Extraiem aquests "Aforismes i contra-aforismes" del bloc de Pere Torres:
"El mal de la insostenibilitat és la fe en dogmes erronis sobre el model de desenvolupament. El mal de les seves alternatives pot ser exactament el mateix. Allò que reclama la sostenibilitat és menys dogmes i més preguntes".
"La causa intel·ligent no és salvar el planeta sinó canviar la civilització".
28.2.07
Les Empreses d'Inserció, bon exemple d'RSE
La revista PARRAC, editada per la Plataforma Catalana d'Empreses d'Inserció AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya), ha dedicat el seu número 26, de febrer de 2007, a la Responsabilitat Social.En concret, la revista promou el sentit de Responsabilitat Social de les empreses d'inserció, en tant que bon exemple de pràctiques i filosofia responsables.
En la revista, el vicepresident d'AIRES, Benigno Martínez, fa una anàlisi de la contractació de persones en les empreses d'inserció com a una línia bàsica d'RSE.
El diputat de CiU Carles Campuzano, que fou el principal impulsor de la Subcomissió d'RSC al Congrés dels Diputats, hi fa un article titulat "Millorar la societat" en què defensa un argumentari per a fer evident la conveniència de promoure les pràctiques d'RSE. Per la seva banda, Joan Subirats, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, parla de capital social en un article titulat "Responsabilitat corporativa o compromís cívic?".
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, afronta el tema dels Territoris Socialment Responsables, com un pas més en el desenvolupament de l'RSE, i que pot facilitar-hi una aproximació interessant per a les Pimes i el sectors públic i social.
Finalment, la revista recull un seguit d'exemples, tant en empreses d'inserció (Recicla Girona, Solidança, Volem feina, Fundació Doctor Trueta) com en empreses ordinàries (la Fageda, Santiveri i Mango).
Accés a l'article "Responsabilitat social d'empreses, administracions i organitzacions: un camí vers els territoris responsables", de Josep Maria Canyelles
24.2.07
Debat sobre les conclusions de la Subcomissió d'RSE
El Cercle d'Economia de Barcelona va ser el marc on dilluns 19 vam poder escoltar alguns protagonistes d'aquest procés donant la seva opinió sobre el resultat de la Subcomissió del Congrés dels Diputats per al foment de l'RSE.
Entre les moltes persones que hi van intervenir representants d'empreses, ONG, patronal, sindicats, i institucions acadèmiques, destacarem les aportacions dels tres diputats del Congrés i membres de la Subcomissió.
El representant del PP, José Eugenio Azpiroz, va destacar que, més enllà d'una certa reticència inicial, la subcomissió realment ha estat un marc obert on els grups han pogut participar plenament cosa que ha fet possible el consens i especialment el caracter propositiu del text, altament positiu.
Respecte a les recomanacions va opinar que són raonables i que no trenquen la lliure competència. Va posar un especial èmfasi en les garanties per al consumidor (garantir que allò que les empreses puguin dir sobre llur RSE sigui cert) i en les millores per a l'ocupació de certs col·lectius. Finalment va vaticinar que potser en 4-5 anys caldrà una nova subcomissió per a valorar-ne els resultats i mirar quines seran aleshores les millors polítiques públiques.
Carles Campuzano, representant del Grup Català i promotor de la Subcomissió, va destacar també en positiu que a la Subcomissió hi han pres part pràcticament tothom que tenia alguna cosa a dir-hi, i respecte al resultat final en forma d'informe, va agrair l'excel·lent tasca feta per Esade i Ecodes. Sobre el contingut va afirmar que porta associat un discurs tremendament polític i que els membres no van voler parlar sols de responsabilitat de les empreses, sinó que també es van sentir interpel·lats a parlar de la responsabilitat social de la pròpia Administració i de la política...
