Èxit de participació i aportacions a la Jornada 'Empresa Responsable: un factor de competitivitat'

Dimecres 19 d'octubre va tenir lloc la Jornada “Empresa Responsable: un factor de competitivitat”, en la qual més de 150 persones procedents d’empreses van poder debatre sobre el valor de la responsabilitat social i conèixer algunes pràctiques interessants. Entre els participants també hi havia representants de l’Administració, ONGs, sindicats, universitats i escoles de negoci.

La jornada va ser organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides, amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Després de les paraules de benvinguda per part d’Àngels Mataró, directora d’ANUE, precisament el secretari general del Departament, Alfons Garcia la va inaugurar, tot fent palès l’interès d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya per avançar en la promoció de la RSE, molt especialment pel factor competitivitat que aquesta pràctica comporta en el marc d’internacionalització creixent. No és per casualitat doncs que l’organisme del Departament que hi ha prestat la seva col·laboració hagi estat precisament el COPCA, el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. Finalment, va remarcar la voluntarietat d’aquest enfocament de gestió que integra les visions socials i ambientals, i va adreçar-se molt singularment a les Pimes, per a les quals va demanar una agenda específica.

Segons Josep Maria Canyelles, director de la Jornada, amb aquest esdeveniment s’ha pretès facilitar la posada en marxa d’espais més normalitzats de diàleg i intercanvi sobre l’RSE entre les empreses catalanes. A Catalunya hi tenen seu algunes grans empreses que ja han iniciat una línia de RSE, però el repte és troba en les Pimes. En aquest sentit, en el marc de la jornada també hi hagut una taula rodona sobre 'territoris RSE' per reflexionar sobre la necessitat de generar sinèrgies en un territori, amb la participació de totes les parts.

Els assistents van considerar la trobada com un èxit, especialment pel bon nivell de les intervencions i la participació que es va donar a la sala, però també per l’abordatge des de perspectives molt diverses i enriquidores, com el concepte de Territori Responsable, d’avantatges competitius de l’RSE, l’alegria com a valor corporatiu, la base de la piràmide com a oportunitat o com fer front a la corrupció.

Per expressar la visió de les Nacions Unides, Carlos Jiménez, representant per a Espanya i Andorra del Centre Regional de NU a Europa, va afirmar que “la manera com les empreses porten a terme les seves operacions determina el futur de la gobernabilitat. Per tant, des de NU, proposem el concepte de Ciutadania Empresarial Responsable”. Així mateix, va apostar per “revertir certes situacions que altrament faran invivible el nostre món. Les empreses han d’anar cap aquí per motius superiors, però fins i tot per una qüestió de màrqueting”.

La directora del United Nations Global Compact Barcelona Center, Mireia Belil, va poder explicar les funcions d’aquest organisme recentment creat, tot destacant que ha estat un fruit del Fòrum de les Cultures. Va transmetre la idea que el Global Compact ha de ser un pas vers un Contracte Social Global i que les empreses han d’integrar la RSE com a part de l’estratègia, no com si fos el departament d’informàtica. Finalment va mostrar-se crítica amb el fet que no totes les empreses firmants del Pacte Mundial estan complint i que la major part dels Informes de Compliment són molt limitades.

Josep Maria Canyelles, promotor de www.responsabilitatglobal.com i col·laborador d’ANUE va reflexionar sobre els Avantatges Competitius de l’RSE, establint models estratègics per a aquesta política i destacant la seva aportació a la creació de valor i l’ús com a barrera competitiva. Va aprofundir en les causes i efectes

d’aquesta pràctica tot destacant que l’RSE és rendibible i a més és justa i equitativa. Va emfasitzar que les Pimes tenen millor oportunitat per a captar el talent ja que els professionals d’avui ja valoren de manera més equilibrada el que els ofereix l’empresa: remuneració, carrera, reputació, clima laboral, conciliació, autorrealització...

La intervenció més agosarada va venir de Salvador Garcia, de la UB i promotor d’Eutopia, que es va mostrar crític amb l’excés de mètrica dins les organitzacions. No té sentit mesurar-ho tot perquè hi ha coses que s’han de percebre sense necessitat de tanta mesura i perquè el que cal és ser proactius. Algunes empreses demanen com podem fer aterrar aquests conceptes quan resulta que tot just estem començant i encara ens hem d’enlairar.

