4t sector - 4º sector

[ca] Agafo prestada aquesta selecció de tres vídeos sobre el 4t sector del blog de Josep M. Miró

[es] Tomo prestada esta selección de tres vídeos sobre el 4º sector del blog de Josep M. Miró


Pablo Angulo, Innobasque / 4.sektorea - 4ºsector - 4th sector


Garbiñe Henry, Deusto Innovación Social / 4.sektorea - 4ºsector - 4th sector


Ignacio Eguizabal, ALBOAN / 4.sektorea - 4ºsector - 4th sector

Acte de lliurament de Certificats a les Empreses Socialment Responsables

7 de març de 18:30 – 19:00
Convocatòria de Roda de Premsa

7 de març de 19:00 – 22:00
Acte de lliurament de Certificats a les Empreses Socialment Responsables
Sala Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià (IQS)

 (Via Augusta, 390. Barcelona)

En el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013 Eix 4-metodologia Leader i del projecte de cooperació interregional "Gestió Sostenible Rural", finançat pel Ministeri de Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, divuit grups d'acció local de Catalunya, Balears i Aragó impulsen des de l'any 2009 la implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial a les petites i mitjanes empreses que opten a un ajut Leader amb l’objectiu de garantir la seva sostenibilitat i, per extensió, la del mateix territori.

En aquest context, durant els últims exercicis 2010-2011, personal tècnic especialitzat d’aquestes entitats han estat col·laborant activament amb prop de vuitanta empreses dels tres territoris per promoure noves fórmules de gestió econòmica en el medi rural respectuoses amb l'entorn i amb les persones. Finalitzat el procés, és un plaer per a nosaltres certificar el bon treball realitzat per totes aquestes organitzacions que, sens dubte, amb el seu esforç, contribuiran decididament al desenvolupament sostenible dels territoris rurals de Catalunya, Balears i Aragó.

Per aquest motiu, i amb l'objectiu de reconèixer públicament el treball que s’ha realitzat, el proper dimecres dia 7 de març se celebrarà l'acte de reconeixement i lliurament de diplomes a les empreses que han certificat l'ajuda Leader en base a l'aplicació de la Responsabilitat Social Empresarial en aquests últims anys.

El Territori Socialment Responsable del Raval vol una imatge

Unir "Raval" i "Responsable" en una imatge

Entitats del barri del Raval, a Barcelona, treballen des de fa mesos en el projecte "Raval, Territori Socialment Responsable". Volen fer d'aquest barri una comunitat on veïnat, entitats socials, empreses i institucions uneixen forces per millorar l'entorn i la qualitat de vida. Ara, necessiten un logotip per a aquesta iniciativa i convoquen un concurs de disseny.

23/02/2012 - 12:39

Diversos agents socials, econòmics i culturals del Raval ja estan exercint la seva Responsabilitat Social i intenten motivar la resta d'agents amb presència al barri a participar-hi. Ho fan a través del projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural gestionat per la Fundació Tot Raval, que treballa per tal que el barri esdevingui un Territori Socialment Responsable.

Un Territori Socialment Responsable és aquell que, a través del treball i la implicació de les persones i els seus diferents agents socials, empresarials, culturals i comercials promou la millora de l'entorn i la qualitat de vida de les persones que en formen part.
Ara que aquesta iniciativa està prenent forma, es veu la necessitat de que compti amb una imatge amb la qual s'identifiqui. Per això, es convoca un concurs per al disseny del logotip del projecte.

La participació al concurs es considerarà també una acció d'implicació al projecte de responsabilitat social

El logotip de "Raval, Territori Socialment Responsable" vol ser un element simbòlic que caracteritzi tant el barri del Raval com la responsabilitat que desenvolupen els diferents agents que el composen: veïnat, entitats socials, empreses, comerços i institucions culturals.

El concurs s'adreça a alumnes que estiguin estudiant a les escoles de disseny del Raval, i a dissenyadors/ores del barri a títol individual. El logotip hauria d'incorporar el concepte Territori Socialment Responsable i el del barri del Raval, i hauria d'oferir una imatge positiva.
S'hi podran presentar dissenys fins al 16 de març de 2012. Per a més informació, pots consultar les bases del concurs.

La participació al certamen es valorarà com una acció d'implicació en el desenvolupament del projecte de responsabilitat social del barri del Raval.

Font: xarxanet.org Entitat redactora: Ravalnet

Nova edició de la campanya solidària “Una poma per la vida”

El 9 i 10 de març tindrà lloc aquesta iniciativa que la Fundació Esclerosi Múltiple organitza anualment amb la col·laboració dels Supermercats Condis. A continuació t’expliquem com participar-hi.

24/02/2012

Des de fa més de 10 anys, la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) desenvolupa –amb el suport de la cadena de supermercats Condis– la campanya “Una poma per la vida” amb l’objectiu de sensibilitzar entorn la realitat de les persones afectades amb aquesta problemàtica, majoritàriament joves, i les seves famílies.

Els propers dies 9 i 10 de març es posaran a la venda les pomes solidàries a diferents establiments Condis de tot el territori. Cada poma tindrà un preu d’1,50€, que s’abonarà a passar per caixa. Els diners recaptats es destinaran a la recerca en l’esclerosi múltiple.

FEM necessita el suport de més de 500 persones voluntàries que s'encarreguin de demanar la col·laboració als compradors dels establiments Condis.

Com col·laborar

Per tal de vendre les pomes i d’informar de la tasca que l’organització porta a terme per millorar la qualitat de vida de les persones afectades, la FEM necessita el suport de més de 500 persones voluntàries. Si vols col·laborar en la campanya, fes arribar aquesta fitxa de voluntariat emplenada a la fundació i et buscaran un Condis que estigui a prop del teu domicili.

Font: xarxanet.org Entitat redactora: F Pere Tarrés

Es presenta l’InformeCAT 2012, un estudi sobre l’estat de la Llengua Catalana

La primera edició de l’InformeCAT, que tindrà una periodicitat anual, mostra l’estat de salut de la llengua catalana a través d'un recull de dades sobre el seu ús en els diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua.

23/02/2012 

Les principals conclusions que es poden extreure de l’InformeCAT 2012, fet per Plataforma per la Llengua, són que la llengua catalana no és una llengua minoritària sinó mitjana, comparada amb la resta de llengües europees, i que té una bona presència en els diferents àmbits d’ús lingüístic de la societat. La nostra és una llengua vital i en evolució i expansió constant. La parlen prop de 10 milions de persones, i l’entenen gairebé tots els habitants del seu domini lingüístic.

Un àmbit que gaudeix d’una alta presència del català és el de les noves tecnologies i la comunicació web. En aquest sentit, 6 dels 10 webs més visitats del món ja tenen versió en català, i un 60% dels principals webs culturals i empresarials de Catalunya són en català.

Pel que fa als mitjans de comunicació, es calcula que uns 3 milions i mig de telespectadors veuen televisió en català habitualment i que aproximadament 1 milió de persones llegeixen premsa en català. També ens mostra l’InformeCAT que el català està en el lloc 22 de les llengües més traduïdes del món, d’un total de 7.000 llengues que existeixen al planeta.

També es consolida el català com a llengua d’acollida ja que la meitat de la població catalana provinent d’altres països la parla.

Però no tot són bones notícies. L’InformeCAT també evidencía que en alguns àmbits l’ús del català és encara molt baix. Només un 3% de les pel·lícules que es projecten a les sales catalanes es pot visionar en català, ja sigui doblada o subtitulada, només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català i només un 14% de les sentències es dicta en català. També hi ha encara una assignatura pendent amb l’etiquetatge en català, ja que dels 30 productes més venuts a Catalunya només un està etiquetat en català, entre d’altres llengües.

Des de la Plataforma per la Llengua es fa una “crida a la participació activa de la societat civil en el desenvolupament i creixement de la nostra llengua”.

Voleu veure l’espot de la darrera campanya de la Plataforma per la Llengua?
Aqui el teniu, sorprenent i directe.



Font: xarxanet.org
Entitat redactora: Suport Associatiu

Modelo Económico Alternativo

Modelo Económico Alternativo al sistema de mercado capitalista y a la economía planificada. Un modelo económico sostenible.

Christian Felber propone un nuovo modello economico alternativo al capitalismo che mette in evidenza l'ecologia, i diritti umani e le relazioni

Newsletter febrer 2012

Dediquem la newsletter de febrer 2012 a la Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives (RSO).

