Parlem de comerç de proximitat, comerç km 0, comerç a prop nostre

• Va tenir lloc la XIV Escola d'Estiu de Comerç de la FECOM, on Josep Maria Canyelles va parlar de Responsabilitat Social

Un any més, la nostra Escola d’Estiu de Comerç ha estat tot un èxit. Aprofito per donar les gràcies a tots els que ens vau acompanyar durant les dues jornades, en les quals hem tingut l’honor de comptar amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí, amb el director general de Comerç, Josep M. Recasens, i amb el president de la CCC, Pere Llorens.

Vam triar el lema “Parlem de comerç de proximitat, comerç km 0, comerç a prop nostre” ja que des de la nostra entitat creiem que s’ha de seguir evolucionant cap a un model que cerca l’equilibri, que crea valor econòmic i social, que sap trobar la diferenciació i la comunió de treball conjunt sota una marca paraigües ideada per la CCC “Botiguers pel país”, que ens ha d’ajudar a transmetre a la societat el “saber fer” del comerç de proximitat.

Esperem que gràcies als dos ponents que vam triar, Mario Sánchez i Josep Maria Canyelles, haguem aconseguit posar el nostre granet de sorra per mostrar tot el que pot fer el comerç, part indissoluble de la societat i que, com a tal, evoluciona i s’adapta als canvis.

Bones vacances i us hi espero l’any que ve.

M. Rosa Eritja
Presidenta de la Federació de Comerç de Lleida (FECOM)


Mario Sánchez: “Que Viris, un nou concepte de comerç de proximitat”
La primera xerrada de l’Escola d’Estiu de Comerç de Lleida 2013 va anar a càrrec del director de l’Àrea d’Expansió d’ActelGrup i enginyer tècnic agrònom, Mario Sánchez. Sota l’enunciat “QueViris, un nou concepte de botiga d’alimentació”, Sánchez va posar com a model aquest establiment per explicar un nou concepte de comerç de proximitat, innovador i amb una clara vocació de lligam amb el client final.
Mario Sánchez, director de l’àrea d’Expansió d’ActelGrup   
    

Josep Maria Canyelles: “L'RSC com una estratègia corporativa en el comerç”
Amb la ponència “Comerç compromès amb el territori”, l’expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions, a més de soci-consultor de Vector 5, Josep Maria Canyelles, va mostrar, durant la segona jornada de l'Escola d'Estiu de Comerç de la FECOM, com l'RSC pot formar part de l’estratègia corporativa de les empreses, en general, i de les dedicades al retail, en particular.
L’expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions, a més de soci-consultor de Vector 5, Josep Maria Canyelles   

Pere Llorens: “tots som botiguers pel país”
El president de la CCC, Pere Llorens, que va participar en la cloenda, va aprofitar per felicitar la presidenta de la FECOM i el seu equip per la bona feina realitzada, un cop més, en l’edició de la jornada. Llorens també va destacar el compromís del comerç de proximitat amb el seu territori i la seva capacitat d’innovació i d'adaptació a les necessitats dels seus clients.
Pere  Llorens, president de la CCC   

Josep M. Recasens dóna suport al comerç de proximitat
El director general de Comerç, Josep M. Recasens, no va voler faltar a la cloenda de la XIV Escola d’Estiu de Comerç. Recasens, que en el seu parlament va mostrar, una vegada més, el suport de la Generalitat envers el comerç de proximitat, va elogiar els esforços que fa el sector en uns moments tan durs per la caiguda del consum. Alhora, el director general de Comerç va valorar molt positivament el fet que la FECOM vertebri, com a entitat empresarial, el comerç del territori, i  va manifestar que jornades com aquesta al Pallars Jussà, ho demostren.
El director general de Comerç, Josep M. Recasens   
    
El binomi del comerç i la indústria agroalimentària
La inauguració de l’edició de l’Escola d’Estiu de Comerç va anar a càrrec de Josep M. Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Pelegrí va defensar el comerç de proximitat i la potenciació de la indústria agroalimentària, “un binomi al qual cal donar cada cop més valor perquè hi guanyem els clients, el sector, els comerciants i el país”.
Josep M. Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya

Article "La responsabilitat social dels col·legis professionals" a la revista dels auditors

La revista l'Auditor ha publicat en el seu número 67, corresponent a juliol de 2013, un article de Josep Maria Canyelles titulat "La responsabilitat social dels col·legis professionals".

Podeu accedir a la revista sencera aquí.
Podeu llegir l'article al blog de Responsabilitat Global en català o en castellà

L'Avantprojecte de Llei del Voluntariat entra en fase d'informació pública

El Departament de Benestar Social i Família va publicar el passat 16 de juliol l'edicte pel qual se sotmet a informació pública l'Avantprojecte de Llei del Voluntariat. 

Amb la finalitat de donar participació als interessats en el procés d'elaboració de l'Avantprojecte de llei esmentat, a partir del 17 de juliol i fins el proper 2 d'agost, qui ho desitgi pot examinar el document i formular-hi les al·legacions i les observacions que consideri oportunes. 

Prèviament, el Consell d'Associacionisme i Voluntariat, del qual hi forma part la FCVS i exerceix la vicepresidència primera, hi va dónar llum verda. 

El Parlament de Catalunya busca aprovar aquesta Llei per fomentar, promoure, reconèixer i protegir el voluntariat com a agent de transformació social i alhora preservar el model català de voluntariat. D'altra banda, vol reconèixer institucionalment les accions solidàries que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya porten a terme.

Foto: La Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté
Font: www.voluntaris.cat

El IV Congrés del Tercer Sector Social se celebrarà del 27 al 29 de novembre

L'acte, organitzat per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, tindrà lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona sota el lema "Avançar en igualtat i Drets Socials".

El Congrés pretén ser l'espai de trobada, de reflexió i de projecció del conjunt del Tercer Sector Social, per poder donar una millor resposta als desafiaments que la societat i els moments actuals plantegen.

Entre les principals novetats d'enguany, destaca el canvi de disseny en el programa, que passa a ser més extens i s'allargarà de dimecres a divendres. A més, el Congrés comptarà amb activitats innovadores com visites 'in situ' a entitats i projectes interessants, debats sobre reptes del Tercer Sector o projeccions de vídeos.

Les activitats habituals per als congressistes es complementaran amb un programa paral·lel d'accés gratuït per a d'altres persones interessades i per al públic general. I tot sota el lema "Avançar en igualtat i drets socials", perquè les entitats volen demostrar que no renuncien a l'objectiu de construir una societat amb més cohesió i benestar.

Les entitats que ho vulguin poden enviar les seves propostes a través de la web fins al 31 de juliol. 

Foto: L'acte tindrà lloc del 27 al 29 de novembre.

L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat

La "UEA magazine", la revista de la Unió Empresarial de l'Anoia, ha publicat en aquest número corresponent a maig-juny 2013 un article de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social.




L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat

“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”.

Albert Einstein

La crisi va tenir origen en models de gestió poc sostenibles, i en determinats casos per conductes mancades d’ètica. Per això, damunt del paper, hores d’ara poca gent discuteix que cal avançar cap a una economia més ètica i sostenible, amb unes empreses que gestionin la responsabilitat social, en tots es cinc vectors: bon govern i impactes econòmics, ambientals, laborals i socials.

L'RSC és un sistema de gestió orientat a la millora permanent, que pretén assegurar l'acompliment, i la capacitat de desenvolupar una organització que observa, que dialoga, que aprèn, que millora, que troba les millors pràctiques, que innova, que crea confiança, que genera sostenibilitat...

Cal tenir en compte que la gran dificultat amb què sovint ens trobem és la incomprensió de l'RSE. Encara una part molt gran de la ciutadania i de les empreses tendeixen a confondre aquest enfocament netament empresarial amb meres pràctiques filantròpiques o amb bones pràctiques d'ecoefiència o de contractació de persones discapacitades. Sovint alguna bona pràctica o una suma d'algunes es pren pel tot i es confon amb l'RSE, perdent així tot el sentit estratègic i empresarial, i associant-ho més a bonisme o a cosmètica.

Tres aclariments

Primer. Quan parlem de sostenibilitat cal aclarir sempre que no ens referim solament als aspectes ambientals, sinó també a la sostenibilitat econòmica, social o laboral. I la gestió de l'RSE per part de les empreses és la manera de tendir cap aquesta sostenibilitat.

