Oberta la convocatòria 2018 del programa RSE.Pime, un pla d’acció en RSE en 5 sessions

• L’edició 2018 del programa RSE.Pime obre la convocatòria, fins al 23 de juliol es poden enviar solicituds de participació.
• L’RSE.Pime, el programa de referència en Responsabilitat Social per a les pimes catalanes, ofereix de nou l’oportunitat d’elaborar un pla d’acció d’RSE en 5 sessions.

Respon.cat obre la convocatòria per a l’RSE.Pime 2018, una nova oportunitat per a les pimes catalanes d’elaborar un pla d’acció de Responsabilitat Social en 5 sessions. Es poden presentar les sol·licituds per participar en el programa fins els 23 de juliol emplenant aquest formulari. Es comunicarà les organitzacions seleccionades el 27 de juliol.

Vegeu la presentació del programa RSE.Pime 2018

Vídeo RSE.Pime 2016:

Tot el que cal saber sobre l’edició RSE.Pime 2018:

• Localització. Les sessions es faran a Barcelona (lloc per determinar), amb excepció de la sessió d’avaluació, que pot comportar una sortida fora de Barcelona. Les consultories es fan a la seu de cada empresa.
• Objectiu. Es pretén que les empreses participants acabin disposant d’un Pla d’acció d’RSE que hagi estat elaborat per elles mateixes, seguint la metodologia proposada i gaudint de l’acompanyament expert i espais de trobada amb les altres empreses participants.
• Seguiment. La metodologia inclou un seguiment del les persones participants, amb contacte periòdic per a assegurar el progrés, si bé la càrrega de feina correspon a cada empresa participant. Aquest seguiment implica llançar els avisos d’agenda, anar aportant materials, possibilitat de contacte telefònic o telemàtic per a solucionar temes puntuals…
• Persones expertes i consultories: Les sessions seran dinamitzades per dos experts, als quals s’afegiran altres persones consultores per tal de disposar d’un equip que es puguin repartir les empreses per al seguiment i consultoria. També es comptarà amb la participació d’empreses participants en anteriors edicions.
• Participants: Es preveuen entre 15 i 20 empreses participants. El públic objectiu són empreses petites, també obert a pimes mitjanes i a microempreses.
• Compromís: Les persones representants hauran de ser de nivell directiu, especialment el màxim directiu. Se n’espera un alt nivell de compromís per a seguir el programa i finalitzar-lo amb èxit.
• Continuïtat: Es convidarà a ser part de la comunitat RSE.Pime, que es crearà per a mantenir la xarxa de relacions, intercanviar experiències, fer preguntes i donar consells i mantenir-se informat dels esdeveniments interessants, iniciatives i esdeveniments sobre l’RSE…
• Gratuït: La participació de les empreses és gratuïta, atès el finançament de la Generalitat de Catalunya i de l’associació Respon.cat.

També us pot interessar saber com participar al programa RSE.Pime i per què participar al programa RSE.Pime.

Les pimes interessades poder obtenir més informació a través d’aquest enllaç i poden sol·licitar de participar-hi emplenant aquest formulari abans del 23 de juliol.

El Programa RSE.Pime, està promogut per Respon.cat, amb la col·laboració del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i el suport del Departament d’Empresa i Coneixement

Somos Vector5 y queremos compartir contigo que nos hemos refundado @vector_5

Vector5 | excelencia y sostenibilidad nacimos en 2012 y ahora nos hemos repensado, estructurando una nueva estrategia, forma jurídica, imagen gráfica, y creciendo en equipo, pero manteniendo el mismo estilo y calidad, y con la voluntad de seguir siendo pioneros y referentes.

Foto: Marc Brugueras

Seis años después de nacer, Vector5 nos hemos repensado. Nos hace ilusión poder compartir cuatro ideas.

Tenemos un propósito: un mundo sostenible. Seguimos trabajando por unas organizaciones más comprometidas y más responsables socialmente. Hemos reescrito nuestra misión y ahora decimos que avanzamos con las organizaciones hacia la excelencia social. Pero además, hemos sentido que teníamos un propósito superior que tenía que tomar forma, lo que se encuentra detrás de todo lo que hacemos, que nos inspira y nos motiva: un mundo sostenible. Por ello, tal vez somos la primera empresa que tiene los ODS en sus Estatutos.  

Somos economía social. La SL se ha reconvertido en cooperativa para ser más consecuentes con los principios de funcionamiento que siempre hemos tenido. Lo hemos querido hacer ahora para aprovechar el crecimiento que abordamos e integrar nuevas personas con la nueva fórmula jurídica. Trabajamos para todo tipo de organizaciones; nos encontramos cómodos reforzando los valores cooperativos y el estilo colaborativo que nos identifican. Siendo una organización basada en el talento, necesitábamos hacer evidente el mayor peso de las personas ante el capital.  

Tenemos modelos para compartir. Cuando hablamos de Responsabilidad social, de Excelencia social, de Territorio Socialmente Responsable, de Economía social, de Gobernanza democrática, y tantas otras cosas, saben que no son expresiones vacías marketinianas. Detrás tenemos modelos de gestión concebidos para ayudar a acompañar a las organizaciones como un proceso de mejora hacia la excelencia. En algunos enfoques hemos sido pioneros y referentes y ahora queremos dar un salto dándoles más auge e incorporando nuevas herramientas y modelos.         

