30.9.08
Lea este blog en su lengua / Read this blog in your language
[es] Pueden leer los escritos de este blog en castellano por medio de la traducción automática que hay debajo de cada post. Además, recientement hemos añadido un nuevo filtro para que pueda seleccionar directamente los escritos en castellano: Filtrar sólo escritos en castellano. También pueden obtener la traducción entera de la primera página apretando aquí: Traducir página al CASTELLANO. En este caso debe tener en cuenta que algunos escritos no obtendrán una buena traducción si el texto original ya estaba en castellano.
[en] This blog on CSR is written normally in Catalan. You can read posts in english by means of authomatic translation in each post. You can also obtain translation for the whole of the fist page by clicking here: Translate ENGLISH. Note that some post will get no good translation when the original post language is not Catalan.
Traducir CASTELLANOTranslate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS العربية Български 한국어 Hrvatski Dansk Ελληνικά עברית Hindi Indonesia Italiano 日本語 Latviešu Lietuvių Nederlands Norsk Polski Português Română Русский Српски Svenska Tagalog Česky Українська Việt 中国 中國
[en] This blog on CSR is written normally in Catalan. You can read posts in english by means of authomatic translation in each post. You can also obtain translation for the whole of the fist page by clicking here: Translate ENGLISH. Note that some post will get no good translation when the original post language is not Catalan.
Traducir CASTELLANOTranslate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS العربية Български 한국어 Hrvatski Dansk Ελληνικά עברית Hindi Indonesia Italiano 日本語 Latviešu Lietuvių Nederlands Norsk Polski Português Română Русский Српски Svenska Tagalog Česky Українська Việt 中国 中國
7 d'octubre 2008 - Global Eco Forum Barcelona
Resten tan sols 9 dies per a la trobada presencial a Barcelona del 1er Global Eco Forum: Responsabilitat, Sostenibilitat i Eco Innovació (Barcelona, 7 d'octubre 2008), esdeveniment internacional d'alt nivell organitzat per eco-union.
El 7 d'octubre de 2008 es donaran cita a Barcelona experts i professionals de l'àmbit empresarial, associatiu i públic, una veritable trobada per a la creació de xarxes i contactes.
Tindràs l'oportunitat d'intercanviar opinions amb Michael Braungart, mundialment reconegut per la certificació i llibre Cradle to Cradle; Juan López de Uralde, director general de Greenpeace Espanya; Livia Tirone, directora de TironeNunes; Francesco Tonucci, responsable del projecte internacional 'La Ciutat dels nens'; Frederic Ximeno, director de politiques ambientals de la Generalitat de Catalunya; Astrid Geiger, directora d'eco-innovació a la Comissió Europea; Ignasi Cubiñá, director d'Eco Intelligent Growth; Anabel Drese, directora de RSE Timberland Europa, entre molts altres.
Descarrega el programa complet aquí.
Places limitades.
Lloc: Espai Bonnemaisson, Sant Pere més Baix, 7 08003 Barcelona
Hora: de 9:00h a 20:00h
Descomptes especials per a estudiants i grups.
Inscripcions i informació al web http://www.global-ecoforum.org/
Esdeveniments paral·lels: Performances - creació artística + vídeos + llibreria + Xarxa virtual
El 7 d'octubre de 2008 es donaran cita a Barcelona experts i professionals de l'àmbit empresarial, associatiu i públic, una veritable trobada per a la creació de xarxes i contactes.
Tindràs l'oportunitat d'intercanviar opinions amb Michael Braungart, mundialment reconegut per la certificació i llibre Cradle to Cradle; Juan López de Uralde, director general de Greenpeace Espanya; Livia Tirone, directora de TironeNunes; Francesco Tonucci, responsable del projecte internacional 'La Ciutat dels nens'; Frederic Ximeno, director de politiques ambientals de la Generalitat de Catalunya; Astrid Geiger, directora d'eco-innovació a la Comissió Europea; Ignasi Cubiñá, director d'Eco Intelligent Growth; Anabel Drese, directora de RSE Timberland Europa, entre molts altres.
Descarrega el programa complet aquí.
Places limitades.
Lloc: Espai Bonnemaisson, Sant Pere més Baix, 7 08003 Barcelona
Hora: de 9:00h a 20:00h
Descomptes especials per a estudiants i grups.
Inscripcions i informació al web http://www.global-ecoforum.org/
Esdeveniments paral·lels: Performances - creació artística + vídeos + llibreria + Xarxa virtual
Traducir CASTELLANOTranslate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS العربية Български 한국어 Hrvatski Dansk Ελληνικά עברית Hindi Indonesia Italiano 日本語 Latviešu Lietuvių Nederlands Norsk Polski Português Română Русский Српски Svenska Tagalog Česky Українська Việt 中国 中國
7 de Octubre 2008 - Global Eco Forum Barcelona
Quedan tan sólo 9 días para el encuentro presencial en Barcelona del 1er Global Eco Forum: Responsabilidad, Sostenibilidad y Eco Innovación (Barcelona, 7 de octubre 2008), evento internacional de alto nivel organizado por eco-union.
El 7 de octubre de 2008 se darán cita en Barcelona expertos y profesionales del ámbito empresarial, asociativo y público, un verdadero encuentro para la creación de redes y contactos.
Tendrás la oportunidad de intercambiar opiniones con Michael Braungart, mundialmente reconocido por la certificación y libro Cradle to Cradle; Juan López de Uralde, director general de Greenpeace España; Livia Tirone, directora de TironeNunes; Francesco Tonucci, responsable del proyecto internacional 'La Ciudad de los niños'; Frederic Ximeno, director de políticas ambientales de la Generalitat de Catalunya; Astrid Geiger, directora de eco-innovación en la Comisión Europea; Ignasi Cubiñá, director de Eco Intelligent Growth; Anabel Drese, directora de RSE Timberland Europa, entre muchos otros.
Descarga el programa completo aquí.
Plazas limitadas.
Lugar: Espai Bonnemaisson, Sant Pere més Baix, 7 08003 Barcelona
Hora: de 9:00h a 20:00hDescuentos especiales para estudiantes y grupos.
Inscripciones e información en www.global-ecoforum.org
Eventos paralelos: Performances - creación artística + vídeos + librería + Red virtual
29.9.08
No hi ha crisi d'RSE, afirma Canyelles en una entrevista a TuPatrocinio
TuPatrocinio publica avui una entrevista a Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global. L'entrevista, feta per Mercedes Aldecoa, destaca entre d'altres les següents afirmacions:
- L'RSE és un estil i una estratègia; hi ha qui la disminueix confonent-la amb les seves bones pràctiques
-Avui ja puc afirmar que hi ha empreses, fins i tot modestes, que usen els quadres de comandament integrals com via de connexió de l'RSE a l'estratègia corporativa.
-encara hi ha un excés de relaxació estratègica entre les empreses del nostre entorn, donant massa pàbul als preus i a la qualitat, i no afrontant amb prou determinació la gestió del canvi, la modelització dels actius intangibles, i la definició d'estratègies reals que permetin generar avantatges competitius.
