El Parlament aprova uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària

El Parlament aprova uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària

El Parlament ha aprovat aquesta setmana uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària. Entre d'altres mesures, la llei estableix que durant 8 mesos l'any, d'octubre a maig, els comerços tancaran una hora abans. Amb la nova Llei de comerç, serveis i fires l'horari comercial passa de les 22h a les 21h a l'hivern, el que suposa un primer pas cap a la conciliació horària.

La nova llei diferencia entre hivern i estiu, ja que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d'octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre. Pel que fa als horaris comercials, dona llibertat d'horaris però amplia el nombre màxim d'hores que pot obrir un establiment comercial de 72 a 75 hores setmanals.

El Comerç al Pacte per a la Reforma Horària

El passat 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària, que incorpora el següent compromís en l'àmbit del comerç:

El teixit comercial i les diverses organitzacions que representen el consum projecten impulsar la reforma horària partint de la promoció d’una nova franja majoritària de consum que permeti un canvi de tendència en els hàbits de consum. Aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum i el respecte de les persones treballadores en el món del comerç. Per la naturalesa del comerç, aquest s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i estabilitat.

Pel que fa les propostes del Pacte per a la Reforma Horària i l'Objectiu 2025, s'aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30 hores, tan aviat com s’hagin assolit canvis en l’estructura de la jornada laboral de la majoria de la societat que propiciïn impulsar un canvi en els seus hàbits de compra.

A més, s'aposta pel foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania i de l’oferta per part dels comerços, adaptant-se a les noves necessitats i formes de compra.

Agraïment als ‘ambaixadors’ de Vilanova

Vilanova disposa des de fa cinc mesos d'un grup de persones que actuen d’ambaixadors de la ciutat. Ara s’ha volgut fer un acte d’agraïment a aquestes persones amb una trajectòria professional reconeguda. El projecte ‘Ambaixadors’ és una de les accions previstes al Pla estratègic d’activitat econòmica de Vilanova. Els integrants del grup tenen l’encàrrec de representar la ciutat i portar-hi activitats científiques i petits congressos.



Notícia al DV:

Accedir al PDF

Notícia anterior: Josep Maria Canyelles nomenat ambaixador de Vilanova i la Geltrú junt amb altres vuit persones per contribuir al desenvolupament de la ciutat

El grup d'ambaixadors és obert i està format inicialment per aquestes persones:

Michel André
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB). Els seus treballs estan centrats en el desenvolupament de tecnologies per al control de la contaminació acústica als mars.

Jordi Hernández Borrell
Institut Català de Nanotecnologia. Professor titular de l'àrea de Química Física de la Universitat de Barcelona. Investigador visitant en diferents universitats.

Anna Poch
Llicenciada en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per La Universitat Pompeu Fabra. Actualment s'ocupa de la secció política de Televisió de Catalunya.

Sanjay Peters
Doctor en economia per la Universitat de Cambridge. Professor del Departament d'Economia i Director del Centre de Mercats Emergents d'IESE Business School a Barcelona.

Valentí Guasch
Director de l'Àrea de Rercerca i Transferència de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Joan Martí Molist
Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona.
Professor d'Investigació del CSIC i coordinador del Grup de Vulcanologia de Barcelona (GVB).

Antoni Mansilla
Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Conselles del grup Clada i Soci Director estratègic i de Desenvolupament de Lavola Consultors.

Eduard Brull
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Director General del Grup Qualitat.

Josep Maria Canyelles
Màster en Polítiques Públiques i Socials. Actualment lidera diferents iniciatives relacionades amb responsabilitat social en empreses i organitzacions, promotor de Responsabilitat Global, és el coordinador de Respon.cat i soci-consultor de Vector 5. Ha estat director de l'Institut Català del Voluntariat.

Responsabilitat Global s'adhereix al Manifest "Catalunya Democràcia Plena. Decidim ara, decidim sempre"

Responsabilitat Global s'adhereix al Manifest "Catalunya Democràcia Plena. Decidim ara, decidim sempre"

Decidim ara, decidim sempre

Per decidir, compta amb mi!

 Objectiu: Catalunya Democràcia Plena

Els adherits a aquest objectiu MANIFESTEM:

Per la millora de la vida de les persones i del món, creiem necessària i il·lusionant la constitució d’una República a Catalunya com a eina per instaurar una democràcia participativa, on les persones decidim més sovint a través de referèndums vinculants i processos deliberatius territorials, recollit en l’articulat de la nova constitució catalana per part dels nostres representants polítics.
Jo m’hi comprometo a participar. Per decidir, compta amb mi! [manifest sencer]

Caprabo i AMPANS obriran el primer supermercat de Catalunya gestionat íntegrament per persones amb discapacitat

Barcelona, ​​18 de juliol de 2017.- Caprabo i AMPANS obriran durant aquest any el primer supermercat de Catalunya gestionat de manera íntegra per persones amb discapacitat. L'acord ha estat signat avui pel director general de la companyia de supermercats, Martin Gandiaga, i el director general d’AMPANS, Toni Espinal.