De la gestión de la RSE a la gestión responsable. Para acompañaros en el reto de su excelencia social podemos hacer dos cosas. Acompañaros en la implantación de productos de gestión de la RSE (memorias, códigos éticos ...) o acompañarles a gestionar su empresa de manera socialmente responsable con productos de gestión empresarial que recojan un enfoque socialmente responsable, como cuadro de mando integral, EFQM, canvas..., todos ellos con la nota de negocio responsable.  

Y como todo cambio necesita su guinda, hemos cambiado nuestra imagen con un nuevo logotipo que nos identificará a partir de ahora.

Som Vector5 i volem compartir amb tu que ens hem refundat @vector_5

Vector5 | excel·lència i sostenibilitat neixem el 2012 i ara ens hem repensat, estructurant una nova estratègia, forma jurídica, imatge gràfica, i creixent en equip, però mantenint el mateix estil i qualitat, i amb la voluntat de seguir sent pioners i referents.

Foto: Marc Brugueras

Sis anys després de néixer, Vector5 ens hem repensat. Ens fa il·lusió poder compartir quatre idees ben comptades.

Tenim un propòsit: un món sostenible. Seguim treballant per unes organitzacions més compromeses i més responsables socialment. Hem reescrit la nostra missió i ara diem que avancem amb les organitzacions cap a l’excel·lència social. Però a més, hem sentit que teníem un propòsit superior que havia de prendre forma, allò que es troba al darrere de tot el que fem, que ens inspira i ens motiva: un món sostenible. Per això, potser som la primera empresa que té els ODS en els seus Estatuts.

Som economia social. L’SL s’ha reconvertit en cooperativa per ser més conseqüents amb els principis de funcionament que sempre hem tingut. Ho hem volgut fer ara per aprofitar el creixement que abordem i integrar noves persones amb la nova fórmula jurídica. Treballem per a tota mena d’organitzacions; ens trobem còmodes reforçant els valors cooperatius i l’estil col·laboratiu que ens identifiquen. Essent una organització basada en el talent, ens calia fer evident el major pes de les persones davant el capital.

Tenim models per compartir. Quan parlem de Responsabilitat social, d’Excel·lència social, de Territori Socialment Responsable, d’Economia social, de Governança democràtica, i tantes altres coses, sabeu que no són expressions buides marquetinianes. Al darrere hi tenim models de gestió concebuts per ajudar a acompanyar les organitzacions com un procés de millora cap a l’excel·lència. En alguns enfocaments hem estat pioners i referents i ara volem fer un salt donant-los més volada i incorporant noves eines i models.

De la gestió de l’RSE a la gestió responsable. Per acompanyar-vos en el repte de la vostra excel·lència social podem fer dues coses. Acompanyar-vos en la implantació de productes de gestió de l’RSE (memòries, codis ètics…) o acompanyar-vos a gestionar la vostra empresa de manera socialment responsable amb productes de gestió empresarial que recullin un enfocament socialment responsable, com quadre de comandament integral, EFQM, canvas…, tots ells amb la nota de negoci responsable.

I com que tot canvi necessita la seva cirereta, hem canviat la nostra imatge amb un nou logotip que ens identificarà a partir d’ara.

[ARTÍCULO] La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social

Una empresa es un sistema, todo está relacionado. Los resultados dependen de una cadena de inductores y de una combinación de activos materiales e intangibles. Las empresas excelentes saben crear disponibilidad de sus activos por medio de la organización y del liderazgo. Pero la empresa, al mismo tiempo, también forma parte de sistemas más amplios, entre los cuales el mercado y la sociedad, con una serie de grupos de interés con los que se interrelaciona.

Algunas empresas han alcanzado la excelencia en el contexto de su actividad empresarial, en los procesos de gestión que les resultan conocidos. Pero las empresas tienen unas responsabilidades no sólo ante los clientes o ante las leyes sino que cada vez más van asumiendo que también tienen unas responsabilidades ante la sociedad, ante stakeholders diversos que presentan intereses legítimos. Y no todas las empresas que habían sobresalido en lo conocido han dado el salto que se deriva de aceptar que la licencia social para operar requiere conquistar nuevas legitimidades, requiere comprender el contexto cambiante de sostenibilidad para la actividad corporativa.

La responsabilidad social es la responsabilidad que asume una empresa u organización ante la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente. Metodológicamente, la RSE parte de la formulación de un compromiso ético orientado a la creación de valor sostenible en todos los vectores de impacto de la organización y se gestiona como un proceso de mejora continua que debe permitir tomar conciencia del contexto de sostenibilidad mediante la identificación de los temas relevantes y del diálogo con los grupos de interés, así como rendir cuentas. En su máxima expresión, y más conectada con el sentido estratégico, pretende desarrollar un modelo de empresa con una excelencia social que le permita crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez.

La eficiencia social

Uno de los factores de excelencia organizacional es la eficiencia, la obtención de resultados utilizando el mínimo de esfuerzo, más productos con menos factores de producción. El sentido habitual de eficiencia se refiere al sistema de la propia organización, y desatiende las externalidades, las consecuencias en el entorno, sean emisiones de gases tóxicos a la atmósfera o dificultades de las familias para llevar una vida saludable.

Hemos construido una sociedad con organizaciones funcionales, especializadas. Así, unas crean riqueza, unas administran el bien común, unas reivindican derechos... Igualmente, si observamos las organizaciones sociales: unas trabajan por la igualdad, otras por la ecología, otras por la cultura. La especialización es positiva para profundizar en una misión pero a la vez puede conllevar que la limitación de su orientación no permita atender otras demandas de la sociedad. Que la misión de una empresa sea fabricar mesas no impide que pueda contratar personas de colectivos con dificultades. Que la misión de una organización sea proteger los bosques no impide que su órgano de gobierno sea paritario. Una cosa es la misión y la otra cosa son los criterios de gestión.

