Analitzar l'impacte de les polítiques públiques: el límit dels 80km/h

Entre el 2007 i el 2011 vaig publicar algunes reflexions sobre la limitació dels 80 quilòmetres per hora que va imposar el conseller Herrera. Vaig aportar el meu punt de vista amb contundència, com a ciutadà afectat i alhora per un sentit crític cap a la utilització de les polítiques públiques per objectius partidistes no coincidents amb el bé comú. I especialment quan la intencionalitat es vesteix amb arguments ecologistes i de progrés, quan no es tenen en compte les dades tècniques i quan s'imposen mesures sense cap mena de diàleg ni contrastació.

Totes les reflexions que vam fer estan aquí:

• 3.3.11 Després dels 80, ara el debat dels 110
• 28.1.11 Impacte dels 80km/h a la qualitat de l'aire // Impacto de los 80km/h en la calidad del aire
• 4.10.09 ¿Menys velocitat, més morts?
• 23.8.09 Noves crítiques a la implantació de la velocitat variable
• 15.1.09 Avui comença la 'velocitat variable'
• 18.1.09 Primers dies de la velocitat variable
• 14.08.08 El 'pla 80 km/h' i la contaminació
• 20.12.08 I ara a 40 quilòmetres per hora!
• 28.10.07 Un estudi assegura que rebaixar el límit de velocitat no redueix el nombre d'accidents
• 15.12.07 Més dades crítiques amb la limitació de velocitat
• 10.12.07 Absolutament crític amb els 80 km/h

Si ara ho retrec és perquè acabo de llegir un article a Directe.cat titulat La gran estafa dels 80 km/h de Joan Herrera al descobert. S'hi explica que un estudi demostra que aquesta limitació no redueix la contaminació sinó tot el contrari: ICV va convertir l'aplicació de limitar la velocitat a 80 km/h a gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona en una victòria èpica del seu programa. El motiu bàsic i principal era reduir la contaminació atmosfèrica pels gasos que desprenen els cotxes però en realitat només va servir per buidar les butxaques de molts dels usuaris d'aquestes vies a base de multes per excés de velocitat. Segons un estudi custodiat per la Universitat de Barcelona la limitació a 80 km/h no només contamina igual sinó que pot ser, fins i tot, contraproduent.




A les meves reflexions hi vaig dir que la mesura tenia una base científica dubtosa, que no s'havia debatut amb transparència i feia més impressió de mesura política que no pas de pla real orientat a uns objectius ambientals. I també vaig opinar sobre la "gravetat que té cremar objectius ambientals en una decisió, com a mínim, no contrastada o consensuada amb els principals actors". O que "som ciutadans que ens hem sentit enganyats per una manera partidista de fer les coses lluny dels criteris tècnics i científics".

Després d'haver publicat aquestes reflexions que algú podria haver interpretat amb un biaix polític, crec que és bo treure-les de nou a l'escrutini públic. Però no tant en referència al que pugui haver dit un pobre blogaire com el que subscriu: el que seria molt saludable seria que el responsable polític d'aquella mesura s'expliqués ara amb dades a la mà. No ho dic tant per a recordar fases de l'enorme desgavell que va suposar aquell període sinó per a aprendre a generar humilitat en la classe política. La principal responsabilitat que tenen els governs davant de la societat és saber generar impactes positius i sostenibles en aquesta, i això seria més real si la classe política hagués de rendir comptes no solament pel resultat immediat sinó per l'impacte a mitjà i llarg termini, com a mesura d'aprenentatge compartit i d'humilitat política general.


Reprodueixo una de les reflexions que vaig fer en aquell moment:

15.1.09 Avui comença la 'velocitat variable'

Hem opinat sobre la limitació de velocitat a les entrades de Barcelona anteriorment (El 'pla 80 km/h' i la contaminació), però ara entrem en una nova fase: la velocitat variable.

Entenem que marcar un límit variable pot afavorir la millor fluïdesa del trànsit i així ens ho fa creure la lògica ja que un corrent constant pot evitar l'efecte acordió, i sobretot les experiències reeixides d'altres ciutats. Des d'aquest punt de vista estaríem davant d'una bona pràctica a la qual cal donar la benvinguda i desitjar que tingui un bon resultat en el seu impacte.

El que no compartim és que el límit per dalt sigui sempre el de 80 km/h i no es plantegi també de manera variable. En moments de trànsit extremadament baix (mig matí, nits) s'hauria de poder recuperar els 120 km/h per als quals estan pensades les autopistes. I precisament pel baix trànsit no hauria d'afectar especialment a la contaminació.

De fet, bona part de les crítiques actuals a la mesura es refereixen a aquest mateix punt que fem valer nosaltres. I és per això que hem demanat a la conselleria que ens pugui informar sobre com tracten aquest punt a les altres ciutats on funciona la velocitat variable. Donat que el major punt de discrepància rau no tant en la velocitat variable sinó en el límit, ens ha sobtat que la memòria tècnica que presenten es refereixin a les ciutats que fan ús de la velocitat variable però no s'hi explica si limiten o no. Esperem poder disposar d'aquesta informació en els propers dies.