Si ens referim a ONL, l’organització que gestiona la seva responsabilitat social és aquella que assumeix com a finalitat o principi operatiu crear i maximitzar el valor per als seus grups de interès mitjançant un comportament ètic, receptiu a les inquietuds socials, i corresponsable al servei de la sostenibilitat i del desenvolupament humà. La principal responsabilitat que una ONL té davant la societat és acomplir la seva missió generant impactes sostenibles, però també ha de fer-ho i mostrar-ho a partir d'un funcioament ètic, transparent, sostenible, coherent, i que integri els principis de gestió de l'RSO.

• L'any passat va tenir lloc el primer Marketplace de Catalunya, organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), juntament amb la Generalitat de Catalunya, la Fundació La Caixa, i altres organismes integrats dins el Consell Assessor, com el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, la Creu Roja, i altres. En paral·lel a aquest esdeveniment, algunes entitats socials, i especialment la mateixa FCVS, van decidir entrar de ple en la necessitat de millorar la capacitat de diàleg amb el món empresarial i amb el conjunt de l'entorn. I per això, van entendre que la gestió de la pròpia RSO és un factor clau, no solament de transparència sinó de canvi cultural.

• A la newsletter us recordem que la FCVS us convida a una Jornada formativa en RSO: Escenari 2013, canviem o ens canvien?: La FCVS posa en marxa una jornada formativa sobre RSO, amb l’objectiu de donar eines i estratègies de responsabilitat per tal d’enfortir les entitats de voluntariat. La sessió de Barcelona serà aquest proper dimecres.

• També us hem donat a conèixer que el programa "tRanSparÈncia" aborda l'RS de les Organitzacions No Lucratives El programa  tRanSparÈncia, pioner en el món de gestió de l’RSE en la cadena de proveïment, ha facilitat un espai de trobada, reflexió i formació entre les cinc entitats no lucratives que formen part de la iniciativa.

• Presentem un article de reflexió titulat "Responsabilitat social de les empreses i de les entitats socials: crear confiança i col·laborar":  Per a les entitats socials, ja siguin d'acció social, culturals, o cíviques en general, l’apropament a les empreses ha vingut donat bàsicament per raons de necessitat de finançament en el marc de la filantropia tradicional o de les línies d’esponsorització que porten a terme algunes companyies [...].

• També convidem les entitats no lucratives interessades a gestionar la seva Responsabilitat Social a fer-nos-ho saber. Com a conseqüència de la propera posada en marxa d'un programa de foment de la Responsabilitat Social per a organitzacions no lucratives catalanes, es convida a qui hi pugui estar interessat a posar-se en contacte per mitjà d'aquest formulari per a disposar de més informació. Es contemplen ONL de qualsevol sector i grandària, ja siguin grans o petites, o ja siguin d'àmbits d'intervenció social, cultural, ambiental, comunitari, cooperació internacional... Igualment, l'acció estarà oberta a qualsevol figura jurídica no lucrativa, ja sigui associació, fundació o altres.

Newsletter Febrero 2012

Dedicamos la newsletter de febrero 2012 a la Responsabilidad Social de las Organizaciones No Lucrativas (RSO). Si nos referimos a ONL, la organización que gestiona su responsabilidad social es aquella que asume como finalidad o principio operativo crear y maximizar el valor para a sus grupos de interés mediante un comportamiento ético, receptivo a las inquietudes sociales, y corresponsable al servicio de la sostenibilidad y del desarrollo humano. La principal responsabilidad que una ONL tiene ante la sociedad es cumplir su misión generando impactos sostenibles, pero también debe hacerlo y mostrarlo a partir de un funcioament ético, transparente, sostenible, coherente, y que integre los principios de gestión del RSO.

• El año pasado tuvo lugar el primer Marketplace de Catalunya, organizado por la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS www.voluntaris.cat), junto con la Generalitat de Catalunya (gobierno catalán www.gencat.cat), la Fundación La Caixa, y otros organismos integrados en el Consell Assessor, como el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, la Cruz Roja, y otros. En paralelo a este evento, algunas entidades sociales, y especialmente la misma FCVS, decidieron entrar de lleno en la necesidad de mejorar la capacidad de diálogo con el mundo empresarial y con el conjunto del entorno. Y por eso, entendieron que la gestión de la propia RSO es un factor clave, no sólo de transparencia sino de cambio cultural.

• En la newsletter informamos que la FCVS organizó una Jornada formativa en RSO: Escenario 2013, cambiamos o nos cambian?: La FCVS pone en marcha una jornada formativa sobre RSO, con el objetivo de dar herramientas y estrategias de responsabilidad para de fortalecer las entidades de voluntariado. La sesión de Barcelona ha sido este miércoles y próximamente se harán en otras ciudades catalanas.

• También damos a conocer que el programa "transparencia" aborda la RS de las Organizaciones No Lucrativas El programa tRanSparÈncia, pionero en el mundo de gestión de la RSE en la cadena de abastecimiento, ha facilitado un espacio de encuentro, reflexión y formación entre las cinco entidades no lucrativas que forman parte de la iniciativa.

• Presentamos un artículo de reflexión titulado "Responsabilidad social de las empresas y de las entidades sociales: crear confianza y colaborar": Para las entidades sociales, ya sean de acción social, culturales, o cívicas en general, el acercamiento a las empresas ha venido dado básicamente por razones de necesidad de financiación en el marco de la filantropía tradicional o de las líneas de esponsorización que llevan a cabo algunas compañías [...].

• También invitamos a las entidades no lucrativas interesadas en gestionar su Responsabilidad Social a hacernos saber. Como consecuencia de la próxima puesta en marcha de un programa de fomento de la Responsabilidad Social para organizaciones no lucrativas catalanas, se invita a quien pueda estar interesado en ponerse en contacto por medio de este formulario para disponer de más información. Se contemplan ONL de cualquier sector y tamaño, ya sean grandes o pequeñas, o ya sean de ámbitos de intervención social, cultural, ambiental, comunitario, cooperación internacional ... Igualmente, la acción estará abierta a cualquier figura jurídica no lucrativa, ya sea asociación, fundación u otros.

Responsabilitat social de les empreses i de les entitats socials: crear confiança i col·laborar

Per a les entitats socials, ja siguin d'acció social, culturals, o cíviques en general, l’apropament a les empreses ha vingut donat bàsicament per raons de necessitat de finançament en el marc de la filantropia tradicional o de les línies d’esponsorització que porten a terme algunes companyies.

En els darrers anys s’ha pogut observar com algunes empreses han passat de tenir un caràcter més passiu o receptiu de propostes a un enfocament més proactiu a partir de l’establiment d’un seguit de compromisos amb la comunitat i amb l’entorn.

Al llarg de la primera dècada del segle XXI, la pràctica de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) ha passat a ocupar un lloc preeminent en alguns despatxos de l’alta direcció empresarial, i ha esdevingut un referent—fins i tot en plena crisi!—per a les que tenen un compromís ferm amb la societat.

Aquest nou sentit de la responsabilitat que les empreses adquireixen voluntàriament davant la societat s’ha anat desenvolupant fruit de la consciència creixent de la comunitat, l’evidència de la insostenibilitat de certs models productius, la força dels clients, la pressió d’organitzacions socials i agències públiques…

En un context de canvi permanent en totes les esferes que envolten el món de les organitzacions, aquest enfocament de gestió ha anat guanyant interès, i s’ha elaborat en el cor de certes empreses que han comprès el gran potencial que pot aportar.

Aquest és precisament el fet que més cal ressaltar: aquesta «integració de les preocupacions de la societat en les operacions comercials» s’ha desenvolupat en el cor més estratègic del negoci de certes empreses que han tingut la visió segons el qual el seu futur passava per aquesta especial sensibilitat.

És un nou context en què es fa evident que les pràctiques d’RSE no són cap moda, sinó que s’emmarquen en estratègies d’alt nivell de les corporacions. Avui crear confiança entre les parts ha passat a ser un requeriment, fins al punt que certs condicionants ètics es van integrant en la cadena de proveïment, com anys enrere succeí amb la qualitat.

