Sense afany de lucre, però amb algun aprofitat? Les retribucions a les organitzacions no lucratives

La publicació "Els reptes del tercer sector" de xarxanet.org inclou un article de Carles Armengol i Siscares que ens fa reflexionar sobre un tema que fa temps que porta cua: la retribució en el Tercer Sector. Donat l'interès fonamental que aquests temes tenen per a abordar la Responsabilitat Social de les Organitzacions no lucratives (RSO), us en proposem la lectura.

La retribució del personal, en tota organització, és un tema clau de la seva política de recursos humans. La relació laboral s'estableix a canvi d'un salari i aquest serà determinant en l'estatus social del treballador. El salari és un dels elements centrals del reconeixement de l'organització envers els seus treballadors.Aquesta centralitat i importància de la qüestió salarial també s'accentua en el tercer sector per motius de la mateixa identitat del sector. Analitzarem algun d'aquests accents tot i ser conscients d'obrir més interrogants que respostes.

Llegir-ne més

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Es juguen la meva pensió a la borsa

Amb aquest títol, el periodista José García Abad publica un interessant article de reflexió al Periódico en què a partir de la intenció del govern espanyol d'invertir una part del fons de reserva de la Seguretat Social en accions posa damunt la taula els perills que se'n poden derivar.



L'objectiu és obtenir una rendibilitat més gran i pal.liar les dificultats financeres amb què es podria enfrontar el sistema públic de pensions en els pròxims 15 o 20 anys. Es tracta d'una proposta revolucionària que podria entrar en vigor l'1 de gener del 2008.



D'una banda, comenta aspectes sobre la propietat: quan els operaris s'han quedat amb la propietat han deixat de manar en benefici d'una casta d'administradors professionals pagats amb sous i incentius fabulosos que governen les empreses com si fossin uns monarques absoluts. És la dictadura del management. Els representants dels fons de pensions assisteixen en silenci a les juntes d'accionistes i es prohibeixen a si mateixos participar en la gestió. Es conformen d'obtenir la màxima rendibilitat per als seus jubilats.



Però l'element que indueix a una major alerta en termes de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, fa referència a les garanties de no ús privilegiat, interessat, i partidista d'aquests recursos: la novetat neguiteja els directius de les empreses davant la por que el Govern els substitueixi per gent afí (...) LA VERITAT ÉS que els fons que gestionaran un reduït grup de funcionaris dels ministeris d'Economia i de Treball i Seguretat Social fan venir mareig. Si els set magnífics apliquessin els 50.000 milions d'euros que acabarà tenint la guardiola a finals d'any podrien comprar sencera qualsevol empresa de l'Ibex des d'Iberdrola cap avall o adquirir més de la meitat del Banco Santander o de Telefónica o el 90% del BBVA. Solbes ha promès que no es passarà del 10%, però en l'avantprojecte no s'estableix cap límit. Amb aquest percentatge, uns 5.000 milions, els set magnífics de les finances podran comprar íntegres també, entre altres companyies: Bankinter, Gas Natural, Sogecable, Antena 3, Iberia o Indra.



Veure article sencer

Una responsabilitat desatesa

En el context actual obert a les permanents interrelacions entre cultures i amb un seguit de reptes altament rellevants al voltant del respecte entre les diferents comunitats, el paper de les empreses -com no!- tendeix a esdevenir fonamental al costat i fins i tot més enllà dels governs.

Aquest és un tema de futur a desenvolupar, sobretot per part dels qui pensem que l'RSE ha de trobar un terreny per a fer-se més tangible i palpable a partir dels Territoris Socialment Responsables.

La capacitat dels Estats i el sector públic en general per a fomentar unes relacions satisfactòries i enriquidores entre comunitats (països, regions, municipis...) és creixement limitada mentre que les oportunitats per part dels altres sectors és cada cop més intensa.

Per això, la Responsalitat Social de les Empreses també adquirirà una dimensió important en aquest sentit. De fet, allò que en podríem dir la dimensió ja existeix, sols que és una de les àrees menys desenvolupades per les empreses, fet que es veu de seguida en les seves Memòries.

Segregar la dimensió Social del triple compte de resultats en Social i Laboral ja suposa una major claredat, però possiblement calgui encara segregar entre el Social i el Comunitari per tal de concedir a aquest últim major granularitat i integrar-hi clarament els valors públics que es promouen.

Ara tot just volíem apuntar la importància que aquest enfocament sense anar més enllà en la reflexió. Però sí que volíem posar un exemple de mala pràctica.

