28.6.22

Cada vegada més pimes comprenen que la seva competitivitat depèn de tenir un sentit de propòsit que marqui la diferència

Ja són més de 150 les pimes preparades per abordar la competitivitat responsable gràcies al seu pas pel Programa RSE.Pime de Respon.cat


Cada vegada més pimes comprenen que la seva competitivitat depèn de tenir un sentit de propòsit que marqui la diferència

  • Més de 150 pimes aposten per una gestió responsable després d’aquesta vuitena edició de l’RSE.Pime.
  • L’RSE.Pime és una gran oportunitat per a les pimes catalanes de fer un salt qualitatiu en la gestió de la seva Responsabilitat Social.
  • La inscripció a l'edició 2022-23 està oberta: Respon.cat llança la nova edició del Programa RSE.Pime 

 

Una gran majoria d’empreses ja comprenen que ja no es poden orientar únicament al benefici econòmic sinó que han de saber generar confiança a la societat a partir d’un sentit de propòsit empresarial. I les empreses petites i mitjanes, a causa de tenir majoritàriament una propietat familiar o limitada, i una major agilitat, són les primeres a avançar cap a aquest model de futur.

Aquesta ha estat una de les principals conclusions que s’ha expressat a l’acte del Programa RSE.Pime, on s’ha reconegut 15 noves pimes, que se sumen a les que han passat anteriorment per aquest programa pioner a Catalunya, i que ja són més de 150.

L’acte, que ha tingut lloc aquest dilluns 20 de juny en un espai emblemàtic com la Casa Llotja de Mar, ha suposat la cloenda de l’edició 2021-2022 i alhora el llançament de la nova edició, amb la convocatòria oberta fins al 21 de juliol. El Programa RSE.Pime està promogut per l’associació empresarial Respon.cat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. 

Una vegada més, s’ha posat en relleu el paper compromès de tantes pimes catalanesque fan d’una gestió responsable el seu model d’empresa, i que cada cop més aposten per desenvolupar un sentit de propòsit a partir de la gestió de la seva responsabilitat cap a la societat. Tal com ha destacat Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, la societat està valorant cada cop més el paper social de les empreses i la seva capacitat per contribuir a fer un món millor, i les pimes no poden quedar al marge d’aquest moviment per elevar la responsabilitat social cap a un sentit de propòsit superior. Per això, aposten per crear valor compartit, valor econòmic i valor social.

L’acte s’ha iniciat amb la ponència inspiradora de Clara Brull, fundadora i CEO del Grup CBS Quality i Opositar és Fàcil, una emprenedora apassionada, visionària i enamorada de les TIC, la creació d’empreses i l’estadística. Brull ha afirmat que més enllà del que ensenyen les escoles de negoci, el que marca la diferència és el perquè fem les coses, i aquest perquè és el propòsit: el motor que ens fa llevar-nos cada matí i posar tot el nostre esperit en el que fem. L’emprenedora ha sorprès el públic assistent amb un joc de paraules amb el les lletres del mot “propòsit”. Ha donat a cada lletra un sentit alineat amb algun element d’RSE acabant amb la T i afirmant amb  contundència que “la T final de la paraula propòsit és la mateixa T inicial de tots i totes, perquè tots i totes tenim un paper fonamental per construir un món millor.” 

Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat i consellera delegada del Grup Mullor Facility Services, ha agraït el suport que rep el Programa RSE.Pime de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Consell de Cambres de Comerç. Mullor ha volgut felicitar les quinze empreses participants per l’aposta que han fet i encoratjar el teixit empresarial a sumar-se a aquest model, ja que cada vegada més la societat exigeix empreses amb propòsit que aportin valor a la societat. La presidenta ha subratllat el potencial que tenen les pimes per ser motor de canvi ja que suposen un gruix molt important del teixit empresarial del nostre país. 

Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, ha subratllat la importancia de l’RSE.Pime perquè és un instrument que aporta eines de gestió financera i de gestió de recursos per incorporar l’RSE en el dia a dia de les pimes, que representen el 99% d’empreses de Catalunya. El paper de les petites i mitjanes empreses és fonamental per generar impacte positiu i des del govern es vol donar suport a les organitzacions que tenen en compte la creació de valor més enllà del rendiment econòmic. Castellanos creu fermament que programes com l’RSE.Pime ha de ser un referent de país perquè les pimes es puguin apropar i conèixer en profunditat com gestionar de manera responsable i amb criteris de sostenibilitat. 

Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, també s’ha sumat a les felicitacions a les quinze empreses participants, recordant que van apostar des de l’inici per l’RSE.Pime perquè estan convençuts que és l’instrument que dona eines i recursos a les pimes per poder fer un salt qualitatiu de la gestió de la seva responsabilitat social. Bosch ha afirmat que s’ha de treballar des de tots els àmbits per construir un món més just i sostenible, i les pimes han de ser palanca de canvi i han de disposar d’eines per fer-ho. L’RSE.Pime és una d’aquestes eines.

En el transcurs de l’acte, tres de les empreses de l’RSE.Pime 2021-2022 han participat en una conversa informal on s’han destacat algunes de les seves bones pràctiques i reptes de futur. Patrícia Guardiola, d’Asemon Consultors Laborals, ha fet una crida a les pimes perquè siguin valentes afirmant que “les pimes som la majoria del teixit empresarial d’aquest país, tenim un potencial immens de provocar canvis i ens ho hem de creure”. Dolors Rallo, de Manvert, ha comparat l’RSE a “una odissea fantàstica que ens portarà a un lloc meravellós, i cal lluitar perquè així sigui, cada dia i en cada activitat i operació que es duu a terme des de les organitzacions”. Paco Blai, d’Intarex, ha destacat la fortalesa que dona una gestió basada en la responsabilitat social, afirmant que “les empreses compromeses estan més obertes a col·laborar i aliar-se per poder fer coses que només estan a l’abast de les grans”.


Fitxes de Bones Pràctiques en RSE de les empreses participants de l'RSE.Pime 2021-2022 
  
  
  
  
  

I la inscripció al programa també està oberta: ATENCIÓ PIMES: Respon.cat llança la nova edició del Programa RSE.Pime, un pla d’acció en RSE en 10 sessions per guanyar competitivitat orientant-se a un propòsit empresarial

Jornada sobre el Perfil de Compromís Social de La Unió i Vector5: Anticipem-nos als nous requeriments de contractació per la prestació de serveis d’atenció a les persones

 

 

Anticipem-nos als nous requeriments de contractació per la prestació de serveis d’atenció a les persones

El Perfil de Compromís Social (PCS) de La Unió, acompanya i orienta a les organitzacions sanitàries i socials, a anticipar-se als nous requeriments normatius per la contractació de serveis d’atenció a les persones en el marc d’unes xarxes de provisió estables, inclusives i socialment responsables.

En el marc de la provisió socialment responsable, compartirem els resultats agregats del PCS de les entitats de la primera edició, a continuació parlarem de les experiències i el valor percebut dels referents de les entitats participants.

Eina que des de l’anàlisi dels principals vectors de compromís social, ajuda a posicionar les entitats sanitàries i socials per a la seva integració a les xarxes de provisió de serveis públics des del coneixement expert del sector sanitari i social, i el coneixement expert en responsabilitat social.

Permet a l’organització a tenir una diagnosi en els 5 vectors clau de compromís social (social, econòmic, laboral, bon govern i ambiental) identificar els elements de millora, i agregadament promoure l’intercanvi d’experiències d’èxit i enfortir els valors de transparència, confiança i compromís social.

El Perfil de Compromís Social (PCS) ha estat tècnicament dissenyat per Vector5 | excel·lència i sostenibilitat, consultoria experta en responsabilitat social corporativa.

PROGRAMA

9.30 - 9.35

Benvinguda. Roser Fernández, directora general de La Unió.

