29.4.07

Reconeixement de comerços responsables a Terrassa

La Responsabilitat Social aplicada als comerços és una dimensió encara poc explorada o desenvolupada, fet lògic si entenem que no seria raonable mantenir un nivell d'exigència equivalent al que es pot mantenir enfront d'una gran empresa que tingui un gran impacte en el seu entorn.

Però per a avançar vers els Territoris Socialment Responsables és fonamental que totes les organitzacions, incloses les més modestes, incorporin pràctiques responsables davant la societat. En el cas de la distribució, a més, és especialment significatiu perquè és on es produeix físicament el 'moment de la veritat' entre consumidor i venedor i on les pràctiques responsables al llarg de tota la cadena poden prendre valor, visualitzar-se, i entrar a formar part dels criteris d'un públic exigent i intel·ligent.

Per a un comerç de barri avançar en la incorporació de la qualitat és un repte prou important i que en certa manera forma part de la seva responsabilitat social davant el client i davant el conjunt dels comenciants i la comunitat ja que ajuda a dignificar el conjunt de l'oferta comercial i la vida urbana. Així mateix, el compliment de les normatives seria la pota fonamental i bàsica. Però al costat d'aquestes, els comerços i les zones comercials poden avançar en la incorporació d'altres mesures i estratègies que els permetin guanyar una major confiança del públic i establir una major complicitat i fidelitat.

Per això cal felicitar la iniciativa de l'ajuntament de Terrassa facilitant aquesta micro-responsabilitat, en el sentit que afecta als més petits de la iniciativa privada, però que pot tenir una visibilitat pública rellevant.

Ha estat una iniciativa dirigida només als establiments de ca n'Anglada i després d'haver tingut l'oportunitat de valorar-la com a observador del tribunal que ha deliberat per a l'atorgament d'aquests reconeixements, cal fer notar el caràcter pioner que té, tant per l'anticipació en el temps a altres inciatives iguals que de ben segur que es produiran com pel procés d'acompanyament que ha suposat que va més enllà d'una simple convocatòria.

Per als interessats a conèixer-ho en directe, el proper dia 10 de maig a les 13h. tindrà lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament, l'acte de lliurament per part de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, dels Distintius de responsabilitat social als establiments de ca n'Anglada.

27.4.07

Presentació del programa “Incorpora” a Lleida

El passat dijous 26 d’abril va tenir lloc al Centre Social i Cultural de la Fundació “La Caixa” la presentació del programa de responsabilitat social corporativa INCORPORA, del qual Prosec en forma part a Lleida.

L’acte va consistir en una roda de premsa i una ponència al voltant de la responsabilitat social corporativa. També es van atendre a les preguntes dels diferents mitjans que van acudir.

Van participar-hi:
    incorpora
  • Josep Lluís Torrelles (president del grup Alessa) 
  • Anna Vega (directora de càtering d’Alessa) 
  • Gregorio Rodríguez (treballador inserit a Alessa) 
  • Victor Saló (coordinador del projecte Incorpora a Lleida) 
  • Joan Ramon Fuertes (delegat general de La Caixa a Lleida) 
  • Joan Horaci Simó (president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida) 
  • Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global) 
  • Jaume Farré (fundació Obra social La Caixa

20.4.07

Bill Gates i els sense-ordinador


Podíem parlar de la tecnologia sense fils, de la cervesa sense alcohol... Entrant en el camp social parlem dels sense sostre. Ara, barrejant la dimensió social i tecnològica ja podem parlar també dels sense ordinador, una categoria de persones que són les que abunden més arreu del planeta i que suposen un públic d'elevat interès i se'ls pot oferir un producte adequat.

Microsoft no vol pendre els cinc mil milions de persones del planeta que, malgrat no tenir recursos suficients, suposen en xifres agregades un gran potencial. Alhora certs col·lectius entre aquests poden ser en el futur proper consumidors amb una major capacitat que cal començar a captivar abans que vingui la competència.

Els ciutadans de món sense accés a la tecnologia, segons el programa presentat per Bill Gates, són els destinataris del projecte 'Unlimited Potential', per mitjà del qual Microsoft proveirà ordinadors personals i un software senzill per tres dòlars la unitat.