Segon. Quan parlem d'RSE, és a dir de Responsabilitat Social, no ens estem referint solament aspectes de caràcter social, sinó que estem abordant la responsabilitat que l'empresa assumeix davant la societat pels impactes que hi genera. Molts són positius però altres poden tenir caràcter negatiu.

Tercer. Per acabar de foragitar dubtes, quan parlem d'RSE ens estem referint a un enfocament netament empresarial. Gestionar l'RSE és un procés de millora permanent que té en compte inquietuds i demandes dels grups d'interès, i que pretén cercar l'excel·lència empresarial millorant la interrelació amb aquests.

Empreses amb una cultura avançada

Avui les empreses no solament gestionen cadenes de muntatge i naus industrials. Del hard hem passat al soft. Molts dels actius que té l'empresa, gran o petita, són immaterials, es basen en el talent de les persones, en la marca, o en la capacitat de crear confiança. Per això, mentre que una norma de gestió ambiental o de salut i seguretat cobria les necessitats d'una empresa basada en impactes tangibles, avui moltes empreses requereixen desenvolupar els aspectes més intangibles. La gestió de la Responsabilitat Social engloba molts altres aspectes com els ambientals, o bon govern o la qualitat, però els situa en el marc de la gestió d'intangibles i, tal com percebem alguns, en el marc de la gestió de la complexitat.

Per a qualsevol empresa, incorporar requeriments per imposició ja sigui normativa o social, acaba suposant un desgast si no se saben abordar en el marc de la gestió de la complexitat. Gosaríem dir que pot ser absurd promoure l'acció social, per exemple, si no se sap integrar de manera que aporti valor també per a la pròpia empresa, ja que altrament acaba sent un centre de cost i mai podrà créixer més enllà d'un cert límit.

Per això, tendir a la sostenibilitat necessita una metodologia que asseguri uns resultats a partir d'uns valors i un model de gestió, que desenvolupi models organitzacionals que sàpiguen donar resposta canviant, i que sàpiguen integrar els cinc vectors de la sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor, no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de valor. 

L’RSE no és una mera filantropia feta de manera més complexa ni és un màrqueting evolucionat, sinó que estem davant d’un estil de gestió empresarial que no té marxa enrere. Segurament no pot arribar a totes les empreses, ja que és un enfocament apte per a empreses ben gestionades i amb una cultura organitzativa avançada. Dit d’una altra manera, no hi ha empreses mediocres que parlin d’RSE! Poden ser grans o petites, però les empreses que opten per l’RSE són organitzacions que abans han treballat molt en la qualitat, en els processos ambientals, en la qualitat laboral, i hi ha un moment que fan el pas d’un model d’excel·lència empresarial clàssica a un model d’excel·lència social.

És bo adonar-se que hi ha més pimes que grans empreses gestionant l’RSE, sols que coneixem millor els casos de les grans per raons evidents de capacitat comunicativa i necessitat de gestió de la reputació corporativa.

Però no es tracta solament de quantitats sinó de models. Per a posar un exemple, les microempreses i les pimes sovint es troben més còmodes en models de gestió de territoris socialment responsables (TSR), com el que algunes comarques i països han començat a definir.

En el cas dels territoris d'Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell, s'ha iniciat un projecte de TSR, liderat per la Fundació ProPenedès, focalitzant el turisme, de manera que puguem desenvolupar unes Destinacions Turístiques Socialment Responsables. I aquesta marca de futur, cada cop més valorada per segments més exigents, no es treballa des d'un disseny merament de comunicació sinó a partir de les empreses que estan en el territori i el sector, la seva majoria pimes o microempreses, que van aprenent a traslladar els seus valors i compromisos envers la comunitat en un model de gestió empresarial avançat que alhora pot revertir en un model de territori socialment responsable que es pugui posar en valor.

Josep Maria Canyelles

Vector 5 www.vector5.cat
Blog: Responsabilitat Global www.responsabilitatglobal.com

Revisió d'informes de responsabilitat social

Els quaderns tècnics del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya recull una nota sobre la revisió d'informes de responsabilitat social:

 

Concentració pel Dret al Sol

Aquest dimecres 31 de juliol s’ha convocat, a les 11h, una concentració a Barcelona, en protesta per la proposta de regulació de l’autoconsum i la pèrdua de drets de la ciutadania amb la nova reforma del sistema elèctric.

L’acte s’ha pensat per cridar l’atenció dels mitjans a través d’una acció cridanera:
Demanar l’ingrés a la presó Model (c/ Entença 155) per voler fer un ús directe de l'electricitat generada amb el sol. Anirem amb kits solars d’autoconsum. Hi haurà qui anirà amb una disfressa de presidiari, altres de blanc o de carrer. Us convidem a participar-hi si voleu  acompanyar la concentració per fer més visible el nostre rebuig.

Adjuntem la nota de premsa que s’ha enviat als mitjans perquè en tinguin coneixement.

ACCIÓ CIUTADANA CONTRA LA PENALITZACIÓ DE L’ENERGIA SOLAR
I EN DEFENSA DEL DRET A L’ÚS LLIURE DEL SOL

Dia: 31 de juliol
Hora: 11 h.
Lloc: Davant de la presó Model de Barcelona, Entença 155
Convoquen: Eurosolar, Fundació Terra, Intiam Ruai, Som Energia, Ecologistes en Acció, Tanquem les Nuclears.

Davant l’anunci de la imminent publicació d’un Real Decreto per regular la producció elèctrica que tipifica l'autoconsum domèstic amb energia solar fotovoltaica com una infracció greu que pot ser multada fins amb 30 milions d’euros, diferents entitats que defensen el Dret de la ciutadania a aprofitar les energies renovables per lluitar contra el canvi climàtic, han  decidit declarar-se 'culpables' de fer servir l’energia fotovoltaica de forma que permeti estalviar la generació d'electricitat bruta feta amb combustibles fòssils i nuclears. Per això, demanaran l’ingrés a la presó model de forma preventiva dels seus representants així com dels seus kits de generació i us directe de l'electricitat generada amb el Sol.

La penalització de l'autoconsum per a tots aquells ciutadanes i ciutadans  que vulguin produir i utilitzar la seva pròpia energia és un atac directa al Drets humans i a la democràcia energètica, doncs impedeix que qualsevol persona pugui contribuir a la reducció d’emissions per evitar el canvi climàtic.

La nova regulació que prepara el Govern espanyol vol impedir que la ciutadania pugui exercir el dret a l’ús lliure del sol de forma que no només no s’alteri la qualitat de la xarxa elèctrica sinó que a més n’estalviï costos a la societat ja que s’evita que s'hagin d'importar combustibles fòssils, s'hagi de generar electricitat bruta, s'hagi de transportar i distribuir fins als llocs on se’n fa l’ús final. 

Les entitats convocants a través dels seus representants legals denuncien aquesta situació que vulnera clarament la legislació europea d’implantació de les renovables i de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic. L’autonomia energètica ciutadana és un dret inalienable que no és pot penalitzar com pretén fer el Govern espanyol per protegir els interessos de l’oligopoli energètic que està escanyant a tots els sectors de l’economia espanyola a més dels usuaris domèstics.

Les empreses comencen a preveure l'escenari d'un estat català independent

Certament un procés de secessió no es pot improvisar, ni per part dels governs ni per part de les empreses. De fet, un procés de secessió socialment responsable hauria de tenir entre els seus principis el de procurar, des de cadascuna de les parts, que els perjudicis econòmics siguin els menors possibles.

De fet, la creació d'un estat català comportarà a priori avantatges per a l'economia catalana en molts sentits, i les conseqüències negatives sols hi seran si es dóna la voluntat per part espanyola que hi siguin, fent més costós el procés de inicial.

En tot cas, algunes empreses estan fent els deures i ja han començat a preveure l'escenari, per tal que el moment no els suposi un cúmul d'imprevistos. I sens dubte, la principal actuació de moltes empreses ha estat altament positiva: emprendre un procés urgent d'internacionalització per a aminorar la dependència del mercat espanyol, el qual ha passat a ser de risc no solament per la crisi i per la possible secessió sinó per les contínues amenaces de boicots als productes catalans, que segurament aniran a més mentre Catalunya segueixi sent una part d'Espanya alhora que que segueixi valorant-se que no se sent espanyola.

