Els nazis anormals que havíem de ser esterilitzats i desinfectats hem guanyat. Reflexió postelectoral

La gent anormal, nazis, que hauríem d'haver estat desinfectats o, millor encara, els nostres pares, esterilitzats, hem guanyat les eleccions. Quin país més estrany, no?

Les persones que defensen pacíficament, per vies polítiques i cíviques, amb una capacitat extraordinària de mobilització, hem estat titllats de nazis durant tots aquests darrers anys, curiosament per part de representants de partits que són hereus del veritable feixisme i per part de persones amb entorns familiars gràvids d'adhesions totalitàries.

Ens han dit que no som prou catalans o potser que no som dignes de ser-ne perquè ser català és emocionar-se amb les victòries de 'la roja' i pensar en català però dir 'te quiero' en espanyol [Albiol, PP]. S'han fet campanyes mediàtiques per fer mal a professionals i empreses que s'han posicionat per la democràcia o bé que no han mostrat la seva adhesió incondicional al cop d'estat del 155.

Resulta que les persones que defensen que el seu país es pugui autogovernar amb plenitud, és a dir, de manera sobirana, respectant democràticament la voluntat de la seva societat, hem estat tipificats com a anormals. I també s'ha dit que convindria esterilitzar [Nart, Cs] la gent que no compleix els estàndards de la normalitat per a evitar que escampin la seva llavor genètica. Però això no és nazisme, no...

Ves per on que els que tenim la convicció que no cal que ens governin des de fora del país hem estat caracteritzats com una infecció i, per tant, ens haurien de desinfectar [Borrell, PSOE].

Són afirmacions pròpies de forces polítiques poc assimilables a un entorn democràtic, poc basades en el respecte entre els condendents polítics, i literalment orientades a extirpar els rivals de la confrontació política.

I certament han extirpat els rivals, empresonant o obligant a l'exili de manera completament arbritrària al govern legítim i als líders de l'activisme socials, amb acusacions de violència que no guarden cap correlació amb la realitat i que suposen la màxima perversió en la utilització de la justícia i les institucions de l'estat per als propis interessos partidistes. 

Malauradament, ja estem tan acostumats a expressions i capteniments tan desmesuratss que els estem normalitzant. Almenys, hi ha dues notícies positives: han hagut d'acceptar la realitat del volum de l'espoli fiscal i la falsedat de la majoria silenciosa!

I per acabar, dos microcontes:

Microconte. Hi havia una vegada un rei dolent q volgué mostrar el seu poder prohibint els colors. Però el poble es mantingué digne i un dia ho tenyí tot de groc. I guanyant el groc, tots els altres colors tingueren el dret d’existir. I colorín colorado, el Rey se ha jorobado #21D

— Josep M Canyelles (@jmcanyelles) 22 de desembre de 2017

Microconte. Vet ací un govern dolent q volgué condemnar el poble a foscor creixent. Però el poble sabia una cosa que a Palau no: ahir fou el Solstici d’hivern. A partir del #21D cada dia serà +llarg, la llum guanyarà pas a la fosca. I q esperin, q la primavera guanyarà l’hivern

— Josep M Canyelles (@jmcanyelles) 22 de desembre de 2017

#NoPensoCallar Amnistia Internacional

[ca] Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va presentar a la Fundació Antoni Tàpies, a Barcelona, l'exposició "No Penso Callar", una mostra de més de 30 il·lustradors/es sobre la llibertat d'expressió. Més informació.

[es] Con motivo del Día Internacional de los Derechos Humanos, Amnistía Internacional presentó en la Fundació Antoni Tàpies, en Barcelona, la exposición "No Penso Callar", una muestra de más de 30 ilustradores/as sobre la libertad de expresión. Más información.

http://www.amnistiacatalunya.org

Human Rights Watch destaca en segon lloc un "ús excessiu de la força" per part de la policia espanyola l'1-O al seu informe 2017

El referèndum de l'1 d'octubre és el segon tema més detacat del resum de l'any de HRW

Actuació policial en el referèndum de l'1-O

L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, ha inclòs l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any, on ha recollit "les millors 10 històries basades en la quantitat de lectors". Un resum que inclou des de catàstrofes humanitàries fins a "l'augment del populisme que amenaça els valors fonamentals dels drets humans" passant per Rússia i fins a la República del Congo, Birmània o els Estats Units.
El referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya és, en concret, el segon tema més destacat del resum de l'any de HRW. La conclusió de l'informe independent sobre l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, publicat el passat 12 d'octubre, era clar i contundent: aquests cossos policials van fer "un ús excessiu de la força" per impedir les votacions.

Les conclusions de l'informe expliquen que els investigadors "van parlar amb víctimes i testimonis i van analitzar vídeos i fotografies i també proves mèdiques" a Girona, Aiguaviva i Fonollosa:

"La nostra investigació detallada en tres casos ha trobat que els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van fer un ús excessiu de la força l'1 d'octubre a Catalunya".

L'informe recordava al govern espanyol que té l'obligació de garantir "una investigació efectiva de les denúncies d'ús excessiu de la força", i recomanava a Espanya "buscar l'ajuda d'un cos internacional d'experts" per reconduir les tensions entre "les autoritats centrals i regionals".

El mapa interactiu de la memòria audiovisual de l'1-O

Les denúncies, més llegides de HRW

La història més llegida denunciada per HRW és que el tribunal de Rússia va prohibir els Testimonis de Jehovà el passat mes d'abril. L'alt tribunal considerava que l'organització havia de ser clausurada i els prohibia operar legalment a Rússia. Una sentència que va afectar més de 100.000 fidels dels Testimonis de Jehovà a tot el país.