La responsabilidad social no es una suma de buenas prácticas. A menudo se confunde la RSE con sus buenas prácticas. La RSE es un estilo de gestión, que afecta a toda la organización de arriba a bajo y de un extremo al otro, y que finalmente se manifestará en forma de buenas prácticas. La dificultad es pasar de una aproximación basada en la mera adición de buenas prácticas en un modelo integral e integrado, que parta de la ética y genere sostenibilidad. La RSE justamente da respuesta a la complejidad que supone el cambio y la necesidad de incorporarlo desde una lógica empresarial.

Complejidad

Ciertamente es más complejo. Es más fácil defender que tienes una misión, alinear todos los objetivos y no distraerse con nada más. Pero la sociedad es cada vez más compleja, tanto fuera como dentro de las mismas organizaciones. Algunas organizaciones optan por soslayar la complejidad: no saben cómo integrarla en la gestión, les genera un dolor de cabeza y, en aras de la simplicidad, la obvian. No hacer el esfuerzo de integrar la complejidad aleja la empresa del mundo real y por otro lado, la lleva a crear un valor ficticio ya que puede estar creando valor en una dimensión y destruyendo en otra a partir de externalidades e impactos negativos. Hoy ya podemos afirmar que la ineficiencia social es una nueva forma de mediocridad empresarial.

Pensar que una empresa sólo debe generar riqueza porque es lo que sabe hacer bien, y que lo hará al precio que sea, aunque deje un rastro de impactos negativos en materias sociales, laborales, ambientales, y que detrás ya vendrán los gobiernos y las ONL para corregir las disfunciones es un planteamiento absolutamente ineficiente. Es más, en un momento en que el sector privado ha ido acumulando un poder real mucho mayor que el sector público, este funcionamiento ya no sólo es ineficiente sino que también es inviable porque nunca se podrán llegar a abordar las externalidades negativas del conjunto de la actividad productiva global.

La eficiencia también puede abordarse desde una visión del sistema más amplio, la sociedad. Si cada organización hace muy bien su trabajo cumpliendo con su misión pero, además, también incorpora criterios de funcionamiento que permitan abordar retos de la sociedad, tanto internalizando los impactos de la propia actividad empresarial como contribuyendo a resolver necesidades e inquietudes significativas, abordaremos la eficiencia social y la sociedad evolucionará con celeridad hacia mejores cotas de progreso. Esta es la responsabilidad de las empresas y las organizaciones ante la sociedad. Y esta es la visión sistémica que nos permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.

Crear la máxima eficacia social  -no sólo corporativa- viene a compensar la gran especialización de las empresas. El Renacimiento aportó una visión holística del ser humano y de las artes, que luego se difuminó con la Ilustración y con el racionalismo. En la nueva era, bajo una nueva conciencia emergente, las organizaciones, sin renunciar a su especialización funcional, pueden desarrollar un nuevo humanismo a partir de una comprensión de su papel corporativo en el contexto social. Vamos hacia un entorno de inteligencia distribuida, de toma de decisiones en múltiples nodos, y una ética incorporada en cada uno de estos nodos a partir de modelos de asunción y gestión de la responsabilidad social.

La RSE nos aporta la metodología para gestionar la relación ética y sostenible de la empresa con el entorno. La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social, de fijar la mirada en los procesos conocidos a explorar nuevas miradas, nuevas demandas, nuevos retos, sobre áreas no tradicionales de la gestión empresarial. Ser excelente es sobresalir, tener un nivel máximo de compromiso y resultados. Mostrar excelencia para con la sociedad es aceptar el reto de la responsabilidad para con los grupos de interés y buscar los máximos resultados de valor compartido a partir de unas convicciones sólidas, unos procesos de RSE estructurados y un liderazgo ético con determinación.

Josep Maria Canyelles. abril 2018

[ARTICLE] L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa a l’excel·lència social

Una empresa és un sistema, tot està relacionat. Els resultats depenen d’una cadena d’inductors i d’una combinació d’actius materials i intangibles. Les empreses excel·lents saben crear disponibilitat dels seus actius per mitjà de l’organització i del lideratge. Però l’empresa, alhora, també forma part de sistemes més amplis, entre els quals el mercat i la societat, amb tot un seguit de grups d’interès amb els quals s’interrelaciona.

Algunes empreses han assolit l’excel·lència en el context de la seva activitat empresarial, en els processos de gestió que els resulten coneguts. Però les empreses tenen unes responsabilitats no solament davant els clients o davant les lleis sinó que cada cop més van assumint que també tenen unes responsabilitats davant la societat, davant stakeholders diversos que presenten interessos legítims. I no totes les empreses que havien excel·lit en allò conegut han fet el salt que es deriva d’acceptar que la llicència social per operar requereix conquerir noves legitimitats, requereix comprendre el context canviant de sostenibilitat per a l’activitat corporativa.

La responsabilitat rocial és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la coresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. Metodològicament, l’RSE parteix de la formulació d’un compromís ètic orientat a la creació de valor sostenible en tots els vectors d’impacte de l’organització i es gestiona com un procés de millora contínua que ha de permetre prendre consciència del context de sostenibilitat per mitjà de la identificació dels temes rellevants i del diàleg amb els grups d’interès, com també rendir comptes. En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén desenvolupar un model d’empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora.