Hores d'ara, una empresa que no prevegui l'escenari i que no faci l'esforç per a minimitzar els efectes que podria tenir, no està afrontant adequadament els seus riscos i no està garantint adequadament el context de sostenibilitat. Les empreses han de preveure, en el marc d'una bona gestió i alhora responsable, quins són els escenaris de futur per tal de poder mantenir la capacitat de poder continuar existint, creixent i desenvolupant-se.

Així, una empresa que aposti per la seva sostenibilitat i tingui polítiques de responsabilitat envers la societat ha d'invertir en innovació, ha de cercar solucions més sostenibles en els seus productes i serveis, ha de preveure els impactes del canvi climàtic o ha de preveure les conseqüències de les decisions democràtiques de la ciutadania, entre altres.

De fet, ha de preveure moltes més coses, però en un context de sostenibilitat, ens referim sobretot a aquelles en què l'empresa pot activament cercar de millorar en els seus impactes, i a aquelles que es produeixen en la societat de manera democràtica i que l'empresa ha de poder acompassar-s'hi sense presentar-hi oposició, de manera que per a l'empresa suposin merament un procés d'adaptació.

Imagineu-vos que una hotel digués que està molt bé que els discapacitats surtin pel carrer però que per als hotels suposa un problema perquè dificulta la gestió. Sona dur, no? De fet, fa uns dies un hotel va venir a expressar una cosa semblant en no acceptar un grup de persones amb síndrome de Down.

O imagineu totes les comparacions similars que podríem fer respecte a col·lectius que en les darreres dècades s'han anat alliberant o obrint a la presència social: dones, gent gran, homosexuals, persones amb al·lèrgies, malalties, discapacitats, etc...

Les necessitats d'adaptar-se als canvis, sobretot si es poden fer de manera gradual, amb previsió, suposen una oportunitat per a les millors empreses ja que poden alinear els valors emergents de la societat amb els valors organtizacionals, i poden generar processos d'aprenentatge i de lideratge.

No cal dir que per a algunes empreses el canvi social, qualsevol evolució de la societat, per més que respongui a imperatius morals, a evolucions ètiques, a desenvolupaments democràtics, sempre els resultarà incòmode. Perquè a algunes empreses, per comoditat o per sentit acomodatici a contextos de major estabilitat, el canvi els desperta una gran mandra. I si la direcció o propietat té uns valors contraris a aquells emergents que professa la societat, aquesta mandra va acompanyada d'animadversió. És aleshores quan algunes empreses es posen a fer política i deixen anar quatre esbravades contra els canvis revestits de gran saviesa empresarial i gran representativitat gremial.

A Girona fa uns dies totes les patronals de la demarcació van assistir a l'acte d'Estatuir Catalunya, que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de Girona organitzat per l'associació empresarial Fòrum Carlemany. L'acte va ser presidit pel biòleg Ramon Folch, el sociòleg Salvador Cardús i l'enginyer Sergi Rovira per presentar el document Estatuir Catalunya. Va ser el primer acte d'envergadura amb l'empresariat català que fan els autors d'aquest estudi, que analitza els principals eixos d'una eventual Catalunya independent.

Representants de més d'una vintena de les principals empreses de la demarcació gironina i de les tres cambres de comerç van acudir a escoltar els arguments recollit en un document que pretén ser "un manual o una guia per a la construcció d'un estat". L'acte no va ser en absolut un acte polític o proindependentista sinó una reunió tècnica i informativa per respondre, des de punts de vista tècnics i científics, alguns dels interrogants que es planteja als empresaris davant un escenari plausible". Interrogants com per exemple l'autonomia energètica del nou estat o els sempre temuts boicots.

Tal com llegim a l'ARA:

En aquest assumpte, segons ha pogut saber l'ARA, un empresari va voler tranquil·litzar els altres explicant-los que la seva empresa ja n'havia patit un: "Al final tothom acaba comprant el que necessita, no us penseu que de la resta de l'Estat ara us compren per fer-vos cap favor".

Partir de zero

Si la creació d'un nou estat té riscos, també presenta oportunitats, va explicar Cardús. Per això, alguns empresaris van expressar la seva confiança que la constitució d'un nou estat comportaria fer noves lleis i que, partint de zero, el nou escenari permetria fer lleis més d'acord amb les normatives europees. Aquest fet, remarquen, també permetria trencar les inèrcies de les lleis espanyoles, que, segons van dir, estan més pensades per a les grans corporacions que no pas per a la major part del teixit empresarial català. Com a exemple dels diferents punts de vista empresarials entre Espanya i Catalunya es va esmentar el cas de Spanair, que es va deixar enfonsar, mentre que Iberia ha estat salvada deu vegades abocant-hi veritables fortunes.

També es va procurar tranquil·litzar els empresaris davant una possible fuga de jutges, que preocupava alguns assistents. Se'ls va dir que els que ara treballen contra la independència han de saber que no tindran represàlies i que ja hi ha un grup que treballa per restablir ponts de diàleg perquè la relació que es vol tenir amb Espanya en aquest plausible nou escenari ha de ser de caràcter fraternal.

A la trobada no es va sentir cap veu discrepant i l'empresariat va mostrar molt interès. "Estem veient coses que tan sols fa un any eren impossibles de pensar", explica Planas. El president de Pimec i propietari de Cafès Cornellà, Pere Cornellà, va admetre que la seva empresa ja ha fet l'exercici de preveure l'escenari d'un estat català independent: "És evident que sí. Una de les coses que hem de fer sempre els empresaris és projectar-nos al futur i aquesta possibilitat l'hem de preveure, al marge del posicionament personal de cada empresari". Encara n'hi va haver de molt més explícits a l'hora d'explicar el seu parer personal. Un empresari de més de setanta anys va resumir així el camí que ha fet: "Jo vaig néixer franquista i ara sóc independentista".

La incidència de les dones en el teixit associatiu català

'Trajectòries femenines per a la transformació social’ és el resultat de l'estudi elaborat per l’Observatori del Tercer Sector, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, amb l'objectiu de visibilitzar i posar en valor el treball aportat per moltes dones al tercer sector i, també, retre un petit homenatge a algunes dones que han tingut un trajectòria destacada dins el teixit associatiu català.

L'estudi, de caràcter qualitatiu, s’ha centrat en una anàlisi sobre les aportacions al tercer sector des d’una perspectiva de gènere, les relacions entre les dones, el gènere femení i el teixit associatiu, tot analitzant les contribucions de les dones al tercer sector i plantejant alguns reptes en matèria d'equitat de gènere. També s'han plasmat set històries de vida que presenten les trajectòries de de set dones amb experiències destacades en el teixit associatiu.

Les dones protagonistes de la recerca són Fàtima Ahmed (Associació Ibn Batuta), Roser Batlle (promoció de l’Aprenentatge Servei), Muriel Casals (Òmnium Cultural), Teresa Crespo (Entitats Catalanes de l’Acció Social, ECAS), Rita Huybens (Lliga dels Drets dels Pobles), Rita Marzoa (programa Solidaris de Catalunya Ràdio) i Fina Rubio (Fundació de dones Surt).

El document s'estructura en:

- Presentació i agraïments
- Introducció a la publicació.
- Objectius i metodologia
- Alguns conceptes clau
- Dones i tercer sector
- Aportacions femenines al tercer sector
- Reptes de futur
- Històries de vida
- Annex

Aquesta publicació està disponible en català

Accedir a la recerca associada

Font: www.observatoritercersector.org

La CCAR organitza la jornada ‘Voluntariat i Acció Social Empresarial’

El proper 20 de setembre tindrà lloc al Palau Macaya de Barcelona la jornada “Voluntariat i Acció Social Empresarial”, una iniciativa de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat que pretén apropar la pràctica de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) a les empreses del territori i afavorir les sinèrgies de col·laboració entre empreses i entitats socials. Inscripcions: voluntariat_ccar@cear.es

L’acte comptarà amb la presencia de diferents actors implicats en la pràctica de la RSE, com organismes públics, institucions socials, usuaris d’entitats i empreses. Els ponents oferiran el seu testimoni i la seva experiència al voltant de les noves formes d’intermediació laboral mitjançant el voluntariat corporatiu, així com exemples de bones practiques dintre del teixit empresarial.

La jornada neix fruit del programa “Noves formes d’intermediació laboral: Voluntariat i Xarxes Socials” que gestiona la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la col·laboració de l’Obra Social “La Caixa”.