Hi ha opinadors, no necessàriament vinculats a cap expressió política partidista, que han interpretat els gestos d'aquest Departament de la Generaralitat governat per ICV com marcadament polítics. És a dir, davant de la incapacitat del partit que accentua més la defensa dels arguments ecologistes de fer prevaler els seus arguments en aspectes importants de la política del govern, tenen necessitat de mostrar el seu signe per mitjà de mesures de gran impacte mediàtic i que controlin estrictament des de la seva parcel·la de poder. Així s'explicaria la mesura de la limitació dels 80 km/h.

És una mesura que majoritàriament no s'entén i que no ha estat abordada des de la pedagogia o la complicitat sinó des de la imposició política. I que no sospesa adequadament pros i contres.

No solament des de la societat civil i des de l'oposició s'alcen veus crítiques sinó que també en les files del principal partit del govern s'hi han mostrat contraris. Alguns líders de les comarques afectades o el mateix conseller Nadal han suggerit públicament de replantejar el tema, fet que ha motivat que el president Montilla hagi de donar suport públic al conseller Saura (Montilla refrenda el límite de a 80 km/h para reducir el nivel de contaminación). Per la seva banda, ICV-EUiA denuncia un assetjament polític i mediàtic (ICV-EUiA denuncia un acoso político y mediático y asegura que no cederá a las presiones) en un moment en què se li acumulen els problemes (regulació del trànsit, Mossos d'Esquadra, participació a la manifestació xenòfoba antisionista...).

La percepció que els interessos partidistes marquen massa l'agenda política no és bona per al país ni per al propi govern. Governar és fer política però avui fer política vol dir saber generar complicitats, liderar, consensuar, dialogar. No imposar. I un partit ha de tenir clar quin és el seu pes electoral i dins la societat per tal de saber què pot fer i què no i quina necessitat hi ha de consensuar-ho prèviament. Si fem aquests comentaris des d'aquest bloc és precisament perquè entenem que la responsabilitat social dels poders públics passar per una bona governança (no únicament per imposar unes polítiques per molt bones que puguin ser) i perquè mesures que es justifiquen per criteris ambientals que són rebudes amb incredulitat per la població no fan més que generar un estat d'ànim no precisament sensible envers els reptes de la sostenibilitat.

Per contra, creiem que aplicar la responsabilitat social a la pròpia administració pública tindria un efectes molt superiors i positius tant a nivell d'impactes com d'exemplaritat. Per exemple, destinar els mateixos recursos a canviar la flota de vehicles públics per híbrids (és sols un exemple) tindria un efecte molt important a nivell ambiental però a més tindria com a efecte encara més rellevant que afavorira enormement la reconversió de la indústria automobilística cap a les millors solucions ambientals i la seva generalització aportaria ràpidament solucions a les incògnites sobre els punts de recàrrega elèctrica, etc. És a dir, mesures que no sols apunten cap a a la reducció del CO2 sinó que des del propi funcionament operatiu de l'administració afavoreixen la major rapidesa en els canvis que el mercat i la societat han d'experimentar.

Contribució al Dia mundial contra l'escalfament planetari

Avui 28 de gener se celebra el "Dia mundial contra l'escalfament planetari" derivat de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, també anomenat "Dia mundial per a la reducció de les emissions de CO2".

Aquest dia va ser designat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu de crear consciència i sensibilitzar els habitants del nostre planeta sobre el canvi climàtic i els impactes ambientals que aquest ocasiona.

L'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle tals com el diòxid de carboni, el metà, els òxids nitrosos i els clorofluorocarbonats provoquen el que s'anomena “escalfament global”, un fenomen que està generant canvis en el clima que afecten a la vida planetària.


La contribució de Responsabilitat Global a la lluita contra les emissions la vaig explicar fa uns dies:

• 20.1.16 Adéu cotxe! Durant el 2015 he executat la decisió de deixar de tenir vehicle privat

Deixar de posseir un cotxe m'assegura que solament faré servir vehicle privat quan sigui estrictament necessari, ja que l'hauré de llogar sigui per les vies convencionals o preferentment per mitjà de plataformes col·laboratives. Es tracta, doncs, d'una opció per la reducció de les emissions, però també per la millora de la mobilitat, pel transport públic, i per un estil de vida una mica menys basat en el posseir i una mica més en el compartir.

Algunes bones pràctiques de Taxis Igualada mostrades a TV3 @taxisigualada

• Taxis Igualada va rebre el reconeixement de Respon.cat al 2014 junt amb altres microempreses i pimes amb bones pràctiques de responsabilitat social

Ricard Tomàs, taxista autònom identificat com Taxis Igualada, ha estat entrevistat en el programa Divendres de TV3, que el dia 14 de gener es va realitzar a la capital de l'Anoia. En el reportatge va poder mostrar algunes de les innovacons que va incorporar en el taxi des del començament de la seva activitat.  




Podeu llegir en aquest PDF les bones pràctiques que Respon.cat va voler destacar, en el reconeixement fet conjuntament amb el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.    





Podeu veure tot seguit el fragment de l'entrevista, o també podeu veure el programa sencer.



