- La internacionalització creixent de les empreses catalanes obre espais per a gestionar una responsabilitat social centrada en models de negoci responsable
- La relació entre empreses i ONG ha experimentat una gran evolució cultural i la filantropia és una pantalla passada davant les aliances amb sentit estratègic
- Les pimes no han de tenir por a concebre el negoci com una oportunitat de cooperació partint de la creació simultània de valor econòmic i social
Ha tingut lloc aquest matí a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF la
jornada sobre com les empreses col·laborem en el desenvolupament sostenible en el context internacional, organitzada per Respon.cat i el Consell de Cambres de Comerç, per reflexionar sobre el paper de les empreses en la Visió 2030.
Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, explica que aquesta reunió forma part de les accions que porta a terme normalment Respon.cat però que també s’inscriu en el procés participatiu per elaborar el nou pla de cooperació internacional i poder visualitzar el paper que hi tenen les empreses catalanes. El Consell de Cambres participen a la comissió governamental sobre la cooperació catalana i sempre hi ha defensat el paper del món empresarial a la cooperació. És bo que oferim aquesta visió de l’aportació que dia a dia fan moltes empreses en el context internacional, que és important que ho facin amb responsabilitat i transparència.
La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han promogut un procés participatiu per construir l’anomenada Visió 2030. Des de Respon.cat i el Consell de Cambres hem volgut aprofitar aquesta iniciativa com una oportunitat per sumar les empreses al debat i recollir també la seva opinió sobre quin paper poden tenir en l’estratègia catalana de cooperació al desenvolupament i en l’assoliment de l’Agenda 2030. De fet, en la mateixa construcció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) les Nacions Unides interpel·len no només els governs i les administracions públiques, sinó també la ciutadania, les entitats del tercer sector i el sector privat. La finalitat és generar un espai de diàleg entre actors que des del 2015 compartim una agenda comuna.
Manel Vila, dir
ector general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, agraeix que es doni resposta a les expectatives que s’han aixecat amb aquest procés. Les polítiques de cooperació des de Catalunya ja tenen molts anys, tant des del Govern com sobretot des del món municipalista. Tenim una llei catalana de cooperació des del 2001 i una Agència Catalana de Cooperació des del 2003, i es va definir que calia planificar a quatre anys vista, fet que ha facilitar fer programes més estables de cooperació amb cercant els pàrtners adequats. Ara s’acaba el Pla director vigent i cal definir el nou per al 2019-2022. Donades les circumstàncies polítiques el període de debat ha estat més just, però s’ha volgut fer una mirada més llarga posada en el 2030 incloent-hi l’Agenda global i els ODS, tot i que el Pla finalment sigui de 4 anys com marca la Llei. S’ha trencat la idea que la cooperació sols la fan les ONG i avui, amb el nom que li vulguem donar, la cooperació la fan tots els agents. Abans s’havia discutit si les universitats i els sindicats eren actors de desenvolupament, que avui ningú dubta, i ara també obrim el concepte a les empreses. Quan s’aproven els vuit Objectius del Mil·lenni, en les reflexions que hi ha a final del sXX s’aproven i s’encarrega als estats que facin tot el possible perquè al 2015 es compleixin. Quan es va fer la reflexió al 2013 i 2014, el canvi és que se n’havien de responsabilitzar tant governs com ONG, empreses i ciutadania.
Avui es tracta que puguem elaborar conclusions que puguin ser incorporades a la Visió 2030. Ja no es parla de Nord i Sud o de països en desenvolupament, tanca la idea de donant-receptor, i fins i tot promou el que seria cooperació Nord-Nord o Sud-Sud.