Els altres temes destacats per darrere dels Testimonis de Jehovà a Rússia i l'actuació de la policia espanyola durant l'1-O són:

3. La discriminació contra els joves LGBT a les escoles nord-americanes. HRW va detectar violència física, l'agressió sexual, l'assetjament verbal, assetjament cibernètic i l'exclusió. En molts casos, denunciaven que els mestres no hi van intervenir, i en alguns altres, els educadors fins i tot van participar-hi.
4. Les dones índies tenen dret a viure sense por a l'agressió sexual. L'organització es va fer ressò que la tribunal suprem de l'Índia va confirmar les condemnes de mort de quatre homes per la brutal violació en grup a una estudiant de Delhi de 23 anys, el 2012, un fet que va indignar el món. De tota manera, HRW reclamava un canvi integral més enllà d'aquest cas.
5. Dos experts de l'ONU trobats morts a la República Democràtica del Congo. Va ser el cas d'un home suec i d'un nord-americà.

Font: CCMA

Per altra banda, més de 500 juristes donen suport a una denúncia internacional per violacions de drets humans l'1-O. Un total de 530 juristes s'han adherit en només quatre dies a la denúncia internacional promoguda pel Col·lectiu Praga per dur davant dels Relators de les Nacions Unides les violacions de drets humans comeses durant la jornada de celebració del referèndum de l'1 d'octubre. L'entitat de juristes catalans ho ha anunciat aquest dimarts i ha avançat que la presentarà "en breu" davant de diversos organismes internacionals de protecció dels drets humans. [...]

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2018 ple de joia i sostenibilitat. I cabassos de democràcia

Foto: Josep Maria Canyelles. Capvespre a la platja de Ribes Roges (15 d'octubre). Vilanova i la Geltrú

Recull de Nadales:

• 4.12.16 Bon Nadal i feliç 2017 pensant en les Persones i el Planeta i treballant per la Pau, la Prosperitat i les Aliances!
• 24.12.15 Responsabilitat Global us desitja de tot cor un Bon Nadal!
• 24.12.15 Nadales rebudes, gestos de pau
• 19.12.14 Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas
• 22.12.13 Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas
• 24.12.12 Responsabilitat Global: Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas
• 18.12.11 Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas / Joyeux Noël
• 23.12.10 Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal!
• 24.12.08 Newsletter de desembre 2008: Bon Nadal!
• 22.12.07 Newsletter de desembre: Bon Nadal!
• 17.12.06 Bon Nadal!

Debat a Ilerda TV amb la participació de Josep Maria Canyelles, Cambra Comerç Tàrrega i Associació Alba

En l'edició d'aquest dissabte 16 de desembre d'el Debat de Lleida Activa, Josep Maria Sanuy conversa amb Maite Trepat, directora de l'Associació Alba sobre l'economia compromesa amb el benestar de les persones. A continuació, taula rodona amb Josep Maria Canyelles, coordinador de l'associació empresarial Respon.cat, iniciativa per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, Delfí Robinat, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega i Laura Castro, de la Fundació Alba Futur.



Generar riquesa amb un compromís ferm pel benestar de les persones i amb la complicitat d’un territori implicat. No se m’acut definició millor per descriure una gran empresa d’economia social que dóna feina a 300 persones amb capacitats diferents –m’agrada més que persones amb discapacitat-, que ofereix recursos per a altres col·lectius com infants, joves, gent gran,… a les comarques de l’Urgell, la Segarra i el Pallars Jussà i que ha assolit un volum de facturació de més de 6 milions d’euros, una xifra que la situa entre les grans empreses de la zona. Els estic parlant de l’Associació Alba, una entitat nascuda a Tàrrega fa quaranta anys i que alguns de vostès potser coneixen per les delicioses galetes El Rosal, però que aixopluga un seguit d’empreses i d’activitats en xarxa de gran impacte en els àmbits social, econòmic, laboral i fins i tot ambiental d’aquest territori que hem descrit. Precisament per forjar aliances amb aquest entorn l’Associació Alba ha bastit la Fundació Alba Futur, destinada a crear sinergies amb les empreses i sumar esforços per a generar oportunitats per a totes les persones, especialment per a aquelles que tenen més dificultats. Avui li volem dedicar el programa, aquesta ja històrica i ingent tasca social generadora de riquesa i benestar que desenvolupa l’Associació Alba. I per començar no hem trobat millor fòrmula que la de convidar al nostre plató a la seva directora, la Maite Trepat.

http://lleidatelevisio.xiptv.cat/el-debat-de-lleida-activa/capitol/associacio-alba-l-economia-compromesa-amb-el-benestar-de-les-persones#

Catalunya fomentarà la implementació de bones pràctiques de mobilitat sostenible a les escoles i instituts

• En el marc del projecte europeu School Chance, que té com a objectiu incorporar la mobilitat sostenible, autònoma i segura dels infants en les polítiques regionals, hi participen sis socis més de diferents punts d’Europa

El grup d’interès local (GIL) encapçalat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Girona s’ha reunit per seleccionar, entre les 40 bones pràctiques ofertes pels socis del projecte School Chance, aquelles que resultin més interessants per ser aplicades a escoles i instituts de Catalunya. Durant el 2018, una delegació del GIL visitarà Utrecht, a Holanda, i Reggio Emilia, a Itàlia, per conèixer de primera mà algunes d’aquestes actuacions seleccionades, que abasten tant accions educatives i de sensibilització com d’adaptació dels entorns escolars per facilitar una mobilitat més sostenible.

L’School Chance, és un projecte aprovat pel programa Interreg Europe i finançat en un 85% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per al període 2014-2020. El programa Interreg Europe es divideix en quatre eixos prioritaris relacionats amb l'estratègia Europa 2020, i el projecte School Chance s’emmarca en l’objectiu temàtic 4: “Low-carbon economy: Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors”.

Intercanvi de coneixements a Polònia

Una delegació catalana formada per representants de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat, del Gabinet Tècnic, de l’Ajuntament de Girona i del BACC van participar a l’octubre a la segona jornada d’intercanvi que organitza el projecte europeu School Chance.