L’eficiència social

Un dels factors d’excel·lència organitzacional és l’eficiència, l’obtenció de resultats utilitzant el mínim d’esforç, més productes amb menys factors de producció. El sentit habitual d’eficiència es refereix al sistema de la pròpia organització, i desatén les externalitats, les conseqüències en l’entorn, siguin emissions de gasos tòxics a l’atmosfera o dificultats de les famílies per portar una vida saludable.

Hem construït una societat amb organitzacions funcionals, especialitzades. Així, unes creen riquesa, unes administren el bé comú, unes reivindiquen drets… I si observem les organitzacions socials: unes treballen per la igualtat, altres per l’ecologia, altres per la cultura. L’especialització és positiva per aprofundir en una missió però alhora pot comportar que la limitació de la seva orientació no permeti atendre altres demandes de la societat. Que la missió d’una empresa sigui fabricar taules no impedeix que pugui contractar persones de col·lectius amb dificultats. Que la missió d’una organització sigui protegir els boscos no impedeix que el seu òrgan de govern sigui paritari. Una cosa és la missió i l’altra cosa són els criteris de gestió.

La responsabilitat social no és una suma de bones pràctiques. Sovint es confon l’RSE amb les seves bones pràctiques. L’RSE és un estil de gestió, que afecta tota l’organització de dalt a baixa i d’un extrem a l’altre, i que finalment es manifestarà en forma de bones pràctiques. La dificultat és passar d’una aproximació basada en la mera addició de bones pràctiques a un model integral i integrat, que parteixi de l’ètica i generi sostenibilitat. L’RSE justament dona resposta a la complexitat que suposa el canvi i la necessitat d’incorporar-lo des de lògica empresarial.

Complexitat

Certament és més complex. És més fàcil defensar que tens una missió, alinear-hi tots els objectius i no distreure’s amb res més. Però la societat és cada cop més complexa, tant fora com també dins les mateixes organitzacions. Algunes organitzacions opten per defugir la complexitat: no saben com integrar-la en la gestió, els genera un maldecap i, en ares de la simplicitat, l’obvien. No fer l’esforç d’integrar la complexitat allunya l’empresa del món real i d’altra banda, la porta a crear un valor fictici ja que pot estar creant valor en una dimensió i destruint-ne en una altra a partir d’externalitats i impactes negatius. Avui ja podem afirmar que la ineficiència social és una nova forma de mediocritat empresarial.

Pensar que una empresa sols ha de generar riquesa perquè és allò que sap fer bé, i que ho ha de fer al preu que sigui, encara que deixi un rastre d’impactes negatius en matèries socials, laborals, ambientals, i que darrere ja vindran els governs i les ONL per corregir les disfuncions és un plantejament absolutament ineficient. És més, en un moment en que el sector privat ha anat acumulant un poder real molt més gran que el sector públic, aquest funcionament ja no sols és ineficient sinó que també és inviable perquè mai es podran arribar a abordar les externalitats negatives del conjunt de l’activitat productiva global.

L’eficiència també pot abordar-se des d’una visió del sistema més ampli, la societat. Si cada organització fa molt bé la seva feina acomplint amb la seva missió però, a més, també incorpora criteris de funcionament que permetin abordar reptes de la societat, tant internalitzant els impactes de la pròpia activitat empresarial com contribuint a resoldre necessitats i inquietuds significatives, abordarem l’eficiència social i la societat evolucionarà amb celeritat cap a millors cotes de progrés. Aquesta és la responsabilitat de les empreses i les organitzacions davant la societat. I aquesta és la visió sistèmica que ens permet avançar vers un Territori Socialment Responsable.

Crear la màxima eficàcia social -no sols corporativa- ve a compensar la gran especialització de les empreses. El Renaixement va aportar una visió holística de l’ésser humà i de les arts, que després es va difuminar amb la Il·lustració i amb el racionalisme. En la nova era, sota una nova consciència emergent, les organitzacions, sense renunciar a la seva especialització funcional, poden desenvolupar un nou humanisme a partir d’una comprensió del seu paper corporatiu en el context social. Anem cap un entorn d’intel·ligència distribuïda, de presa de decisions en múltiples nodes, i una ètica incorporada en cadascun d’aquests nodes a partir de models d’assumpció i gestió de la responsabilitat social.

L’RSE ens aporta la metodologia per gestionar la relació ètica i sostenible de l’empresa amb l’entorn. L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa a l’excel·lència social, de fixar la mirada en els processos coneguts a explorar noves mirades, noves demandes, nous reptes, sobre àrees no tradicionals de la gestió empresarial. Ser excel·lent és sobresortir, tenir un nivell màxim de compromís i resultats. Mostrar excel·lència envers la societat és acceptar el repte de la responsabilitat envers els grups d’interès i cercar els màxims resultats de valor compartit a partir d’unes conviccions sòlides, uns processos d’RSE estructurats i un lideratge ètic amb determinació.

Josep Maria Canyelles. Abril 2018

La economía circular, de moda a prioridad medioambiental

• La revista digital "Barcelona es moda" aborda la economía circular en el apartado de tendencias empresariales.
• Entrevista a Josep Maria Canyelles, experto en Responsabilidad Social Empresarial y socio de Vector5, y Juan Alfaro, del Club de Excelencia en Sostenibilidad.