La contribució catalana que es fa a tercers països en matèries com sanitat, desenvolupament urbà, educació, són importants i ens podem sentir orgullosos, i la resposta quan demanem implicació sempre és positiva, per exemple quan es demanen voluntaris entre el funcionariat per anar a fer alguna acció. Una de les novetats que s’han donat aquests darrers anys és que avui dia ja no es parla de quants diners podeu posar en aquest projecte sinó si podem enviar un funcionari allà o rebre un funcionari aquí per capacitar-lo. Cert que tot són diners però és un altre enfocament. Sempre ha parlat de necessitat de tenir en compte les empreses en les accions de cooperació. Per exemple, quan va portar el Districte 12 des de l’Ajuntament de Barcelona, a Sarajevo, els va dir que totes les compres que fos possible es farien localment, però les que no fos possible trobar proveïdors locals, es faria la compra a Catalunya, i per això es van construir 2.000 apartaments que tenen tota la línia blanca produïda per l’empresa catalana Roca. Després de les presentacions de casos, Vila ha volgut convidar les empreses a fer un pas més en l’RSE en el sentit de la cooperació, i sense tenir por a obrir-se a poder crear activitats de negoci que puguin tenir impacte social. No hi ha d’haver actitud d’inseguretat per crear un plus de negoci a partir de les activitats que es porten a terme. Per exemple, aprofitant que la cooperació catalana té molta relació amb el procés de pau de Colòmbia, exguerrillers han vingut aquí per conèixer les cooperatives agrícoles per muntar-ne allà i ara igualment volen treballar el turisme de pau, cosa que pot propiciar activitat de negoci. L’articulació de l’agenda global i l’agenda local de l’RSE
Carla Cordoncillo, de Respon.cat, ha presentat els ODS
explicant que apel·len a les empreses i ha explicat el projecte Focus de l’RSE
a Catalunya com a manera d’articular l’agenda global i l’agenda local. Focus
pretén ser una agenda dinàmica que es pugui anar actualitzant. Cordoncillo ha
mostrat la correlació entre els 17 ODS globals i els 8 Focus locals.
A
continuació s’ha tractat sobre el paper de les empreses en l’assoliment de
l’Agenda 2030 a partir de la presentació de diverses bones pràctiques en la
gestió dels ODS
Clara Rabat, responsable de comunicació de la Fundació GAES,
ha explicat la seva contribució als ODS centrant-se en la cooperació internacional.
La seva activitat solidària ja té més de 22 anys i està molt assentada a la
companyia; inicialment era un departament dins de GAES de la mà de M. José Gassó,
però actualment ja són una fundació. Internament tenen pràctiques de conciliació
de la vida laboral i familiar o altres pràctiques com l’assegurança mèdica o el
tiquet menjador per assegurar el millor benestar. El 1996 es va iniciar la línia
de cooperació i han portat a terme 88 viatges solidaris -uns 10 per any- en
col·laboració amb entitats socials, i que han servit per adaptar milers d’audiòfon.
Donar un audiòfon no té sentit si no se’n fa una adaptació. Un dels projectes més
interessants és el que es fa a Anantapur, amb la col·laboració de la Fundació Vicenç
Ferrer, i que fa possible que gràcies als audiòfons puguin aprendre a parlar.
Els metges de Sant Joan de Déu també hi van per formar els metges locals. Un
altre projecte és amb col·laboració amb la Casa del Tibet, on es van fer revisions
a escoles, convents, llars d’avis i al palau del Dalai-Lama.
Felisa Palacio, Tarannà Viatges amb Sentit, una agència de
viatges que fa més de 25 anys que treballen des de Barcelona. Considera que els
ODS han arribat en un bon moment i suposen un repte global al qual tothom s’hi
ha de sumar. Fan molt èmfasi en el punts rellevants com el bon govern, els
drets humans i les matèries clau. Quan van començar, van identificar els ODS
que més afectaven el seu core business de les agències de viatges (8, 12, 13,
14, 15 i 17) i quatre més de compromís social actiu (1, 2, 3 i 4). Van veure
que una cosa era el nivell intern de l’empresa i l’altra l’activitat
internacional, com per exemple la igualtat de gènere, que és molt diferent. I
per això van identificar els que afectaven internament, on inclouen l’ODS5.
En
l’etapa actual estan desenvolupant fites concretes, almenys una per cada ODS.
