La Unió va celebrar el passat dijous 19 de gener una jornada sobre la Responsabilitat
Social Corportiva centrada en ser una eina estratègica de millora al
servei dels objectius estratègics i reputacionals. La jornada
es va fer a la nostra seu amb més d'un centenar de professionals.
L'objectiu va ser mostrar el treball que durant el 2016 s'ha fet en
aquest àmbit, tant a nivell corporatiu com a nivell associatiu en tres
eixos: codificació ètica, implicació dels professionals i transparència.
A nivell intern, s'ha elaborat una Fitxa de Bones Pràctiques i s'ha
començat a treballar amb el mapa de stakeholders de l'entitat.A la presentació de la sessió, Helena Ris, directora general de La Unió, va fer referència al Pla Estratègic 2016-2020, en
el qual s'hi estableix un compromís per establir una estratègia de
potenciació de la reputació tant a nivell corporatiu com per difondre-la
i afavorir la seva implantació entre els associats.
El comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella, ha publicat una actualització de l'informe sobre economia circular i les accions de la Comissió, entorn del paquet d'economia circular. 
El gobierno escocés ha sido nombrado finalista en los premios de economía circular del mundo, The Circulars Economy Awards. Con empresas que elaboran cerveza a partir de viejos panes o que fabrican pintura industrial con restos de hortalizas de raíz, Escocia avanza en la carrera de la economía circular. 
Per raons de salut, se'ns diu que hem d'ingerir molta aigua durant el dia. Jo ho faig. Però aleshores com pot ser que els poders públics en l'àmbit de la salut ens diguin que beguem molt i els poders públics en l'àmbit de l'urbanisme no facin previsió d'espais públics per orinar? Ens diuen des de la salut també que no és bo que aguantem tant. Però si vas per espais públics no hi ha manera de pixar si no és en un bar.Diu el reportatge que els inodors de pagament són un nou negoci que s'estén de mica en mica per Catalunya:
Al Triangle, hi ha els 2theloo, que són d'una empresa holandesa que els ha ideat, i que els defineix com a “lavabos d’alta gamma, divertits i sempre nets”. Els inodors, que inclouen un miniespai per deixar les bosses de mà, estan decorats amb panells cridaners que recreen escenes suposadament inspiradores: des d’un bucòlic camp florit fins a un mosaic d’Antoni Gaudí, passant per un paisatge urbà amb la Sagrada Família de fons. El paper de vàter, normalet: no és perfumat, ni de color rosa, ni acarona la pell. Fora, hi ha un mirall que anomenen zona de make up, amb una cistelleta proveïda de llet hidratant, un estrany líquid per a cabells arrissats, un tub de laca low cost i un desodorant.
També hi ha més miralls i piques amb tovalloletes i sabó. Però potser el detall que diferencia més aquests lavabos d’uns de públics és que hi habita una noieta asiàtica que empunya un producte de neteja com si es tractés d’un revòlver carregat de pólvora. Manté una activitat frenètica i tan bon punt els usuaris surten dels banys hi entra estressada per assegurar-se que tot quedi impol·lut. Això sí, els seus esforços ingents no poden impedir que, esporàdicament, una flaire sospitosa s’escampi pel bany. Al capdavall, malgrat els 70 cèntims que han d’abonar religiosament els usuaris, els lavabos de pagament fan pudor del que són: lavabos.
el sorgiment de lavabos de pagament en espais públics com estacions de tren o centres comercials li sembla inadmissible. “Anar al lavabo és una primera necessitat i un servei que aquests espais haurien d’oferir de manera gratuïta. És com si, de sobte, al centre comercial ens volguessin fer pagar per utilitzar les escales mecàniques o l’ascensor. ¿Oi que ens semblaria molt estrany?”, es pregunta.