Aquesta jornada es va celebrar a la ciutat de Gdansk (Polònia), on es van reunir representants de les diferents regions que formen part del projecte. Les principals temàtiques tractades a les sessions de treball van ser les actuacions de cada territori, així com la planificació de les visites d’estudi i de l’enquesta.

Les sessions de treball van complementar-se amb la visita de bones pràctiques en termes de mobilitat sostenible a les escoles a la mateixa ciutat amfitriona, i amb una sessió formativa en comunicació.

Socis del projecte

A més de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, i l’Ajuntament de Girona, a través de l’Àrea de Mobilitat i Via Pública, participen en el projecte els ajuntaments de la ciutat italiana de Reggio Emilia, de la ciutat holandesa d’Utrecht, de la ciutat polonesa de Gdansk i de la ciutat sueca de Gävle; l’agència metropolitana Brasov Metropolitan Agency For Sustainable Development (Romania), i l’Austrian Mobility Research FGM_AMOR (Àustria), que actua com a soci assessor.

La finalitat del projecte School Chance és que diverses regions d’Europa intercanviïn experiències relatives a la mobilitat independent dels nens per tal de modificar polítiques regionals i elaborar plans que lliguin amb l’estratègia d’Europa 2020, que preveu un creixement sostenible, intel·ligent i integrador. Els objectius de l’School Chance es divideixen en quatre àmbits: infraestructures (com han de ser els entorns de les escoles); educació (quines activitats són les més adequades per a cada nivell escolar); comunicació, i promoció (com poden les noves tecnologies ajudar a involucrar les comunitats escolars). El propòsit és definir un programa de mobilitat escolar sostenible, segura i accessible per a tots els membres de la comunitat i per a cada etapa educativa.

El trànsit escolar representa un 15% del trànsit urbà i, segons diferents estudis de països de la Unió Europea, els estudiants que fan el trajecte fins a l’escola en cotxe són entre el 30% i el 60% del total, depenent del país i del nivell educatiu. Els diferents països participants del projecte treballaran junts per promoure que aquests viatges siguin més segurs i sostenibles mitjançant la recerca de formes innovadores, la identificació de bones pràctiques i el desenvolupament d’una metodologia comuna estàndard de certificació d’escoles “mobility friendly” que s’adaptaran a cada país.

Nota de premsa

Demà tindrà lloc el “Business With Social Value”

Es tracta d’un esdeveniment anual que es durà a terme el proper dia 20 de desembre al Palau de Congressos de Catalunya.

Aquesta jornada de networking neix per crear oportunitats reals de negoci a través d’una trobada anual entre empreses mercantils i centres especials de treball i empreses d’inserció no lucratius a fi de que els primers, discriminin positivament les seves compres de productes i serveis cap a les entitats socials; d’aquesta forma contribueixen en la seva sostenibilitat econòmica i a sí mateixos s’aporten valor social.

Cal inscripció prèvia. Per a més informació podeu seguir el següent enllaç.

Font: businesswithsocialvalue.org

Enric Colet: aplicant els recursos del dèficil fiscal, Catalunya podria tenir una ocupació com l'alemanya

Em van demanar de participar a la taula per a dialogar amb un convidat i poder fer-li preguntes. El convidat era Enric Colet Petit, professor d'ESADE i exsecretari general dels departaments de Justícia i d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Reprodueixo algunes de les reflexions que va fer, en un acte que va tenir lloc al Foment Vilanoví (són notes esquemàtiques preses sobre la marxa però aprofito per compartir-les).
 

Catalunya és una de les economies més obertes d'Europa. La revolució industrial es va fer en un mercat tancat espanyol, en el qual, entre el lliurecanvi i el proteccionisme guanya aquest darrer.

El model s'esgota a mitjan segle XX, ja no permet créixer més. Coincideix amb l'obertura comercial del franquisme. L'economia catalana comença a treure el cap enfora. I després, amb la integració europea, Catalunya fa el gran salt. Avui, el 50% de que produeix Catalunya es ven fora: 1/3 a Espanya i 2/3 al món. A més del turisme, o sigui que tenim una internacionalització enorme.

Els puntals de l'economia catalana són:

• Aposta pel coneixement. Per tant, mà d'obra qualificada
• Divisió del treball. Per tant, més empreses
• Globalització. Per tant, integració del treball

Estem preparats?

• Sí, per l'obertura
• Tenim molts sectors, sols depenem energèticament
• Coneixement: aquí sí que tenim problemes i més en el sector públic

Estem bé en:

• Salut
• Educació bàsica
• Innovació empresarial (45 sobre 100, per sobre la mitja europea)

Estem malament en:

• Institucions (justícia, lentitud tràmits, obertura negocis, legislació laboral complexa, un petit empresari i un treballador haurien d'entendre un altre que laboral mentre que aquí les grans empreses han de tenir bufets especialitzats perquè busquin les escletxes que ni el legislador entén...
• Estabilitat macroeconòmica: espanya és la 24 de 28 a la UE: Fatal
• Infraestructures: bé però amb dèficits importants
• Formació contínua: un desastre
• Peatges
• Les oficines exteriors espanyoles encara no fan ni el que feia el Copca, 30 anys després! 
• El mercat bancari. La regulació va contra els interessos dels clients. 
• El preu de l'electricitat ha pujat un 50%. Només que baixés un terç desapareixeria la meitat de la pobresa energètica. Però la regulació es fa contra l'economia catalana. Aquí hi havia la Canadiense, que funcionaven a baixa tensió per donar resposta a les necessitats de moment. Després de la guerra civil Franco se la queda i la regala a March, que crea Fecsa. Segueix funcionant a baixa tensió quan en aquell moment ja no tocava. Ara ens fan pagar l'energia molt més clara en conseqüència. 
• Ocupació: Hi ha gent que vol treballar i no tenim prou feina. Treballa un 44%, més del 42% que es dona a Europa, però menys que el 48% d'Alemanya. Està molt bé! Amb els 16.000M€ del dèficit fiscal podríem crear 300.000 llocs de treball. Seríem com Alemanya. Amb la independència els sous podrien pujar un 17% i un 8% més podria treballar. Això vol dir que Catalunya té potencial de créixer un 30%. Per tant, s'aguanta l'Estat de benestar, les pensions, la lluita contra pobresa... Quin és el problema? Cal alliberar les forces de creixement, el tap que tenim: el paper institucional del sector públic. 
• Salaris: hi ha un problema de salaris. A Espanya estan a mig camí entre els centreeuropeus i els de l'Est. Així és insostenible. O anem a parar a Txèquia o anem a parar a França/Alem./Dinamarca! Tot i això vol dir valor afegit, és a dir, més inversió, més coneixement. Els enginyers alemanys de Volkswagen fan un plànol i el mostren als treballadors i aquests fan tota les correccions de tot el que pot ser que no funcioni. Aquí els treballadors no saben llegir el plànol. Des de la primera Guerra mundial els treballadors alemanys saben interpretar els plànols de l'enginyer. Fa 100 anys! L'estat espanyol no s'està fent res per anar cap amunt. Ara recuperar salaris, fins que hi hagi una altra bombolla i tornem empobrir-nos tots. Aquí es regalen bancs els amics i després els hem de rescatar. Que potser ens van salvar els llocs de la Pirelli, a Vilanova?
• Economia submergida, però n'hi ha de dos tipus.
• La que altrament seria inviable. Hem de decidir si la volem o no. Poden ser coses que es poden fer en altres països.
• La que és perniciosa perquè és competència deslleial.

• Revertir fiscalitat. A Catalunya és més cara. Amb la crisi es va pujar, no hi havia alternativa. Això també ha jugat com un incentiu per la marxa d'empreses d'aquests dies. Caldria tornar a posar-la al seu lloc.

I dos darrers comentaris fruit de les preguntes:

RSE: caldria mirar les bones pràctiques del nord i centre d'Europa. El que no vulguis per tu no vulguis per als altres. El problema és quan es traspassen les línies de les grans regions mundials.

Ciutats dormitori. Una ciutat ha de ser sostenible, tenir relacions equilibrades. Perquè no hi ha activitats de Barcelona que venen aquí a Vilanova? I en canvi els d'aquí hem d'anar a treballar allà... El problema estat una planificació molt fluixa del territori. Tot va a batzegades (ara se m'ocorreix una cosa, ara una altra...). A Londres van saber planificar: a la City no hi viu ningú, s'ha especialitzat. A París, al centre sols hi ha turisme i veïns, mentre que els ministeris són de l'extraradi, les oficines a la Defense, a 30 km, les universitats també lluny... Barcelona ha de prendre decisions sinó el conflicte d'usos serà estratosfèric. Ha d'expulsar activitat. I a Vilanova n'hi toca un tros. Si volen turistes sobra alguna cosa. Per exemple, es van voler quedar l'escola nàutica, que allà no aporta res mentre que a Vilanova suposaria una capitalitat nàutica. Cal ordenar el territori i això és feina de la política. Molta inversió privada ve condicionada o afavorida pels poders públics. Amb el tancament de la Pirelli i altres es va pagar un preu molt alt. A les estadístiques encara s'hi veu l'impacte. Anoia, Garraf i Baix Penedès són les comarques de més atur. Poden ser ciutats dormitoris, però canvi de què? La política catalana prèvia el 1714 era precisament el pactisme.

Oriol Amat nega amb dades els arguments del catastrofisme

He assistit a la Conferència - Col·loqui amb Oriol Amat al Cercle d'Economia. Aquesta organització està organitzant uns debats amb els diferents candidats amb motiu de les properes Eleccions al Parlament de Catalunya. Amat és candidat de Junts per Catalunya.

A tots els candidats se'ls fan les mateixes preguntes. Per part del Cercle d'Economia s'ha demanat a tots els partits que es comprometin a respectar la llei. No ha concretat si es referia a la legalitat emanada del Parlament de Catalunya o bé les imposades il·legítimament pel govern espanyol fent un ús de la justícia impropi d'un estat democràtic. Tampoc s'ha referit el representat del Cercle als reiterats incompliments espanyols de les sentències del Tribunal Constitucional o el fet que Espanya sigui l'estat més incomplidor d'Europa amb diferència. Tampoc sabem com s'ha d'interpretar la voluntat de les institucions espanyoles de seguir el full de ruta de la FAES per pervertir l'esperit de la Constitució i retrocedir en la descentralització.

La presentació d'Oriol Amat s'ha basat en quatre bloc que miro de reproduir aquí amb les notes preses sobre la marxa.

Diagnòstic

Cal començar dient que la finalitat de l'economia no és el PIB sinó millorar el benestar de la població. La situació econòmica de Catalunya té gran fortaleses però també febleses. Sol, localització, captació talent, microclima de seguretat, cultura... Economia molt diversificada: no és com Grècia que tot és turisme i sector navilier. la indústria representa el 20%, que és l'objectiu que la UE pretén per d'aquí a uns anys, i Catalunya ja hi és. L'agroalimentari i molts altres. El talent, i amb uns costos molt competitius, amb presència de les universitats als rànquings mundials. Som el 0,1% mundial i produïm l'1% de la ciència. L'economia està molt internacionalitzada. PIB que està creixent, malgrat el catastrofisme d'alguns que la realitat ja ha desmentit els seus vaticinis negatius dels últims anys. Hem passat del 23 al 12% d'atur, encara inacceptable. 74% de les empreses han tingut beneficis, més que al 2007, i també augmenten més les vendes. Som contribuents nets de la UE, on cada any hi aportem entre 400 i 700M€.

Tenim dèficit d'infraestructures, poca inversió en R+D, som encara un país business-unfriendly, amb una administració que suposa una feblesa per a l'activitat empresarial en comparació amb altres. Hi ha poca col·laboració público-privada (a Noruega o Holanda representa el 20% del PIB; a Espanya el 10%, com Turquia. Molt poca relació universitat - empresa. Energia cara. Massa poca empreses grans, ens en calen pel cercle virtuós que genera. Tenim un 22% de la població amb risc de pobresa.

Relació Catalunya-Espanya

Albert Carreras va publicar l'article "un estat en contra" a la Revista de Catalunya on aportava tot de dades molt explícites: amb el 16% de la població, generem el 20% del PIB, 23% de la indústria , 26% de l'exportació. Rebem l'11% de la despesa pública discrecional (deixem de banda la SS on no es pot discriminar. 10% de les infraestructures, 4% dels quilòmetres d'autovies gratuïtes, 24% dels quilòmetres d'autopistes de peatge.

Tenim una relació amb l'estat que limita el creixement de Catalunya. Però després el pressupost s'ha d'executat, i seguim estant a la cua amb percentatges per sota del pressupostat. Quan es diu que hi ha empreses que marxen no es parla de totes les empreses que no han vingut per les mancances de les infraestructures, com la Mercedes-Benz que volia anar a Tarragona. Tenim les lleis que afecten a temes socials impugnades. El traspàs de les beques encara no s'han transferit malgrat les sentències del TC. La conseqüència de tot això és que Catalunya de les 272 regions, en generació de PIB és la 58, en el primer quartil. Però mirem com arriba aquesta riquesa a la població. Las UE calcula el progrés social. En índex de progrés socials passem a la 165. Una explicació seria que el diner públic es gestiona molt malament o bé que n'hi ha poc. No hi ha cap estudi que demostri que es gestioni malament. Al contrari, per exemple en sanitat.

Catastrofisme

Va sortir una notícia dient que una senyora no havia estat atesa en un hospital perquè no havia parlat en català. La premsa espanyola la va divulgar. Era una notícia falsa. No es va corregir, i com aquesta moltes. Amb les dades de les marxes d'empreses també passa el mateix. Però no és una bona notícia i hem de treballar per revertir-ho. Pel que fa a la recaptació és inapreciable.

El tràfic del port, aeroport, transport de mercaderies per carretera, creació d'empreses, consum, despesa turística, vendes de cotxes... han augmentat respecte al novembre de l'any passat. S'anuncien projectes i inversions empresarials. Però el 155 no és bo per a l'economia, s'han paralitzat projectes, s'han alentit procediments... Què hauria passat si el món no hagués vist la violència de l'1 d'octubre? Va afectar la imatge arreu del món. No hi ha dades objectives que avalin el catastrofisme. I sense la violència de l'1-O i el 155 tot aniria molt millor.

Propostes

El país que volem ha de tenir un sector privat més fort que ho tingui més fàcil per crear riquesa. Però també volem un sector públic més fort i transparent. I amb molta més col·laboració público-privada.

Acabar amb el 155, reprendre grans pactes, promoure l'R+D (cal passar dels papers al desenvolupament; amb professionals experts en transferència); incentius fiscals al mecenatge; formació dual; apostar per la internacionalització i restablir les delegacions catalanes a l'estranger; posar en marxa un sistema d'assegurances per a l'exportació; donar més potencial a l'ICF i convertir-lo en un banc públic; mesures coherents amb Europa 2020; reconversió de les destinacions turístiques madures, fer un cluster turístic; nou sistema tributari segons el que ja es va projectar fa uns anys, amb transparència i amb mecanismes de reducció de litigis; crear el Consell Català del Treball Autònom, inspirant-se en el model francès.

Un assistent pregunta si no és millor demanar a Espanya una millora de les condicions de l'autonomia. Oriol Amat respon, però jo ja em nego a reproduir tantes obvietats. Santa innocència i quin desconeixement del que és Espanya. Dos altres empresaris han intervingut posteriorment per dir que són persones d'ordre però que aquest maltractament meditat no es pot sostenir.

La interioritat de la persona també s'hauria d'abordar des de l'Economia del Bé Comú

• L’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú ha organitzant una jornada on s’han compartit casos pràctics
• Christian Felber ha subratllat “l’enfocament holístic d’un model que vol ser una eina de participació a l’abast de tothom que es fixa tant en la societat com en l’interior de cada persona”.
• “Els diners són un mitjà i no un objectiu”, segons Montse Junyent, presidenta de l’associació.

Barcelona, 13 de desembre de 2017.- L’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú ha organitzat aquest matí a la seu del Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona una jornada centrada en aquest model econòmic.

Christian Felber, promotor del moviment internacional de l’Economia del Bé Comú, ha analitzat l’àmbit personal i familiar d’aquest model destacant el seu enfocament holístic ja que es planteja com “una eina de participació a l’abast de tothom, vista des de diverses perspectives i disciplines i que es fixa tant en la societat com en l’interior de cada persona”. Felber, professor associat a la Universitat d’Economia de Viena, ha apuntat que “l’economia del bé comú s’ha d’entendre des de l’interior cap a l’exterior: el desig i l’experiència de la unió, la llibertat de pensament i el sentit de la vida o els valors”. També ha defensat la necessitat de “respirar, escoltar-se i meditar”.

La benvinguda de l’acte ha anat a càrrec de la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó, Mercè Vidal, la qual ha subratllat la importància que “des de la proximitat dels districtes s’aposti per l’economia del bé comú tal i com es fa des d’Horta-Guinardó, ja que la transformació ha arribat i hem de ser capaços de dur-la a terme”.

Per la seva banda, el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, ha afirmat que des del seu departament “s’estan intentant obrir camins diferents en la forma de fer economia i empresa com un reflex del que està passant a Barcelona, on tenim un univers d’empreses amb ganes de fer economia d’una altra manera, una realitat que no es dóna a totes les ciutats”.

La presidenta de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú, Montse Junyent, ha destacat que “els diners són un mitjà i no un objectiu” i ha explicat que “l’associació treballa per difondre aquest nou model d’economia, des de la sensibilització i els acords amb l’administració i altres agents representatius del gruix empresarial”.

Casos d'organitzacions que han aplicat l'EBC

A continuació, s’ha debatut com desenvolupar l’economia del bé comú en l’àmbit social i comunitari coneixent els casos pràctics del Districte d’Horta- Guinardó, la Universitat de Barcelona, l’Agència Catalana de la Joventut, l’Institut Guttmann i Can Cet en un debat moderat pel membre de l'associació i alhora soci-consultor de Vector5, Albert Huerta.

El gerent del Districte d’Horta-Guinardó, Eduard de Vicente, ha afirmat que “ens va atraure el repte d’implantar un nou model econòmic dins de l’administració pública on els valors ètics tenen una altra rellevància” i ha donat a conèixer que “hem aprovat el balanç del bé comú amb 550 punts sobre 1000”.

El director de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha explicat que “fruit del balanç realitzat van sorgir més de 200 propostes de millora i ens ha servit de guia de gestió de l’entitat”. El professor d’economia de la Universitat de Barcelona David Ceballos ha comentat que “el balanç es va aplicar a l’àrea de qualitat i ens va servir per detectat camins de millora”. La responsable de Comunicació i Relacions Públiques de l’Institut Guttmann, Elisabet González, ha apuntat que han apostat per l’economia del bé comú “com un pas més en la nostra aposta per la responsabilitat social”. El director de l’empresa social Can Cet, Jorge León, ha subratllat que l’economia del bé comú destaca “per la participació democràtica de totes les persones que treballen a la companyia i pel seu punt de vista holístic”.

Territoris pel Bé Comú

Finalment s’han apuntat pistes sobre com construir un territori a favor de l’economia del bé comú en una conversa moderada per Joan Martínez. L’ex president de l’associació, Josean Lavado, ha afirmat que “és tasca de cada persona fer que aquest nou model s’expandeixi”.

La responsable de la iniciativa dels Municipis en Transició, Ana Huertas, ha explicat que són un projecte internacional que treballa “per crear un canvi cultural cap a una societat més sostenible” i ha apuntat que un dels principals reptes és “fer més estreta la relació amb les administracions públiques”. Christian Felber ha comentat que “els municipis tenen un marge de maniobra limitat”, però també ha afegit que “l’instrument de l’assemblea ciutadana s’ha d’iniciar en l’àmbit municipal per després extrapolar-se a les grans organitzacions internacionals”.


L’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú

L’Associació es constitueix el setembre del 2014 i té com a objectiu principal la promoció de l’Economia del Bé Comú a Catalunya. És un espai de participació per a totes les persones i organitzacions que volen contribuir a la construcción d’un model econòmic amb valors ètics. L’Associació és independent, diversa, oberta al diàleg i a treballar conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció. La idea neix com a moviment transversal a Àustria el 2010 sota l’impuls de Christian Felber, professor de la Universitat de Viena.

Em va tocar llegir l'Article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans

• ANUE ha fet la commemoració dels 69 anys de la Declaració Universal de Drets Humans
• Diferents persones de la societat civil van llegir un artícle de la DUDH

Ahir 12 de desembre va tenir lloc l'acte commemoratiu dels 69 anys de la Declaració Universal de Drets Humans, organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE)

L'acte va consistir en la lectura dels articles de la Declaració per part de diferents personalitats de la societat catalana i representants dels Premis Per la Pau de l’ANUE.



L'atzar va voler que em toqués de llegir públicament l’Article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans a l’acte de commemoració:

“Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament”

Tal com vaig tuitejar: una referència lamentablement oportuna, sobre un dret tristament conculcat.

Vaig sentir una gran emoció en poder sentir com el meu llaç groc prenia ahir encara més força simbòlica, en haver d'expressar allò que el 1948 aprovava l'assemblea general de les Nacions Unides.

Avui enmig d'Europa el Drets Humans són cada cop més conculcats: drets socials, drets econòmics, i dret a la vida, amb el Mediterrani convertit en un cementiri. I a l'Estat espanyol amb una destrucció imparable de l'estat de dret, amb una voluntat de trencar el pacte constitucional del 78 i forçant una interpretació centralista i negadora de la diversitat, trencant-se la separació de poders els quals són controlats indissimuladament pel partit més corrupte d'Europa, i actualment fent fent un ús de la justícia directament per eliminar la disidència política catalana, i creant un estat de temor amb la prohibició ridícula i inquisitorial fins i tot del color groc.

L'acte va servir d'inici de les activitats commemoratives del 70è aniversari de la Declaració que tindran lloc al 2018.

Es tracta d’un esdeveniment simbòlic a través del qual expressem la voluntat de contribuir sempre, des de Catalunya, als ideals internacionals dels drets humans i la pau.

L'acte va tenir lloc al Museu de Història de Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

L'Auditor publica article de Josep Maria Canyelles sobre l'ODS 17

La revista L'Auditor del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya publica en el seu número 80, de novembre 2017, un article de Josep Maria Canyelles sobre l'ODS 17.

L'article, titulat "ODS Objectiu 17: Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible" és una síntesi de la intevenció feta fa un any en el marc de la Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), organitzada pel mateix Col·legi.



 “Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible” és el dissetè i últim dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per Nacions Unides per al període 2015-2030 Origen dels ODS

A l'Assemblea General de les Nacions Unides 2015, 193 estats membres de l'ONU va adoptar per unanimitat l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un programa mundial de desenvolupament que estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s'han d'assolir per a l'any 2030. Els ODS són un conjunt universal dels objectius, metes i indicadors que estableix objectius quantitatius en tots els aspectes socials, econòmics i ambientals del desenvolupament sostenible. Abordant les qüestions de sostenibilitat crítiques com la pobresa, el canvi climàtic, la desigualtat, el desenvolupament econòmic i la protecció de l'ecosistema, els ODS es posaran en pràctica en tots els països, a través de diferents escales territorials.

A diferència dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que van antecedir els presents, per al període 2000-2015, els ODS no es dirigeixen sols als Estats sinó que tenen com a destinataris totes les parts. Perquè una agenda de desenvolupament sostenible sigui eficaç són necessàries les aliances entre el govern, el sector privat i la societat civil.

Aquestes aliances es construeixen sobre la base de principis i valors, una visió compartida i objectius comuns que prioritzen les persones i el planeta, i són necessàries a nivell mundial, regional, nacional i local.

Pel que fa a l'ODS 17, en comparació amb l'ODM que se li corresponia en intencionalitat, s'observa un gran salt endavant precisament en la necessitat de proposar una major involucració dels diversos agents que afecti a la mateixa co-generació dels projectes.

Accés a la revista sencera en PDF
Accés a l'article en PDF

La rendició de comptes es dissocia de l'RSE, segons Canyelles

Ahir va tenir lloc la V Jornada d’RSE del Col·legi d'Auditor, enguany sobre “Reporting i Verificació externa de la sostenibilitat". Josep Maria Canyelles va intervenir en la sessió sobre diferents formes de reporting, i va ser l'encarregat de complementar les intervencions sobre GRI i informe integrat aportant una visió complementària fruit d'altres tendències.

Canyelles va començar establint el seu model conceptual d'RSE, que pressuposa entre altres que una organització que gestiona la responsabilitat social ha d'haver expressat un compromís de manera explícita a partir d'uns valors ètics, a més de generar sostenibilitat i rendir comptes, entre d'altres.

A partir d'aquí va llançar una afirmació provocativa declarant que s'havia dissociat definitivament la rendició de comptes de l'accountability. L'explicació de la contradicció aparent ve donada perquè el concepte anglòfon d'accontability porta incorporada a la idea de rendició de comptes la d'assumpció de les responsabilitats. En aquest sentit, donat el nou marc d'obligatorietat de rendir comptes en informació no financera, ja no es pot pressuposar que el fet de rendir comptes hagi d'anar associat a una gestió de l'RSE. Així, una organització que gestioni l'RSE ha de fer rendició de comptes però una que faci rendició de comptes ja no es podrà intuir que gestioni l'RSE.

Canyelles va comparar aquest moment de dissociació amb el que es va produir quan moltes empreses van elaborar codis ètics per tal que poguessin servir d'eximent amb motiu de la reforma del Codi penal.

Feta aquesta reflexió inicial, va indicar que mentre que els estàndards de GRI constitueixen un model metodològic molt perfeccionat però on la càrrega ideològica és més neutra, altres iniciatives han optat per tenir una càrrega més ideològica, com seria el cas del Balanç social de la XES o l'Economia del Bé Comú (EBC).

En el cas del Balanç social de la XES és un sistema d'indicadors fins i tot amb correspondència amb els de GRI, però els complementa de manera que ofereix un model adaptat a l'economia social i solidària. En el cas del Balanç del Bé Comú la intenció no és oferir un sistema d'indicadors de repòrting equiparable a GRI sinó una matriu d'anàlisi de l'organització que permeti establir una puntuació de 0 a 1.000 i marcar-se objectius de millora. A més, l'EBC pretén que els productes i serveis puguin anar identificats amb aquesta numeració o un codi de color equivalent de manera que el consumidor pugui prendre una decisió de compra informada, i en darrer terme que la fiscalitat dels països i els criteres de compra pública puguin afavorir un mercat ètic. En aquest sentit, l'expert es va referir al dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el tema «L'Economia del Bé Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social».

Per concloure la reflexió, Canyelles va explicar que la rendició de comptes a partir d'indicadors que mostrin també el valor social creat pot tenir conseqüències rellevants en l'evolució del mercat si els diferents operadors i especialment el regulador i la contractació pública ho van integrant. Un exemple més de quina pot ser aquesta tendència vindria donada per la voluntat de la Generalitat de Catalunya de regular les empreses d'economia social a partir no de la fórmula jurídica sinó del compliment en base a indicadors, fet que permetria tenir avantatges per accedir a certes contractacions públiques, per exemple. Així, mentre que una fundació o una cooperativa podrien no complir determinats requeriments com ara una participació democràtica i bona governança, es podria donar el cas que una societat limitada sí que ho complís. Vector 5, precisament, va participar en el programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

"Gestionar la responsabilitat envers la societat afecta totes les organitzacions, també l'economia social", diu Canyelles al Fòrum d'ESS de Vilanova i la Geltrú

Tal com vam anunciar, una ponència del consultor Josep Maria Canyelles va obrir la segona trobada el Fòrum per l’economia social i solidària de Vilanova i la Geltrú.

La intervenció va abordar la gestió de la responsabilitat social de les organitzacions de l'economia social i solidària, i com millorar la seva implicació en el territori.

L'expert en Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions Josep Maria Canyelles, soci de la cooperativa Vector 5 Excel·lència i Sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global, va oferir dimecres 29 de novembre la ponència "Economia social i solidària: compromís amb el territori", que va tenir lloc al Centre Cívic La Geltrú.

Canyelles va aportar reflexions sobre com qualsevol organització, tingui la titularitat que tingui, està cridada a gestionar la seva responsabilitat social, és a dir, a prendre consciència i ser proactiva sobre l'afectació que genera damunt la societat en els diversos vectors d'impacte: laboral, econòmic, ambiental, social i bon govern.

En la seva reflexió va mostrar que cada cop més totes les organitzacions s'assemblen més pel que fa a la gestió, malgrat que cadascuna tingui uns valors i missions prou diferents; però totes han de fer front a la complexitat que suposa haver d'integrar criteris o principis de responsabilitat social que són diferents dels que marca la seva prioritat missional. Això requereix un procés d'aprenentatge per a totes les organitzacions, sense caure en l'apriorisme que, en virtut de la no lucrativitat o de la missió social, s'estigui més preparat per abordar una gestió integrada i integral d'aquest enfocament de gestió.

En tot cas, Canyelles va esmentar que des de l'economia social i solidària s'han desenvolupat metodologies pròpies com el balanç social de la XES o que es poden viure com més properes com l'Economia del Bé Comú, totes elles, tanmateix, concrecions del mateix model bàsic de la gestió de la responsabilitat social de les organitzacions.

La conferència de Josep Maria Canyelles s'emmarcava en la segona reunió del Fòrum de treball d'entitats, empreses i col·lectius per l'economia social i solidària de Vilanova i la Geltrú. El fòrum, que integra agents econòmics, socials i ciutadania en general, és impulsat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i pretén ser un espai de trobada i debat entorn de l'economia social.

El fòrum es va constituir l'abril passat amb l'objectiu de generar propostes i promoure el treball transversal dels sectors públic, privat i associatiu. El seu impuls és previst en el Pla d'acció de l'economia solidària de Vilanova i la Geltrú, inclòs en el Pla d'Actuació Municipal 2015-2019, per tal de fomentar models d'economia que afavoreixin el desenvolupament del territori prioritzant les dimensions socials, ambientals i humanes de l'economia.

"Gestionar la responsabilidad hacia la sociedad afecta a todas las organizaciones, también a la economía social", dice Canyelles en el Foro de ESS de Vilanova i la Geltrú

Tal como se anunció, una ponencia del consultor Josep Maria Canyelles abrió el segundo encuentro el Foro para la economía social y solidaria de Vilanova i la Geltrú. 

La intervención abordó la gestión de la responsabilidad social de las organizaciones de la economía social y solidaria, y cómo mejorar su implicación en el territorio. 

El experto en Responsabilidad Social de las empresas y organizaciones Josep Maria Canyelles, socio de la cooperativa Vector 5 Excelencia y Sostenibilidad y promotor de Responsabilitat Global , ofreció el miércoles 29 de noviembre la ponencia "Economía social y solidaria: compromiso con el territorio ", que tuvo lugar en el Centre Cívic La Geltrú.

Canyelles aportó reflexiones sobre cómo cualquier organización, tenga la titularidad que tenga, está llamada a gestionar su responsabilidad social, es decir, a tomar conciencia y ser proactiva sobre la afectación que genera sobre la sociedad en los diversos vectores de impacto: laboral, económico, ambiental, social y buen gobierno. 

En su reflexión mostró que cada vez más todas las organizaciones se parecen más en cuanto a la gestión, a pesar de que cada una tenga unos valores y misiones bastante diferentes; pero todas tienen que hacer frente a la complejidad que supone tener que integrar criterios o principios de responsabilidad social que son distintos de los que marca su prioridad misional. Esto requiere un proceso de aprendizaje para todas las organizaciones, sin caer en el apriorismo que, en virtud de la no lucratividad o de la misión social, se esté más preparado para abordar una gestión integrada e integral de este enfoque de gestión. 

En todo caso, Canyelles mencionó que desde la economía social y solidaria se han desarrollado metodologías propias como el balance social de la XES o que se pueden vivir como más cercanas como la Economía del Bien Común, todas ellas, sin embargo, concreciones del mismo modelo básico de la gestión de la responsabilidad social de las organizaciones. 

La conferencia de Josep Maria Canyelles se enmarcaba en la segunda reunión del Foro de trabajo de entidades, empresas y colectivos para la economía social y solidaria de Vilanova i la Geltrú. El foro, que integra agentes económicos, sociales y ciudadanía en general, es impulsado por el Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú y pretende ser un espacio de encuentro y debate en torno a la economía social. 

El foro se constituyó en abril pasado con el objetivo de generar propuestas y promover el trabajo transversal de los sectores público, privado y asociativo. Su impulso es previsto en el Plan de acción de la economía solidaria de Vilanova i la Geltrú , incluido en el Plan de Actuación Municipal 2015-2019, a fin de fomentar modelos de economía que favorezcan el desarrollo del territorio priorizando las dimensiones sociales, ambientales y humanas de la economía.

La Fundació La Marató de TV3, premiada pels auditors catalans a la millor comunicació en temes de Transparència

El Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) distingeix professionals i entitats transparents en la gestió i el retiment de comptes 

 

• Daniel Faura, president del CCJCC: “la Fundació ha estat un exemple de transparència en la difusió de la recaptació dels actes de la Marató i en els projectes a que es destinen aquests fons”
• La Fundació gestiona les aportacions recollides amb motiu de les campanyes de recaptació vinculades a la Marató de TV3

El Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha lliurat el Premi a la millor comunicació en temes relacionats amb la Transparència a la Fundació La Marató de TV3. El president dels auditors catalans, Daniel Faura, ha destacat que en els seus 20 anys, “la Fundació ha estat un exemple de transparència en la difusió de la recaptació dels actes de la Marató i en els projectes a que es destinen aquests fons” .

La Fundació La Marató de TV3 va rebre el premi a la millor comunicació de temes relacionats amb la transparència, atorgat anualment pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) en el decurs del Dia de l’Auditor, celebrat ahir al vespre. El guardó va ser lliurat pel president dels auditors catalans, Daniel Faura, al director de la Fundació, Lluís Bernabé.

La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per promoure la recerca biomèdica d'excel·lència, i la sensibilització social sobre les malalties que es tracten a la Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

Una de les seves funcions principals és la d’actuar com a dipositària i administradora de les aportacions fetes a través del programa La Marató.

Amb aquest guardó, el Col·legi vol distingir a professionals i entitats públiques o privades que desenvolupen eines de comunicació favorables a la transparència en la gestió i el retiment de comptes.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professionals. La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.