Bon Any 2012 ple de desitjos de pau, sostenibilitat i llibertat

[ca] Us desitgem un Bon Any 2012, que satisfaci els nostres anhels de pau, sostenibilitat i llibertat

[es] Os deseamos un Feliz Año 2012, que satisfaga nuestros anhelos de paz,sostenibilidad y libertad

[en] We wish you a Happy New Year 2012, which satisfies our desire for peace, sustainability and freedom

[fr] Nous vous souhaitons une Bonne et Heureuse Année 2012, ce qui satisfait notre désir de paix, durabilité et liberté

La caída del yerno perfecto

[ca] La cadena La Sexta ha elaborat un reportatge sobre el cas Urdangarín titulat La caída del yerno perfecto, on es fa un resum de la seva trajectòria personal i s'aporten opinions de diferents persones, bàsicament periodistes però també un extreballador de la consultora Nóos.

[es] La cadena La Sexta ha elaborado un reportaje sobre el caso Urdangarín titulado La caída del yerno perfecto, donde se hace un resumen de su trayectoria personal y se aportan opiniones de diferentes personas, básicamente periodistas pero también un ex trabajador de la consultora Nóos.

Tant per als interessats en el cas com per al públic en general, és un reportatge interessant de poder veure, on es fa un repàs als fets coneguts.

Un element que pot ser significatiu és que s'avança que els delictes pels quals se l'ha imputat podrien haver prescrit quan se'l jutgi. En canvi, s'afirma que recentment es va produir una reunió entre el rei, el príncep i Urdangarín, on els primers van mostrar el seu malestar per la manera de procedir d'Urdangarín i aquest -segons es diu- els va respondre que si tothom fa el que vol per què no podria fer-ho ell.

La dada important d'aquest episodi és que podria suposar que el príncep fos còmplice del delicte per encobriment en no haver-lo denunciat. Això seria així perquè mentre que la Constitució espanyola estableix a l'article 56 que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, aquesta prerrogativa no afecta la figura del príncep.

Curiosament, doncs, es podria donar l'estranya circumstància que Urdangarín fos absolt dels hipotètics càrrecs per haver prescrit mentre que el príncep fos condemnat per ocultació. És versemblant que pugui passar? Rebria l'indult del Rei?

José Martí Gómez: "El més alarmant és l'apatia i la falta de rebel·lió de la gent"

Transcrivim algun retall de l'entrevista de Carles Capdevila a José Martí Gómez (Morella, 1937), Premi Nacional de periodisme 2008. Va ser corresponsal a Londres i va destacar fent periodisme judicial. Participa en una tertúlia a la SER. Destaquem alguna resposta sobre la crisi, sobre la immigració i sobre la irresolubilitat de les relacions entre Catalunya i Espanya.

JOSEPMARTÍ GÓMEZ: "El més alarmant és l'apatia i la falta de rebelPERE TORDERA

Vostè ja ha viscut altres crisis.

Com aquesta, cap. Sóc del patronat d'Acció Solidària contra l'Atur, fundada l'any 1981 perquè hi havia un atur molt alt: va ser la primera que va donar microcrèdits i va funcionar. Ara estem desbordats, cal una acció urgent contra l'atur perquè, mentre l'austeritat continuï en aquest nivell, encara augmentarà. 

Algun dia esclatarà alguna cosa. El més alarmant és l'apatia, la falta de rebel·lió, l'acolloniment, perquè cada dia bombardegen amb noves mesures d'austeritat. La culpa la tenen els partits polítics, que quan va arribar la democràcia es van distanciar de les masses socials: la militància s'ha diluït i els partits gestionen una burocràcia interna cada cop més mediocre.

I a Catalunya com la veu?

El problema amb Espanya, com diu el Castellet, és irresoluble. Als anys 70, aCuadernos para el Diálogo venia gent de Madrid i el discurs era bo, hi havia gent oberta, els podia costar comprendre algunes coses, però ho intentaven. Tinc una filla a Denver i, en una recepció, un alt càrrec del ministeri d'Indústria se li va acostar i li va dir: " Veo que hablas a tu hijo en catalán, ¡qué manera de perder el tiempo viviendo en Estados Unidos! " Això és un reflex d'on som.

I la convivència a Catalunya?

El PSUC va fer una gran tasca i és el gran risc de la decaiguda del PSC-PSOE, que feia feina de fusió de les dues comunitats, i si això es trenca es pot crear un lerrouxisme d'esquerra perillós. Però hi ha convivència: el primer que fa l'emigrant és fer-se del Barça, perquè és un signe d'identificació. La meva mare, que era murciana, no va renegar dels orígens i es va sentir part d'aquest país d'acollida, agraïda a l'escola nocturna del Poble-sec i a l'escola d'infermeria de la Mancomunitat per haver-la integrat com una catalana més.

El preocupa la xenofòbia d'alguns partits?

És perillós, però es pot aturar si els partits democràtics juguen amb valentia. Quan Mayor Oreja era ministre d'Interior, el Ramoneda i jo estàvem dinant amb ell i ens va dir: " El problema de España en el futuro no será ETA, que tarde o temprano acabará, el gran problema será la inmigración ". El discurs de la immigració és demagògic perquè la gent que diu que n'hi ha massa veus que als seus familiars els cuida una peruana. No fotem!

El Cercle Català de Negocis reclama a la Generalitat que promocioni la Borsa de Barcelona com l’eina per ajudar les PIME

14.12.11. El Cercle Català de Negocis va presentar a la Borsa de Barcelona  -en una sala plena a vessar-  l’estudi ampliat sobre les empreses cotitzades catalanes que porta per títol: “Cotitzades catalanes: fem negoci, fent país”. El CCN, mitjançant Ramon Carner, president de l’entitat, i Joan Canadell, secretari general, van reclamar a la Generalitat que s’impliqui en la promoció de la Borsa de Barcelona com a eina per ajudar econòmicament les petites i mitjanes empreses. En paraules de Joan Canadell, “cal convertir la Borsa de Barcelona en la Borsa Nacional de Catalunya i per això cal que la Generalitat la patrocini”. Ramon Carner hi afegeix que “potenciar la Borsa de Barcelona és una forma de potenciar el país” i anima la Generalitat a prendre una actitud activa en aquets sentit.