Per assistir a la jornada, cal inscriure’s prèviament mitjançant la següent adreça de correu: voluntariat_ccar@cear.es

Data: 20/09/2013

Horari: de 9h a 13:30h

Lloc: Sala d’actes del Palau Macaya (Passeig Sant Joan, 108 de Barcelona)

Font: www.ccar.cat

Veure canal Voluntariat a Responsabilitat Global: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/voluntariat

Ja m'he inscrit a la Via Catalana #viacatalana

Ja m'he inscrit a la Via Catalana, aquest gran esdeveniment democràtic i reivindicatiu que tindrà lloc el proper 11 de setembre.

Tindré l'oportunitat de ser un dels centenars de milers de persones que es donaran les mans per a fer una cadena que unirà tot el país de dalt a baix, des de la Jonquera fins a Alcanar. Mai a la vida s'havia fet una cosa així al nostre país. Com a antecedent, els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica el 23 d'agost del 1989, enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. A la primavera següent ja eren països independents gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional aconseguida (Manifest de la Via Bàltica; Exposició de la Via Bàltica; Viquipèdia Via Bàltica; Balticway).

Donat que la cadena no passa per Vilanova i la Geltrú, he optat per anar avall, o hores d'ara encara hi ha molts buits. Segur que ben aviat s'emplenaran i podrem donar al món un missatge clar: la democràcia ha de triomfar per sobre del dret de possessió amb què l'estat espanyol aborda el conflicte amb Catalunya i la seva nul·la voluntat a dialogar.

Tant de bo a la cadena hi hagi persones amb ideologies molt diverses, amb sentiments molt diversos, com a mostra de pluralitat, però tots convençuts que la democràcia ha de passar per davant i que la ciutadania catalana ha de ser consultada en un moment com aquest en què les aspiracions a recuperar la sobirania han esdevingut molt àmplies i en què, per altra banda, l'estat espanyol treballa acceleradament des de fa anys per reduir els avanços fets en l'autogovern per recuperar el màxim de competències i reduir les autonomies a una mera descentralització administrativa sense cap poder polític.

Amb la Marxa cap a la Independència i la manifestació del passat Onze de Setembre, els catalans vam evidenciar l’existència d’una majoria social favorable a la independència i vam empènyer a la classe política a fer les passes necessàries per a la consecució d’un Estat independent.

Aquest 11 de Setembre, cal convertir la Diada en l'avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a que vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçar el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.  Ara és l'hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d’Europa.

Per garantir que tothom tindrà el seu lloc a la història, muntarem un dispositiu fotogràfic aeri i terrestre perquè quedi constància de cada català i catalana que ha contribuït al llarg del recorregut a fer possible la Via Catalana.

La Via Catalana s’internacionalitza amb cadenes humanes arreu del món 

Les Assemblees Exteriors de l’ANC organitzen més d’una vintena de rèpliques durant l’agost i el setembre. Entre el 15 d’agost i l’11 de setembre, la Via Catalana cap a la Independència es farà sentir més enllà de Catalunya amb la Via Catalana Internacional: desenes de cadenes humanes que es duran a terme arreu del món.

L’objectiu de la iniciativa, organitzada per les Assemblees Exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), és el d’internacionalitzar la gran mobilització del proper Onze de Setembre i l’anhel de llibertat dels catalans; i permetre, a la vegada, que hi puguin participar totes aquelles persones que la propera Diada no seran a Catalunya.

A la pàgina web de les Assemblees Exteriors de l’ANC, http://catalanassembly.org, es poden consultar les cadenes humanes que es van confirmant a l’estranger, i els interessats poden inscriure-s’hi per tal de rebre tota la informació i poder-hi participar.

Actualment ja hi ha 22 cadenes humanes confirmades, tot i que la previsió és que se n’acabin celebrant més a d’altres indrets. La Via Catalana Internacional passarà per països com els Estats Units, Austràlia, Argentina, Mèxic, Perú, Xile, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. Aquesta és la llista de cadenes humanes internacionals confirmades:

Brisbane (Austràlia); Brussel·les (Bèlgica), 1 de setembre, Atomium; Buenos Aires (Argentina); Dublin (Irlanda), 1 de setembre, General Post Office (GPO) O'connell Street; Edinburgh (Escòcia); Hamburg (Alemanya), 25 d'agost a les 16h, Stadtpark (Grosse Festwiese); Lausanne (Suïssa); Lima (Perú), 1 de setembre, Pl.San Martín; Londres (Anglaterra); Los Angeles (EUA), 25 d'agost, Grifith Park; Luxemburg Ciutat (Luxemburg), 7 de setembre, Hêlle Fra; Manchester (Anglaterra), 31 d'agost, Catalan Square; Melbourne (Austràlia); Mèxic DF (Mèxic), 31 d'agost, Angel de la Independencia; Miami (EUA), 31 d'agost, Ocean Drive; New York City (EUA), 31 d'agost; París (França), 2 de setembre, Champs de Mars - Tour Eiffel; Roma (Itàlia), 3 d'agost, Plaça de Sant Pere del Vaticà; Santiago de Chile (Xile), 31 d'agost, Cerro San Cristobal; Sydney (Australia), 1 de setembre, Opera House; Tolosa de Llenguadoc (França), 7 de setembre; Zurich (Suïssa)

Arcadi Oliveres clausura el XXVIIIé curs d’estiu. “No vivim en una societat democràtica, ni a escala nacional, europea o internacional”

“No vivim en una societat democràtica, ni a escala nacional, europea o internacional” ha estat el missatge central de la conferència de clausura del president de la Universitat Internacional de la Pau, Arcadi Oliveres. L’economista ha assenyalat una multitud de “vergonyes” democràtiques a l’estat Espanyol. Ha destacat els 3 cops d’estats: el que va exercir un militar imposant l’article de la constitució sobre la unitat indivisible de la nació espanyola, el cop d’estat que va fer dimitir al president Aldolfo Suárez i el més conegut 23F.  Després va seguir destacant multitud de vergonyes a nivell europeu i internacional  (ONU, FMI o OTAN).

Amb aquesta conferència es dona per finalitzat el curs d’estiu titulat  “La democràcia com a garantia de la dignitat humana” on més de 30 experts en diferents matèries han parlat del passat (franquisme i el model transició), el present (la crisis del sistema econòmic i polític) i del futur (les noves formes de fer política i les possibles alternatives). El balanç dels ponents ha estat molts positiu, s’ha descat la qualitat de tots els ponents i la seva diversitat contant la presència de personatges més veterans com Rafael Grasa, Borja de Riquer o Vicenç Navarro i activistes del 15M com Arnau Monterde i Marta G. Franco o l’Ada Colau. El curs d'enguany ha estat un èxit de participació, amb una assistència mitjana de més de 100 alumnes per sessió

El curs d'estiu de la Universitat Internacional de la Pau es celebra cada estiu al centre Borja de Sant Cugat del Vallès.

Universitat Internacional de la Pau
www.universitatdelapau.org
@unipaustc

Dolors Setó: ‘Las empresas con un mayor compromiso ético y social resisten mejor las situaciones de crisis’

L'Indicador de Economia publica una entrevista a Dolors Setó, professora del Departament de Gestió d'Empreses de la Facultat d'Economia i Empresa de la URV, i que desenvolupa la seva activitat com a investigadora principal de RESET, grup de recerca sobre Responsabilitat Social, Sostenibilitat i Ètica Empresarial.

Ha nacido y crecido en Reus, donde vive y da clases en la actualidad. Dolors Setó podría considerarse lo que denominan RTV (Reus de Tota la Vida). El pasado mes de junio ha sido merecedora del premio del Consejo Social de la Universitat Rovira i Virgili a la Calidad Docente, a título individual, por su innovador proyecto de formación ética de los futuros directivos dentro del Máster de Dirección Estratégica. Es licenciada en Administración de Empresas por la Universidad de Barcelona y doctora por la URV, institución académica a la que lleva unida desde 1995 en áreas de docencia e investigación. Profesora del Departamento de Gestión de Empresas de la Facultad de Economía y Empresa, desarrolla su actividad como investigadora principal de RESET, grupo de investigación sobre Responsabilidad Social, Sostenibilidad y Ética Empresarial. Es también autora del libro 'De la calidad de servicio a la fidelidad del cliente', donde trata de desentrañar los factores que conducen al
usuario de un servicio a transformarse en un cliente fiel.

