Bon Any 2011 ple de desitjos de pau, sostenibilitat i llibertat

[ca] Us desitgem un Bon Any 2011, que satisfaci els nostres anhels de pau, sostenibilitat i llibertat

[es] Os deseamos un Feliz Año 2011, que satisfaga nuestros anhelos de paz,sostenibilidad y libertad

[en] We wish you a Happy New Year 2011, which satisfies our desire for peace, sustainability and freedom

[fr] Nous vous souhaitons une Bonne et Heureuse Année 2011, ce qui satisfait notre désir de paix, durabilité et liberté

Les filtracions de wikileaks i les greus irresponsabilitats de l'exèrcit usamericà

Ahir van fer a TV3 - Televisió de Catalunya un reportage titulat wikirebels, sobre wikileaks, elaborat a Suècia. No sé si estarà disponible permanentment al servei a la carta, però si el tornen a programar us el recomano.

En tot cas, sí que vull aprofitar ara per deixar penjat el famós vídeo que va fer saltar wikileaks a la fama mundial, ara fa uns mesos. Són les imatges de les matances indiscriminades portades a terme per soldats usamericans a Iraq. El vídeo aquest -que segurament heu vist ja moltes vegades- fereix greument. Fereix l'esperit i fereix l'intel·lecte. És immoral i és incomprensible. En cap cap no hi cap una bestiesa tal.



Ho etiqueto amb la descripció RSA, de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, a banda de la de males pràctiques i la drets humans, per descomptat. Però convé que quan hom faci una cerca sobre RSA en aquest bloc, al costat de matèries relacionades amb la compra sostenible o els impactes ambientals, també apareguin aquells aspectes sobre l'ús indegut del poder militar. Tot té a veure amb l'ètica, la sostenibilitat, els drets humans, la legitimitat de les organitzacions o del sector públic...

Repsol amenaça la biodiversitat marina de la costa catalana

El passat 22 de desembre es produïa l’abocament de 60.000 litres de cru segons Repsol (més del doble segons altres fonts) en el mar de Tarragona, la major de les 18 fuites greus que companyies vinculades a la indústria petroquímica han causat en aquesta zona en els últims 10 anys. L’origen del vessament va ser una negligència humana, una vàlvula que es va deixar oberta en la plataforma Casablanca, situada a 45 quilòmetres de la costa i de l’Espai Natural Protegit del Delta de l’Ebre. Per desgràcia, tal i com denuncia Ecologistes en Acció, aquesta no és la primera fuita de la plataforma de Repsol en les aigües de Tarragona.

Tals incidents succeeixen reiteradament, el que demostra la falta de seguretat en les activitats d’extracció de petroli i la gran amenaça que suposen per al medi marí i els seus ecosistemes, en aquest cas, a més, agreujat pel fet que la zona on està situada aquesta plataforma és una de les més destacades per la posta i cria de peixos d’importància comercial a Catalunya com ara la sardina, i accidents com aquest poden posar en risc les captures dels pescadors del proper any.

La quantitat de cru abocat podria arribar a ser entre els 120.000 i 180.000 litres, que van arribar a cobrir una àrea de 19 quilòmetres quadrats que es van apropar fins a uns 25 quilòmetres de la costa. El vent fort va portar la taca mar endins i després va dispersar la seva part gruixuda creant fragments de cru molt perniciosos. Degut a la direcció del vent, aquests fragments poden arribar fins a la costa Balear i crear un impacte advers als seus ecosistemes. No obstant això, el quitrà, que es produirà gradualment a partir de les taques de cru, arribarà a les costes de Balears i Tarragona afectant així a diverses espècies marines.