- falta de definició o ambigüitat sobre el paper del sector públic, que ha contribuït a generar debats confusos focalitzats en aspectes poc motivadors o encoratjadors en l'eix voluntarietat-regulació i esbiaixant altres vessants més estratègics com la seva vinculació a la competitivitat de l'empresa
- En el cas espanyol suposa una raresa que les empreses que es reclamen més responsables no hagin afrontat aspectes rellevants com per exemple la gestió de la diversitat cultural espanyola, aspecte que genera permanents tensions mediàtiques i fins i tot riscos en els mercats, però davant la qual es podrien desenvolupar models de referència d'interès global
- no hi ha crisi d'RSE quant a la rellevància interna que ha pres en algunes empreses.
- en la nova societat la responsabilitat ha passat a ser un actiu central de les competències essencials
Accedir a l'entrevista
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
- L'RSE és un estil i una estratègia; hi ha qui la disminueix confonent-la amb les seves bones pràctiques
-Avui ja puc afirmar que hi ha empreses, fins i tot modestes, que usen els quadres de comandament integrals com via de connexió de l'RSE a l'estratègia corporativa.
-encara hi ha un excés de relaxació estratègica entre les empreses del nostre entorn, donant massa pàbul als preus i a la qualitat, i no afrontant amb prou determinació la gestió del canvi, la modelització dels actius intangibles, i la definició d'estratègies reals que permetin generar avantatges competitius.
- falta de definició o ambigüitat sobre el paper del sector públic, que ha contribuït a generar debats confusos focalitzats en aspectes poc motivadors o encoratjadors en l'eix voluntarietat-regulació i esbiaixant altres vessants més estratègics com la seva vinculació a la competitivitat de l'empresa
- En el cas espanyol suposa una raresa que les empreses que es reclamen més responsables no hagin afrontat aspectes rellevants com per exemple la gestió de la diversitat cultural espanyola, aspecte que genera permanents tensions mediàtiques i fins i tot riscos en els mercats, però davant la qual es podrien desenvolupar models de referència d'interès global
- no hi ha crisi d'RSE quant a la rellevància interna que ha pres en algunes empreses.
- en la nova societat la responsabilitat ha passat a ser un actiu central de les competències essencials
Accedir a l'entrevista
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
No hay crisis de RSE, afirma Canyelles en una entrevista en TuPatrocinio
TuPatrocinio publica hoy una entrevista a Josep Maria Canyelles, experto en RSE y promotor de Responsabilitat Global. La entrevista, elaborada por Mercedes Aldecoa, destaca entre otras las siguientes afirmaciones:
- La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas
- Hoy ya puedo afirmar que hay empresas, incluso modestas, que usan los cuadros de mando integrales como vía de conexión de la RSE a la estrategia corporativa.
- todavía hay un exceso de relajamiento estratégico entre las empresas de nuestro entorno, dando demasiado pábulo a los precios y a la calidad, y no afrontando con suficiente determinación la gestión del cambio, la modelización de los activos intangibles, y la definición de estrategias reales que permitan generar ventajas competitivas.
- falta de definición o ambigüedad sobre el papel del sector público, que ha contribuido a generar debates confusos focalizados en aspectos poco motivadores o alentadores en el eje voluntariedad-regulación y soslayando otras vertientes más estratégicas como su vinculación a la competitividad de la empresa
- En el caso español supone una rareza que las empresas que se reclaman más responsables no hayan afrontado aspectos relevantes como por ejemplo la gestión de la diversidad cultural española, aspecto que genera permanentes tensiones mediáticas y hasta riesgos en los mercados, pero ante lo cual se podrían desarrollar modelos de referencia de interés global
- no hay crisis de RSE en cuanto a la relevancia interna que ha tomado en algunas empresas.
- en la nueva sociedad la responsabilidad ha pasado a ser un activo central de las competencias esenciales
ENTREVISTA:
La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas
Josep Maria Canyelles,
experto en RSE y promotor del Think Tank Responsabilitat Global, trabaja
para empresas, administraciones y ONLs. Es asesor técnico de la Cámara
de Comercio de Barcelona, colaborador de la Asoc. para las Naciones
Unidas en RS, coordinador de la Comisión de RS de ACCID, colaborador
docente en RSE de distintas universidades. Realizó una comparecencia
parlamentaria en la Subcomisión de RSC del Congreso de los Diputados en
calidad de experto. Sus enfoques de innovación le han llevado a promover
Territorios Socialmente Responsables. Años atrás dirigió el Instituto
Catalán del Voluntariado (INCAVOL), la consultoría Proyectos Sociales de
la Fundación Pere Tarrés (URL), y ha dirigido proyectos de Balanced
Scorecard.
¿Cuándo y por qué nace ResponsabilitatGlobal.com?
Nace de la inquietud por ayudar a desarrollar la Responsabilidad Social Corporativa en nuestras latitudes, y hacerlo en consecuencia bajo un discurso adaptado al contexto. Yo mismo procedía de una intensa dedicación al desarrollo de organizaciones sociales y del voluntariado, pero la capacidad de incidencia social tenía limitaciones mientras que la RSE suponía un enorme cambio de paradigma con un alto potencial. Por ello preferí moverme hacia donde había más capacidad de avance: la transformación de la empresa bajo un modelo de inspiración no filantrópica sino estratégica, y hacerlo desde los modelos más profundamente estratégicos para las compañías.
En el 2004, algunos compañeros me indicaban la locura que significaba lanzarse a un proyecto profesional focalizado en la RSE y el BSC (Balanced Scorecard) cuando por aquí casi nadie sabía nada acerca ni del enfoque de gestión responsable ni de la metodología de gestión de la estrategia. Hoy ya puedo afirmar que hay empresas, incluso modestas, que usan los cuadros de mando integrales como vía de conexión de la RSE a la estrategia corporativa.
¿La RSE actualmente es una moda, una técnica de marketing, una filosofía de empresa, social? Define según tu punto de vista la RSE y por qué es tan necesario concienciar sobre ello, si es que lo consideras necesario...
La RSE es una política de empresa según la cual una organización incorpora estratégicamente en sus procesos de creación de valor los intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (accionistas, trabajadores, clientes, ciudadanos, proveedores, financiadores, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...) y específicamente un compromiso con la sostenibilidad global (ambiental, social, económica).
Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se orienta a una visión estratégica de mejora de la gestión de sus activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social por operar, reputación, marca...) y pretende garantizar la sostenibilidad del propio proyecto empresarial.
Desde esta manera de comprender la RSE queda claro que no tiene nada que ver con las modas. La dificultad para expresar qué es la RSE viene dada porque se la confunde con su representación más visible. Por supuesto, la conciliación, el voluntariado corporativo, o la igualdad son buenas prácticas de la RSE pero ésta es mucho más: la RSE es el estilo de gestión, la filosofía y la estrategia que tienen como concreción distintas prácticas en cada empresa o contexto organizativo.
Claro que existe relación con el marketing, pero en la misma medida en que este estilo de dirección afecta a todas las unidades y a todos los procesos de la empresa. Y hay empresas que comunican de manera limitadísima su RSE, a la que quieren dar un enfoque básicamente interno.
¿Cómo has visto evolucionar globalmente la RSE en España en los últimos años?