Diu el titular i el primer paràgraf d'una notícia:

Albert Pintat en el Fórum Europa
El Gobierno andorrano no ve aspiraciones anexionistas en Cataluña y asegura que las relaciones se basan en el "respeto"

El jefe del Gobierno de Andorra, Albert Pintat, aseguró hoy que las relaciones entre su principado y el Ejecutivo catalán están presididas por el "respeto mutuo", en respuesta a una pregunta sobre las supuestas aspiraciones anexionistas de Cataluña. Pintat hizo estas manifestaciones en el Fórum Europa, organizado por Nueva Economía Fórum, donde afirmó que Andorra es de "estructura, cultura y esencia catalana" y que la historia de ambas las relaciona desde hace cientos de años.

Aquest és un clar exemple de les moltes irresponsabilitats en la conformació de valors socials i percepcions públiques, en aquest cas induïda per Nueva Economía Fórum, un fórum que segons la seva missió es declara "internacional no partidista para el análisis y el debate dedicado a ayudar a los líderes de empresas y organizaciones españolas a utilizar su poder teniendo en cuenta los retos y responsabilidades que como líderes deben afrontar en la búsqueda de soluciones a problemas globales en el nuevo siglo, todo ello con el único objetivo de mejorar la condición humana.". Les negretes són nostres per a resaltar aquelles expressions de la seva missió que exploten a les mans davant de les mostres d'irresponsabilitat manifesta, posant com a primera notícia d'un debat amb un cap d'estat no unes declaracions seves sinó la negació d'una pregunta del periodista.

Vell truc de periodista murri i d'organització de poca professionalitat i baix nivell ètic. El polític -o el convidat o fins i tot l'afectat que sigui- evitarà formular cap queixa donat que solament alimentaria la formulació d'una notícia, un titular enverinat que el millor que es pot fer és deixar-lo morir.

Però no solament és una irresponsabilitat periodística (fixem-nos que ho han convertit en la notícia principal!). És sobretot una irresponsabilitat social, pels valors socials que crea i la nítida voluntat d'atiar les desconfiances entre comunitats, les etiquetes a uns i altres i el joc d'interessos polítics que fan mal a la serenitat, al diàleg i a la capacitat d'entesa.

Simultàniament, a l'altra banda del món, es feien unes jornades per l'Institut Ethos de Brasil, en què s'afirmava que "els mitjans de comunicació han de tenir una doble missió a l'hora d'informar sobre RSE: difondre aquest concepte i introduir valors responsables en la seva pròpia gestió i en el tractament ètic de la informació".

La responsabilitat social davant la comunitat en aspectes tan sensibles i que avui suposen un repte tan gran per a la governança del món han d'anar guanyant pes i transparència.

Traducción de este apunte al castellano |

Els 10 Manaments de la Responsabilitat Social

Segons la Bíblia, Déu va revelar els Deu Manaments a Moisès quan va baixar de la muntanya del Sinaí, després de la fugida del poble d'Israel d'Egipte.

Doncs, més o menys com Moisès, el cardenal Renato Martino va divulgar ahir el que d'ara endavant haurà de complir tot aquell que presumeixi de respectar la llei moral: els 10 manaments del conductor. El primer, el més important: no mataràs. Els altres nou inviten a la prudència, a l'educació, a la caritat, a la solidaritat amb les víctimes i amb "els més febles", a la responsabilitat.

Tot i que les necessitats comunicatives obliguen, no sé si la mateixa església fa bé de secularitzar tant una de les seves revelacions fonamentals. Ara podrien anar fent llistats dels 10 manaments aplicats a múltiples situacions.

En tot cas, com que ha estat la mateixa Església qui ha procedit, permeteu-me un toc de creativitat per a proposar els 10 Manaments de la Responsabilitat Social:

1. Seràs plenament Responsable davant la Societat i les parts interessades
2. No parlaràs d’Ètica en va
3. Conciliaràs la vida laboral i familiar
4. Promouràs la sostenibilitat
5. No explotaràs les persones i el medi de manera degradant
6. No corrompràs els altres ni a tu mateix
7. No especularàs ni sostrauràs valor a altres
8. No reportaràs informacions falses ni n’ocultaràs
9. No asfixiaràs la cadena de proveïment
10. No assetjaràs sexualment / deixaràs perdre el talent
    
    Que es resumeix en un: Crea Valor per a Tu, per a la Societat i per a totes les parts interessades

Ja veieu que en el 10è he dubtat! Com que no m'han estat revelats, estan oberts a diàleg!