Aquesta és la imatge de Ricard Tomàs recollint el reconeixement, al desembre del 2014 i, a sota, podeu tenir accés a les notícies d'aquell acte:

Ricard Tomàs, propietari, recull el reconeixement. Taxis Igualada, www.taxisigualada.com, Igualada (Anoia)

• Respon.cat publica vint casos de Pimes amb bones pràctiques d’RSE
• Respon.cat reconeix vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social
• Imatges de l’acte de Reconeixement a 20 empreses per Bones Pràctiques en Responsabilitat Social
• Ara podeu accedir a les Fitxes individuals de Bones Pràctiques d’RSE de les pimes reconegudes per Respon.cat

El Govern aprova el Projecte de llei del canvi climàtic a Catalunya

• Estableix uns objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic que són la base d’un model de desenvolupament econòmic sostenible, innovador, competitiu, i creador de riquesa i de llocs de treball
• Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà pionera a l’Estat espanyol 
• L’objectiu és facilitar la transició cap a una societat més baixa en carboni

 

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del canvi climàtic de Catalunya, que ja va deixar enllestit l’anterior Govern i que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat.

 

El document adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu, el conjunt de mesures i instruments persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.

 

La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada.

 

Els punts clau de la nova norma

 

El Projecte de Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificulten el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.

 

Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la Unió Europea als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte a l’any 2005. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.

 

En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.

 

Accés a recursos bàsics d’energia i aigua

 

El Projecte de llei inclou una disposició final referida a l’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment els anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat d’accedir a dos recursos bàsics: l’energia i l’aigua.

 

Els departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.

 

Fiscalitat ambiental

 

El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva que és l’impost sobre les emissions de CO₂ en turismes i furgonetes. Aquesta aspira a incentivar canvis en el comportament ambiental i que s’aposti per models més sostenibles. Aquest tribut s’aplicarà de forma gradual a partir de l’any 2018 per als vehicles més contaminants (més de 160 gCO₂/km). Per a un turisme mitjà, que emeti entre 120 i 130 gCO₂/km, es pagarà menys de 5,5 €. Això no es produirà fins a l’any 2020.

 

Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb el que es recapti a través de l’impost i amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO₂), creat pel govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.

 

Organització

 

Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.

 

Referents internacionals

 

Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.

 

Font: Gencat

Publicats els articles de Pilar Pujol a Xarxanet.org

• La Generalitat de Catalunya publica els articles de Pilar Pujol a Xarxanet.org
• Es publica un document amb els articles que Pilar Pujol va escriure a Xarxanet.org sobre Nova Cultura Organitzativa entre els anys 2003 i 2009.

La Generalitat de Catalunya acaba de publicar “La Nova cultura organitzativa” que recull els 27 articles que Pilar Pujol va escriure a Xarxanet.org entre els anys 2003 i 2009. La publicació s'emmarca en la col·lecció Eines que edita el Departament de Treball Afers Socials i Famílies.

Pilar Pujol, que ens va deixar de manera prematura l’any 2010, era mestra i geògrafa i es va doctorar en Ciències Polítiques per la UAB amb una tesi sobre capacitats organitzatives, prestació de serveis i rol polític de les entitats catalanes. Va ser professora a l’Escola Universitària de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés i també va ser docent de l'Institut de Formació de la mateixa Fundació des d'on va difondre la seva expertesa sobre entitats i el Tercer Sector.

Els 27 articles s'havien publicat de maner bimensual a la secció de publicacions de Xarxanet.org, antecedent de l'actual bloc de xarxanet.org i no eren accessibles després de les diferents actualitzacions i canvis que hi ha hagut a la pàgina.

La publicació d'aquests articles és un reconeixement a la seva obra però també una aportació al coneixement i l’estudi de les entitats. Tal i com assenyala Neus Munté, en qualitat de Consellera de Benestar Social i Família, els articles continuen sent molt actuals a dia d'avui ja que toquen temes molt rellevants pel funcionament intern de les entitats. Per la seva part, Roger Buch, director de Xarxanet.org durant aquells anys, apunta que dels seus articles es desprèn “un profund coneixement teòric de les organitzacions, nodrit per les tesis d’autors internacionals i, d’altra banda, un coneixement pràctic, de peu de carrer, de les entitats, la qual cosa li permetia ser molt clarivident...”.

Els articles publicats són especialment recomanables tant per a persones que gestionen entitats com tambe per docents i investigadors del tercer sector i de l'associacionisme. Per tal de facilitar-ne la lectura s'han agrupats per les següents temàtiques: 

• La nova cultura organitzativa
• La gestió de l’entitat
• La incidència i el treball en xarxa
• La igualtat de gènere
• El lideratge i la direcció
• El cicle de vida de l’entitat
• Avaluació

Podeu consultar el document a la biblioteca de Xarxanet.org o al Web de la Generalitat.

NOTA: reproduïm aquesta nota publicada a Xarxanet.org com a mostra de suport a la iniciativa i per l'afecte personal i professional envers la Pilar.

Hi ha una gran necessitat d'habitatge social per fer front a les emergències socials #CatalunyaSocial

Acaba de tenir lloc el debat 'Catalunya Social' - ‘La contribució del Tercer Sector al lloguer social', organitzat per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Les entitats necessiten disposar de més habitatges, i poder tenir-ne més en propietat per a destinar-lo a lloguer social seria una manera de satisfer necessitats socials i alhora donar sortida a l'enorme parc d'habitatge no utilitzat.