Observamos algunos vectores que juegan a la contra, entre los que vamos a focalizar tres:
a) En primer lugar y siendo lo más relevante, todavía hay un exceso de relajamiento estratégico entre las empresas de nuestro entorno, dando demasiado pábulo a los precios y a la calidad, y no afrontando con suficiente determinación la gestión del cambio, la modelización de los activos intangibles, y la definición de estrategias reales que permitan generar ventajas competitivas.
b) En segundo lugar, los distintos públicos y de manera relevante los consumidores no han incorporado significativamente criterios éticos o sostenibles en sus procesos de compra o selección, aspecto que nos diferencia de otros países y, específicamente en Europa, de los nórdicos y centrales, y que supone un factor de no aceleración en el compromiso de las empresas.
c) Finalmente, y no por ello menor, una falta de definición o ambigüedad sobre el papel del sector público, que ha contribuido a generar debates confusos focalizados en aspectos poco motivadores o alentadores en el eje voluntariedad-regulación y soslayando otras vertientes más estratégicas como su vinculación a la competitividad de la empresa, al compromiso de las partes, o a las consecuencias del impacto real en la sociedad y el entorno.
¿En qué posición situarías a España vs otros países en temas de RSE?
Ha pegado un buen salto, sin duda en paralelo con el buen ritmo de la economía en general y con el desarrollo de la economía del conocimiento, ya que ésta viene a ser la cuna donde se mece la RSE. Pero el exceso de protagonismo por parte de las grandes corporaciones y el estilo propio de algunas iniciativas han mermado la incorporación de empresas más modestas o la generalización en todos los sectores. Las jornadas de RSE han entrado en una deriva crítica por agotamiento de escuchar siempre los mismos casos y por las limitaciones que ha tenido la audiencia para dialogar.
Además, cuatro años de debate casi nominalista, aunque necesarios para generar ciertos consensos básicos, han tenido la consecuencia de no afrontar un desarrollo de base más estratégica con el apoyo de los distintos grupos de interés. Aun arrastramos ese síndrome a continuar hablando de ello, y se aprecia en que la principal conclusión operativa de años de hablar ha sido un Consejo Estatal para continuar hablando. Y aun tenemos una concepción muy básica de la RSE cuando se la vincula a medidas concretas y no a un enfoque más elevado, lo cual se aprecia en un liderazgo público que se relaciona con las áreas de trabajo, cooperativas, medio ambiente, y en pocos casos a las áreas de presidencia o de economía.
¿Qué crees que se podría mejorar en temas de RSE a corto plazo?
En cuanto a la información, las memorias de RSE no son la única vía para informar aunque sí la más sistemática y por ello ineludible. A pesar de la relevancia que tiene el mero hecho de publicar una memoria, sería bueno plantearse la mejora de su capacidad comunicativa para con los distintos grupos de interés. Algunos ejercicios de transparencia parecen haber sido concebidos para no ser comprendidos.
Sobre los sujetos de la RS, la incorporación más decidida de todos los agentes en la gestión de su propia responsabilidad: no sólo las empresas de todos los tamaños sino también las administraciones públicas, los sindicatos, las ONL, las universidades, ¡e incluso los profesionales autónomos!. Solamente así se podrá progresar en el desarrollo de la Responsabilidad Social y además será posible incluso avanzar hacia la gestión de Territorios Socialmente Responsables.
Sobre la materialidad, las empresas están asumiendo la gestión de la RSE en las materias que han identificado y priorizado. Pero todavía no hay una gestión potente de la relación con los grupos de interés (¡y a menudo éstos tampoco han evolucionado hacia el modelo relacional de la RSE!) con lo cual se peca de unilateralidad en la determinación de los aspectos relevantes para la empresa.
Además de los aspectos que afectan directamente a la empresa o a su sector, la sociedad manifiesta otras necesidades y retos de carácter general o transversal que en el marco de la RSE deberían ser asumidas. En países nórdicos se vincula la RS de las grandes corporaciones a la imagen de marca del país; en Costa Rica platean una estrategia nacional de RSE; en Colombia hay corporaciones que integran anónimamente a desmilitarizados; en Alemania focalizan la sostenibilidad y Gran Bretaña los partenariados público-privado. En el caso español no hay una línea clara pero además supone una rareza que las empresas que se reclaman más responsables no hayan afrontado aspectos relevantes como por ejemplo la gestión de la diversidad cultural española, aspecto que genera permanentes tensiones mediáticas y hasta riesgos en los mercados, pero ante lo cual se podrían desarrollar modelos de referencia de interés global dado que estos retos cada vez van a tener más relevancia en un mundo multicultural.
La mayoría de las veces identificamos RSE con grandes empresas, pero ¿y las pymes?
La manera como la propiedad y la dirección gestionan las Pymes ya suele ir acompañado de una gran dosis de responsabilidad. No solamente en el sentido de la carga y relevancia de su compromiso empresarial, sino en el sentido que hoy en día se da a la Responsabilidad Social: las Pymes hacen una aportación muy positiva a la sociedad y a la vez intentan minimizar el impacto negativo que sus operaciones puedan tener.
Debemos reconocer que el concepto RSE a menudo se ha asociado más a las grandes empresas, y sobre todo cuando se ha hecho la transposición literal del anglicismo RSC (Responsabilidad Social Corporativa). Los empresarios responsables tratan bien a sus clientes y a sus socios comerciales. Y también se preocupan de los trabajadores, de su salud y seguridad y de su ecuanimidad. Procuran que su empresa se comporte como "un buen ciudadano" dentro de la comunidad local y, de manera creciente, tienen un respeto por el medio ambiente.
Pero el gran salto se produce cuando un empresario descubre que ese comportamiento responsable puede ser una gran estrategia de creación de valor y de posicionamiento, y que, más allá del necesario cumplimiento de las normas legales y la minimización de riesgos y litigios de futuro, le aporta la oportunidad de crear lazos de confianza con sus interlocutores, desde los trabajadores, socios y clientes, hasta la administración, los financiadores y la comunidad.
¿Crees que afectará la crisis económica a la RSE?
Si nos remitimos a la definición que he aportado, en absoluto. La RSE como desarrollo estratégico incluso va a más. Me encuentro a empresas que quieren aprovechar la difícil circunstancia para rehacer su plan estratégico y desean elaborar ahora algunas reflexiones sobre cómo la RSE se puede integrar en su modelo y cómo les puede ayudar a salir con un mejor posicionamiento en el mercado y en la sociedad.
Ahora bien, si alguien se limita a comprender la RSE como prácticas concretas o como presupuestos vinculados, pues quizás va a sufrir un descenso significativo durante estos dos años, como muchos otros departamentos.
Algunos y algunas líderes empresariales afirmaban hace un tiempo que si las cosas se torcían hacia mal ello no iba a afectar a sus líneas de RSE. Ahora ha llegado el momento de observar la veracidad de las afirmaciones y la consistencia de los compromisos. Si bien se empieza a observar un alentamiento e incluso una reducción de partidas, que van a afectar a enfoques comunicativos o de patrocinios y mecenazgo, no hay crisis de RSE en cuanto a la relevancia interna que ha tomado en algunas empresas.
¿Quieres añadir alguna cosa más?