Europa Press es fa ressò del curs de la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ofrece un curso 'on line' para pymes sobre RSC en sus Cursos de Verano

MADRID, 18 Jun. (EUROPA PRESS) - La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el marco de su programa de Cursos de Verano, ofrece un curso virtual, con la autoría y docencia del promotor de la iniciativa 'Responsabilitat Global' Josep Maria Canyelles, pensado para facilitar que la dirección de las pymes pueda acceder a un marco formativo, de reflexión y de acceso a información asequible a sus intereses e inquietudes en materia de RSC.

Bajo el título 'Responsabilidad Social de la Empresa: Una apuesta por la creación de valor en las pymes', este curso se ha convocado por primera vez en español, aunque ya se ha realizado anteriormente en catalán, lengua en la que se hace la tercera edición.

"En pocos años, la responsabilidad social en la empresa se ha convertido en una práctica de elevado interés", recuerda la Universidad, que apunta que "aunque el tópico diga que la RSE mueve más a las grandes corporaciones, lo cierto es que, sin tanto ruido, muchas pymes están mejorando su aproximación a esta nueva dimensión estratégica de sus procesos de creación de valor para hacerlos más sostenibles y dirigidos a una ventaja competitiva".

El curso dispone de materiales propios y de una metodología participativa e interactiva, pero una de las características de mayor interés, según la UOC, se debe a que dentro del curso se celebrarán también foros de debate con personas implicadas en materia de RSC, por una parte desde la perspectiva de las políticas públicas, y por otra desde la práctica empresarial.

El diputado de CiU y uno de los responsables de la Subcomisión para el fomento de la RSC que ha tenido lugar en el Congreso de los Diputados, Carles Campuzano, será el primer invitado a participar en el curso.

Hace escasos meses tuvo lugar la presentación del documento resultante de los trabajos de esta Subcomisión, que van a marcar la línea que detenerminará el papel que la Administración Pública tendrá en el desarrollo de la RSE. Con este motivo, el curso acogerá la participación de este diputado para poder tener una visión de primera mano sobre el estado de situación de este enfoque de gestión.

A nivel empresarial, se contará con la presencia del director general del Grupo inmobiliario Qualitat, Eduard Brull, que expondrá la visión, "integrada y progresiva", de la compañía hacia la sensibilidad con los diferentes aspectos de la RSE, y en especial hacia los medioambientales.

Este curso acoje también cada año la participación de un dirigente de alguna pyme significada por su compromiso con la RSE. En la primera edición, se contó con la participación del director general de Tecnol, Xavier Martínez, una pequeña empresa con sede en Reus que cuenta ya con el Certificado de Empresa Familiarmente Responsable (EfR) y certificada con el sello SA 8000. En la segunda edición, el empresario invitado fue el presidente de KH Lloreda, Josep María Lloreda, fabricante del famoso desengrasante KH7 y con una gran experiencia en materia de RSC pese a ser de pequeño tamaño

La qüestionada reputació de l'RSE

Article d'Antoni Gutiérrez-Rubí publicat en el número 3 de la revista Ser Responsable

Sumari: L'RSE es troba en un moment delicat si no aconsegueix convertir-se en el nucli dur de la Reputació Corporativa que en canvi s'ha consolidat com indicador de valor per a les empreses. La distància entre el valor comptable d'una empresa i el seu valor de mercat està provocada pel valor dels seus actius intangibles. És en la capacitat per a incrementar aquest gap on estan les oportunitats per a l'RSE. Aquest és el camí: aconseguir despertar l'interès estratègic en el que val avui per als directius i les seves companyies la seva Reputació Corporativa.

Veure article sencer

Responsabilitat social lingüística dels establiments

El voluntariat és una de les fortaleses que tenen les comunitats, un índex de la seva salut cívica i una palanca de la seva cohesió social. El voluntariat sap a cada moment atendre amb innovació i anticipació els reptes que presenta la societat. Els aspectes socials, ambientals, cultuals, solidaris són entre altres alguns dels que aquest fenomen social promogut per multitud d'organitzacions sense ànim de lucre aborden.

En la mesura que una comunitat es troba amb el repte d'haver d'acollir una gran quantitat de persones vingudes d'altres indrets, els temes lingüístics passen a ser un objectiu prioritari d'alguns d'aquests grups, i no només des d'un punt de vista cultural sinó plenament social, ja que no es podrà mantenir la cohesió d'una comunitat i la capacitat de ple desenvolupament dels nouvinguts i aquests no s'incorporen amb celeritat a la societat amb tot el que això comporta inclòs el domini de la llengua.

