno; Miguel Olivas Arroyo, de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana; el GRC d'Auren Consulting, Albert Lladó; el soci d'Uniaudit Oliver Camps, Joan Camps; el president de la Comissió del Sector Públic de l'ICJCE, Pere Ruiz; el president de la Cambra de Comptes d'Andalusia, Antonio López; el Síndic de la Sindicatura de Comptes del Principat d'Astúries, Antonio Arias; José Ignacio Cabeza, de la Cambra de Comptes de Navarra; i el president de la Fundació FIASEP, Miguel Ángel Cabezas de Herrera.
Una jornada consolidada
La Jornada d'Auditoria del Sector Públic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya arriba enguany a la seva 6ª edició. El 2014, la 5ª edició es va desenvolupar sota el títol “Per un sector públic més transparent i eficient”.
Informació prèvia: 6a Jornada d'Auditoria: La gestió del risc en el Sector Públic
ELS AUDITORS CATALANS DEBATEN SOBRE ELS MECANISMES DE CONTROL DEL SECTOR PÚBLIC DAVANT L’EXIGÈNCIA SOCIAL DE TRANSPARÈNCIA
● El president dels auditors catalans, Daniel Faura, demana una gestió de riscos “proactiva i adequada” per part del sector públic, simultània a l’aplicació d’un “control extern i independent” dels seus comptes
● Faura identifica com a “riscos rellevants” la comissió de frau, els conflictes d’interessos, els abusos, la mala gestió i el malbaratament
● Els eixos de la jornada són la responsabilitat comptable, les eines de prevenció, el control dels riscos i el retiment de comptes
El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) reunirà el proper dijous 16 d'abril a 150 professionals i representants del sector auditor del país, per debatre sobre els mecanismes de control que contribueixin a reforçar la transparència del sector públic. Sota el títol “La gestió del risc en el sector públic”, la 6ª Jornada d'Auditoria del Sector Públic tindrà lloc en la seu del Col·legi de Censors.
En la presentació de la jornada, el president dels auditors catalans, Daniel Faura, ha advocat per una gestió de riscos “proactiva i adequada” per part del sector públic que, en la seva opinió, ha de ser simultània a l’aplicació d’un “control extern i independent” dels seus comptes. Faura ha identificat com a “riscos rellevants” la comissió de frau, els conflictes d’interessos, els abusos, la mala gestió i el malbaratament. I ha defensat “el disseny d’uns procediments que permetin identificar, prevenir i mitigar” accions i comportaments que puguin comportar aquests efectes.
La inauguració anirà a càrrec del Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Jaume Amat, i de la Interventora General de la Generalitat de Catalunya, Mireia Vidal, a més del propi Daniel Faura. El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i la presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’administració local de Barcelona (CSITAL), Petra Sáiz, tancaran aquesta jornada organitzada pel CCJCC.
Eixos: responsabilitat comptable, prevenció i control dels riscos
Els eixos sobre els quals es desenvoluparan la conferència inaugural i les sessions previstes en la jornada són la responsabilitat comptable, les eines de prevenció, el control dels riscos i el retiment de comptes, entre d’altres.
Es farà càrrec de la conferència inaugural el Cap de la Fiscalia del Tribunal de Comptes d'Espanya, Olayo Eduardo González, que serà presentat pel vicepresident del CCJCC, Antoni Gómez. Participaran en les diverses sessions el professor de Dret Administratiu de la UAB Ramon Moles; l'Interventor adjunt per a la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Guerrero; el director general financer d'ADIF i exdirector de l'Oficina Nacional d'Auditoria, Miguel Miaja; Ferran Rodríguez, del Consell Directiu del CCJCC; el vicepresident 2n del CCJCC, Donato Moreno; Miguel Olivas Arroyo, de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana; el GRC d'Auren Consulting, Albert Lladó; el soci d'Uniaudit Oliver Camps, Joan Camps; el president de la Comissió del Sector Públic de l'ICJCE, Pere Ruiz; el president de la Cambra de Comptes d'Andalusia, Antonio López; el Síndic de la Sindicatura de Comptes del Principat d'Astúries, Antonio Arias; José Ignacio Cabeza, de la Cambra de Comptes de Navarra; i el president de la Fundació FIASEP, Miguel Ángel Cabezas de Herrera.