L'informe dóna lloc a la idea d'aliances, com a element conductor de la millora de la societat. Respecte a les Pimes, destaca que les polítiques públiques han de jugar un paper d'acompanyament. Finalment va destacar tres conclusions:
a) La Inversió Socialment Responsable és molt baixa. Mentrestant els 40.000 M€ de superàvit de la Seguretat Social sols s'inverteixen ara per arr en bons publics d'aquí i de fora.
b) Impuls a la compra publica sostenible. És un punt que no és senzill i que pot portar a conflictes amb les empreses. Tot i així aposta per la clausula social.
c) Dimensió Drets Humans de les multinacionals. A l'estat espanyol, el punt de contacte de l'OCDE no té un funcionament rellevant.
Respecte a la política d'incentius, s'hi va mostrar favorable però també va destacar que hi ha molts empresaris que ho fan per convenciment.
El representant socialista, Ramón Jáuregui, va recordar l'època que les empreses van començar a incorporar la política de qualitat i va comparar aquell moment amb l'actual respecte a l'RSE, la qual va postul·lar que ha vingut per quedar-s'hi. Això no és obstacle perquè consideri que la situació ara és més passiva que quan es va fer el Llibre Verd de la UE. Tot i així, hi ha iniciatives diverses, entre les quals el Fòrum d'Experts (que ja hauria de començar a donar conclusions), el Diàleg social, les polítiques públiques de moltes Comunitats Autònomes, o la directiva que per acord del consell de Rectors de les universitats inclourà l'RSE dins el currículum d'economia, i serà optativa en alguna altra disciplina...
L'informe recomana la creació d'un organisme, similar al model britànic, el qual hauria d'estar a l'oficina del president o a Economia, però no a Treball i menys a la Direcció d'Economia Social, en una crítica al que és l'actual ubicació.
Va exemplificar amb la metàfora del surfista que pensa "aquesta onada és potent, faré cabrioles..." però de vegades sembla que després es dilueixi. Encara és un tema difícil i calen desenes de consultores que ajudin les empreses.
El sindicalisme encara no ha entès bé que l'RSE és un aliat i no un competidor. Per exemple, és més fiable que la part laboral d'una memòria vingui firmada pels agents socials que no per una d'aquestes grans consultores! Aquest és un tema en què des de les polítiques públiques ens hi haurem de posar per ajudar a clarificar. També va defensar que cal establir algun ordre públic sobre transparència, etiquetes, etc...
Entre les moltes persones que hi van intervenir representants d'empreses, ONG, patronal, sindicats, i institucions acadèmiques, destacarem les aportacions dels tres diputats del Congrés i membres de la Subcomissió.
El representant del PP, José Eugenio Azpiroz, va destacar que, més enllà d'una certa reticència inicial, la subcomissió realment ha estat un marc obert on els grups han pogut participar plenament cosa que ha fet possible el consens i especialment el caracter propositiu del text, altament positiu.
Respecte a les recomanacions va opinar que són raonables i que no trenquen la lliure competència. Va posar un especial èmfasi en les garanties per al consumidor (garantir que allò que les empreses puguin dir sobre llur RSE sigui cert) i en les millores per a l'ocupació de certs col·lectius. Finalment va vaticinar que potser en 4-5 anys caldrà una nova subcomissió per a valorar-ne els resultats i mirar quines seran aleshores les millors polítiques públiques.
Carles Campuzano, representant del Grup Català i promotor de la Subcomissió, va destacar també en positiu que a la Subcomissió hi han pres part pràcticament tothom que tenia alguna cosa a dir-hi, i respecte al resultat final en forma d'informe, va agrair l'excel·lent tasca feta per Esade i Ecodes. Sobre el contingut va afirmar que porta associat un discurs tremendament polític i que els membres no van voler parlar sols de responsabilitat de les empreses, sinó que també es van sentir interpel·lats a parlar de la responsabilitat social de la pròpia Administració i de la política...
L'informe dóna lloc a la idea d'aliances, com a element conductor de la millora de la societat. Respecte a les Pimes, destaca que les polítiques públiques han de jugar un paper d'acompanyament. Finalment va destacar tres conclusions:
a) La Inversió Socialment Responsable és molt baixa. Mentrestant els 40.000 M€ de superàvit de la Seguretat Social sols s'inverteixen ara per arr en bons publics d'aquí i de fora.
b) Impuls a la compra publica sostenible. És un punt que no és senzill i que pot portar a conflictes amb les empreses. Tot i així aposta per la clausula social.
c) Dimensió Drets Humans de les multinacionals. A l'estat espanyol, el punt de contacte de l'OCDE no té un funcionament rellevant.