L'esforç i la responsabilitat pertanyen a totes les bandes, els propis afectats per descomptat, però també la societat d'acollida de la qual s'espera un esforç facilitador que implica una actitud no solament comprensiva davant les dificultats lingüístiques sinó proactiva per a ajudar-los a millorar la seva motivació i fluïdesa. La campanya Voluntaris per la Llengua, la qual vaig tenir l'honor de col·laborar a posar en marxa l'any 2003, és un programa d'èxit com ho demostra el seu reconeixement com una de les 10 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua a la Unió Europea.

Però aquesta responsabilitat de la societat no recau solament en els individus concrets o en les institucions públiques, sinó també en el conjunt de les empreses. I més quan algunes empreses estan fent l'esforç per a gestionar millor la seva responsabilitat davant la societat, cal fer-los notar que les bones pràctiques en la matèria lingüística són avui en aquest país una línia preferent de treball dins de la seva Responsabilitat Social.

Això no implica relaxar les pràctiques responsables en altres matèries i en totes aquelles que apuntin a la sostenibilitat. Però posant damunt la taula col·lectivament la rellevància de sumar esforços compartits, actituds constructives i pràctiques concretes en la matèria lingüística en el benentès que la cohesió social és un actiu fonamental que una societat no pot perdre. Les accions que puguem fer avui en aquest sentit són una inversió social enorme de cara al futur. Econòmicament i socialment podríem argumentar que la inversió que caldria avui és irrisòria enfront la que caldria en el futur si això no ho féssim prou bé.

Per això són encoratjadores les accions com la que presentem tot seguit, la qual suposa un pas més en la línia de promoció de l'RSE per part d'unes de les associacions empresarials més compromeses amb l'ètica empresarial.

A més, la corresponsabilització per part de petits establiments suposa una acció altament normalitzadora i integrada amb normalitat a la comunitat, a la xarxa de relacions socials més propera.

L'Associació d'Empresaris del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès(ADEG) i el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de promoure i donar divulgació a una campanya oberta a la participació d’establiments col·laboradors.

L'establiment col·laborador es compromet a fer la primera atenció als clients en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible. A més, haurà de garantir que les persones que vagin a l'establiment trobaran facilitats per a expressar-se i ser ateses en català, encara que el parlin amb dificultats. Les empreses que s'adhereixin a la campanya s'identificaran amb un adhesiu col·locat en un lloc visible de l'establiment.

Vaccinar per sistema

Entre línies - 18/06/2007





Vaccinar per sistema

Cal vaccinar sistemàticament els fills? Malgrat ser l'opció majoritària entre les famílies, hi ha una minoria de pares que en qüestionen els beneficis actuals, la possible toxicitat o el negoci que en fa la indústria farmacèutica.

En altres escrits hem fet reflexions sobre els vaccins o vacunes, alertant sobre la sospita d'excessius interessos de les companyies farmacèutiques, els dubtes sobre la seva necessitat per a totes les malalties que pretenen evitar, i la relació que s'estableix entre la vacccinació i certes malalties que podrien estar causades com a efecte secundari.

3a edició del curs online per a PIMES

S'ha convocat la tercera edició del curs virtual de "Responsabilitat Social de les Empreses. Una aposta per la creació de valor per a PIMES".

La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d’Estiu, ofereix un curs virtual, amb l’autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d’accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds. El curs disposa de materials propis i d’una metodologia participativa i interactiva.

Accés al newsletter de presentació
Accés a més informació del curs


Dins del curs es faran dos fòrums de debat amb dues persones significatives en la Responsabilitat Social a casa nostra: l’un des de la perspectiva de les polítiques públiques i l’altre des de la pràctica empresarial:

• Grup Qualitat es planteja ser el grup immobiliari de referència a Catalunya per resultats i RSE, treballant per la millora de la qualitat de vida dels seus clients. La filosofia inherent al propi model cooperatiu i a les persones que integren l’empresa els va portar d’una manera molt integrada i progressiva cap a la sensibilitat amb els diferents aspectes de l’RSE, i en especial cap als aspectes ambientals.
  Fòrum de Debat amb Eduard Brull, director general del Grup Qualitat

• Fa uns mesos va tenir lloc la presentació del material resultant del treball de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l’Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l’RSE. Amb aquest motiu al llarg del curs es farà un fòrum de debat virtual amb el diputat que va promoure la creació d’aquesta Subcomissió.
  