Un plantejament va ser el de les oportunitats que ens brinda la ‘base de la piràmide’, és a dir, el potencial de poder satisfer les dues terceres parts de la humanitat que no disposa de recursos suficients per a un model de comerç com el dels països occidentals però que poden ser destinataris de models comercials pensats diferentment, no per crear noves necessitats sinó per satisfer necessitats reals. Miguel Ángel Rodríguez, director del CBS de l’IESE va ser l’expert en abordar aquest repte.

Diverses empreses van poder mostrar les seves polítiques davant de l’auditori: el factor confiança de DKV (Miguel García, director de Comunicació), l’RSE amb treballadors i franquiciats de MRW (Paco Sosa, director de Relacions Externes), l’opció social de la Fageda (Cristóbal Colón, president), la multinacional ‘best workplace’ Danone (Xavier Liñan, director de Desenvolupament Organitzatiu), i la cooperativa de serveis Abacus (Roger Sunyer, director de Participació). En totes elles va ressaltar la naturalitat amb què han integrat aquestes pràctiques en la seva vida interna i el valor que els aporten.

El concepte de Territori Responsable va motivar un debat entre les diferents parts, els principals stakeholders. Sota la idea que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si no ho fa en un context de responsabilitat, en un país responsable, es va concloure que en un territori, l’RSE pren cos a partir del compromís de les diferents parts.

Tothom va estar d’acord en el plantejament que, en darrer terme, la RSE es vincula a un model de país. Des de la taula van poder aportar les seves visions sectorials Martí Lloveras, President de la Comissió Cercle Món de CECOT, Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO-Catalunya, Àngels Mataró, directora d’ANUE (Associació per a les Nacions Unides), Montserrat Torrent, directora de l’OCUC, i Josep Maria Lozano, director de l’IPES d’ESADE. Aquest últim, com a director de l’estudi sobre els governs i l’RSE, va poder aportar l’enfocament sobre quins papers els correspon al sector públic.

CCOO manifestava la incoherència que suposa el fet que una mateixa empresa aquí compleixi amb uns estàndards que, la mateixa empresa, quan produeix en un país en desenvolupament, no compleix.

Tothom va mostrar-se d’acord en el sentit que la responsabilitat també és exigible a cadascuna de les parts, no solament a les empreses. Rosado afirmava que una pràctica sindical que no assumís una gran responsabilitat podria estar perjudicant empreses i també ciutadans, fent referència a denúncies i vagues. Mataró també va apostar per l’aprofundiment en la transparència de les ONGs, que ja es dóna per mitjà de la rendició de comptes davant l’Administració i els socis. Torrents va posar èmfasi també en la responsabilitat dels consumidors i usuaris per tal de fer valer els nostres drets: “les empreses sols seran responsables si la ciutadania els ho exigeix”.  Lloveras va demanar que caldria passar “de jutges a part” en el sentit que algunes organitzacions no poden limitar-se a jutjar i no aplicar-se a elles mateixes els criteris de responsabilitat i mirar de fer camí plegats per avançar.

Sobre la regulació de l’RSE, va haver-hi aportacions més aviat en sentit contrari. Rosado va manifestar que no és necessària una Llei específica, o en tot cas hauria de ser molt genèrica, ja que podria entrar en col·lisió amb moltes altres lleis. Torrent es preguntava si té sentit una llei que demani el respecte pels drets fonamentals. Això no obstant, el poc interès i relativització que va merèixer una possible llei, no treu que efectivament calen polítiques públiques de promoció i impuls de l’RSE.

Per la seva part, Lozano lamentava que a Espanya ha predominat un enfocament del debat sobre la RSE centrat en aquest aspecte, quan l’important és què es vol fer i quins són els instruments més adequats per a cada cosa. El director de l’IPES-ESADE va afirmar que l’RSE ha de formar part de la visió empresarial, i que el discurs de l’RSE no s’aguanta en si mateix si no es fonamenta en un model de país. Només té sentit parlar d’RSE si hi ha voluntat de fer un país més responsable. En aquest sentit, va considerar que cada país ha de desenvolupar el seu model propi: “podem aprendre dels altres però no copiar”. 