EmpresasTendencias
27 junio, 2018

Bolso de la marca Sylvia Calvo BCN / Fotógrafo: Joan Subirats / Sylvia Calvo BCN

Empresas del sector textil apuestan por reciclar y reutilizar productos, materiales y recursos para ser más competitivas, aportar beneficios sociales y medioambientales, y generar nuevos puestos de trabajo

La economía circular está en boca de todos. El nuevo modelo productivo, que busca dar más de un uso tanto a los bienes como a los residuos, se implanta de manera progresiva y pronto será el modelo. Juan Alfaro, secretario general del Club de Excelencia en Sostenibilidad, considera imprescindible pasar del actual modelo económico basado en “coger, hacer y rechazar” a la reutilización de productos, materiales y recursos conservando en todo momento su valor y utilidad, y persiguiendo la máxima calidad en el proceso. “En la economía circular el énfasis pasa de la propiedad al uso, y los productos se reutilizan, lo que evita que vayan al vertedero y se favorece la eficiencia, la reducción de residuos y la promoción del uso de energías renovables”, explica Alfaro. En España, más de la mitad de los residuos que se generas acaban en vertederos, cifra muy superior a la media de la Unión Europea, que es del 31%.

Según Josep Maria Canyelles, experto en responsabilidad social y socio fundador de la consultora Vector5, especializada en responsabilidad social corporativa, “el sector textil es de los que genera más residuos y, por lo tanto, la economía circular es de una necesidad absoluta en un momento en el que las grandes empresas han optado por la estrategia fast fashion“. Aunque en algún momento determinadas compañías han incorporado el concepto de economía circular –en una colección en concreto o cuando facilitan la recogida de ropa de segunda mano en sus establecimientos, por ejemplo-, para Canyelles “estas iniciativas son importantes, pero no afectan al modelo de negocio, y lo que tiene mucho valor es que algunas pequeñas empresas o aquellas más innovadoras se diferencien apostando por un modelo de negocio que tenga muy presente la sostenibilidad ambiental, y en especial el concepto de economía circular”. Alfaro añade la necesidad que este cambio de modelo vaya acompañado de una mayor concienciación del consumidor.


Alargar la vida de los productos

Los expertos destacan la importancia de apostar por la innovación. “Es necesario investigar diferentes tipos de tejidos que puedan incorporar fibras que sean derivados de polímeros, de botellas de plástico, de café… de productos muy diversos para poder incorporar material reciclado en una pieza de vestir, como ya están haciendo algunas firmas como Ecoalf, entre otras”, explica Canyelles.

Tanto Alfaro como Canyelles son de la opinión de que hace falta generar alianzas entre empresas y universidades para dar un salto adelante. “Es importante crear clústeres que permitan desarrollar planteamientos avanzados para ir más allá de la idea de recoger, reutilizar y reciclar, y apostar por la investigación para descubrir nuevas maneras de fabricar productos que sean más fáciles de reutilizar, y que en el proceso de reciclaje no se pierda calidad y sea posible alargar el ciclo de vida de un producto”, remarca el fundador de la consultora Vector5, quién subraya: “Es necesario investigar en nueva materias y crear nuevos ciclos virtuosos más largos”.

A pesar de que no hay una plena concienciación, y muchas empresas prefieren optar por la vía fácil y no cambiar su manera de producir, los expertos consideran que es ahora cuando las entidades, las empresas y los emprendedores tienen que saber aprovechar las ventajas de la economía circular para ser más competitivos, aportar beneficios sociales y medioambientales, y generar nuevos puestos de trabajo. “Por ejemplo, las entidades sociales que han optado por apostar por el modelo de recuperar piezas de ropa han generado muchos lugares de trabajo para colectivos con dificultades de inserción, lo que tiene un doble valor: ambiental y social”, concluye Josep Maria Canyelles.


El textil se implica

Sylvia Calvo BCN, o como llevar un residuo a la pasarela

“Mi primer contacto con la moda sostenible fue en Biocultura, donde me impresionó todo lo que comportaba el fast fashion, y una de las ideas que más me quedó fue que el tejido más sostenible es aquel que ya existe”, explica Sylvia Calvo. A partir de aquí, la diseñadora barcelonesa empezó a fijarse en todo lo que se podría reciclar “y como mi familia se dedica al transporte marítimo, topécon una carga de sacos de café y pensé qué podía hacer con aquellos residuos para darles una vida más larga”.

Los sacos de café se confeccionan con yute, una fibra natural biodegradable y de cultivo ecológico, y –de la misma manera que las bolsas de plástico- suelen ser de un solo uso “porque van marcados con el nombre de la empresa del café, el importador, la referencia… y esto hace que no puedan volverse a utilizar o, como máximo, se les da la vuelta y se les da dos usos”, explica Calvo desde su tienda-taller de Castelldefels.

Con un material de calidad, y buena mano con la aguja y las tijeras, Calvo no se lo pensó dos veces y empezó a hacer pruebas para dar una segunda vida a los sacos de café. “Aunque podía hacer productos sencillos, como bolsas o cojines, mi reto era conseguir llevar un residuo a la pasarela, y lo he conseguido”.

Actualmente, con su marca Sylvia Calvo BCN de moda ecológica y ética, ha desfilado en la Eco Fashion Week Australia y volverá a hacerlo el próximo mes de noviembre. Así mismo, su documental que explica todo el proceso de transformación de los sacos de café, desde que llegan con el café hasta que el vestido sale a la pasarela, ha estado seleccionado para el Fashion Film Festival de La Jolla, en California, que se celebra del 19 al 21 de julio.

Sylvia Calvo fue una de las fundadoras de la asociación Moda Sostenible Barcelona, que busca promover la creación, producción, venta y uso de moda sostenible para acercarla al gran público, y es miembro de la Comisión de Economía Circular de Pimec, que promueve la economía circular entre les pymes catalanas, especialmente las del sector textil.