9.35 - 9.55

Proveïdors socialment compromesos, un escenari inqüestionable. Josep M Bosch, assessor jurídic de La Unió.

9.55 - 10.20

Perfil de Compromís Social - Presentació dels resultats de la 1a edició. Josep M Canyelles, president de Vector5

10.20 - 11

Taula Rodona: intercanvi d’experiències

Modera: Mª Emília Gil, directora tècnica de la Fundació Unió

  • Yolanda Elipe, directora de comunicació i transparència i Delegada de protecció de dades, Fundació ASPACE Catalunya
  • Montse Garcia, directora econòmico-financera, Fundació Hospital de Palamós –SSIBE
  • Jaume Duran, director general, Fundació Sanitària de Mollet
  • Xavier Millán, Cap d'àrea administrativa. Associació Centre d'Higiene Mental Les Corts

11

Cloenda. Mª Emília Gil, directora tècnica de la Fundació Unió

Els nous desafiaments són una oportunitat per a la transformació i el futur de la teva entitat. Us hi esperem!

Inscripció


 

18.6.22

Les fires i els esdeveniments han d'orientar-se a un propòsit superior i ser sostenibles en totes les P: Persones, Planeta, Prosperitat, Partenariats i Pau, segons Canyelles al 29è Congrés de Fires de Catalunya

Josep Maria Canyelles ha intervingut en el el 29è Congrés de Fires de Catalunya, que ha tingut lloc ahir i avui al Seminari de Vic. 

L'esdeveniment, organitzat per la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), és la gran trobada anual del món de les fires de Catalunya, i enguany ha ofert formació i debat sobre la sostenibilitat al sector i el treball sota pressió. 

Canyelles, soci consultor de Vector5 i coordinador de Respon.cat, ha fet la primera ponència, centrada en la responsabilitat del sector, amb el focus en les persones, ja que altres ponències posteriors han posat el focus en l'impacte econòmic i ambiental respectivament.

La reflexió ha abordat com generem un desenvolupament positiu a partir dels ODS, especialment amb aquells que ens parlen de persones, és a dir, l'àmbit social. Però un enfocament d'RSC no pot ser sectorial o a parts sinó que Canyelles Els esdeveniments i les fires han de ser sostenibles en totes les P: Persones, Planeta, Prosperitat, Partenariats i Pau. 

Per Canyelles, les fires han de passar de donar resposta a la funció d'ajuntar venedor i comprador a la de tenir una missió, i encara més, un sentit de propòsit, un propòsit superior. Ja no es tracta doncs de solament encarar-se a fomentar l'activitat econòmica o fer arribar productes nous, sinó que cal donar un sentit més transcendent al voltant de com volem contribuir a fer una societat i un món millors. I és que finalment les activitats d'intermediació que no aportin un valor significatiu i diferencial acabaran resultant prescindibles i no generaran l'espai de complicitat necessari. 

Segons Canyelles, podria passar que alguns organitzadors de fires pensessin que els enfocaments d'RSE corresponen a les empreses que hi participen, els expositors. Però la fira i l'empresa o institució organitzadora tenen una responsabilitat per l'esdeveniment en ell mateix. I quan aquesta s'aborda pot passar que solament es tinguin en compte alguns aspectes més evidents i sensibles, com les deixalles o cada cop més aspectes de gènere, però no parlem d'incorporar algunes bones pràctiques evidents com si fossin ocurrències benintencionades sinó d'un enfocament de gestió, que requereix una sistemàtica que es diu "Responsabilitat Social" i que requereix entre altres coses establir un compromís, comprendre el context de sostenibilitat, dialogar amb els grups d'interès, o mostrar transparència.