Canadell va reiterar que les empreses catalanes “poden trobar a la Borsa el finançament que no els donen els bancs” i va recordar a les indústries del país que “és més rendible invertir en les empreses que cotitzen a la Borsa, que tenen millors resultats que les que ho fan a l’Íbex 35 o, fins i tot, al Dow Jones, que no pas comprar Bons de la Generalitat que l’únic que fan es entrampar més el país i fer el forat de l’administració més gran”.

Pel Cercle Català de Negocis cal un acció decidida de l’administració pública per promoure el Mercat Alternatiu Borsari de la Borsa de Barcelona, avui encara no prou conegut. Una manera de fer-ho és aplicar les deduccions fiscals contemplades per llei en les inversions fetes en aquest mercat, i que estableixen fins a un 20% de deducció de l’IRPF sobre les quantitats invertides en l’adquisició d’accions d’aquest Mercat, fins a un màxim de 10.000 euros.

Pel CCN, la Generalitat pot treballar en tres eixos per promoure aquest mercat: fer una campanya informativa per donar-lo a a conèixer; coordinar el suport institucional amb les patronals catalanes i millorar les deduccions als inversors. Canadell va reblar el clau de la intervenció quan va recordar que si Catalunya fos un Estat seria molt atractiu pels inversors, perquè seria el 4t de més PIB/ capita d’Europa; el 3r amb més capacitat exportadora del món i tindria un atur similar a Holanda, situació molt diferent de la que viu Espanya.

Veure pantalles en PDF

Panorama Sustentable: alguns textos sobre RSE que han marcat el 2011

Publicat per Fernando Legrand

Font original: http://rseonline.com.ar
21 desembre 2011

Tal com al 2010, enguany també toca recomanar els documents que han tingut  major repercussió, han causat major interès i fins i tot han estat molt esperats per la creixent Comunitat d'RSE.

En aquest any hi hagut de tot una mica: Guies, E-Books, Manuals, Documents de Referència, però 2012 augura ser encara un any de major producció de coneixement literari sobre la Responsabilitat Social i Sostenibilitat. 

Per als que no han pogut seguir el ritme en aquest 2011, aquí van aleshores els 15 PDFs d'RSE que han marcat l'any:

Guia d'Economia Verda per Sustentabilitat i Pobresa :: Segons aquesta guia, elaborada pel PNUD "cal invertir "només el 2% del PIB mundial en 10 sectors clau per impulsar la transició cap a una economia baixa en carboni i amb un ús més eficient dels recursos ". 
Tot i que els pronòstics cap al 2050 segueixen sent dubtosos, aquest document marca un panorama dels Canvis que s'haurien de realitzar a nivell global per pensar en conjunt, de manera sostenible.

RSE - Llibre de SEKN sobre Negocis Inclusius :: 2011 va ser un grau d'avanç per als Negocis Inclusius, i des de ben començant l'any, al febrer, aquest llibre va marcar la pauta del que seria la resta de l'any. L'obra, va ser resultat de tres anys de recerca col·laborativa que van avançar els membres de la Xarxa SEKN en 11 països d'Iberoamèrica. En ell, s'aborden 33 experiències de negocis inclusius a partir de la metodologia d'estudi de cas.

RSE - # Rescat: e-book sobre Responsabilitat Social :: El 1r Blogbook d'RSE va ser tot un èxit el 2011, aconseguint al moment de publicació d'aquest post, més de 5000 lectures en línia i gairebé 300 descàrregues (només en Scribd). Compilació 7 anys de blog d'RSE, amb l'aportació de Luis Manuel Carapa des de la seva Gerència i Canvi, han transformat a # Rescatar en un "must read" per a gent d'empresa i estudiants que necessiten d'una compilació sobre els temes transversals de la Responsabilitat Social i Sostenibilitat.

Creació de Valor Compartit: la Gran Idea :: Porter & Kramer ho van fer altra vegada. Després d'Estratègia & Societat, van reaparèixer amb una "gran idea" que a no tots els va caure bé. Va generar molta polèmica (i encara ho segueix fent). Per a molts revoluciona el concepte d'RSE i el porta a un altre nivell. Però per a altres tants, és més del mateix, dit d'una altra manera. Els que treballen en Responsabilitat Social des de fa una mica més de 2 o 3 anys, és molt probable que hagin tingut en clar des d'un inici que es tractava de crear valor al costat dels altres.

Codi Universal de Bon Govern del Sector Microfinances :: La Fundació BBVA Microfinances va llançar aquest document per a una àrea cada vegada més important dels seus negocis a Amèrica Llatina, que busca aprofundir la professionalització d'un sector de gran creixement regional (el dels Microcrèdits) que suposa tot un repte per a les entitats financeres.

Guia dels Principis Laborals del Pacte Global :: El Pacte Global de Nacions Unides va complir 7 anys del seu llançament a l'Argentina, i una de les formes de celebrar-va ser amb una aportació de coneixement, a través d'aquesta Guia que apunta a ajudar a les empreses signants (i als que vulguin adherir) a conèixer com treballar els Principis relacionats amb l'entorn laboral.

2a Enquesta de Desenvolupament Sostenible a l'Argentina PwC :: PwC i el CEADS presentar l'enquesta a gairebé 60 executius de l'Argentina on rellevar diversos aspectes de l'escenari de la Responsabilitat Social i Sostenibilitat al país. El més cridaner, va ser la inclusió d'un apartat sobre el Stakeholder Engagement 2.0

Manual de Gestió d'RSE de BID 2011 :: Una nova Conferència Interamericana d'RSE es desenvolupa aquest any a Paraguai i més enllà de si va deixar avenços o no en la matèria, sí que va deixar un Manual de Gestió d'RSE molt complet per anar "pas a pas "en la recerca del camí de la Responsabilitat Social.