Ecologistes en Acció recorda que en mar obert, un gran percentatge de cru s’evapora ràpidament produint gasos tòxics, que al seu torn es descomponen en l’atmosfera, una altra part es dissol en l’aigua -essent els seus efectes directes contaminants encara més perillosos- i la resta es converteix en agregats que es desplacen per la superfície de l’aigua. “Amb el temps, aquestes masses viscoses, cada vegada més fragmentades per l’efecte de les ones, es dipositen en el fons marí i es barregen amb la sorra de manera que els organismes bentònics com els mol·luscs i crustacis, que serveixen d’aliment a la resta de la cadena tròfica, es veuen afectats, incloses les persones” declara Angeliki Lyssimachou, responsable de contaminació marina d’Ecologistes en Acció. D’altra banda, la formació de quitrà i marees negres suposa un problema per a totes les espècies, ja que causa mortalitat directa per sufocació, asfíxia i enverinament per contacte directe. [continuar llegint article a Jornal.cat]

Memòria Responsabilitat Social i Medi ambient

Trajectòria de Josep Maria Canyelles en matèria de medi ambient, tant d'educació, divulgació, activisme, docència, i diàleg amb grups d’interès. Aquesta trajectòria inclou les accions portades a terme prèviament a la posada en funcionament de Responsabilitat Global.

• A mode de presentació, volem remarcar que les inquietuds ambientals provenen de molt lluny i es van desenvolupar a partir de les accions educatives portades a terme com a voluntari en el camp de l'educació en el lleure infantil i juvenil. L'aprofundiment en aquesta inquietud va suposar la formació com a educador ambiental, i a partir d'aquí vaig promoure, entre altres iniciatives, dues escoles d'educació ambiental. 
• Tant des de l'administració pública com des de la iniciativa social, els aspectes ambientals, ja siguin com a compromisos, com a relació amb entitats del sector, com a promoció d'iniciatives concretes o com a integració dels temes ambientals en altres iniciatives genèriques, han estat una constant. 
• Actualment, des de Responsabilitat Global, si bé les matèries ambientals no formen part de les propostes que oferim professionalment, sí que integrem la filosofia ambiental tant en el nostre procedir com en aspectes rellevants dins l'assessorament estratègic.

Reflexió i divulgació

• Canal sobre RSE i Medi ambient dins Responsabilitat Global. 
• Amb motiu de la celebració del 2009 · Any Europeu de la Creativitat i la Innovació, hem iniciat la publicació d'entrades en el bloc sobre l'RSE com a font d'innovació social i sostenible: innovació i creativitat. 
• Entrevistes sobre RSE amb unes 40 empreses, on hem tractat el tema d’RSE i medi ambient, i que han donat lloc a fitxes d’RSE (2006-2010)
• Els continguts d’RSE i medi ambient s’han integrat en tota la formació que portem a terme en matèria d’RSE. La formació que portem a terme es pot veure a les pàgs 11-12 de la memòria 

Trajectòria des de l’Administració. Com a gerent de l'INCAVOL, ha promogut:

• Trobades sectorials ambientals (1993)
• Trobades i jornades de voluntariat ambiental (2001-2003), que han donat lloc a la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya. 
• Xarxanet.org, amb un portal ambiental cogestionat per la XVAC. 2003
• Coordinació del voluntariat català en la campanya de l'enfonsament del Prestige a Galícia. 2001
• Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, amb continguts ambientals
• Escola d'Estiu del Voluntariat, amb continguts ambientals
• Premi del Voluntariat de Catalunya, amb projectes ambientals
• Patró de la Fundació Privada SISOSCAT (reciclatge d'ordinadors). 2003

Trajectòria des de la iniciativa social:

• Fundador, president o gerent de l'Associació Thema, amb una línia d'acció sobre educació ambiental 1989-1993
• Promotor i director de l'Escola d’Educació Ambiental el Tremall (a Calafell). 1989-1993
• Promotor i director de l'Escola d’Educació Ambiental el Pinar (a Canyelles). 1992-1993
• Membre de la comissió d'equipaments d'EA de la Societat Catalana d’Educació Ambiental
• Coordinador de cursos de l'Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés (Escola de l'Esplai)
• Cap de redacció de la revista ESTRIS d'Educació en el Lleure i Animació Sociocultural. 1990-1993.
• Soci de l'Associació Talaia i de Greenpeace
• Voluntariat com a monitor d’educació en el temps lliure a diferents entitats (Colònies Jordi Turull de les Escoles Pies de Catalunya, Centre d'Esplai Drac Màgic, Ludoteca Espai d'Esplai, Centre d'Esplai la Xiruca), des d'on les activitats i compromisos d'educació ambiental eren un dels objectius prioritaris. 1984-1994

Trajectòria com a expert. Ha desenvolupat assessoraments, conferències i ponències diverses com ara:

• Ponència a les I Jornades de Voluntariat Mediambiental, organitzada per Bancaixa a Guardamar. 1996
• Ponència a la Jornada de Voluntariat Ambiental organitzada per la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya a Barcelona. Desembre 2010
• Dossier sobre gestió ambiental de casals de gent gran, per a la Federació FATEC. 1999
• Professor del Departament de Natura de l'Escola de l'Esplai de Barcelona. 1988-94. 
• Coordinador i participant de l'estada formativa d'Educació Ambiental al Centre Permanent d'Innitiation à l'Environnement (CPIE) de Bagnères de Bigorre (Pirineus francesos). 1992
• Participant en el curs monogràfic d'Educació Ambiental (35 hores). Fundació Pere Tarrés. 1989

Com a compromisos propis, dins la gestió de la nostra Responsabilitat Social disposem de: 

• Codi Ètic i compromisos ambientals 
• Disposem d’una gestió de la pròpia RSE en tant que professional autònom, que ens porta a compensar diferents impactes entre els quals les emissions de CO2 per transport en vehicles.

Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual "Empresa i llengua", elaborat per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i promotor de Responsabilitat Global.

Aquest document fa una reflexió al voltant dels aspectes de la llengua com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, i també ofereix diversos exemples de bones pràctiques que poden ser aplicats en contextos diversos.

El document porta per subtítol "Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès", que vol ser tota una declaració d'intencions sobre l'enfocament que aporta l'RSE.

Després del desenvolupament que ha tingut l'RSE en els darrers anys, encara no existia un marc de reflexió per a les empreses sobre com integrar els aspectes lingüístics a l'RSE, una mancança que aquesta publicació pretén trencar. Si bé existeixen documents que es refereixen a la llengua i a l'RSE, fins ara sempre s'havien formulat sota la lògica del marc normatiu, mentre que aquest document, sense desatendre aquest marc, parteix del desenvolupament empresarial de l'RSE com una estratègia corporativa.

Secretaria General
30 pàg.
2010

Descarregar-se el document [PDF, 549,08 KB.]:

• Portal del Departament de Treball: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès
• Portal de Responsabilitat Global: http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/Empresa_i_llengua.pdf

· Podeu accedir a la introducció del document en aquest mateix bloc
· Notícia al portal del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Nota: aquesta publicació ha coincidit amb la publicació de l'article "Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses" dins la Revista de Llengua i Dret, editada per l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, també amb l'autoria de Josep Maria Canyelles

Introducció del document "Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès"

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual "Empresa i llengua", elaborat per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i promotor de Responsabilitat Global.

Vegeu la notícia a: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès.

Us oferim tot seguit la introducció del document:

Introducció

1. La responsabilitat social és un concepte que es vincula amb la manera com es comporta una empresa o organització dins la societat, entenent que en el futur serà cada cop més difícil que gaudeixi de la confiança dels públics una empresa que sols pensi en el curt termini o en termes del seu propi interès a costa de desatendre les preocupacions socials.
2. Aquest document vol fer un pas endavant en la metodologia per a incorporar els aspectes lingüístics en la materialitat de la responsabilitat social de les empreses i altres organitzacions, oferint un marc per a una incardinació profunda a la manera de fer de l’RSE i com aquesta pot aportar valor per a totes les parts.
3. Les llengües són un tema emergent en el segle XXI. Les llengües conformen mercats i societats, espais comunicatius, àmbits identitaris i són una dimensió més de la complexitat de l’entorn on operen les empreses. La realitat del multilingüisme i el respecte a la diversitat cultural són una matèria per a la responsabilitat social de les empreses, atès que construeixen oportunitats.
4. La valoració empresarial de les llengües ha evolucionat i avui importa no sols la força legal d’una llengua sinó la seva vitalitat: així, Internet, per exemple fa visible quines comunitats lingüístiques són més dinàmiques. Si el nombre de parlants indica el volum demogràfic del mercat, la vitalitat lingüística comunica quina és la sensibilitat i la voluntat de respecte. Així, mentre que la llengua catalana és la vuitantena de 6.000 en nombre de parlants, el seu dinamisme a la xarxa la porta a estar entre les vint primeres del món.
5. L’opció per l’RSE sol ser una recerca de l’excel·lència social, consolidant un model on l’empresa no solament fa les coses bé sinó que assegura el seu compromís per a continuar millorant en relació amb tots els grups que tenen interessos legítims en l’activitat corporativa. La sensibilitat, l’actitud d’escolta, la recerca de les millors pràctiques s’ubiquen en processos de millora contínua que transformen el compromís formal en capacitat d’adaptació.
6. Activar una economia del coneixement com la que Europa pretén requereix desenvolupar uns capitals intangibles (humà, social, institucional) i saber-los combinar adequadament per a enfortir-los i fer-los rendir. Tot país ha de saber posar en valor els seus actius immaterials com la cultura i la llengua: gestionar aquests capitals és un aprenentatge necessari en la nova economia, mentre que no abordar-ho implicaria perdre capacitats, actius d’identitat, de dignitat i d’autoestima.
7. La llengua és un contingut d’RSE i no afecta solament les qüestions de relació amb la comunitat sinó que té a veure transversalment amb tots els aspectes substancials de l’RSE: laborals, socials, econòmics, de producte, d’atenció a la clientela, de relació amb els grups d’interès, i per descomptat també és un aspecte de sostenibilitat i de drets. La relació positiva amb els territoris on l’empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa.
8. Per a les empreses internacionalitzades, ja siguin d’aquí o de fora, l’aprenentatge que poden obtenir a Catalunya amb referència a la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural en un context de democràcia i llibertat, de respecte i creativitat, de societat cohesionada i vertebrada, pot representar un actiu molt positiu que l’empresa pot aprofitar en altres indrets. Per a les multinacionals establertes a Catalunya, la gestió de les llengües des d’una òptica d’RSE pot aportar-los un coneixement d’interès global.
9. Aquest és un document concebut sobretot per a ús empresarial, i amb la intenció de desvetllar noves maneres d’aproximar-se a la gestió corporativa de la matèria lingüística des d’una òptica d’RSE, ja que la majoria dels inputs que sol rebre l’empresa tenen a veure amb el marc normatiu. Abordar els aspectes lingüístics centrant-se únicament en les normes pot ocultar tot el seu potencial empresarial. Alternativament, hem volgut elaborar un document que posi el punt de mira en el funcionament de les organitzacions, atenent, per tant, aspectes que no conformen enfocaments normatius.
10. La intenció és sobretot aportar idees i punts de vista per a induir a la reflexió interna per a trobar quines serien les millors pràctiques per a cada organització i en cada aspecte dels seus processos.

Índex
1. Introducció
2. Responsabilitat social de les empreses i llengua
3. Gestionar-ho: dialogar, millorar i retre comptes
4. La llengua, entre la llei, el mercat i la societat
5. Triple win, triple guany
6. Beneficis
7. Bones pràctiques
8. Documents de referència en RSE i llengua

Descarregar-se el document sencer [PDF, 549,08 KB.]:

• Portal del Departament de Treball: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès
• Portal de Responsabilitat Global: http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/Empresa_i_llengua.pdf

Introducción del documento "Empresa y lengua. Un enfoque de responsabilidad social empresarial para aportar valores a todos los grupos de interés"

El Departament de Treball del Gobierno de Catalunya ha publicado el manual "Empresa y lengua", elaborado por Josep Maria Canyelles, experto en responsabilidad social de las empresas y promotor de Responsabilitat Global.

Véase la noticia en: Empresa y lengua. Un enfoque de responsabilidad social empresarial para aportar valores a todos los grupos de interés.

Les ofrecemos a continuación la traducción de la introducción del documento:

Introducción

1. La responsabilidad social es un concepto que se vincula con la manera como se comporta una empresa u organización en la sociedad , entendiendo que en el futuro será cada vez más difícil que goce de la confianza de los públicos una empresa que sólo piense en el corto plazo o en términos de su propio interés a costa de desatender las preocupaciones sociales.
2. Este documento quiere dar un paso adelante en la metodología para incorporar los aspectos lingüísticos en la materialidad de la responsabilidad social de las empresas y otras organizaciones, ofreciendo un marco para una incardinación profunda en la manera de hacer de la RSE y cómo ésta puede aportar valor para todas las partes .
3. Las lenguas son un tema emergente en el siglo XXI. Las lenguas conforman mercados y sociedades, espacios comunicativos, ámbitos identitarios y son una dimensión más de la complejidad del entorno donde operan las empresas. La realidad del multilingüismo y el respeto a la diversidad cultural son una materia para la responsabilidad social de las empresas, dado que construyen oportunidades.
4. La valoración empresarial de las lenguas ha evolucionado y hoy importa no sólo la fuerza legal de una lengua sino su vitalidad: así, Internet, por ejemplo hace visible qué comunidades lingüísticas son más dinámicas. Si el número de hablantes indica el volumen demográfico del mercado, la vitalidad lingüística comunica cuál es la sensibilidad y la voluntad de respeto. Así, mientras que la lengua catalana es la ochenta de 6.000 en número de hablantes, su dinamismo en la red la lleva a estar entre las veinte primeras del mundo.
5. La opción por la RSE suele ser una búsqueda de la excelencia social, consolidando un modelo donde la empresa no sólo hace las cosas bien sino que asegura su compromiso para seguir mejorando en relación con todos los grupos que tienen intereses legítimos en la actividad corporativa. La sensibilidad, la actitud de escucha, la búsqueda de las mejores prácticas se ubican en procesos de mejora continua que transforman el compromiso formal en capacidad de adaptación.
6. Activar una economía del conocimiento como la que Europa pretende requiere desarrollar unos capitales intangibles (humano, social, institucional) y saberlos combinar adecuadamente para fortalecerlos y hacerlos rendir. Todo país debe saber poner en valor sus activos inmateriales como la cultura y la lengua: gestionar estos capitales es un aprendizaje necesario en la nueva economía, mientras que no abordarlo implicaría perder capacidades, activos de identidad, de dignidad y de autoestima.
7. La lengua es un contenido de RSE y no afecta solamente a las cuestiones de relación con la comunidad sino que tiene que ver transversalmente con todos los aspectos sustanciales de la RSE: laborales, sociales, económicos, de producto, de atención a la clientela, de relación con los grupos de interés, y por supuesto también es un aspecto de sostenibilidad y de derechos. La relación positiva con los territorios donde la empresa opera y con su cultura, lengua y personalidad se convierten en una manera de ganar ciudadanía corporativa.
8. Para las empresas internacionalizadas, ya sean de aquí o de fuera, el aprendizaje que pueden obtener en Cataluña con referencia a la gestión del multilingüismo y la diversidad cultural en un contexto de democracia y libertad, de respeto y creatividad, de sociedad cohesionada y vertebrada, puede representar un activo muy positivo que la empresa puede aprovechar en otros lugares. Para las multinacionales establecidas en Cataluña, la gestión de las lenguas desde una óptica de RSE puede aportarles un conocimiento de interés global.
9. Este es un documento concebido sobre todo para uso empresarial, y con la intención de desvelar nuevas maneras de aproximarse a la gestión corporativa de la materia lingüística desde una óptica de RSE, ya que la mayoría de los inputs que suele recibir la empresa tienen que ver con el marco normativo. Abordar los aspectos lingüísticos centrándose únicamente en las normas puede ocultar todo su potencial empresarial. Alternativamente, hemos querido elaborar un documento que ponga el punto de mira en el funcionamiento de las organizaciones, atendiendo, por tanto, aspectos que no conforman enfoques normativos.
10. La intención es sobre todo aportar ideas y puntos de vista para inducir a la reflexión interna para encontrar cuáles serían las mejores prácticas para cada organización y en cada aspecto de sus procesos.

Índice
1. Introducción
2. Responsabilidad social de las empresas y lengua
3. Gestionarlo: dialogar, mejorar y rendir cuentas
4. La lengua, entre la ley, el mercado y la sociedad
5. Triple win, triple ganancia
6. Beneficios
7. Buenas prácticas
8. Documentos de referencia en RSE y lengua

Descargar el documento completo [PDF, 549,08 KB.]:

• Portal del Departament de Treball: Empresa y lengua. Un enfoque de responsabilidad social empresarial para aportar valores a todos los grupos de interés (sólo disponible en catalán)
• Portal de Responsabilitat Global: http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/Empresa_i_llengua.pdf