Per a Serrano oferir uns lavabos nets no hauria de ser un pretext per fer-nos pagar. “En el cas d’edificis públics l’administració hauria d’assegurar la salubritat dels lavabos. No pot despreocupar-se’n i afirmar que l’única manera de tenir-los nets és que els clients paguin i una empresa privada se’n lucri”, assenyala. L’advocat afegeix que el fet que els sanitaris estiguin situats en edificis privats però d’accés obert al públic tampoc justifica que hagin d’assumir el cost que comporten: “Les concessions privades també haurien d’assegurar l’ús gratuït dels lavabos: estem parlant d’una qüestió que no és un caprici, és salut pública!”Tant davant l'envelliment de la població com davant el repte de salut d'ingerir més líquids, el tema de les aigües menors i aigües majors no és una reflexió menor. Que no ens furtin el dret a pixar! Que no ens diguin que hem de sortir pixats de casa!
Por razones de salud, se nos dice que debemos ingerir mucha agua durante el día. Yo lo hago. Pero entonces ¿cómo puede ser que los poderes públicos en el ámbito de la salud nos digan que bebamos mucho y los poderes públicos en el ámbito del urbanismo no hagan previsión de espacios públicos para orinar? Nos dicen desde la salud también que no es bueno que aguantamos tanto. Pero si vas por espacios públicos no hay manera de mear si no es en un bar.Dice el reportaje que los inodoros de pago son un nuevo negocio que se extiende poco a poco por Cataluña:
En El Triangle, están los 2theloo, que son de una empresa holandesa que los ha ideado, y que los define como "aseos de alta gama, divertidos y siempre limpios". Los inodoros, que incluyen un miniespacio para dejar las bolsas de mano, están decorados con paneles llamativos que recrean escenas supuestamente inspiradoras: desde un bucólico campo florecido hasta un mosaico de Antoni Gaudí, pasando por un paisaje urbano con la Sagrada Família de fondo. El papel de inodoro, normalito: no es perfumado, ni de color rosa, ni acaricia la piel. Fuera, hay un espejo que llaman zona de make up, con una cesta provista de leche hidratante, un extraño líquido para pelo rizado, un tubo de laca low cost y un desodorante.
También hay más espejos y picas con toallitas y jabón. Pero quizás el detalle que diferencia más estos lavabos de unos de públicos es que habita una muchacha asiática que empuña un producto de limpieza como si se tratara de un revólver cargado de pólvora. Mantiene una actividad frenética y luego que los usuarios salen de los baños entra estresada para asegurarse de que todo quede impoluto. Eso sí, sus esfuerzos ingentes no pueden impedir que, esporádicamente, un olor sospechosa esparza por el baño. Después de todo, a pesar de los 70 céntimos que deben abonar religiosamente los usuarios, los lavabos de pago huelen a lo que son: aseos.
El surgimiento de lavabos de pago en espacios públicos como estaciones de tren o centros comerciales le parece inadmisible. "Ir al baño es una primera necesidad y un servicio que estos espacios deberían ofrecer de manera gratuita. Es como si, de repente, en el centro comercial nos quisieran hacer pagar por utilizar las escaleras mecánicas o el ascensor. ¿A que nos parecería muy extraño?", Se pregunta.
Para Serrano ofrecer unos aseos limpios no debería ser un pretexto para hacernos pagar. "En el caso de edificios públicos la administración debería asegurar la salubridad de los lavabos. No puede despreocuparse y afirmar que la única manera de tener limpios es que los clientes paguen y una empresa privada se lucre", señala. El abogado añade que el hecho de que los sanitarios estén situados en edificios privados pero de acceso abierto al público tampoco justifica que tengan que asumir el coste que conllevan: "Las concesiones privadas también deberían asegurar el uso gratuito de los aseos: estamos hablando de una cuestión que no es un capricho, es salud pública! "Tanto ante el envejecimiento de la población como ante el reto de salud de ingerir más líquidos, el tema de las aguas menores y aguas mayores no es una reflexión menor. ¡Que no nos hurtar el derecho a mear! ¡Que no nos digan que tenemos que salir meados de casa!
Us podeu descarregar el manual de gestió de l'RSE per a pimes de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona elaborat per Vector5 | exce...
· Podeu seguir les piulades al twitter: 