En el marc d’aquest debat, UGT va proposar que l’RSE havia de servir per a fer un espai on les empreses no responsables ho tinguessin ben difícil, mentre que a les responsables tot els resultés més fàcil. Així mateix, van alertar del perill que caiguem en el lliure mercat de l’RSE, amb multitud d’iniciatives sense Projecte. Cal que estiguin contextualitzades en marcs territorials, vinculades a plans estratègics de territori: “si estàs en un territori on hi ha un Projecte, les empreses predisposades ho tenen més fàcil”.

La darrera sessió va mostrar eines per a l’RSE, amb la presentació d’un document de resum de les principals iniciatives i unes iniciatives concretes. L’empresa Hera-Tratesa va explicar el seu procés de certificació en SA8000, tot fent referència que l’important no és tant la norma sinó les polítiques reals de RSE. Segons Vicky Latorre, “la norma ens ha permès clarificar certs processos i responsabilitats i, com que ja havíem implantat alguna ISO, no ens ha estat massa complicat”.

Jordi Bonet, catedràtic de Dret Internacional de la UB, va remarcar que dels 185 tractats de l’OIT, només es tenen en compte pràcticament els 8 Convenis fonamentals, i pràcticament només els quatre criteris més rellevants i que amb prou feines es compleixen: llibertat sindical i de negociació col·lectiva, no treball forçós, no discriminació, no treball infantil. Va explicar com a finals dels 90 es va crear una minoria de bloqueig (empreses més els estats asiàtics) per a fer front als intents de crear una etiqueta global basada en els estàndards d’OIT.

El COPCA forma part de la xarxa Euro Info Center de manera que també acull la campanya europea per a la promoció de la RSE entre les Pimes, iniciada ara fa un any. Núria Macià, responsable del EIC-COPCA, va remarcar que moltes Pimes ja fan pràctiques responsables sols que no les etiqueten com a tals. També va situar la RSE com una oportunitat empresarial vinculada desenvolupament econòmic.

El professor Antonio Argandoña, de l’IESE, va aprofundir en el Global Compact a partir del 10è compromís, el de la lluita activa contra la corrupció, tot alertant de les conseqüències nefastes no sols en termes ètics, polítics i socials, sinó també en termes econòmics, per les grans disfuncions i ineficiències que genera. D’altra banda, “la corrupció al final es fa fent interna, esdevé endògena i corromp tota l’organització per dins”.

Laura Albareda, de l’Observatori dels Fons Ètics, Ecològics i Solidaris de l’IPES-ESADE, va fer una dissertació sobre les modalitats al voltant de la Inversió Socialment Responsable, i va alertar que a l’Estat espanyol aquesta pràctica no està experimentant el creixement que en els altres paísos desenvolupats.

Entre altres aspectes, per tal que les Pimes es puguin fer més seu el concepte, es va demanar que no es parli tant d’RSC (Responsabilitat Social Corporativa) sinó d’RSE (de les Empreses), tot promovent una agenda més adequada a les petites i mitjanes empreses.

Amb aquest acte l'ANUE (Associació per a les Nacions Unides) fa un pas més per desenvolupar una línia de treball al voltant de l’RSE, arrelada a la nostra realitat empresarial i vinculada a les iniciatives que NU ha estat llançant en els darrers anys per tal de millorar la governança del món i la major implantació real de les convencions de NU.

Properament el COPCA obrirà un fòrum de debat a internet a partir de les conclusions de la Jornada. Els materials de la Jornada es poden sol·licitar a info@collaboratio.net

Es perfila una voluntat de no regulació

Després que el Fòrum d'Experts d'RSE hagi arribat a una definició sobre aquesta pràctica i l'emmarqui en la voluntarietat, el director general d'Economia Social, Juan José Barrera, ja ha arribat a la conclusió que el Govern solament pot fer polítiques de foment i no de regulació.

Recordem que els experts d'aquest òrgan, que es reuneix a convocatòria del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, van arribar al consens a partir d'un document, en el qual s'estableix que l'RSE té l'objectiu d'arribar a la sostenibilitat basant-se en un procés estratègic i integrador en el qual es vegin identificats els diferents agents de la societat afectats per les activitats de l'empresa. I més específicament, "la Responsabilitat Social de l'Empresa és, a més del compliment estricte de les obligacions legals vigents, la integració voluntària en el seu govern i gestió, en la seva estratègia, polítiques i procediments, de les preocupacions socials, laborals, ambientals i de respecte als drets humans que sorgeixen de la relació i el diàleg transparents amb els seus grups d'interès, responsabilitzant-se així de les conseqüències i els impactes que es deriven de les seves accions".

Així mateix, la majoria d'experts que han passat per la Subcomissió del Congrés dels Diputats també han anat expressant posicions similars en el sentit de demanar polítiques públiques però no abonar estrictament una llei. D'aquesta manera, es va perfilant que es tracta de pràctiques voluntàries i, per tant, complementàries al compliment de la legalitat.

Jornada 'Empresa responsable: un factor de competitivitat'

El proper dimecres 19 d'octubre les empreses catalanes es trobaran en el marc d'una jornada que pretén transmetre el valor de la responsabilitat social i conèixer algunes pràctiques interessants.

La jornada està organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides, amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Precisament el conseller Josep Huguet serà qui les inauguri, tot fent palès l'interès del seu Departament per avançar en la promoció de l'RSE, molt especialment pel factor competitivitat que aquesta pràctica comporta en el marc d'internacionalització creixent.

Josep Maria Canyelles, director de la Jornada, pretèn que aquest esdeveniment faciliti la posada en marxa d'espais més normalitzats de diàleg i intercanvi sobre la RSC entre les empreses catalanes. A Catalunya hi tenen seu algunes grans empreses que ja han iniciat una línia de RSC, però el repte és troba en les Pimes. En aquest sentit, en el marc de la jornada també hi haurà una taula rodona sobre 'territoris RSE' que reflexionarà sobre la necessitat de generar sinèrgies en un territori, amb la participació de totes les parts.

L'ANUE, per la seva part, fa un pas més amb aquest acte per desenvolupar una línia de treball al voltant de l'RSE, arrelada a la nostra realitat empresarial i vinculada a les iniciatives que NU ha estat llançant en els darrers anys per tal de millorar la governança del món i la major implantació real de les convencions de NU.

La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar a l'Agenda de la Internacionalització i per a més informació podeu contactar amb l'Associació per a les Nacions Unides, tel. 93 301 31 98.

Vegeu Programa

Pot l'RSE afavorir la lluita contra la pobresa?

L'RSE té una capacitat d'acció que traspassa fronteres. En la mesura que l'economia global incorpori amb major determinació criteris de responsabilitat, i molt especialment en la cadena de producció, l'efecte directe en els drets humans, econòmics i socials dels treballadors dels països en desenvolupament esdevé una realitat, la qual alhora realimenta la rellevància econòmica de la 'base de piràmide', gran oportunitat de negoci que alhora pot facilitar un major progrés del tercer món.

Dins del marc de la trobada de la solidaritat 'Barrejant 2005' que té lloc a Sant Boi de Llobregat, ha tingut lloc l'1 d'octubre un debat sobre "Alternatives econòmiques a la pobresa" amb la participació de Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global i col·laborador de l'Associació de les Nacions Unides); Joan Garcia (ATTAC Catalunya), Yolanda Román, (Resp. de Rel. Ext. d'Amnistia Internacional) i, com a moderador, Pere Mora (coordinador d'EcoConcern-Innovació Social).

L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Sant Boi Solidari (vegeu programa), ha servit per posar damunt la taula com afrontar avui dia el problema de la pobresa, el paper que hi pot tenir l'RSE. S'ha destacat el rol fonamental que de manera creixent la ciutadania hi pot tenir especialment en tant que consumidors, així com la importància d'una informació suficient que eviti que empreses que no actuen responsablement puguin valer-se d'aquesta etiqueta.

L'RSE ja apareix en el nou Estatut d'Autonomia

El text del nou Estatut aprovat en el Parlament de Catalunya contempla que la Generalitat ha d'afavorir el desenvolupament de l'activitat empresarial i l'esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l'empresa. Aquesta voluntat es troba explicitada a l'article 45 corresponent a l'àmbit socioeconòmic, que comença establint que els poders públics de Catalunya han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats.

Així mateix, l'articulat del nou Estatut estableix la creació d'un marc català de relacions laborals, proposta històrica formulada pels sindicats i assumida per la gran majoria de forces polítiques i socials de Catalunya. El fet que en aquest marc, els poders públics hagin de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l'entramat productiu, pot ser un important pas de cara a desenvolupar un model propi de responsabilitat social corporativa.