  Fòrum de Debat amb Carles Campuzano, diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d’RSE

Pancartes legítimes

Si gestionar la responsabilitat dels individus ja suposa un repte tan feixuc, no és estrany que força gent cregui que demanar la responsabilitat de les organitzacions ja és missió impossible. Però els fets no tan sols demostren que és una missió perfectament possible sinó que el propi marc institucional o organitzatiu en què es mouen les persones adquireix un paper coadjuvant a l'hora de aplicar solucions ètiques o responsables.

Fins aquí encara pot semblar acceptable... però i si parlem de moviments semiorganitzats? Que potser seria possible gestionar la responsabilitat d'un moviment sense vocació de continuïtat, sense una organització estable? D'entrada la resposta seria que molt difícilment.

Per això ens plau destacar el fet que un grup, la Plataforma per l'AVE litoral, ha fet un esforç per a gestionar la seva responsabilitat en una acció concreta: la legitimitat de les pancartes. Per a uns moviments que fan de la pancarta i dels eslògans un dels elements més rellevants ja que precisament han nascut per a reinvindicar un dret o un punt de vista concret.

El fet que es moguin amb uns objectius molt concrets i que la seva vida tingui data de caducitat en la mesura que el conflicte que l'ha originat remeti, aquestes plataformes reivindicatives no solen gestionar elements de la seva responsabilitat, i en alguns casos fins i tot poden fer de la transgressió un element per a captar l'interès mediàtic, en un joc d'irresponsabilitats que es realimenta. No és el cas de la Plataforma contra el traçat de l'AVE a què ens referim.

En la manifestació d'aquest dissabte 9 de juny que va acabar davant la Sagrada Família, els organitzadors van repartir un full a tothom demanant l'opinió sobre cadascun dels textos de les pancartes, els quals com és lògic en unes accions reivindicatives tenien un estil expressat amb contundència.

No recordem cap altra manifestació en què això s'hagi produït. Potser perquè acostumen a pensar que tothom comparteix els missatges, perquè pensen que l'important és que els missatges estiguin elaborats des d'una intel·ligència central, potser perquè no ho consideren rellevant...

També és cert que algú podrà retreure que s'ha fet a posteriori. Potser en el futur es podria fer per internet amb caràcter previ. Però el cert és que així s'ha obtingut una elevada participació -la gent s'ha mullat- i que igualment el feedback farà servei de cara a futures concentracions

És important aquest fet, o senzillament és una anècdota? El fet en si segurament és una anècdota però mostra la voluntat de cercar la legitimitat davant els posicionaments, de millorar la confiança de la pròpia gent, del veïnat, del públic, i de guanyar autoritat moral davant les autoritats polítiques.

Si ho volem destacar és per a agrair-los-ho i encoratjar-los en aquesta línia, i per a fer-los exemple. Però també per a acabar dient que en un Territori Socialment Responsable totes les parts han de gestionar llur pròpia responsabilitat, de manera que aquesta es pugui realimentar. Davant uns col·lectius que actuïn amb major responsabilitat, l'autoritat governativa també s'hauria de sentir interpel·lada a millorar la seva responsabilitat i a gestionar més positivament els seus processos de diàleg i de participació ciutadana.

Veure full de la consulta

Notícia a la Vanguardia: Manifestación contra el trazado del AVE en Barcelona

El gènere a Can Finestres

Podem estar fent un esforç per a mesurar les paraules abans d'emetre-les o escriure-les vetllant per a no fer-ne un ús sexista. De vegades, ens hem d'esmenar quan ja l'hem deixada anar... certament en algunes ocasions el costum ens guia i no és fàcil d'avesar-se a les pautes políticament correctes.

En algunes construccions es fa complicat i enrevessat trobar una gir lingüístic planer que eviti la construcció sexista. En canvi, permanentment trobem llocs on la construcció correcta hauria estat facilíííííssima de col·locar.

Un d'aquests llocs on seria molt i molt fàcil i, a més, molt i molt significatiu seria a la benvinguda que et donen alguns aparells electrònics, i molt especialment els ordinadors.

Ja hem aconseguit que el meu ordinador em digui BENVINGUT en la meva llengua. Ja és molt que un programari amb qui comparteixes més hores que amb la família et saludi en la teva llengua. Però dic jo: si ets una dona, has de suportar que el teu ordinador et digui BENVINGUT???