‘Las empresas con un mayor compromiso ético y social resisten mejor las situaciones de crisis’

Su método, recién galardonado, conduce a los estudiantes a analizar la responsabilidad social (RSE) de las empresas que despuntan en el Monitor Español de Reputación Corporativa (MERCO) y también a examinar semanalmente noticias destacadas sobre RSE. El entrenamiento de los directivos del futuro entraña sorpresas positivas por el calado social “de acciones que los alumnos desconocían”, aunque reconoce que “de vez en cuando también irrumpe algún episodio que llega a provocar indignación”.

‘Una imagen maquillada de la empresa provoca insatisfacción,
o incluso frustración, y por tanto desconfianza;
la confianza es muy difícil de recuperar’

-¿Qué le diría a quien sostiene que la ética y
la responsabilidad social es una cuestión
cosmética, puro maquillaje?
Es verdad que algunas empresas utilizan
acciones de Responsabilidad Social y Ética
(RSE) únicamente como un elemento de
maquillaje. Asumen un enorme riesgo al
generar falsas expectativas a los distintos
grupos de interés (clientes, trabajadores,
proveedores, etc.) que luego no se corresponderán
con las percepciones de sus
actuaciones. Provocan insatisfacción o
incluso frustración, y por tanto desconfianza.
La confianza es muy difícil de recuperar.
La comunicación de la RSE ya de por sí
suele generar escepticismo, así que cuidado
con aquellas empresas que utilizan la RSE
únicamente como elemento de comunicación
sin interiorizarlo en sus comportamientos,
ya que suelen conseguir justamente
el efecto contrario al buscado.

-¿Es reversible la debacle de la imagen del
sector financiero?
De momento parece que intentan comunicar
que van a cambiar y corregir sus excesos.
Habrá que ver en el tiempo, con más
perspectiva, si esa intención y esas promesas
se cumplen. Sólo el tiempo nos permitirá
contrastar esos comportamientos. El papel
lo aguanta todo, está por ver si lo integran
en sus valores o es una simple cuestión de
imagen.

-Según el Monitor Empresarial de
Reputación Corporativa 2013, los bancos
siguen entre las marcas más valoradas y las
empresas más ‘deseadas’ para trabajar…
¿no es contradictorio?
Es complejo. Habría que ver cada ránking
para ver cómo están midiendo.

-¿Quiere decir que estos listados no son
demasiado fiables?
Quiero decir que hay empresas que se dedican
a hacer ránkings, y hace falta examinar
qué herramientas están utilizando para
hacerse una idea del rigor de los resultados.

-Repsol, una empresa muy ligada a nuestro
territorio, se sitúa en todos los top-ten…
No hemos estudiado su caso concreto. No
podría hacerle valoraciones con nombre y
apellidos.

-¿Qué opina de la imagen que proyectan la
industria química o la nuclear?
Son sectores muy sensibles, y creo que están
realizando esfuerzos en la dirección correcta,
desde el punto de vista social y medioambiental.
Entra dentro de lo normal que
estos sectores hayan desarrollado una estrategia
bien diseñada, por el conflicto entre la
propia naturaleza del sector y la sostenibilidad.
En todo caso, en nuestra provincia hay
muchas empresas, no todas de gran tamaño,
que están dando pasos interesantes
en materia de RSE. Sería interesante un estudio sobre ello.

-En general, ¿cómo ve la salud de la formación
ética de los futuros directivos?
El tema de la ética y la responsabilidad
social no es nuevo, hace mucho tiempo que
se estudia. Sin embargo, es necesario potenciarlo
más en todas las titulaciones, especialmente
en las relativas a la
Administración o Gestión de empresas,
donde se están formando gran parte de los
futuros directivos. En la mayoría de las universidades
españolas, hasta hace poco los
contenidos relativos a la ética y responsabilidad
social aparecían como un tema, una
parte de un tema, o incluso un pequeño
epígrafe dentro de algunas asignaturas;
eran pocas las que disponían de alguna
asignatura específica y casi siempre con
carácter optativo.

-¿Se va corrigiendo este déficit?
La tendencia está cambiando; existe un
consenso generalizado sobre la necesidad,
no sólo de potenciar la ética y la responsabilidad
social en la formación que reciben
los estudiantes, sino también de utilizar los
métodos más adecuados.

-¿Los comportamientos éticos se aprenden?
El elemento clave es generar un aprendizaje
significativo, un aprendizaje con sentido,
a largo plazo, que no sea fácilmente sometido
al olvido, de modo que el alumno tome
conciencia de que gestionar una empresa
de forma ética y responsable es la única
estrategia posible para conseguir un desarrollo
sostenible.

-¿En tiempos de crisis decae el compromiso
ético y social de las empresas?
No en aquellas empresas donde la ética y la
responsabilidad social forma parte de su
cultura y de sus valores. Además, como
muestran algunos estudios, las empresas
con un mayor compromiso ético y social
resisten mejor las situaciones de crisis. En
momentos tan difíciles como los actuales el
compromiso social de muchas empresas
pasa por buscar nuevos mercados o incluso
reorientar el negocio para poder dar continuidad
a su equipo humano. Todo es más
complicado, pero es cuando más se
demuestra el verdadero ADN de las empresas.

-¿La dimensión social y ética de la empresa
tiene que ver con su tamaño? ¿Hay pymes o
pequeñas empresas con una estrategia en
este sentido?
La ética y la responsabilidad social tienen
que ver con la forma de entender la empresa,
con la filosofía, los valores y la cultura
empresarial, independientemente del
tamaño. Cada vez más las pequeñas empresas
están integrando de forma explícita la
RSE en el núcleo de su negocio y de su
estrategia.

-¿Qué factores clave que ayudan a generar
la credibilidad de una compañía?
Los factores más importantes para generar
credibilidad pasan por el cumplimiento de
las promesas a los distintos grupos de interés
(trabajadores, clientes, proveedores,
sociedad,...) y por la transparencia en la
información. La credibilidad hay que construirla
desde dentro, por eso cuidar la relación
con las personas de tu equipo es crucial,
pero también hay que rendir cuentas a
los distintos grupos de interés externos.

-¿Qué tipo de acciones resultan más efectivas
para mejorar la reputación?
La reputación de una empresa se construye
día a día a través de sus comportamientos y
de los comportamientos de todas las personas
que en ella trabajan. La ética y la responsabilidad
social ejercen una fuerte
influencia en la reputación de la empresa,
siempre y cuando esté integrada en la cultura
de la empresa y compartida por todo
su equipo humano. Por otra parte, la
empresa debe ser capaz de llevar a cabo una
estrategia de comunicación adecuada que
se corresponda fielmente con sus comportamientos,
sin descuidar la vertiente interna,
ya que muchas veces la comunicación
generada por los propios trabajadores se
convierte en el factor clave.

-Los comentarios en las redes sociales se
han convertido en el ‘verdugo’ de las grandes
marcas. ¿Se desarrollan estrategias
específicas para neutralizar sus efectos
negativos?
La comunicación boca-oído, tanto en sentido
positivo como negativo, generada por
consumidores, trabajadores, ciudadanos,
etc… se propaga vertiginosamente por la
red. Y ello se convierte, sin duda alguna, en
una arma muy poderosa para denunciar
públicamente comportamientos poco éticos
o irresponsables por parte de las empresas.

Texto: Roberto Villareal / Tarragona
Foto: Xavi Jurio

Contra la nova regulació de l'energia

Reprodueixo el comunicat que he rebut de Som Energia, cooperativa de la qual sóc soci. Fa referència als canvis que està impulsant el govern espanyol sobre el mercat elèctric. Tot el meu suport davant una futura regulació que cal impedir perquè és contrària a la sostenibilitat, a les tendències mundials en els països desenvolupats, al sentit comú, a l'eficiència energètica, a l'eficiència empresarial, la llibertat de les persones, al sentit comú.

Em sembla increible que un ciutadà no pugui tenir dret a fer ús gratuïtament de l'energia del sol per a transformar-la en electricitat per al seu ús. El govern espanyol es troba en una deriva orientada a negar totes les llibertats, a crear un marc de control absolutament més enllà del que li pertoca a un estat. El liberalisme, i el neoliberalisme si es vol, són finalment ideologies molt més dignes que les que està portant a terme un govern preocupat per coartar la llibertat i mantenir certs status. Davant la gravetat el que està passant i del que s'anuncia i es preveu, opino, com Som Energia, que la ciutadania no pot restar impassible, i que cal la mobilització i, arribat el punt de la manifesta injustícia del regulador, la insubmissió, amb tota la inestabilitat que aquest fet pugui comportar. Les llibertats fonamentals i el sentit comú estan en joc.