La cultura de l’RSE

Es diu que l’RSE passa a formar part de la cultura de l’empresa, n’impregna els valors corporatius i l’estil. I, sovint, l’empresa que vol gestionar aquest canvi cultural opta per establir marcs de col·laboració amb entitats no lucratives que li permetin gestionar valors, comprendre inquietuds socials, identificar les millors pràctiques…

Habitualment les entitats escollides han estat les que han tingut més capacitat de "vendre's" sense que aquest posicionament s'hagi de correspondre necessàriament a un millor rendiment social. Però, és aquest fet conseqüència d'una mala pràctica imputable a les empreses? Més aviat ens gosaríem formular una hipòtesi segons la qual són una gran majoria d'entitats les que no han sabut formular una proposta de valor per a l’empresa que els permeti un marc de col·laboració mútua més enllà de la transferència de recursos de l’empresa a l’entitat.

La relació empresa-ONL

Per part de les Organitzacions No Lucratives (ONL) i altres grups d’interès, és necessari comprendre aquest sentit profund i estratègic de l’RSE per a no fer-ne anàlisi limitada en termes solament d’ètica o de pressió de les parts que no seria vàlida per a totes les empreses. En la nova economia, les empreses tenen la necessitat de gestionar els seus actius intangibles, els seus valors corporatius, la reputació de la seva marca, el talent dels seus treballadors, tota la dimensió material que fonamenta cada cop més els processos de creació de valor.

Els temps canvien a gran velocitat. No fa gaires anys plantejar el desenvolupament de models de col·laboració entre empreses i organitzacions del Tercer Sector basades en la creació compartida de valor era considerat genèricament poc menys que un contrasentit. Les empreses només buscaven el benefici econòmic i les organitzacions el bé social, ambiental o cultural. Avui, no obstant això, pràcticament ningú no posa en dubte la necessitat de col·laboració. Les unes i les altres estan cridades a una entesa si volem construir una societat positiva.

El paper de les empreses va més enllà del simple benefici i entén que ha de contribuir al bé social de la comunitat en la qual es troba immersa i, per tant, ha d’atendre les demandes de tots els ‘partprenents’ (no sols accionistes, sinó també equip humà, clientela, proveïdores). Per altra banda, les organitzacions del Tercer Sector necessiten no tan sols diversificar les seves fonts de finançament, sinó també provocar un impacte més gran en la causa en la qual treballen. I avui la manera més efectiva i sostenible de canviar la societat és a partir de les empreses i els mercats.

Així, doncs, amb la llavor plantada per a la superació d’etapes basades en la desconfiança mútua o el mirar cap a l’altra banda, les unes i les altres comencen a buscar-se. I ens podem imaginar un futur proper on les empreses i les ONL més dotades per a la gestió eficient de la seva responsabilitat social puguin obrir canals de participació i col·laboració.

Plantejar reptes, oportunitats, projectes il·lusionants que provoquin impacte en la societat i que permetin a l’empresa sumar-s’hi de moltes maneres. No és proposar la utilització del logotip per un grapat d’euros que l’organització sempre considerarà petit i l’empresa gran. És proposar la involucració de l’empresa en el projecte. Involucració que pot ser en hores de voluntariat dels treballadors, en traspàs de coneixement, en aportació al projecte del que com a empresa saben fer o produir… En definitiva, cal permetre la participació de l’empresa en el projecte com si també fos, en part, seu.

I aquesta implicació, que a curt termini pot significar pocs recursos, a mig termini pot significar una aportació important si valorem no solament els recursos econòmics, que també, sinó si, a més, hi afegim les aportacions de coneixement, experiència, hores professionals etc. Però sobretot, la valoració més important pot ser l’increment de l’impacte que el projecte pot tenir en la societat, gràcies a la capacitat de l’empresa de difondre el projecte entre tots els grups amb qui es relaciona.

Posem l’accent en aquestes oportunitats col·laboradores perquè el sentit que pren la gestió de la Responsabilitat Social de les Organitzacions no lucratives (RSO) va molt vinculat precisament al fet que difícilment es podran abordar processos d’aquest tipus o, més àmpliament, abordar el desafiament de construir Territoris Socialment Responsables, si no es fa des d’un model que superi el concepte de ‘transparència’ i formuli un model de gestió.

Organitzacions responsables

Pel que fa a les organitzacions sense ànim de lucre, percebem el risc que es trobin atrapades entre l’observació del que fan les empreses i el desig de veure-se’n directament afavorides. Tanmateix, la seva exigència ètica envers els altres sectors se li podria girar en contra si no mostra en aquest precís instant una observança rigorosa i fins i tot diríem que avançada d’aquestes pràctiques.

La transparència i la responsabilitat són qualitats a suposar en un sector que es mou des de la no-lucrativitat i amb una orientació en general al bé comú. Una generalització d’aquests valors en el conjunt de la gran quantitat i diversitat d’organitzacions existents, així com una aplicació ferma i decidida per part de les organitzacions que estan en condicions de marcar la línia, en millorarà la legitimitat. En un context en el qual, més enllà de les simpaties i les complicitats, la legitimitat s’ha de conquerir dia a dia per la via de l’acceptació social i la qualitat.

Les entitats sense ànim de lucre no solament no han de considerar l’RS una moda, sinó que n’han d’assumir també certs compromisos. L’RS s’ha de reflexionar, s’ha de gestionar i s’ha de comunicar. Això és el que ciutadans, usuaris, socis, clients, esperem de les organitzacions de qualsevol índole que són aquí i hi volen continuar essent.

Des de les òrbites de l’interès públic (que compartim tercer sector i sector públic!) no podem relegar l’RS a una mera bona pràctica: ben al contrari, cal trobar-hi el valor essencial que té i que es vincula íntimament a l’enfortiment de la comunitat i la construcció del país.

Josep Maria Canyelles
Promotor de Responsabilitat Global · think tank de responsabilitat social
Promotor de collaboratio · iniciativa per als Territoris Socialment Responsables
Soci de Vector5 · excel·lència i sostenibilitat
Assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona
Coordinador de la Comissió d'RS de l'Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció
Col·laborador de diferents universitats

Nota: Publicat a Jornal.cat i en castellà a: Diario Responsable, Expoknews

Dia Internacional de la Llengua Materna: necessitem responsabilitat social!

Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes. Amb aquest apunt en el bloc ens sumem a aquesta celebració, com ja hem fet en altres ocasions anteriorment:
24.2.07 Dia Internacional de la Llengua Materna
23.2.09 Dia Internacional de la Llengua Materna i “Atles de les llengües en perill al Món”
23.2.10 A favor de les llengües nacionals, per la igualtat lingüística

Aquest any, recollim algunes notícies d'actualitat recent que evidencien la necessitat imperiosa d'abordar aquesta matèria des d'una òptica de drets humans, de respecte i tolerància, i també de vinculació amb l'activitat econòmica. La responsabilitat social és un enfocament de gestió excel·lent i molt apropiat per a fer-ho així, incorporant aquests diferents enfocaments.

Aquestes són les notícies que hem recollit. La primera sobre una iniciativa parlamentària per a acabar amb la discriminació:

• Una vegada més, els eurodiputats catalans demanen que s'acabi amb la discriminació del català. Els europarlamentaris d'ICV, CiU i el PSC reivindiquen que els ciutadans pugui parlar en català en qualsevol situació arran dels darrers casos de discriminació lingüística. L'esmena presentada al Parlament Europeu vol ser inclosa en la nova legislació del programa Ciutadania Europea 2013, que té per objectiu enfortir els vincles dels ciutadans amb les institucions i enfortir la identitat europea. La iniciativa demana que l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals sigui 'plenament respectat' en la nova directiva del Consell Europeu sobre la igualtat de tracte pel que fa a religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.