Oriol Illa, president de la Taula, ha manifestat que un dels reptes més grans és aconseguir amb tots els mitjans es pugui aconseguir que almenys la meitat de tot el parc d'habitatge buit que té l'administració pública es pugui destinar a finalitats socials. El tercer sector social ha demostrat que quan ha gestionat habitatge ha donat un gran resultat social. També ha denunciat l'existència encara de 45.000 pisos buits i la manca d'homologació amb els índex de despesa en habitatge que es dóna a Europa.

A l'acte, que ha tingut lloc a l'Ateneu Barcelonès, s'ha presentat el dossier per part de Carme Trilla i Francesc Sutrias, presidenta i vocal del Patronat de la Fundació Hàbitat3. Carme Trilla, experta en habitatge i autora de l'estudi, ha explicat que el dossier es composa de diferents parts: un resum de l'estudi que es va presentar al 2014 sobre el lloguer social, una assignatura pendent, on es mostraven les diferències amb Europa. A continuació ve l'estudi sobre les 129 entitats socials al voltant de l'habitatge. Després sobre Hàbitat 3, l'entitat impulsada des de la Taula per a abordar el repte de l'habitatge. Finalment una reflexió provinent del tercer sector sobre com atén els seus col·lectius en el marc de l'atenció social.

Aquestes 129 entitats estan gestionant 1522 habitatges, fet que suposa l'univers dels que es gestiona des d'entitats vinculades a la Taula. En un termini curt, se'n necessitarien uns 800 més, segons manifesten aquestes entitats.

El lloguer social està pensat per fixar un preu del lloguer a la mida del que la família pugui satisfer. Però aquí es retrata l'habitatge d'inclusió, ja que darrere hi ha tot un treball d'un sector social, amb un acompanyament a les persones.

Algunes de les dades aportades són que un 17% són propietat de les mateixes entitats; solament un 13% de les famílies no paga res; o que el la principal font de finançament de les entitats són els fons públics.

A continuació ha tingut lloc un debat obert amb:

• Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental
• Marta Olaria, tècnica d’incidència política d’Arrels Fundació
• Xavier Mauri, director de la Fundació Hàbitat3
• Modera: Albert Solé, cap de societat del Diari Ara

Algunes de les idees que s'hi han expressat són:

Fins a la data, malgrat les normatives i avenços, no s'han aconseguit cessions dels tenidors, els bancs, a les entitats del tercer sector, quan, de fet, es pensaven que en tindrien moltes després de tanta pressió i desprestigi del sector financer. Aquesta és una actitud que no acaben de comprendre. Però fins i tot més enllà de la cessió pot haver-hi altres camins a seguir.

L'Administració és qui hauria de disposar de les eines. La llei catalana és recent i ara cal que es posi en marxa i es pugui progressar ja que el lloguer social està solament en el 2%, quan a Europa està al 15%.

Les polítiques d'habitatge, amb el suplement que aporta el tercer sector, fa que no només es complementi sinó que en millori la qualitat i l'eficiència, garanteixen més impacte. Molts dels col·lectius amb qui treballen no en tenen prou amb un habitatge sinó que cal un acompanyament des de la proximitat, que és l'expertesa que aporta el tercer sector.

L'òptim no seria l'expropiació sinó una aplicació de criteris de Responsabilitat social, respecte pisos que per a les entitats financeres gairebé no valen res.

En algun cas, estan disposats a donar pisos ocupats, que és una manera de continuar passant problemes a tercers. Els hi han explicat totes les possibilitats però no estan disposats a fer un pas en la línia social. Abans podien tenir els dubtes sobre a qui fer la cessió però ara hi ha una organització especialitzada com Hàbitat 3, la principal tasca de la qual és la mobilització d'habitatge cap a l'orientació social.

Sembla que res hagi canviat malgrat la sacsejada de la crisi, Dades d'El Idealista mostren que el preu del lloguer ha pujat un 20% a la ciutat de Barcelona.

El replantejament del concepte d'emergència és el que permetrà que molts més casos urgents puguin entrar a la taula municipal on s'aborden les emergències d'habitatge.

Els temes de salut mental també afecten i en despesa pública estem a la cua d'Europa i mai hem estat al nivell que el nostre desenvolupament cultural i social requeriria.

Reflexió sobre "Haver de posar el logotip" @La_Directa

Casualment acabo de llegir aquesta explicació a la secció qui som d'un mitjà de comunicació, La Directa, que segueixo des de fa anys:

L'espina dorsal de la Directa són les seves subscriptores; l'ingrés provinent de les subscripcions  suposa el 90% del pressupost anual de la Directa. Tot i això, rep una subvenció estructural de la  Generalitat de Catalunya (que suposa menys d'un 2% del pressupost) pel fet de ser un mitjà en  llengua catalana, per això hem de posar el seu logotip.

Puc entendre que una organització preferís no fer constar un determinat logotip per les raons que sigui, com pugui ser en aquest cas, segons es pot intuir fàcilment, per la no coincidència ideològica entre la línia editorial del mitjà i el govern de la institució corresponent. Però m'agradaria escriure algunes consideracions.