Benvolguts i benvolgudes,

Davant els canvis que està impulsant el Govern Espanyol del Mercat Elèctric, volem informar-vos de les conseqüències sobre el model energètic que defensem (eficient, renovable i en mans de la ciutadania) i de la reacció que volem emprendre des de la cooperativa.

Són moltes les afectacions de la nova regulació que demostren de manera desvergonyida la voluntat de mantenir l'status quo de les grans empreses energètiques i que vol anar en contra de l'eficiència i la democratització de l'energia.

Podeu trobar molts anàlisis rellevants a la xarxa. Els següents força interessants per estar més informat/da:

• Blog de Solartradex "La brillante deforma energética del ministro Soria"  per Frederic Andreu
• Revista Energías Renovables "¿Quien tiene la culpa del déficit de tarifa?"
• Fundación Renovables "¿Se ha resuelto ahora el problema del déficit de tarifa?" por Ladislao Martínez
• Blog de La Vanguardia "Éxodo Energético" por Jordi Ortega
• Cinco Días "La Reforma energética, ese cataclismo"

Amb aquest missatge però volem donar resposta als dubtes que els socis i sòcies podem tenir ara mateix sobre alguns aspectes destacats:

És cert que haurem de pagar més pel nostre consum d'electricitat?

Sí! La proposta és que a partir del mes d'agost la factura de la llum pujarà vora el 3,2% (sumat a l'augment que es va produir al mes de juliol del 1,25%) i és d'esperar noves pujades pel darrer trimestre de l'any.

Però cal destacar que el Govern canvia l'estructura de la factura de la llum. Augmenta el preu de la part fixa (la potència, que no depèn de l'ús que fem) i redueix la part variable (l'energia, allò que consumim).  Una estructura que, en donar més pes a la part fixa, desincentiva l'estalvi i l'eficiència, i al mateix temps dificulta l'autoconsum d'energia renovable que ajuda a reduir la demanda d'energia a la xarxa.

Aquesta decisió, que justifiquen per la baixada de la demanda, ajuda a mantenir els "ingressos" del sistema elèctric, però no plantegen una revisió en profunditat del seus "costos" mitjançant una auditoria independent. D'aquesta manera faciliten que l‘Oligopoli energètic existent segueixi obtenint grans beneficis i que siguem la resta d'actors els que sortim perdent.

• Article Voz Populi "La subida de la luz será del 20%"

Com afecta a les inversions que ha fet Som Energia en projectes de generació renovable?

El nou Real Decreto deroga els dos decrets anteriors que garantien primes a les renovables i proposa un nou sistema de rendibilitat de les inversions realitzades i per realitzar. Aquesta eliminació dels anteriors Decrets afecta directament a les nostres inversions en les 8 cobertes fotovoltaiques i en la planta de biogàs.

El problema ara mateix és que no defineix com serà el nou mètode de càlcul per assolir la rendibilitat "raonable" del 7,5% que volen imposar. Generen encara més incertesa perquè no es definirà fins d'aquí uns mesos i no ens permet calcular amb detall com ens afecta econòmicament.

Aquest canvi és un atac frontal a les renovables i totalment injust amb aquelles persones que varen fer inversions. La indefinició del nou model de càlcul també frena  nous projectes i si hi sumem la desconfiança que genera una inseguretat jurídica d'aquesta magnitud, sembla evident que la implantació de més renovable queda molt i molt frenada.

• Revista Energías Renovables ¿Vulnera la reforma energética la normativa europea de renovables?
• El Economista "Asociación de productores hablan de "expropiación encubierta"

Finalment podré posar-me unes plaques per generar part de la meva energia?

Tot el contrari! Les mesures que pren el Govern en relació a l'autoconsum van totalment encaminades a endarrerir la "revolució" energètica ciutadana que s’està produint a favor d‘un model descentralitzat de generació molt més democràtic.

A banda de l'augment de la part fixa de la factura elèctrica (comentada en el primer punt) cal afegir-hi altres mesures, com cobrar un peatge per l'energia produïda que no ha sortit a la xarxa i la no regulació d'un Balanç Net. Regulació que és necessària per facilitar petites instal·lacions domèstiques.
Sí han creat un registre per a les instal·lacions d'autoconsum amb l’únic propòsit d‘establir un major control, acompanyat de grans sancions econòmiques per qui no hagi legalitzat la seva instal·lació d'autoconsum (fins a multes de 30M€!!! una desproporció absoluta).

Per tant, enlloc d’atendre la demanda de la societat que demana una regulació per resoldre les incerteses i facilitar l'autoconsum, han regulat per frenar-ne la introducció. Intentant, a més a més, criminalitzar i atemorir a les persones que s'animaven a fer-ho de manera alegal.

• El País "El Sol ya no es gratis"
• Energías Renovables "Sobre como matar el autoconsumo antes de que nazca"
• El País "El Gobierno gravará  la producción casera" 

*******************

El Consell Rector de Som Energia considera que davant aquestes lleis injustes la desobediència social és un imperatiu ètic.

Creiem que mesures tan irracionals i absurdes no podran ser aplicades si es trobem amb l’oposició frontal de la ciutadania.

Per la nostra part seguirem treballant per aconseguir que el 100% de l'energia que consumim provingui de fonts renovables gestionades de manera democràtica i animem als socis i sòcies a exercir el seu dret a produir energia neta per al seu propi consum.

La cooperativa, en cap cas, consentirà que es frenin els esforços de tanta gent i entitats per afrontar les amenaces que, com el canvi climàtic o l'esgotament dels combustibles fòssils, posen en risc la pròpia supervivència de l'espècie. I encara molt menys que es faci per enriquir a uns pocs a costa de la gran majoria de la societat.

El compromís del Consell Rector és proposar ràpidament accions i alternatives concretes per fer front a aquesta deriva: campanya d'impuls autoconsum, reducció potència contractada, comptadors digitals, mesuradors de consum, etc. S’ha de capgirar aquest procés iniciat pel Govern  i transformar-ho en oportunitats per fer més gran el col·lectiu social que exigeix un canvi profund del model energètic.

En aquest sentit, aquest mateix dimarts Som Energia participa a Madrid, en una roda de premsa conjunta amb aquelles iniciatives de defensa d'un model energètic democràtic (cooperatives d'energia verda, ecooo, Viure de l'Aire del Cel, Fundació Terra) per denunciar aquesta orientació de contrareforma que s'ha produït.

També celebrem la crida que ha fet Eurosolar per una manifestació massiva durant la tardor a les associacions empresarials renovables de tot l'Estat Espanyol i per la que esperem una sonora participació ciutadana.

Seguirem endavant amb bona energia... encara que els pesi!!

Consell Rector de Som Energia

Actes del VI Fòrum de Política Forestal: "Boscos i Societat en un context de canvi global: Reptes i Oportunitats"

Benvolguts/des,

Més val tard que mai, ens complau fer-vos arribar la publicació oficial de les Actes del VI Fòrum de Política Forestal: "Boscos i Societat en un context de canvi global: Reptes i Oportunitats", celebrat al CTFC, Solsona, del 4 al 6 de novembre del 2008. Estarà disponible on-line a la web del CTFC al llarg del mes d'agost.

Esperem que sigui del vostre interès.

Salutacions cordials.

*****************************************

Apreciados/as señores/as,

Más vale tarde que nunca, nos complace mandarles la publicación oficial de las Actas del VI Forum de Política Forestal: "Bosques y Sociedad en un contexto de cambio global: Retos y Oportunidades", celebrado en el CTFC, Solsona, del 4 al 6 de Noviembre de 2008. Estarà disponible on-line en la web del CTFC a lo largo del mes de Agosto.

Esperamos que sea de su interés.

Saludos cordiales.

******************************************

Dear Sir/Madam,

Better late than never, we are happy to send you the  officialy published Proceedings of the VI Forum on Forest Policy: "Forests and Society in a Global Change framework: Challenges and Opportunities", held at the Forest Sciences Centre of Catalonia - CTFC (Solsona, Spain) on November 4-6th 2008.  It will be publicly available online on CTFC's website during the course of August.