Finalmente, quisiera destacar un elemento nada despreciable en nuestro contexto socioeconómico: la dignificación de la figura empresarial, de los emprendedores, empresarios y empresarias. En el caso de la PYME, la concepción responsable de la empresa no es ajena al talante y estilo de la propiedad, la cual coincide a menudo con la dirección.
Tengo en mis activos haber tratado este tema y haber asesorado a muchas pymes y, dado que en la nueva sociedad la responsabilidad ha pasado a ser un activo central de las competencias esenciales, puedo afirmar que muchos empresarios pequeños y medianos se sienten muy cómodos, bien posicionados y dispuestos a evolucionar desde modelos paternalistas, marketinianos o a lo sumo legalistas, hacia modelos más integrales, estratégicos y orientados al triple win.
- La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas
- Hoy ya puedo afirmar que hay empresas, incluso modestas, que usan los cuadros de mando integrales como vía de conexión de la RSE a la estrategia corporativa.
- todavía hay un exceso de relajamiento estratégico entre las empresas de nuestro entorno, dando demasiado pábulo a los precios y a la calidad, y no afrontando con suficiente determinación la gestión del cambio, la modelización de los activos intangibles, y la definición de estrategias reales que permitan generar ventajas competitivas.
- falta de definición o ambigüedad sobre el papel del sector público, que ha contribuido a generar debates confusos focalizados en aspectos poco motivadores o alentadores en el eje voluntariedad-regulación y soslayando otras vertientes más estratégicas como su vinculación a la competitividad de la empresa
- En el caso español supone una rareza que las empresas que se reclaman más responsables no hayan afrontado aspectos relevantes como por ejemplo la gestión de la diversidad cultural española, aspecto que genera permanentes tensiones mediáticas y hasta riesgos en los mercados, pero ante lo cual se podrían desarrollar modelos de referencia de interés global
- no hay crisis de RSE en cuanto a la relevancia interna que ha tomado en algunas empresas.
- en la nueva sociedad la responsabilidad ha pasado a ser un activo central de las competencias esenciales
ENTREVISTA:
La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas
30/09/08 - M. Aldecoa
Josep Maria Canyelles en una presentación sobre RS
¿Cuándo y por qué nace ResponsabilitatGlobal.com?
Nace de la inquietud por ayudar a desarrollar la Responsabilidad Social Corporativa en nuestras latitudes, y hacerlo en consecuencia bajo un discurso adaptado al contexto. Yo mismo procedía de una intensa dedicación al desarrollo de organizaciones sociales y del voluntariado, pero la capacidad de incidencia social tenía limitaciones mientras que la RSE suponía un enorme cambio de paradigma con un alto potencial. Por ello preferí moverme hacia donde había más capacidad de avance: la transformación de la empresa bajo un modelo de inspiración no filantrópica sino estratégica, y hacerlo desde los modelos más profundamente estratégicos para las compañías.
En el 2004, algunos compañeros me indicaban la locura que significaba lanzarse a un proyecto profesional focalizado en la RSE y el BSC (Balanced Scorecard) cuando por aquí casi nadie sabía nada acerca ni del enfoque de gestión responsable ni de la metodología de gestión de la estrategia. Hoy ya puedo afirmar que hay empresas, incluso modestas, que usan los cuadros de mando integrales como vía de conexión de la RSE a la estrategia corporativa.
¿La RSE actualmente es una moda, una técnica de marketing, una filosofía de empresa, social? Define según tu punto de vista la RSE y por qué es tan necesario concienciar sobre ello, si es que lo consideras necesario...
La RSE es una política de empresa según la cual una organización incorpora estratégicamente en sus procesos de creación de valor los intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (accionistas, trabajadores, clientes, ciudadanos, proveedores, financiadores, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...) y específicamente un compromiso con la sostenibilidad global (ambiental, social, económica).
Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se orienta a una visión estratégica de mejora de la gestión de sus activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social por operar, reputación, marca...) y pretende garantizar la sostenibilidad del propio proyecto empresarial.
Desde esta manera de comprender la RSE queda claro que no tiene nada que ver con las modas. La dificultad para expresar qué es la RSE viene dada porque se la confunde con su representación más visible. Por supuesto, la conciliación, el voluntariado corporativo, o la igualdad son buenas prácticas de la RSE pero ésta es mucho más: la RSE es el estilo de gestión, la filosofía y la estrategia que tienen como concreción distintas prácticas en cada empresa o contexto organizativo.
Claro que existe relación con el marketing, pero en la misma medida en que este estilo de dirección afecta a todas las unidades y a todos los procesos de la empresa. Y hay empresas que comunican de manera limitadísima su RSE, a la que quieren dar un enfoque básicamente interno.
¿Cómo has visto evolucionar globalmente la RSE en España en los últimos años?
Observamos algunos vectores que juegan a la contra, entre los que vamos a focalizar tres:
a) En primer lugar y siendo lo más relevante, todavía hay un exceso de relajamiento estratégico entre las empresas de nuestro entorno, dando demasiado pábulo a los precios y a la calidad, y no afrontando con suficiente determinación la gestión del cambio, la modelización de los activos intangibles, y la definición de estrategias reales que permitan generar ventajas competitivas.
b) En segundo lugar, los distintos públicos y de manera relevante los consumidores no han incorporado significativamente criterios éticos o sostenibles en sus procesos de compra o selección, aspecto que nos diferencia de otros países y, específicamente en Europa, de los nórdicos y centrales, y que supone un factor de no aceleración en el compromiso de las empresas.
c) Finalmente, y no por ello menor, una falta de definición o ambigüedad sobre el papel del sector público, que ha contribuido a generar debates confusos focalizados en aspectos poco motivadores o alentadores en el eje voluntariedad-regulación y soslayando otras vertientes más estratégicas como su vinculación a la competitividad de la empresa, al compromiso de las partes, o a las consecuencias del impacto real en la sociedad y el entorno.
¿En qué posición situarías a España vs otros países en temas de RSE?
Ha pegado un buen salto, sin duda en paralelo con el buen ritmo de la economía en general y con el desarrollo de la economía del conocimiento, ya que ésta viene a ser la cuna donde se mece la RSE. Pero el exceso de protagonismo por parte de las grandes corporaciones y el estilo propio de algunas iniciativas han mermado la incorporación de empresas más modestas o la generalización en todos los sectores. Las jornadas de RSE han entrado en una deriva crítica por agotamiento de escuchar siempre los mismos casos y por las limitaciones que ha tenido la audiencia para dialogar.
Además, cuatro años de debate casi nominalista, aunque necesarios para generar ciertos consensos básicos, han tenido la consecuencia de no afrontar un desarrollo de base más estratégica con el apoyo de los distintos grupos de interés. Aun arrastramos ese síndrome a continuar hablando de ello, y se aprecia en que la principal conclusión operativa de años de hablar ha sido un Consejo Estatal para continuar hablando. Y aun tenemos una concepción muy básica de la RSE cuando se la vincula a medidas concretas y no a un enfoque más elevado, lo cual se aprecia en un liderazgo público que se relaciona con las áreas de trabajo, cooperativas, medio ambiente, y en pocos casos a las áreas de presidencia o de economía.
¿Qué crees que se podría mejorar en temas de RSE a corto plazo?