Malauradament no confiem gaire en la via parlamentària, si tenim en compte la lentitud i els retrocessos que estem acostumats a experimentar. La realitat ens mostra que la discriminació és patent dia a dia sense que s'hi posi remei:

• Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català. L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà
• Acomiaden un treballador catalanoparlant d’Ikea en un nou cas de racisme anticatalà. Els casos de racisme anticatalà augmenten davant del silenci i la complicitat de partits com CiU i Esquerra. Ara li ha tocat a un jove de Badalona, Jordi Ros, que ha denunciat que l’han acomiadat d’IKEA arran d’un conflicte lingüístic, en una altra demostració de racisme anticatalà. Aquest jove va ser acomiadat per haver defensat un client al qual un dels guàrdies de seguretat volia obligar a parlar en castellà.
• La Guàrdia Civil intimida un conductor per parlar en català i dur el CAT a la matrícula. 20 de gener de 2012. Els agents el van coaccionar per mirar que els parlés en castellà i posteriorment van amenaçar-lo fins i tot amb dur-lo 'al calabós' si no treia l'adhesiu, que van afirmar que li costaria 'dues multes de 3.500 euros'L'home ha relatat al diari que es dirigia a l'Agullana quan va ser aturat per tres agents de la Guàrdia Civil sense uniforme, per al que ell creia que era un control rutinari. Quan va començar a parlar amb ells, els agents li van exigir que parlés en castellà assegurant que no entenien el català, fins que després d'uns minuts d'insistència a forçar l'home a parlar en català, comenta que els agents "van trobar el que necessitaven per justificar la seva actuació. 
• Sobre la discriminació a la clientela a Cortefiel. 13.2.12. Em demanen l'opinió sobre un nou cas de maltracte a un client per raons lingüístiques. Es tracte d'un treballador d'origen italià a l'establiment de Cortefiel del Portal de l'Àngel de Barcelona. És un cas no solament relacionat amb la Responsabilitat Social sinó de clar incompliment legal, a banda de la prepotència i mala educació davant la clientela. 
• 'En mi autobús no va a subir ningún catalán'. Un xofer d'una empresa d'autocars es va negar a transportar un grup de nens de 13 anys que havien d'anar de Múrcia a Catalunya. Quan va saber qui eren els seus passatgers va dir que es negava que al seu autocar hi pugessin catalans. Van haver d'esperar 2 hores fins que va arribar un altre xofer de la companyia. No se sap que li caigués cap sanció. 
• Casar-se a Reus en castellà és gratis, però en català cal pagar 180 euros. Una noia ha denunciat que si vol casar-se a Reus en català haurà de pagar 180 euros, quantitat que no ha de pagar qui vulgui casar-se en castellà. El problema rau en el fet que el jutge que fa els casaments és estranger i no vol parlar en català, i que si ella es vol casar a l’Ajuntament ha de pagar 180 euros. 
• Un conductor argentí no deixa baixar una dona de 80 anys de l’autobús perquè parlava català. Nou cas de racisme anticatalà, aquesta vegada a Salou. Els fets van tenir lloc la setmana passada en un autocar municipal de la companyia Plana. La víctima és una jubilada i veïna de Salou, Carme C, de 80 anys, que va agafar el transport públic per tornar a casa. Els problemes van arribar quan la Carme es va dirigir en català al xòfer de l’autobús, d’origen argentí, i aquest no la volia entendre. Quan la Carme es va posar al costat del conductor i li va dir que volia baixar a la parada del passeig Marítim, a tocar de casa seva, i el xòfer li va respondre: “No la entiendo, soy argentino.” Llavors la jubilada li va dir: “Doncs jo sóc catalana, aturi’s siusplau”. Llavors el sud-americà es va ofendre perquè la Carme es negava reiteradament a rebaixar-se i parlar en castellà. Després d’uns intercanvis de paraules, el conductor va optar per saltar-se la parada indicada per la catalana i no es va aturar fins al cap de dues més enllà, deixant, d’aquesta manera, una jubilada de 80 anys a més d’un quilòmetre de distància de casa seva.
• Una monja prohibeix fer la comunió en català a un nen de 8 anys. Denuncien que una monja de Sant Cugat va pegar una bufetada a un nen de 8 anys perquè volia fer la comunió en català. La germana va alertar la família que si volien que el nen fes la comunió en català, que anés a un altre lloc.13.04.2011. “En el colegio se hace todo en castellano y quien quiera la comunión en catalán que se vaya a otro sitio”, va alertar una monja del col·legi Pureza de María de Sant Cugat als pares d’un nen de vuit anys que volia fer la comunió en català. Els pares van parlar amb la monja per si el nen podia fer la comunió en llengua catalana, però la monja va respondre que en tot cas podria fer alguna oració en català. La monja, a més a més, va recriminar “el nacionalisme” de la mare, i el fet “d’anteposar la llengua a Jesús”. "Aquí, d’entrada, se’ns planteja un problema de cultura general ja que caldria informar a la 'hermana' que, malgrat li pugui semblar impossible, el castellà no era la llengua de Jesus sinó que ho era l’arameu; i, segurament, en les moltes preocupacions de Jesus no hi figurava la unitat d’Espanya. En el marc d’una institució que ha de transmetre, a part de coneixement, certs valors ètics, el fet que una persona que se suposa educadora tingui aquest tipus de comportament intolerant i fanàtic ha de ser motiu de preocupació, tant de les autoritats educatives (es tracta d’una escola concertada) com de la mateixa comunitat cristiana. S’han malmès les il·lusions d’un nen, s’ha menystingut la seva llengua i la de la seva família i s’ha faltat al respecte a tot un poble. És, simplement, intolerable”. Font: www.cronica.cat
• El titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida critica en varias interlocutorias el uso de la lengua. La consellera de Justicia, Pilar Fernández Bozal, ha enviado una carta al presidente del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, instándole a tomar medidas contra un juez de Lleida que ha criticado en varias interlocutorias el uso del catalán en el ámbito judicial. El juez en cuestión es José María Aristóteles Magán, titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida, quien en los últimos meses ha dictado varias resoluciones polémicas, entre ellas una interlocutoria en la que considera "una falta de respeto y de mínima educación" utilizar la lengua catalana en los juzgados en asuntos que afectan a personas de fuera de la comunidad.
• Condemnat un guàrdia civil per agredir un noi que li va parlar català. Un jutge de Palma ha condemnat un guàrdia civil a pagar una multa de 1.200 euros al jove, Iván Cortés, a qui va agredir a l'aerport de Palma per parlar-li en català. Aquests fets pesen sobre l'agent com una falta de lesions. Els fets van passar el 2009, quan dos agents van parar el noi i el van apallissar a un quartet.
• No la deixen examinar-se en català a la UAB. Una estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona es queixa que no ha pogut examinar-se d'una assignatura en la seva llengua. Segons la jove, la professora de l'assignatura es va negar a passar l'examen en català perquè li resulta més còmode llegir el castellà: Crec que el dret d'examinar-se en català l'hauríem de tenir tots els estudiants de Catalunya i, com a mínim per respecte a una cultura i a unes persones, els professors haurien d'oferir l'opció de fer els exàmens en català o en castellà. No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés? Però l'examen de genètica l'he fet en castellà. Trobo molt fort que 31 anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva llengua. Estem en un país lliure o no?

Són pocs els casos en què podem observar una resposta positiva, senzillament empresarial, sense altres condicionants polítics o xenòfobs:

• Ràpida resposta de CLS Communication. 8.2.12. En 48 hores ho han solucionat a pesar de ser una companyia internacional (o potser per això!). Fa pocs dies vaig enviar una reflexió amb el títol d'incongruència, a una companyia de serveis lingüístics en referència al llistat dels idiomes en què oferia els seus servei ("idiomas ofrecidos").

Fa uns mesos també parlava d'actituds incomprensibles amb què hem de conviure: 15.12.11 Actituds incomprensibles amb què dia a dia hem de conviure No passa dia que la llengua no generi notícies, i moltes d'aquestes són per fer-ho mirar perquè denoten una situació que cal abordar des d'una suma d'enfocaments diversos. Vegem sinó dues de les notícies d'avui. Una fa referència a com es veu la llengua catalana des de fora de Catalunya, i la molèstia que suposa que la llengua catalana existeixi. Una altra fa referència a com es viu la llengua des del propi territori, quan un expresident arriba a demanar perdó per parlar en la llengua pròpia del país en el seu propi país.

Però el més sorprenent és que ja haguem d'arribar a aquests extrems:

• Vaga de fam per la llengua a Mallorca. Jubilats per Mallorca ha presentat avui, davant el Parlament balear, la proposta d'organitzar una vaga de fam que començarà dia 1 de març per oposar-se a l'atac del govern balear contra la llengua pròpia de les Illes Balears... La vaga de fam que avui s'ha anunciat, es fa fonamentalment per conscienciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balear i per mirar de modificar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern autonòmic com dels parlamentaris que li donen suport. 

Des de fa uns anys hem intentat treballar per la incorporació plena dels aspectes de llengua dins de la materialitat de la Responsabilitat Social. L'any passat vam fer la ruta de les tres nacions, on en una setmana vam parlar d'aquest enfocament en tres països. I una de les intervencions va ser a Euskadi:

• 21.12.1.Valoración de la jornada sobre gestión lingüística en las empresas (Elgoibar - Euskadi). Ofrecemos la valoración, los vídeos y las fotos de la jornada que tuvo lugar el mes pasado en Elgoibar (Euskadi) y donde desarrollamos una ponencia sobre Responsabilidad Social y Gestión lingüística de las Empresas.