Respecte a la política d'incentius, s'hi va mostrar favorable però també va destacar que hi ha molts empresaris que ho fan per convenciment.
El representant socialista, Ramón Jáuregui, va recordar l'època que les empreses van començar a incorporar la política de qualitat i va comparar aquell moment amb l'actual respecte a l'RSE, la qual va postul·lar que ha vingut per quedar-s'hi. Això no és obstacle perquè consideri que la situació ara és més passiva que quan es va fer el Llibre Verd de la UE. Tot i així, hi ha iniciatives diverses, entre les quals el Fòrum d'Experts (que ja hauria de començar a donar conclusions), el Diàleg social, les polítiques públiques de moltes Comunitats Autònomes, o la directiva que per acord del consell de Rectors de les universitats inclourà l'RSE dins el currículum d'economia, i serà optativa en alguna altra disciplina...
L'informe recomana la creació d'un organisme, similar al model britànic, el qual hauria d'estar a l'oficina del president o a Economia, però no a Treball i menys a la Direcció d'Economia Social, en una crítica al que és l'actual ubicació.
Va reflexionar sobre el fet que molts teoritzen que no serem sostenible si no som responsables, pero el cert és que encara no s'estan obtenint resultats. El que podem dir és que ara per ara la política d'RSE és molt bona per als intangibles, però no sabem si va més enllà. Estem fent política d'oferta perè calen les polítiques de demanda... A més, no hi ha mitjans que informin de com es gestionen les empreses; hi ha molts gabinets de premsa però poca informació qualificada.
Va exemplificar amb la metàfora del surfista que pensa "aquesta onada és potent, faré cabrioles..." però de vegades sembla que després es dilueixi. Encara és un tema difícil i calen desenes de consultores que ajudin les empreses.
El sindicalisme encara no ha entès bé que l'RSE és un aliat i no un competidor. Per exemple, és més fiable que la part laboral d'una memòria vingui firmada pels agents socials que no per una d'aquestes grans consultores! Aquest és un tema en què des de les polítiques públiques ens hi haurem de posar per ajudar a clarificar. També va defensar que cal establir algun ordre públic sobre transparència, etiquetes, etc...
Dia Internacional de la Llengua Materna
Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes.
Enguany s'han promogut alguns esdeveniments per a promoure la diversitat lingüística. El director general de l'organització, Koïchiro Matsuura, va dir que la llengua materna és el mitjà per aprendre a respectar-se un mateix, la pròpia història i cultura i, per damunt de tot, respectar els altres i les diferències.
Va continuar afirmant que a pesar de les bones pràctiques en diverses parts del món, el multilingüisme hores d'ara és més un desig que una realitat. Més del 50% de les 6,000 lllengües parlades al món, vehicles de memòria col·lectiva i patrimoni immaterial, estan a punt de desaparèixer. Finalment va fer una crida a favor de les estratègies regionals i nacionals per a promoure les llengües del món. Alhora, el 18 de març entrarà en funcionament el nou instrument legal de la UNESCO, la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat d'Expressions Culturals.
Malgrat la rellevància dels aspectes de diversitat cultural i lingüística, els reptes que suposen per a la humanitat i per a les organitzacions, i el discurs teòric des dels compromisos de responsabilitat social, el cert és que la matèria lingüística encara no és un aspecte prou desenvolupat en les memòries de sostenibilitat ni en la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. N'anirem parlant!
Enguany s'han promogut alguns esdeveniments per a promoure la diversitat lingüística. El director general de l'organització, Koïchiro Matsuura, va dir que la llengua materna és el mitjà per aprendre a respectar-se un mateix, la pròpia història i cultura i, per damunt de tot, respectar els altres i les diferències.
Va continuar afirmant que a pesar de les bones pràctiques en diverses parts del món, el multilingüisme hores d'ara és més un desig que una realitat. Més del 50% de les 6,000 lllengües parlades al món, vehicles de memòria col·lectiva i patrimoni immaterial, estan a punt de desaparèixer. Finalment va fer una crida a favor de les estratègies regionals i nacionals per a promoure les llengües del món. Alhora, el 18 de març entrarà en funcionament el nou instrument legal de la UNESCO, la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat d'Expressions Culturals.