1. Qui dóna la subvenció no és un partit polític sinó una Institució, i en aquest cas, a més, per mitjà d'uns mecanismes molt transparents i objectius, que fa que no es pugui establir cap mena de relació ideològica entre subvencionador i subvencionat.
2. L'expressió "hem de posar el seu logotip" té un to de denúncia o desgrat sobre aquesta obligació, la qual és lògica si la institució atorga una subvenció. Cada mitjà és lliure d'optar-hi o no, de manera que no es comprèn el lament.
3. El fet de fer constar aquest logotip no hauria de comportar que cap lector pugui treure conclusions equívoques sobre la independència editorial, i encara més si està explicat el motiu de la subvenció. De fet, el lloc on el fan aparèixer comporta que molts pocs lectors el puguin veure.
4. Malgrat que en aquest cas sigui evident que l'aparició del logotip i la corresponent subvenció no afecta en absolut a la línia editorial, fer-lo constar és un exercici de transparència necessari, per tal que lectors, contribuents i ciutadania en general puguem disposar d'aquesta informació.
5. En aquest sentit, sorprèn que un mitjà que teòricament sembla defensar criteris de transparència i transformació social sembla que advoqui per no publicitar aquest origen d'un part del seu finançament.
6. A partir de la informació que aporten, si un 90% del pressupost (entenc que el pressupost deu correspondre realment amb el finançament executat) procedeix de les persones subscriptores i un 2% de la Generalitat, no s'explica d'on procedeix el 8% restant, fet que no sembla un exercici adequat de transparència per a un mitjà de comunicació de les característiques i línia editorial que representa.

Finalment, i encoratjant a tots els mitjans que porten a terme un esforç d'informació alternativa absolutament necessari per a la nostra societat, cal demanar que quan es té la valentia d'assumir que no pretenen una falsa objectivitat, i que la subjectivitat volguda queda compensada per un gran rigor professional, se sigui molt estricte en aquesta rigorositat. Petites mostres com la que ha motivat aquesta reflexió podrien fàcilment induir a barrejar l'opció ideològica alternativa i transformadora amb elements de sectarisme. No afirmo res: sols faig notar, en bé de la reflexió col·lectiva, que certes maneres poden marcar un punt de distància induït per les pròpies formes abans d'entrar en qüestions ideològiques.

Un presentador de CNN explica com va ser trolejat per fer creure que animava a “violar dones blanques”

M'ha interessat aquesta notícia llegida a Media.cat, l'observatori crític dels mitjans, on un presentador de televisió explica com se li ha atribuït falsament una acusació per mitjà de les xarxes socials. A partir d'aquí s'obre una reflexió sobre com les xarxes socials faciliten conductes irracionals, com es fan córrer acusacions sense que ningú gosi comprovar la certesa de les acusacions.

El fet que els ciutadans hàgim esdevingut emissors d'informació ens hauria d'obligar moralment a una certa contenció i sentit crític, i no limitar-se a retuitejar compulsivament informacions no contrastades. El major poder de les organitzacions però també de les persones ens obliga a tots a exercir-lo amb major sentit de la responsabilitat, tant envers les nostres pròpies conviccions i valors com respecte a les conseqüències que pot tenir la difamació o divulgació de rumorologia i falsedats.

Fareed Zakaria és un presentador de la CNN d’origen indi a qui se li va atribuir, falsament i intencionada, un article on animava a “fer la gihad violant dones blanques”. En aquest vídeo explica la seva experiència i els mecanismes pels quals una notícia falsa fàcilment desmuntable va convertir-se en viral i difosa per milers de persones.

La norma ISO 14001 de gestió ambiental ja està disponible en català

• Forma part d’un conjunt de normes que volen donar resposta a la creixent importància de la gestió ambiental en els processos de negoci de les organitzacions

S’acaba de publicar la versió catalana de la norma UNE-EN ISO 14001:2015 Sistemes de gestió ambiental. Requisits amb guia d’ús. Aquesta norma, juntament amb les normes UNE-EN ISO 14006 Sistemes de gestió ambiental. Directrius per a la incorporació de l’ecodisseny i UNE-EN ISO 14050 Gestió ambiental. Vocabulari, que el TERMCAT va traduir l’any passat, forma part de la família de normes que tracta sobre els diversos aspectes ambientals relacionats amb els productes i les organitzacions.

 

Concretament, la ISO 14001 és una norma internacional que proporciona a les organitzacions un marc de referència per a protegir el medi i donar a les condicions ambientals canviants una resposta equilibrada en consonància amb les necessitats socioeconòmiques. El text especifica els requisits que permeten a una organització assolir els resultats previstos que ha establert per al seu sistema de gestió ambiental.

 

La traducció d’aquesta norma s’ha fet amb l’assessorament d’especialistes de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El projecte, emmarcat en el programa “Català i empresa, ja estàs al dia?”, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística, ha rebut el suport de la Diputació de Barcelona, que va signar un conveni amb el Departament de Cultura el mes d’abril de l’any passat per contribuir a la promoció de l’ús del català en l’àmbit empresarial.

 

El TERMCAT s’ocupa de l’elaboració de la versió oficial catalana de les normes UNE des del 2005, any en què va signar un conveni de col·laboració amb AENOR, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació. El procés que se segueix en la traducció de normes s'adequa als requisits establerts per la norma europea UNE-EN 15038 de serveis de traducció. La relació de normes UNE disponibles en català es pot consultar al web del TERMCAT, i la terminologia continguda en els glossaris de les normes traduïdes, al Cercaterm, el servei de consultes en línia del TERMCAT.