No és fàcil baixar els ODS a la realitat d’una pime. Han creat una comissió
interna per treballar-ho i elaborar les fites adequades. Per exemple, pel que
fa a la salut, ho han vinculat als equips intern.
Un
dels enfocaments més rellevants per a Tarannà és respecte la cadena de proveïment,
on han sensibilitzat les persones amb qui treballen arreu del món, fet que no és
fàcil pels diferents contextos culturals i desconeixement sovint de què és la
sostenibilitat. Tenen tres nos: corrupció, turisme sexual...
No
és fàcil tampoc amb els clients locals, ja que la gent espera molts papers i marxandatge
i ells ho eviten. Disposen d’una eina ODS al seu web per identificar quines són
les matèries prioritàries per a una agència de viatges i també hi tenen una
calculadora de CO2. Són membres de FAADA, no fan excursions amb
animals en captivitat i estan canviant els hàbits de consum. Han fet més de 130
projectes socials en 25 anys.
David Camps, de DKV Assegurances, explica que per sector
enfoquen prioritàriament l’ODS 3, de Salut. Una de les matèries que han abordat
molt és la discapacitat, fet que va lligat amb la creació fa anys de la
Fundació Integràlia, que és independent de la companyia. De les 9 persones inicials
per a fer el centre de trucades de DKV ara ja són 476 persones arreu de
l’Estat. Un altre tema relacionat és com els temes ambientals afecten la salut,
i han fet estudis amb ECODES i també amb GAES, per exemple. El tema envelliment
actiu també l’han estat abordant. I el quart seria la prevenció de l’obesitat
infantil, que ja afecta 1 de cada 4 nens a l’estat espanyol i tenen un projecte
compartit amb Ajuda en Acció en l’àmbit escolar i ara van abordant el
desenvolupament comunitari.
Respecte a
l’ODS 13, compensen emissions amb ECODES i tots els edificis de la companyia
tenen els estàndards més alts de reducció de CO2 i d’estalvi
energètic.
Pel que fa a
l’ODS 17 consideren que els és molt rellevant perquè treballen amb moltes
aliances perquè creuen que sols així podran generar un impacte rellevant. Fa
temps que no parlen d’RSE sinó de negoci responsable per posar l’èmfasi en el
fet que afecta totes les àrees de l’empresa. Per exemple, com el departament
actuarial o qualsevol altre pot incorporar criteris d’RSE. La idea de fons és
crear valor compartit, i voldria explicar a les empreses que això ho fan en
gran mesura dialogant amb tots els grups d’interès. Per exemple, fan reunions
on comparteixen tres reptes estratègics i tenen tota una jornada de cocreació
perquè els puguin ajudar a millorar. És una acció que reclama generositat i que
és molt productiva.
Entre les
altres accions que fan relacionades amb l’ODS 17, tenen una convocatòria de
subvencions on les ONGs presenten projectes i la gent vota, i han destinat més
d’1M€ per a més de 160.000 beneficiaris des del 2006.. També donen suport al
Giving Tuesday.
Convoquen
els Premis de Medicina i Solidaritat, amb cinc edicions ja, on hi ha hagut
1.150 candidatures, 20 projectes premiats i 185.000 euros aportats. Fa vint
anys que tenen una aliança per a la cooperació internacional amb Intermón
Oxfam, que va permetre entre d’altres contruir un hospital a Equador o altres
campanyes com el patrocini del Trailwalker. La Fundació Integràlia impulsa un
programa de cooperació al desenvolupament a partir de la transferència de
coneixement, capacitant formadors i fent projectes d’inserció laboral a
persones amb discapacitat a Colòmbia, Perú i l’Índia. Les microassegurances és
un projecte molt interessant perquè connecta amb el negoci. Es va fer a Quito i
no hi havia benefici per a la companyia, i incloïa fons d’emergències
(epidèmies) i fons solidari per a famílies.