Guia d'FSC per a la cura de Boscos per l'Empresa :: L'any internacional dels Boscos, FSC España va llançar aquesta guia que obre un parèntesi per pensar en tot el que podem contribuir des de l'empresa (sense importar la seva mida) a cura de els boscos del món, un recurs vital per a la Biodiversitat.

La Sostenibilitat del Desenvolupament:: Riu +20 :: No és novetat que Rio+20 serà un dels factors que dominin l'agenda d'RSE i Sostenibilitat de 2012. Per això, val la pena rescatar aquest document que presenta la posició que portarà Amèrica Llatina a la Cimera de Rio que es realitzarà del 20 al 22 de juny.

Descobrint la ISO 26000 (en castellà) :: La Norma ISO 26.000 va ser un dels interrogants de l'any que s'han anat desvetllant amb el pas del temps. És un gran instrument per avançar en el camí de l'RSE però encara són poques les empreses que l'han dedicat temps a conèixer-la. Aquest PDF apunta una mica a això.

Model de Gestió del Pacte Global :: El creixement de la iniciativa global de Nacions Unides ha estat exponencial en els últims anys: gairebé 10.000 empreses i organitzacions de tot el globus adopten els 10 principis del Pacte Global. I aquest any, ha sorgit aquest Model, traduït al castellà, que es presenta de gran ajuda per als qui ja han adherit o vulguin fer-ho.

Comunicació Europea d'RSE 2011 :: Europa esperava la seva nova Comunicació d'RSE, i aquesta va venir amb "nova definició", a més d'una acceptació de la Norma ISO 26.000. El 2012 caldrà fer un seguiment de les empreses europees per veure com s'adapten a aquest nou marc.

L'Estat de l'Art del Voluntariat Corporatiu :: El GCVC va llançar aquest any un informe global que traça un mapa molt complet sobre l'estat del Voluntariat d'Empresa a les 6 Regions.

L'Estat de l'RSE a Amèrica Llatina :: La investigació de la Xarxa Fòrum Empresa va concloure que per als executius, el Sector Retail és el percebut com el més responsable. Però també, i per primera vegada, l'estudi va sumar la veu dels Consumidors que van situar a aquest sector (justament vinculat al consum massiu) en l'últim lloc de la seva valoració. Un panorama regional per prestar atenció.

Bon Nadal i excel·lent començament de 2012!!

I si me n'he oblidat cap, et convido a sumar-lo als comentaris

Panorama Sustentable: algunos textos sobre RSE que marcaron el 2011

Publicado por Fernando Legrand
Fuente original: http://rseonline.com.ar
21 diciembre 2011

Así como fue en 2010, este año también toca recomendar los documentos que tuvieron mayor repercusión, causaron mayor interés y hasta fueron muy esperados por la creciente Comunidad de RSE.

En este año, hubo de todo un poco: Guías, E-Books, Manuales, Documentos de Referencia, pero 2012 augura ser aún un año de mayor producción de conocimiento literario sobre la Responsabilidad Social y Sostenibilidad.
Para los que no pudieron seguir el ritmo en este 2011, aquí van entonces los 15 PDFs de RSE que marcaron el año:

Guía de Economía Verde para Sustentabilidad y Pobreza :: Según esta guía, elaborada por el PNUD “es necesario invertir “sólo el 2% del PBI mundial en 10 sectores clave para impulsar la transición hacia una economía baja en carbono y con un uso más eficiente de los recursos”.
Si bien los pronósticos hacia 2050 siguen siendo dudosos, este documento marca un panorama de los Cambios que se deberían realizar a nivel global para pensar en conjunto, de manera sustentable.

RSE – Libro de SEKN sobre Negocios Inclusivos :: 2011 fue un grado de avance para los Negocios Inclusivos, y desde bien comenzando el año, en febrero, este libro marcó la pauta de lo que sería el resto del año. La obra, fue resultado de tres años de investigación colaborativa que adelantaron los miembros de la Red SEKN en 11 paises de Iberoamérica. En él, se abordan 33 experiencias de negocios inclusivos a partir de la metodología de estudio de caso.

RSE – #RescataRSE: e-book sobre Responsabilidad Social :: El 1er Blogbook de RSE fue todo un éxito en 2011, logrando al momento de publicación de este post, más de 5000 lecturas online y casi 300 descargas (sólo en Scribd). Compilar 7 años de blogueo de RSE, con el aporte de Luis Manuel Carapaica desde su Gerencia y Cambio, han transformado a #RescataRSE en un “must read” para gente de empresa y estudiantes que necesitan de una compilación sobre los temas transversales de la Responsabilidad Social y Sostenibilidad.

Creación de Valor Compartido: la Gran Idea :: Porter & Kramer lo hicieron otra vez. Luego de Estrategia & Sociedad, reaparecieron con una “gran idea” que a no todos les cayó bien. Generó mucha polémica (y aún lo sigue haciendo). Para muchos revoluciona el concepto de RSE y lo lleva a otro nivel. Pero para otros tantos, es más de lo mismo, dicho de otra manera. Quienes vienen trabajando en Responsabilidad Social desde hace un poco más de 2 ó 3 años, es muy probable que hayan tenido en claro desde un inicio que se trataba de crear valor junto a los demás.

Codigo Universal de Buen Gobierno del Sector Microfinanzas :: La Fundación BBVA Microfinanzas lanzó este documento para un área cada vez más importante de sus negocios en América Latina, que busca profundizar la profesionalización de un sector de gran crecimiento regional (el de los Microcréditos) que supone todo un reto para las entidades financieras.

Guía de los Principios Laborales del Pacto Global :: El Pacto Global de Naciones Unidas cumplió 7 años de su lanzamiento en Argentina, y una de las formas de festejarlo fue con un aporte de conocimiento, a través de esta Guía que apunta a ayudar a las empresas firmantes (y a quienes deseen adherir) a conocer cómo trabajar los Principios relacionados con el entorno laboral.