Les estratègies anomenades de la Base de la Piràmide conformen un nou model de negoci en el qual l'empresa parteix d'una comprensió de les necessitats dels col·lectius i intenta satisfer-les amb una visió ètica i col·laborativa, i sense engendrar noves necessitats que no siguin rellevants per al seu desenvolupament. Aquestes estratègies són beneficioses per a la companyia, i més si pensem en el llarg termini. Alhora també són positives per a la comunitat ja que fan possible un salt en la capacitat de desenvolupament.

Podem donar per suposat que la qualitat dels productes seran les adequades i que compliran la seva funció. Els dubtes en aquest cas vindrien més pel pes que puguin tenir les estratègies de caràcter monopolístic en tota aquesta operació i fins a quin punt es pretén fidelitzar uns usuaris o bé fer-los captius.

Notícia a la Vanguardia

L’economia està en l’estat Zero

A la Nit al Dia de TV3, Mònica Terribas acaba d’entrevistar el professor Itamar Rogovsky, psicòleg iconegut consultor internacional del desenvolupament organitzacional. Rogovsky és el director Institut per al desenvolupament organitzacional d’Israel. En aquest moment imparteix un Màster en desenvolupament organitzacional a Catalunya i fa unes activitats per a la Fundació Cercle per a Coneixement www.fundaciocperc.net.

Col•labora en empreses situades en el model de l’economia del coneixement, organitzacions que aprenen on preval la Visió més que no les jerarquies i els organigrames i les planificacions rígides. Contra les organitzacions dinosaure, defensa les que funcionen per equips de treball específics, on hi ha una major flexibilitat però també una major participació en les decisions. No es tracta de fer màrqueting intern basat en la motivació de la gent però que no tenen una base real fent veure que tenen una implicació en les decisions que no és real.

Les organitzacions no existeixen, sinó que existeix l’organitzar-se. En les diferents etapes de la comprensió dels recursos humans, primer ens compraven com a múscul. Després ens van tractar com a màquines. Posteriorment ens van tractar millor que les màquines entenent que érem capital. En el moment actual tot això està quedant superat i les persones som l’organització.

Evidentment la realitat del dia a dia i de la majoria d’empreses queda molt lluny, i molts estudiants encara surten amb la mentalitat que estar en un despatx és poder. Tenim un sistema compartimentalitzat, amb disciplines que no estan en contacte. Algunes escoles de negoci, a part de moltes coses ben fetes, poden estar causant un gran mal a l’economia...

En l’economia del coneixement les estructures funcionarials tenen els dies comptats. El model del funcionariat, aplicat també a les empreses privades, és una professió a desaparèixer com els taquígrafs. El punt crític és el traspàs d’una economia a l’altra.


16.4.07

Adhesió europea al nou Tractat de NU sobre drets de la discapacitat

La Unió Europa firma el nou Tractat de Nacions Unides sobre drets de la discapacitat, que donarà protecció a 50 milions de ciutadans de l'UE, i 650 milions de persones amb discapacitat a tot el món.

La Comunitat Europea ha ratificat un nou Tractat de Nacions Unides de drets de la discapacitat. Aquesta és la primera vegada que la Comunitat firma el nucli d'una Convenció de drets humans de l'ONU. La Convenció, que cobreix els drets de persones amb discapacitat, aspira a garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin dels drets humans i les llibertats fonamentals en igualtat amb la resta de les persones. Va ser presa el 2006 per la ONU i ja ha estat catalogat com el primer tractat internacional del segle XXI en matèria de Drets Humans.

6.4.07

L’ADEG revalida la ISO 9001:2000 i la SA 8000

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) ha vist revalidada la certificació ISO 9001:2000 i alhora la cèdula de compliment de la SA 8000. És l’única organització empresarial del país que acredita ambdós reconeixements.

La reconeguda consultora SGS ICS acaba de certificar a favor de l’ADEG el compliment dels requeriments de la ISO 9001:2000 per a les activitats de disseny i gestió de serveis de formació, assessoria, borsa de treball, producció d’activitats i convenis d’avantatges.

L’Associació va ser reconeguda per per primera vegada com a entitat ISO el novembre de 2004. Ara, la revàlida té vigència fins al 2010. La nova seu social de l’ADEG a Vilafranca del Penedès també ha quedat inclosa en l’actual certificació.