Camps ha aprofitant per fer algunes reflexions
finals. Sempre hi ha d’haver en el sector empresarial una coherència,
especialment en certs sectors que tenen grans impactes. Han de mesurar
l’impacte que generen, i això és el més important abans de fer cap acció social
o dedicar-se a la filantropia. En el seu cas no els afecta perquè operen a
l’estat espanyol però sí a altres empreses del grup.
Cada cop més
l’estratègia de RSC i d’Acció Social ha d’anar alineada amb l’estratègia de
negoci, tal com ha dit el director general de Cooperació. Cal superar la lògica
de la filantropia, que és una pantalla superada, i cercar projectes de
partenariat des de l’inici, si bé no és fàcil que sempre hi hagi permeabilitat
per part de les ONG davant les empreses. Sovint la transferència de coneixement
dona resposta a una de les principals mancances, capacity building. A
més les empreses poden ser mobilitzadores tant de grups d’interès com de
recursos econòmics o canals de comunicació, per exemple.
Xavier Carbonell, director de la Càtedra MANGO d’RSC a ESCI-UPF,
aborda la responsabilitat social de
les empreses en la globalització i se centra en la presentació de l'estudi "Aspectes
de responsabilitat social a incorporar a les pimes davant d'un procés
d'internacionalització". Aquest estudi es va fer fa tres anys per al Consell
de Cambres i en pocs dies es penjarà una versió actualitzada al web. Cal tenir en
compte el pes de les pimes: el 98,9% de les empreses catalanes són pimes i
generen el 67,9 de la riquesa.
No
tindria gaire sentit abordar aquesta RSE en el context internacional si l’empresa
no està gestionant prèviament l’RSE a nivell local. D’altra banda, les pimes
tenen una visibilitat menor però en la mesura que s’internacionalitzen i
generen aliances, es troben que els seus impactes poden generar més rellevància
pública.
La
guia fa una classificació dels riscs i preveu una anàlisi específica dels
riscos d’RSE i de les mesures a prendre dins de l’operativa general d’una pime
davant el repte de la internacionalització.
Finalment,
ha tingut lloc un col·loqui moderat per Josep Maria Canyelles, que ha aportat aquestes línies de reflexió:
Elements de context
-Creixent
internacionalització de les pimes, fet que genera riscos i oportunitats pel que
fa al desenvolupament sostenible
-Compromís
amb els ODS, que ha de ser no sols corporatiu sinó de país
-Exigència
creixent per part de consumidors i pàrtners, però poc coneixement encara dels
ODS
-Exigències
legals creixents (rendició de comptes en matèria de drets humans...)
-Disgregació
d’actors o impulsors de l’RSE
Relació empreses-ONG
-Hi
ha hagut una gran evolució cultural. La filantropia és una pantalla passada
-S’està
passant d’una RSE reactiva a una RSE més estratègica
-Caldria
generalitzar la gestió de l’RS de les ONG perquè comprenguessin millor què
implica en una organització i millorar les oportunitats de col·laboració
-Cal
evitar la simplificació maniquea. No es pot generalitzar a totes les empreses o
a totes les ONG
-S’estan
difuminant les fronteres entre organitzacions lucratives i no lucratives.
-L’empresa
que vol fa accions de cooperació al marge dels canals oficials
-Les
relacions amb ONG en el context internacional permet anticipar les relacions
amb la comunitat abans de l’expansió de l’empresa
Pensem
-Els
ODS i l’RSE faciliten la innovació
-Són
una oportunitat de negoci. Passar del “no es pot fer” a aprofitar la
sostenibilitat
-L’inductor
(driver) és el negoci però suposen un
valor afegit
-Convé
començar pel propi negoci i anar avançant gradualment
-El
repte és el consumidor final
-Altres
matèries han anat apareixent com la Salut i Seguretat però l’RSE afecta l’estratègia
-Lideratge
i experts a les pimes
-Capacitats
i recursos, guies...
-Punt
públic de consulta
-Espais
d’intercanvi (Respon.cat...)
-Programes
per a pimes (RSE.Pime...)
-Major
dimensió pública, mitjans de comunicació.
-Bons
d’inversió en organismes multinacionals de cooperació orientats als ODS