2da Encuesta de Desarrollo Sostenible en Argentina PwC :: PwC y el CEADS presentaron la encuesta a casi 60 ejecutivos de la Argentina donde relevaron diversos aspectos del escenario de la Responsabilidad Social y Sostenibilidad en el país. Lo más llamativo, fue la inclusión de un apartado sobre el Stakeholder Engagement 2.0

Manual de Gestión de RSE de BID 2011 :: Una nueva Conferencia Interamericana de RSE se desarolló este año en Paraguay y más allá de si dejó avances o no en la materia, sí dejó un Manual de Gestión de RSE muy completo para ir “paso a paso” en la búsqueda de la senda de la Responsabilidad Social.

Guía de FSC para el cuidado de Bosques por la Empresa :: En el año internacional de los Bosques, FSC España lanzó esta guía que abre un paréntesis para pensar en todo lo que podemos contribuir desde la empresa (sin importar su tamaño) al cuidado de los bosques del mundo, un recurso vital para la Biodiversidad.

La Sostenibilidad del Desarrollo :: Río+20 :: No es novedad que Río+20 será uno de los factores que dominen la agenda de RSE y Sostenibilidad de 2012. Por eso, vale la pena rescatar este documento que presenta la posición que llevará América Latina a la Cumbre de Río que se realizará del 20 al 22 de Junio.

Descubriendo la ISO 26000 (en Español) :: La Norma ISO 26.000 fue uno de los interrogantes del año que se han ido develando con el paso del tiempo. Resulta un gran instrumento para avanzar en el camino de la RSE pero aún son pocas las empresas que le han dedicado tiempo a conocerla. Este PDF apunta un poco a eso.

Modelo de Gestión del Pacto Global :: El crecimiento de la iniciativa global de Naciones Unidas ha sido exponencial en los últimos años: casi 10.000 empresas y organizaciones de todo el globo adoptan los 10 principios del Pacto Global. Y este año, ha surgido este Modelo, traducido al español, que se presenta de gran ayuda para quienes ya han adherido o deseen hacerlo.

Comunicación Europea de RSE 2011 :: Europa esperaba su nueva Comunicación de RSE, y ésta vino con “nueva definición”, además de una aceptación de la Norma ISO 26.000. En 2012 habrá que hacer un seguimiento de las empresas europeas para ver cómo se adaptan a este nuevo marco.

El Estado del Arte del Voluntariado Corporativo :: El GCVC lanzó este año un informe global que traza un paneo muy completo sobre el estado del Voluntariado Corporativo en las 6 Regiones.

El Estado de la RSE en América Latina :: La investigación de la Red Fórum Empresa concluyó que para los ejecutivos, el Sector Retail es el percibido como el más responsable. Pero también, y por primera vez, el estudio sumó la voz de los Consumidores que ubicaron a este sector (justamente vinculado al consumo masivo) en el último lugar de su valoración. Un panorama regional para prestarle atención.

Feliz Navidad y excelente comienzo de 2012!!

Y si me olvidé de alguno, te invito a sumarlo en los comentarios

Tres idees del missatge del president de Catalunya

Avui s'ha emès el tradicional missatge institucional de Cap d’Any del President de Catalunya. Artur Mas ha fet un discurs de circumstàncies, marcat per la crisi, aportant sentit d'esperança i mostrant serenitat i rigor. M'agradarà destacar-ne tres idees.

Transparència

La transparència és un concepte ambigu que es pot interpretar de moltes maneres. Ens els darrers lustres, les administracions han confós la transparència amb mostrar algunes dades, sovint molt tècniques, de difícil comprensió i nul·la comparabilitat. Quan critiquem algunes memòries de responsabilitat social d'empreses caldria afegir el comentari segons el qual les males pràctiques de transparència pública solen ser pitjors, tant en termes relatius al que els hauria de ser requerit com en termes absoluts.

Faig aquesta reflexió per tal de poder explicar que sovint oblidem que la principal transparència comença per parlar clar, per no ocultar la realitat, i per considerar la ciutadania com un conjunt de persones adultes i capacitades per prendre decisions. Les decisions de la classe política ens afecten a tots, i sobretot quan es generen enormes deutes públics que després cal assumir des de la ciutadania d'avui i potser de generacions futures. La transparència té una dimensió tècnica però comença pel coratge de dir la veritat.

El que ara intento reflexionar aquí, la ciutadania ho entén molt millor que els experts. M'atreveixo a considerar que el darrer cicle de resultats electorals n'és la prova. La gent som prou madura com per saber la veritat, tota la veritat, molta més de la que ens diuen. Retallo el fragment del discurs d'avui on en parla:

Des del primer dia, vaig dir que no amagaríem la realitat, que explicaríem la veritat, encara que fos dura, conscient que la societat catalana té un alt grau de maduresa i que no vol ser enganyada sinó cridada a un esforç col·lectiu. També vaig dir que faríem front als problemes, per grans que fossin, sense por a ser criticats i escridassats. Que actuaríem sense concessions al populisme, pensant més en les futures generacions que en les properes eleccions, defensant més el bé comú que l’interès individual, corporatiu o partidista.

Aprenentatge

Els polítics, com els ciutadans, i l'administració, com les empreses, hem d'entendre que estem en un procés d'aprenentatge permanent. Ho hem de saber, ho hem d'acceptar, ho hem de reconèixer, hem de treure el màxim profit de l'aprenentatge.