Hoping that  it will be of your interest,

Sincerely.



Responsabilitat Global abordarà reptes de la política forestal en el VI Fòrum

VI FÒRUM DE POLÍTICA FORESTAL
BOSCOS I SOCIETAT EN UN CONTEXT DE CANVI GLOBAL: REPTES I OPORTUNITATS
Solsona, 4, 5 i 6 de novembre de 2008

La sisena edició del Fórum de Política Forestal pretén abordar des de les més actuals tendències internacionals per a la promoció de l'ús sostenible i responsable dels productes forestals o les aliances de comunicació per enfortir la projecció social del sector, fins a l'adaptació dels models de política forestal als nous reptes i oportunitats del sector i la participació de les empreses i la societat en el desenvolupament sostenible.

Un dels temes del fòrum seran els nous reptes ambientals i corresponsabilitat social : sinèrgies i oportunitats de la relació dels boscos amb la societat a través del paper d'empreses i fundacions en la gestió i conservació de boscos, així com la participació de la societat i pedagogia des de l'ambientalisme.

• La responsabilitat global, una oportunitat per al medi ambient. Josep Maria Canyelles, de Responsabilitat Global

• El paper de les fundacions en la gestió i conservació dels boscos. Francesc Giró, Director d'Acciónatura

• El mecenatge de l'empresa privada. Joan Rovira Ciuró, Fundació Boscos

• Sensibilització i discursives socials. José Luís Tous, Cap Nacional Marketing i Ventes, Divisió Switch, Boehringer Ingelheim S.A.

Marca España i qualitat democràtica

La imatge de l'estat espanyol, allò que es coneix com la "Marca España" està en caiguda lliure i perdent posicions. Segons amb Brand Finance, aquesta marca de país va perdre un 23% del seu valor entre els anys 2009 i 2012, passant del lloc 8 al 13 del rànquing mundial. I la percepció és que aquesta davallada no té aturador.

La imatge d'Espanya ha empitjorat alarmantment i ho ha fet molt més que la de les seves multinacionals, fet que ens indica que el descrèdit no es deu vincular únicament a aspectes assimilables a la vida empresarial i a les marques, sinó que entre les causes del descrèdit deu haver-hi altres factors relacionats amb la credibilitat política. 

La incapacitat per trobar sortides efectives a la crisi afecta de manera greu la imatge internacional, però la sensació de corrupció generalitzada acabar de rematar-ho, sobretot quan Rajoy es nega a donar la cara i esquiva de manera autodestructiva la necessitat de lideratge requerida.

Però tres són les pedres a la sabata que té Rajoy i que marquen la seva agenda i llastren la seva presidència: la crisi, la corrupció i Catalunya. I aquest darrer tema no és menor, sobretot si entenem que no es vincula conjunturament a la crisi sinó que ha vingut per quedar-se, és a dir, que s'ha iniciat un procés de transició nacional que de manera més immediata o menys acabarà desembocant en un conflicte entre legalitat i legitimitat si el govern espanyol no sap gestionar-lo de manera democràtica, com han fet al Regne Unit.

I una prova de com afecta aquest punt en la imatge internacional, es veu en el fet que fa unes setmanes el primer ministre David Cameron trenqués el políticament correcte i li etzibés un: "Sr. Rajoy, li recomano que escolti Catalunya", davant de 150 periodistes vinguts de tot el món. Cameron llueix democràcia i enfonsa encara més la imatge d'una España incapaç de resoldre els seus problemes, que sols els deixa podrir o evolucionar sense lideratge.

El primer ministro británico, David Cameron, ha dicho que en lo que se refiere a las cuestiones sobre autodeterminación, lo mejor es dejar que la gente decida. "Si intentas ignorar estas cuestiones de nacionalidad, independencia, identidad... lo mejor es ofrecer tus argumentos, afrontar el problema y dejar que la población decida", declaró. [El País]

Quina modernitat projecta al món un país que es proclami democràtic i que formi part del països occidentals però que hagi de retenir per la força a una nació interna que hagi decidit preguntar-se pel seu futur per vies democràtiques i pacífiques? Els valors no es proclamen en un text legal sinó que s'exerceixen, es viuen, es posen a prova. I Espanya no passa la prova del cotó.

Parlem d'Espanya com una estructura, un estat, unes castes, unes elits, uns poders polítics i econòmics... Però també podem parlar d'Espanya com una societat, com un conjunt d'individus. I els podríem preguntar: ¿vostè personalment considera que Catalunya ha de formar part d'Espanya per la força i fent servir els mitjans que calguin, encara que els catalans decideixin de manera democràtica i pacífica disposar del seu propi estat a Europa?

Tinc plena confiança en la condició humana de la gent normal. I estic segur que la majora de persones espanyoles de fora de Catalunya a qui se'ls aportés tota la informació i puguin opinar sense condicionants, acabarien considerant acceptable i raonable que els ciutadans de catalunya pugui expressar la seva opinió i puguin optar per crear un estat diferent.

És més, em semblaria inconcebible que fos d'una altra manera. I estic convençut que ara per ara la majoria de gent pensa en sentit invers per dues raons. La primera és que disposen d'una informació absolutament parcial (i des de fa lustres... o segles). La segona és sociocultural, ja que el context fa difícil que una persona pugui expressar-se en consciència i sortir de l'esquema dominant.

Crec que la davallada de la marca Espanya no es pot atribuir exclusivament a la crisi econòmica. La crisi ha facilitat que des de fora es vegi una realitat oculta, de país amb unes dèries de grandesa fora de mida (l'AVE com a paradigma!) i amb unes mancances democràtiques impròpies d'un país europeu i d'una societat avançada.

I aquí és on les empreses no poden romandre impassibles. Davant la incapacitat de la classe política per a frenar la pèrdua de prestigi de la marca Espanya, les empreses haurien de fer un pas endavant per a ser absolutament exigents en la qualitat democràtica i la qualitat de les polítiques públiques. I també els valors subjacents, perquè no em refereixo solament a si les les empreses han de fer advocacia política per a la millora d'aquests factors, sinó a quins valors fomenten les empreses dins els seus àmbits d'influència i especialment dins els seus equips humans.

Dit d'una altra manera: fins ara ens preguntàvem si n'hi havia prou que una empresa promogués valors de competitivitat i no posés prou èmfasi en valors de transparència, sostenibilitat i ètica dins el funcionament de l'organització. Ara hem de fer un pas més: no n'hi ha prou a desenvolupar valors organitzacionals sinó que les empreses haurien de ser part activa en el foment de valors socials i comunitaris transversals com la democràcia, el respecte, la diversitat i el compromís social.

Hi ha una gran mancança de valors democràtics a la societat. Els tractem com un implícit, però ningú fa res per a gestionar-los. Més aviat al contrari. Hi ha una part de la premsa que genera odi i xenofòbia. I no parlem ja de la classe política, incapaç de modular en positiu la seva capacitat de generar valors.

El procés obert a Cataluya, en relació a la relació amb l'estat espanyol, suposa una gran oportunitat per a actuar, per desenvolupar valors democràtics a la societat!

La Marca España s'enfonsa i busca bocs expiatoris

Són mals temps per a la Marca España. Se les prometien molt felices dos o tres lustres enrere, quan l'economia creixia acceleradament i l'orgull patri estava inflamat. La cruel crisi econòmica, fruit d'haver fet les coses malament, juntament amb la imatge de corrupció, i de sensació de pèrdua de capacitat de portar les regnes del destí han portat a un desprestigi de la marca de país.

I els seus promotors ho viuen malament. Molt malament. Perquè aquest no era solament un projecte econòmic i empresarial per projectar una marca de país que permetés millorar la penetració i valoració de les seves empreses en el món. Era per damunt de tot una iniciativa política vinculada amb el desacomplexament del nacionalisme espanyol.

Ara, es podria valorar com a una mala inversió, que fins i tot es pot girar a la contra, el fet que se segueixin invertint recursos públics en aquesta iniciativa. Més aviat convindria que es destinessin a millorar els actius interns, que no a vendre uns valors que no tenen capacitat de mostrar res bo en el context internacional. La meva opinió -molt personal- és que promoure aquesta equipació esportiva tan pàtria que es veu a la foto, o destacar les bondats de Pescanova és donar una imatge per a escapar-se a córrer.