Malgrat la rellevància dels aspectes de diversitat cultural i lingüística, els reptes que suposen per a la humanitat i per a les organitzacions, i el discurs teòric des dels compromisos de responsabilitat social, el cert és que la matèria lingüística encara no és un aspecte prou desenvolupat en les memòries de sostenibilitat ni en la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. N'anirem parlant!
17.2.07
Banca Ètica a Catalunya
L'associació Fets (Finançament Ètic i Solidari) està impulsant la creació de la primera banca ètica a Catalunya, que inicialment operarà a través d'una oficina comercial al centre de la ciutat de Barcelona.
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l'estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.
Segons informa l'AVUI, a l'espera de presentar la sol·licitud per obtenir una fitxa bancària al Banc d'Espanya, el projecte de Fets tirarà endavant constituint-se en una delegació de la italiana Banca Popolare Etica, que opera al seu país des del 1995 i que ja té set milions d'euros en dipòsits i cinc milions en préstecs.
Aquesta entitat "ens facilita poder gestionar amb la seva operativa i a poc a poc anirem aconseguint el volum d'intermediació financera necessari per tirar endavant una entitat pròpia", explica Jordi Marí, director de Fets. Fets està buscant entitats promotores del projecte entre els seus 50 socis i també en altres àmbits per poder crear una associació que l'assumeixi. A hores d'ara ha aconseguit el suport d'unes 15 entitats.
Permeteu-me fer algun comentari a la notícia, amb tot el suport pels amics de FETS però amb la temença que aquest sigui un camí molt feixuc. Si bé en alguns països com Itàlia o Euskadi la banca ètica ha tingut espai per créixer i desenvolupar-se, segurament a Catalunya l'escletxa pot ser més estreta.
Un país amb un teixit social i una societat civil forta i compromesa com la catalana hauria d'haver fet possible aquest pas ja fa temps, però en canvi això ha costat molt. Però no és estrany si tenim en compte les circumstàncies del panorama financer a casa nostra, on al costat del sistema bancari disposem d'una gran quantitat de caixes d'estalvis que mantenen una implantació molt forta tant a nivell de cada territori específic com a nivell general.
El fet que les caixes d'estalvis disposin d'un compromís amb el territori i d'una reputació elevada entre la població catalana, fa que molt sovint la dificultat per desenvolupar un model de banca ètica.
Per acabar de tancar l'esquerda, la presència des de fa relativament poc del Tríodos Bank, com també de Coop57 i Oikocrèdit, així com l'oferta creixent per part de la banca clàssica de productes etiquetats com a solidaris i sostenibles, encara deixa menys espai per a una proposta alternativa.
En aquesta dificultat per disposar de l'espai de mercat adequat, s'hi afegeix el fet que el moviments socials, ONLs, i organitzacions vinculades a l'església fins ara no han jugat aquesta carta, a diferència del que ha succeït en altres països.
Seran ara capaços de mobilitzar aquestes bases per apostar per aquesta iniciativa? Ho veurem en els propers anys, però sens dubte difícilment aquest projecte tindrà un impacte rellevant si algunes organitzacions significatives no hi posen el coll... i els calers!
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l'estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.
Segons informa l'AVUI, a l'espera de presentar la sol·licitud per obtenir una fitxa bancària al Banc d'Espanya, el projecte de Fets tirarà endavant constituint-se en una delegació de la italiana Banca Popolare Etica, que opera al seu país des del 1995 i que ja té set milions d'euros en dipòsits i cinc milions en préstecs.
Aquesta entitat "ens facilita poder gestionar amb la seva operativa i a poc a poc anirem aconseguint el volum d'intermediació financera necessari per tirar endavant una entitat pròpia", explica Jordi Marí, director de Fets. Fets està buscant entitats promotores del projecte entre els seus 50 socis i també en altres àmbits per poder crear una associació que l'assumeixi. A hores d'ara ha aconseguit el suport d'unes 15 entitats.