A més, l’auditoria ha fet seguiment i avaluació del compliment de la norma SA 8000, l’única reconeguda internacionalment quant a la responsabilitat social. L’any 2005, l’ADEG va ser la primera organització empresarial del món en aconseguir la prestigiosa certificació i alhora es va significar com a capdavantera en el sentit d’integrar les polítiques de qualitat i de responsabilitat social.

5.4.07

Tu controles el canvi climàtic

La Comissió Europea acaba de llançar la campanya "Tu controles el canvi climàtic" que pretén ajudar les persones a contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Així, per mitjà de la pàgina web dissenyada per a la campanaa proporciona entre altres coses suggeriments per a la vida laboral i domèstica, calculadora de carboni, videos, noticies i recursos per a escoles. http://ec.europa.eu/environment/climat/campaign/index_es.htm

4.4.07

Després d'Anesvad, Intervida

Quan una ONG entra en el terreny de la sospita i de les acusacions tenim una vivència més dolorosa que si fos una empresa lucrativa, des del moment en què les expectatives de comportament ètic són més evidents. A més, les entitats no lucratives obtenen els recursos dels ciutadans ja sigui directament o bé indirectament per mitjà de l'Administració Pública, fet que fa més exigible un funcionament i transparència exemplar ja que es deuen a múltiples parts interessades.

La rendició de comptes als partprenents són un requeriment de bon govern de l'organització però alhora una exigència que cadascuna de les parts hauria de fer prevaler amb major determinació.

Hores d'ara no podem sentar càtedra sobre la notícia de les sospites que han sorgit sobre Intervida i les acusacions de desviacions de fons. Hem de preveure -i desitjar- la presumpció d'innocència. Però també hem de manifestar que no sorprèn que aquests dos casos hagin esquitxat aquestes dues entitats ja que de fet són les dues úniques grans ONGs que estaven clarament mancades de mecanismes de transparència i bon govern. Membres del sector havien afirmat en privat que esperaven que algun dia saltés alguna notícia d'aquest tipus. Fins i tot després del cas Anesvad, algú havia afirmat amb dots de predicció que 'ara la propera serà Intervida'. Per tant, cap sorpresa. Tot i expressant el desig que realment al final no hi hagi ús indegut sinó simplement una mala gestió...


Fa uns pocs dies, Forética va llançar la notícia que Intervida era la primera ONG que se certificava en la norma de gestió ètica SGE21. Certificar la gestió ètica no vol dir necessàriament ser excel·lents i menys amb una norma prou laxa com aquesta, però d'alguna manera aquesta notícia és un cop molt dur contra Forética, del qual també haurà de rendir comptes!

Intervida no forma part de la Federació Catalana d'ONGs i no s'ha adherit al codi ètic del sector. Segurament deuen tenir els seus arguments i els deuen poder fer públics. Però seguint una de les màximes de la Responsabilitat Social, 'compleix o explica', l'entitat hauria de complir el codi ètic del sector o explicar transparentment i amb arguments suficients els motius per a no fer-ho. I el paper dels auditors, certificadors o verificadors que es pretenguin diligent és demanar-los que així ho facin, perquè altrament tots col·laboren a atorgar etiquetes enganyoses, i a reduir la confiabilitat de les memòries de sostenibilitat.

El web de l'entitat no aporta més informació sobre el seu compliment de la norma, solament l'etiqueta. Per cert, el web solament és en castellà malgrat el nombre d'associats i de donacions que reben de Catalunya. Si no estan en condicions de poder atendre en català ja estarien fent un altre incompliment legal, sobre el qual tampoc mostren cap notificació. Si una empresa incompleix una llei què ens ha d'eximir de pensar que en pugui incomplir d'altres?

El seu web diu que "la prestigiosa firma MAZARS es la encargada de revisar las cuentas", i Bureau Veritas és qui ha certificat la norma SGE21. Totes dues empreses també haurien de rendir comptes sobre com es pot haver escapat aquesta situació i, si fos el cas, posar damunt la taula que la norma no dóna prou garanties.

P.S. Aquestes reflexions no treuen que la divulgació d'uns indicis abans de disposar de proves concluents poden danyar la imatge d'una entitat i que també els mitjans de comunicació haurien d'actuar amb un cert criteri de prudència. Vegeu la reflexió, no necessàriament oposada, de l'amic Xavier Agulló Intervida: ¿matar la ONG o inhabilitar al periodista?