En cuanto a la información, las memorias de RSE no son la única vía para informar aunque sí la más sistemática y por ello ineludible. A pesar de la relevancia que tiene el mero hecho de publicar una memoria, sería bueno plantearse la mejora de su capacidad comunicativa para con los distintos grupos de interés. Algunos ejercicios de transparencia parecen haber sido concebidos para no ser comprendidos.
Sobre los sujetos de la RS, la incorporación más decidida de todos los agentes en la gestión de su propia responsabilidad: no sólo las empresas de todos los tamaños sino también las administraciones públicas, los sindicatos, las ONL, las universidades, ¡e incluso los profesionales autónomos!. Solamente así se podrá progresar en el desarrollo de la Responsabilidad Social y además será posible incluso avanzar hacia la gestión de Territorios Socialmente Responsables.
Sobre la materialidad, las empresas están asumiendo la gestión de la RSE en las materias que han identificado y priorizado. Pero todavía no hay una gestión potente de la relación con los grupos de interés (¡y a menudo éstos tampoco han evolucionado hacia el modelo relacional de la RSE!) con lo cual se peca de unilateralidad en la determinación de los aspectos relevantes para la empresa.
Además de los aspectos que afectan directamente a la empresa o a su sector, la sociedad manifiesta otras necesidades y retos de carácter general o transversal que en el marco de la RSE deberían ser asumidas. En países nórdicos se vincula la RS de las grandes corporaciones a la imagen de marca del país; en Costa Rica platean una estrategia nacional de RSE; en Colombia hay corporaciones que integran anónimamente a desmilitarizados; en Alemania focalizan la sostenibilidad y Gran Bretaña los partenariados público-privado. En el caso español no hay una línea clara pero además supone una rareza que las empresas que se reclaman más responsables no hayan afrontado aspectos relevantes como por ejemplo la gestión de la diversidad cultural española, aspecto que genera permanentes tensiones mediáticas y hasta riesgos en los mercados, pero ante lo cual se podrían desarrollar modelos de referencia de interés global dado que estos retos cada vez van a tener más relevancia en un mundo multicultural.
La mayoría de las veces identificamos RSE con grandes empresas, pero ¿y las pymes?
La manera como la propiedad y la dirección gestionan las Pymes ya suele ir acompañado de una gran dosis de responsabilidad. No solamente en el sentido de la carga y relevancia de su compromiso empresarial, sino en el sentido que hoy en día se da a la Responsabilidad Social: las Pymes hacen una aportación muy positiva a la sociedad y a la vez intentan minimizar el impacto negativo que sus operaciones puedan tener.
Debemos reconocer que el concepto RSE a menudo se ha asociado más a las grandes empresas, y sobre todo cuando se ha hecho la transposición literal del anglicismo RSC (Responsabilidad Social Corporativa). Los empresarios responsables tratan bien a sus clientes y a sus socios comerciales. Y también se preocupan de los trabajadores, de su salud y seguridad y de su ecuanimidad. Procuran que su empresa se comporte como "un buen ciudadano" dentro de la comunidad local y, de manera creciente, tienen un respeto por el medio ambiente.
Pero el gran salto se produce cuando un empresario descubre que ese comportamiento responsable puede ser una gran estrategia de creación de valor y de posicionamiento, y que, más allá del necesario cumplimiento de las normas legales y la minimización de riesgos y litigios de futuro, le aporta la oportunidad de crear lazos de confianza con sus interlocutores, desde los trabajadores, socios y clientes, hasta la administración, los financiadores y la comunidad.
¿Crees que afectará la crisis económica a la RSE?
Si nos remitimos a la definición que he aportado, en absoluto. La RSE como desarrollo estratégico incluso va a más. Me encuentro a empresas que quieren aprovechar la difícil circunstancia para rehacer su plan estratégico y desean elaborar ahora algunas reflexiones sobre cómo la RSE se puede integrar en su modelo y cómo les puede ayudar a salir con un mejor posicionamiento en el mercado y en la sociedad.
Ahora bien, si alguien se limita a comprender la RSE como prácticas concretas o como presupuestos vinculados, pues quizás va a sufrir un descenso significativo durante estos dos años, como muchos otros departamentos.
Algunos y algunas líderes empresariales afirmaban hace un tiempo que si las cosas se torcían hacia mal ello no iba a afectar a sus líneas de RSE. Ahora ha llegado el momento de observar la veracidad de las afirmaciones y la consistencia de los compromisos. Si bien se empieza a observar un alentamiento e incluso una reducción de partidas, que van a afectar a enfoques comunicativos o de patrocinios y mecenazgo, no hay crisis de RSE en cuanto a la relevancia interna que ha tomado en algunas empresas.
¿Quieres añadir alguna cosa más?
Finalmente, quisiera destacar un elemento nada despreciable en nuestro contexto socioeconómico: la dignificación de la figura empresarial, de los emprendedores, empresarios y empresarias. En el caso de la PYME, la concepción responsable de la empresa no es ajena al talante y estilo de la propiedad, la cual coincide a menudo con la dirección.
Tengo en mis activos haber tratado este tema y haber asesorado a muchas pymes y, dado que en la nueva sociedad la responsabilidad ha pasado a ser un activo central de las competencias esenciales, puedo afirmar que muchos empresarios pequeños y medianos se sienten muy cómodos, bien posicionados y dispuestos a evolucionar desde modelos paternalistas, marketinianos o a lo sumo legalistas, hacia modelos más integrales, estratégicos y orientados al triple win.
El proper 15 d'octubre tenim un compromís contra la pobresa!
Responsabilitat Global se suma al Dia d'Acció dels Blocs i elaborarà un escrit sobre la pobresa!
Alerta blocs i blocaires! El proper 15 d'octubre teniu un compromís contra la pobresa!
El proper 15 d'octubre de 2008 és el Dia d'Acció dels Blocs. Aquest any, el tema d'esplai per podcasters, videocasters i bloguers és la pobresa. Els organitzadors esperen que per un dia totes aquestes persones aparquin el seu treball habitual per plantejar, des de diferents perspectives, un debat al voltant d'aquesta temàtica.
El Dia d'Acció dels Blocs és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén que tots els blocaires, podcasters i videocasters d'arreu del món s'uneixin el mateix dia per publicar articles d'un mateix problema: aquest any, la pobresa. L'objectiu és augmentar el coneixement general dels internautes i generar una discussió global.
Una edició, milers de veus
Els problemes globals com la pobresa són extremadament complexes. No hi ha una resposta simple i clara. És per això que els organitzadors de l'esdeveniment creuen que, reunint tants punts de vista i opinions, el Dia de l'Acció Blocaire esdevindrà una lent extraordinària per analitzar les diferents postures.
El Dia de l'Acció dels Blocs pretén provocar una discussió. Els blocaires trencaran per un dia amb els seus horaris i rutines: tot canviant el focus d'atenció dels debats cap a la pobresa, la comunitat blocaire pot aconseguir, segons els organitzadors, canviar els temes de converses habituals per centrar l'atenció de les audiències del món sencer en aquesta problemàtica.
Des dels diaris en línia més modests fins a les grans revistes electròniques, passant pels ministres de la UE, els professionals i els afeccionats, s'espera que el dia de l'acció blocaire tingui una participació massiva. Qualsevol persona en pot formar part; no hi ha límit en el número o tipus de posts ni censures d'opinió o tendències publicades.