 

Per a l'adquisició d’aquestes i altres normes, us podeu adreçar a AENOR o al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Més informació sobre la Norma ISO 14001 en castellà i anglès.

S'estudia la terminologia del finançament alternatiu

Especialistes en finançament alternatiu es reuneixen al TERMCAT per estudiar la terminologia del sector

18/01/2016 ©TERMCAT

Aquest dilluns, 18 de gener, es duu a terme una sessió de normalització a la seu del TERMCAT per estudiar la terminologia relacionada amb el finançament alternatiu.
Es tracta d’un àmbit de desenvolupament recent, en què les novetats denominatives provenen gairebé en tots els casos de l’anglès. La sessió s’emmarca en el projecte d’una terminologia del finançament alternatiu en què està treballant el Centre de Terminologia amb la col·laboració d’ACCIÓ, l’Agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya. A la reunió hi assisteixen experts de l’àmbit, tant del sector públic, representat per ACCIÓ, com del sector privat.

Les sessions de normalització són reunions d’especialistes en un àmbit concret i de terminòlegs en què s’analitzen termes per als quals encara no hi ha una proposta catalana consensuada, o que presenten alguna dificultat pel que fa a la denominació o al concepte. En la reunió d’avui, concretament, s’estudiaran una vintena de termes, com ara startup accelerator, direct lending, invoice trading, pledge fund o media for equity.

Les propostes que es facin en aquesta sessió se sotmetran posteriorment a la consideració del Consell Supervisor del TERMCAT. De fet, el Consell Supervisor ja ha normalitzat alguns termes de l’àmbit, a l’entorn del finançament col·lectiu (crowdfunding), fruit del seguiment de la neologia que es fa des del Centre de Terminologia. La sessió d’avui permetrà donar resposta a les necessitats denominatives d’un àmbit especialment dinàmic que, en els darrers temps, està coneixent una expansió important, especialment per mitjà de les noves tecnologies i les xarxes de cooperació.
 
Podeu consultar aquesta informació en pdf, en format de nota de premsa.
Font: Termcat

Adéu cotxe! Durant el 2015 he executat la decisió de deixar de tenir vehicle privat

En la política ambiental de Responsabilitat Global havíem declarat que preteníem minimitzar les emissions. I al codi ètic hi diem que manifestem l'opció preferent pel transport públic, i alternativament fem ús del privat per la manca de solucions adequades amb aquest. Per això, durant aquest darrer 2015 hem fet el pas més decisiu o conseqüent: despendre's del cotxe. Crec que és l'opció més correcta, i que puc assumir perfectament a partir de les alternatives, entenent que les mesures com la compensació de les emissions de CO2 no eren més que una petita esmena insignificant i no prou valenta si realment pots abordar a fons el canvi de paradigma.

El juliol passat el cotxe va tenir una petita avaria, però feia anys que ja havia pres la decisió d'aprofitar la propera avaria que es produís per a desprendre'm del vehicle. I així va ser. Des d'aquell moment no he fet ús del meu vehicle i finalment he volgut començar l'any regalant-lo a qui li fes falta.

Per això vaig posar un anunci per a la comunitat d'usuaris de la Turuta, la moneda local de Vilanova i la Geltrú, i també ho vaig fer córrer per les xarxes. En 24h ja havia donat el cotxe i podia tenir la sensació de començar més net el 2016 i amb una major coherència dels compromisos.

Des de fa mig any, he minimitzat l'ús de vehicle i les emissions de CO2. Quan m'ha fet falta disposar de vehicle he optat per llogar-ne un (una ocasió), agafar un taxi interurbà (una ocasió), per fer servir el Social Car (dues ocasions) i per fer-me soci d'Avancar (encara no usat).

No cal dir que aquesta opció, a més d'una contribució ambiental, em suposarà també un estalvi en despeses i una aposta encara més compromesa pel servei públic i la millora de la mobilitat. I també té una altra derivada, i és que em permetrà evitar la barreja entre usos particulars i professionals, una necessitat relacionada amb la salut fiscal i mental dels autònoms perseguits de manera malaltissa per certs funcionaris de l'Agència Tributària espanyola, tema que abordarem amb més profunditat quan sigui el moment.


Per altra banda, he fet una petita modificació a la declaració de política ambiental de Responsabilitat Global, que ha consistit a eliminar un fragment que havia quedat obsolet.

S'hi deia que durant el 2007 hem donat a tots els newsletters mensuals unes dimensions que hi càpiguen impresos en un full din-A4 ja que alguns destinataris ens havien fet adonar que en alguna ocasió imprimia quatre fulls ja que sobresortia tant per sota com pel lateral. No pretenem que siguin impresos però si algú ho fa hem de preveure no malbaratar quatre fulls quan hi pot cabre en un.

Certament fa deu anys hi havia gent que et deia que imprimia les newsletters. Avui, per sort, crec que això ja no té cap sentit. De fet, en aquells anys també transformava en format PDF els articles que publicava al blog per tal de facilitar que es poguessin imprimir. És a dir, aquelles entrades del blog que tenien la consideració d'article no solament es presentaven en el format propi del blog sinó que també s'oferien en PDF per a facilitar-ne la conservació i la impressió, procurant ocupar el mínim de fulls, en eliminar els altres components derivats de la impressió directa del blog. Això avui també ha perdut part del sentit i hem deixat de fer-ho fa uns anys.