El més habitual és que els temes de llengua se suprimeixin intencionadament de la gestió de l'RSE:

• 26.11.11 Requeriments legals dins el codi de conducta. Els codis ètics no estan concebuts estrictament amb una finalitat normativa sinó que pretenen gestionar els valors. Tot i així, també és cert que acaben prescrivint algunes conductes amb caràcter necessari o fins i tot poden esdevenir un document contractual en referència a algun grup d'interès com ara els subcontractistes.

O fins i tot que es donin incompliments legals en empreses que parlen obertament d'RSE

• 24.11.11. Dialogando con Triodos Bank. He preparat una carta per a enviar a Triodos Bank, oferint-los uns arguments al voltant de la resposta que amablement van fer al meu article:

1. Article inicial: "Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei"
2. Resposta de Triodos Bank: Triodos Bank responde
3. Carta de resposta a Triodos Bank: llegiu a sota o bé en PDF

Alguns mitjans de comunicació no són aliens a les causes del problema. En moltes ocasions ens hem hagut de referir a Telecinco pel seu caràcter excloent. I recentment ha tornar a ser notícia:

• Els Mossos d'Esquadra, una nosa per als investigadors del 'CSI' a Telecinco. La investigació de la mort d'un ciutadà de Barcelona implica en el cas la policia catalana que molesta els investigadors americans. El doblatge, a Telecinco, deixa sense efecte els problemes de comunicació entre investigadors

El que és evident és que la política tota sola no se'n surt. Encara que el president del Parlament Europeu s'adoni de la incongruècia que suposi que el català no hi estigui reconegut, quan altres llengües amb poquíssims parlants sí que hi estan, difícilment se'n podrà ensortir perquè el nacionalistes espanyols tenen darrere la força d'un estat per a fer valer la seva oposició a la llengua catalana:

• El president del Parlament Europeu vol tornar a posar sobre la taula l'ús del català al plenari. Martin Schulz ha expressat les dificultat per arribar a un acord a la mesa de l'Eurocambra. 02/02/2012. La qüestió del català a Europa tornarà a ser un tema d'agenda al Parlament Europeu. El president de l'Eurocambra, Martin Schulz, ha dit aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio que té la intenció de proposar a la mesa del Parlament que es faci servir el català al plenari.
• Vidal-Quadras pretén obstaculitzar que el català sigui oficial al Parlament europeu. 3 de febrer de 2012. "No es vol que al Parlament Europeu existeixi una presència unida i cohesionada d'Espanya, sinó que es vol fer palès que hi ha una divisió, una fragmentació. Per això, no hi col·laboraré", ha dit.

I exemples de males pràctiques, irresponsables i mancades de tot rigor científic... tantes com en vulgueu:

• La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano. Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable. El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico
• El PAR diu que a l’Aragó només hi ha dues llengües i que a la Franja de Ponent es parla aragonès. Sectors del Partido Aragonés Regionalista (PAR) manen la pressa al seu partit perquè compleixi la promesa electoral de treure la referència al català a la Llei de llengües d’Aragó. Aquest partit considera que a la Franja de Ponent (ells en diuen “zona oriental”) no s’hi parla català, sinó la variant oriental de l’aragonès, demostrant una ignorància supina.

I encara pitjor quan algunes empreses fan més cas a grupuscles radicals amb interessos polítics i sense cap legitimitat democràtica ni acadèmica:

• Escola Valenciana es suma a les queixes per l'eliminació del valencià a Carrefour. 16/01/2012. L'entitat rebutja l'actitud de Carrefour d'eliminar el valencià en la retolació dels caixers de pagament automàtic.La direcció de l'empresa francesa d'alimentació Carrefour ha decidit eliminar l'opció del valencià de la retolació i dels caixers de pagament automàtic dels seus establiments del País Valencià. Aquest fet, del qual se n'han fet ressò els mitjans aquesta setmana, s'ha donat com a conseqüència de les pressions exercides per una campanya encetada des de diversos portals d'Internet. Escola Valenciana vol manifestar el seu complet rebuig a l'actitud mostrada per l'empresa Carrefour.

Per a moltes empreses, aquesta pressió política suposa que sigui normal referir-se a la unitat de la llengua castellana i no diferenciar-la de l'argentí, andalús, etc., mentre que en el cas del català s'accepta com a normal que l'empresa tingui un comportament contrari a l'acadèmia i es deixi influir per la política. Compareu el sentit d'aquestes dues notícies:

• NH Hoteles y el Instituto Cervantes suscriben un acuerdo a escala global que tendrá impacto en todos los países donde tienen presencia ambas organizaciones
• El català i el valencià, llengües diferents per a Microsoft 

Afortunadament hi ha espais de normalitat, on es pot defensar la tolerància i el respecte, i on alguns professionals poden aprendre una nova llengua per criteris professionals sense condionar-se per obligacions polítiques:

• Guardiola: "Tothom ha de ser lliure d'expressar-se en la llengua que vulgui" . El tècnic ha dit, referint-se a la iniciativa del Barça d'impulsar un pla de formació cultural per als joves de La Masia, que "l'educació és la clau de la supervivència de la nostra espècie". 17/01/2012

• Lara Zheng, la periodista xinesa que fa preguntes a Guardiola en català. Treballa per al portal de notícies més visitat a la Xina ('QQ.com') i és corresponsal a Barcelona des de l'estiu. Per segona vegada, ha volgut fer una pregunta en català al tècnic del Barça a la Rosaleda. 22/01/2012. A la sala de premsa de la Rosaleda de Màlaga una periodista xinesa, que parla castellà perfectament, li ha fet una pregunta a Guardiola en català després del partit d'aquest diumenge. Aquest és el segon cop que Zheng s'atreveix amb el català, ja ho va fer en una roda de premsa de prèvia de Champions, però a Barcelona. Un periodista italià, Francesco Canale, ja fa temps que pregunta regularment en català. Guardiola posa un corresponsal italià com a exemple de la immersió lingüística

Acabo amb una referència a la memòria de Responsabilitat Global en aquesta matèria:

• Memòria Responsabilitat Social i Llengua. Memòria de la tasca que Responsabilitat Global porta a terme en aquesta matèria, tant de recerca, divulgació, activisme, docència, i diàleg amb grups d’interès. 

PD: I encara un darrer exemple d'actualitat:

• Un policia nacional posa una denúncia a un jove mallorquí per parlar-li en català. "'Va a tener usted que hablarme en castellano'", ha dit un policia nacional a un jove que es manifestava contra la monarquia davant dels jutjats de Palma, segons els testimonis

Día Internacional de la Lengua Materna: ¡necesitamos responsabilidad social!

Desde que en 1999 fue establecido por la UNESCO, cada 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, en reconocimiento a las más de 6.000 lenguas humanas. Con este apunte en el blog nos sumamos a esta celebración, como ya hemos hecho en otras ocasiones anteriormente:
24/02/07 Día Internacional de la Lengua Materna
02/23/09 Día Internacional de la Lengua Materna y "Atlas de las lenguas en peligro en el Mundo"
23/02/10 A favor de las lenguas nacionales, por la igualdad lingüística

Este año, recogemos algunas noticias de actualidad reciente que evidencian la necesidad imperiosa de abordar esta materia desde una óptica de derechos humanos, de respeto y tolerancia, y también de vinculación con la actividad económica. La responsabilidad social es un enfoque de gestión excelente y muy apropiado para hacerlo así, incorporando estos diferentes enfoques. Estas son las noticias que hemos recogido. La primera sobre una iniciativa parlamentaria para acabar con la discriminación:

• Una vez más, los eurodiputados catalanes piden que se acabe con la discriminación del catalán. Los europarlamentarios de ICV, CiU y el PSC reivindican que los ciudadanos pueda hablar en catalán en cualquier situación raíz de los últimos casos de discriminación lingüística. La enmienda presentada al Parlamento Europeo quiere ser incluida en la nueva legislación del Programa Ciudadanía Europea 2013, que tiene por objetivo fortalecer los vínculos de los ciudadanos con las instituciones y fortalecer la identidad europea. La iniciativa pide que el artículo 21 de la Carta de Derechos Fundamentales sea 'plenamente respetado' en la nueva directiva del Consejo Europeo sobre la igualdad de trato con respecto a religión o creencia, discapacidad, edad u orientación sexual.