Si ens centrem en la P de les Persones de què parlen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, cal comptar que corresponen a dos vectors de la gestió de la responsabilitat social: el vector laboral i el vector social, és a dir, les persones de dins de l'organització i les persones de fora.  Canyelles va posar molts exemples de què voldria dir abordar aquests ítems, tenint en compte que en algun cas caldria minimitzar els impactes negatius i en alguns altres maximitzar els impactes positius. Entrarien matèries tant diverses com la formació, l'empresa saludable, l'alineament dels valors i estil en l'equip, gènere, diversitat, veïnat, comunitat, cultura, llengua, col·laboració entitats no lucratives, explotació sexual, edatisme, cossificació, qualitat laboral, gig economy, i moltes altres. I a més, caldria incorporar la temàtica de la pròpia fira, que cada cop més incorporen noves inquietuds de la població, també en matèria social. 

Vector5, al costat de les fires i esdeveniments que volen contribuir a fer un món més sostenible

Vector5 | excel·lència i sostenibilitat som una consultora diferent. Especialitzada en RSC des d'un compromís molt intens, ens presentem afirmant que "Som activistes d'una nova manera de fer empresa: treballem pel bé comú amb empreses que canvien el món". I les fires són un gran aparador on poder crear consciència!

Per exemple, Vector5 hem col·laborat en l'organització de fires de consum responsable, o hem fet xerrades i tallers de responsabilitat social en el marc de fires. A la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, vam organitzar una Jornada Cooperar per competir. Les aliances poden ser una finestra d'oportunitat per abordar els reptes per encàrrec de l'Ajuntament i la Federació d'Empreses del Gran Penedès. Vam contribuir a juntar els actors públics, privats i socials per fer un marketplace per al món empresarial i de voluntariat:Administració, món empresarial i voluntariat s'uneixen en la iniciativa Marketplace i La FCVS prepara el primer Marketplace de Catalunya per a promoure la col·laboració entre empreses i entitats de voluntariat. I hem intervingut en fires diverses per aportar la visió de la responsabilitat social. Vam parlar d'RSE a la primera Fira del Treball a Ciutat Vella; vam fer un taller a la Fira d'Economia Social FESC: La resiliència comunitària i el veïnatge positiu seguint els ODS. A Municipàlia de Fira de Lleida vam parlar d'RSE a les empreses privades i a la contractació pública, un camí per innovar. O també a BioCultura.

Una gestió socialment responsable implica atendre la preparació, la realització i el post-esdeveniment, i per això hi ha des de normes de gestió fins a normes d'informació. Precisament Vector5 va elaborar el 2011 una de les primeres memòries de responsabilitat social d'un esdeveniment, de fet d'una fira on es trobaven empreses i entitats de voluntariat.

Sobre el moment actual de les fires, la directora de Fira de Girona i presidenta de la Federació de Fires, Coralí Cunyat, explica que “les fires s’estan recuperant en el calendari d’esdeveniments”, però que no es pot “cantar victòria”. Cunyat celebra que la previsió de 411 fires inscrites aquest any a la Generalitat “se superarà”, però indica que “queda camí per recórrer”, atès que el nombre d’expositors i visitants encara no és l’òptim. 


 Accés a la documentació


13.6.22

[INCRIPCIONS OBERTES] Cloenda de l'RSE.Pime a la Casa Llotja de Mar: dilluns 20 juny 16h

20 de juny: acte de cloenda de l’RSE.Pime 2021-22 i llançament de la nova edició


  • El proper 20 de juny celebrem l’acte de cloenda de RSE.Pime 2021-22 i llançament de la nova edició a la Casa LLotja de Mar de Barcelona
  • En aquest acte es farà un reconeixement a les pimes participants i una crida per a la nova edició de l’RSE.Pime, una nova oportunitat per a les pimes catalanes per fer un salt en la gestió de la seva Responsabilitat Social.

 


 

Durant l’acte, escoltarem la ponència inspiradora de Clara Brull, una emprenedora apassionada, visionària i enamorada de les TIC, la creació d’empreses i l’estadística; i antiga participant del Programa RSE.Pime.

Clara Brull és llicenciada en ADE amb el millor expedient universitari de Catalunya i Founder & CEO del Grup CBS Quality, un conjunt d’empreses del món de la formació que incorporen un alt component tecnològic.