Informació extreta de xarxanet.org
Alerta blocs i blocaires! El proper 15 d'octubre teniu un compromís contra la pobresa!
El proper 15 d'octubre de 2008 és el Dia d'Acció dels Blocs. Aquest any, el tema d'esplai per podcasters, videocasters i bloguers és la pobresa. Els organitzadors esperen que per un dia totes aquestes persones aparquin el seu treball habitual per plantejar, des de diferents perspectives, un debat al voltant d'aquesta temàtica.
El Dia d'Acció dels Blocs és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén que tots els blocaires, podcasters i videocasters d'arreu del món s'uneixin el mateix dia per publicar articles d'un mateix problema: aquest any, la pobresa. L'objectiu és augmentar el coneixement general dels internautes i generar una discussió global.
Una edició, milers de veus
Els problemes globals com la pobresa són extremadament complexes. No hi ha una resposta simple i clara. És per això que els organitzadors de l'esdeveniment creuen que, reunint tants punts de vista i opinions, el Dia de l'Acció Blocaire esdevindrà una lent extraordinària per analitzar les diferents postures.
El Dia de l'Acció dels Blocs pretén provocar una discussió. Els blocaires trencaran per un dia amb els seus horaris i rutines: tot canviant el focus d'atenció dels debats cap a la pobresa, la comunitat blocaire pot aconseguir, segons els organitzadors, canviar els temes de converses habituals per centrar l'atenció de les audiències del món sencer en aquesta problemàtica.
Des dels diaris en línia més modests fins a les grans revistes electròniques, passant pels ministres de la UE, els professionals i els afeccionats, s'espera que el dia de l'acció blocaire tingui una participació massiva. Qualsevol persona en pot formar part; no hi ha límit en el número o tipus de posts ni censures d'opinió o tendències publicades.
Informació extreta de xarxanet.org
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
La banca espanyola va vendre bons de Lehman com a productes segurs
Greu irresponsabilitat si resulta que algunes entitats financeres no sabien ni on havien invertit els seus -és a dir, els nostres- diners. I ara apareixen les dades segons les quals les entitats financeres van assegurar a la seva clientela que en cap cas acabarien perdent el capital invertit. La fallida de Lehman Brothers ha evidenciat que la crisi financera internacional ha agafat a tothom i que continua augmentant l'efecte de bola de neu donant lloc a una incertesa i desconfiança mai vista en els nostres temps.
El fet que la banca hagi col·locat entre la seva clientela els bons i altres productes estructurats de Lehman com si es tractés d'una inversió que no tenia cap mena de risc suposa una pèrdua fonamental de confiança, una destrucció de reputació, una mostra d'irresponsabilitat social i empresarial i un greu atemptat a l'estabilitat macroeconòmica.
Llegim al Periódico que a l'Estat espanyol, la majoria d'aquests productes s'han col·locat a la banca privada i entre els famliy office, les societats d'inversió familiars de les grans fortunes. També en fons d'inversió de renda fixa. Però la major part es va vendre a través d'entitats com Banif. La banca privada del Santander acumula una inversió que pot superar els 500 milions d'euros, si bé l'entitat guarda silenci sobre quina és la quantitat. Citibank, Altae, la firma de banca privada de Caja Madrid i altres gestores de patrimoni poden haver reunit recursos superiors als 1.000 milions d'euros. Fonts d'una entitat bancària, no obstant, adverteixen que la col.locació dels productes de Lehman està més generalitzada entre la banca espanyola, inclosa la minorista.
Si entre les grans empreses, la sacsejada que va produir a l'economia els escàndols de les punt com, Enron, i fins Parmalat a Europa, va reforçar i accelerar el desenvolupament de la Responsabilitat Social Corporativa, és evident que ara toca una altra tongada de major desenvolupament però en aquesta ocasió focalitzada en el sector que detenta el veritable poder que és el financer.
Òbviament, però, aquest aprofundiment de l'RSE en el sector financer ha de prendre un caràcter complementari a les mesures de regulació que hauran d'emprendre els poders públics i haurà de servir fonamentalment per a reconstruir les relacions amb els grups d'interès i la societat en general i per a reconstruir la malmesa reputació.
La crisi no ha vingut motivada per la indústria ni per les empreses, amb excepció del món de la construcció, sinó que té un nom ben clar en la banca. Això implica que l'onada regulatòria que es derivarà de la situació actual afectarà de ple al sector bancari i limitadament o gens a les empreses no financeres. Serà lògic que sigui així.
"La principal conseqüència de la crisi financera serà el reforçament de la supervisió i del govern corporatiu. És inadmissible que els consellers i alts directius no coneguessin els seus propis productes, i que els reguladors els aprovessin sense entendre'ls tampoc", opina Aldo Olcese, responsable de la secció de ciències economicocomptables i financeres de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.
L'altra conseqüència serà la pèrdua de pes dels Estats Units en l'economia global, així una pèrdua de prestigi i pes polític per a poder liderar un curs de la història que ja se'ls escapa definitivament. Ens falta perspectiva temporal, però la roda de la fortuna va il·luminant territoris diferents al llarg de la història i la crisi sense precedents que estem vivint ha accelerat el descavalcament de la potència americana, coincidint casualment amb la celebració dels Jocs Olímpics a la Xina i la posada en òrbita del primer coet xinès.
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
El fet que la banca hagi col·locat entre la seva clientela els bons i altres productes estructurats de Lehman com si es tractés d'una inversió que no tenia cap mena de risc suposa una pèrdua fonamental de confiança, una destrucció de reputació, una mostra d'irresponsabilitat social i empresarial i un greu atemptat a l'estabilitat macroeconòmica.
Llegim al Periódico que a l'Estat espanyol, la majoria d'aquests productes s'han col·locat a la banca privada i entre els famliy office, les societats d'inversió familiars de les grans fortunes. També en fons d'inversió de renda fixa. Però la major part es va vendre a través d'entitats com Banif. La banca privada del Santander acumula una inversió que pot superar els 500 milions d'euros, si bé l'entitat guarda silenci sobre quina és la quantitat. Citibank, Altae, la firma de banca privada de Caja Madrid i altres gestores de patrimoni poden haver reunit recursos superiors als 1.000 milions d'euros. Fonts d'una entitat bancària, no obstant, adverteixen que la col.locació dels productes de Lehman està més generalitzada entre la banca espanyola, inclosa la minorista.
Si entre les grans empreses, la sacsejada que va produir a l'economia els escàndols de les punt com, Enron, i fins Parmalat a Europa, va reforçar i accelerar el desenvolupament de la Responsabilitat Social Corporativa, és evident que ara toca una altra tongada de major desenvolupament però en aquesta ocasió focalitzada en el sector que detenta el veritable poder que és el financer.
Òbviament, però, aquest aprofundiment de l'RSE en el sector financer ha de prendre un caràcter complementari a les mesures de regulació que hauran d'emprendre els poders públics i haurà de servir fonamentalment per a reconstruir les relacions amb els grups d'interès i la societat en general i per a reconstruir la malmesa reputació.