Desgraciadamente no confiamos demasiado en la vía parlamentaria, si tenemos en cuenta la lentitud y los retrocesos que estamos acostumbrados a experimentar. La realidad nos muestra que la discriminación es patente día a día sin que se ponga remedio:

• Un joven denuncia a un guardia civil por agredirlo en el aeropuerto de El Prat por hablar en catalán. El agente, con rango de cabo, la habría golpeado con una porra y con las manos mientras le gritaba "polaco de mierda" después de haberle exigido que se le dirigiera en castellano
• Despiden a un trabajador catalanohablante de Ikea en un nuevo caso de racismo anticatalán. Los casos de racismo anticatalán aumentan. Ahora le ha tocado a un joven de Badalona, ​​Jordi Ros, que ha denunciado que le han despedido de IKEA raíz de un conflicto lingüístico. Este joven fue despedido por haber defendido un cliente al que uno de los guardias de seguridad quería obligar a hablar en castellano.
• La Guardia Civil intimida un conductor por hablar en catalán y llevar el CAT en la matrícula. 20 de enero de 2012. Los agentes lo coaccionaron para mirar que les hablara en castellano y posteriormente amenazarlo incluso con llevarlo 'en el calabozo' si no sacaba el adhesivo, que afirmaron que le costaría 'dos multas de 3.500 euros. El hombre relató fue detenido por tres agentes de la Guardia Civil sin uniforme, para lo que él creía que era un control rutinario. Cuando empezó a hablar con ellos, los agentes le exigieron que hablara en castellano asegurando que no entendían el catalán, hasta que después de unos minutos de insistencia a forzar al hombre a hablar en catalán, comenta que los agentes "encontraron lo que necesitaban para justificar su actuación. 
• Sobre la discriminación a la clientela en Cortefiel. 02/13/12. Me piden la opinión sobre un nuevo caso de maltrato a un cliente por razones lingüísticas. Se trata de un trabajador de origen italiano en el establecimiento de Cortefiel del Portal de l'Àngel de Barcelona. Es un caso no sólo relacionado con la Responsabilidad Social sino de claro incumplimiento legal, aparte de la prepotencia y mala educación ante la clientela. 
• 'En mi autobús no va a subir ningún catalán'. Un chofer de una empresa de autocares se negó a transportar un grupo de niños de 13 años que tenían que ir de Murcia a Cataluña. Cuando supo quiénes eran sus pasajeros dijo que se negaba que a su autocar subieran catalanes. Tuvieron que esperar 2 horas hasta que llegó otro chófer de la compañía. No se sabe que le cayera ninguna sanción. 
• Casarse en Reus en castellano es gratis, pero en catalán hay que pagar 180 euros. Una chica denunció que si quiere casarse en Reus en catalán deberá pagar 180 euros, cantidad que no tiene que pagar quien quiera casarse en castellano. El problema radica en el hecho de que el juez que hace las bodas es extranjero y no quiere hablar en catalán, y que si ella se quiere casar al Ayuntamiento debe pagar 180 euros. 
• Un conductor argentino no deja bajar una mujer de 80 años del autobús porque hablaba catalán. Nuevo caso de racismo anticatalán, esta vez en Salou. Los hechos tuvieron lugar la semana pasada en un autocar municipal de la compañía Plana. La víctima es una jubilada y vecina de Salou de 80 años que tomó el transporte público para volver a casa. Los problemas llegaron cuando se dirigió en catalán al chofer del autobús, de origen argentino, y éste no la quería entender. Cuando Carme se puso al lado del conductor y le dijo que quería bajar en la parada del Passeig Marítim, junto a su casa, y el chófer le respondió: "No la entiendo, soy argentino." Entonces la jubilada le dijo: "Pues yo soy catalana, deténgase por favor". Entonces el sudamericano se ofendió porque Carme se negaba reiteradamente a rebajarse y hablar en castellano. Después de unos intercambios de palabras, el conductor optó por saltarse la parada indicada por la catalana y no se detuvo hasta después de dos más allá, dejando, de esta manera, una jubilada de 80 años a más de un kilómetro de distancia de su casa.
• Una monja prohíbe hacer la comunión en catalán a un niño de 8 años. Denuncian que una monja de Sant Cugat dio una bofetada a un niño de 8 años porque quería hacer la comunión en catalán. La hermana alertó a la familia que si querían que el niño hiciera la comunión en catalán, que fuera a otro lugar. 13/04/2011. "En el colegio se hace todo en castellano y quien quiera la comunión en catalán que se vaya a otro sitio", alertó una monja del colegio Pureza de María de Sant Cugat a los padres de un niño de ocho años que quería hacer la comunión en catalán. Los padres hablaron con la monja por si el niño podía hacer la comunión en lengua catalana, pero la monja respondió que en todo caso podría hacer alguna oración en catalán. La monja, además, recriminó "el nacionalismo" de la madre, y el hecho de "anteponer la lengua a Jesús". "Aquí, de entrada, se nos plantea un problema de cultura general ya que habría que informar a la 'hermana' que, a pesar le pueda parecer imposible, el castellano no era la lengua de Jesús sino que lo era el arameo, y , seguramente, en las muchas preocupaciones de Jesús no figuraba la unidad de España. En el marco de una institución que debe transmitir, aparte de conocimiento, ciertos valores éticos, el hecho de que una persona que se supone educadora tenga este tipo de comportamiento intolerante y fanático debe ser motivo de preocupación, tanto de las autoridades educativas (se trata de una escuela concertada) como de la propia comunidad cristiana. Se han dañado las ilusiones de un niño, se ha menospreciado su lengua y la de su familia y se ha faltado al respeto a todo un pueblo. Es, simplemente, intolerable ". Fuente:  www.cronica.cat
• El titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida critica en varias interlocutorias el uso de la lengua. La consejera de Justicia, Pilar Fernández Bozal, ha enviado una carta al presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, instándole a tomar medidas contra un Juez de Lleida que ha criticado en varias interlocutorias el uso del catalán en el ámbito judicial. El juez en cuestion se José María Aristóteles Magán, titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida, quien en los últimos meses ha dictado varias resoluciones polemicas, entre ellas un auto en el que considera "una falta de respeto y de mínima educación" utilizar la lengua catalana en los juzgados en asuntos que afectan a personas de fuera de la comunidad.
• Condenado un guardia civil por agredir a un chico que le habló catalán. Un juez de Palma ha condenado a un guardia civil a pagar una multa de 1.200 euros al joven, Iván Cortés, a quien agredió al aeropuerto de Palma por hablarle en catalán. Estos hechos pesan sobre el agente como una falta de lesiones. Los hechos ocurrieron en 2009, cuando dos agentes pararon el chico y le dieron una paliza en una habitación.
• No la dejan examinarse en catalán en la UAB. Una estudiante de la Universitat Autònoma de Barcelona se queja de que no ha podido examinarse de una asignatura en su lengua. Según la joven, la profesora de la asignatura se negó a pasar el examen en catalán porque le resulta más cómodo leer el castellano: Creo que el derecho de examinar en catalán deberíamos tener todos los estudiantes de Cataluña y, como mínimo por respeto a una cultura y a unas personas, los profesores deberían ofrecer la opción de hacer los exámenes en catalán o en castellano. ¿No creéis que debería haber una ley que lo regulara? Pero el examen de genética lo he hecho en castellano. Encuentro muy fuerte que 31 años después de la muerte de Franco aún no me pueda examinar en mi lengua. ¿Estamos en un país libre o no?

Son pocos los casos en que podemos observar una respuesta positiva, sencillamente empresarial, sin otros condicionantes políticos o xenófobos:

• Rápida respuesta de CLS Communication. 02/08/12. En 48 horas lo han solucionado a pesar de ser una compañía internacional (¡o quizá por eso!). Hace pocos días envié una reflexión con el título de incongruencia, a una compañía de servicios lingüísticos en referencia al listado de los idiomas en que ofrecía sus servicio ("idiomas ofrecidos").