Un aprenentatge que seria bo que consolidéssim és al voltant de les trampes polítiques, i sobretot electorals, que a casa nostra prenen una forma antiga a partir d'una oposició dreta-esquerra tramposa que no es correspon amb els arguments que els votants creuen entendre'n. Per exemple, si algú es volgués carregar l'Estat del Benestar, la millor manera seria fer-lo créixer sense control fins a fer-lo insostenible.  Retallo el fragment del discurs d'avui on en parla:

Però seran anys guanyats si en traiem les lliçons oportunes: que el compliment dels deures és tan important com la consecució dels drets; que la riquesa que perdura és la que es construeix sobre la base de la feina ben feta al llarg dels anys; que la justícia social no és una ideologia de dretes o d’esquerres sinó un imperatiu moral que a tots ens pertoca defensar; que l’estat del benestar no és un regal dels governs sinó una conquesta de la societat, i que se’l posa en perill quan per agradar o per quedar bé se’n menyspreen els seus límits i la seva sostenibilitat; que el concepte del nosaltres, és a dir de la col·lectivitat, és tan important com el concepte del jo, és a dir, de l’individu. Si d’aquests anys n’aprenem aquestes lliçons, i les practiquem, serem molt més forts en el futur.

Identitat, respecte i llibertat

Les aspiracions de Catalunya per viure com una nació normal han trobat una oposició creixent i activa en el marc de l'estat espanyol. A diferència del respecte que es pot observar en altres Estats multinacionals amb democràcies consolidades com Canadà, Gran Bretanya, Bèlgica o Suïssa, on  -amb totes les dificultats que es puguin donar-  hi ha un respecte bàsic per part de l'Estat a la diversitat nacional, en el cas espanyol la tendència ha estat precisament la contrària, no solament de caràcter unitari sinó de manca de respecte a la diversitat.

La realitat present apunta cap al xoc de trens. Espanya no sembla que hagi de canviar, ans al contrari, mentre que Catalunya no es resignarà a desaparèixer com a nació mil·lenària. El fet que moltes persones sense un sentiment independentista hagin abraçat el sobiranisme fruit de la percepció de les injustícies que pateixen pel fet de ser catalans ha provocat una situació peculiar: l'unionisme espanyol ha esdevingut identitari i homogeneïtzador, mentre que el sobiranisme ha esdevingut transversal i vinculat a l'exercici dels drets civils. Retallo el fragment del discurs d'avui on en parla:

Catalunya vol veure respectada la seva identitat, les seves institucions, la seva cultura, el seu dret i la seva llengua. També volem, però, que es respectin i no es limitin o retallin les nostres capacitats com a país: la nostra creació de riquesa, el nostre esforç col·lectiu, la nostra creativitat, el nostre talent. En aquest sentit d’aprofitar totes les nostres capacitats com a país i com a societat, espero, desitjo i confio que l’any 2012 el Parlament de Catalunya formuli la proposta del pacte fiscal, amb el màxim consens polític possible, com a reflex del gran consens social existent sobre aquesta matèria. Confio que tothom, des de l’esfera pública o la privada, sabrà estar a l’alçada de les circumstàncies que Catalunya necessita i mereix. Si la proposta de pacte fiscal és escoltada i atesa, els ponts entre Catalunya i l’Estat es reforçaran. En cas contrari, encara es debilitaran més.

Text del missatge
Vídeo del missatge

S'ha obert la caixa dels trons (III, sobre la transparència)

Articles anteriors

S'ha obert la caixa dels trons (I, sobre les responsabilitats socials)

S'ha obert la caixa dels trons (II, sobre la clientela)

El jutge del cas Palma Arena imputa Urdangarin i el cita a declarar acusat de presumptes delictes de malversació de fons, falsedat documental, frau i prevaricació al capdavant de l'Institut Nóos, organisme que va presidir fins al 2006.

L'aixecament del secret de sumari de la peça separada del cas Palma Arena que afecta les activitats d'Urdangarín s'ha aixecat l'endemà que el Rei fes públics, per primera vegada en 32 anys, els comptes de la Casa Reial i pocs dies després del difícil discurs nadalenc del Monarca.

El comunicat fa servei a la seva intencionalitat i deixa clar que ni Urdangarin ni Marichalar no han cobrat mai directament de la Casa del Rei. Però un portaveu s'apressa a indicar que "no té res a veure amb l'assumpte Urdangarin. L'objectiu és demostrar que aquí no lliguem els gossos amb llonganisses". El monarca espanyol té un sou de 292.752 euros: 140.519 li són assignats com a dotació personal i la resta com a despeses de representació. Cobra 12 mensualitats, té una retenció mínima del 40% d'IRPF, no paga seguretat social i tampoc es fa càrrec de les despeses d'aigua, llum i gas. El seu fill, el príncep Felip, rep des de fa deu anys, la meitat: 146.376 euros, sotmesos a una retenció del 37%. A la reina Sofia, la princesa d'Astúries i les infantes, Elena i Cristina, el rei els atorga un màxim de 375.000 euros en concepte de despeses de representació.

Però l'exercici de transparència ha sabut a poc per a molts experts i a partir d'una anàlisi comparada amb altres monarquies. D'altra banda, la casa reial no fa cap referència al patrimoni personal acumulat pel rei ni a altres aspectes vinculats a la responsabilitat social que se suposa que hauria d'exercir.

La majoria de cases reials europees informen més. Les xifres són unes però la realitat dels comptes, una altra. Les cases reials europees s'han acostumat a publicar i desglossar els comptes (La familia real británica es la más transparente de Europa: publica incluso el gasto en vino). La sueca és la més exemplar ja que si bé és de les més cares d'Europa, també de les més transparents: cada suec paga a la seva monarquia 1,15 euros l'any, sis vegades més que els espanyols, però també pot saber anualment en què destinen els monarques suecs els seus diners. La casa reial de Suècia detalla en un informe de cada any fiscal els seus comptes, que també permet que siguin auditats.

34 milions els paga Patrimoni. La partida que, dins del mateix ministeri, té Patrimoni Nacional per al manteniment dels habitatges del rei (en queda al marge el palau de Marivent a Mallorca, que manté el govern autonòmic) és de més de 34 milions d'euros. Això inclou tota mena de despeses. Els jardins i alguns subministraments s'hi compten, però també inclou partides com la compra d'una cinta de córrer de luxe per a Joan Carles I el 2008, que va costar 14.065 euros. És una incògnita saber què costa la seguretat, a càrrec del ministeri de l'Interior; la Guàrdia Reial, que assumeix el de Defensa, i els cotxes oficials que fan servir el rei i la seva família, que paga el ministeri d'Economia a través del Parc Mòbil de l'Estat.

