Vinc de la jornada del Col·legi de Censors Jurats de Comptes i Corresponsables. He de confessar que aquest agost em vaig familaritzar amb el twitter i que ja és la segona jornada on assisteixo que no puc evitar de compartir comentaris per aquest canal.
Per cert, una anècdota: he arribat tard i he segut a la darrera fila. Així també anava gestionant el correu (quin món!!). He començat a piular... I fins al cap d'una estona no m'he adonat que en una pantalla gegant anaven passant totes les piulades amb el hashtag #informesRSE. Quan la pantalla era -involuntàriament i inconscientment- tota meva.... he hagut de refrenar la necessitat de piular. Sort que me n'he adonat a temps! Hem d'aprendre a autoregular-nos sobre la marxa, mentre aprenem a fer servir la tecnologia.
Transcric alguns dels comentaris. L'Albert Huerta ha parlat de Responsabilitat Social dels Individus, concepte i sigla (RSI) que fa anys que vaig començar a utilitzar. He aprofitat immediatament per recordar que l'article d'aquest dilluns era un exemple d'RSI, focalitzant com els individus hem d'interactuar amb les empreses per ajudar-les a gestionar millor l'acompliment de les expectatives socials.
M'ha sobtat que des de l'Observatorio no es donés importància a l'RS dels professionals, autònoms i microempreses. Deuen estar massa capficats en les empreses de l'IBEX 35 per fixar-se en altres móns on es fan coses interessantíssimes (i amb major autenticitat!).
Veig que ha agradat una piulada on deia que l'obligació de fer informes pervertira RSE. En el futur (l'Anna Tosca m'ha replicat que des d'ara mateix!) serà necessari diferenciar el que és una empresa amb informe obligatori enfront d'aquells models reals de gestió de l'RSE.
També m'ha agradat dir que un excés de pressió metodològica a les Pimes perquè dialoguin amb stakeholders pot ser contraproduent i dissuassori. El que cal és un procés gradual. Un aprenentatge, perdent la por i trobant les oportunitats.
Des de la taula s'ha llegit una piulada meva (fa il·lusió aquesta sensació de contacte directe!). Preguntava si no seria una bona practica de les auditores aportar una informacio comprensible per al 95% dels lectors i no per al 5% (els experts). Les memòries no van adreçades a la ciutadania, però és que els informes dels auditors... Com els podem permetre aquesta opacitat sota l'expressió tècnica? Algú els hauria de dir que això no és presentable. Ho dic sense pèls a la llengua. Ja han tingut prou temps per aprendre que una cosa és el client (que paga) i l'altre l'usuari (qui usa el seu producte). Ells es deuen als dos, a qui paga perquè li fan una feina i a qui llegeix l'informe perquè presenten un aval per a donar credibilitat. De debò creuen que els lectors entenen alguna cosa? Estem a la societat del coneixement, en una societat oberta i de les xarxes socials. Ja no podem anar amb l'antic testament. Ja no ens haurien de caldre exegetes per entendre què vol dir la seva firma divina.
Les darreres piulades sobre la intervenció del director general espanyol d'RSE no us les copio aquí i me les guardo per analitzar-les més a fons. Ja n'hi ha prou! Tampoc parlaré ara d'algun detall que expressava a la primera piulada...
ver el video