Per als de Can Finestres (ja s'haurà entès que parlo del Windows: no cal fer tanta propaganda del nom oficial del sistema operatiu de Bill Gates!) no és cap esforç posar BENVINGUTS i BENVINGUDES a la pantalla d'inici, i així les dones amb llengües que diferencien el gènere es trobarien més còmodes en començar a treballar. I els companys de sexe masculí rebríem un primer impacte pedagògic per a començar el dia i mantenir la tensió pel llenguatge correcte.

Tot i així, en aquest cas, la culpa no cal cercar-la a la seu central de Can Finestres, ja que el WELCOME anglès no distingeix gèneres. Segurament les persones encarregades de la traducció al català (i al castellà) ho podrien haver tingut més en compte. Potser encara hi són a temps, ja que seria una feineta de no res, que donaria per a molts comentaris i per a la millora de la reputació de la marca: la premsa diria que Can Finestres en reconcilia amb el respecte de gènere!

Responsabilitat Social en les operacions de venda

La responsabilitat social d'una empresa es veu en en dia a dia, en la manera de relacionar-se i de produi. Però certament, hi ha moments en què una empresa ha de prendre grans decisions com ara certs canvis estratègics, deslocalitzacions, tancaments de fàbriques, vendes, en els quals es farà evident si l'opció responsable formava part solament dels detalls, de la cirereta, o també del pastís, del gruix de la dimensió empresarial.

Les vendes serien una de les situacions més complicades en la mesura que la propietat se n'aparta i pot succeir que ja no mereixi cap interès corporatiu la gestió de l'RSE segons el punt de vista dels que ja no tindran cap responsabilitat, o si més no amb capacitat decisòria o executiva. Segurament, en la responsabilitat social d'aquests casos hi preval un interès més ètic i moral que no estratègic.

Però també hi ha un component estratègic en la mesura que una mala venda des del punt de vista RSE pot disminuir la reputació de la marca, reventar els compromisos dels col·laboradors, afeblir la confiança dels públics, etc, amb una repercussió per tant en la pròpia valoració de la companyia.

Sens dubte, qui ven té plena llibertat i tot el marge per a prendre la decisió, però la presa de la decisió s'hauria de veure alimentada per criteris no merament crematístics. La complexitat inherent a la nova economia i a la nova societat exigeixen de posar damunt la taula altres valors immaterials i ponderar-los adequadament. La intangibilitat de certs elements no ha d'ocultar-ne la seva rellevància creixent.

En el cas de Caprabo, és ben possible que la identitat corporativa del comprador, una cooperativa com és el grup Eroski, així com els compromisos adquirits en la venda, siguin una garantia de continuïtat de Caprabo i de manteniment responsable de la seva realitat laboral i comercial.

Al Periódico d'avui apareix un article d'Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, en què reflexiona precisament sobre aquests aspectes amb motiu de la venda del grup Cabrabo, emmarcant les paraules en un context més ampli. És positiu i molt significatiu que persones que tenen una gran prèdica i autoritat en els àmbits acadèmics de la comptabilitat incorporin amb profunditat i divulguin amb intensitat reflexions sobre la Responsabilitat Social aplicada a les decisions empresarials del moment.

Entre d'altres afirmacions, el secretari de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció escriu:
Un element decisiu a considerar és la responsabilitat social, que influeix decisivament en l'estratègia de les empreses en temes com les relacions amb l'Administració, les relacions laborals, el medi ambient o les interaccions amb clients, proveïdors, bancs, etcètera. La responsabilitat social ha d'estar present quan es crea una empresa i també quan aquesta creix. Ha d'inspirar els empresaris al llarg de tota la vida de les seves empreses.

Però si la responsabilitat social és alguna cosa més que una moda, o va més enllà d'un posat que queda bé, hauria de continuar inspirant l'actuació dels empresaris també en el moment de vendre la seva empresa. Els empresaris han d'avaluar l'impacte social que suposa que l'empresa passi a unes altres mans.

Així, són aspectes rellevants el manteniment dels llocs de treball, la política social i sindical del nou propietari, la ubicació de la seu de l'empresa, la política lingüística, la imatge global del comprador i la seva coherència amb la de l'empresa comprada, i les relacions amb les administracions públiques o amb els proveïdors que han treballat amb l'empresa durant dècades.