Sembla inconcebible que si la monarquia té un caràcter merament simbòlic hagin de mantenir tants palaus (que altrament tindrien una rendibilitat turística, per exemple) o que li calguin 500 persones (de les quals sols 18 alts càrrecs cobren directament de la institució monàrquica ja que els altres cobren dels ministeris). Una de les xifres que més sorprenen en el capítol de despeses de personal són els 2.825.700 euros destinats a "incentius al rendiment". Al complex de la Zarzuela hi treballen una vuitantena de persones dedicades a manteniment, neteja i comunicacions, 71 conductors i una seixantena de personal de seguretat. Per a tot aquest ampli equip, cada dia se serveixen 150 dinars. A més, tenen descomptes per al transport públic, que es carreguen als 233.000 euros de "quotes, prestacions i despesa social.


La manera de presentar els pressupost és enganyosa en la mesura que no s'exposa quin és el cost total de la monarquia. Xavier Sala i Martín és contundent en la manera d'expressar-ho:

A ver si nos dejamos de mariconadas contables: si un ciudadano español cobra 8 millones al año y, con este dinero, decide darle una "semanada" a su hijo mayor de 147.000 euros anuales, decide dar 375.000 euros a su esposa e hijas, decide contratar a mujeres de limpieza y otro personal por valor de 4 millones, decide gastar gas, electricidad u otros gastos corrientes por valor de 3,2 millones, decide asignar 206.000 euros a contigencias y decide invertir 100.000 euros y si despues de todo eso, le quedan 140.000 euros, ¡SU SALARIO SIGUE SIENDO 8 MILLONES Y NO 140.000 euros! ¿No prometió el rey que seria transparente de una vez? ¿Ser transparente es descontar todos los gastos para que quede un salario de solo 140.000 para hacer ver que el rey no vive como un rey? ¿A quien coño piensan que están engañando? Y que nadie me diga que eso son costes asociados al trabajo porque esos costes (transportes, viajes, coches oficiales, seguridad, mantenimiento de palacios propiedad del estado, etc etc) no provienen de este presupuesto sino de los presupuestos de los ministerios de presidencia, interior, asuntos exteriores y defensa y suman más de 80 millones... que es el coste Real, y valga la redundancia.

El patrimoni és de la persona o de la institució?

Al marge del que costa el sistema monàrquic, un assumpte controvertit és el patrimoni de la família reial i de Joan Carles I. Segons Ferran Casas, hi ha constància que el rei va demanar, els primers anys de regnat, "ajuda" a diversos empresaris, com José María Ruiz-Mateos, o a monarques com el xa de Pèrsia. Segons García Abad, el 2000, Joan Carles havia de tenir uns 36 milions d'euros a Suïssa. Altres fonts eleven el patrimoni a 545 milions. En qualsevol cas, un secret encara ben guardat. Què passaria si en algun moment es decideix prescindir dels seus serveis? Quin patrimoni correspon a la persona i quin a la institució i, per tant, és de titularitat pública?

Hace cinco años, la revista británica EuroBusiness publicó que Juan Carlos I tenía un patrimonio estimado de 1.790 millones de euros. Del total, 545 millones corresponderían a su fortuna personal y el resto a bienes familiares, incluidos palacios y terrenos en distintas provincias. De acuerdo con sus cálculos, el Rey figuraba entonces en el puesto 115 en la lista de los 400 europeos más ricos. [...] La cuestión financiera tampoco escapa a la crítica. "El Rey le cuesta a cada español 18 céntimos de euro. La reina en Gran Bretaña nos cuesta más, pero sabemos adónde va", recogía el diario para sentenciar: "Juan Carlos I corre el riesgo de perder el favor de sus súbditos".

Res neteja tan net com la llum del sol. Esperem que la transparència guanyi espai i que la Casa reial perdi la por a mostrar les dades reals de quins són els costos reals i a què es dediquen. A banda que la Responsabilitat Social no és solament transparència pressupostària, sinó molts altres elements que en aquest cas poden ser extremadament rellevants.

Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de gasos d’efecte hivernacle

Us volem convocar a la jornada informativa, organitzada per la Fundació Empresa i Clima (FEC) amb l’ Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) i l’ Institut Català d’Energia (ICAEN), que es celebrarà el proper 24 de gener a LLeida sobre el Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de gasos d’efecte hivernacle impulsat per la Generalitat de Catalunya.

La jornada és una gran oportunitat per conèixer un innovador element de col·laboració amb el sector públic per posar en marxa iniciatives innovadores amb metodologies rigoroses que permetran als sectors econòmics i socials millorar la seva competitivitat i adaptar-se als reptes mediambientals del futur.

Es un programa jove que ja compta amb 26 empreses adherides, entre els que es troben destacades empreses com per exemple el Grup Sada de producció avícola o representants del sector del transport com TMB o Alsina Graells, entre d’altres.

Aquesta jornada gratuïta pot ser de gran interès ja que es podran conèixer quines són les accions que s’estan desenvolupant des de l’administració per impulsar una economia més competitiva i més sostenible i compartir les seves inquietuds i necessitats amb els diferents ponents de la jornada.

A continuació podeu trobar el Programa de la Jornada, que podeu descarregar al link que adjuntem:

Jornada gratuïta. Places limitades

Informació i inscripcions : mjgonzalez@empresaclima.org

Per descarregar el programa complet http://www.empresaclima.org/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=454&Itemid=584

Curs de Formació Executiva per a la elaboració d’Informes de Sostenibilitat

El Club de Excelencia en Sostenibilidad en col·laboració amb KPMG presenten el curs de Formació Executiva per a la elaboració d’Informes de Sostenibilitat segons la Guia Global Reporting Initiative –GRI.