La crisi no ha vingut motivada per la indústria ni per les empreses, amb excepció del món de la construcció, sinó que té un nom ben clar en la banca. Això implica que l'onada regulatòria que es derivarà de la situació actual afectarà de ple al sector bancari i limitadament o gens a les empreses no financeres. Serà lògic que sigui així.
"La principal conseqüència de la crisi financera serà el reforçament de la supervisió i del govern corporatiu. És inadmissible que els consellers i alts directius no coneguessin els seus propis productes, i que els reguladors els aprovessin sense entendre'ls tampoc", opina Aldo Olcese, responsable de la secció de ciències economicocomptables i financeres de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.
L'altra conseqüència serà la pèrdua de pes dels Estats Units en l'economia global, així una pèrdua de prestigi i pes polític per a poder liderar un curs de la història que ja se'ls escapa definitivament. Ens falta perspectiva temporal, però la roda de la fortuna va il·luminant territoris diferents al llarg de la història i la crisi sense precedents que estem vivint ha accelerat el descavalcament de la potència americana, coincidint casualment amb la celebració dels Jocs Olímpics a la Xina i la posada en òrbita del primer coet xinès.
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
Els sèniors ajuden els nous emprenedors
Un grup d’empresaris i empresàries sèniors (jubilats o, si ho voleu, experimentats) han decidit posar els seus coneixements en la gestió empresarial al servei dels nous emprenedors i emprenedores, aquells i aquelles que tot just comencen ara.
ADEG Advising és el nom d’aquesta iniciativa que s’ha impulsat des de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. La colla de sèniors prové de diferents indrets del Penedès i el Garraf i aplega persones que coneixen, entre totes, els diferents sectors empresarials més característics de la vegueria.
Amb un esperit del tot altruista, com a voluntaris, el grup de sèniors advisors es posa a disposició d’aquelles persones que estan iniciant-se en un nova aventura empresarial i els ofereixen la seva tutela, assessorament puntual i, si ho volen, seguiment periòdic dels plans previstos i de la marxa de l’empresa.
El mateix grup d’advisors també té el propòsit de sembrar l’esperit emprenedor entre els més joves i es posa a disposició dels centres de formació, instituts, escoles de Primària i de formació ocupacional, per fer xerrades d’incentiu a l’actitud i els hàbits emprenedors, una assignatura que des de l’ADEG es considera estratègica.
Aquesta experiència ja ha tingut els seus inicis de la mà del CFO La Paperera i la Mancomunitat Penedès-Garraf, dins del seu projecte de mentoring adreçat als usuaris dels respectius serveis de suport i assessorament per a la creació d’empresa.
Més informació: http://www.adeg.cat/ // 902 106 700
ADEG Advising és el nom d’aquesta iniciativa que s’ha impulsat des de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. La colla de sèniors prové de diferents indrets del Penedès i el Garraf i aplega persones que coneixen, entre totes, els diferents sectors empresarials més característics de la vegueria.
Amb un esperit del tot altruista, com a voluntaris, el grup de sèniors advisors es posa a disposició d’aquelles persones que estan iniciant-se en un nova aventura empresarial i els ofereixen la seva tutela, assessorament puntual i, si ho volen, seguiment periòdic dels plans previstos i de la marxa de l’empresa.
El mateix grup d’advisors també té el propòsit de sembrar l’esperit emprenedor entre els més joves i es posa a disposició dels centres de formació, instituts, escoles de Primària i de formació ocupacional, per fer xerrades d’incentiu a l’actitud i els hàbits emprenedors, una assignatura que des de l’ADEG es considera estratègica.
Aquesta experiència ja ha tingut els seus inicis de la mà del CFO La Paperera i la Mancomunitat Penedès-Garraf, dins del seu projecte de mentoring adreçat als usuaris dels respectius serveis de suport i assessorament per a la creació d’empresa.
Més informació: http://www.adeg.cat/ // 902 106 700
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
La direcció per objectius i l'ètica
La direcció per objectius és l'eina bàsica per excel·lència en l'estil de direcció de les empreses, malgrat que en algunes encara l'hagin d'implantar plenament per manca d'indicadors precisos i que altres ja hagin anat més enllà introduint models d'una major complexitat però que no deixen de focalitzar els objectius.
Res a objectar i plena defensa d'aquesta eina, però amb un matís necessari. Si els objectius no es matisen o ubiquen en el marc d'uns valors corporatius i d'un codi ètic, fàcilment es pot entrar en una espiral de manca de responsabilitat social i fins i tot d'ineficiència global en la mesura que els objectius d'un comercial poden arribar a anar contra els d'un altre de la mateixa empresa.
En el cas més greu, des del punt de vista ètic, el director transmet al seu col·laborador que tal és l'objectiu del trimestre i "fes-t'ho com vulguis". En altres paraules, els mitjans són cosa teva i no em cal ni saber-ho. Un camp adobat per a la focalització als resultats a curt termini desatenent qualsevol altra consideració i fins i tot la creació de valor a llarg termini per a la pròpia companyia.
Per això, valorem models com la direcció per valors, que sense negar la DpO la complementen i emmarquen d'una manera que converteixen aquesta eina en un model vàlid i adequat per a una organització que aspiri a gestionar adequadament la seva responsabilitat social.
L'ús que el sector financer ha estat fent dels crèdits i les hipoteques, facilitant que els directors de les seves oficines fessin la vista grossa a préstecs d'un valor superior al preu de l'habitatge i a les possibilitats de la clientela, està en aquesta línia de posar el objectius per damunt d'altres condicionants, els quals haurien d'atendre el risc financer, el risc social i el risc reputacional, per damunt d'interessos exclusivament comercials.
Malgrat que a nivell espanyol els bancs i les caixes estan resistint amb fortalesa la crisi subprime, el sector financer també disposa en el seu balanç dels seus propis "actius tòxics", és a dir, precisament aquests crèdits a promotors i hipoteques per sobre de les possibilitats d'una quantitat no menyspreable de clients.
El problema afegit d'aquesta manca de responsabilitat social corporativa és que pot tenir greus conseqüències en el sistema. Si als Estats Units van un any avançats en la crisi immobiliària aquí els efectes poden ser similars quan els preus dels pisos baixin, com ha estat el cas als EUA, un 15%.
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
Res a objectar i plena defensa d'aquesta eina, però amb un matís necessari. Si els objectius no es matisen o ubiquen en el marc d'uns valors corporatius i d'un codi ètic, fàcilment es pot entrar en una espiral de manca de responsabilitat social i fins i tot d'ineficiència global en la mesura que els objectius d'un comercial poden arribar a anar contra els d'un altre de la mateixa empresa.
En el cas més greu, des del punt de vista ètic, el director transmet al seu col·laborador que tal és l'objectiu del trimestre i "fes-t'ho com vulguis". En altres paraules, els mitjans són cosa teva i no em cal ni saber-ho. Un camp adobat per a la focalització als resultats a curt termini desatenent qualsevol altra consideració i fins i tot la creació de valor a llarg termini per a la pròpia companyia.
Per això, valorem models com la direcció per valors, que sense negar la DpO la complementen i emmarquen d'una manera que converteixen aquesta eina en un model vàlid i adequat per a una organització que aspiri a gestionar adequadament la seva responsabilitat social.