Brull fa que les seves empreses tinguin sentit perquè a banda d’oferir serveis de qualitat i una atenció personalitzada als seus clients, ho vincula amb diversos projectes socials, com poden ser la plantació d’arbres per compensar el CO2 que genera amb la formació online, la lluita contra l’Alzheimer i la preparació d’oposicions per persones amb discapacitat intel·lectual, entre d’altres.

Ella es defineix com una emprenedora amb propòsit, voleu saber perquè? Veniu a escoltar-la el 20 de juny!

Inscriviu-vos a l’acte RSE.Pime

PROGRAMA

  • 16.00 Presentació a càrrec de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat.
  • 16.05 Xerrada “Per què em considero una emprenedora amb propòsit?” a càrrec de Clara Brull, founder & CEO de Grup CBS Quality
  • 16.30 Vídeo empreses participants RSE.Pime 2021-22.
  • 16.35 Conversa a tres bandes amb empreses participants de l’RSE.Pme 2021-22.
    • Patrícia Guardiola (Asemon)
    • Dolors Rallo (Biovert)
    • Blai Paco (Intarex)
  • 16.40 Lliurament fitxa de bones pràctiques a les empreses participants.
  • 16.45 Paraules institucionals:
    • Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat i consellera delegada Grup Mullor Facility Services.
    • Jordi Serret, director programa Pimes del Dept. d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
    • Jaume Fàbrega, president del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya.

     

    I la inscripció al programa també està oberta:

    ATENCIÓ PIMES: Respon.cat llança la nova edició del Programa RSE.Pime, un pla d’acció en RSE en 10 sessions per guanyar competitivitat orientant-se a un propòsit empresarial

     

10.6.22

Cotitzades espanyoles aproven en informació sobre bretxa salarial de gènere però pateixen “manca de transparència” en el càlcul

  • S'han donat a conèixer els resultats de l'estudi elaborat per la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF i el Col·legi de Censors Jurats de Catalunya (CCJC) sobre les tendències als estats d'informació no financera ( EINF) publicats per les empreses de l'IBEX el 2020, en base a les 91 empreses incloses al mercat continu.
  • Josep Maria Canyelles, expert en RSC, soci consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat, i membre de la Comissió d'RSC del Col·legi, ha format part del grup assessor.

 

Xavier Carbonell i Silvia Ayuso, de la Càtedra MANGO d'RSC, i Antoni Gómez, president del CCJC, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

● Només el 12% de cotitzades (incloses les de l'Ibex 35) que presenten l'EINF refereix amb precisió els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos en el còmput de les diferències entre les remuneracions salarials

● Les firmes del sector de l'auditoria financera assumeixen de manera majoritària (95% dels casos) la verificació de la informació no financera de les cotitzades

● Silvia Ayuso (Càtedra MANGO d'ESC – UPF) apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”

 

Barcelona, ​​9 de juny de 2022

Les empreses cotitzades al mercat continu espanyol pateixen “manca de transparència” en el càlcul de les diferències entre les remuneracions salarials percebudes per homes i dones i només un 12% (s'inclou aquí les de l'índex Ibex 35) exposa amb claredat l'abast o el perímetre d'aquest còmput, és a dir, els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos per determinar-los. Tot i això, i d'acord amb el que estableix la Llei 11/2018, el conjunt d'empreses analitzades sí que inclouen informació sobre la bretxa salarial de gènere a l'estat d'informació no financera (EINF) pel que fa a la metodologia o format de presentació utilitzats (88% de empreses), el tipus o conceptes de les remuneracions considerades (82%) i la segmentació aplicada -per categoria professional, franges d'edat o zones geogràfiques- en el 81% dels casos, entre altres qüestions.

Així es desprèn de l'estudi Les tendències als estats d'informació no financera: un anàlisi de les empreses cotitzades al mercat continu el 2020, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF.