Permeteu-me fer algun comentari a la notícia, amb tot el suport pels amics de FETS però amb la temença que aquest sigui un camí molt feixuc. Si bé en alguns països com Itàlia o Euskadi la banca ètica ha tingut espai per créixer i desenvolupar-se, segurament a Catalunya l'escletxa pot ser més estreta.
Un país amb un teixit social i una societat civil forta i compromesa com la catalana hauria d'haver fet possible aquest pas ja fa temps, però en canvi això ha costat molt. Però no és estrany si tenim en compte les circumstàncies del panorama financer a casa nostra, on al costat del sistema bancari disposem d'una gran quantitat de caixes d'estalvis que mantenen una implantació molt forta tant a nivell de cada territori específic com a nivell general.
El fet que les caixes d'estalvis disposin d'un compromís amb el territori i d'una reputació elevada entre la població catalana, fa que molt sovint la dificultat per desenvolupar un model de banca ètica.
Per acabar de tancar l'esquerda, la presència des de fa relativament poc del Tríodos Bank, com també de Coop57 i Oikocrèdit, així com l'oferta creixent per part de la banca clàssica de productes etiquetats com a solidaris i sostenibles, encara deixa menys espai per a una proposta alternativa.
En aquesta dificultat per disposar de l'espai de mercat adequat, s'hi afegeix el fet que el moviments socials, ONLs, i organitzacions vinculades a l'església fins ara no han jugat aquesta carta, a diferència del que ha succeït en altres països.
Seran ara capaços de mobilitzar aquestes bases per apostar per aquesta iniciativa? Ho veurem en els propers anys, però sens dubte difícilment aquest projecte tindrà un impacte rellevant si algunes organitzacions significatives no hi posen el coll... i els calers!
15.2.07
2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció
Darrera crida a la presentació de comunicacions: termini el 28 de febrer
L'ACCID organitza el 2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. Tal com ja va ser en el primer, la Responsabilitat Social forma part de les matèries.
Web de l’ACCID
Pàgina del 2n Congrés
PDF Tríptic del Congrés
L'ACCID organitza el 2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. Tal com ja va ser en el primer, la Responsabilitat Social forma part de les matèries.
Web de l’ACCID
Pàgina del 2n Congrés
PDF Tríptic del Congrés
RSE i Comerços
La majoria d'espais de distribució (locals comercials) encara tenen dificultats per proveir informació qualificada al consumidor que vol aprofundir en el coneixement del producte.
Sovint la formació del dependent és escassa. Si l'interès del ciutadà esdevé més ampli i les preguntes i inquietuds passen a ser més profundes i diverses, sembla que aquelles cadenes que facin de la distribució una interacció carregada de valor afegit s'emportaran el gat a l'aigua, s'enduran la confiança d'aquells que volem una qualitat en el servei que vagi molt més enllà d'un tracte amable i una garantia de retorn si no en quedem satisfet.
Podeu llegir l'article sencer aquí
Vegeu també el newsletter de febrer
Sovint la formació del dependent és escassa. Si l'interès del ciutadà esdevé més ampli i les preguntes i inquietuds passen a ser més profundes i diverses, sembla que aquelles cadenes que facin de la distribució una interacció carregada de valor afegit s'emportaran el gat a l'aigua, s'enduran la confiança d'aquells que volem una qualitat en el servei que vagi molt més enllà d'un tracte amable i una garantia de retorn si no en quedem satisfet.
Podeu llegir l'article sencer aquí
Vegeu també el newsletter de febrer
Aquest article ha estat reproduït en el butlletí del programa de Responsabilitat Social de la Selva
14.2.07
Kelme - Oleguer: el conflicte està servit
El risc del cas Kelme-Oleguer
La marca esportiva Kelme ha anunciat el trencament del contracte amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, com a conseqüència d'un article on expressava opinions personals sobre un afer polític i judicial.
Com ha de reaccionar una empresa quan un patrocinat expressa opinions que l'empresa no compateix? Quin seria el procedir d'una empresa amb un mínim sentit de la seva responsabilitat social?
