Ahir explicava l'acte sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de Vancouver. Aprofito per fer notar que l'equipament on es va fer l'acte, el Museu Picasso, tenia alguns detalls de sostenibilitat, tant en l'equipament com en el servei contractat. Aquí en teniu les proves:
Els urinaris funcionen sense aigua i tenen una llegenda que ho explica: "Urinari ecològic que no gasta aigua. Cada cop que utilitzes aquest urinari estalvies 6 litres d'aigua. Ajuntament de Barcelona".
Per altra banda, el càtering està contractat a l'empresa Laie, i els tovallons que hi feien servir no eren de paper sinó de roba, com es veu a la següent fotografia. Desconec quin ús en fan després.
En tot cas, no vull deixar passar l'oportunitat per a indicar que la compra local també és una bona pràctica de responsabilitat social i que no es pot considerar normal que el vi que s'ofereixi no sigui del país.
Fa uns dies vaig anar a la presentació de la Guia Pràctica per a la Lluita contra la Corrupció i Promoció de la Transparència, que va portar a terme al CaixaFòrum de Barcelona la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de l'ONU.
Es tracta d'un bon material per a totes aquelles empreses i organitzacions que cerquen eines per a la gestió de riscos i sistemes de control en matèria de corrupció. La directora de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, Isabel Garro, va explicar que la guia vol "desplegar el Principi 10 del Pacte mundial "que fa referència a que les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloses l'extorsió i el suborn.
Tal com ella mateixa va explicar, la guia té una part teòrica i una altra pràctica: la primera explica els benefici econòmics, legals i competitius que suposen per a l'empresa lluitar contra la corrupció interna, mentre que la segona permet que les empreses puguin diagnosticar el seu propi nivell de transparència.
L'acte de presentació també ha comptat amb la presència del subdirector general de La Caixa, Àngel Pes, que ha destacat la qualitat d '"una guia única accessible per a qualsevol empresa que tingui la necessitat d'entrar en processos d'internacionalització". [Llegir nota de premsa Europa Press]
Aurelio Perez, de Siemens, va dir que si els valors de l'empresa són realment corporatius, els han d'aplicar globalment. Tenen 3 focus actius: innovació, transparència i excel·lència. Si són valors corporatius s'han d'aplicar globalment. Ho treballen amb molta formació. Tenen 400.000 treballarors al món i els riscs hi són; no pots dir que això no va amb tu. Els codis ètics son l'element vertebrador. Finalment es tracta de compliance, que el Codi ètic es porti a terme.
Xavier Cardona, director del Col·legi de Censors Jurats de Comptes va afirmar que és una realitat que se la troben i a la qual cal fer front. Tenen unes normes tècniques per a comunicar-ho. No hi ha gaire tradició a verificar externament les males practiques de corrupció.
Elisabeth de Nadal, de Cuatrecasas va considerar que ha sortit en un moment molt oportú, perquè hi havia un buit, i perquè els canvis legals reforcen el tema. Des del desembre, hi ha responsabilitat penal de l'Empresa (o entitat jurídica: ONL... Excepte partits!). Si el delicte el fa un treballador també pot haver-hi responsabilitat penal si no s'han habilitat els mitjans per a evitar-ho. Es pot arribar al tancament de l'establiment, de l'empresa, la intervenció judicial de l'Empresa...
Daniel Ortiz, de Laboratoris Esteve va dir que hi ha dues possibles actituds: tancar-se a la closca amb opacitat o dialogar amb transparència i obertura. A Esteve van optar per la segona: diàleg, col·laboracions, memòria. Són un sector molt regulat i també han autoregulat els camps mes delicats com la comercialització. Hi han participat activament per mitja de farmaindustria. L'actuació del sector ja no té res a veure amb la que podia donar-se 20 anys enrere. Va anunciar que ara faran el codi ètic.
Vaig tenir l'oportunitat de fer una pregunta en el sentit de fins a quin punt el fet que una empresa que disposés d'un sistema de remuneració variable i hagi tingut un problema de males pràctiques de corrupció, si els criteris per a la remuneració variable s'enfoquen tots a rendiment econòmic i no hi ha cap estímul ètic o d'RSE, es podria considerar judicialment com un agreujant per manca d'alineació directiva amb una conducta ètica.
El fet és que poques empreses vinculen la remuneració dels seus directius a indicadors sostenibles, fins i tot si observem les del FTSE 300:
El 29% de les empreses del FTSE Eurofirst 300 vincula la retribució que reben els membres dels seus consells d'administració i alta direcció a criteris de responsabilitat social segons un estudi realitzat per la consultora anglesa Eiris.
L'informe assenyala que per sectors les entitats financeres figura entre els endarrerits a l'hora d'adoptar polítiques retributives sostenibles. D'aquesta manera, encara que aquest sector, que inclou bancs i asseguradores, arriba el 23% de l'esmentat índex només un 16% de les companyies que el componen condicionen el que cobren els seus directius a objectius socials, bé ambientals o bé de bon govern.
Així i tot, hi ha casos com el de l'asseguradora Aviva en què el 20% del Pla Anual de Bonus depèn del grau de satisfacció dels clients i d'objectius relacionats amb el clima laboral. En sectors amb major exposició als riscos socials i mediambientals com són el sector químic, extractiu i producció de béns, més de la meitat de les empreses compten amb plans de retribució condicionats pels esmentats riscos.
D'altra banda, l'informe afirma que mentre que les empreses poden informar sobre el sistema de remuneració, no sempre són transparents amb com aquest s'implementa, i els indicadors relacionats amb la salut i la seguretat dels més comuns. En tot cas, les polítiques retributives de les companyies estan relacionades amb l'estratègia dels negocis. [Servimedia].
Per altra banda, que la corrupció és una mala pràctica present a casa nostra és una evidència constant. Mentre escrivia aquesta reflexió vaig aixecar el cap per mirar les notícies d'actualitat. No va ser cap sorpresa trobar tot el territori amb la seva taca:
A l'estudi sobre els valors dels catalans presentat a ESADE la setmana passada, es va fer evident un matís molt rellevant. Els catalans tenim un desencís de la classe política, però no de la política. De fet, l'interès per la política augmenta.
Les conseqüències d'aquesta constatació són enormes. N'apunto ara dues:
1) Les persones que es dediquen a la política haurien de veure de manera molt clara que l'ètica hauria de ser de la seva guia de comportament. Però avui, l'ètica, vol dir que les seves organitzacions, les administracions públiques i també els partits polítics gestionin la seva responsabilitat social. Sense unes organitzacions socialment responsables no hi ha ètica possible i les declaracions de bona voluntat no són més que paraules que s'emporta el vent per manca de capacitat real de gestionar-les
2) A les administracions públiques hi hauria d'haver una separació més clara entre polítics i tècnics, entre els professionals de la política i els professionals de la gestió pública, evitant canvis innecessaris de persones i un excés de partidització de la funció publica. Pensem que un nombre important de persones responien que l'Administració hauria de ser governada per tècnics. Cal trobar el punt d'equilibri.
Hi ha maneres de fer una gestió més tècnica i transparent i alhora deixar les mans lliures a la política i la Responsabilitat Social hi pot ajudar molt. En posaré un exemple.
Estic convençut que la població sabria valorar molt bé que algunes partides de l'administració fossin finalistes:
Els diners dels peatges de les autopistes i d'aparcaments públics, que es destinessin a finançar el sistema de transport públic i mesures de mobilitat més sostenible, segura, equitativa i eficient.
No només ho trobaríem més just sinó que pagaríem més gustosament. Ara bé, la classe política no veu bé aquestes propostes perquè suposen lligar de peus i mans la seva capacitat de gestió limitant-los l'ús dels recursos que permet una caixa única enfront dels ingressos finalistes.
Doncs bé, un model de RSA (RS de l'Administració Pública) pot permetre que aquesta consideració finalista no es decreti legalment sinó que sigui un compromís degudament establert i amb una plena rendició de comptes. Gestionat aquest model amb transparència i responsabilitat social, s'aconsegueix el mateix efecte però amb l'avantatge que si en un moment determinat s'ha de variar per motius d'urgència, la política pot intervenir havent d'explicar de manera clara els mmotius pels quals s'ha hagut de modificar el compromís i com i quan s'hi retornarà.
Dit d'una altra manera, l'RS permet incrementar el nombre de compromisos que aporten confiança i bona gestió alhora que no incrementa les normatives. I en aquest cas, permet introduir unes aplicacions finalistes que millorarien la sensibilitat de la població respecte a la política alhora que no posen traves a l'exercici de la política en majúscula quan aquesta sigui necessària.
Aquesta reflexió no és cap broma ni intenta ser demagògica. Al contrari, les dades són serioses i són el millor antídot contra la demagògia.
Patim tots plegats un cert problema d'inconsciència sobre les conseqüències dels nostres actes. Per això, és bo que l'usuari de la sanitat pública sàpiga el cost real dels serveis encara que no els pagui. Per això és suggerent que algunes caixes mostrin transparència sobre quan guanyen amb cada client. Per això és necessari que les empreses parametritzin el cost econòmic que té per a la societat el seu comportament ambiental i social. Transformar els valors socials a valor econòmic i dividir-ne la repercussió per persona o empresa és el pas previ a la presa de consciencia i a la internalització dels costos.
Permeteu-me posar-hi algun exemple. Una manera de lluitar contra els tòpics racistes i xenòfobs és amb dades. Però no amb les dades fredes de macroeconomia sinó amb la traducció del que implica per a cada persona. Vegem-ne dues evidències:
a) Segons els càlculs fets pel govern espanyol, la diferència entre els beneficis aportats per la immigració i la despesa pública que aquesta genera suposa un saldo positiu per a l'Estat de 6.000 M€ nets a l'any, que dividits entre els ciutadans autòctons suposa un regal a cada butxaca de 105 euros anuals.
b) Segons el càlcul elaborat per economistes sobre el dèficit fiscal que pateix Catalunya, aquest suposa prop d'un 10% del PIB, més del doble del que seria acceptat en altres estats compostos com els lands alemanys. Aquesta transferència descontrolada de recursos suposa implica que cada català regala entre 2.000 i 3.000 euros anuals a l'Estat que no tornen (uns 10.000 euros per a una família de 4 persones).
Un cop exposades les dades, podem passar a l'acció facilitadora de la presa de consciència.
a) Benvolgut/da senyor/a que es mostra refractari a la presència d'immigrants, li prego que, per coherència amb les seves idees i actituds, no accepti aquest regal que rep anualment de la immigració i faci acte de retorn de 105 euros anuals. Pot lliurar-los directament a algun immigrant. També pot donar-los a cooperació internacional per tal que altres persones no hagin d'optar per marxar del seu país. Sàpiga tanmateix que si no venen més immigrants es posarà en risc el sistema de la seguretat social. En aquest cas, seria bo considerar la possibilitat que els contraris a la vinguda de més immigrants es facin càrrec col·lectivament i solidàriament del manteniment del sistema de pensions.
b) Benvolgut/da senyor/a que es mostra partidari que Catalunya segueixi formant part de l'Estat espanyol, li prego que es faci vostè càrrec del cost que això suposa per a la resta de ciutadans que no vol satisfer més aquesta despesa voluntària. Donat que aproximadament la meitat de la població és unionista com vostè, calculem que cadascun hauria de satisfer 2.500 euros més, a banda dels 2.500 que ja paga, per a evitar que la seva ideologia política suposi un cost tant elevat per a les butxaques de la gent que no pensa com vostè. Pot lliurar aquesta quantitat directament a algun sobiranista. Tingui tanmateix en compte que així es resol la injustícia envers els que no volen fer aquesta aportació, però que no es resol l'anomalia de dèficit o espoli fiscal i les conseqüències negatives que segueix tenint per a tothom.
Si vostè vol tenir aquestes idees, tingui-les, però si us plau no faci que li paguem els altres. Si vostè és unionista i no li agrada la immigració, sigui digne de la seva ideologia i pagui un total de 2.605 euros (10.420 per a una família de 4 membres)
Fa uns dies vaig anar a la reunió d'Organisational Stakeholders de GRI que va tenir lloc a Madrid. Era una reunió de petit format, celebrada a la seu d'Endesa, per a abordar els canvis que suposaria la futura nova versió del model de repòrting, el G4, i mentrestant els canvis a introduir al G3, que s'anomenen G3.1.
Aquí hi ha algunes notes que hi vaig prendre i també una intervenció-pregunta que hi vaig fer:
Les intencions de GRI passen per millorar l'actual model en 4 aspectes:
Aspectes d'Impacte a la comunitat
Aspectes de Gènere
Aspectes de Drets Humans
Aspectes de contingut i materialitat
G4
La nova generació pretén generalitzar l’informe ASG (Application Specific Groups)
Coordinar amb altres sistemes de report. Fins ara s’han fet sistemes d’harmonització però el G4 els vol compilar.
Tb es vol homogeneïtzar la mètrica (per exemple el Carbon Disclosure Project: no pot ser que GRI mesuri de manera diferent)
Facilitar el camí per al report integrat. És l’aspecte més important i rellevant (el gran salt)
Incorporar altres actors. No sols els que reporten sinó els que faran servir les memòries, com els inversors i altres users. Se’ls tindrà en compte per a definir el format. Fer front al problema de fer una memòria i diverses versions per a cada stakeholder. Els altres st tb són importants però als inversors mai se’ls havia tingut en compte.
M'aturo en el punt sobre els inversors, atesa la rellevància que hi van donar i aprofito per lligar-ho amb aquesta altra notícia:
Un grup de 24 grans inversors institucionals han enviat una carta als 30 grans mercats de valors internacionals per tal d'instar-los a que actuïn davant els "informes de responsabilitat social inadequats" elaborats per les empreses. La carta és part d'una iniciativa més àmplia que liderada per Aviva Investor compta amb el suport dels Principis sobre Inversió Responsable de les Nacions Unides, i amb la qual es busca que els mercats actuen per a millorar la qualitat d'aquest tipus d'informes.
Juntament amb la carta també s'inclou un rànquing, elaborat amb dades de Bloomberg, que reflecteix l'actual nivell d'informació en matèria mediambiental, social i de govern corporatiu per cada un dels mercats, informa Servimedia.
Aquests quedarien dividits en dos nivells. En primer lloc mercats en què hi ha un gran nombre d'empreses que inclouen aquest tipus de dades, entre els quals figuren Euronext Paris, Tòquio Stock Exchange, Hèlsinki, Euronext Amsterdam, Euronext Lisbon i Borsa Italiana. Un segon grup en què hi ha poc informació com són Australian Stock Exchange, NASDAQ GS, Korea Exchange, Santiago Stock Exchange i Philippine Stock Exchange.
Per Paul Abberley, màxim responsable de Aviva Investor, "els mercats estan dirigits per la informació i una manca d'aquesta en matèria de responsabilitat social fa difícil prendre decisions a llarg termini. Considerem que aquestes entitats poden jugar un paper crucial per crear un mercat de capitals sostenible ja que tenen la capacitat d'influir directament i analitzar les operacions i estratègies de les empreses. Una cosa que només pot ser bo per als inversors ".
Entre els signants, que gestionen un total de 1,6 trilions de dòlars en actius, també hi figuren Allianz Global Investors Investments Europe, el fons suec AP7, Australian Council of Super Investors, Dexia Asset Management, Ceres, i Environment Agency Active Pension Fund entre altres.
"La Vanguardia reflecteix, amb la nova oferta, la plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya, fet que ens recorda que el nostre centenari rotatiu va néixer precisament quan la Renaixença cultural, econòmica i política catalana començava a donar els primers fruits", explica l'editor.
Ja és oficial. El comte de Godó, editor de 'La Vanguardia', anuncia aquest diumenge que el diari degà de la premsa catalana, nascut el 1881 a Barcelona, es podrà llegir també en català a partir del mes de maig. En un text titulat 'La Vanguardia', una mirada al món en dues llengües, Javier Godó anuncia la voluntat de reflectir la societat catalana amb el pas que el rotatiu està a punt de fer.
"Ara, després de més de tres dècades de recuperació de la democràcia a Espanya i de l'autonomia de Catalunya, volem oferir la possibilitat que 'La Vanguardia' també pugui ser llegida en català, la llengua materna de molts dels nostres lectors, subscriptors i anunciants, i l'idioma propi i oficial d'aquest país al costat de la llengua castellana, que és el nostre ric pont principal cap a l'exterior", explica. "La progressiva normalització social del català, la seva puixança en totes les expressions culturals contemporànies i la seva presència en la formació de les noves generacions de ciutadans han eixamplat de manera significativa el mercat d'un idioma que forma part del paisatge europeu des de l'època medieval.", afegeix. [Font: Ara.cat]
La Vanguardia (LV) ha comprès i ha donat resposta positiva a les expectatives que té la societat sobre el seu comportament corporatiu, assumint la responsabilitat que té damunt la societat catalana, tant per atendre una demanda legítima, per a normalitzar la relació amb un segment creixent de la població que llegeix català, per a ser excel·lent en la seva ciutadania corporativa. Les empreses són ciutadans de la comunitat, tenen uns valors, generen unes interaccions, mereixen una confiança, construeixen una reputació, dialoguen amb els grups d’interès, guanyen dia a dia la seva legitimitat.
Totes les llengües tenen la mateixa dignitat, però lògicament no totes tenen el mateix valor en termes estrictament econòmics. Aquest valor ve determinat pels parlants, pel mercat, pels recursos… El fet que LV incorpori la versió en català té un pes relatiu però no negligible. Suposa per a la llengua catalana guanyar un mitjà de comunicació de referencia, amb un pes històric i una centralitat a Catalunya.
Amb aquest pas per part d’una iniciativa privada, es farà possible que la llengua catalana equilibri el seu pes en la lectura de diaris a Catalunya. Cal tenir en compte que molts catalans fan ús de recursos comunicatius que no estan en la llengua pròpia com a conseqüència de les mancances. Ara s'obtindrà un millor equilibri a la premsa, com el que hi ha en ràdio. Malauradament encara s'està lluny de l'equilibri a la televisió, i a anys llum en cinema.
Les llengües són un tema emergent en el segle XXI. Les llengües conformen mercats i societats, espais comunicatius, àmbits identitaris i són una dimensió més de la complexitat de l’entorn on operen les empreses. La realitat del multilingüisme i el respecte a la diversitat cultural són una matèria per a la responsabilitat social de les empreses, atès que construeixen oportunitats.
Activar una economia del coneixement com la que Europa pretén requereix desenvolupar uns capitals intangibles (humà, social, institucional) i saber-los combinar adequadament per a enfortir- los i fer-los rendir. Tot país ha de saber posar en valor els seus actius immaterials com la cultura i la llengua: gestionar aquests capitals és un aprenentatge necessari en la nova economia, mentre que no abordar-ho implicaria perdre capacitats, actius d’identitat, de dignitat i d’autoestima.
La valoració empresarial de les llengües ha evolucionat i avui importa no sols la força legal d’una llengua sinó la seva vitalitat: així, Internet, per exemple fa visible quines comunitats lingüístiques són més dinàmiques. Si el nombre de parlants indica el volum demogràfic del mercat, la vitalitat lingüística comunica quina és la sensibilitat i la voluntat de respecte. Així, mentre que la llengua catalana és la vuitantena de 6.000 en nombre de parlants, el seu dinamisme a la xarxa la porta a estar entre les vint primeres del món. LV ha estat un diari conservador en aquest sentit, que ha esperat que hi hagi tota una generació formada en català en les edats en què més diaris es compren. Han trigat molt, però benvinguda sigui l'aposta! El pas serà bo per al país i serà bo per a l'empresa: la relació positiva amb els territoris on una empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa.
[ca] Un vídeo de l’economista i president de Justícia i Pau Arcadi Oliveres s’està convertint en un fenomen social al YouTube. Ha acumulat en poques setmanes més de 600.000 visualitzacions i cada dia en suma uns milers més.
[es] Un vídeo en castellano del economista y presidente de Justicia i Pau Arcadi Oliveres se está convirtiendo en un fenómeno social en YouTube. Ha acumulado en pocas semanas más de 600.000 visualizaciones y cada día suma unos miles más.
[ca] L’èxit del vídeo està en la contundència i claredat habitual de les intervencions en públic d’Arcadi Oliveres i en allau de dades i noms que ofereix. En aquest cas, és una denúncia de les perversions i hipocresies del sistema econòmic vigent. En una segona part del vídeo, argumenta amb xifres i informes la necessitat que té l’economia espanyola de rebre immigrants, més enllà de les consideracions humanitàries. La intervenció forma part de la seva participació en un taula rodona organitzada aquest desembre per la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès.
[es] El éxito del vídeo está en la contundencia y claridad habitual de las intervenciones en público de Arcadi Oliveres y en avalancha de datos y nombres que ofrece. En este caso, es una denuncia de las perversiones e hipocresías del sistema económico vigente. En una segunda parte del vídeo, argumenta con cifras e informes la necesidad que tiene la economía española de recibir inmigrantes, más allá de las consideraciones humanitarias. La intervención forma parte de su participación en un mesa redonda organizada este diciembre por la Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès.
Com autor del nou llibre “Análisis de Datos de Emisiones de CO2 en España. Entidades sujetas a la Directiva Europea 2003/87/CE. Período 2009 y Contexto Europeo”, me és grat invitar-vos a la presentació que es farà a les 18:00 h el proper 17 de març en la Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona, en el Passeig Pujades, nº 1.
Al final de l’acte, s’entregarà gratuïtament un exemplar a tots els assistents.
Prego confirmeu la vostra presencia en la direcció info@empresaclima.org o al telèfon 93.285.70.02, indicant el nom, l’empresa i el número de telèfon de contacte.
Salutacions cordials
Arturo de las Heras Abás
============================================
[es] Apreciados / Apreciadas,
Como autor del nuevo libro “Análisis de Datos de Emisiones de CO2 en España. Entidades sujetas a la Directiva Europea 2003/87/CE. Período 2009 y Contexto Europeo”, me es grato enviaros a la presentación que se hará a las 18:00 h el próximo 17 de marzo en la Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona, en el Passeig Pujades, nº 1.
Al final del acto se entregará gratuitamente un ejemplar a todos los asistentes.
Ruego confirméis vuestra asistencia en la dirección info@empresaclima.org o al teléfono 93.285.70.02, indicando el nombre, empresa y número de teléfono de contacto.
[ca] L'Olipot: un recipient perquè l'oli domèstic no acabi a l'aigüera
L'ajuntament de Barcelona vol que totes les llars puguin tenir el seu 'Olipot'
ACN 27/02/2011 Imatges de l''Olipot', recipient per desar l'oli de cuina usat i portar-lo a un Punt Verd per al seu reciclatge. FOTO: Pérez, Júlia. JÚLIA PÉREZ
Des d'aquest dilluns, les llars barcelonines poden disposar d'un Olipot. Es tracta d'un recipient dissenyat específicament per recollir i emmagatzemar les restes d'oli domèstic per al seu posterior reciclatge. D'aquesta manera, s'evita vessar el líquid a l'aigüera o abocar-lo al lavabo, gest que perjudica greument el medi ambient. L'Olipot es pot anar a buscar als Punts Verds de barri. Té una capacitat de 750 mil·lilitres, està fet de plàstic i pot aguantar temperatures de fins a 180 graus centígrads. El 2010 es van recollir a Barcelona uns 195.136 litres d'oli domèstic, xifra que se situa en el 2,5% del total, ja que es calcula que cada any es generen uns vuit milions de litres.
Al llarg del 2010 van ser 87.700 els barcelonins que van portar fins als punts verds els olis domèstics per al seu reciclatge. De mitjana, a cada aportació s'abocaven uns 1,8 litres i es calcula que cada ciutadà genera una mitjana anual d'entre 5 i 6 litres d'olis usats. Garrafes d'aigua buides o pots de vidre eren fins ara les alternatives per transportar l'oli fins al punt verd. L'Olipot es pot tancar hermèticament gràcies al seu tap de rosca i té una nansa per poder-lo agafar amb les mans i portar-lo més còmodament. [Llegir notícia sencera a Ara.cat]
[es] El Olipot: un recipiente para que el aceite doméstico no acabe en el fregadero
El ayuntamiento de Barcelona quiere que todos los hogares puedan tener su 'Olipot'
ACN 27/02/2011
Desde este lunes, los hogares barceloneses podrán disponer de un Olipot [Aceite-Pote, en catalán]. Se trata de un recipiente diseñado específicamente para recoger y almacenar los restos de aceite doméstico para su posterior reciclaje. De esta manera, se evita derramar el líquido al desagüe o verterlo en el lavabo, gesto que perjudica gravemente el medio ambiente. El Olipot se puede ir a buscar a los Puntos Verdes de barrio. Tiene una capacidad de 750 mililitros, está hecho de plástico y puede aguantar temperaturas de hasta 180 grados centígrados. En 2010 se recogieron en Barcelona unos 195.136 litros de aceite doméstico, cifra que se sitúa en el 2,5% del total, ya que se calcula que cada año se generan unos ocho millones de litros.
A lo largo de 2010 fueron 87.700 los barceloneses que llevaron hasta los puntos verdes los aceites domésticos para su reciclaje. De media, cada aportación se vertían unos 1,8 litros y se calcula que cada ciudadano genera una media anual de entre 5 y 6 litros de aceites usados. Garrafas de agua vacías o botes de vidrio eran hasta ahora las alternativas para transportar el aceite hasta el punto verde. El Olipot se puede cerrar herméticamente gracias a su tapón de rosca y tiene un asa para poder coger con las manos y llevarlo más cómodamente. [Leer noticia entera en Ara.cat]
Aquest dimecres (23-F) vaig participar, com a membre de la Comissió de Voluntariat de la Candidatura, en el seminari organitzat per l’Oficina Tècnica de la Candidatura Barcelona Pirineu 2022 amb l'objectiu d'ampliar coneixements sobre els aspectes organitzatius específics d’uns Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern. En aquesta ocasió la mirada s’ha centrat sobre l’experiència de la darrera cita olímpica de l’any 2010 a Vancouver.
Aquest cop, i en el marc incomparable del Museu Picasso de Barcelona, s’ha dut a terme una intensa sessió d’obtenció d’informació sobre els darrers Jocs d’Hivern gràcies a la presència de la directora de Sostenibilitat de Vancouver 2010, Ann Duffy, i del Cap del Departament d’Enginyeria de la Ciutat de Vancouver, Peter Judd.
Ann Duffy, que ha explicat els principals criteris que a Vancouver van determinar el projecte dels Jocs i la seva posterior execució, ha ressaltat que un d’aquests aspectes claus, i que va ser treballat de forma transversal per a tota l’organització, va ser la gestió de la sostenibilitat. També ha expressat com un factor d’èxit la importància de tenir converses amb totes les parts implicades i amb el territori per "entendre quines són les necessitats", així com determinar clarament des d’un inici, quines són les responsabilitats que cadascuna ha d’assumir de l’execució del projecte. Tan pel bon funcionament dels Jocs pròpiament, com sobretot "de cara a l’herència que s’obtindrà d'aquest gran esdeveniment.
Ann Duffy ha indicat que un dels trets diferencials i de més èxit de la candidatura canadenca han estat els criteris de sostenibilitat, i ha valorat com a una decisió molt encertada que la candidatura Barcelona Pirineu 2022 els tingui en compte, tant des del punt de vista social, com econòmic o ambiental.
Per la seva banda Peter Judd, ha posat èmfasi en el fet que la ciutat de Vancouver, més enllà de construir la nova àrea dedicada a la Vila Olímpica pels atletes, va aprofitar els Jocs per tal de remodelar i modernitzar les seves instal·lacions esportives, fins al punt que només van construir un nou equipament per a acollir les diferents proves olímpiques de gel que es van duu a terme a la ciutat, també ha exposat que alguna d’aquests equipaments remodelats ha permès incorporar nous serveis ciutadans (com centres cívics o biblioteques). I per últim ha explicat com els Jocs va afectar a la dinàmica dels serveis municipals, que en alguns casos es van haver d’incrementar per acollir no només a les delegacions esportives, sinó a tots els visitants arribats a Vancouver amb motiu dels Jocs, fins al punt que la majoria dels funcionaris i treballadors municipals van abandonar les seves tasques habituals per incorporar-se a l’equip organitzatiu dels Jocs.
En resum, per segon cop des de l'Oficina Tècnica es valora molt positivament el intercanvi d’informació que s’ha realitzat amb la ciutat de Vancouver, i que a més s’ha pogut fer extensiva al centenar de persones que vinculats als diferents òrgans o comitès de la candidatura o que ha n estat invitades expressament a assistir aquest Seminari, entre els que es trobaven el Director del Consell Català de l’Esport, Sr. Albert Marco, el Delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Pere Alcober, el president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Sr. Ramon Carreres, així com diferents alcaldes, presidents de consells comarcals del Pirineu.
Pel Comissionat del projecte Barcelona Pirineu 2022, Enric Truñó, “l'èxit dels Jocs de Vancouver va ser fruit d'una bona organització de les competicions esportives, però especialment per seguir "la lògica de la sostenibilitat". "Ens han deixat el llistó molt alt, però en aquest tema no hi ha camí enrere", ha remarcat.
Vaig recollir aquestes notes de l'exposició sobre sostenibilitat que van fer sobre les compromisos de la candidatura:
Bid commitments
· On time, on budget
· Aboriginal/indigenous people inclusion and econòmic, culturla and sport legacies
· Inner city and social inclusion
· Zero waste, carbon neutral, low footprint
· Leed green Building cert. – silver mínimum
· Econòmic developement – local regional sourcing. Community benefits
· Canada’s games
· Strong sport performance
· Systems-based management approach
Sustainability Strategy
1. Accoutability
2. Environmental stewardship
3. social inclusion & responsability
4. aboriginal participation
5. econòmic benefits
6. sport for sustainable living
PD: Els esdeveniments i els equipaments han d'integrar la sostenibilitat. Però en primer lloc han de complir les normatives de seguretat. Dic això després de llegir la notícia segons la qual l'Ajuntament de Barcelona, amb el vist-i-plau del Govern, ha tancat provisionalment la seu del Memorial Democràtic -un museo dedicat a la memòria històrica impulsat per l'aleshores conseller Saura- per no complir les normatives de seguretat en les sortides d'emergència, l'aire acondicionat i la ventilació.
La proposta patentada per Sea Electric Waves té com a novetat que es pot instal·lar en els espigons que protegeixen els ports dels temporals. Això comporta certs avantatges: és més fàcil d’instal·lar, l’electricitat pot ser transportada amb més facilitat a la xarxa i s’allarga la vida útil de la infraestructura marina. Es tracta d’un sistema que requereix una inversió inicial i de manteniment força menor que d’altres que s’estan desenvolupant per obtenir energia elèctrica a partir de les onades del mar.
Prototip instal.lat al Port de Sant Feliu de Guíxols
Aquest tipus d'energia alternativa mostra un gran potencial de futur, especialment en els països que tenen una gran longitud de costa, com ara Espanya, el Regne Unit, Austràlia i els Estats Units. Només que, a diferència dels sistemes solars i eòlics, encara és en fase inicial d’experimentació i desenvolupament comercial.
La proposta de Sea Electric Waves, que va començar el procés d’acostament al mercat en el concurs d’idees de negoci, de l'ens de la Generalitat, ACC1Ó, ha estat considerada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) d’alt interès científic, i consisteix en una plataforma modular, a tocar d’un espigó que genera energia elèctrica mitjançant el sistema anomenat columna d’aigua oscil·lant. Quan l'onada pressiona l’interior de la plataforma, l’aire que conté es comprimeix en la part superior del mecanisme. Aquest aire comprimit és conduït fins a una turbina on el seu moviment rotacional crea energia elèctrica. Els sitema ideat per Sea Electric Waves permet transportar l’energia produïda pel generador fins a terra ferma per a la seva posterior connexió a la xarxa elèctrica. En conjunt, requereix menys inversió i menys despesa de manteniment que la resta d'innovacions per a treure energia del mar proposades fins ara.
Durant el primer trimestre d'enguany, un prototip d'aquest sistema romandrà instal·lat temporalment al port de Sant Feliu de Guíxols, amb la intenció de constatar els resultats de les simulacions realitzades en el laboratori.
[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de febrer, on us presentem l'Any Europeu del Voluntariat (2011). A més, hi aportem altres articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2011/02/28/01
[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Febrero, donde presentamos el Año Europeo del Voluntariado (2011). Además, aportamos otros artículos y reflexiones. Entrad al newsletter en castellano:
[ca] Coca-Cola permet a Heinz usar els seus envasos fets a base de vegetals
[es] Coca-Cola permite a Heinz usar sus envases hechos a base de vegetales
[ca] The Coca-Cola Company i Heinz han anunciat un acord pel qual Coca-Cola dóna llicència a Heinz per envasar el seu ketchup amb el packaging fet a base de vegetals de Coca-Cola.
Els envasos sostenibles de Heinz s'introduiran als Estats Units aquest estiu, i es calcula que això suposarà uns 120 milions d'envasos substituïts. Aquests envasos renovables tindran una etiqueta especial i tindran missatges mediambientals per comunicar els beneficis del nou packaging.
Aquesta tecnologia, que Coca-Cola va llançar el 2009, utilitza plàstic procedent de restes de canya de sucre per reemplaçar el 30% de plàstic de les seves ampolles.L'objectiu de la companyia és arribar al 100% de fonts renovables en els seus envasos, i cedir la tecnologia a Heinz comportarà beneficis econòmics que poden usar-se per finançar la recerca en aquest camp. Coca-Cola ja té en ment invertir més de 150 milions de dòlars en la tecnologia del packaging fet a base de vegetals.
Segons Heinz, un estudi recent en l'Imperial College de Londres demostra que l'ús d'envasos provinents de vegetals podria permetre a Coca-Cola reduir la seva petjada de carboni entre un 12 i un 19%. A més, amb l'augment del reciclatge de plàstics, l'impacte mediambiental de les ampolles cada vegada és més reduït.
Encara que el packaging ecològic costa una mica més de produir que el de plàstic tradicional - uns costos que, segons les dues companyies, no són traslladats al consumidor-, invertir en envasos de fonts renovables i reciclables permet una major estabilitat de cost futura, alhora que contribueix a assolir els objectius de sostenibilitat.
[es] Coca-Cola permite a Heinz usar sus envases hechos a base de vegetales. The Coca-Cola Company y Heinz han anunciado un acuerdo por el que Coca-Cola da licencia a Heinz para envasar su ketchup con el packaging hecho a base de vegetales de Coca-Cola.
Los envases sostenibles de Heinz se introducirán en Estados Unidos este verano, y se calcula que ello supondrá unos 120 millones de envases sustituidos. Estos envases renovables tendrán una etiqueta especial y tendrán mensajes medioambientales para comunicar los beneficios del nuevo packaging.
Esta tecnología, que Coca-Cola lanzó en 2009, usa plástico procedente de restos de caña de azúcar para reemplazar el 30% de plástico de sus botellas. El objetivo de la compañía es llegar al 100% de fuentes renovables en sus envases, y ceder la tecnología a Heinz conllevará beneficios económicos que podrán usarse para financiar la investigación en este campo. Coca-Cola ya tiene en mente invertir más de 150 millones de dólares en la tecnología del packaging hecho a base de vegetales.
Según Heinz, un estudio reciente en el Imperial College de Londres demuestra que el uso de envases provinentes de vegetales podría permitir a Coca-Cola reducir su huella de carbono entre un 12 y un 19%. Además, con el aumento del reciclaje de plásticos, el impacto medioambiental de las botellas cada vez es más reducido.
Aunque el packaging ecológico cuesta un poco más de producir que el de plástico tradicional – unos costes que, según ambas compañías, no son trasladados al consumidor-, invertir en envases de fuentes renovables y reciclables permite una mayor estabilidad de coste futura, a la vez que contribuye a alcanzar los objetivos de sostenibilidad.
Per a donar suport tècnic expert i per a facilitar la implicació dels grups d'interès, la candidatura olímpicaBarcelona Pirineu 2022 ha creat un Comitè de Voluntariat, el qual es va constituir el 26 de gener de 2011.
A la foto es veu bona part dels membres, amb el comissionat Enric Truñó al davant, acompanyat de Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya. Al capdemunt de l'escala també apareix Josep Maria Canyelles, membre de la Comissió en la doble condició d'exdirector de l'Institut Català del Voluntariat i actualment expert en RSE i bon coneixedor de pràctiques com el voluntariat d'empresa.
A la sessió inaugural de la Comissió, el sr. Enric Truñó, Comissionat de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona va procedir a fer l’explicació del projecte de la candidatura Barcelona Pirineu per a l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern de l’any 2022.
El sr. Josep Maria Canyelles fa una intervenció cridant la atenció sobre el fet que cal pensar en la sostenibilitat del projecte de voluntariat, en la sostenibilitat durant el procés i en la sostenibilitat posterior als Jocs. Aprova el fet que els voluntaris surtin del teixit associatiu ja existent com una molt bona iniciativa, però que és important pensar en què faran després i en com poden integrar-se al servei de l’associacionisme, i en com poden sortir-ne beneficiats els propis voluntaris. S’afegeix a la opinió que no és normal que el sector públic generi i tingui estructures pròpies de voluntariat. [text extret de l'acta de la sessió]
Darrers articles i notícies sobre voluntariat a Responsabilitat Global:
La justícia social és la base de l'estabilitat nacional i prosperitat mundial, va sostenir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, en el seu missatge per al Dia Mundial de la Justícia Social, que s'ha celebrat el 19 de febrer, en què va pugnar per l'accés de tota la població als serveis bàsics i l'ocupació decent.
En l'actualitat el 80% de la població mundial no té una protecció social adequada i les desigualtats són cada vegada més grans, com el nombre de persones pobres, vulnerables i marginades. Ban va considerar que l'actual crisi fa més important encara la urgència d'aconseguir la justícia social.
En aquest sentit, Ban va destacar els esforços de l'ONU per garantir la seguretat alimentària, els serveis de salut per a tots i les pensions per al 80% dels ancians del món que no en tenen. D'altra banda, va afirmar que la justícia social també redueix els riscos de descontentament, delinqüència i violència.
La secretària executiva de la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, la costarricense Christiana Figueres, ha reconegut "manca de voluntat política" en la lluita contra el canvi climàtic
Figueres és filla de l'expresident de Costa Rica José Figueres Ferrer, d'origen català, que va abolir l'Exèrcit del país el 1949, i a més germana de José María Figueres Olsen, qui va governar el país entre 1994 i 1998. Figueres, nascuda el 7 d'agost de 1956 a San José, és una experta en assumptes ambientals, ha estat consultora internacional, va participar en les negociacions del protocol de Kyoto i ha exercit diversos càrrecs públics a Costa Rica.
Ha posat així mateix de manifest la importància que va suposar la darrera cimera de Cancún (desembre 2010) i no posa objeccions a afirmar que en la reunió es va fer el gran "esforç col.lectiu" en reducció d'emissions en la història de la convenció sobre canvi climàtic.
"Però Cancún no va acabar el desembre, a Cancún es van dissenyar les armadures i ara cal construir-lo".
Un dels seus resultats més importants va ser la creació del Fons Verd Climàtic (ajuda financera per mitigació i adaptació) i al llarg d'aquests dos mesos s'ha anat configurant el Comitè de Transició, que representa a tots els països i que dirigeix el procés de disseny del Fons.
"La primera reunió d'aquest Comitè de Transició se celebrarà el proper mes de març a Mèxic", ha anunciat Figueres, i de moment han confirmat la seva representació la regió africana, els països insulars i els països menys desenvolupats i s'està a l'espera de Llatinoamèrica, Àsia i els països industrialitzats.
En la seva opinió, els països han de caminar "cap a un futur baix en emissions no només per la salut del planeta, sinó per l'avantatge competitiu nacional".
Figueres creu que "la promesa de reducció de la temperatura del planeta en dos graus formalitzada a Cancún, no garanteix la supervivència dels Estats insulars ni alleuja l'estrès hídric de la zona subsahariana".
Les actuals promeses de reducció de la temperatura "només constitueixen un 60% de l'esforç necessari" i, tot i que "poguéssim arribar al 100% d'aquest esforç", la reducció de la temperatura en dos graus no serà suficient per evitar el planeta un perill global per escalfament.
Pel que fa al mercat de carboni, s'ha definit com una "gran entusiasta" d'aquest mercat ja que per als països industrialitzats representa una oportunitat de baixar costos i per als països en vies de desenvolupament és una oportunitat per aconseguir que els projectes de mitigació es duguin a terme.
"Els projectes de mercat de carboni-ha declarat-són un benefici ambiental més que un perjudici".
Pel que fa a la relació canvi climàtic i pobresa, dos termes que considera "complementaris", Figueres ha opinat que no combatre aquest fenomen global significaria perdre tots els èxits assolits en desenvolupament humà i econòmic que s'han aconseguit en els últims 20 o 30 anys.
En aquest sentit, ha mostrat la seva preocupació pel desenvolupament econòmic i social dels pobles indígenes i l'arrelament tan profund que mantenen amb la terra i els boscos.
És partidària que aquest "lligam" es mantingui i per això confia en el paper internacional dels acords assolits a Cancún per dur tecnologia i finançament a totes les activitats de maneig sostenible dels boscos.
Figueres s'ha mostrat convençuda que en la lluita contra el Canvi Climàtic falta voluntat política, i ha advertit que cal "alimentar millor" aquesta voluntat per conscienciar els ciutadans i pressionar els governs i el sector privat perquè inverteixin en mitigació i renovables.
Demà a les 15h tindrà lloc una taula rodona sobre empresa inclusiva amb la participació de Josep Maria Canyelles, expert en RSE, i de Pere Pauné, director del grup Sada
[ca] Els propers dies 23 i 24 de febrer tindrà lloc al CCIB-Centre de Convencions Internacional de Barcelona la Ia Edició de la Fira professional i de negoci d’Empreses d’Inserció Laboral Barcelona Social Label.
Aquest projecte pretén consolidar Barcelona com un epicentre professional clau en economia social. Idea original de l’associació empresarial FEICAT-Empreses d’Inserció de Catalunya, el projecte compta amb la col·laboració i gestió conjunta de l’organisme estatal FAEDEI-Federación de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción i de la xarxa europea ENSIE-European Network of Social Integration Enterprises.
Aquest espai-marc tindrà una periodicitat biennal i tindrà com a objectiu primordial engegar i implementar relacions de negoci i intercooperació al voltant de l’economia social i solidària sent les empreses d’inserció un dels motors principals d’aquesta pedra angular d’una economia més sostenible.
Amb la implicació i suport de les administracions públiques i diferents entitats amb una notòria activitat i dilatada trajectòria en el desenvolupament econòmic i social dels nostres territoris, la I Fira Professional i de negoci d’Empreses d’Inserció Laboral BSL ofereix un context idoni a visibilitzar i promocionar models de gestió de negocis més responsables i compromesos amb la realitat dels seus territoris. Per definició, les empreses d’inserció són exemples d’aplicació d’allò que es coneix com RSC/E (Resposabilitat Social Corporativa i/o Empresarial). Actualment, cada vegada són més les entitats, empreses i organitzacions que incorporen polítiques de gestió en matèria d’RSE, pel qual les relacions de negoci amb aquestes organitzacions presuposa complir diversos objectius a les empreses i/o entitats que estableixin relacions amb empreses d’inserció.
El perfil del expositor serà: empreses d’inserció sociolaboral de Catalunya i la resta de l’estat espanyol i Europa; i empreses, institucions i organitzacions públiques i privades i altres tipus d’entitats i/o corporacions amb relació real i/o potencial com proveïdors de serveis, partners, agents d’RSE i RSC amb empreses d’inserció.
[es] Un centenar de empresas de inserción participará en la feria Inserciona-Barcelona Social Label Barcelona, 17 feb (EFE)
Un centenar de empresas de inserción participarán en la feria Inserciona-Barcelona Social Label, la primera feria europea de empresas de inserción, que se celebra los días 23 y 24 de febrero en Barcelona. La feria cuenta con la colaboración y la gestión conjunta de la FEICAT, la asociación empresarial de las empresas de inserción de Cataluña, y de FAEDEI, la asociación estatal, y tendrá una periodicidad bienal. Las empresas de inserción fueron definidas por Víctor López, vicepresidente de FEICAT como estructuras de carácter mercantil promovidas por entidades sociales, que tienen más de un 51% de capital social, y en las que el 50% de sus plantillas son personas en riesgo de exclusión que están en estas compañías como proceso transitorio hacia el mercado ordinario. Además, el 80% del excedente de estas empresas ha de servir para crear nuevos proyectos.
Según la memoria social de empresas de inserción españolas, existen unas 149 empresas de estas características, que facturan unos 55 millones de euros al año. De ellas, 51 están en Cataluña, con 1.500 empleados y una facturación de 28 millones. La representante de FAEDEI, Nieves Ramos, ha señalado que a las empresas de inserción les falta "mayor visibilidad" ante las administraciones y la sociedad. En Inserciona-Barcelona Social Label, habrá talleres, conferencias y reuniones, donde se abordarán temas como la búsqueda de nuevos nichos de mercado, y se darán a conocer las empresas, que van a la feria a vender sus productos.
Nieves Ramos ha explicado que las empresas de inserción quieren crear trabajo y no tener subvenciones, ya que sólo deben estar ligadas al sobrecoste que supone la inserción, pero ha señalado que, en ocasiones, no pueden competir en los concursos públicos en igualdad de condiciones. Por ello, ha reclamado a las administraciones públicas que el 2% de las obras que realiza sean para empresas de inserción y ha puesto como ejemplo de "buenas prácticas" a los ayuntamientos de Barcelona y Avilés, y como "no muy ejemplares" los de Valencia y Madrid. En la actualidad, el 37% de los trabajadores en riesgo de exclusión que pasan por estas empresas hacen el tránsito hacia el mercado laboral ordinario. Entre los patrocinadores de la Inserciona se encuentran la Generalitat, el Ayuntamiento de Barcelona, el ministerio de Trabajo, la Diputación de Barcelona y la obra social de La Caixa.
Avui 23 de febrer, acaba de tenir lloc de 17h a 20h a ESADE (Avinguda de Pedralbes 60-62) la jornada de presentació del llibre Valors tous en temps durs, dirigit per Àngel Castiñeira i Javier Elzo.
Aquest llibre és fruit d'una extensa recerca sobre els valors dels catalans elaborada per l’equip d’investigadors de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE i la Fundació Lluís Carulla.
L’estudi deriva de l'aplicació a Catalunya de l'Enquesta Europea de Valors, una enquesta que es ve portant a terme des de l'any 1981 a la gairebé totalitat dels països europeus amb una periodicitat decennal. Aquesta és la tercera vegada que s'aplica a Catalunya i Valors tous en temps durs n'és el resultat.
Àngel Castiñeira destaca les tres grans idees força que l’estudi permet visualitzar
·Procés d’individualització
·Preferència per la realització personal
·Prioritzem el nostre benestar emocional (per tant, per sobre del raciocini, i amb un rebuig de qualsevol deure moral imposat des de fora)
I tot seguit, indica quins són els 12 trets tendencials que mostra l’estudi:
1.Estem configurant un model de família “plàstica” que posa èmfasi en els temes relacionals. Ja no podem parlar d’un únic model de família, sinó molt heterogeni en composició, en ‘contracte’... El que és important és que volem viure amb autenticitat
2.Majoritàriament es dóna una resposta molt favorable a la igualtat de gènere i a la equiparació de rols. Però això està al cap de les persones, encara no en la pràctica.
3.Treball és un valor important però no central, cal fer-lo compatible amb altres
4.Emergeixen nous valors: lleure i disposar de temps per a les relacions, xarxes...
5.Hi ha un augment de l’associacionisme, però més el passiu o clientelar. Paguen una quota (esportiu..) però això no pressuposa cap participació i molt menys sentit militant
6.No hi ha desafecció per la política sinó pels polítics! Avui manifestem més interès per la política que en edicions anteriors.
7.Creix el sentiment de pertinença nacional a Catalunya i, per tant , disminueix el sentiment de pertinença a Espanya.
8.Augmenta el sentiment que el model autonòmic espanyol no té sentit, per la seva insuficiència per a Catalunya,
9.Creixent aposta per les opcions d’aprofundiment en l’autogovern i específicament per la independència (un 45% hi votaria a favor)
10.Catalunya reafirma el valor de la democràcia com un tret característic de la societat catalana, més enllà de la democràcia formal. Per tant, s’ha de tenir en compte el dret a decidir si es fa per vies democràtiques. El futur de Catalunya l’han de decidir els catalans.
11.Hi ha un sentiment d’excés de presència d’immigrants. No representa tant un rebuig cultural com una autèntica competència en certs nínxols laborals.
12.Catalunya continua en un procés de secularització, però apareixen noves formes de religiositat no canòniques o vehiculades per les religions institucionalitzades.
Cadascú de nosaltres està desenvolupant un model que afecta tota la vida. No acceptem models estandarditzats. Volem una vida única, tunnejada, amb bricolatge vital, on incorporem uns valors a la carta. Darrera hi ha la filosofia molt mediterrània del viure i deixa viure.
Crisi del deure moral imposat exteriorment. El pare, el polític, el capellà, el directiu... Entra en crisi la idea de potestas i ens cal construir l’autoritas. L’autoritat no la tens; te la donen, te l’has de guanyar.
Entre els perills, destaca el presentisme (carpe diem), o el fet de viure des de la irresponsabilitat (allò que no m’afecta a mi no m’importa)
Des del punt de vista social, destaca un creixement identitari a la nació catalana, que és transversal, d’adscripció voluntària i cultural, que afecta a tothom, els nouvinguts per igual.
Dilemes:
1.Podem combinar bé l’autoafirmació personal i col·lectiva? Podré compatibilitzar els valors individualistes amb els comunitaristes?
2.Estem en ple procés de reinvenció de les pautes de valor. Estem negociant contínuament amb nosaltres mateixos aquest nou equilibri.
3.Com és possible fer compatible aquesta aposta per l’autonomia individual amb la cohesió social
Javier Elzo parla de l’origen dels valors:
·Concepció tradicional
·Poderós
·Humans
Hi ha valors universals?
a)Cada persona té els seus propis valors: individualisme
b)Hi ha valors propis a col·lectius o societats determinats
c)Hi ha valors universals, al menys en col·lectius amplis (Europa, l’Islam, budisme, esquerres, Xina, masculins/femenins...)
d)Hi ha valors universals que comparteixen tots els homes i dones del món.
Elzo està d’acord amb les tres primeres respostes; no amb la darrera.
Elzo va fer l’estudi per als espanyols al 2008, amb el títol “Un individualismo placentero y protegido”. Cal dir que està feta abans de la crisi, a diferència de la catalana que es va fer el 2009 en plena crisi.
Diu que els catalans som com un jonc que sap adaptar-se. Els joncs són sòlids però flexibles.
S’usen indicadors en tres sistemes de valors (55 a Catalunya i 44 a espanya). Més a Catalunya per a fer servir singularitats (es pregunta pel parlament català i espanyol, policia catalana i espanyola, etc., i algun altre tema)
Eixos interpretatius: passat/futur i implicats/desimplicats
Es desfà l’ambigüetat de moltes altres enquestes respecte a l’adscripció nacional. En moltes enquestes es diu que hi ha una zona intermitja de gent que se senten per igual catalana i espanyola. L’estudi destaca la falsedat d’aquest plantejament ja que sota aqueta classificació hi ha clarament persones que se senten espanyols i que no manifesten una oposició a la catalanitat en la mesura que es limiten a considerar-la una regió, negant la seva condició nacional o no considerant-la.
Josep Maria del Pozo ha opinat que l’individualisme ha comportat la desinstitucionalització (de totes les institucions, al marge de si són positives o no). Ha destacat que força gent trauria els polítics i posaria els tècnics a prendre decisions. Predomina molt en la política el pensament sectari en detriment del pensament institucional.
Francesc Torralba ha dit que l’estudi és una eina útil per a fer-nos una imatge del que hi ha, especialment per als qui ens dediquem a la transmissió de valors, per tal de no focalitzar un model absolutament allunyat de la realitat.
S’ha preguntat com es pot fer compatible l’individualitat amb la cohesió social, si la tendència emergent tendent a la diversitat es manté?
La paraula religiositat desperta anticossos mentre que espiritualitat no. La pregunta, tal com s’ha fet a tot l’estudi europeu, pot veure’s afectat per la terminologia. No s’hi contempla l’espiritualitat sense religió.
Rafael Nadal ha explicat que els catalans volem la plena llibertat a casa i l’ordre al carrer, però aquesta deixadesa fa difícil garantir l’ordre, perquè no hi ha governador que amb la voluntat imposi l’ordre si no hi ha uns valors sòlids.
Castiñeira ha tornat a intervenir a la taula de cloenda, afirmant que el lideratge vol dir sobretot generar sentit. Qui té un perquè pot suportar gairebé qualsevol com.
El president Jordi Pujol ha tancat l’acte afirmant que l’estudi introdueix preocupació, però és la realitat. I la pregunta és què cal fer-hi. Sovint ha escrit que amb valors fugaços o poc sòlids, líquids seguint Bauman, no farem res.
Cal continuar explicant a la gent que els drets i deures han d’estar equilibrats. Tant a nivell social com en l’esfera personal.
Treballar de valent o mostrar responsabilitat no són valors tous, i aquests s’hi manifesten. En tot cas, un país que no digui això no superaria la crisi. Sobre l’hedonisme no s’ha construït mai un gran progrés. El bé comú no es valora. Es fa estrany perquè del bé comú tots en traiem un benefici personal...
Els polítics són necessaris. Però els polítics han de ser formats èticament. Digui el que digui l’enquesta, les joventuts dels partits polítics han de rebre una formació ètica.
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i socialalhora, per a tots els grups d’interès. [llegir definició més àmplia segons Josep Maria Canyelles]
[es] Qué es la Responsabilidad Social
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una organización, sea mercantil, pública o social, hacia la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente.
En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito, entendiendo el propósito empresarial como la adopción de un modelo de empresa comprometida corporativamente con la sociedad y con una excelencia social que le permite crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez, para todos los grupos de interés.
[leer definición más amplia según Josep Maria Canyelles]
Entenem l'RSE com un factor estratègic
"Un pla d'RSE amb garanties d'èxit és aquell que comença amb el reconeixement que no és un projecte d'actuacions sinó part d'un procés de gestió del canvi"
Entrevista al Canal Blau TV: Penedès Destinació Turistica Responsable
Josep Maria Canyelles estrevistat a La Marató per la Pobresa de Televisió de Catalunya.
Entrevista per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC.
Conferència sobre RSA. Col·legi d'Enginyers (min.58)
Sessió UOC Meet - presentació RSC, cas La Fageda i debat
MBA en Social Entrepreneurship // Postgrau d'Emprenedors Socials
Voluntariat corporatiu: una major democratització del voluntariat. Intervenció a Torre Jussana. Ajuntament de Barcelona
Voluntariat i responsabilitat social, noves expectatives i possibilitats. Entrevista amb motiu del Fòrum de les Associacions 2011
Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50.
Reportatge sobre la publicació "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments"
Acte a Burgos del programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa. Font: Televisión de Castilla y León
Entrevista de 12 min. sobre RSE al programa Gent d'empresa. Comença al minut 32:40.
Entrevista con motivo del curso sobre RSO en FEVAS (Bilbao)
De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent
[ca] Responsabilitat Global és un think tank sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, les Administracions i les Organitzacions [es] Responsabilitat Global es un think tank sobre la Responsabilidad Social de las Empresas, las Administraciones y las Organizaciones [en] Responsabilitat Global is a think tank on CSR for the private, public & third sectors
Ahir explicava l'acte sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de Vancouver. Aprofito per fer notar que l'equipament on es va fer l'acte, el Museu Picasso, tenia alguns detalls de sostenibilitat, tant en l'equipament com en el servei contractat. Aquí en teniu les proves:
En tot cas, no vull deixar passar l'oportunitat per a indicar que la compra local també és una bona pràctica de responsabilitat social i que no es pot considerar normal que el vi que s'ofereixi no sigui del país.
Imatges de l''Olipot', recipient per desar l'oli de cuina usat i portar-lo a un Punt Verd per al seu reciclatge. FOTO: Pérez, Júlia. JÚLIA PÉREZ