El curs està dissenyat per a les direccions de responsabilitat corporativa i/o sostenibilitat que desenvolupen informes o memories amb l’objectiu de donar a conèixer els procesos claus a dur a terme durant la seva elaboració, incrementant la qualitat dels informes i facilitant la seva elaboració.

Programa certificat per GRI de 16 hores. Barcelona

Dates:  8 i 9 de febrer 2012

Lloc:   Seu KPMG Barcelona

             Edifici Torre Realia
             Plaça Europa, 41‐43 (L’Hospitalet de Llobregat)

Disponible al següent enllaç http://www.responsabilidadimas.org/download/gribcn.pdf 

S'ha obert la caixa dels trons (II, sobre la clientela)

La setmana passada vam publicar un article titulat S'ha obert la caixa dels trons en el qual abordàvem el tema del cas Urdangarín.

Ara continuem la reflexió amb noves idees que cal posar damunt la taula.

S'ha obert la caixa dels trons (II)

He anat seguint per la premsa el cas Nóos-Urdangarín. Fa uns dies vaig fer una reflexió sobre el cas, amb aspectes crítics però també amb una voluntat manifesta de defensar la presumpció d’innocència i evitar els judicis paral·lels.

Les reflexions que vaig formular anaven en línia de valorar la conducta en termes més ètics que legals. I ara m’agradarà complementar-ho amb algunes apreciacions tant sobre “el judici públic” com sobre “els altres”.

El judici públic

Hi hauria molta cosa a dir sobre alguns periodistes i alguns mitjans que escriuen (i cobren per fer-ho) amb gran imprecisió, com si ho fessin a raig o amb intenció malèvola o senzillament per captar lectors amb uns missatges sensacionalistes o directament que indueixen a males interpretacions. Parlaríem de l’RS dels mitjans de comunicació...

Els mitjans ho indueixen, però és que als lectors també els agrada deixar-se caure pel tobogan del judici paral·lel i interpretar qualsevol dada com a delictiva. En el que ha anat apareixent aquests darrers dies, i pels comentaris que he captat, sembla que es considera un pecat la regla que feien servir de cobrar “100.000 euros mínim per a les empreses grans” combinada amb "hacíamos informes que se podían vender con pocos cambios a varios clientes".

Jo, en canvi, no hi veig cap problema, ni legal ni ètic. És purament un tema de posicionament en el mercat. El problema, en tot cas, és del client. De qui paga i què està pagant exactament. I ara anem a parlar de l’RS dels clients.

Els clients que opten per comprar car i el posicionament comercial

Hi ha clients que prefereixen comprar segur. Segur per a la persona que fa la compra! M’explico. Si ets un càrrec intermig en una empresa i has de contractar un servei de consultoria o estudi, és probable que prefereixis contractar una de les grans companyies. Per què això passa sovint? És ben senzill de comprendre: si esculls aquella empresa que creus que ho farà millor però que és poc coneguda, si finalment la cosa anés malament, les culpes recaurien sobre teu. En canvi, si és aquella gran consultora reconeguda internacionalment, si ho fan malament, la culpa mai no serà teva: “qui s’ho havia d’esperar que XXXX ho fes de manera tan maldestre?”.

Aquestes conductes són molt comunes, fins i tot en el sector públic, malgrat tots els criteris que caldria aplicar per a la compra eficient. I això també passa amb empreses liderades per persones rellevants, que se suposa que no poden fallar. En tots dos casos, qui fa la compra entén que el possible sobrepreu queda compensat per la imatge de marca que aporta el nom de l’empresa o el personatge de referència.

Òbviament, les empreses consultores i els personatges de referència se’n valen i ja hi compten, i saben quin és el sobrepreu que aquest valor comporta.

Darrera d’aquest posicionament de primera línia pot haver-hi estratègies diverses.

• Pot haver-hi una estandardització de processos que redueixi el cost d’elaboració al mínim. Així el benefici s’obté per un gran diferencial entre un cost molt baix i un preu molt alt. La feina es fa ben feta però no és una feina excepcional. El client paga la marca (o l’associació amb el personatge). Llegeixo en un reportatge: Se les acusa de haber vendido informes escuetos o plagiados por miles de euros. Los mismos de los que ellos estaban orgullosos. Estandarización y simplificación eran sus mantras. “Lograr un sistema que dependería del proceso y no de la persona que lo gestionase. Para crear modelos que vender después, con mínimos cambios, a diferentes clientes”, detalla un ex-empleado.
• Pot haver-hi un posicionament basat en la innovació. Això seria per a empreses/experts molt basats en el valor innovador del seu producte. Es pagaria molt més però també el cost de producció seria molt més. No seria el cas que ens ocupa.
• Pot donar-se un posicionament basat en una gran comprensió dels clients, mirant de créixer en vendes a uns mateixos clients. Cal invertir molt en coneixement del client, del sector, i ampliant els productes i serveis. Seria massa complicat per al model de Nóos.

Qualsevol posicionament és correcte (legalment/èticament). El que no seria ètic és enganyar: no pots fer creure que estàs venent innovació plena quan estàs venent el mateix a tothom amb alguns retocs. Però és evident que tampoc pots dir una “veritat pelada” per davant, perquè sovint tampoc és tan fàcil de classificar... Aleshores, la capacitat del client per saber què vol, què compra, per quin concepte o valor paga és fonamental. Cal que la persona responsable de la compra tingui clara la resposta a aquestes preguntes i cal que la direcció de l’empresa compradora hagi clarificat els procediments i criteris de compra.

Els clients que opten per pagar altres coses


Una altra cosa són els casos en què pugui haver-hi una voluntat d’influència (per l’obtenció de determinats contactes), de sortir a la foto (per vanitat, per reputació...), o per política (hi ha moltes empreses afectades per criteris político-partidistes dels seus directius!) etc. Una empresa ben gestionada hauria de saber explicar internament les hipòtesis per les quals considera que una tria de proveïdor que trenqui amb els criteris habituals permetrà altres resultats.