Una jornada consolidada
La Jornada d'Auditoria del Sector Públic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya arriba enguany a la seva 6ª edició. El 2014, la 5ª edició es va desenvolupar sota el títol “Per un sector públic més transparent i eficient”.
Informació prèvia: 6a Jornada d'Auditoria: La gestió del risc en el Sector Públic
12.4.15
Seminari d'anàlisi casos d'RSC, al col·legi dels auditors · Dc 15 abril
ANÀLISI DELS CASOS: CAIXABANK, AGBAR, DIPUTACIÓ DE BARCELONA I INSTITUT CERDÀ
L'objectiu d'aquest seminari és analitzar una sèrie d'empreses que han posat en marxa processos de Responsabilitat Social Corporativa, que tenen una llarga tradició en la implantació de memòries de sostenibilitat i que han fet d'aquesta orientació un objectiu estratègic de l'empresa.
Es presentarà cadascuna de les empreses participants, la seva implantació a l’RSC, els seus projectes en curs, la utilitat d’aquesta orientació i les particularitats pròpies de l’empresa dintre d’aquest àmbit. Cada empresa tindrà un temps limitat per fer la seva presentació i establirem un temps de debat perquè els assistents puguin preguntar aspectes particulars sobre les implantacions realitzades i les propostes futures que volen desenvolupar aquestes companyies. Serà una sessió eminentment pràctica i pot servir de base al s assistents per a conèixer una realitat i com aplicar-la en empreses que s’estiguin plantejant portar a terme aquest tipus d’iniciatives.
- Caixabank: Olga Durich, Responsable de les funcions d’RSC i Reputació a Caixabank
- Agbar: Ignasi Fainé , Communication and Corporate Responsabillity Director at AGBAR
- Diputació de Barcelona: Enric Herranz, Director de Serveis de Formació de la Subdirecció de Modernització Corporativa i Publicacions Oficials
- Institut Cerdà: Daniel Ortiz, Director de Relacions Institucionals i Comunicació a l’Institut Cerdà
Horari: de 17 a 20 hores
Lloc: Seu del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Homologació: 3 hores d'Altres Matèries
Matriculació: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Preus: Col·legiats i col·laboradors: 70€ / Altres col·lectius: 140€
10.4.15
En castellà, la síndrome de Down també deixarà de ser una malaltia
Aquestes són les definicions de síndrome de Down, on es pot apreciar una diferència rellevant en la primera paraula de la definició:
La polèmica va sorgir quan la mare d'un nen amb aquesta malaltia va iniciar una campanya a Change.org per demanar a la RAE que revisés paraules com 'subnormal', per passar a considerar-lo un insult; i per precisar paraules com 'mongolisme' o 'mongòlic, que remeten al terme' síndrome de Down 'i estan "en desús", a més de modificar el significat d'aquest últim.
- [Diccionario de la Real Academia Española] síndrome de Down: Enfermedad producida por la triplicación total o parcial del cromosoma 21, que se caracteriza por distintos grados de retraso mental y un conjunto variable de anomalías somáticas, entre las que destaca el pliegue cutáneo entre la nariz y el párpado, que da a la cara un aspecto típico.
- [Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana] síndrome de Down: Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica, caracteritzada per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlida i per una deficiència mental.
- [Britannica Concise Encyclopedia] Down syndrome: Congenital disorder caused by an extra chromosome (trisomy) on the chromosome 21 pair. Those with the syndrome may have broad, flat faces; up-slanted eyes, sometimes with epicanthal folds (whence its former name, mongolism); intellectual disability (usually moderate); heart or kidney malformations; and abnormal fingerprint patterns [...]