Ens trobem davant d'un cas que mereix que sigui analitzat i contrastat, i que ben segur que pot marcar un abans i un després, per l'impacte que té en els Drets Humans i en el model de relacions mercat - societat a què podem aspirar.
Relacions d'esponsorització
En les relacions entre empreses i altres organitzacions, cada cop són més rellevants la sintonia en els Valors Organitzatius o Corporatius. Si el que es pretén no és solament obtenir un benefici d'imatge vinculat a un esdeveniment sinó que es vol construir un marc de confiança i relacions mútues, cal saber molt bé amb qui et cases...
Article publicat a xarxanet.org
Llegir PDF en català
Leer PDF en castellano
La marca esportiva Kelme ha anunciat el trencament del contracte amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, com a conseqüència d'un article on expressava opinions personals sobre un afer polític i judicial.
Com ha de reaccionar una empresa quan un patrocinat expressa opinions que l'empresa no compateix? Quin seria el procedir d'una empresa amb un mínim sentit de la seva responsabilitat social?
Ens trobem davant d'un cas que mereix que sigui analitzat i contrastat, i que ben segur que pot marcar un abans i un després, per l'impacte que té en els Drets Humans i en el model de relacions mercat - societat a què podem aspirar.
Relacions d'esponsorització
En les relacions entre empreses i altres organitzacions, cada cop són més rellevants la sintonia en els Valors Organitzatius o Corporatius. Si el que es pretén no és solament obtenir un benefici d'imatge vinculat a un esdeveniment sinó que es vol construir un marc de confiança i relacions mútues, cal saber molt bé amb qui et cases...
Article publicat a xarxanet.org
Llegir PDF en català
Leer PDF en castellano
9.2.07
3a Jornada sobre Compra Pública Ètica
La Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica us convida a una jornada de formació, reflexió i intercanvi al voltant de la incorporació de criteris ètics en el consum de les administracions públiques i les institucions del nostre país. Enguany, la jornada se celebra a la ciutat de Badalona el 16 de febrer de 2007.
Divendres 16 de febrer de 2007 Auditori del Museu Municipal. Plaça de l'Assamblea de Catalunya, 1. Badalona. El programa s'actualitzarà periòdicament en aquest enllaç: www.comprapublicaetica.cat/3ajornada
Divendres 16 de febrer de 2007 Auditori del Museu Municipal. Plaça de l'Assamblea de Catalunya, 1. Badalona. El programa s'actualitzarà periòdicament en aquest enllaç: www.comprapublicaetica.cat/3ajornada
Preparant la Cimera de Líders Global Compact
La Cimera de Líders Global Compact, 5-6 juliol, Ginebra, vol ser una reunió històrica d'alts executius, des de negocis, societat civil i agències de Nacions Unides, i oficials governamentals d'alt càrrec.
Aproximadament 1.000 líders s'esperen que assisteixin a la Cimera de Líders amb l'objectiu per avançar, en estratègies de lideratge de pràctiques de responsabilitat social corporativa, presents en els deu principis del Compact Global.
Un resultat desitjat de la Cimera de Líders és un full de ruta clar pel futur de la iniciativa. En una proposta al Fòrum Econòmic Mundial del 31 de gener de 1999, l'anterior General de Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, desafiava líders de negoci a unir una iniciativa internacional - els Compact Global- que reuniria companyies amb agències de NU, treball i societat civil per donar suport a principis mediambientals i socials universals.
La fase operacional del Compact Global es llançava en Oficina seu de NU a Nova York el 26 de juliol de 2000. Avui, milers de companyies de totes les regions del món, treball internacional i organitzacions de societat civils estan ocupades en el Compact Global, funcionant per avançar en els deu principis universals del grup, en les àrees de drets humans, treball, mediambient i anticorrupció.
A través de la potència d'acció col·lectiva, el Compact Global procura promoure ciutadania corporativa responsable de manera que el negoci pugui ser part de la solució als desafiaments de globalització. D'aquesta manera, el sector privat -en xarxa amb uns altres actors socials- pot ajudar a adonar-se de la visió del General de Secretari: una economia global més sostenible i inclosa.