Per Martin Gandiaga, "És un projecte d'innovació social que pensem obre noves oportunitats per a persones amb discapacitat i fa visible la diversitat de capacitats i les seves opcions professionals en un sector en què estàs en ple contacte amb la societat de manera intensa i diària". AMPANS fa una feina extraordinària. La nostra col·laboració amb AMPANS s'ha iniciat amb la incorporació dels productes de la Fundació en el nostre Programa de Proximitat per Comarques. D'aquesta col·laboració va sorgir la iniciativa d'obrir ara un supermercat ".

Per Toni Espinal, el nou establiment que donarà feina a 10 persones amb discapacitat intel·lectual, respon "al nostre caràcter emprenedor per generar oportunitats laborals per a les persones. Encara que el nostre objectiu primordial és acompanyar i preparar a les persones perquè puguin ocupar un lloc de treball en empreses de la comarca, l'obertura d'aquest establiment és un pas més en la diversificació laboral del nostre centre especial de treball, que entre altres negocis compta amb un restaurant o un garden, amb el que ja portem experiència en el tracte directe amb el públic. El model de franquícies de Caprabo ens apropa i ens fa visible en un entorn comunitari molt quotidià -com ho és anar al súper- i ens permet estar cada dia en contacte amb la societat ".

El nou establiment comercial és una franquícia i obrirà les seves portes en l'últim trimestre d'aquest any a Manresa.

AMPANS és una fundació amb una trajectòria de més de 50 anys d'història que, amb més de 700 professionals, treballa per promoure l'educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat, creant i gestionant centres, serveis, programes i suports. El 2016 va acompanyar un total de 2.228 persones en serveis d'escola d'educació especial, formació, treball, atenció diürna, ocupació terapèutica, acolliment residencial, oci, esport i tutela, promovent l'autonomia personal i la igualtat d'oportunitats. En l'àmbit laboral, crea empreses i serveis que donen feina a més de 200 persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat en els sectors de jardineria, neteja, serveis de suport a la indústria, arts gràfiques, medi ambient, o mitjançant un Garden a Santpedor (Bages ), un restaurant a Manresa (Canonge), Formatges Muntanyola i vins Urpina. En el darrer any ha aconseguit 233 insercions laborals en empreses de la comarca. El seu sistema de gestió organitzativa ha estat acreditat amb el model d'excel·lència europeu EFQM 500 + i és premi Factor Humà Mercè Sala 2017 pels seus valors i contribució social.

Caprabo, companyia de supermercats de referència, va néixer a la ciutat de Barcelona l'any 1959. És el supermercat més antic d'Espanya. Actualment té una xarxa de 325 supermercats, ubicats en el teixit urbà de les zones estratègiques de Catalunya i Navarra. Caprabo destaca per la seva innovació, qualitat de servei i personalització de l'oferta. Representa el supermercat urbà de prestacions amb el major nombre de referències per metre quadrat, que combina l'oferta d'estalvi amb l'oferta en marques més àmplia del mercat. Cada dia, més de 200.000 persones compren en els supermercats Caprabo. Més d'un milió de clients de Caprabo fan servir la seva targeta client Caprabo amb regularitat. Caprabo és pionera en la venda d'alimentació per Internet a través de Capraboacasa i ha estat la primera empresa de distribució a llançar al mercat una app de compra. Des de 2007, Caprabo forma part del Grup Eroski del que suposa el 20% del negoci.


Foto: Martin Gandiaga, director general de Caprabo, i Toni Espinal, director general d’AMPANS

El Parlament Europeu exigeix ​​que s'adoptin mesures contra l'obsolescència programada

El Parlament Europeu ha exigit aquest dimarts, en sessió plenària, que la Comissió Europea prengui mesures sobre la pràctica dels fabricants que tracten deliberadament de limitar la vida útil dels seus productes.

L'Eurocambra ha instat la Comissió a establir una definició jurídica del terme «obsolescència programada» en una resolució en què es demanava una millor reglamentació per garantir la durabilitat dels productes de consum. La resolució ha estat aprovada en sessió plenària a Estrasburg per 662 vots contra 32.

Aquesta resolució pretén fer front a l'obsolescència programada de productes tangibles i programes informàtics. Una iniciativa que impulsa criteris de resistència mínima, allargar la garantia si la reparació del producte requereix més d'un mes i incentius fiscals a favor d'articles duradors, de qualitat i reparables; així com afavorir la venda de segona mà, generant productes circulars i nous llocs de treball.

Els eurodiputats també han acordat que l'executiu de la UE hauria de treballar amb les autoritats de vigilància del mercat per examinar la possibilitat d'establir un sistema independent per analitzar els productes i detectar l'obsolescència programada, així com per exigir una millor protecció als consumidors.

Entre altres recomanacions, consideren primordial informar millor els consumidors del funcionament de la garantia legal de la conformitat, i demanen que la referència a la garantia aparegui en la seva integritat a la factura de compra del producte. Així mateix, han instat la Comissió que adopti iniciatives legislatives i mesures orientades a millorar la confiança dels consumidors.