La polèmica va sorgir quan la mare d'un nen amb aquesta malaltia va iniciar una campanya a Change.org per demanar a la RAE que revisés paraules com 'subnormal', per passar a considerar-lo un insult; i per precisar paraules com 'mongolisme' o 'mongòlic, que remeten al terme' síndrome de Down 'i estan "en desús", a més de modificar el significat d'aquest últim.
En castellano, el síndrome de Down también dejará de ser una enfermedad
Estas son las definiciones de síndrome de Down, donde se puede apreciar
una diferencia relevante en la primera palabra de la definición:
La polémica surgió cuando la madre de un niño con esta enfermedad inició una campaña en Change.org para pedir a la RAE que revisara palabras como 'subnormal', para pasar a considerarlo un insulto; y para precisar palabras como 'mongolismo' o 'mongólico, que remiten al término' síndrome de Down 'y están "en desuso", además de modificar el significado de este último.
- [Diccionario de la Real Academia Española] síndrome de Down: Enfermedad producida por la triplicación total o parcial del cromosoma 21, que se caracteriza por distintos grados de retraso mental y un conjunto variable de anomalías somáticas, entre las que destaca el pliegue cutáneo entre la nariz y el párpado, que da a la cara un aspecto típico.
- [Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana] síndrome de Down: Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica, caracteritzada per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlida i per una deficiència mental.
- [Britannica Concise Encyclopedia] Down syndrome: Congenital disorder caused by an extra chromosome (trisomy) on the chromosome 21 pair. Those with the syndrome may have broad, flat faces; up-slanted eyes, sometimes with epicanthal folds (whence its former name, mongolism); intellectual disability (usually moderate); heart or kidney malformations; and abnormal fingerprint patterns [...]
La polémica surgió cuando la madre de un niño con esta enfermedad inició una campaña en Change.org para pedir a la RAE que revisara palabras como 'subnormal', para pasar a considerarlo un insulto; y para precisar palabras como 'mongolismo' o 'mongólico, que remiten al término' síndrome de Down 'y están "en desuso", además de modificar el significado de este último.
9.4.15
[ARTICLE] Responsabilitat social per a abordar reptes de país (sobre la Reforma Horària)
Josep Maria Canyelles ha col·laborat en l'Anuari amb el següent article, que podreu trobar junt amb els altres 50 que conté.
Responsabilitat social per a abordar reptes de país
En la gestió de la Responsabilitat Social
(RSE), una empresa ha de començar fer front a aquelles responsabilitats que són inherents a la seva activitat, de manera
que ha de comprendre quin és el context ètic i de sostenibilitat en referència
a la seva ciutadania corporativa, als impactes en els cinc grans vectors de l'RSE, econòmics, socials, laborals,
ambientals i de bon govern.
Per mitjà de la metodologia de l'RSE,
l'organització ha de comprendre què és el que la societat espera d'ella, a
partir de les inquietuds dels diversos grups d'interès que hi tenen interessos
legítims. Les persones tenen diferents dimensions i l'empresa compromesa no les
redueix a la relació merament laboral sinó que tendeix a respectar i promoure
la persona en tota la seva totalitat. Una de les bones pràctiques és facilitar
la conciliació de la vida laboral i
personal.
Tanmateix, la suma dels compromisos i les
bones pràctiques de les empreses no tenen prou capacitat per abordar el repte
que ens ocupa, i que es deu a una gran disfuncionalitat en la infraestructura
horària, en la gestió d'un bé tan preuat com el temps. En aquest sentit, és bo introduir
el concepte de Territori Socialment
Responsable (TSR).
Quan ens plantegem gestionar un TSR, ens cal
créixer en quantitat d'organitzacions que gestionin l'RSE, però també en
diversitat: grans, petites, privades, públiques o socials. Amb una base
constituïda per organitzacions orientades conscientment i activa a crear valor
econòmic i social, estem en condicions de poder identificar i abordar els reptes del territori, de manera que
l'empresa -i les altres organitzacions- puguin orientar la seva RSE també a posar llur ciutadania corporativa al servei
del territori.