Hace unos meses también hablaba de actitudes incomprensibles con que tenemos que convivir: 15:12:11 Actitudes incomprensibles con que día a día tenemos que convivir No pasa día que la lengua no genere noticias, y muchas de ellas son para hacerlo mirar porque denotan una situación que hay que abordar desde una suma de enfoques diversos. Veamos sino dos de las noticias de hoy. Una hace referencia a cómo se ve la lengua catalana desde fuera de Cataluña, y la molestia que supone que la lengua catalana exista. Otra hace referencia a cómo se vive la lengua desde el propio territorio, cuando un ex presidente llega a pedir perdón por hablar en la lengua propia del país en su propio país. Pero lo más sorprendente es que ya tengamos que llegar a estos extremos:

• Huelga de hambre por la lengua en Mallorca. Jubilados por Mallorca ha presentado hoy, ante el Parlamento balear, la propuesta de organizar una huelga de hambre que comenzará el día 1 de marzo para oponerse al ataque del gobierno balear contra la lengua propia de las islas Baleares ... La huelga de hambre que hoy se ha anunciado, se hace fundamentalmente para concienciar a la gente de los ataques que el PP organiza continuamente contra los derechos lingüísticos de los ciudadanos de las Illes Balears y para tratar de modificar esta actitud agresiva contra la lengua, tanto del gobierno autonómico como de los parlamentarios que le apoyan. 

Desde hace unos años hemos intentado trabajar por la incorporación plena de los aspectos de lengua dentro de la materialidad de la Responsabilidad Social. El año pasado hicimos la ruta de las tres naciones, donde en una semana hablamos de este enfoque en tres países. Y una de las intervenciones fue en Euskadi:

• 21.12.1. Valoración de la jornada sobre gestión lingüística en las empresas (Elgoibar - Euskadi) . Ofrecemos la valoración ya, los vídeos y las fotos de la jornada que tuvo Lugar el mes PASADO en Elgoibar (Euskadi) y DONDE desarrollamos una ponencia sobre Responsabilidad Social y Gestión lingüística de las Empresas.

Lo más habitual es que los temas de lengua se supriman intencionadamente de la gestión de la RSE:

• 11/26/11 Requerimientos legales dentro del código de conducta. Los códigos éticos no están concebidos estrictamente con una finalidad normativa sino que pretenden gestionar los valores. Todo y así, también es cierto que acaban prescribiendo algunas conductas con carácter necesario o incluso pueden convertirse en un documento contractual en referencia a algún grupo de interés como ahora los subcontratistas.

O incluso que se den incumplimientos legales en empresas que hablan abiertamente de RSE

• 24/11/11. Dialogando con Triodos Bank. He preparado una carta para enviar a Triodos Bank, ofreciéndoles unos argumentos en torno a la respuesta que amablemente hicieron a mi artículo:

1. Artículo inicial: "¿Triodos o diodos? La pata no ética de un banco que no cumplía la ley" [traducción automática]
2. Respuesta de Triodos Bank: Triodos Bank responde
3. Carta de respuesta a Triodos Bank: leer a continuación o bién en PDF

Algunos medios de comunicación no son ajenos a las causas del problema. En muchas ocasiones nos hemos tenido que referirse a Telecinco por su carácter excluyente. Y recientemente ha vuelto a ser noticia:

• Los Mossos d'Esquadra, un estorbo para los investigadores del 'CSI' en Telecinco . La investigación de la muerte de un ciudadano de Barcelona implica en el caso la policía catalana que molesta a los investigadores americanos. El doblaje, en Telecinco, deja sin efecto los problemas de comunicación entre investigadores

Lo que es evidente es que la política sola no lo consigue. Aunque el presidente del Parlamento Europeo dé cuenta de la incongruècia que suponga que el catalán no esté reconocido, cuando otras lenguas con poquísimos hablantes sí lo están, difícilmente lo podrá lograr porque los nacionalistas españoles tienen detrás la fuerza de un estado para hacer valer su oposición a la lengua catalana:

• El presidente del Parlamento Europeo quiere volver a poner sobre la mesa el uso del catalán en el plenario. Martin Schulz ha expresado dificultad para llegar a un acuerdo en la mesa de la Eurocámara. 02/02/2012. La cuestión del catalán en Europa volverá a ser un tema de agenda al Parlamento Europeo. El presidente de la Eurocámara, Martin Schulz, ha dicho este jueves en una entrevista en Catalunya Ràdio que tiene la intención de proponer a la mesa del Parlamento que se haga servir el catalán al plenario.
• Vidal-Quadras pretende obstaculizar que el catalán sea oficial en el Parlamento europeo. 3 de febrero de 2012. "No se quiere que en el Parlamento Europeo exista una presencia unida y cohesionada de España, sino que se quiere hacer patente que hay una división, una fragmentación. Por ello, no colaboraré", dijo.

Y ejemplos de malas prácticas, irresponsables y carentes de todo rigor científico... tantas como quieran:

• La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alerta de que no se usaba el valenciano . Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de Promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a apoyo responsable. El Ayuntamiento de Dénia se ha quedada sin técnico superior de Normalización Lingüística. La alcaldesa ha suspendido de empleo y sueldo Durante 15 meses al citado técnico
• El PAR dice que en Aragón sólo hay dos lenguas y que en la Franja de Ponent se habla aragonés. Sectores del Partido Aragonés Regionalista (PAR) mandan la prisa a su partido para que cumpla la promesa electoral de sacar la referencia al catalán en la Ley de lenguas de Aragón. Este partido considera que en la Franja de Ponent (ellos lo llaman "zona oriental") no se habla catalán, sino la variante oriental del aragonés, demostrando una ignorancia supina.

Y aún peor cuando algunas empresas hacen más caso a grupúsculos radicales con intereses políticos y sin ninguna legitimidad democrática ni académica:

• Escola Valenciana se suma a las quejas por la eliminación del valenciano en Carrefour. 16/01/2012. La entidad rechaza la actitud de Carrefour de eliminar el valenciano en la rotulación de los cajeros de pago automático. La dirección de la empresa francesa de alimentación Carrefour ha decidido eliminar la opción del valenciano de la rotulación y los cajeros de pago automático de sus establecimientos del País Valenciano. Este hecho, del que se han hecho eco los medios esta semana, se ha dado como consecuencia de las presiones ejercidas por una campaña empezada desde diversos portales de Internet. Escola Valenciana quiere manifestar su completo rechazo a la actitud mostrada por la empresa Carrefour.

Para muchas empresas, esta presión política supone que sea normal referirse a la unidad de la lengua castellana y no diferenciarla del argentino, andaluz, etc., mientras que en el caso del catalán se acepta como normal que el empresa tenga un comportamiento contrario a la academia y se deje influir por la política. Compare el sentido de estas dos noticias:

• NH Hoteles y el Instituto Cervantes suscriben un acuerdo a escala global que tendrá impacto en todos los países donde tienen presencia ambas organizaciones
• El catalán y el valenciano, lenguas diferentes para Microsoft 

Afortunadamente hay espacios de normalidad, donde se puede defender la tolerancia y el respeto, y donde algunos profesionales pueden aprender una nueva lengua por criterios profesionales sin condionar-se por obligaciones políticas:

• Guardiola: "Todo el mundo debe ser libre de expresarse en la lengua que quiera" . El técnico ha dicho, refiriéndose a la iniciativa del Barça de impulsar un plan de formación cultural para los jóvenes de La Masia, que "la educación es la clave de la supervivencia de nuestra especie". 01/17/2012

• Lara Zheng, la periodista china que hace preguntas a Guardiola en catalán. Trabaja para el portal de noticias más visitado en China ('QQ.com') y es corresponsal en Barcelona desde el verano. Por segunda vez, ha querido hacer una pregunta en catalán al técnico del Barça. 22/01/2012. En la sala de prensa de La Rosaleda de Málaga una periodista china, que habla castellano perfectamente, le ha hecho una pregunta a Guardiola en catalán tras el partido de este domingo. Este es la segunda vez que Zheng se atreve con el catalán, ya lo hizo en una rueda de prensa de previa de Champions, pero en Barcelona. Un periodista italiano, Francesco Canale, ya hace tiempo que pregunta regularmente en catalán. Guardiola pone un corresponsal italiano como ejemplo de la inmersión lingüística

Acabo con una referencia a la memoria de Responsabilidad Global en esta materia:

• Memoria Responsabilidad Social y Lengua. Memoria de la labor que Responsabilitat Global lleva a cabo en esta materia, tanto de investigación, divulgación, activismo, docencia, y diálogo con grupos de interés. 