Notícia relacionada: Durant el 2015 he rebut les següents multes de trànsit

Durant el 2015 he rebut les següents multes de trànsit

Faig rendició de comptes corresponent a l'exercici 2015 d'un dels indicadors que des de fa temps gestiono, les multes de trànsit rebudes, i sobre el qual tinc un compromís d'urbanitat. 

Durant el 2015 he rebut sols la següent multa de trànsit:

• Per excés de velocitat a la C-16 km 78 Berga (144 km/h en zona 120), considerada greu i amb una multa de 100€ reduïda al 50% pel pagament en termini.

Després que al 2012 tingués un augment en les multes de trànsit, valorant que va ser una situació excepcional, en els tres anys posteriors he retornat a un nivell acceptable. Vegeu gràfic amb l'import anual pagat en multes de trànsit: 

 

 

 

Cal dir que anualment faig entre 15.000 i 20.000 kms, comptant tant els particulars com els professionals, i que les multes de les quals informo en aquest gràfic les inclou totes, tant si s'han produït amb un ús particular com professional. Aproximadament 2/3 corresponen a activitat professional. En el cas de l'exercici 2015 aquest quilometratge s'ha vist reduït a partir del moment en què al mes de juliol opto per deixar de posseir un cotxe.

Incompliments no sancionats

D'altra banda, he fet de manera conscient i voluntària un incompliment, pel qual no he rebut cap sanció:

• Des de fa més d'14 anys porto la "E" de la matrícula del darrere tapada amb un adhesiu "CAT". Mai he rebut cap sanció per aquest fet. Es tracta d'una protesta de caràcter polític per la imposició d'una nacionalitat sobre la qual els catalans no hem pogut expressar-nos democràticament. 

Política d'urbanitat

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat en la qual aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

PROPOSTA: En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.

Apunts anterior:

• Durant el 2014 he rebut les següents multes de trànsit
• Durant el 2013 he rebut les següents multes de trànsit

Jornada: Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial

• Josep Maria Canyelles intervindrà aquest proper dimarts 19 de gener en la Jornada "Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial"
• L'acte està coorganitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i Respon.cat, amb motiu del Dia europeu de la Mediació, i permetrà tractar com es resolen els conflictes des de la RSE

• El proper 19 de gener tindrà lloc aquesta jornada en la qual es mostrarà con integrar sistemes de gestió en la resolució de conflictes i es sustentarà amb experiències en aquest àmbit.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer les principals característiques dels sistemes de resolució de conflictes que cal tenir en compte per poder decidir quin és el sistema més adequat, en cada cas, per a les empreses i les organitzacions que gestionen la seva Responsabilitat Social.
Destinataris: Empreses (petites, mitjanes i grans) i organitzacions que promouen i gestionen la seva Responsabilitat Social.

Programa

Benvinguda i obertura

Dr. Josep Santacreu i Bonjoch, membre del Ple de la Cambra i president de Respon.cat

Taula rodona

Modera Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat

Tres mirades des del coneixement i l’experiència en la resolució de conflictes

• Sra. Raquel Alastruey i Gràcia,magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona i vicepresidenta de GEMME Espanya
• Sr. Joan Francesc Pont i Clemente, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona i membre de la Cort Arbitral de Catalunya
• Sr. Manel Canyameres i Sanahuja, advocat i mediador especialitzat en empresa i patrimoni

La integració dels sistemes de gestió de resolució de conflictes en la gestió de l’RSE:

• Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i coordinador de Respo.cat

Torn de preguntes

Programa en pdf

Informació bàsica

• Dia: Dimarts 19 de gener de 2016 a les 17.00 h (durada aproximada 90 minuts)

• Lloc: Auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona (Av. Diagonal, 452 Barcelona)

• Us podeu inscriure en aquest enllaç
• Gratuït

[ARTICLE] Empreses amb una cultura avançada de la responsabilitat cap a la societat i de la mediació

Aquest proper dimarts tindrà lloc una jornada sobre Mediació i RSE, amb ponents de primer nivell, i que serà una gran oportunitat per a aprofundir en la dimensió compartida d'aquestes dues disciplines tan interessants per a les organitzacions que vulguin desenvolupar-se de manera harmònica i sostenible en els propers anys.

El conflicte és consubstancial a la nostra societat, a la condició social de la humanitat i, en conseqüència, a l'activitat de les empreses i organitzacions en les seves relacions entre els grups d'interès, ja sigui a nivell intern o extern.

La Responsabilitat Social (RSE) és un enfocament de gestió que parteix del compromís ètic de les organitzacions per a intentar assolir la sostenibilitat, repte que cal entendre en els diferents vectors dels impactes corporatius, ja siguin econòmics, socials, laborals, ambientals i de bon govern o reputacionals. Sota la seva metodologia, l'RSE procura equilibrar els interessos dels diferents stakeholders. En la mesura que aquests interessos són sovint contraposats, l'RSE ofereix camins per a avançar en el sentit de compromís i permetre crear el millor valor sostenible i compartit, és a dir, valor per a totes les parts i amb una mirada que no es projecti sols en el curt termini.