La Cimera de Líders Global Compact, que tindrà lloc 5-6 juliol que 2007 a Ginebra, apunta cap a dissenyar el full de ruta pel futur. Haurà de ser seguit prudentment per tots els actors de la societat civil.
Font: xarxanet - projecció exterior
Aproximadament 1.000 líders s'esperen que assisteixin a la Cimera de Líders amb l'objectiu per avançar, en estratègies de lideratge de pràctiques de responsabilitat social corporativa, presents en els deu principis del Compact Global.
Un resultat desitjat de la Cimera de Líders és un full de ruta clar pel futur de la iniciativa. En una proposta al Fòrum Econòmic Mundial del 31 de gener de 1999, l'anterior General de Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, desafiava líders de negoci a unir una iniciativa internacional - els Compact Global- que reuniria companyies amb agències de NU, treball i societat civil per donar suport a principis mediambientals i socials universals.
La fase operacional del Compact Global es llançava en Oficina seu de NU a Nova York el 26 de juliol de 2000. Avui, milers de companyies de totes les regions del món, treball internacional i organitzacions de societat civils estan ocupades en el Compact Global, funcionant per avançar en els deu principis universals del grup, en les àrees de drets humans, treball, mediambient i anticorrupció.
A través de la potència d'acció col·lectiva, el Compact Global procura promoure ciutadania corporativa responsable de manera que el negoci pugui ser part de la solució als desafiaments de globalització. D'aquesta manera, el sector privat -en xarxa amb uns altres actors socials- pot ajudar a adonar-se de la visió del General de Secretari: una economia global més sostenible i inclosa.
La Cimera de Líders Global Compact, que tindrà lloc 5-6 juliol que 2007 a Ginebra, apunta cap a dissenyar el full de ruta pel futur. Haurà de ser seguit prudentment per tots els actors de la societat civil.
Font: xarxanet - projecció exterior
8.2.07
Cap empresa catalana entre les més sostenibles del món
Durant la realització del Fòrum Econòmic Mundial de Davos es va donar a conèixer el llistat "Global 100", el qual reconeix a les empreses més sostenibles del món, entre les quals les britàniques són les majoritàries, seguides de les ubicades als Estats Units i el Japó, amb diferència sobre la resta de països.
Malgrat que no hi ha cap empresa catalana, almenys podem dir que una marca d’origen català i forta a casa nostra, Danone, hi ocupa una posició, com també les alemanyes Henkel i Basf, empreses destacades a Catalunya.
Gamesa i Iberdrola hi repeteixen respecte a l'edició del 2006, mentre que Ferrovial, Inditex i Indra s'hi afegeixen per a fer el grup de cinc representants espanyoles.
Per altra banda, grups de la societat civil van lliurar el "Premi" Ull Públic 2007 a les empreses que consideren més irresponsables. Les que es van merèixer aquesta dubtosa distinció van ser la japonesa Bridgestone i la suïssa Novartis. Segons ha informat IPS, el guardó per a Novartis es deu al conflicte que enfronta a aquests laboratoris farmacèutics amb el govern d'Índia i amb les organitzacions no governamentals d'aquest país entorn dels drets de comercialització d'una medicina contra el càncer. En el cas de Bridgeston li va correspondre el premi a causa de les condicions semblants a l'esclavitud que imposa a Libèria als treballadors de les seves plantacions de caucheras.
La llista Global 100 es va establir en el 2005 per Corporate Knights Inc. de Canadà, la qual publica l'única revista establerta de responsabilitat corporativa. Innovest Strategic Value Advisors Inc., una firma de gestió i investigació d'inversió, recopila i analitza les dades de 1.800 empreses internacionals per a crear la llista. "L'Ull Públic" és organitzat per les ONG's suïsses Declaració de Berna i Pro Natura, que s'oposen a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. Per a veure el llistat complet del Global 100 www.global100.org/2007/index.asp
Malgrat que no hi ha cap empresa catalana, almenys podem dir que una marca d’origen català i forta a casa nostra, Danone, hi ocupa una posició, com també les alemanyes Henkel i Basf, empreses destacades a Catalunya.