Si per territori, en aquest cas, ens referim
al país, a Catalunya, podem comprendre amb relativa facilitat que aspectes com
la cohesió social o el respecte a la identitat cultural siguin matèries
d'especial sensibilitat, que una empresa hauria d'integrar en aquesta dimensió
de la seva RSE més lligada als reptes del territori, no necessàriament en
virtut d'impactes corporatius causats sinó senzillament per a col·laborar a
crear les sinergies necessàries perquè la societat progressi més adequadament
pel camins que col·lectivament s'han traçat.
Entre les matèries a tenir en compte a
Catalunya, algunes poden ser molt evidents, mentre que altres necessiten
generar consensos, perquè puguin construir-se com un repte d'RSE i TSR. Aquí és
on situo la Reforma horària. La consciència del problema ha anat
incrementant-se, però no podem dipositar
el repte en una àgora de debat continu però infructuós. I alhora, davant de
reptes tan complexos, per l'abast cultural que tenen, tampoc podem deixar-los
en espera que el lideratge públic gosi abordar-los. Ens cal la implicació de molts per a fer el salt que ens proposem, però
el rol de les organitzacions compromeses en RSE ha de ser central tant per la
seva exemplaritat particular com per ajudar
a fer-ne repte de país.
Josep
Maria Canyelles
Promotor de Responsabilitat Global i Coordinador de
Respon.cat
[ARTÍCULO] Responsabilidad social para abordar retos de país (sobre la Reforma Horaria)
Responsabilidad social para abordar retos de país
En la gestión de la Responsabilidad Social (RSE), una empresa debe empezar hacer frente a aquellas responsabilidades que son inherentes a su actividad, por lo que debe comprender cuál es el contexto ético y de sostenibilidad en referencia a su ciudadanía corporativa, los impactos en los cinco grandes vectores de la RSE, económicos, sociales, laborales, ambientales y de buen gobierno.
Por medio de la metodología de la RSE, la organización debe comprender qué es lo que la sociedad espera de ella, a partir de las inquietudes de los diversos grupos de interés que tienen intereses legítimos. Las personas tienen diferentes dimensiones y la empresa comprometida no las reduce a la relación meramente laboral sino que tiende a respetar y promover la persona en toda su totalidad. Una de las buenas prácticas es facilitar la conciliación de la vida laboral y personal.
Sin embargo, la suma de los compromisos y las buenas prácticas de las empresas no tienen suficiente capacidad para abordar el reto que nos ocupa, y que se debe a una gran disfuncionalidad en la infraestructura horaria, en la gestión de un bien tan preciado como el tiempo. En este sentido, es bueno introducir el concepto de Territorio Socialmente Responsable (TSR).
Cuando nos planteamos gestionar un
TSR, necesitamos crecer en cantidad de organizaciones que gestionen la
RSE, pero también en diversidad: grandes, pequeñas, privadas, públicas o
sociales. Con una base constituida por organizaciones
orientadas consciente y activamente a crear valor económico y social,
estamos en condiciones de poder identificar y abordar los retos del territorio, de manera que la empresa -y las otras organizaciones- puedan orientar su RSE también a poner su ciudadanía corporativa al servicio del territorio.
Si por territorio, en este caso, nos referimos a Cataluña, podemos comprender con relativa facilidad que aspectos como la cohesión social o el respeto a la identidad cultural sean materias de especial sensibilidad, que una empresa debería integrar en esta dimensión de su RSE más ligada a los retos del territorio, no necesariamente en virtud de impactos corporativos causados sino sencillamente para colaborar a crear las sinergias necesarias para que la sociedad progrese más adecuadamente por caminos que colectivamente se han trazado.