Axioma Solucions, ahorro en el quirófano

Axioma Solucions, empresa que pertenece a MútuaTerrassa, utiliza un tejido quirúrgico de poliéster que tiene una vida útil de 75 ciclos de lavado y esterilización, lo que representa un ahorro económico y para el medioambiente, ya que es entre 3 y 6 veces más sostenible que los productos de un solo uso. Este producto se comercializa con la marca Steripak, propiedad de Axioma Solucions.

“En 2009 surgió una nueva normativa que no permitía que el tejido quirúrgico (la ropa que se utiliza durante las intervenciones) fuera de algodón y aparecieron en el mercado productos de un solo uso”, explica Ignasi Canal, director de Axioma Solucions. Consciente de la necesidad de preservar el medioambiente, MútuaTerrassa decidió desarrollar –conjuntamente con la empresa textil catalana Sedatex– un tejido quirúrgico reutilizable y creó piezas de poliéster que lava, desinfecta, esteriliza y devuelve a los bloques quirúrgicos para que vuelvan a utilizarse. “Cada pieza lleva un chip de radiofrecuencia que nos indica cuantos procesos ha realizado y de esta manera podemos saber cuándo es necesario retirarla. Además, una empresa se encarga de triturar las piezas de ropa que damos de baja para hacer otros productos como suelas de zapatos, fundas de sillas, etc.”, añade Canal.

El impacto medioambiental de esta iniciativa es notable. En las intervenciones quirúrgicas donde se utiliza ropa de un solo uso se generan 2,5 kg de residuos, mientras que si se utiliza Steripak se generan 0,7 kg (que provienen de las bolsas de plástico que tienen de proteger los tejidos). “Teniendo en cuenta un volumen de 4.000.000 de intervenciones quirúrgicas anuales, el ahorro en generación de residuos es considerable, de más del 70%”, concluye Canal.


Ecoalf, pionera en el uso de residuos en el textil

Ecoalf es una compañía que nace con la voluntad de ser una alternativa al fast fashion y utiliza diferentes residuos –como redes de pesca, botellas PET, neumáticos en desuso e incluso posos del café– como materia primera para sus tejidos. “Ecoalf surge el año 2009 ante mi frustración por el uso excesivo de recursos naturales que tiene lugar en el mundo y la cantidad de residuos producidos por los países industrializados”, explica Javier Goyeneche, presidente y fundador de Ecoalf, quien añade: “El objetivo era fabricar la primera generación de productos de moda realizados con materiales reciclados con la misma calidad, diseño y propiedades técnicas que los mejores productos no reciclados. Queremos demostrar que no es necesario continuar abusando de los recursos naturales del planeta de una manera indiscriminada”.

Ecoalf, que comercializa sus productos en tiendas multimarca, ha sido la primera y única marca de moda de España en ser reconocida por su compromiso con la gente y el planeta con el certificado B Corp™, un movimiento global de persones que utilizan las empresas como una fuerza regeneradora para la sociedad. “Las empresas con certificado B Corp™ son reconocidas no por ser las mejores empresas del mundo, sino las mejores para el mundo”, concluye Javier Goyeneche.

Según datos del Laboratorio de Ecoinnovación, con esta propuesta de valor Ecoalf está reduciendo un 27% el consumo de recursos naturales y un 28% les emisiones de gases de efecto invernáculo.


Skunkfunk, una apuesta para el slow fashion y el reciclaje

Mikel Feijoo Elzo, quién fundó Skunkfunk a finales de la década de los noventa en el País Basco, considera que la sostenibilidad es un valor que tiene que integrarse en toda la actividad de una empresa y de una marca, y el año 2003 empezó a ponerla en práctica. “No hay suficientes recursos para hacer frente a la manera de producir y consumir actual; es pura matemática. En Skunkfunk defendemos el diseño y hacemos slow fashion“. Actualmente es la única empresa de moda certificada GOTS en España y la primera marca textil en conseguir la certificación Fairtrade en nuestro país.

En Skunkfunk utilizan fibras de bajo impacto ambiental y utilizan algodón reciclado en su producción, un algodón creado a partir de los restos de tejido sobrante después de cortar los patrones en el proceso de preproducción.

Además, desde 2016 Skunkfunk reutiliza el 56% de las cajas de cartón procedentes de los envíos, utiliza bolsas de bioplástico biodegradable, papel reciclado y papel de fuentes sostenibles. A la vez, repara las piezas y accesorios para alargar la vida útil, “son piezas con un gran potencial que de otra manera acabarían como residuo textil en los centros de recogida”, apuntan desde la marca, y asociados con Koopera, una iniciativa vasca, recoge piezas de ropa usadas para que tengan una segunda vida.

La firma también organiza encuentros donde la clientela puede intercambiar piezas de Skunkfunk que ya no utiliza, y tiene un firme compromiso para reducir la huella de carbono. Por este motivo, transporta el 100% de su producción por mar, y sus oficinas centrales y tiendas en España solo utilizan energía renovable.

Actualmente, la firma cuenta con tres tiendas en Barcelona situadas en Ciutat Vella -calle Ferran, 19 y ronda Sant Pere, 31- y en Gràcia –calle Verdi, 14.

L’economia circular, de moda a prioritat mediambiental

• La revista digital "Barcelona és moda" aborda l'economia circular a l'apartat de tendències empresarials.
• Entrevista Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Empresarial i soci de Vector5, i Juan Alfaro, del Club d’Excel·lència en Sostenibilitat.
 