Gamesa i Iberdrola hi repeteixen respecte a l'edició del 2006, mentre que Ferrovial, Inditex i Indra s'hi afegeixen per a fer el grup de cinc representants espanyoles.
Per altra banda, grups de la societat civil van lliurar el "Premi" Ull Públic 2007 a les empreses que consideren més irresponsables. Les que es van merèixer aquesta dubtosa distinció van ser la japonesa Bridgestone i la suïssa Novartis. Segons ha informat IPS, el guardó per a Novartis es deu al conflicte que enfronta a aquests laboratoris farmacèutics amb el govern d'Índia i amb les organitzacions no governamentals d'aquest país entorn dels drets de comercialització d'una medicina contra el càncer. En el cas de Bridgeston li va correspondre el premi a causa de les condicions semblants a l'esclavitud que imposa a Libèria als treballadors de les seves plantacions de caucheras.
La llista Global 100 es va establir en el 2005 per Corporate Knights Inc. de Canadà, la qual publica l'única revista establerta de responsabilitat corporativa. Innovest Strategic Value Advisors Inc., una firma de gestió i investigació d'inversió, recopila i analitza les dades de 1.800 empreses internacionals per a crear la llista. "L'Ull Públic" és organitzat per les ONG's suïsses Declaració de Berna i Pro Natura, que s'oposen a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. Per a veure el llistat complet del Global 100 www.global100.org/2007/index.asp
3.2.07
Congrés EBEN sobre el Bon Govern de les Organitzacions
Ètica, Economia i Direcció. Associació Espanyola d'Ètica de l'Economía i de les Organitzacions és la branca local de l'European Business Ethics Network (EBEN), una associació d'àmbit europeu que fou creada al 1987 per a promoure l'estudi i l'aplicació de l'ètica en l'àmbit de les organitzacions, els negocis i l'economia.
D'encà de la seva constitució ha anat organitzant una conferència anual com a punt de trobada dels interessats en l'ètica empresarial, amb algun tema central de referència. El XV Congrés Anual tindrà lloc a Barcelona els dies 8 i 9 de juny a la seu de l'IESE-Business School. El tema general del congrés enguany serà “El bon govern de les organitzacions”.
Posem en el vostre coneixement que s'ha obert la convocatòria per a presentar-hi comunicacions. El termini per a enviar un resum de la comunicació és abans dels 26 de març.
Més informació al web d'eben i a la pàgina del congrés
D'encà de la seva constitució ha anat organitzant una conferència anual com a punt de trobada dels interessats en l'ètica empresarial, amb algun tema central de referència. El XV Congrés Anual tindrà lloc a Barcelona els dies 8 i 9 de juny a la seu de l'IESE-Business School. El tema general del congrés enguany serà “El bon govern de les organitzacions”.
Posem en el vostre coneixement que s'ha obert la convocatòria per a presentar-hi comunicacions. El termini per a enviar un resum de la comunicació és abans dels 26 de març.
Més informació al web d'eben i a la pàgina del congrés
2.2.07
Spacexchange, estudi i trobada sobre l’estat actual del sector no lucratiu
Spacexchange és una iniciativa de la consultora SIGMA, especialitzada en organitzacions sense ànim de lucre, en col·laboració amb el Centre d'Investigació IRCO del IESE Business School. Ambdues entitats estan portant a terme un primer estudi i una trobada posterior sobre l’estat actual del sector no lucratiu, amb una especial incidència en el paper estratègic de la captació de recursos i el finançament de les organitzacions no lucratives. El dimarts 29 de maig de 2007 es presentaran els resultats de l’estudi en una trobada que es farà a l’Auditori de IESE Business School de Madrid.
Animem a les entitats no lucratives a participar en l'estudi, ja que donant suport a aquesta iniciativa entre tots podrem contribuir a la professionalització d’aquest sector.
Si desitgeu participat en l'estudi, premeu aquí.
Termini > 30 de març
Més informació > spacexchange
Animem a les entitats no lucratives a participar en l'estudi, ja que donant suport a aquesta iniciativa entre tots podrem contribuir a la professionalització d’aquest sector.
Si desitgeu participat en l'estudi, premeu aquí.
Termini > 30 de març
Més informació > spacexchange
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