Entre las materias a tener en cuenta en Cataluña, algunas pueden ser muy evidentes, mientras que otros necesitan generar consensos, para que puedan construirse como un reto de RSE y TSR. Aquí es donde sitúo la Reforma horaria. La conciencia del problema ha ido incrementándose, pero no podemos depositar el reto en una ágora de debate continuo pero infructuoso. Y al mismo tiempo, ante retos tan complejos, por el alcance cultural que tienen, tampoco podemos dejarlos en espera de que el liderazgo público se atreva a abordarlos. Nos hace falta la implicación de muchos para dar el salto que nos proponemos, pero el rol de las organizaciones comprometidas en RSE debe ser central tanto por su ejemplaridad particular como para ayudar a hacer de ello un reto de país.
Si por territorio, en este caso, nos referimos a Cataluña, podemos comprender con relativa facilidad que aspectos como la cohesión social o el respeto a la identidad cultural sean materias de especial sensibilidad, que una empresa debería integrar en esta dimensión de su RSE más ligada a los retos del territorio, no necesariamente en virtud de impactos corporativos causados sino sencillamente para colaborar a crear las sinergias necesarias para que la sociedad progrese más adecuadamente por caminos que colectivamente se han trazado.
Entre las materias a tener en cuenta en Cataluña, algunas pueden ser muy evidentes, mientras que otros necesitan generar consensos, para que puedan construirse como un reto de RSE y TSR. Aquí es donde sitúo la Reforma horaria. La conciencia del problema ha ido incrementándose, pero no podemos depositar el reto en una ágora de debate continuo pero infructuoso. Y al mismo tiempo, ante retos tan complejos, por el alcance cultural que tienen, tampoco podemos dejarlos en espera de que el liderazgo público se atreva a abordarlos. Nos hace falta la implicación de muchos para dar el salto que nos proponemos, pero el rol de las organizaciones comprometidas en RSE debe ser central tanto por su ejemplaridad particular como para ayudar a hacer de ello un reto de país.
Josep Maria Canyelles
Promotor de Responsabilitat Global y Coordinador de Respon.cat
8.4.15
Catalunya és un exemple de convivència entre confessions religioses
La vicepresidenta presenta el 'Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat' i l'actualització del 'Mapa religiós de Catalunya'. Entre les dades més rellevants del 'Baròmetre', un 52,4% de la població catalana es defineix com a catòlica, el 15% es defineix com a seguidor d'un altra religió, el 18,2% com a atea i el 12% com a agnòstica. Un 71,1% dels enquestats es posiciona a favor que el sistema educatiu incorpori una nova assignatura en la qual es doni formació a tots els nens sobre les principals religions del món.
La vicepresidenta del Govern i titular
del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, i
el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, han presentat
aquest matí dos instruments d’anàlisi de la realitat de la diversitat
religiosa al nostre país: la primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat i l’actualització del Mapa de les religions de Catalunya.
La vicepresidenta ha posat en valor en la seva intervenció el fet de disposar de dues eines pioneres per a l’anàlisi de la realitat de la diversitat i la convivència religiosa i ha destacat que, segons dades del Baròmetre, un 90% dels ciutadans del país considera que a Catalunya existeix un clima de respecte entre les diverses tradicions religioses. “Catalunya es configura, per tant, com un exemple de convivència entre confessions religioses, a pocs llocs es pot viure la llibertat religiosa com al nostre país”, ha afirmat Ortega. La vicepresidenta ha insistit en la importància de reconèixer que “la diversitat religiosa no comporta cap fractura social, ans al contrari, suposa una riquesa pel país”.
Per la seva part, el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha qualificat el Baròmetre com a treball sense precedents sobre com es defineixen els catalans i les catalanes respecte al sentiment religiós i a la convivència entre les diverses confessions. Vendrell ha posat en relleu l’alt percentatge de persones que manifesten en l’estudi no haver-se sentit mai discriminats per motius religiosos i l’elevat grau de respecte envers a altres confessions que s’hi palesa.
La primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat és l’estudi de major magnitud sobre aquesta matèria realitzat al nostre país i ofereix una aproximació sobre com es defineixen els catalans des del punt de vista religiós i quina opinió mantenen respecte diferents qüestions vinculades a la diversitat religiosa. El treball ha estat elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió a partir de 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys escollides de forma aleatòria i representativa arreu de Catalunya. La mostra de l’estudi inclou població immigrada en percentatges d’un 2’5% de persones procedents de països de la Unió Europea i d’un 16’5% de persones originàries de la resta del món.
Els principals indicadors del Baròmetre, estructurats en set blocs, són els següents:
A) NIVELL DE CONEIXEMENT SOBRE LA DIVERSITAT RELIGIOSA A CATALUNYA
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, també han presentat les dades actualitzades per a l’any 2014 del Mapa Religiós de Catalunya. Aquesta recerca, que es du a terme de manera ininterrompuda des de l’any 2001, comptabilitza els centres de culte establerts al nostre país. L’actualització de les dades mostra un lleuger increment de l’1,29% pel que fa al nombre total de centres de culte respecte a l’actualització amb dades de l’any 2012 (publicades l’any 2013). El treball de camp del Mapa Religiós ha estat realitzat per l’equip de recerca d’Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Mar Griera.
Entre les dades més descades de l’actualització del Mapa figuren:
* No es disposa d’aquestes dades
** L’any 2007 només es van comptar els centres de culte habitual. En les actualitzacions posteriors es van comptar tots els centres de culte
*** Dades no actualitzades en aquesta onada de l’estudi.
La vicepresidenta ha posat en valor en la seva intervenció el fet de disposar de dues eines pioneres per a l’anàlisi de la realitat de la diversitat i la convivència religiosa i ha destacat que, segons dades del Baròmetre, un 90% dels ciutadans del país considera que a Catalunya existeix un clima de respecte entre les diverses tradicions religioses. “Catalunya es configura, per tant, com un exemple de convivència entre confessions religioses, a pocs llocs es pot viure la llibertat religiosa com al nostre país”, ha afirmat Ortega. La vicepresidenta ha insistit en la importància de reconèixer que “la diversitat religiosa no comporta cap fractura social, ans al contrari, suposa una riquesa pel país”.
Per la seva part, el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha qualificat el Baròmetre com a treball sense precedents sobre com es defineixen els catalans i les catalanes respecte al sentiment religiós i a la convivència entre les diverses confessions. Vendrell ha posat en relleu l’alt percentatge de persones que manifesten en l’estudi no haver-se sentit mai discriminats per motius religiosos i l’elevat grau de respecte envers a altres confessions que s’hi palesa.
La primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat és l’estudi de major magnitud sobre aquesta matèria realitzat al nostre país i ofereix una aproximació sobre com es defineixen els catalans des del punt de vista religiós i quina opinió mantenen respecte diferents qüestions vinculades a la diversitat religiosa. El treball ha estat elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió a partir de 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys escollides de forma aleatòria i representativa arreu de Catalunya. La mostra de l’estudi inclou població immigrada en percentatges d’un 2’5% de persones procedents de països de la Unió Europea i d’un 16’5% de persones originàries de la resta del món.
Els principals indicadors del Baròmetre, estructurats en set blocs, són els següents:
A) NIVELL DE CONEIXEMENT SOBRE LA DIVERSITAT RELIGIOSA A CATALUNYA
- La majoria dels catalans coneix l’existència de la religió catòlica (97,7%), islàmica (77,6%) i budista (50%). Pel que fa a la resta de confessions, menys del 50% de la població les cita.
- Pel que fa a les confessions que els enquestats saben que estan implantades a Catalunya, destaquen el catolicisme (99,2%), l’islam (90,3%), testimonis de Jehovà (83,7%) i el protestantisme (73,6%).