EmpresesTendències
27 juny, 2018

Bossa de la marca Sylvia Calvo BCN / Fotògraf: Joan Subirats / Sylvia Calvo BCN

Empreses del sector tèxtil aposten per reciclar i reutilitzar productes, materials i recursos per ser més competitives, aportar beneficis socials i mediambientals, i generar nous llocs de treball

L’economia circular està en boca de tots. El nou model productiu, que busca donar més d’un ús tant als béns com als residus, s’implanta de manera progressiva i aviat serà el model. Juan Alfaro, secretari general del Club d’Excel·lència en Sostenibilitat, considera imprescindible passar de l’actual model econòmic basat en “agafar, fer i rebutjar” a la reutilització de productes, materials i recursos conservant en tot moment el seu valor i utilitat, i perseguint la màxima qualitat en el procés. “A l’economia circular l’èmfasi passa de la propietat a l’ús, i els productes es reutilitzen, el que evita que vagin a l’abocador i s’afavoreix l’eficiència, la reducció de residus i la promoció de l’ús d’energies renovables”, explica Alfaro. A Espanya, més de la meitat dels residus que es generen acaben en abocadors, xifra molt superior a la mitjana de la Unió Europea, que és del 31%.

Segons Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social i soci fundador de la consultora Vector5, especialitzada en responsabilitat social corporativa, “el sector tèxtil és dels que genera més residus i, per tant, l’economia circular és una necessitat absoluta en un moment en el qual les grans empreses han optat per l’estratègia del fast fashion“. Encara que en algun moment determinades companyies han incorporat el concepte d’economia circular –en una col·lecció en concret o quan faciliten la recollida de roba de segona mà als seus establiments, per exemple-, per a Canyelles “aquestes iniciatives són

importants, però no afecten el model de negoci, i el que té molt valor és que algunes petites empreses o aquelles més innovadores es diferenciïn apostant per un model de negoci que tingui molt present la sostenibilitat ambiental, i en especial el concepte d’economia circular”. Alfaro afegeix la necessitat que aquest canvi de model vagi acompanyat d’una major conscienciació del consumidor.

Allargar la vida dels productes

Els experts destaquen la importància d’apostar per la innovació. “Cal investigar diferents tipus de teixits que puguin incorporar fibres que siguin derivats de polímers, d’ampolles de plàstic, de cafè… de productes molt diversos per poder incorporar material reciclat en una peça de vestir, com ja estan fent algunes firmes com Ecoalf, entre altres”, explica Canyelles.

Tant Alfaro com Canyelles són del parer que cal generar aliances entre empreses i universitats per fer un salt endavant. “És important crear clústers que permetin desenvolupar plantejaments avançats per sortir de la idea de recollir, reutilitzar i reciclar, i apostar per la investigació per descobrir noves maneres de fabricar productes que siguin més fàcils de reutilitzar, i que en el procés de reciclatge no es perdi qualitat i sigui possible allargar el cicle de vida d’un producte”, remarca el fundador de la consultora Vector5, qui subratlla: “Cal investigar en noves matèries i crear nous cicles virtuosos més llargs”.

Malgrat que no hi ha una plena conscienciació, i moltes empreses prefereixen optar per la via fàcil i no canviar la seva manera de produir, els experts consideren que és ara quan les entitats, les empreses i els emprenedors han de saber aprofitar els avantatges de l’economia circular per ser més competitius, aportar beneficis socials i mediambientals, i generar nous llocs de treball. “Per exemple, les entitats socials que han optat per apostar pel model de recuperar peces de roba han generat molts llocs de treball per a col·lectius amb dificultats d’inserció, el que té un doble valor: ambiental i social”, conclou Josep Maria Canyelles.


El tèxtil s’implica

Sylvia Calvo BCN, o com portar un residu a la passarel·la

“El meu primer contacte amb la moda sostenible va ser a Biocultura, on em va impressionar tot el que comportava el fast fashion, i una de les idees que més em va quedar va ser que el teixit més sostenible és aquell que ja existeix”, explica Sylvia Calvo. A partir d’aquí, la dissenyadora barcelonina va començar a fixar-se en tot el que es podria reciclar “i com que la meva família es dedica al transport marítim, vaig topar amb una càrrega de sacs de cafè i vaig pensar què podia fer amb aquells residus per donar-los una vida més llarga”.

Els sacs de cafè es confeccionen amb jute, una fibra natural biodegradable i de cultiu ecològic, i –de la mateixa manera que les bosses de plàstic- solen ser d’un sol ús “perquè van marcats amb el nom de l’empresa del cafè, l’importador, la referència… i això fa que no es puguin tornar a utilitzar o, com a màxim, se’ls dona la volta i se’n fan dos usos”, explica Calvo des de la seva botiga-taller de Castelldefels.

Amb material de qualitat, i bona mà amb l’agulla i les tisores, Calvo no s’ho va pensar dues vegades i va començar a fer proves per donar una segona vida als sacs de cafè. “Encara que podia fer productes senzills, com bosses o coixins, el meu repte era aconseguir portar un residu a la passarel·la, i ho he aconseguit”.

Avui, amb la seva marca Sylvia Calvo BCN de moda ecològica i ètica, ha desfilat a l’Eco Fashion Week Australia i tornarà a fer-ho el pròxim mes de novembre. A la vegada, el seu documental que explica tot el procés de transformació dels sacs de cafè, des que arriben amb el cafè fins que el vestit surt a la passarel·la, ha estat seleccionat per al Fashion Film Festival de La Jolla, a Califòrnia, que se celebra del 19 al 21 de juliol.