El legislador verd Pascal Durand, que va redactar la resolució no vinculant, ha acollit amb satisfacció l'aclaparador suport al text i ha demanat a la Comissió que "assumeixi" les preocupacions dels diputats. "Ja sigui l'esgotament dels recursos, les emissions de transport, els residus o l'impacte en els pressupostos de les llars, la situació actual és clarament insostenible", ha declarat.

No obstant això, després de les esmenes en comissió que es van considerar àmpliament com una dilució de la proposta original de Durand, el Parlament ha deixat de demanar la prohibició de "productes en què la vida útil s'escurça deliberadament". Al mateix temps que han coincidit en "la necessitat de promoure una major durada dels productes, en particular mitjançant el tractament de l'obsolescència programada", els eurodiputats feien una crida més general per promoure productes "robustos, fàcilment reparables i de bona qualitat" i "criteris mínims de resistència". Això implicaria facilitar les reparacions "desanimant" la fixació de components com ara LEDs i bateries, assegurant que els components originals puguin ser reemplaçats.

La resolució també demana a la Comissió que fomenti la formació de persones per a reparar els productes antics i estimular un mercat de béns de segona mà.

Font: Economía Circular

El Parlamento Europeo exige que se adopten medidas contra la obsolescencia programada

El Parlamento Europeo ha exigido este martes, en sesión plenaria, que la Comisión Europea tome medidas sobre la práctica de los fabricantes que tratan deliberadamente de limitar la vida útil de sus productos.

La Eurocámara ha instado a la Comisión a que estableciera una definición jurídica del término «obsolescencia programada» en una resolución en la que se pedía una mejor reglamentación para garantizar la durabilidad de los productos de consumo. La resolución fue aprobada en sesión plenaria en Estrasburgo por 662 votos contra 32.

Esta resolución pretende hacer frente a la obsolescencia programada de productos tangibles y programas informáticos. Una iniciativa que impulsa criterios de resistencia mínima, alargar la garantía si la reparación del producto requiere más de un mes e incentivos fiscales en favor de artículos duraderos, de calidad y reparables; así como favorecer la venta de segunda mano, generando productos circulares y nuevos puestos de trabajo.

Los eurodiputados también han acordado que el ejecutivo de la UE debería trabajar con las autoridades de vigilancia del mercado para examinar la posibilidad de establecer un sistema independiente para analizar los productos y detectar la obsolescencia programada, así como para exigir una mejor protección a los consumidores.

Entre otras recomendaciones, consideran primordial informar mejor a los consumidores del funcionamiento de la garantía legal de la conformidad, y piden que la referencia a la garantía aparezca en su integridad en la factura de compra del producto. Asimismo, han instado a la Comisión a que adopte iniciativas legislativas y medidas orientadas a mejorar la confianza de los consumidores.

El legislador verde Pascal Durand, que redactó la resolución no vinculante, ha acogido con satisfacción el abrumador apoyo al texto y ha pedido a la Comisión que "asuma" las preocupaciones de los diputados. "Ya sea el agotamiento de los recursos, las emisiones de transporte, los residuos o el impacto en los presupuestos de los hogares, la situación actual es claramente insostenible", ha declarado.

Sin embargo, tras las enmiendas en comisión que se consideraron ampliamente como una dilución de la propuesta original de Durand, el Parlamento ha dejado de pedir una prohibición absoluta de "productos cuya vida útil se acorta deliberadamente". Al tiempo que han coincidido en "la necesidad de promover una mayor duración de los productos, en particular mediante el tratamiento de la obsolescencia programada", los eurodiputados hacían un llamamiento más general para promover productos "robustos, fácilmente reparables y de buena calidad" y "criterios mínimos de resistencia". Esto implicaría facilitar las reparaciones "desalentando" la fijación de componentes tales como LEDs y baterías, asegurando que los componentes originales puedan ser reemplazados.

La resolución también pide a la Comisión que fomente la formación de personas para reparar los productos antiguos y estimular un mercado de bienes de segunda mano.

Font: Economía Circular

Un observatori monitoritza la islamofòbia als mitjans

L’Institut Europeu de la Mediterrània i la Fundació Al Fanar han creat l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans. La iniciativa té un doble objectiu. Per una banda, identificar i denunciar les informacions que estigmatitzen el conjunt de persones musulmanes i l’islam. Per l’altra, difondre recomanacions i bones pràctiques per promoure una narrativa periodística més inclusiva i precisa. El manifest defensa “el paper que el bon periodisme, precís, equilibrat i conscient de la seva funció com a formador d’opinió i fixador d’imaginaris, pot jugar a l’hora de fomentar una societat inclusiva”.

Des de gener, el projecte monitoritza els diaris La Vanguardia, El Mundo, La Razón, 20 Minutos, El País i eldiario.es. L’Observatori no vol que la seva funció s’entengui com un “atac” als mitjans, sinó com “una aportació per proporcionar eines que facilitin la representació d’una societat diversa”. A banda de la identificació d’exemples d’islamofòbia i d’articles que no estigmatitzen l’islam, l’Observatori també recull iniciatives i bones pràctiques existents; inclou un glossari sobre l’islam, i ofereix articles sobre la qüestió elaborats ad hoc per al projecte. (de Comunicació 21, via AMIC.media)