L'ús que el sector financer ha estat fent dels crèdits i les hipoteques, facilitant que els directors de les seves oficines fessin la vista grossa a préstecs d'un valor superior al preu de l'habitatge i a les possibilitats de la clientela, està en aquesta línia de posar el objectius per damunt d'altres condicionants, els quals haurien d'atendre el risc financer, el risc social i el risc reputacional, per damunt d'interessos exclusivament comercials.
Malgrat que a nivell espanyol els bancs i les caixes estan resistint amb fortalesa la crisi subprime, el sector financer també disposa en el seu balanç dels seus propis "actius tòxics", és a dir, precisament aquests crèdits a promotors i hipoteques per sobre de les possibilitats d'una quantitat no menyspreable de clients.
El problema afegit d'aquesta manca de responsabilitat social corporativa és que pot tenir greus conseqüències en el sistema. Si als Estats Units van un any avançats en la crisi immobiliària aquí els efectes poden ser similars quan els preus dels pisos baixin, com ha estat el cas als EUA, un 15%.
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
Televisió de Catalunya presenta 10 històries de convivència lingüística
TV3 estrena aquesta nit 10 cites (23.40 hores), una sèrie de 13 capítols de 15 minuts cada un que mostren històries de convivència entre parelles lingüístiques, una practica habitual del programa de Voluntariat per la Llengua. Aquest programa, que cada vegada té més participació, que consisteix a posar en contacte persones que volen començar a parlar català i voluntaris que parlen català habitualment i volen ajudar-los. Aquestes parelles lingüístiques es comprometen a tenir 10 cites, com a mínim, per parlar de les seves coses.
10 cites s'estructura en diversos apartats, que complementen la història central de la parella protagonista: La salutació, Mapamundi (¿què en sabem, del lloc d'origen dels que volen aprendre català?), El somni (se li explica al voluntari una història, llegenda o somni que tingui a veure amb el seu país d'origen), La retrobada i La teva, la meva llengua (els protagonistes expliquen quina paraula, frase feta o expressió de la llengua de la parella li agrada més).
26 de setembre: Dia Europeu de les Llengües
D'altra banda, a partir de l'Any Europeu de les Llengües, el 2001, el 26 de setembre ha estat triat com a Dia Europeu de les Llengües (European Day of Languages). Al web de la Jornada Europea de les Llengües, del Consell d'Europa, trobareu tota la informació per conèixer aquesta celebració i claus per poder organitzar alguna activitat al voltant d'aquest esdeveniment. A Second Life també el celebraran. Si hi voleu participar, aquí teniu l'enllaç per saber com fer-ho.
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
10 cites s'estructura en diversos apartats, que complementen la història central de la parella protagonista: La salutació, Mapamundi (¿què en sabem, del lloc d'origen dels que volen aprendre català?), El somni (se li explica al voluntari una història, llegenda o somni que tingui a veure amb el seu país d'origen), La retrobada i La teva, la meva llengua (els protagonistes expliquen quina paraula, frase feta o expressió de la llengua de la parella li agrada més).
26 de setembre: Dia Europeu de les Llengües
D'altra banda, a partir de l'Any Europeu de les Llengües, el 2001, el 26 de setembre ha estat triat com a Dia Europeu de les Llengües (European Day of Languages). Al web de la Jornada Europea de les Llengües, del Consell d'Europa, trobareu tota la informació per conèixer aquesta celebració i claus per poder organitzar alguna activitat al voltant d'aquest esdeveniment. A Second Life també el celebraran. Si hi voleu participar, aquí teniu l'enllaç per saber com fer-ho.
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
Etiquetes de comentaris:
campanyes,
catalunya,
dies i anys internacionals,
esdeveniments,
llengua,
sector mèdia,
voluntariat
Es proposa un Impost Global sobre les Transaccions de Divises com a font de Finançament per al Desenvolupament
"Ubuntu" és una vella paraula-concepte africà
que es refereix a la "interconnexió humana".
Responsabilitat Global vol publicar i difondre la proposta que rebem, per una redistribució de la riquesa:
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
que es refereix a la "interconnexió humana".
Responsabilitat Global vol publicar i difondre la proposta que rebem, per una redistribució de la riquesa:
“Des del Fòrum UBUNTU us adjuntem el comunicat. Per assolir els ODM, per fer front a les crisis alimentària, climàtica...: Creem un Impost Global sobre les Transaccions de Divises com a font de Finançament per al Desenvolupament (CTT for FfD).
Federico Mayor Zaragoza, Mario Soares, Susan George i Noam Chomsky encapçalen el llistat d'adhesions, que estan obertes... Ens expliquen.... “Us animem a visitar la nostra pàgina web i, si esteu d'acord amb el comunicat, a adherir-vos-hi a través del procediment habitual”: www.ubuntu.upc.edu/index.php?lg=cat&pg=2&ncom=26#form.
La setmana del 22 al 26 de setembre es reuniran a Nova York nombrosos Caps d'Estat i de Govern amb motiu de la Reunió d'Alt Nivell sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, en el marc de l'obertura de la nova sessió de l'Assemblea General de Nacions Unides (la número 63). Més endavant, del 29 de novembre al 2 de desembre tindrà lloc la Conferència Internacional de Seguiment sobre el Finançament per al Desenvolupament encarregada d'Examinar la Implementació del Consens de Monterrey Follow-up International Conference on Financing for Development to Review the Implementation of the Monterrey Consensus a Doha, capital de Qatar.
L'article 2 del Consens de Monterrey sobre Finançament per al Desenvolupament (març 2002) afirma: "We note with concern current estimates of dramatic shortfalls in resources required to achieve the internationally agreed development goals, including those contained in the United Nations Millennium Declaration — the MDGs".
A dia d'avui tothom reconeix la pràctica impossibilitat d'assolir els ODM en la data prevista, principalment perquè encara no s'està produint el canvi de tendència en la provisió del Finançament per al Desenvolupament imprescindible per a la consecució dels ODM. Per aquest motiu, ens trobem davant d'una situació política internacional tan paradoxal com injustificable:
a) d'una banda a Nova York es produirà, amb tota seguretat, una renovació de l'adhesió als ODM al més alt nivell, plena de grans paraules però totalment buida de compromisos efectius per assolir-los;
b) d'altra banda, a Doha tindrà lloc la revisió del Consens de Monterrey que, també amb moltes probabilitats, es resumirà amb pràcticament les mateixes paraules de fa 6 anys sense proporcionar, un cop més, els mitjans necessaris per implementarlo.
No es farà res per resoldre la clara constatació del seu segon article (citat en el paràgraf anterior), en un moment en què, a més a més, les crisis alimentària, climàtica... desafien la humanitat sencera.
Per iniciativa del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil —UBUNTU, les persones i organitzacions de la societat civil internacional que firmem aquest comunicat volem dir PROU a tanta paraula buida, PROU a tanta declaració estèril, PROU a tanta inoperància i apatia. Però també volem dir-vos que hi ha solucions possibles, que presentem, proposem i exigim que siguin discutides i aprovades, i immediatament després, sobre tot, implementades, durant el període comprès entre la reunió de Nova York i la de Doha. Segueix llegint en l'arxiu adjunt...
Comunicat_CTT_for_FfD_cat.pdf
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)