Sylvia Calvo va ser una de les fundadores de l’associació Moda Sostenible Barcelona, que busca promoure la creació, producció, venda i ús de moda sostenible per apropar-la al gran públic, i és membre de la Comissió d’Economia Circular de Pimec, que promou l’economia circular entre les pimes catalanes, especialment del sector textil.


Axioma Solucions, estalvi al quiròfan

Axioma Solucions, empresa que pertany a MútuaTerrassa, utilitza un teixit quirúrgic de polièster que té una vida útil de 75 cicles de rentat i esterilització, el que representa un estalvi econòmic i per al medi ambient, ja que és entre 3 i 6 vegades més sostenible que els productes d’un sol ús. Aquest producte es comercialitza amb la marca Steripak, propietat d’Axioma Solucions.

“El 2009 va sorgir una nova normativa que no permetia que el teixit quirúrgic (la roba que es fa servir durant les intervencions) fos de cotó i van aparèixer al mercat productes d’un sol ús”, explica Ignasi Canal, director d’Axioma Solucions. Conscient de la necessitat de preservar el medi ambient, MútuaTerrassa va decidir desenvolupar –conjuntament amb l’empresa tèxtil catalana Sedatex– un teixit quirúrgic reutilitzable i va crear peces de polièster que renta, desinfecta, esterilitza i retorna als blocs quirúrgics perquè es tornin a utilitzar. “Cada peça porta un xip de radiofreqüència que ens indica quants processos ha realitzat i d’aquesta manera podem saber quan cal retirar-la. A més, una empresa s’encarrega de triturar les peces de roba que donem de baixa per fer altres productes com soles de sabates, fundes de cadira, etc.”, afegeix Canal.

L’impacte mediambiental d’aquesta iniciativa és notable. En les intervencions quirúrgiques on s’utilitza roba d’un sol ús es generen 2,5 kg de residus, mentre que si es fa servir Steripak se’n generen 0,7 kg (que provenen de les bosses de plàstic que han de protegir els teixits). “Tenint en compte un volum de 4.000.000 intervencions quirúrgiques anuals, l’estalvi en generació de residus és considerable, de més del 70%”, conclou Canal.


Ecoalf, pionera en l’ús de residus en el tèxtil

Ecoalf és una companyia que neix amb la voluntat de ser una alternativa al fast fashion i utilitza diferents residus –com xarxes de pesca, botelles PET, pneumàtics fora d’ús i fins i tot pòsits del cafè– com a matèria primera per als seus teixits. “Ecoalf sorgeix l’any 2009 davant la meva frustració per l’ús excessiu dels recursos naturals que té lloc al món i la quantitat de residus produïts pels països industrialitzats”, explica Javier Goyeneche, president i fundador d’Ecoalf, qui afegeix: “L’objectiu era fabricar la primera generació de productes de moda realitzats amb materials reciclats amb la mateixa qualitat, disseny i propietats tècniques que els millors productes no reciclats. Volem demostrar que no cal continuar abusant dels recursos naturals del planeta d’una manera indiscriminada”.

Ecoalf, que comercialitza els seus productes en botigues multimarca, ha estat la primera i única marca de moda d’Espanya en ser reconeguda pel seu compromís amb la gent i amb el planeta amb el certificat B Corp™, un moviment global de persones que fan servir les empreses com una força regeneradora per a la societat. “Les empreses amb certificat B Corp™ són reconegudes no per ser les millors companyies del món, sinó les millors per al món”, conclou Javier Goyeneche.

Segons dades del Laboratori d’Ecoinnovació, amb aquesta proposta de valor Ecoalf està reduint un 27% el consum de recursos naturals i un 28% les emissions de gasos d’efecte hivernacle.


Skunkfunk, una aposta per a l’slow fashion i el reciclatge

Mikel Feijoo Elzo, qui va fundar Skunkfunk a finals de la dècada dels noranta al País Basc, considera que la sostenibilitat és un valor que s’ha d’integrar en tota l’activitat d’una empresa i d’una marca, i l’any 2003 va començar a posar-la en pràctica. “No hi ha suficients recursos per fer front a la manera de produir i consumir actual; és pura matemàtica. A Skunkfunk defensem el disseny i fem slow fashion“. Actualment és l’única empresa de moda certificada GOTS a Espanya i la primera marca tèxtil en aconseguir la certificació Fairtrade al nostre país.

A Skunkfunk utilitzen fibres de baix impacte ambiental i fan servir cotó reciclat en la seva producció, un cotó creat a partir de les restes de teixit sobrant després de tallar els patrons en el procés de preproducció.

A més, des del 2016 Skunkfunk reutilitza el 56% de les caixes de cartó procedents dels enviaments, utilitza bosses de bioplàstic biodegradable, paper reciclat i paper de fonts sostenibles. Alhora, repara les peces i accessoris per allargar-ne la vida útil, “són peces amb un gran potencial que d’una altra manera acabarien com a residu tèxtil a les deixalleries”, apunten des de la marca, i en associació amb Koopera, una iniciativa basca, recull peces de roba usades per tal que tinguin una segona vida.

La firma també organitza trobades on la clientela pot intercanviar peces de Skunkfunk que ja no utilitza, i té un ferm compromís per reduir la petjada de carboni. Per aquest motiu, transporta el 100% de la seva producció per mar, i les seves oficines centrals i botigues a Espanya només utilitzen energia renovable.

Actualment, la firma compta amb tres botigues a Barcelona situades a Ciutat Vella -carrer Ferran, 19 i ronda de Sant Pere, 31- i a Gràcia –carrer Verdi, 14.

Font: www.barcelonaesmoda.com/actualitat/leconomia-circular-de-moda-a-prioritat-mediambiental/