Llegir article sencer al Periódico
Notícia sobre la venda: El grup Eroski compra el 75% de Caprabo per 1.125 milions. La cooperativa basca mantindrà els llocs de treball i la marca catalana

La Catalunya laboralment europea, però lligada a la perifèria espanyola

Tribuna Catalana. 05/06/2007 · Barcelona

En els últims anys Catalunya ha incrementat substancialment la seva activitat econòmica, la taxa d’ocupació de dones i joves ha crescut i ha baixat la desocupació i l’ocupació temporal de manera més accentuada que a Espanya. La raó cal buscar-la en l’elevat creixement econòmic i no pas en les polítiques que s’hagin pogut aplicar, que han tingut molt menys pes del que s’havia esperat. Ara bé, aquests avenços a nivell macro amaguen greus deficiències en l’ordre qualitatiu: la inseguretat de l’ocupació continua essent molt elevada i afecta principalment dones, joves i immigrants.

Així ho assegura el catedràtic de Sociologia de la UAB Faustino Miguélez, un dels coordinadors de l’anuari Societat Catalana 2007, elaborat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. Aquest sociòleg adverteix que des del punt de vista del model d’ocupació, la Catalunya actual té alguns trets que l’apropen a la mitjana de la Unió Europea, però a la vegada en té d’altres que “la mantenen lligada a posicions més properes a la realitat perifèrica, l’espanyola en aquest cas”. Miguélez considera que les forces socioeconòmiques i polítiques internes de Catalunya són les que empenyen cap a Europa, mentre que les polítiques d’ocupació comunes a Espanya són les que retenen el país laboralment.

El resultat d’aquesta combinació de factors és que el model d’ocupació català, tot i tenir trets més positius que l’espanyol, està molt segmentat. Aquesta segmentació amaga, però no elimina, el risc de fortes tensions socials, com la frustració dels joves que arriben als 35 anys sense feina estable i sense perspectives adequades, la impossibilitat de determinats col.lectius de dones d’aspirar a un lloc de treball ferm, o el conflicte que en un futur pot manifestar-se entre immigrants i nadius si hi ha una crisi que fa incrementar l’atur, entre d’altres.

Tot plegat porta el sociòleg de la UAB a concloure que “els models d’ocupació català i espanyol són fràgils i qualsevol deteriorament pot introduir tensions socials importants”. Catalunya, gràcies a les possibilitats que té de redistribuir internament els recursos dedicats a polítiques actives d’ocupació, està realitzant un esforç formatiu molt superior a la mitjana espanyola. Però les polítiques actives no són suficients en un estat que crea molta ocupació dèbil, és a dir, que es troba en perill constant de perdre’s si canvia la conjuntura europea o mundial. Per això tots els experts assenyalen la necessitat d’apostar per la inversió en I+D en altres sectors a banda del turisme i la construcció, que s’han erigit com la salvació en els darrers anys.

Ara bé, mentre Catalunya no disposi d’un marc català de relacions laborals i estigui sotmesa a legislació laboral espanyola, és difícil poder marcar un perfil propi i aprofitar les potencialitats de la nostra economia per enfortir el teixit laboral català. I com es desprèn de la majoria d’informes sobre ocupació, estar sotmesos al context laboral espanyol frena aspiracions.

Font

Declaració per a prohibir les bombetes incandescentes

Amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient suggerim assumir la demanda als Parlamentaris Europeus perquè donin suport la Declaració per a prohibir les bombetes incandescentes

La majoria de les bombetes que s'utilitzen en les llars de la Unió Europea perden més del 90% de l'electricitat en forma de calor. La Unió Europea hauria d'establir estàndards que garanteixin que les bombetes que existeixen en el mercat siguin eficients, modernes i respectuoses amb el clima.

Alguns membres del Parlament Europeu estan d'acord amb aquesta petició, i han redactat una “Declaració per Escrit” demanant a la UE que prohibeixin les bombetes que malbaraten energia. Perquè aquesta declaració s'aprovi oficialment es necessita la signatura de 400 membres del parlament abans del 10 de juny.

Escriu als membres del Parlament Europeu i demana'ls que signin aquesta declaració. Només amb substituir en la UE l'antiga tecnologia d'il·luminació per tecnologia moderna, es podrien tancar 25 centrals d'energia de grandària mitja i es deixarien d'emetre 20 milions de tones de CO2.

Web de Greenpeace

Una de cada cinc directives renuncia a agafar el permís de maternitat

Novament les dades sobre els aspectes de conciliació ens indiquen que el progrés en els marcs normatius no són seguits en la seva aplicació pràctica. La notícia que surt avui a la premsa diu que "entre les directives, un 18% va renunciar a la seva baixa per maternitat i les que van aceptar aquest permís van viure amb por les conseqüències que els pogués comportar en el seu futur laboral".