- Quan es pregunta als enquestats pel seu nivell de coneixement de les diferents confessions amb implantació a Catalunya, tan sols el catolicisme supera l’aprovat. De mitjana, els enquestats consideren que el seu coneixement sobre aquesta religió és de 6,59 sobre 10. En el cas de les altres religions, la nota mitjana no és superior en cap cas al 3,5. L’islam, els testimonis cristians de Jehovà i el protestantisme són les minories religioses que els ciutadans diuen conèixer millor.
- El 61,1% dels enquestats consideren que és molt o bastant important que els ciutadans tinguin uns coneixements mínims sobre les confessions religioses.
- El 52,4% de la població catalana es defineix com a catòlica, el 15% es defineix com a seguidor d’un altra religió, el 18,2% com a atea i el 12% com a agnòstica. El fet de definir-se com a seguidor d’una tradició religiosa no implica necessàriament el fet de tenir creences religioses; hi ha persones que, per exemple, es defineixen com a catòliques o com a musulmanes simplement des d’un punt de vista cultural.
- Pel que fa a les minories religioses, el 7,3% dels enquestats es declara musulmà, el 2,5% evangèlic, l’1,3% budista, l’1,2% ortodox, el 0,4% testimoni de Jehovà i el 2,3% seguidor d’altres confessions.
- El 55,1% dels catalans declara tenir creences religioses, mentre que el 44,7% afirma que no té creences religioses. El nivell de creença augmenta en funció de l’edat i de l’origen geogràfic de cada persona. Les persones nascudes fora de Catalunya i fora de l’Estat espanyol es declaren creients en un percentatge major que els nascuts a Catalunya
- El 48,8% dels creients afirmen ser persones practicants, mentre que el 49,5% no s’identifica com a practicant.
- El 12% de la població afirma que acudeix a actes de culte un cop per setmana o més; l’11,8% algun cop al mes; el 10,2% algun cop a l’any; i el 65,8% mai.
- El 60,9% dels enquestats amb fills declaren que estan educant o que van educar els seus fills d’acord amb els preceptes d’una confessió. El 48,1% diuen que si ara tinguessin fills ho farien d’aquesta manera.
- El 43,8% dels enquestats es pronuncien a favor de l’ensenyament de la religió des del punt de vista confessional a l’escola. Aquest percentatge augmenta fins al 71,1% quan es pregunta per una nova assignatura que doni formació a tots els nens sobre les principals religions del món.
- El 82,1% dels enquestats declara que ha conegut persones d’opcions religioses diferents a la seva pròpia. Principalment els enquestats han tingut contacte amb aquestes persones en el marc de relacions de veïnatge, per motius de feina o al carrer. D’altra banda, les principals confessions religioses amb qui els enquestats han tingut contacte són musulmans (68,20%), catòlics (41%) i testimonis de Jehovà (36.70%).
- El 51% dels enquestats afirmen que entre els seus amics hi ha persones d’opcions religioses diferents a la seva.
- El 55,1% de la població es mostra molt o bastant d’acord amb el fet que els diferents grups religiosos puguin obrir nous centres de culte arreu del país.
- El 78,6% de la població enquestada considera que el dret a la llibertat religiosa està molt o bastant garantit a Catalunya.
- El 5,8% de la població diu haver-se sentit discriminat per motius religiosos en alguna ocasió.
- Gairebé un 90% dels catalans considera que hi ha respecte i bona relació entre les diverses confessions religioses. El 5,3% de la població percep tensió i/o hostilitat entre les persones de diferents confessions religioses de la seva localitat, però la majoria opinen que hi ha respecte malgrat haver-hi poca relació (53,5%) o que hi ha bona relació (35,7%).
- El 52,9% dels enquestats considera que la diversitat religiosa enriqueix la vida cultural de Catalunya, mentre que el 14% considera que posa en risc l’estil de vida del nostre país.
- La majoria de la població afirma que el fet que s’ubiqui un centre de culte prop de casa seva no li generaria cap molèstia. Els centres de culte més acceptats són els catòlics (77,6%) i els budistes (67,2%). Per contra, els centres de culte islàmics (56%), els dels testimonis de Jehovà (61,3%) i els jueus (63,3%) són els que compten amb menys acceptació.
