Hi havia diversos comentaris positius, i m'ha semblat que podia fer-hi una nova aportació, introduint un aspecte que curiosament en aquestes reflexions professionals mai apareix, quan resulta que precisament en el context de l'estat espanyol haurien de ser un dels elements a tenir sempre en compte: la diversitat cultural i específicament lingüística. Ho he expressat en positiu, per descomptat, com una idea que pugui enriquir la reflexió, les accions professionals de suport, i el comportament socialment responsable i comercialment respectuós. Podeu veure l'aportació aquí.
Als inicis de la transició democràtica, després de la dictadura i després de segles d'opressió gairebé continuada a les llengües i cultures no castellanes, semblava que començava un procés en què molt gradualment no solament canviarien les lleis sinó que també la sensibilitat dels ciutadans s'aniria amotllant a una nova arquitectura política i territorial que havia de partir del respecte a la plurinacionalitat i assolir fins i tot l'estima entre les diferents cultures que compartien l'estat.
El camí fet ha estat l'invers. Si en aquell moment hi havia dins la intel·lectualitat i els poders espanyols una sensació de deute moral envers els "territoris perifèrics" i especialment amb Catalunya, a mesura que s'han succeït els lustres, aquest deute s'ha esvaït sense que s'hagi percebut cap mena de generositat per part dels qui detentaven aquest poder polític, acadèmic, mediàtic, etc.
De fet, en els darrers lustres, coindint amb el gran creixement econòmic i l'expansió de les grans corporacions espanyoles per llatinoamèrica, l'España va bien, i els projectes nacionalistes com l'AVE para coser y vertebrar España, des de Catalunya, com des dels altres territoris de parla catalana, s'ha percebut de manera radical la voluntat d'acabar amb aquelles esperances de la Transició de poder construir un estat compartit per a tots els pobles que l'integren.
Ara Catalunya ha emprès el camí per marxar i construir el seu propi estat, un estat modern, del segle XXI, sense les herències del règim anterior i de l'Antic règim, que tant marquen el tarannà de l'estat espanyol. Si finalment Catalunya se'n surt en aquest gran projecte col·lectiu, Espanya es veurà abocada a canviar, si més no en termes econòmics per tractar finalment de trobar un model sostenible que no depengui permanentment de l'extracció de diners d'altres territoris.
Però el gran canvi hauria de ser cultural, de respecte a la diversitat. Primer per fer el salt al segle XXI i aprofitar el daltabaix per a escometre la necessària regeneració. Però també perquè dins el perímetre de l'estat encara hi quedaran diverses realitats nacionals, bascos, gallecs i sobretot una part important de territoris de llengua catalana, balears, valencians i aragonesos de la Franja. A banda dels conflictes que es poden obrir amb altres territoris perifèrics.
La situació de possible pèrdua de Catalunya, de manera similar al que va passar fa un segle amb Cuba o en fa dos amb altres colònies, no solament afecta polítics i empreses (avui molt poc perquè estan internacionalitzades) sinó que comporta un cop molt fort en la moral col·lectiva. Si els espanyols no entenen amb una gran profunditat democràtica aquesta secessió i com una gran oportunitat de desenvolupar-se sense haver de perdre tanta energia a un conflicte irresoluble, la caiguda moral pot ser important.
De fet, en els darrers anys i més en els darrers mesos, ja s'ha començat a apreciar que al costat d'unes poques persones que comencen a fer el canvi de xip, una gran majoria social de fora de Catalunya viu amb tensió aquest procés. Segurament les causes del conflicte emocional no venen del mateix procés en si sinó del fet que el pensament únic espanyol canalitzat per mitjà dels mass mèdia espanyols, al·lèrgics a la pluralitat, havia transmès els conceptes de nació espanyola com a immutables i la pretensió de la secessió com un órdago impulsat per una sola persona en contra de la racionalitat. Adonar-se que se'ls ha estat enganyant deu provocar algun estat adaptatori de gran incomoditat.
Les conseqüències es fan evidents de seguida que algú intenta mantenir la seva dignitat i expressar-se en la seva llengua al seu país. El virus del supremacisme s'activa d'immediat: estamos en España y aquí se habla español! I una gran majoria d'empreses (i de consultors d'empresa!) no han entrat encara (des del 1975) a protocolitzar les pautes de tracte lingüístic dels seus treballadors cap a la clientela. I passen coses com aquestes, totes dues d'aquesta setmana:
Si als Països Catalans parles en català amb normalitat, cada dia reps, d’una manera o d’una altra, no sempre amb aquesta violència. Cada vegada es fa més freqüent de sentir que això és Espanya i que aquí s’hi parla allò que ells en diuen ‘espanyol’. [...] Passa tant perquè la ideologia cultural i lingüística d’Espanya durant la dictadura continua vigent, amb un model colonial i supremacista castellà. Per a molta gent és impensable que en un territori espanyol tu et puguis expressar, fins i tot viure, en una de les llengües de la colònia. En canvi, sí que ho pots fer en anglès, o en més llengües romàniques.
Alhora, el músic menorquí Cris Juanico ha denunciat que el personal d'una companyia de ferris li ha enviat la policia quan s'ha negat a canviar d'idioma i parlar-hi en castellà. "Cert personal de Baleària no entén el català i m'ha enviat la Policia Nacional per dir-me que som un maleducat per no canviar al castellà", ha piulat Juanico, que després ha afegit que els agents l'han "obligat" a canviar d'idioma. "Segons ells els he faltat al respecte perquè quan he respost en català no m'han entès", ha explicat el menorquí, que ha afegit que els havia dit que on eren "els dos idiomes són oficials". Segons Juanico,
qui falta al respecte és "certa gent que no sap que treballa i viu en
un país on la gent viu i xerra en un altre idioma". Juanico ja ha comunicat que al compte de Twitter de Baleària li han demanat més dades per atendre millor la reclamació [Font: ARA].
Les empreses haurien d'anar apressant-se a fer el que no han fet en els darrers 40 anys. Molt probablement, quan els balears i valencians, i altres, s'adonin de l'enorme progrés que Catalunya desenvoluparà després de la secessió, facin el pas a recuperar la seva dignitat nacional, molt tocada com es pot veure en vídeos com aquest: [ca] Drets humans i consciència de drets humans // [es] Derechos humanos y conciencia de derechos humanos -- Oh, han esborrat el vídeo, però he mantingut la transcripció.
Relacionat:
Les empreses haurien d'anar apressant-se a fer el que no han fet en els darrers 40 anys. Molt probablement, quan els balears i valencians, i altres, s'adonin de l'enorme progrés que Catalunya desenvoluparà després de la secessió, facin el pas a recuperar la seva dignitat nacional, molt tocada com es pot veure en vídeos com aquest: [ca] Drets humans i consciència de drets humans // [es] Derechos humanos y conciencia de derechos humanos -- Oh, han esborrat el vídeo, però he mantingut la transcripció.
Relacionat:
- Etiquetes: llengua, clientela, governança
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada