El ejemplo de las políticas públicas que a nivel internacional promueven la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) ha tenido un lento reflejo en las iniciativas políticas y gubernamentales en España. En las anteriores elecciones al Parlamento de Catalunya de 2003, por ejemplo, las referencias a la responsabilidad social de las empresas eran apenas inexistentes. En cambio, una revisión de los programas presentados para las elecciones de mañana pone de manifiesto como las medidas relativas a la RSE han irrumpido por primera vez, aunque de manera desigual, en todas las propuestas electorales de las formaciones con representación parlamentaria.
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática. Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Expansión, 31/10/06
31.10.06
La RSE irrumpe en las elecciones catalanas
Transcrivim l'article publicat al Diari Expansión el 31/10/06
El ejemplo de las políticas públicas que a nivel internacional promueven la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) ha tenido un lento reflejo en las iniciativas políticas y gubernamentales en España. En las anteriores elecciones al Parlamento de Catalunya de 2003, por ejemplo, las referencias a la responsabilidad social de las empresas eran apenas inexistentes. En cambio, una revisión de los programas presentados para las elecciones de mañana pone de manifiesto como las medidas relativas a la RSE han irrumpido por primera vez, aunque de manera desigual, en todas las propuestas electorales de las formaciones con representación parlamentaria.
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática.Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática.Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
30.10.06
L'Informe Stern adverteix que el canvi climàtic pot tenir conseqüències desastroses per a l'economia
El Govern britànic ha fet públic un informe que podem aventurar que tindrà importants repercussions per la rellevància de les seves afirmacions i el posicionament que l'administració britànica pren davant un fenomen en què massa sovint l'acció política ha estat mancada de proactivitat i visió de futur i s'ha limitat en excés a atendre les diferents valoracions tècniques sense assumir de manera prou valenta la part de factor de risc que hi ha per a la humanitat.
El document elaborat per Nicholas Stern, adverteix de les conseqüències desastroses per a l'economia que pot tenir ignorar el canvi climàtic, probablement d'importància similar a la gran depressió del 1930, alhora que pot crear 200 milions de refugiats.
L'execonomista del Banc Mundial entreveu un panorama descoratjador si el món no pren mesures per aturar el problema. L'Informe Stern, de 700 fulls i que ja ha estat considerat el més important que encarrega el Govern laborista, adverteix que, si no s'actua ara, el cost serà equivalent a perdre el 5% del producte interior brut (PIB) global a l'any. A més, pot crear milions de refugiats perquè les seves vivendes poden resultar danyades per sequeres o inundacions. El canvi climàtic pot afectar l'accés a l'aigua potable, la producció d'aliments, la sanitat i el medi ambient, i milions de persones passaran fam, subratlla el document.
Més informació al Periódico
El document elaborat per Nicholas Stern, adverteix de les conseqüències desastroses per a l'economia que pot tenir ignorar el canvi climàtic, probablement d'importància similar a la gran depressió del 1930, alhora que pot crear 200 milions de refugiats.
L'execonomista del Banc Mundial entreveu un panorama descoratjador si el món no pren mesures per aturar el problema. L'Informe Stern, de 700 fulls i que ja ha estat considerat el més important que encarrega el Govern laborista, adverteix que, si no s'actua ara, el cost serà equivalent a perdre el 5% del producte interior brut (PIB) global a l'any. A més, pot crear milions de refugiats perquè les seves vivendes poden resultar danyades per sequeres o inundacions. El canvi climàtic pot afectar l'accés a l'aigua potable, la producció d'aliments, la sanitat i el medi ambient, i milions de persones passaran fam, subratlla el document.
Més informació al Periódico
25.10.06
L'RSE a les Eleccions al Parlament de Catalunya'06
Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya que tindran lloc el dimecres 1 de novembre de 2006, Responsabilitat Global ha volgut recollit les aportacions en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses que fan els programes de cadascuna de les cinc forces polítiques amb representació parlamentària. Alhora, per tal d'ampliar la informació i matisar millor els compromisos, hem formulat tres preguntes als cinc caps de llista.
Tots cinc partits aposten per l'RSE i destaquen alhora el paper exemplar que correspon al sector públic. Cal valorar molt positivament el fet que tots el partits polítics amb representació parlamentària es facin ressó de l'RSE i li atorguin una rellevància. De fet, el nou Estatut fa referència de manera explícita a l'RSE en el sentit que el govern l'ha de tenir en compte.
Veure
Tots cinc partits aposten per l'RSE i destaquen alhora el paper exemplar que correspon al sector públic. Cal valorar molt positivament el fet que tots el partits polítics amb representació parlamentària es facin ressó de l'RSE i li atorguin una rellevància. De fet, el nou Estatut fa referència de manera explícita a l'RSE en el sentit que el govern l'ha de tenir en compte.
Veure
24.10.06
Propers actes públics de Responsabilitat Global
Dimarts 24, tindrà lloc a Vic una conferència sobre RSE dins les Trobades Empresarials organitzades per l'IMPEVIC conjuntament amb la Universitat de Vic, la Fundació de Caixa Manlleu. Josep Maria Canyelles parlarà de "L'empresa responsable amb la comunitat i amb el propi desenvolupament". Més informació
Dimecres 22 de novembre, a Mataró, dins el programa de seminaris sobre RS, Josep Maria Canyelles desenvoluparà un seminari sobre "RSE, Marca de Qualitat", de 18?30 a 21,30 h. L'activitat és organitzada per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (C. Francisco Herrera, 70 · Tel. 93 758 2131).
Dimecres 22 de novembre, a Mataró, dins el programa de seminaris sobre RS, Josep Maria Canyelles desenvoluparà un seminari sobre "RSE, Marca de Qualitat", de 18?30 a 21,30 h. L'activitat és organitzada per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (C. Francisco Herrera, 70 · Tel. 93 758 2131).
23.10.06
L'H ha acollit la jornada europea sobre economia i desenvolupament social
L'Hospitalet ha acollit una jornada europea sobre "Economia Social i Desenvolupament Social" que ha estat organitzada per l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament en el marc del programa europeu Equal Tesis (Territoris Emprenedors per a l'Economia Social i Solidària). Entre els seus objectius destaca la reflexió i l'intercanvi d'experiències entre tots els agents implicats.
El Centre Tecla Sala ha estat l'escenari de la Jornada, la primera de les quatre previstes per als propers mesos. La primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Núria Marín, ha estat l'encarregada de inaugurar-la al Centre Cultural Tecla Sala. La cloenda ha estat presidida pel tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Alfons Bonals, i ha estat present, entre d'altres representants d'institucions, el director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, Santiago Esteban.
El projecte europeu Equal Tesis es va iniciar el febrer de 2005 i està previst que tingui una durada fins el juny de 2007. Aquest projecte agrupa administracions, entitats i empreses que treballen en l?àmbit de la inserció sociolaboral de col·lectius susceptibles d'exclusió social i té com a objectiu principal informar sobre la manera de crear llocs de treball utilitzant com a metodologia el desenvolupament d'itineraris personalitzats de formació i treball.
Els nous socis del projecte són: l'Ajuntament de L'Hospitalet; la Federació d'Empreses i Societats Anònimes Laborals de Catalunya (Fesalc); la Generalitat de Catalunya, la Fundació Un Sol Món; l'Ajuntament de Granollers; l'Institut Municipal de Treball Salvador Seguí, de l'Ajuntament de Lleida; l'Ajuntament de Mollet del Vallès, i l'Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (Aires) i l'Associació Catalana d'Empreses d'Inserció (ACEI).
El tinent d'alcalde Alfons Bonals ha manifestat que "L'Hospitalet va ser pionera en establir una bona sintonia entre tots els agents socials i econòmics per tal de fomentar l'ocupació" i ha posat de relleu "la iniciativa dels mercats municipals de L'Hospitalet de repartiment a domicili dels productes comprats, mitjançant projectes d'inserció laboral". Bonals ha dit que si els ajuntaments disposen de més competències i recursos podran prestar serveis més complerts que d?altres administracions, fonamentalment per la seva proximitat als ciutadans.
Santiago Esteban, director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, ha manifestat que "amb els mitjans que ara tenim ja es poden aplicar les polítiques que persegueix el projecte europeu. Des que es va iniciar el procés democràtic, tenim el capital inexplorat d'unes ciutats que funcionen".
Font: Canal-h.net
El Centre Tecla Sala ha estat l'escenari de la Jornada, la primera de les quatre previstes per als propers mesos. La primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Núria Marín, ha estat l'encarregada de inaugurar-la al Centre Cultural Tecla Sala. La cloenda ha estat presidida pel tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Alfons Bonals, i ha estat present, entre d'altres representants d'institucions, el director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, Santiago Esteban.
El projecte europeu Equal Tesis es va iniciar el febrer de 2005 i està previst que tingui una durada fins el juny de 2007. Aquest projecte agrupa administracions, entitats i empreses que treballen en l?àmbit de la inserció sociolaboral de col·lectius susceptibles d'exclusió social i té com a objectiu principal informar sobre la manera de crear llocs de treball utilitzant com a metodologia el desenvolupament d'itineraris personalitzats de formació i treball.
Els nous socis del projecte són: l'Ajuntament de L'Hospitalet; la Federació d'Empreses i Societats Anònimes Laborals de Catalunya (Fesalc); la Generalitat de Catalunya, la Fundació Un Sol Món; l'Ajuntament de Granollers; l'Institut Municipal de Treball Salvador Seguí, de l'Ajuntament de Lleida; l'Ajuntament de Mollet del Vallès, i l'Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (Aires) i l'Associació Catalana d'Empreses d'Inserció (ACEI).
El tinent d'alcalde Alfons Bonals ha manifestat que "L'Hospitalet va ser pionera en establir una bona sintonia entre tots els agents socials i econòmics per tal de fomentar l'ocupació" i ha posat de relleu "la iniciativa dels mercats municipals de L'Hospitalet de repartiment a domicili dels productes comprats, mitjançant projectes d'inserció laboral". Bonals ha dit que si els ajuntaments disposen de més competències i recursos podran prestar serveis més complerts que d?altres administracions, fonamentalment per la seva proximitat als ciutadans.
Santiago Esteban, director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, ha manifestat que "amb els mitjans que ara tenim ja es poden aplicar les polítiques que persegueix el projecte europeu. Des que es va iniciar el procés democràtic, tenim el capital inexplorat d'unes ciutats que funcionen".
Font: Canal-h.net
Espanya ha duplicat en els últims 5 anys la venda de productes de comerç just
Entre els anys 2000 i 2005 la venda en productes de comerç just ha augmentat a Espanya més del doble, amb una mitjana d'augment anual del 16,9%. Aquesta és la dada que revela l'anuari 'El Comerç Just a Espanya 2006' elaborat per Setem amb el suport i finançament de l'AECI (Agència Espanyola de Cooperació Internacional) i la Fundació Eroski.
El document dóna a conèixer la trajectòria del comerç just dels últims cinc anys a Espanya, la situació de la certificació d'aquests productes i els efectes que aquesta potent eina de desenvolupament té per als productors i cooperatives dels països del Sud.
Segons les seves conclusions, el 80% de les vendes de comerç just d'Espanya per comunitats es reparteixen entre quatre comunitats: Catalunya (35,5%), Madrid (20,3%), Galícia (15,5%) i Andalusia (9,3%). Entre elles, Catalunya destaca de la resta d'Espanya en vendes.
Segons Cristina Xalma, Doctora en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic, això no es deu només al seu pes econòmic i demogràfic, ?sinó també al grau de penetració d'aquest consum responsable en la societat catalana gràcies al paper de l'Administració Pública -el suport de la qual suposa un terç del total de l'ajuda de les administracions de tot Espanya- i l'actitud dels ciutadans catalans, la mitjana de despesa dels quals gairebé dobla la mitjana espanyola'. D'altra banda, 'Espanya està retardada respecte Europa'.
La seva mitjana de despesa en aquests productes és de 348,2 € i la mitjana d'Europa és de 2.318 €. Així que, perquè Espanya convergeixi amb Europa, cada ciutadà espanyol hauria de multiplicar per 6,65 el consum.
El comerç just és una alternativa al comerç tradicional en la qual, a més dels criteris econòmics, es tenen en compte criteris ètics que abasten aspectes tant socials com ecològics. Aquest tracta de contribuir que les poblacions més empobrides del planeta tinguin accés a una vida digna.
Font: xarxanet.org
El document dóna a conèixer la trajectòria del comerç just dels últims cinc anys a Espanya, la situació de la certificació d'aquests productes i els efectes que aquesta potent eina de desenvolupament té per als productors i cooperatives dels països del Sud.
Segons les seves conclusions, el 80% de les vendes de comerç just d'Espanya per comunitats es reparteixen entre quatre comunitats: Catalunya (35,5%), Madrid (20,3%), Galícia (15,5%) i Andalusia (9,3%). Entre elles, Catalunya destaca de la resta d'Espanya en vendes.
Segons Cristina Xalma, Doctora en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic, això no es deu només al seu pes econòmic i demogràfic, ?sinó també al grau de penetració d'aquest consum responsable en la societat catalana gràcies al paper de l'Administració Pública -el suport de la qual suposa un terç del total de l'ajuda de les administracions de tot Espanya- i l'actitud dels ciutadans catalans, la mitjana de despesa dels quals gairebé dobla la mitjana espanyola'. D'altra banda, 'Espanya està retardada respecte Europa'.
La seva mitjana de despesa en aquests productes és de 348,2 € i la mitjana d'Europa és de 2.318 €. Així que, perquè Espanya convergeixi amb Europa, cada ciutadà espanyol hauria de multiplicar per 6,65 el consum.
El comerç just és una alternativa al comerç tradicional en la qual, a més dels criteris econòmics, es tenen en compte criteris ètics que abasten aspectes tant socials com ecològics. Aquest tracta de contribuir que les poblacions més empobrides del planeta tinguin accés a una vida digna.
Font: xarxanet.org
17.10.06
L'RSE a les Trobades Empresarials a Vic
TROBADES EMPRESARIALS VIC 2006
2aXERRADA 90' Responsabilitat Social d'Empresa (RSE)
24 d'octubre - Edifici el Sucre
L'empresa responsable amb la comunitat i amb el propi desenvolupament, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor del Think Tank Responsabilitat Global http://www.responsabilitatglobal.com/. Col·laborador de l'Associació per a les Nacions Unides, l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, la Fundació Pere Tarrés (Univ. Ramon Llull) i la UOC.
Temes que tractarà la xerrada:
a) Estratègia responsable i responsabilitat estratègica: el sentit central de la responsabilitat social de les PIMES
b) Bones pràctiques internes i externes per a la millora de l'empresa i les parts interessades: captar el talent, integrar persones diferents, col·laborar amb la comunitat, etc.
c) Territoris responsables. Una mirada més enllà de l'empresa per facilitar la governabilitat i per millorar el reconeixement, el retorn i la sostenibilitat
Lloc: Sala Coll Bardolet, edifici el Sucre
Horari: 19.00 h a 20.30 h
Inscripció
2aXERRADA 90' Responsabilitat Social d'Empresa (RSE)
24 d'octubre - Edifici el Sucre
L'empresa responsable amb la comunitat i amb el propi desenvolupament, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor del Think Tank Responsabilitat Global http://www.responsabilitatglobal.com/. Col·laborador de l'Associació per a les Nacions Unides, l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, la Fundació Pere Tarrés (Univ. Ramon Llull) i la UOC.
Temes que tractarà la xerrada:
a) Estratègia responsable i responsabilitat estratègica: el sentit central de la responsabilitat social de les PIMES
b) Bones pràctiques internes i externes per a la millora de l'empresa i les parts interessades: captar el talent, integrar persones diferents, col·laborar amb la comunitat, etc.
c) Territoris responsables. Una mirada més enllà de l'empresa per facilitar la governabilitat i per millorar el reconeixement, el retorn i la sostenibilitat
Lloc: Sala Coll Bardolet, edifici el Sucre
Horari: 19.00 h a 20.30 h
Inscripció
Treball critica que les empreses no fan prou per conciliar vida laboral i professional i crea una nova eina
Les empreses catalanes no fan prou per conciliar la vida laboral i la professional dels seus treballadors. No és només una apreciació a peu de carrer, el Departament de Treball del govern català va lamentar ahir que la negociació col·lectiva no avança prou en aquest aspecte.
Per intentar cobrir aquesta mancança, el govern repartirà a més de 3.000 empreses catalanes un programa informàtic interactiu de suport que permet fer plans de conciliació laboral i familiar personalitzats.
Font: vilaweb
Per intentar cobrir aquesta mancança, el govern repartirà a més de 3.000 empreses catalanes un programa informàtic interactiu de suport que permet fer plans de conciliació laboral i familiar personalitzats.
Font: vilaweb
16.10.06
Projecte Ressort
El projecte Ressort té per objectiu sensibilitzar i promoure pràctiques de responsabilitat social empresarial entre la petita i mitjana empresa dels territoris participants al projecte, així com realitzar actuacions en favor de territoris i organitzacions socialment responsables.
El projecte està cofinançat per la Iniciativa Comunitària Equal del Fons Social Europeu que lluita contra les discriminacions de tota mena al mercat de treball. Ressort s'emmarca en l'eix d'adaptabilitat de les empreses als canvis.
El projecte està cofinançat per la Iniciativa Comunitària Equal del Fons Social Europeu que lluita contra les discriminacions de tota mena al mercat de treball. Ressort s'emmarca en l'eix d'adaptabilitat de les empreses als canvis.
Els socis del projecte són: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat / Ajuntament de Mataró - IMPEM / Ajuntament de Sabadell - Promoció Econòmica de Sabadell SL / Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet / Ajuntament de Sant Celoni / Ajuntament de Terrassa - Foment de Terrassa SA / Comissió Obrera Nacional de Catalunya / Consell Comarcal de l'Anoia / Consell Comarcal del Vallès Occidental / Diputació de Barcelona / Federació d'Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya / Fundació CECOT Innovació / SURT, Associació de dones per a la inserció laboral / Unió General de Treballadors de Catalunya / Universitat Autònoma de Barcelona
Accedir al web
El projecte està cofinançat per la Iniciativa Comunitària Equal del Fons Social Europeu que lluita contra les discriminacions de tota mena al mercat de treball. Ressort s'emmarca en l'eix d'adaptabilitat de les empreses als canvis.
El projecte està cofinançat per la Iniciativa Comunitària Equal del Fons Social Europeu que lluita contra les discriminacions de tota mena al mercat de treball. Ressort s'emmarca en l'eix d'adaptabilitat de les empreses als canvis.
Els socis del projecte són: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat / Ajuntament de Mataró - IMPEM / Ajuntament de Sabadell - Promoció Econòmica de Sabadell SL / Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet / Ajuntament de Sant Celoni / Ajuntament de Terrassa - Foment de Terrassa SA / Comissió Obrera Nacional de Catalunya / Consell Comarcal de l'Anoia / Consell Comarcal del Vallès Occidental / Diputació de Barcelona / Federació d'Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya / Fundació CECOT Innovació / SURT, Associació de dones per a la inserció laboral / Unió General de Treballadors de Catalunya / Universitat Autònoma de Barcelona
Accedir al web
14.10.06
Al voltant de "Posar ordre..."
L'article publicat en el newsletter de setembre titulat "Posar ordre a l'excés de normes d'RSE" ha estat benvingut per diversos opinadors i ha estat reproduït en diversos butlletins entre els quals Canal Solidari (català castellà) o l'organització argentina ComunicaRSE (article), la veneçolana ProPaz, la valenciana Empresa Solidaria...
Tanmateix, volem indicar que un dels comentaris que més ens han volgut ressaltar és el que feia referència al paper dels mateixos consultors:
"Els consultors hauríem de coordinar millor les nostres accions i sumar esforços col·laboratius per ajudar al propi mercat a conformar-se de manera que acabi aportant el millor valor per a totes les parts. Si una empresa rep opinions divergents per part de dos consultors els perjudicats no seran aquests dos sinó la mateixa RSE".
L'RSE està en els seus inicis i el mercat al voltant de les seves pràctiques està començant a prendre forma. Les organitzacions de qualsevol tipus i iniciativa que presten suports a aquest procés han de saber actuar amb la pròpia responsabilitat per a no provocar pèrdues de confiança en aquest enfocament de gestió i per anar conformant doncs un mercat i un marc de confiances que veritablement permeti que l'RSE sigui una eina de futur.
Tanmateix, volem indicar que un dels comentaris que més ens han volgut ressaltar és el que feia referència al paper dels mateixos consultors:
"Els consultors hauríem de coordinar millor les nostres accions i sumar esforços col·laboratius per ajudar al propi mercat a conformar-se de manera que acabi aportant el millor valor per a totes les parts. Si una empresa rep opinions divergents per part de dos consultors els perjudicats no seran aquests dos sinó la mateixa RSE".
L'RSE està en els seus inicis i el mercat al voltant de les seves pràctiques està començant a prendre forma. Les organitzacions de qualsevol tipus i iniciativa que presten suports a aquest procés han de saber actuar amb la pròpia responsabilitat per a no provocar pèrdues de confiança en aquest enfocament de gestió i per anar conformant doncs un mercat i un marc de confiances que veritablement permeti que l'RSE sigui una eina de futur.
Nobel de la Pau per al creador dels microcrèdits
Mohammad Yunus, fundador del Grameen Bank i creador de la fórmula dels microcrèdits, s'ha endut, amb una certa sorpresa, el Nobel de la Pau. Grameen Bank, conegut com el Banc dels Pobres, va ser el primer banc que atorgava microcrèdits a gent que no tenia absolutament res, "ni tan sols oportunitats". En el Grameen -que vol dir poblat- no es requereixen avals ni garanties, però la taxa de recuperació de crèdit és envejada pels bancs més eficients de Wall Street. Yunus, que ja va rebre premi Príncep d'Astúries, havia estat proposat per Bill Clinton per a rebre el Nobel de la Pau.
Aquesta és una notícia excel·lent perquè posa de nou davant l'escena de l'economia internacional la constatació que la pobresa no és una fatalitat sinó una circumstància contra la qual es pot lluitar efectivament, en especial si acceptem que el dret al diner, el dret al crèdit, és una condició bàsica per al desenvolupament de les persones i de les comunitats.
A mes, hem de dir que els microcrèdits, com a focalització en les oportunitats de la Base de la Piràmide, són una aposta precisament per fer compatibles una línia de negoci amb una necessitat social, la qual cosa, no deixa de ser una opció d'alta responsabilitat envers la societat.
La Base de la Piràmide fa referència a les grans necessitats insatisfetes de les dues terceres parts de la humanitat, les persones amb menys ingressos, però que suposen una gran oportunitat per a les empreses. En aquest sentit, s'obre tota una línia d'actuació per a les empreses d'acord amb uns models d'RSE que poden afavorir grans oportunitats de desenvolupament social i humà.
A l'informe "Superar la pobresa mitjançant el treball" publicat per l'OIT el 2003, es diu; "No és possible eradicar la pobresa si l'economia no genera oportunitats d'inversió, desenvolupament empresarial, creació de llocs de treball i mitjans de vida sostenibles. La via principal per a sortir de la pobresa és el treball". I els microcrèdits són la millora manera de fer possible que les persones de zones depauperades puguin iniciar el camí cap a la seva autoocupació en projectes empresarials sostenibles.
Aquestes són un parell de cites ben significatives del director del Grameen Bank:
· "El crèdit és més que un negoci. És un dret humà, igual que els aliments".
· "Si hagués d'escollir una sola mesura per a permetre als pobres sortir de la pobresa, optaria pel crèdit".
Accedir a la notícia del Periòdico 14-10-06
Conferència "Els Objectius del Mil·lenni, l'RSE i els Microcrèdits". Josep Maria Canyelles. Casa Àsia. 27-06-05
Accedir al newsletter corresponent a la jornada organitzada per FETS (finançament ètic i solidari) en què Responsabilitat Global feu la ponència inaugural. 25-11-05
Aquesta és una notícia excel·lent perquè posa de nou davant l'escena de l'economia internacional la constatació que la pobresa no és una fatalitat sinó una circumstància contra la qual es pot lluitar efectivament, en especial si acceptem que el dret al diner, el dret al crèdit, és una condició bàsica per al desenvolupament de les persones i de les comunitats.
A mes, hem de dir que els microcrèdits, com a focalització en les oportunitats de la Base de la Piràmide, són una aposta precisament per fer compatibles una línia de negoci amb una necessitat social, la qual cosa, no deixa de ser una opció d'alta responsabilitat envers la societat.
La Base de la Piràmide fa referència a les grans necessitats insatisfetes de les dues terceres parts de la humanitat, les persones amb menys ingressos, però que suposen una gran oportunitat per a les empreses. En aquest sentit, s'obre tota una línia d'actuació per a les empreses d'acord amb uns models d'RSE que poden afavorir grans oportunitats de desenvolupament social i humà.
A l'informe "Superar la pobresa mitjançant el treball" publicat per l'OIT el 2003, es diu; "No és possible eradicar la pobresa si l'economia no genera oportunitats d'inversió, desenvolupament empresarial, creació de llocs de treball i mitjans de vida sostenibles. La via principal per a sortir de la pobresa és el treball". I els microcrèdits són la millora manera de fer possible que les persones de zones depauperades puguin iniciar el camí cap a la seva autoocupació en projectes empresarials sostenibles.
Aquestes són un parell de cites ben significatives del director del Grameen Bank:
· "El crèdit és més que un negoci. És un dret humà, igual que els aliments".
· "Si hagués d'escollir una sola mesura per a permetre als pobres sortir de la pobresa, optaria pel crèdit".
Accedir a la notícia del Periòdico 14-10-06
Conferència "Els Objectius del Mil·lenni, l'RSE i els Microcrèdits". Josep Maria Canyelles. Casa Àsia. 27-06-05
Accedir al newsletter corresponent a la jornada organitzada per FETS (finançament ètic i solidari) en què Responsabilitat Global feu la ponència inaugural. 25-11-05
12.10.06
Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics
El proper 24 de novembre s'inicia la 2 edició del Diploma de Postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics organitzat per la Fundació Universitat de Girona (UdG) i l'organització GREC (Grup de Recerca i Estudis dels Conflictes). Des d'avui mateix fins a quinze dies abans de la data esmentada podeu consultar el programa i matricular-vos.
Aquest és el primer i únic postgrau a Catalunya dedicat exclusivament a l'abordatge, l'anàlisi, la gestió i la Resolució del conflicte públic i a partir de les formules i els instruments de la mediació comunitaria i la Gestió Alternativa o positiva de Conflictes. Aquest postgrau parteix de la necessitat i idoneïtat d?oferir coneixement teoric i pràctic sobre la conflictivitat pública i la seva gestió, tot aprofitant la pràctica i les experiències posades en marxa a diferents ajuntaments en els darrers anys, les recerques desenvolupades per l'equip d'investigadors del Grup de Recerca i Estudis dels Conflictes (GREC) i els distints estudis a nivell europeu.
El postgrau compta amb un ventall de docents de diferents disciplines, referents dels respectius sectors i dedicats professionalment a les qüestions que es tractaran i es treballaran en el postgrau.
Fruit de l'exit de la 1a edició (2005-2006) i de les valoracions obtingudes, la 2a edició del postgrau (novembre 2006-maig 2007) compta amb les col·laboracions de la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, de l?Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), de l'Ajuntament de Girona, del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i de les organitzacions Responsabilitat Global i Fundació Iwith.org.
Podeu accedir a l'article de Xavier Pastor al Punt Diari "Són les causes i no els símptomes"
Més informació newsletter
A més, també podeu donar-vos d'alta al seu newsletter
Aquest és el primer i únic postgrau a Catalunya dedicat exclusivament a l'abordatge, l'anàlisi, la gestió i la Resolució del conflicte públic i a partir de les formules i els instruments de la mediació comunitaria i la Gestió Alternativa o positiva de Conflictes. Aquest postgrau parteix de la necessitat i idoneïtat d?oferir coneixement teoric i pràctic sobre la conflictivitat pública i la seva gestió, tot aprofitant la pràctica i les experiències posades en marxa a diferents ajuntaments en els darrers anys, les recerques desenvolupades per l'equip d'investigadors del Grup de Recerca i Estudis dels Conflictes (GREC) i els distints estudis a nivell europeu.
El postgrau compta amb un ventall de docents de diferents disciplines, referents dels respectius sectors i dedicats professionalment a les qüestions que es tractaran i es treballaran en el postgrau.
Fruit de l'exit de la 1a edició (2005-2006) i de les valoracions obtingudes, la 2a edició del postgrau (novembre 2006-maig 2007) compta amb les col·laboracions de la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, de l?Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), de l'Ajuntament de Girona, del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i de les organitzacions Responsabilitat Global i Fundació Iwith.org.
Podeu accedir a l'article de Xavier Pastor al Punt Diari "Són les causes i no els símptomes"
Més informació newsletter
A més, també podeu donar-vos d'alta al seu newsletter
Resultats de l'anàlisi del Dow Jones Sustainability Index
El Grup SAM va anunciar les conclusions de l'anàlisi dels resultats del Dow Jones Sustainability World Index (DJSI World), al qual es van sumar 46 companyies i van ser-ne anul·lades 36. A més, el document disposa d'informació detallada sobre alguns desenvolupaments recents en els grans grups corporatius: com evoluciona el concepte d'inversió sostenible, la consciència ambiental, els productes dirigits a la base de la piràmide i el maneig de riscos dintre de cada sector, entre altres temes.
L'exclusiu indicador només convida les 2.500 empreses més potents del món a participar en el seu procés de selecció. Dividides en sectors, al final només en queda un 10% en representació de cadascun. Les escollides reuneixen el 20% de la capitalització de cada grup industrial. Són empreses punteres segons els criteris del Dow Jones en termes de sostenibilitat. Aquest any, han estat seleccionades 318 companyies. Si accepten la invitació, comença l'examen. Postular-se per al DJSI és gairebé com presentar-se a una oposició. Han d'emplenar un qüestionari de 100 preguntes referents a l'actuació de la seva empresa en les tres matèries que avalua l'índex: econòmic, ambiental i social. Els resultats de l'anàlisi d'aquest any diuen que la competència pel lideratge en sostenibilitat segueix augmentant. Com a conseqüència del prestigi que ha pres el concepte de sostenibilitat, cada vegada són més les companyies que s'esforcen per destacar-se; com a resultat, les diferències entre les empreses del sector són cada vegada més petites. Per contra, hi ha poc consens en la forma de manejar els riscos dintre de la companyia.
Segons l'anàlisi realitzada, són poques les empreses que disposen d'un sistema operatiu que quantifiqui i identifiqui els possibles riscos i les eines per a contrarestar-los. Pel que fa al medi ambient, el canvi climàtic segueix captant l'atenció de la majoria de les empreses. Cada vegada són més les companyies que reconeixen el gran impacte que aquest tema tindrà en les seves futures operacions.
En l'àmbit social, va créixer la quantitat d'empreses que ofereixen els seus productes en els països en vies de desenvolupament, adaptant-ne el packaging, preu i contingut. En termes generals, la sostenibilitat és un tema que segueix creixent en tots els sectors. Paral·lel a això, el mercat de la inversió sostenible va cobrar encara més importància en els últims 12 mesos.
Gas Natural és l'única empresa amb seu a Catalunya present a l'índex. A més altres empreses amb espanyoles: Banc Santander, BBVA, Ferrovial, Telefónica, Iberia, Indra, Inditex, Repsol o les quatre elèctriques, Endesa, Iberdrola, Red Eléctrica i Unión Fenosa.
Diuen els experts en el DJSI que "la felicitat d'entrar dura el temps que trigues a adonar-te que en pots sortir". I que has de renovar el teu lloc, cosa que implica emplenar el qüestionari any rere any. "El pitjor és que et facin fora del selectiu", afirmen des d'Unión Fenosa, estimació en la qual coincideixen els experts. Renovar la plaça implica competir, intentar veure què fan els líders del sector per a millorar i aplicar-lo a l'empresa. Un punt menys és un abisme. "Estar a dins o a fora de vegades és més qüestió de manera que de la gestió de l'empresa, perquè depèn de la nota dels teus rivals", afirmen els experts.
Elaborat a partir de ComunicaRSE
L'exclusiu indicador només convida les 2.500 empreses més potents del món a participar en el seu procés de selecció. Dividides en sectors, al final només en queda un 10% en representació de cadascun. Les escollides reuneixen el 20% de la capitalització de cada grup industrial. Són empreses punteres segons els criteris del Dow Jones en termes de sostenibilitat. Aquest any, han estat seleccionades 318 companyies. Si accepten la invitació, comença l'examen. Postular-se per al DJSI és gairebé com presentar-se a una oposició. Han d'emplenar un qüestionari de 100 preguntes referents a l'actuació de la seva empresa en les tres matèries que avalua l'índex: econòmic, ambiental i social. Els resultats de l'anàlisi d'aquest any diuen que la competència pel lideratge en sostenibilitat segueix augmentant. Com a conseqüència del prestigi que ha pres el concepte de sostenibilitat, cada vegada són més les companyies que s'esforcen per destacar-se; com a resultat, les diferències entre les empreses del sector són cada vegada més petites. Per contra, hi ha poc consens en la forma de manejar els riscos dintre de la companyia.
Segons l'anàlisi realitzada, són poques les empreses que disposen d'un sistema operatiu que quantifiqui i identifiqui els possibles riscos i les eines per a contrarestar-los. Pel que fa al medi ambient, el canvi climàtic segueix captant l'atenció de la majoria de les empreses. Cada vegada són més les companyies que reconeixen el gran impacte que aquest tema tindrà en les seves futures operacions.
En l'àmbit social, va créixer la quantitat d'empreses que ofereixen els seus productes en els països en vies de desenvolupament, adaptant-ne el packaging, preu i contingut. En termes generals, la sostenibilitat és un tema que segueix creixent en tots els sectors. Paral·lel a això, el mercat de la inversió sostenible va cobrar encara més importància en els últims 12 mesos.
Gas Natural és l'única empresa amb seu a Catalunya present a l'índex. A més altres empreses amb espanyoles: Banc Santander, BBVA, Ferrovial, Telefónica, Iberia, Indra, Inditex, Repsol o les quatre elèctriques, Endesa, Iberdrola, Red Eléctrica i Unión Fenosa.
Diuen els experts en el DJSI que "la felicitat d'entrar dura el temps que trigues a adonar-te que en pots sortir". I que has de renovar el teu lloc, cosa que implica emplenar el qüestionari any rere any. "El pitjor és que et facin fora del selectiu", afirmen des d'Unión Fenosa, estimació en la qual coincideixen els experts. Renovar la plaça implica competir, intentar veure què fan els líders del sector per a millorar i aplicar-lo a l'empresa. Un punt menys és un abisme. "Estar a dins o a fora de vegades és més qüestió de manera que de la gestió de l'empresa, perquè depèn de la nota dels teus rivals", afirmen els experts.
Elaborat a partir de ComunicaRSE
Dades de l'Informe Entorno 2006 sobre sostenibilitat
Es va presentar Entorno 2006, informe sobre la gestió de la sostenibilitat en l'empresa espanyola que aborda en profunditat les tendències en matèria de sostenibilitat i Responsabilitat Social Empresarial. Ha estat elaborat per la Fundació Entorno-BCSD Espanya, patrocinat per Ferrovial, Gas Natural, Iberdrola, Iberia i Repsol YPF, i amb la col·laboració del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i el Ministeri de Medi ambient.
Entorno 2006 és el quart lliurament bienal d'un informe que pretén ser un reflex de la situació actual i de les últimes tendències en la gestió de la sostenibilitat de l'empresa a Espanya. Analitza l'estat de la gestió de la sostenibilitat en l'empresa espanyola, valora el seu compromís amb el desenvolupament sostenible i identifica els factors que influeixen en l'adopció de polítiques de sostenibilitat. Inclou completes dades i comparatives establertes per sectors d'activitat, grandària de l'empresa i demarcacions geogràfiques, que aportaran al lector una visió clara de l'avanç gradual de l'empresa espanyola cap a la sostenibilitat.
L'Informe Entorno 2006, realitzat després de l'anàlisi de 890 empreses, mostra que l'empresa espanyola ha arribat a una puntuació de 51?2 punts sobre 100 en l'Índex Entorno Sostenibilitat (IES) i revela una actitud reactiva enfront del desenvolupament sostenible. Segons l'informe, un 23% de les empreses espanyoles manifesta un compromís real amb la gestió de la sostenibilitat i d'elles el 3% posseeixen un enfocament proactiu.
Per altra banda l'informe mostra que el 90% de les empreses que han adoptat un enfocament de sostenibilitat han percebut beneficis, tant tangibles com intangibles, destacant la millora de la reputació (73%), la major eficiència en l'ús de recursos (64%) i la disminució del risc i la millora de les relacions amb les administracions públiques (57%).
Les empreses perceben una creixent influència de les seves parts interessades sobre la seva reputació i resultats financers, no obstant això només el 19% reconeix gestionar sistemàticament la relació amb els seus grups d'interès. Els clients, consumidors, accionistes i empleats van ser identificats com les parts interessades amb major influència, mentre que les ONGs van ser per contra les identificades com les menys prioritàries.
En relació amb els aspectes ambientals, l'empresa espanyola està abandonant l'ús prioritari de mesures correctores per unes altres de caràcter preventiu com l'anàlisi de riscs (45% de les empreses) els sistemes de gestió ambiental (43%), els plans de minimització i formació ambiental (39%).
Quant a les eines utilitzades per a la implantació de polítiques socials destaca sobre totes elles la implantació de sistemes de prevenció de riscos laborals -utilitzades per un 69% de les empreses- seguides dels sistemes d'avaluació de la satisfacció del client (53%). Les actuacions que menys es fan servir són els indicadors socials (9%) la formació i l'acció social (13%).
Font: Fundación Entorno
Entorno 2006 és el quart lliurament bienal d'un informe que pretén ser un reflex de la situació actual i de les últimes tendències en la gestió de la sostenibilitat de l'empresa a Espanya. Analitza l'estat de la gestió de la sostenibilitat en l'empresa espanyola, valora el seu compromís amb el desenvolupament sostenible i identifica els factors que influeixen en l'adopció de polítiques de sostenibilitat. Inclou completes dades i comparatives establertes per sectors d'activitat, grandària de l'empresa i demarcacions geogràfiques, que aportaran al lector una visió clara de l'avanç gradual de l'empresa espanyola cap a la sostenibilitat.
L'Informe Entorno 2006, realitzat després de l'anàlisi de 890 empreses, mostra que l'empresa espanyola ha arribat a una puntuació de 51?2 punts sobre 100 en l'Índex Entorno Sostenibilitat (IES) i revela una actitud reactiva enfront del desenvolupament sostenible. Segons l'informe, un 23% de les empreses espanyoles manifesta un compromís real amb la gestió de la sostenibilitat i d'elles el 3% posseeixen un enfocament proactiu.
Per altra banda l'informe mostra que el 90% de les empreses que han adoptat un enfocament de sostenibilitat han percebut beneficis, tant tangibles com intangibles, destacant la millora de la reputació (73%), la major eficiència en l'ús de recursos (64%) i la disminució del risc i la millora de les relacions amb les administracions públiques (57%).
Les empreses perceben una creixent influència de les seves parts interessades sobre la seva reputació i resultats financers, no obstant això només el 19% reconeix gestionar sistemàticament la relació amb els seus grups d'interès. Els clients, consumidors, accionistes i empleats van ser identificats com les parts interessades amb major influència, mentre que les ONGs van ser per contra les identificades com les menys prioritàries.
En relació amb els aspectes ambientals, l'empresa espanyola està abandonant l'ús prioritari de mesures correctores per unes altres de caràcter preventiu com l'anàlisi de riscs (45% de les empreses) els sistemes de gestió ambiental (43%), els plans de minimització i formació ambiental (39%).
Quant a les eines utilitzades per a la implantació de polítiques socials destaca sobre totes elles la implantació de sistemes de prevenció de riscos laborals -utilitzades per un 69% de les empreses- seguides dels sistemes d'avaluació de la satisfacció del client (53%). Les actuacions que menys es fan servir són els indicadors socials (9%) la formació i l'acció social (13%).
Font: Fundación Entorno
El Pacte Mundial i el GRI estableixen aliances
Malgrat que ja anteriorment havien anat formulant passos conjunts, ara l'aliança entre les dues iniciatives internacionals més importants de ciutadania corporativa s'ha formulat de manera més clara i així es va evidenciar a la recent conferència del GRI a Amsterdam, com de fet també vam poder presenciar en una jornada un parell de setmanes abans a Barcelona organitzada per l'oficina del Fòrum 2004.
Així, totes dues iniciatives emprendran un esforç comú per fomentar empreses i organitzacions amb RSE, des d'una bona complementarietat: mentre que el Pacte Mundial de les NU promou la ciutadania corporativa a través dels seus 10 principis universals en les àrees de drets humans, normes laborals, el medi ambient i les mesures anticorrupció, la Guia de Sostenibilitat del GRI proporciona un marc de transparència i permet informar dels resultats d'actuació.
Així, totes dues iniciatives emprendran un esforç comú per fomentar empreses i organitzacions amb RSE, des d'una bona complementarietat: mentre que el Pacte Mundial de les NU promou la ciutadania corporativa a través dels seus 10 principis universals en les àrees de drets humans, normes laborals, el medi ambient i les mesures anticorrupció, la Guia de Sostenibilitat del GRI proporciona un marc de transparència i permet informar dels resultats d'actuació.
Nou índex de fonts de suborn
L'Índia és el país on les les empreses recorren més als suborns per aocnseguir contractes internacionals, i tot just després se situa la Xina, segons l'estudi Índex de Fonts de Suborn (IFS), de l'organització Transparency International.
Aqusta organització ha adquirit una notable rellevància en els darrers anys estudiant i seguint els temes de corrupció arreu del món, alhora que precisament aquestes pràctiques il·legals han pres una major rellevància fruit de la globalització de l'economia, de la manca de normes globals suficients en aquests contextos. Però també perquè ha crescut la consciència de la major afectació que la corrupció en general té en l'economia.
Continuant amb les dades més destacades de l'estudi, direm que Suïssa, Suècia i Austràlia són els més "nets" de tots els considerats, és a dir, els que menys concedeixen suborns. L'Estat espanyol se situa en el lloc 13 sobre 30, millor posicionats doncs que França, Portugal o Itàlia.
De fet, segons Transparency International, ?als enquestats en països africans de menor ingrés, per exemple, van identificar les companyies franceses i italianes com alguns dels majors infractors?. Mèxic, al 17, és el país menys desenvolupat les empreses del qual tenen un comportament més net.
Aqusta organització ha adquirit una notable rellevància en els darrers anys estudiant i seguint els temes de corrupció arreu del món, alhora que precisament aquestes pràctiques il·legals han pres una major rellevància fruit de la globalització de l'economia, de la manca de normes globals suficients en aquests contextos. Però també perquè ha crescut la consciència de la major afectació que la corrupció en general té en l'economia.
Continuant amb les dades més destacades de l'estudi, direm que Suïssa, Suècia i Austràlia són els més "nets" de tots els considerats, és a dir, els que menys concedeixen suborns. L'Estat espanyol se situa en el lloc 13 sobre 30, millor posicionats doncs que França, Portugal o Itàlia.
De fet, segons Transparency International, ?als enquestats en països africans de menor ingrés, per exemple, van identificar les companyies franceses i italianes com alguns dels majors infractors?. Mèxic, al 17, és el país menys desenvolupat les empreses del qual tenen un comportament més net.
Es crearà un organisme per a lluitar contra el blanqueig de capitals i el diner negre
Cal una acció rigorosa i efectiva, per part del govern, per eradicar, d'una vegada per totes, el blanqueig de capitals a Espanya. El senador del Grup Parlamentari Català-CiU, Carles Gasòliba, ha preguntat, durant la sessió de control al Govern portada a terme al Ple del Senat, al Ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, sobre les mesures adoptades o previstes pel govern per superar les deficiències i limitacions observades per l'organisme intergovernamental Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) en el seu últim informe anual sobre el control del blanqueig de capitals a Espanya.
Ja fa un any, Solbes es va comprometre, davant Gasòliba, a impulsar una sèrie d'actuacions que consistien en l'aplicació de la normativa vigent, en la participació, coordinació i intercanvi d'informació de les diferents policies autonòmiques, així com en la incorporació del Centre Nacional d'intel·ligència a la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries. Ara, i després de fer-se públic l'informe del GAFI s'ha posat en evidència que el control, portat a terme pel govern espanyol, no només no és adequat, si no que s'han incrementat el volum d'operacions fraudulentes a l'Estat. En concret, segons l'informe, ens trobem amb àmbits puntuals de poc control que s'han convertit en reductes de blanqueig de diners com ara despatxos d'advocats, immobiliàries, casinos, joiers, antiguitats i obres d'art, entre d'altres.
En aquest sentit, Solbes ha anunciat la creació d'un organisme de coordinació per ocupar-se d'aquests àmbits abans esmentats i ha recordat que, el passat mes de juliol, es va aprovar l'aplicació de la directiva europea sobre el blanqueig a Espanya. El ministre, que ha compartit amb el senador Gasòliba la seva preocupació per aquest tema, s'ha compromès a incrementar l'àmbit d'actuació tant pel que fa a recursos humans com tècnics.
Gasòliba ha insistit en el fet que "els governs de països de primera línia com Alemanya, Holanda i Gran Bretanya han establert acords amb empreses del sector privat per col·laborar, de manera conjunta i objectiva, en l'elaboració d'una auditoria anual externa que contribueixi a que els respectius executius siguin més eficaços i rigorosos en la lluita contra el blanqueig".
Ja fa un any, Solbes es va comprometre, davant Gasòliba, a impulsar una sèrie d'actuacions que consistien en l'aplicació de la normativa vigent, en la participació, coordinació i intercanvi d'informació de les diferents policies autonòmiques, així com en la incorporació del Centre Nacional d'intel·ligència a la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries. Ara, i després de fer-se públic l'informe del GAFI s'ha posat en evidència que el control, portat a terme pel govern espanyol, no només no és adequat, si no que s'han incrementat el volum d'operacions fraudulentes a l'Estat. En concret, segons l'informe, ens trobem amb àmbits puntuals de poc control que s'han convertit en reductes de blanqueig de diners com ara despatxos d'advocats, immobiliàries, casinos, joiers, antiguitats i obres d'art, entre d'altres.
En aquest sentit, Solbes ha anunciat la creació d'un organisme de coordinació per ocupar-se d'aquests àmbits abans esmentats i ha recordat que, el passat mes de juliol, es va aprovar l'aplicació de la directiva europea sobre el blanqueig a Espanya. El ministre, que ha compartit amb el senador Gasòliba la seva preocupació per aquest tema, s'ha compromès a incrementar l'àmbit d'actuació tant pel que fa a recursos humans com tècnics.
Gasòliba ha insistit en el fet que "els governs de països de primera línia com Alemanya, Holanda i Gran Bretanya han establert acords amb empreses del sector privat per col·laborar, de manera conjunta i objectiva, en l'elaboració d'una auditoria anual externa que contribueixi a que els respectius executius siguin més eficaços i rigorosos en la lluita contra el blanqueig".
El Voluntariat d'Empresa suposa una gran oportunitat
En un article publicat a Factor Humà (Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans), Josep Maria Canyelles expressa el desig que mitjançant els programes de voluntariat les empreses puguin construir ponts amb la comunitat, apuntant vers una millor satisfacció de les necessitats socials, les inquietuds dels treballadors, i sense dubte, amb una repercussió en la millora organitzacional dels equips humans de l'empresa.
Accés a l'article
PDF
Així mateix, amb l'objectiu de fomentar aquestes pràctiques a les empreses, l'Obra Social de "la Caixa" ha editat una guia amb pautes d'orientació i informació que pot ser molt últil per a definir les pròpies accions de voluntariat. Vegeu notícia
Accés a l'article
Així mateix, amb l'objectiu de fomentar aquestes pràctiques a les empreses, l'Obra Social de "la Caixa" ha editat una guia amb pautes d'orientació i informació que pot ser molt últil per a definir les pròpies accions de voluntariat. Vegeu notícia
11.10.06
El Voluntariat d'Empresa ofereix virtuts a l'RSE interna i externa
Quan al juny del 2003 vaig poder organitzar una trobada d'empresaris catalans per parlar del Voluntariat d'Empresa, aquesta era una realitat absolutament incipient i prou desconeguda per la majoria.
En el dinar de treball realitzat al Círculo Ecuestre de Barcelona moltes empreses van suggerir que seria bo disposar d'eines pràctiques per començar a situar-se i valorar-ne els pros i contres. D'allà en va sortir un manual que es va poder repartir entre les empreses catalanes, editat per l'Institut Català del Voluntariat amb la col·laboració de Pimec.
Només tres anys després, a Catalunya, com arreu del món, aquesta pràctica ha experimentat un creixement enorme. I ara mateix, saludem l'aparició d'un manual elaborat per la Fundació La Caixa que, de ben segur, donarà un nou impuls a l'interès de les empreses per aquesta pràctica.
Les polítiques de Responsabilitat Social de les Empreses constitueixen un terreny adobat on aquesta pràctica pot arrelar. Ara bé, el Voluntariat d'Empresa comporta una gran responsabilitat per a l'empresa en tant que afecta a diferents parts, una entitat social, uns destinataris de l'acció, i el propi treballador / voluntari. I mentre que ningú discutirà el dret de l'empresa a fer oscil·lacions o variacions en la seva política de mecenatge i esponsorització, en la matèria que ens ocupa l'empresa ha de disposar d'un programa més estable i basat en el diàleg amb les parts per garantir que aporti el màxim valor i satisfacció a totes les parts.
I molt especialment, les empreses ja no poden limitar-se a demanar a una ONG que els munti el "dia de la solidaritat", perquè aquestes actuacions estan mancades de consistència, sols pretenen una activitat col·lectiva amb els treballadors, i acaben generant més problemes i feina a l'entitat que col·laboració real.
Amb una visió veritablement consistent i estratègica, l'empresa ha de tenir en compte la capacitat que aquesta pràctica comporta a nivell intern i a nivell extern. Possiblement, dins en camp de l'RSE, aquesta sigui una de les pràctiques que més clarament aporti a totes dues bandes: la cultura organitzativa i la legitimitat social.
Més informació
En el dinar de treball realitzat al Círculo Ecuestre de Barcelona moltes empreses van suggerir que seria bo disposar d'eines pràctiques per començar a situar-se i valorar-ne els pros i contres. D'allà en va sortir un manual que es va poder repartir entre les empreses catalanes, editat per l'Institut Català del Voluntariat amb la col·laboració de Pimec.
Només tres anys després, a Catalunya, com arreu del món, aquesta pràctica ha experimentat un creixement enorme. I ara mateix, saludem l'aparició d'un manual elaborat per la Fundació La Caixa que, de ben segur, donarà un nou impuls a l'interès de les empreses per aquesta pràctica.
Les polítiques de Responsabilitat Social de les Empreses constitueixen un terreny adobat on aquesta pràctica pot arrelar. Ara bé, el Voluntariat d'Empresa comporta una gran responsabilitat per a l'empresa en tant que afecta a diferents parts, una entitat social, uns destinataris de l'acció, i el propi treballador / voluntari. I mentre que ningú discutirà el dret de l'empresa a fer oscil·lacions o variacions en la seva política de mecenatge i esponsorització, en la matèria que ens ocupa l'empresa ha de disposar d'un programa més estable i basat en el diàleg amb les parts per garantir que aporti el màxim valor i satisfacció a totes les parts.
I molt especialment, les empreses ja no poden limitar-se a demanar a una ONG que els munti el "dia de la solidaritat", perquè aquestes actuacions estan mancades de consistència, sols pretenen una activitat col·lectiva amb els treballadors, i acaben generant més problemes i feina a l'entitat que col·laboració real.
Amb una visió veritablement consistent i estratègica, l'empresa ha de tenir en compte la capacitat que aquesta pràctica comporta a nivell intern i a nivell extern. Possiblement, dins en camp de l'RSE, aquesta sigui una de les pràctiques que més clarament aporti a totes dues bandes: la cultura organitzativa i la legitimitat social.
Més informació
Al voltant d'un article de la CECOT
Ja fa un mes, David Garrofé, el secretari general de la patronal vallesenca CECOT, publicava un article a la Vanguardia en què feia referència a les mancances en la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques i alertava del perill d'un excés de regulació de l'activitat empresarial.
No vaig dubtar a felicitar-lo de seguida, pel contingut però sobretot per la legitimitat que té CECOT per expressar aquestes opinions a partir de moment que s'han destacat pel seu ferm compromís amb la RSE. Algunes persones van recriminar-me que el felicités i encara ara algú em parla d'aquest article com a posicions a la defensiva per part de les empreses.
No és una posició a la defensiva quan aquesta organització situa l'RSE com un tema cabdal per a les Pimes, sols que opten per un model de polítiques públiques que incentivi aquestes pràctiques i que afavoreixin el desenvolupament de les empreses.
Podeu llegir l'article i veureu que malgrat el to que molt sovint les organitzacions empresarials fan servir de queixa a les maneres de fer del sector públic, no hi ha arguments contra l'RSE sinó més aviat a favor de l'RSA (és a dir, la RS de les Administracions) i a favor d'un marc que faciliti que l'RSE pugui desenvolupar-se com un marc estratègic de les empreses, afavorint-ne les pràctiques des de l'acció pública, però construint un espai de voluntarietat que, per damunt de la llei, pugui permetre que cada empresa trobi el seu estil, model i grau d'aplicació.
No vaig dubtar a felicitar-lo de seguida, pel contingut però sobretot per la legitimitat que té CECOT per expressar aquestes opinions a partir de moment que s'han destacat pel seu ferm compromís amb la RSE. Algunes persones van recriminar-me que el felicités i encara ara algú em parla d'aquest article com a posicions a la defensiva per part de les empreses.
No és una posició a la defensiva quan aquesta organització situa l'RSE com un tema cabdal per a les Pimes, sols que opten per un model de polítiques públiques que incentivi aquestes pràctiques i que afavoreixin el desenvolupament de les empreses.
Podeu llegir l'article i veureu que malgrat el to que molt sovint les organitzacions empresarials fan servir de queixa a les maneres de fer del sector públic, no hi ha arguments contra l'RSE sinó més aviat a favor de l'RSA (és a dir, la RS de les Administracions) i a favor d'un marc que faciliti que l'RSE pugui desenvolupar-se com un marc estratègic de les empreses, afavorint-ne les pràctiques des de l'acció pública, però construint un espai de voluntarietat que, per damunt de la llei, pugui permetre que cada empresa trobi el seu estil, model i grau d'aplicació.
Les empreses poden col·laborar amb el Banc dels Aliments
Amb motiu del proper Dia Mundial de l'Alimentació (16 d'octubre) i en suport a la tasca que fa el Banc dels Aliments de Barcelona volem transmetre aquesta informació invitant les empreses a col·laborar-hi.
L'alimentació de manera adequada i suficient és un dret fonamental bàsic, previst en la Declaració Universal de Drets Humans, però a la nostra societat hi ha milers de persones que encara pateixen els efectes de la fam i la pobresa. Aprofitant la celebració del Dia Mundial de l'Alimentació, i amb la finalitat de lluitar per a que tots tinguin una alimentació adequada i sensibilitzar la població per al tema, el Banc dels Aliments de Barcelona promou la campanya Tothom té dret a una alimentació adequada i suficient.
Per al llançament de la campanya, el Banc dels Aliments i els Mercats de Barcelona va signar un conveni de col·laboració mútua en la lluita contra la fam i la pobresa, per tal que els mercats de Barcelona donin al Banc dels Aliments els seus excedents alimentaris.
El repte solidari va destinat a les empreses del sector agroalimentari, animant-les a contribuir amb aportacions extraordinàries d'aliments. Les empreses d'altres sectors també poden participar de la jornada solidaria a les empreses tractant-se de la recollida d'aliments de primera necessitat entre els seus empleats.
Per a més informació: 93 346 44 04 matins i http://www.bancdelsaliments.org/
L'alimentació de manera adequada i suficient és un dret fonamental bàsic, previst en la Declaració Universal de Drets Humans, però a la nostra societat hi ha milers de persones que encara pateixen els efectes de la fam i la pobresa. Aprofitant la celebració del Dia Mundial de l'Alimentació, i amb la finalitat de lluitar per a que tots tinguin una alimentació adequada i sensibilitzar la població per al tema, el Banc dels Aliments de Barcelona promou la campanya Tothom té dret a una alimentació adequada i suficient.
Per al llançament de la campanya, el Banc dels Aliments i els Mercats de Barcelona va signar un conveni de col·laboració mútua en la lluita contra la fam i la pobresa, per tal que els mercats de Barcelona donin al Banc dels Aliments els seus excedents alimentaris.
El repte solidari va destinat a les empreses del sector agroalimentari, animant-les a contribuir amb aportacions extraordinàries d'aliments. Les empreses d'altres sectors també poden participar de la jornada solidaria a les empreses tractant-se de la recollida d'aliments de primera necessitat entre els seus empleats.
Per a més informació: 93 346 44 04 matins i http://www.bancdelsaliments.org/
9.10.06
Principals organismes i documents RSE
Documents RSE més rellevants
[ca] Enllaços a documents rellevants en el camp de l'RSE
[es] Enlaces a documentos relevantes en el campo de la RSE
[en] Links tu relevant documents about CSR
Europa
- Comunicació 2011 Comissió Eur. / Comunicación 2011 Comisión Eur.: [ca] [es]
- Comunicació 2006 Comissió Eur. / Comunicación 2006 Comisión Eur.: [ca] [es]
- Comunicació 2002 Comissió Eur. / Comunicación 2002 Comisión Eur.: [es]
- Llibre Verd UE / Libro Verde UE: [es] [en]
- Libro Verde. Iniciativa europea en favor de la transparencia (UE COM 2006 194 final)
- Libro Blanco de la Gobernanza Europea (UE COM 2001 428 final)
- Decret creació Consell Estatal RSE / Decreto creación Consejo Estatal RSE: [es]
- Informe Subcomissió Congrés Dip. / Informe Subcomisión Congreso Dip: [es]
- Debate y aprobación, en su caso, del informe de conclusiones elaborado en el seno de la subcomisión para potenciar y promover la responsabilidad social de las empresas. DIARIO DE SESIONES DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS - TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES. Sesión 27 de junio de 2006 (Comisiones) [es]
- Marc Conceptual AECA / Marco Conceptual AECA: [es]
- Libro Blanco de la RSE en España
Normes i iniciatives / Standards
Enllaços a codis i normes
Enlaces a códigos y normas
Links to codes and standards
GRI
AA1000
SA8000
SGE21 2008 [ca][es][en]
Principles [en]
Coalición Pro Acceso [es]
Carbon Disclosure Project (CDP)
Principis Equador
FTSE4Good
DJSI
Excellence Investment Register
Carbon Disclosure Project (CDP)
Principis Equador
FTSE4Good
DJSI
Excellence Investment Register
Polítiques públicques i Marc legal
Enllaços amb continguts de Polítiques Públiques sobre RSE
Enlaces con contenidos de Políticas Públicas sobre RSE
Links to contents about CSR Public Policies
Regulació espanyola
Informe Olivencia
Codi Aldama
Llei Transparència
Codi de Govern
Informe Bon Govern CNMV 2006
Projecte Codi Bon Govern
Llei-30-2007, de contractes del sector públic [ca]
Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible [es]
Ley 5/2011, de 29 de marzo, de Economía Social [es]
Proyecto de ley de Transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (2012)
Ley 5/2011, de 29 de marzo, de Economia Social
Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economia Sostenible
Catalunya
Generalitat de Catalunya. Pla RSGencat [ca][es][en]
Pla de mesures de Responsabilitat Social de la Generalitat de Catalunya 2009 - 2011
Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana (2005)
Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques
Generalitat de Catalunya. Departament de Treball
Diputació de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Decret 322/2011, de 19 d’abril, sobre l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de
persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores i de les mesures alternatives de caràcter excepcional al seu compliment [ca]
Navarra
♦ Ley foral 2/2011, de 17 de marzo por el que se establece un código de buen gobierno
Euskadi
♦ Avantprojecte de Llei de Transparència i Bon Govern (2012)
♦ Acord d'aprovació del programa de compra i contractació pública verda 2011-2014 (desembre de 2011)
Manual Práctico de Contratación y Compra Pública Verde 2010. Govern Basc
♦ Codi d'ètica i bon govern (maig de 2011)
Illes Balears
♦ Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears
Extremadura
♦ Ley 15/2010, de 9 de diciembre, de responsabilidad social en Extremadura
Europa
BSR
Ministeri britànic RSE
Copenhagen Centre
Comissió Europea
Fòrum Multilateral Europeu RSE
Organitzacions especialitzades
[ca] Recull d'agències rellevants en el camp de l'RSE arreu del món
[es] Recopilación de agencias relevantes en el campo de la RSE en todo el mundo
[en] List of most important CSR agencies all over the world
Alternativa Responsable
Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA)
Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) - Comissió d'RSE
CSR Europe
CBS
Comissió de les Comunitats Europees (UE)
Ecoespaña
Economistas sin Fronteras
Ecopime (Illes Balears)
Ethos Brasil
Ethos Ramon Llull
ETNOR
Foro Reputación Corporativa
Foretica
Fundación Carolina
Fundación Iberoamericana para la Calidad y la Sostenibilidad
Fundación Hazloposible www.hazloposible.org
Fundación Seres www.fundacionseres.org
Global Compact. Pacte MundialGlobal Reporting Initiative (GRI)
IPCC-Panel sobre el Cambio Climático
Observatorio del Trabajo
Observatorio de la Responsabilidad Social Corporativa
Observatorio de la Responsabilidad Social de las Empresas.
Observatorio de la Sostenibilidad en España
Observatorio Voluntariado Corporativo www.observatoriovc.org/voluntariado-corporativo
OECD WatchOrganització de les Nacions Unides
Reputation Institut España - Blog "El pulso de la reputación"
Responsabilitat Global
Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RS a Catalunya
SIRI Company
Sustainability Ltd
Transparency International España
UNEP United Nations Environment Programme / UNEP GreenEconomy
Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat www.vector5.cat
Voluntare (Red de Voluntariado Corporativo) www.voluntare.org
World Business Council for Sustainable Development (WBCSD)
Projectes singulars a Catalunya
RS.CAT [ca][es][en]
RSE.PIME [ca]
Projecte Ressort [ca]
Projecte tRanSparÈncia [ca]
Administracions
- Unió Europea
- Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Responsabilidad Social
- Catàleg de dades d'informació pública de l'Administració General de l'Estat (OpenData)
- Generalitat de Catalunya. RSGenCAT
- Diputació de Barcelona. DiBa Responsable
- Projecte Ressort. Diputació de Barcelona
- Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques
- Portal de RSE del Govern de Navarra 1
- Portal de RSE del Govern de Navarra 2- Ecoeuskadi 2020. Estratègia de Desenvolupament Sostenible. Govern Basc, Euskadi 2020
- Portal Euskadi: Xertatu. Metodologia per implantar la RSC
- Irekia. Pàgina web del Govern Basc per promoure la Participació Ciutadana
- Portal d'accés a les dades públiques del Govern Basc en format reutilitzable (Opendata)
- Govern de les Illes Balears
- Junta de Extremadura
- Ajuntament de Mataró
Xarxes
- Red RETOS de Territorios Socialmente Responsables
- Xip. Xarxa d'Innovació Pública
- Xarxa Internacional de persones sensibles a la Responsabilitat Social
- Forética
- Club de la Sostenibilitat. Xarxa d'empreses pel creixement sostenible i la RSE
- Xarxa europea d'empreses vinculades a la RS (en anglès)
- REAS. Red de redes de economia alternativa y solidaria
- Xarxa d'ecomomia solidària
- Projecte Turura. Xarxa per a la creació d'una moneda local a Vilanova i la Geltrú- Xarxa d'Intercanvi de bens, serveis i coneixements
- Xarxa de custòdia del territori
- Xarxa de Territoris Socialment Responsables (Moianès i Lluçanès)
- Xarxa SROI (o de Retorn de la Inversió Social)
- Xarxa d'escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya
- Xarxa espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides per la RS
- Xarxa europea de RSE i discapacitat
- Xarxa llatinoamericana sobre RSE
Observatoris i blocs d'RSE / Blogs on CSR
- Observatori del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
- Observatorio de RSC
- Observatorio latinoamericano de la Innovación Pública Local
- Observatori RSE de la UGT
- Web sobre RSC de CCOO
- Observatori, tendències i oportunitats en matèria de sostenibilitat (CREAFUTUR)
- Responsabilitat global. Bloc sobre RSC de Josep Maria Canyelles
- Bloc de Antonio Argandoña (economia, Responsabilitat Social i Ètica)
- Bloc sobre RSE de Antonio Vives
- Àgora de RSC (bloc de Helena Ancos)
Responsabilitat Global [ca] Responsabilitat Global [es]
JosepmLozano.cat [ca] JosepmLozano.cat [es]
RSEonline [es]Empresa íntegra (Miguel Ángel Rodríguez) [es]
Blog Responsable [ca] Blog Responsable [es] (no actiu)
Canals de notícies generalistes
Notícies RSE Europa Press [es]
Recursos i publicacions
- Biblioteca virtual sobre RS
- Diario Responsable (diari digital sobre RS)
- Diari digital sobre Sostenibilitat i RS- Revista sobre RSE. Fundació Luis Vives
- Compromiso RSE (informacions i notícies sobre RS)
- Alternativa Responsable
- Base de dades d'Informes de sostenibilitat
Territoris Socialment Responsables
- Red RETOS de Territorios Socialmente Responsables
- Xarxa de Territoris Socialment Responsables (El Moianès i El Lluçanès)
RSA - Clàusules socials
- Tercer Sector de Catalunya
- Web sobre clàusules socials
- Fòrum sobre contractació pública responsable
Compra ètica i consum responsable
- Compra pública ètica
- Web de promoció d'empreses socials catalanes
- Consum responsable adreçat a infants
- Eines per al consum sostenible
- Certificació Fairtrade. Comerç just
- Portal del Govern Basc sobre Sostenibilitat- Portal amb informació sobre productes sostenibles
- Organización de Consumidores y Usuarios (OCU)
Banca ètica
- Associació pel finançament étic i solidari (FETS)
- Banca Ètica (vinculada a l'associació FETS)
- COOP57 SCCL
- Projecte FIARE
- Triodos Bank
Igualtat
Enllaços sobre Polítiques d'Igualtat d'Oportunitats
REAL DECRETO 1917/2008, de 21 de noviembre, por el que se aprueba el programa de inserción sociolaboral para mujeres víctimas de violencia de género
Canvi climàtic
Documents de Referència
Conveni Marc Canvi Climàtic
El Protocol de Kyoto
Resum Executiu IV informe IPCC
Resum Executiu Informe Stern
Conveni Marc Canvi Climàtic
El Protocol de Kyoto
Resum Executiu IV informe IPCC
Resum Executiu Informe Stern
Documents base a Catalunya
Quadern sobre canvi climàtic
Diagnosi sobre estat compliment Kyoto a Catalunya
Les 100 primeres pàgines del CC a Catalunya
Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (CADS)
Declaració a favor del compliment del Protocol de Kyoto a Catalunya
Quadern sobre canvi climàtic
Diagnosi sobre estat compliment Kyoto a Catalunya
Les 100 primeres pàgines del CC a Catalunya
Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (CADS)
Declaració a favor del compliment del Protocol de Kyoto a Catalunya
Plans, programes i acords relacionats
Pla de l’Energia de Catalunya
Pla de transports de viatgers de Catalunya
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
Codi tècnic de l’edificació
Decret d'ecoeficiència
Acord estratègic
Glossari
Pla de l’Energia de Catalunya
Pla de transports de viatgers de Catalunya
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
Codi tècnic de l’edificació
Decret d'ecoeficiència
Acord estratègic
Glossari
RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES
- Programa TRanSparÈncia (Consell General de Cambres de Catalunya)
- Càtedra IESE RS La Caixa
- Càtedra Telefònica i UNED sobre RSC
- RSE a Navarra
- Programa per a la implantació de la RSE a les pime
- Fundació ÉTNOR. Ètica als negocis i les organitzacions
- SGE21. norma per a la implantació d'un sistema de gestió ètica i socialment responsable
- Web d'empreses que mesuren l'Index de la Cadena de Valor (en anglès)
Altres temes vinculats
- Moviment ciutats slow
- Ciutats intel·ligents (Smart Cities)
- Esmartcity
- Web sobre mercats inclusius (en anglès)
- Ments obertes, web que impulsa idees i projectes innovadors
- EUTOKIA, centre d'innovació social de Bilbao
- Economia del Bé Comú (teoria de Christian Felber)
[ca] Enllaços a recursos sobre RSE
[es] Enlaces a recursos sobre RSE
[en] Links to resources on CSR
Portals d'interès
Observatorio RSE UGT
Fòrum debat RSE Copca
Comunitat RSE ICTNET
Cercador Memòries RSE
Observatori de l'RSE (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya)
Temes d'avui: Articles d'ètica empresarial i econòmica
Consum
Revista Opcions [ca] [es]
Revista especialitzada en compra responsable
Jornal.cat [ca]
Ambiental
Sostenible.cat [ca][es][en]
Revista Opcions [ca] [es]
Revista especialitzada en compra responsable
Jornal.cat [ca]
Ambiental
Sostenible.cat [ca][es][en]
Revista Educació i Sostenibilitat [ca][es][en]
Ecodiari [ca]
Conciliació vida familiar i laboral / flexibilitat
Lingüístic
Ecodiari [ca]
Infoambiental.es [es]
Club EMAS www.clubemas.cat
OIT - ILO
Observatori del mobbing de l'Associació d'Empresaris ADEG [ca] [es]
Conciliació vida familiar i laboral / flexibilitat
- Bons exemples per a guanyar temps (Xarxa NUST · Nous Usos Socials del Temps)
- Iniciativa per la Reforma horària
Equitat / Igualtat
- Institut Català de les Dones
- Pla estratègic de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2012-2015
- Llei catalana 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes
- Referències de l'Estatut d'Autonomia
- Organismes d'igualtat Catalunya
- Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
- Fidem. Fundació Internacional de la Dona Emprenedora
- Centre d’Informació i Recursos per a les Dones. Ajuntament de Barcelona
- Centre de Dones Francesca Bonnemaison
- Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació
- Dones d'Empresa (Penedès-Garraf) [ca]
- Institut Europeu de la Igualtat de Gènere
- Dones i Ciències. Comissió Europea
- WIDE
- Divisió d’Igualtat. Consell d’Europa
- Igualtat de Gènere. Comissió Europea
- Legislació entre dones i homes. Portal de la Unió Europea
- Comissió de Drets de la Dona i de la Igualtat d’Oportunitats. Parlament Europeu
- Xarxa de Ciutadanes d’Europa
- Unitat d’Igualtat. Equality Challenge Unit
- Universitat de Dones d’Europa
Conferència Mundial del GRI per a llançar la 3a generació
Responsabilitat Global i altres organitzacions d'arreu del món -més de 1.000 participants- hem pogut prendre part a multitud de sessions que han tingut lloc entre dimecres 4 d'octubre i divendres 6, amb la cloenda amb la presència de l'exvicepresident dels EUA Al Gore.
Cal dir que el G3 és el resultat d'un llarg procés de debat multilateral que ha permès arribar a un consens sobre la millor formulació del que és sens dubte el marc d'informació de sostenibilitat empresarial més acceptat i usat arreu del món.
Ja són fins ara prop de 1.000 organitzacions de més de 60 països les que han fet servir les Directrius del GRI per informar del seu acompliment en sostenibilitat.
El GRI és avui una organització independent, que col·labora amb el PNUMA i amb el Pacte Mundial, i que va tenir l'origen l'any 1997 amb una iniciativa conjunta del mateix PNUMA i Ceres.
Procedents de Catalunya, ens vam trobar persones de: Responsabilitat Global, Associació per a les Nacions Unides (ANUE), ESADE, Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Abertis, Aigües de Barcelona, La Vola, Valores y Márketing. Una bona representació que demostra l'interès que ha aixecat aquesta renovada Iniciativa.
Podeu continuar llegint al newsletter d'octubre
Foto: Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, al congrés d'Amsterdam
2.10.06
Cal anar posant ordre a l'excés de normes i guies d'RSE
En el temps relativament breu en què la Responsabilitat Social de les Empreses ha entrat en escena i ha adquirit carta de ciutadania entre els models, marcs o enfocaments de gestió, han aparegut multitud de normes, guies, iniciatives, marcs de reporting, que han arribat a provocar una certa confusió.
La proliferació és natural i ha de ser benvinguda perquè no deixa de ser un senyal de l'interès que l'RSE mereix i de l'esforç de recerca, experimentació i adequació que es fa per trobar les fórmules i codificacions més adients a cada realitat i sector.
Tot i així, si volem avançar vers una etapa de major consolidació i maduració caldrà superar aquesta gran diversitat per la via d'una certa convergència o bé forçant una certa selecció natural, ja que més de 300 propostes vigents no aporten la riquesa de la diversitat sinó la dificultat de poder establir un marc de comparabilitat que permeti posar en valor unes polítiques i pràctiques i impactes que siguin d'alguna manera codificables. [...]
continuar l'article al newsletter de setembre
Canal Solidari es fa ressó d'aquest article: català castellà
L'organització argentina ComunicaRSE reprodueix aquest article
La proliferació és natural i ha de ser benvinguda perquè no deixa de ser un senyal de l'interès que l'RSE mereix i de l'esforç de recerca, experimentació i adequació que es fa per trobar les fórmules i codificacions més adients a cada realitat i sector.
Tot i així, si volem avançar vers una etapa de major consolidació i maduració caldrà superar aquesta gran diversitat per la via d'una certa convergència o bé forçant una certa selecció natural, ja que més de 300 propostes vigents no aporten la riquesa de la diversitat sinó la dificultat de poder establir un marc de comparabilitat que permeti posar en valor unes polítiques i pràctiques i impactes que siguin d'alguna manera codificables. [...]
continuar l'article al newsletter de setembre
Canal Solidari es fa ressó d'aquest article: català castellà
L'organització argentina ComunicaRSE reprodueix aquest article
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