- El 60,5% considera bastant o molt important que les administracions públiques impulsin el diàleg interreligiós i el 66,3% considera que és molt o bastant important que les diferents confessions religioses cooperin entre elles.
- Més del 60% de la població es mostra d’acord que els governs municipals es reuneixin amb els representants de les entitats religioses, que acudeixin a actes de culte de les entitats religioses o que les entitats religioses siguin consultades en aquells temes que els afectin.
- La majoria dels enquestats (44,5%) es mostra d’acord que les confessions religioses puguin dur a terme actes en la via pública com concerts o distribució d’informació.
- El 71,2% dels enquestats està més aviat a favor o totalment a favor que els ajuntaments cedeixin equipaments públics de manera puntual a les entitats religioses.
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, també han presentat les dades actualitzades per a l’any 2014 del Mapa Religiós de Catalunya. Aquesta recerca, que es du a terme de manera ininterrompuda des de l’any 2001, comptabilitza els centres de culte establerts al nostre país. L’actualització de les dades mostra un lleuger increment de l’1,29% pel que fa al nombre total de centres de culte respecte a l’actualització amb dades de l’any 2012 (publicades l’any 2013). El treball de camp del Mapa Religiós ha estat realitzat per l’equip de recerca d’Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Mar Griera.
Entre les dades més descades de l’actualització del Mapa figuren:
- El nombre de centres de culte a Catalunya ha passat de 7.958 a 8.061 en dos anys. Aquest centenar de centres nous suposen un augment de l’1,29%.
- L’Església catòlica continua sent la confessió amb un major nombre de centres de culte, amb un total de 6.701 (83% del total).
- El nombre de centres de culte vinculats a les confessions minoritàries arriba a 1.360 (17% del total).
- Els centres de culte vinculats a les esglésies evangèliques són els més nombrosos entre les confessions minoritàries. En total hi ha 725 esglésies evangèliques.
- Pel que fa a la resta de confessions, destaca la presència de 256 oratoris islàmics, 118 salons del Regne dels testimonis de Jehovà i 68 centres budistes.
| 2004 | 2007 | 2010 | 2012 | 2014 | |
| Església catòlica | * | 2534** | 6729 | 6701 | 6701*** |
| Esglésies evangèliques | 341 | 453 | 600 | 657 | 725 |
| Islam | 139 | 169 | 195 | 231 | 256 |
| Testimonis de Jehovà | 141 | 147 | 131 | 126 | 118 |
| Budisme | 28 | 42 | 55 | 66 | 68 |
| Esglésies orientals | 8 | 18 | 30 | 52 | 55 |
| Església Adventista del Setè Dia | 12 | 16 | 20 | 23 | 24 |
| Hinduisme | 16 | 30 | 34 | 28 | 27 |
| Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies | 13 | 14 | 14 | 13 | 15 |
| Sikhisme | 5 | 6 | 9 | 9 | 10 |
| Fe bahá'í | 12 | 10 | 11 | 12 | 9 |
| Taoisme | 5 | 6 | 6 | 5 | 6 |
| Judaisme | 2 | 4 | 4 | 4 | 4 |
| Altres | 0* | 0* | 13 | 31 | 43 |
| TOTAL | 722 | 3449 | 7851 | 7958 | 8061 |
* No es disposa d’aquestes dades
** L’any 2007 només es van comptar els centres de culte habitual. En les actualitzacions posteriors es van comptar tots els centres de culte
*** Dades no actualitzades en aquesta onada de l’estudi.
Més informació
-
Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat. Resultats globals 2014
[PDF, 1,53 MB ]
-
El mapa de les minories religioses a Catalunya. Informe d’actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya 2014
[PDF, 1,99 MB ]
- Presentació del Mapa Religiós de Catalunya i del Baròmetre sobre la religiositat [PDF, 2,76 MB ]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