En aquest sentit, la Fiscalia Anticorrupució apunta que el govern del popular Jaume Matas va pagar 2,3 milions d'euros pels congressos Illes Balears Forum tan sols per quedar bé amb el duc de Palma, un destacat membre de la família reial. Cap càrrec del Govern Balear es va embutxacar un euro amb la trama que dirigia Iñaki Urdangarin. Segons el fiscal, van acceptar prevaricar només per quedar bé amb la institució monàrquica: Matas va pagar a Urdangarin per quedar bé amb la família reial.

Fent un repàs a les empreses que han aportat diners al cas Urdangarin es pot comprovar com moltes d’aquestes formen part del patronat d’una de les noves joies de la corona, la Fundació Príncep de Girona (un entramat per fer simpàtica i creïble la monarquia a Catalunya). Moltes de les empreses que formen el Patronat de la Fundació Princep de Girona han aportat diners a la trama Urdangarin: La llarga ma d’Urdangarin a la Fundació Princep de Girona

Què hauria de fer Urdangarín atesa la seva circumstància?

Una altra manera de mirar-s’ho és què hauria de fer Undangarín en el seu cas i posició. Si no tingués iniciativa i procurés viure d’alguna manera de renda segur que seria criticat, i amb raó.

Si fos un simple assalariat seria molt digne. De fet, la solució de la infanta, treballant a la Fundació de la Caixa és molt acceptable, ja que és una assalariada, i les influències que pugui fer servir sempre seran per a una finalitat social.

Però també està molt bé que tingui iniciativa empresarial. El problema és quan aquesta iniciativa es basa a captar recursos de patrocini i consultoria, difícils de quantificar pel que fa a la relació objectiva entre preu i producte. Si la seva empresa construís carreteres també seria conflictiva perquè el principal client seria el sector públic, però en tot cas tot seria més objectivable. Si es dediqués a produir barrets ja no hi hauria cap problema.

Això vol dir que no pot estar en un sector com el que està? Vol dir que és un sector delicat, on amb tota la bona intenció que hi posi és evident que pot induir a errors fins i tot en els seus clients o que aquests poden estar pagant per altres coses diferents del servei estipulat. Per això, si realment treballés per a una fundació que destinés tots els seus beneficis a una finalitat social, aquest risc quedaria disminuït pel que fa a les possibles fissures ètiques.

El problema, en canvi, pren més força quan la fórmula no lucrativa no és més que un artefacte per a unes finalitats lucratives d’ordre privat. L’error en la fórmula jurídica per a muntar una empresa lucrativa fa que es perdin els matisos en la interpretació dels fets i èticament el judici ja estigui sentenciat. Ara cal el judici legal. Però l’error en les formes ja és evident i reconegut explícitament per la Casa del rei. Sigui error ètic o, si més no, polític.

L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes

Esport3 estrena el documental "Fora de joc"

Espanya juga brut en esports i quan cal empra totes les eines de l'Estat i fa una ingent feina de despatx per guanyar el rival, i més si és Catalunya. El documental de la Plataforma Proseleccions"Fora de Joc", que mostra les maniobres de les institucions espanyoles per evitar que les Seleccions Catalanes competeixin internacionalment, arriba a la televisió. Serà el proper dijous a dos quarts d'onze de la nit al canal Esport3 de TV3. Serà el dia anterior al tradicional partit de Nadal, aquest 2011 un Catalunya-Tunísia de futbol.

En el documental, dirigit per Jordi Finestres i produït per Bat a bat, es parla dels cassos del patinatge, bowling, rugbi i futvòlei, entre d'altres.

I ho fan els mateixos protagonistes tant del costat català com de l'espanyol i testimonis de presidents de federacions de patinatge sud-americanes que van rebre pressions en tot el procés de reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge a la FIRS.

2012: Any Internacional de l'Energia Sostenible

Reconeixent la importància de l'energia per al desenvolupament sostenible, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat l'any 2012 Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom.

Entenent l'energia sostenible com aquella energia que es produeix i s'utilitza de manera que donin suport a llarg termini el desenvolupament humà en l'àmbit social, econòmic i ecològic, Nacions Unides ha decidit que 2012 sigui l'Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom.

Això suposa una valuosa oportunitat per aprofundir la presa de consciència sobre la importància d'incrementar l'accés sostenible a l'energia, l'eficiència energètica i l'energia renovable en l'àmbit local, nacional, regional i internacional. Els serveis energètics tenen un profund efecte en la productivitat, la salut, l'educació, el ​​canvi climàtic, la seguretat alimentària i hídrica i els serveis de comunicació.

La manca d'accés a l'energia no contaminant, assequible i fiable obstaculitza el desenvolupament social i econòmic i constitueix un obstacle important per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. 

No obstant això, 1.400 milions de persones no tenen accés a l'energia moderna, mentre 3.000 milions depenen de la combustibles fòssils i el carbó com les principals fonts d'energia. Com aconseguir l'accés de tothom a energies sostenibles? 

Per arribar a complir aquest objectiu és necessària la inversió en recursos tecnològics que puguin generar energia menys contaminant i viabilitzar l'accés a aquests nous serveis energètics a totes les comunitats del món. A més, requerirà de polítiques tant nacionals com internacionals que siguin una font d'incentiu per a l'ús de les noves fonts d'energia renovable. 

Cada dia la demanda d'energia a nivell mundial és major i per tant serà necessària l'aplicació de polítiques de promoció i desenvolupament a més de la difusió de les tecnologies energètiques adequades, fins i tot fent transferència d'aquestes tecnologies des dels països més desenvolupats fins als que encara es troben en vies de desenvolupament. 

Es prepara així el llançament d'una nova proposta a nivell mundial que porta per nom Energia Sostenible per a Tothom, que té com a objectius principals: 

-Garantir l'accés a serveis energètics moderns 

-Reduir la intensitat energètica mundial en un 40% 

-Incrementar l'ús de l'energia renovable a nivell mundial al 30%. 

Un pla ambiciós amb un clar objectiu de beneficiar tant a la població mundial com al Planeta Terra.

Font