PD: Y todavía un último ejemplo de actualidad:

• Un policía nacional pone una denuncia a un joven mallorquín para hablarle en catalán. "'Va a Tener usted que hablarme en castellano", dijo un policía nacional a un joven que se manifestaba contra la monarquía ante los juzgados de Palma, según los testigos

Responsabilidad social de las empresas y de las entidades sociales: crear confianza y colaborar

Para las entidades sociales, ya sean de acción social, culturales, o cívicas en general, el acercamiento a las empresas ha venido dado básicamente por razones de necesidad de financiación en el marco de la filantropía tradicional o de las líneas de esponsorización que llevan a cabo algunas compañías.  

En los últimos años se ha podido observar cómo algunas empresas han pasado de tener un carácter más pasivo o receptivo de propuestas a un enfoque más proactivo a partir del establecimiento de una serie de compromisos con la comunidad y con el entorno.  

A lo largo de la primera década del siglo XXI, la práctica de la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) ha pasado a ocupar un lugar preeminente en algunos despachos de la alta dirección empresarial, y ha convertido en un referente  -¡incluso en plena crisis!- para las que tienen un compromiso firme con la sociedad.  

Este nuevo sentido de la responsabilidad que las empresas adquieren voluntariamente ante la sociedad se ha ido desarrollando fruto de la conciencia creciente de la comunidad, la evidencia de la insostenibilidad de ciertos modelos productivos, la fuerza de los clientes, la presión de organizaciones sociales y agencias públicas...  

En un contexto de cambio permanente en todas las esferas que rodean al mundo de las organizaciones, este enfoque de gestión ha ido ganando interés, y se ha elaborado en el corazón de ciertas empresas que han comprendido el gran potencial que puede aportar. 

Este es precisamente el hecho que más hay que resaltar: esta «integración de las preocupaciones de la sociedad en las operaciones comerciales» se ha desarrollado en el corazón más estratégico del negocio de ciertas empresas que han tenido la visión según el cual su futuro pasaba por esta especial sensibilidad.  

Es un nuevo contexto en el que se hace evidente que las prácticas de RSE no son ninguna moda, sino que se enmarcan en estrategias de alto nivel de las corporaciones. Hoy crear confianza entre las partes ha pasado a ser un requerimiento, hasta el punto que ciertos condicionantes éticos se van integrando en la cadena de abastecimiento, como años atrás sucedió con la calidad.  

La cultura de la RSE

Se dice que la RSE pasa a formar parte de la cultura de la empresa, impregna sus valores corporativos y el estilo. Y, a menudo, la empresa que quiere gestionar este cambio cultural opta por establecer marcos de colaboración con entidades no lucrativas que le permitan gestionar valores, comprender inquietudes sociales, identificar las mejores prácticas...

Habitualmente las entidades elegidas han sido las que han tenido más capacidad de "venderse" sin que este posicionamiento deba corresponder necesariamente a un mejor rendimiento social. Pero, ¿es ello consecuencia de una mala práctica imputable a las empresas? Más bien nos atreveríamos a formular una hipótesis según la cual son una gran mayoría de entidades las que no han sabido formular una propuesta de valor para la empresa que les permita un marco de colaboración mutua más allá de la transferencia de recursos de la empresa a la entidad.  

La relación empresa-ONL

Por parte de las Organizaciones No Lucrativas (ONL) y otros grupos de interés, es necesario comprender este sentido profundo y estratégico de la RSE para no hacer análisis limitado en términos solamente de ética o de presión de las partes que no sería válida para todas las empresas. En la nueva economía, las empresas tienen la necesidad de gestionar sus activos intangibles, sus valores corporativos, la reputación de su marca, el talento de sus trabajadores, toda la dimensión material que fundamenta cada vez más los procesos de creación de valor.

Los tiempos cambian a gran velocidad. No hace muchos años plantear el desarrollo de modelos de colaboración entre empresas y organizaciones del Tercer Sector basadas en la creación compartida de valor era considerado genéricamente poco menos que un contrasentido. Las empresas sólo buscaban el beneficio económico y las organizaciones el bien social, ambiental o cultural. Hoy, sin embargo, prácticamente nadie pone en duda la necesidad de colaboración. Unas y otras están llamadas a un entendimiento si queremos construir una sociedad positiva.

El papel de las empresas va más allá del simple beneficio y entiende que debe contribuir al bien social de la comunidad en la que se encuentra inmersa y, por tanto, debe atender las demandas de todos los 'grupos de interés' (no sólo accionistas, sino también equipo humano, clientela, proveedores). Por otra parte, las organizaciones del Tercer Sector necesitan no sólo diversificar sus fuentes de financiación, sino también provocar un impacto mayor en la causa en la que trabajan. Y hoy la manera más efectiva y sostenible de cambiar la sociedad es a partir de las empresas y los mercados.

Así, pues, con la semilla plantada para la superación de etapas basadas en la desconfianza mutua o el mirar hacia la otra parte, las unas y las otras comienzan a buscarse. Y nos podemos imaginar un futuro cercano donde las empresas y las ONL más dotadas para la gestión eficiente de su responsabilidad social puedan abrir canales de participación y colaboración.

Plantear retos, oportunidades, proyectos ilusionantes que provoquen impacto en la sociedad y que permitan a la empresa sumarse de muchas maneras. No es proponer la utilización del logotipo por un puñado de euros que la organización siempre considerará pequeño y la empresa grande. Es proponer la involucración de la empresa en el proyecto. Involucración que puede ser en horas de voluntariado de los trabajadores, en traspaso de conocimiento, en aportación al proyecto del que como empresa saben hacer o producir... En definitiva, es necesario permitir la participación de la empresa en el proyecto como si también fuera, en parte, suyo.

Y esta implicación, que a corto plazo puede significar pocos recursos, a medio plazo puede significar un aporte importante si valoramos no sólo los recursos económicos, que también, sino si, además, añadimos las aportaciones de conocimiento, experiencia, horas profesionales, etc. Pero sobre todo, la valoración más importante puede ser el incremento del impacto que el proyecto puede tener en la sociedad, gracias a la capacidad de la empresa de difundir el proyecto entre todos los grupos con quienes se relaciona.

Ponemos el acento en estas oportunidades colaboradoras para que el sentido que toma la gestión de la Responsabilidad Social de las Organizaciones no lucrativas (RSO) va muy vinculado precisamente a que difícilmente se podrán abordar procesos de este tipo o, más ampliamente, abordar el desafío de construir Territorios Socialmente Responsables, si no se hace desde un modelo que supere el concepto de 'transparencia' y formule un modelo de gestión.  

Organizaciones responsables

Respecto a las organizaciones sin ánimo de lucro, percibimos el riesgo de que se encuentren atrapadas entre la observación de lo que hacen las empresas y el deseo de verla se directamente favorecidas. Sin embargo, su exigencia ética hacia los demás sectores se le podría volver en contra si no muestra en este preciso instante una observancia rigurosa e incluso diríamos que avanzada de estas prácticas.

La transparencia y la responsabilidad son cualidades a suponer en un sector que se mueve desde la no lucratividad y con una orientación en general al bien común. Una generalización de estos valores en el conjunto de la gran cantidad y diversidad de organizaciones existentes, así como una aplicación firme y decidida por parte de las organizaciones que están en condiciones de marcar la línea, mejorará su legitimidad. En un contexto en el que, más allá de las simpatías y las complicidades, la legitimidad se ha de conquistar día a día por la vía de la aceptación social y la calidad.

Las entidades sin ánimo de lucro no sólo no deben considerar la RS una moda, sino que deben asumir también ciertos compromisos. La RS hay que reflexionarla, hay que gestionarla y hay que comunicarla. Esto es lo que ciudadanos, usuarios, socios, clientes, esperamos de las organizaciones de cualquier índole que están aquí y quieren seguir estando.

Desde las órbitas del interés público (¡que comparten tercer sector y sector público!) no podemos relegar la RS en una mera buena práctica: al contrario, hay que encontrar el valor esencial que tiene y que se vincula íntimamente al fortalecimiento de la comunidad y a la construcción del país.

Josep Maria Canyelles
Promotor de Responsabilitat Global · think tank de responsabilidad social
Promotor de collaboratio · iniciativa por los Territorios Socialmente Responsables
Socio de Vector5 · excelencia y sostenibilidad
Asesor técnico de la Cambra de Comerç de Barcelona
Coordinador de la Comisión de RS de la Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció
Colaborador de diferentes universidades

Nota: publicado en Diario Responsable, Expoknews, Étnor y en Jornal.cat (catalán)