Fa mig any ja vaig publicar una reflexió sobre "Promoure la Marca-España en aquest context econòmic, social i nacional". Segons el Projecte marca Espanya, la imatge d'Espanya com a marca s'ha sustentat en dos arquetips o patrons de representació bàsics, que han predominat històricament: un derivat de la llegenda negra i la decadència de l'Imperi, que concep a Espanya com un país europeu, arrogant i altiu, ineficaç i mal governat, intolerant i profundament religiós, i un segon arquetip que concep Espanya com un país exòtic i de tradicions culturals orientals, més modern que decadent, constituït per homes i dones autèntics, amants de la llibertat immediata i sense fronteres, apassionat però incapaç de comportaments racionals, freds i civilitzats.

Tanmateix, enlloc de reflexionar i reorientar aquesta iniciativa han preferit buscar-se un boc expiatori. En diverses ocasions ja ha aparegut el tema: qui més perjudica la imatge de la Marca España són els catalans per la seva manca de compromís amb els valors de l'espanyolitat i de la unidad nacional, o de destino en lo universal, si es prefereix.

El director adjunt de Marca Espanya: "Catalans de merda. No es mereixen res"


Juan Carlos Gafo ha fet aquest comentari al seu Twitter aquest divendres al vespre, coincidint amb la inauguració dels Campionats del Món de natació a Barcelona, amb xiulada monumental del públic a l'himne espanyol [diari ARA]

El comentari ha coincidit amb l'acte d'obertura dels Campionats del Món de natació que se celebren a Barcelona, en què el públic ha reaccionat amb una xiulada monumental quan sonava l'himne d'Espanya. Veient l'efecte que ha tingut a les xarxes socials el seu tuit, Gafo ha volgut precisar el seu comentari. "Només vull dir que l'himne mereix respecte. Jo mai xiularia l'himne català. I no em referia a tots els catalans, als quals respecto plenament", ha afegit.

Per algunes reflexions que llegeixo, com aquesta de Tomás Alcoverro al blog de La Vanguardia, intueixo que Juan Carlos Gafo, diplomàtic i militar, deu ser una persona culta i un excel·lent professional. Aleshores la pregunta és més inquietant: què fa que un diplomàtic tingui una sortida com aquesta? La dimensió de militar li ha valgut més que la de diplomàtic? Potser ha estat intencionat per a abandonar un vaixell que s'enfonsa? Ràpidament ha anunciat que deixaria la Marca España. I el ministre Margallo l'ha destituït. Però queden dubtes:

a) Gafo s'ha disculpat perquè no es referia a tots els catalans. Però sí a alguns, per tant. Són els que han xiulat? Són tots els que creuen en el dret a decidir? Són tots els que no se senten prou espanyols? Caldria conèixer quina és l'opinió d'un senyor influent i que ocupa càrrecs públics. Tenim dret a saber qui sí que són catalanes de mierda segons aquest diplomàtic.

b) Els seus punts de vista -que intuïm- en el sentit analitzat més amunt, són compartits per l'equip de la iniciativa Marca España? Em refereixo sobretot al fet que els catalans que no ens sentim part del projecte nacional espanyol estem perjudicant greument la imatge de marca de país i causant un greu perjudici a l'economia del país... Vaja, que si Espanya no remunta és quasi culpa de los irredentos catalanes...

c) Sembla que ha estat destituït de la Marca España però no d'embaixador espanyol al Líban. Aleshores vol dir que l'estat espanyol i, per extensió, la societat espanyola, accepta que un alt diplomàtic pugui considerar que una part de la ciutadania del país que representa (i que li paguen el sou) són una mierda? Vol dir que si he d'anar a l'ambaixada del Líban hauré de demanar els serveis a un alt funcionari que em considera una vulgar merda?


Llegeixo que a la presentació de la Marca España a Barcelona fa un mes hi havia molta caspa, és a dir un perfil de polítics i empresaris més connectats amb el passat i amb una manera rància de fer les coses que amb una vocació de modernitat, de democràcia, d'universalitat. L'Alt Comissionat per a la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, va intentar convèncer que l'Estat està fent esforços arreu del món per associar Espanya a tradició i modernitat, a solidesa i solidaritat. I, també, a diversitat. Sí, sí, a diversitat. Diversitat... de fauna. Diversitat... de flora. Diversitat... de climes. De la diversitat cultural o lingüística, pràcticament ni mu. De los Monteros no va creure ni necessari mirar de caure simpàtic als empresaris barcelonins fent alguna referència al català. Potser va creure que, amagant la catalanofòbia dels seus col·laboradors, ja feia prou. Espanya és España, que quedés ben clar. I De Luna i Rivera somreien amablement.

España, l'España de sempre, es troba còmoda i reconeguda en aquesta representació que nega la diversitat. De fet, li molesta profundament la diversitat. Sols toleraria -i encara de mal gust- que se sientan catalanes como una manera de ser españoles, i que si quieren tenen el mal gusto de hablar en catalán lo hagan entre ellos pero no lo quieran imponer. Aquesta és l'España que sols havia donat mostres de progrés formal durant els primers anys de la democràcia però que ja s'ha cansat de la impostació i ha decidit retornar als seus valors profunds i autèntics, aquells en els quals els que som diferents no hi tenim cabuda. España torna a ser un projecte identitari per als que se senten profundament espanyols.

En coherència, els mitjans de comunicació espanyols -i no cal dir les xarxes socials- es deixen anar per un tobogan d'insults racistes. El més suau ens titlla de nazis o ens engega a la merda, o ens conviden a fotre el camp o a criar malves. I també hi ha la versió endolcida dels acudits, que sempre tenen la sort de poder dir que era una broma i que el problema és que els catalans tenim poc sentit de l'humor.

Així, el presentador d'El Gran Debate de Telecinco, Jordi González es va referir a les paraules del número dos de la Marca Espanya, que va insultar als "catalans de merda" pels xiulets a l'himne espanyol durant els mundials de natació a Barcelona. González ha assegurat que "no dono crèdit". "Home! L'adjunt a la Marca Espanya no pot dir catalans de merda a un col·lectiu de persones. Encara que siguin catalans", va ser el comentari que va provocar la indignació de molts twittaires." Per la seva banda, Isabel Duran, va assegurar estar "indignada" amb l'ambaixador espanyol: "És indignant, em sembla una vergonya", va exclamar. "És un impresentable perquè inclou a tots els catalans i a tota la gent estupenda", va sentenciar. És a dir, cap problema que es digui que més de la meitat de la població, partidaris del dret a decidir, són una merda. Aquestes actituds estan plenament normalitzades a España, i segurament si una persona intenta desmarcar-se'n i fer alguna consideració de caràcter ètic es trobarà amb la manca d'acceptació social, com en el seu moment a l'Alemanya nazi va passar amb els jueus i altres col·lectius.

Transformador portàtil a Braille

[ca] Imagina un món on una persona amb vista deteriorada pot llegir gairebé qualsevol publicació sense que sigui especialment imprès en Braille. No només estalviarà el cost d'una impressió especialitzada, sinó que també molt més material esdevindrà de lectura accessible als cecs. El lector per a persones cegues és un dispositiu que sembla un telèfon intel·ligent, però funciona com un convertidor de text a Braille. Simplement desplaceu-lo damunt la publicació en paper i la superfície es transforma en Braille que es pot llegir fàcilment. Simple, eficaç i portàtil!
Dissenyadors: Jia Mengyin & Bao Haimo

[es] Imagina un mundo donde una persona con vista deteriorada puede leer casi cualquier publicación sin que sea especialmente impreso en Braille. No sólo ahorrará el coste de una impresión especializada, sino que también mucho más material será de lectura accesible a los ciegos. El lector para personas ciegas es un dispositivo que parece un teléfono inteligente, pero funciona como un convertidor de texto a Braille. Simplemente vaya lo sobre la publicación en papel y la superficie se transforma en Braille que se puede leer fácilmente. Simple, eficaz y portátil!
Diseñadores: Jia Mengyin & Bao Haimo

[en] Imagine a world where the sight impaired can read almost any publication without it being specially printed in Braille. It will not only save the cost of a specialized printing but also make a lot more reading material accessible to the blind. The Blind Reader is a device that looks like a smartphone but functions like a text-to-Braille converter. Simply skim it over the paper publication and the surface transforms to Braille that can be easily read. Simple, effective and portable!
Designers: Jia Mengyin & Bao Haimo

 Font: http://www.yankodesign.com/2013/03/19/braille-book-everything/