Pel president del CCJCC, Antoni Gómez, els resultats de l'estudi demostren la “creixent importància de la divulgació de la informació no financera per part de les empreses”, alhora que destaca que “aquesta dinàmica és un reflex fidel dels desafiaments de la nostra societat en relació amb la sostenibilitat ambiental i social”.

D'una mostra inicial de 129 empreses cotitzades al mercat continu el 2020, un total de 91 van presentar l'EINF d'acord amb la Llei 11/2018, una transposició de la Directiva 2014/95/UE. Cal assenyalar que 31 de les 129 cotitzades (un 25%) no estaven subjectes a l'obligació de presentar l'EINF ja que disposaven de menys de 500 treballadors, i que tres empreses de l'Ibex van publicar aquest document en el període analitzat malgrat no tenir l'obligació de fer-ho.

Rol principal del sector d'auditoria de comptes en la verificació de l'EINF 

De l'estudi també es conclou que la gran majoria d'empreses (95%) contracta firmes del sector de l'auditoria de comptes amb la comesa de verificar el contingut de l'EINF, una responsabilitat que la Llei 11/2018 assigna a un “prestador independent” (i per tant, extern) de serveis de verificació que ha d'emetre un informe amb les conclusions obtingudes. A partir de les dades obtingudes, el director de la Càtedra MANGO d'RSC, Xavier Carbonell, constata la gran utilitat de la intervenció del col·lectiu d'auditors de comptes en aquest àmbit.

Per la seva banda, Gómez al·ludeix a la naturalesa “regulada i subjecta a normes professionals” de la professió auditora i destaca així mateix “el paper atribuït per la legislació i reconegut pel mercat de revisors independents” gràcies a “l'aportació a tercers de transparència i confiança” per part d'aquest col·lectiu professional. Els EINF de la gran majoria d'empreses (95%) han estat verificats d'acord amb la norma ISAE 3000 de l'International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) i la Guia 47 de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE).

Tot i una tendència més gran a presentar de forma integrada el reporting (és a dir, la incorporació de la informació financera i no financera en un mateix document), el 60% de les cotitzades espanyoles presenta l'EINF de forma separada, en forma d'annex a l'informe de gestió o com a document separat, davant del 40% que sí que l'integra al seu informe de gestió. La directora acadèmica i investigadora de la Càtedra MANGO de RSC d'ESCI – UPF, Silvia Ayuso, apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”.

ODS de Nacions Unides i empresa: entre el dit i el fet  

En matèria d'Objectius de Desenvolupament Sostenible i en un entorn de creixent pressió regulatòria i social en relació amb l'avaluació per part de les empreses de l'impacte sobre els ODS a llarg de la seva cadena de valor, els resultats de l'informe del Col·legi reflecteixen que el 78% de les empreses del mercat continu es refereix als ODS als seus estats d'informació no financera “de forma general” (sobresurten per la freqüència amb què es citen el treball decent i creixement econòmic, ODS 8; la indústria, innovació i infraestructura, ODS 9; l'acció pel clima, ODS 13; l'educació de qualitat, ODS 4; i la igualtat de gènere (ODS 5), encara que només un 8% (7 empreses) aprofundeix més en la matèria i esmenta “fites específiques” (apareixen de nou aquí com a protagonistes els ODS 4, 9 i 13) amb graus de concreció que van de les "fites esmentades sense un objectiu concret" a les "fites amb una avaluació del progrés cap a l'objectiu quantitatiu". Un 12% d'empreses es limita a “esmentar les fites de manera general”.

Destaca finalment que totes les empreses informen d'auditories o supervisions efectuades en proveïdors i subcontractistes, però no sempre especifiquen si aquestes avaluacions fan referència a aspectes no financers o si estan orientades a altres qüestions (per exemple, l'homologació/certificació de proveïdors quant a la qualitat, la seguretat o la sanitat). És pertinent diferenciar el 52% d'empreses que es limita a indicar el nom d' avaluacions realitzades, del 38% restant que, a més, en dona a conèixer els resultats de manera qualitativa (10%) o quantitativa (29%).