És ben curiós: sovint s'ha dit que les lleis han d'anar per darrere de la societat, és a dir que han de recollir allò que a la pròpia mentalitat ja s'ha anat canviant. En aquest cas, certament les lleis recullen un canvi important en la consciència general i el discurs políticament correcte i generalment acceptat incorpora la igualtat. Ara bé, en el dia a dia hi ha impediments que fan impossible que les mesures s'apliquin en la seva plenitud.

És així que un nombre no menytenible de dones consideren que gaudir dels "privilegis" els pot ser contraproduent, la qual cosa té com a efecte que es dificulti més que una altra persona del seu entorn en faci un ús complet!

Les principals causes que impedeixen equilibrar treball i família segons els resultats de l'estudi IESE-Audi sobre trajectòria professional, familiar i personal' son, segons les persones entrevistades, la incompatibilitat amb l'horari escolar, la manca de polítiques en l'empresa, i les pressions en el treball. Però segons els experts, les principals causes són en realitat la manca de suport per part dels companys i superiors i la manera de conciliar treball i família.

La Responsabilitat Social de l'Empresa no solament és complir o fer complir la llei. Per a alguna empresa podria ser "anar més enllà de la llei" i permetre més dies de permís, però no és aquest el sentit profund que ens interessa ara destacar. L'RSE vol dir en aquest cas prendre consciència de la injustícia que el context cultural-empresarial provoca i emprendre accions corretives per a evitar-la.

És per això que diem que l'RSE no equival a un parell de receptes fàcils de check-list sinó que forma part de la manera d'entomar la complexitat del que ens envolta. En aquest cas, l'empresa hauria de desenvolupar la intel·ligència per afrontar profundament la qüestió i analitzar com respectar els drets laborals i promoure una millor qualitat de vida que alhora sigui profitosa per a la competitivitat de l'empresa i la seva qualitat laboral. I fer-ho de tal manera que no es vegin afectades les expectatives de promoció dels subjectes en qüestió!

Altrament, s'estarà complint la llei però no el seu esperit. I sobretot, la normativa haurà estat purament una obligació més a gestionar però se n'estarà traient el profit que per a l'empresa hauria d'aportar de capacitat de generar compromisos, millorar la competitivitat i treballar per a l'excel·lència social de les empreses.


Veure notícia a El País
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/directivas/renuncia/tomar/permiso/maternidad/elpepusoc/20070522elpepisoc_6/Tes

Fer negocis amb menors

Una caixa, l'antic Crédit Lyonnais, llança a França una targeta de dèbit per a nens i adolescents des dels 12 anys, pensant a captar els més de 2.000 milions d'euros que circulen per les butxaques dels menors de 15 anys.

Igual que les estratègies basades en la Base de la Piràmide adreçades a col·lectius amb baix poder adquistiu, les estratègies anomenades d'oceà blau cerquen espais completament verges a la competitivitat salvatge.

Si per a desenvolupar activitats comecials en la Base de la Piràmide, les empreses estan descobrint que cal actuar amb un elevat sentit de la responsabilitat social, també caldria plantejar-ho en el context dels menors de les societats opulentes.

Quan alguna empresa entra en un nou segment o context, altres s'hi afegiran de seguida. DEE fet, un altre banc, el Crédit Agricole, prepara, també, una gran campanya per atraure els joves. La targeta serà de dèbit, i facilitarà fer pagaments per a comprar l'hamburguesa, l'entrada del cinema o de la discoteca. Ben segur que les empreses d'aquests sectors, com McDonalds, de seguida també hi veuran una oportunitat per a guanyar i fidelitzar clientela.

Amb aquest pas, s'està esquerdant un nou mur en la mercantilització de la vida pública ja que els menors augmentaran la poca consideració del valor del diner, amb una despesa més fàcil, i qui sap si amb un control menor, alhora que marcarà una nova diferenciació entre joves amb targeta i sense. Un nou repte per a l'educació del joves.

Notícia al Periódico

Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables

Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) ha elaborat un ampli document al voltant del concepte de Territoris Socialment Responsables. Aquest document, titulat "Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables", ha estat la base per al seminari collaboratio que ha tingut lloc a Sitges: Les 60 organitzacions més compromeses amb l’RSE parlen de Territoris Socialment Responsables en el primer seminari collaboratio.

Per tal de facilitar la lectura del document, també se n'ha elaborat una versió resumida.

Nota: el seminari collaboratio va ser organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE).

PD: aquest document ha servit de base per al document sobre TSR que al 2008 va elaborar el grup de treball RETOS del Ministeri de Treball espanyol.