Per altra banda, dins del conjunt de metodologies i tècniques que intenten afavorir la resolució alternativa dels conflictes, la mediació és avui dia la que es presenta com a un model més sistemàtic i desenvolupat. I sobretot, la que incorpora de manera més clara un entorn de valors favorables a remoure les condicions del conflicte.

És important entendre que el conflicte no és una desgràcia a ocultar ja que retardar el seu abordatge el pot acabar cronificant i fent-lo explosiu. El conflicte és signe de vida, i la gestió de la diferència, la gestió de la diversitat, la gestió dels interessos són avui una part central del funcionament de les organitzacions, i fins i tot del seu lideratge.

Vistes com a metodologies, les dues aproximacions permeten abordar, evitar o superar el conflicte. I són dues metodologies plenament compatibles i complementàries. Però també cal convidar a no aproximar-s'hi com a mers recursos tècnics sinó a concebre-les en termes més culturals i de lideratge.

Les empreses i les organitzacions necessiten una cultura de la responsabilitat social, i un lideratge que la faci possible, ja que altrament l'RSE no tindrà capacitat per crear valor, sinó que veurà reduïda a un seguit de productes propis de la metodologia, com puguin ser les memòries d'RSE, però sense una capacitat real de millorar l'organització i la seva actuació i rendiment.

I aquesta cultura de l'RSE, que és àmplia perquè ha d'abordar tots els racons de l'organització, de dalt a baix, i d'un departament a un altre, i des de la planificació estratègica fins als processos i procediments, també ha d'enriquir-se amb la cultura de la mediació. És a dir, no limitar-se a fer ús de tècniques concretes quan es detecti el conflicte sinó fer que l'anticipació i les maneres de fer siguin pròpies d'aquesta manera d'abordar el conflicte, amb capacitat d'empatia, amb voluntat de superació del conflicte per la via de crear el millor valor per a totes les parts.

L'RSE i la mediació poden aprendre l'una de l'altra, poden confluir en una cultura avançada i proactiva per a les organitzacions, i poden complementar-se en l'ús de tècniques específiques.

Avui dia, el diàleg és una part consubstancial de la vida de les organitzacions i és fonamental trobar els espais on aquest floreixi amb els grups d'interès, ja sigui amb caràcter preventiu o per a solucionar el conflicte, ja sigui per a crear valor conjuntament o per a evitar solucions que acabin causant un mal agregat més gran que el que es vol evitar. Totes dues metodologies ens conviden a no tenir por de la trobada, del diàleg, de donar oportunitats per a la creació de valor.

Més informació de l'acte: Jornada: Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial

El truc del referèndum revocatori

Catalunya es veu abocada a una repetició de les eleccions del 27-S, després de la negativa de la CUP a acceptar el candidat de la força guanyadora. Si s'hagués produït l'acord, crec que a Espanya s'hauria produït un pacte nacionalista entre les grans forces de manera que s'hauria conformat un govern del PP amb el suport del PSOE i l'abstenció de C's, basat en la "defensa de la unidad nacional".

En l'escenari actual, segurament també Espanya es pot veure abocada a una repetició electoral, ja que es poden evitar un incòmode pacte d'estat. A més, sembla impossible aconseguir una majoria fora del PP. De fet, un acostament PSOE - Podemos no sembla tampoc factible. Unes noves eleccions poden afavorir -a priori- al PP i a Podemos.

Per a Podemos, el tema del referèndum a Catalunya ha esdevingut un recurs útil per a evitar la possible aproximació al PSOE. És una bona excusa, i no els fa perillar en vots perquè els territoris on n'han tret més són precisament a les nacions diferents de la castellana. Això explica l'èmfasi que hi han fet, quan fa uns pocs mesos semblava que ja hi havien renunciat o que era un complement programàtic més aviat molest.

Però a banda del referèndum català també en proposen un altre, un de revocatori. Tot plegat fa aparentar que es tracta d'un partit que posen l'enfortiment democràtic per sobre de tot. En aquests moments polítics és el que la societat espera de la renovació política, i és el que van intentar UPyD en primer lloc, Ciutadans despres i Podemos finalment. És fàcil parlar de la lluita contra la corrupció i de l'enfortiment democràtic. En el cas d'UPyD tot plegat ja no tenia cap credibilitat. En el cas de Ciutadans, a mesura que la ciutadania ha anat coneixent la realitat han anat comprenent que el discurs és senzillament un recurs fàcil per valdre's del moment sociològic.

Però encara molta gent pot confiar que en el cas de Podemos hi ha uns valors democràtics sincers al darrere. Segurament molta gent que els pot fer confiança desconeix què significa el populisme que ha corromput moltes democràcies llatinoamericanes, un estil que està a la base de les propostes de Podemos i de la capacitació dels seus líders. La seva manera de presentar-se, més esquerranosa i formalment democràtica, fa que sigui més difícil de percebre el rerefons. Per això vull compartir aquest vídeo de 10 min sobre el truc del referèndum revocatori. És interessant veure a la segona part quin ús en fan fer a Veneçuela, per entendre el que se'ns acosta. Sortir d'una dreta poc democràtica per caure en una esquerra populista no és la solució. Millor sortir d'un context ranci i inviable per construir un estat modern, plenament democràtic, i amb un estat del benestar homologable.