Aprofitant el debat obert per la mobilització dels indignats, aporto aquestes notes sobre les estratègies de manipulació mediàtica, segons Noam Chomsky.
1 L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la Cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals" (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').
2 Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat 'problema-reacció-solució'. Es crea un problema, una 'situació' prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
3 L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable n'hi ha prou d’aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És així com les condicions socioeconòmiqes radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents. Tants canvis que haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicats tots alhora.
4 L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com 'dolorosa i necessària', obtenint l'acceptació pública per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que 'tot anirà millor demà' i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i a acceptar-ho amb resignació quan arribi el moment.
5 Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment dirigida als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura o deficient mental. Com més s'intenta enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').
6 Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional i en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments.
7 Mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').
8 Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure que el públic cregui que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte.
9 Reforçar l'autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l'individu es menysvalora i s'autoculpa, cosa que genera un estat depressiu essent un dels efectes la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!
10 Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el 'sistema' ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.
31.5.11
Un himne integrador i encoratjador
Efectivament, allò que volem destacar des d'aquest bloc és l'orientació que aporta la lletra de l'himne a la integració de les persones. No debades, els 112 anys d'història del Barça han coincidit amb un seguit de dècades on moltes famílies arribades d'altres terres s'han establert a Catalunya. Aquesta ha estat sempre una terra de pas i, durant el segle XX, un enorme receptor d'immigració, fins al punt que la gran majoria de la població té arrels forasteres. I malgrat aquest fet i la manca de llibertats polítiques, Catalunya ha sabut integrar les persones. Els nouvinguts s'han sabut sentir nous catalans i així se'ls ha acceptat. És un tòpic absolutament cert que el FC Barcelona ha estat un gran facilitador d'aquest sentiment d'identitat amb el seu nou país.
En el segon paràgraf, l'himne fa un crit a la resistència, no ens podran tòrcer. Un crit que es pot entendre en un doble sentit, esportiu i nacional. El Barça -més que un club- servia per a expressar els sentiments i les paraules que d'altra manera no es podrien dir. Per a una societat derrotada per la guerra però que continuava viva i havia sabut mantenir l'esperança enmig de la foscor de la dictadura, l'esport era un marc de llibertat d'expressió dels sentiments.
Com un ritual perfectament establert, als inicis dels partits al Camp Nou la megafonia de l’estadi fa sentir ben fort l’himne del club, el 'Cant del Barça', que els afeccionats entonen també.
Himne 1957
L’èxit del 'Cant del Barça' va fer oblidar aquests himnes anteriors, especialment 'l''Himne de l’Estadi', que era el vigent el 1974. I aquest èxit explica que amb més de 30 anys a l'esquena, ningú pensi en la necessitat de cap nou himne, tot i que en ocasió del Centenari es va estrenar un 'Cant del Centenari', el 22 de setembre del 1998, amb lletra de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà, però de bon principi tenia la seva vigència limitada als actes d’aquella commemoració.
[ca] www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/simbols/himne.html
[es] www.fcbarcelona.cat/web/castellano/club/historia/simbols/himne.html
[en] www.fcbarcelona.cat/web/english/club/historia/simbols/himne.html
Lletra de la cançó:
Tot el camp, és un clam
som la gent blaugrana, tant se val d'on venim
si del sud o del nord
ara estem d'acord, estem d'acord,
una bandera ens agermana.
Blaugrana al vent, un crit valent
tenim un nom, el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!
Jugadors, seguidors, tots units fem força.
Són molts anys plens d'afanys,
són molts gols que hem cridat
i s'ha demostrat, s'ha demostrat,
que mai ningú no ens podrà tòrcer
Blaugrana al vent, un crit valent
tenim un nom, el sap tothom
Barça, Barça, Barça!
Els himnes
Com un ritual perfectament establert, als inicis dels partits al Camp Nou la megafonia de l’estadi fa sentir ben fort l’himne del club, el 'Cant del Barça', que els afeccionats entonen també.El 'Cant del Barça' no és, però, ni el primer ni l’únic himne que ha tingut el club. Va ser estrenat el 27 de novembre del 1974, dins dels actes del 75è aniversari de l’entitat, abans del partit que culminava aquella efemèride. 3.600 cantaires, dirigits pel mestre Oriol Martorell, des de la gesta de l’estadi, van posar veu en públic per primer cop al nou himne. La lletra l’havien escrit Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, i la música la va compondre Manuel Valls. Ràpidament aquest himne es va fer molt popular, gràcies al seu ritme, al fet que és possible acompanyar-lo picant de mans, i a una lletra molt encertada, que resumeix els valors que s’associen al barcelonisme, especialment l’esperit d’acollida a tots els qui volen integrar-se a la societat catalana, i l’esperit de club que ha de ser present en tota la massa social.
Tanmateix, aquest no ha estat l’únic himne que ha tingut el club. El primer es va estrenar el 18 de febrer de 1923, amb lletra de Rafael Folch i Capdevila i música d’Enric Morera. L’estrena va córrer a càrrec de l’Orfeó Gracienc, i es va fer al camp de Les Corts, en el context d’un homenatge del futbol català a Joan Gamper. Amb els termes grandiloqüents de l’època, la lletra posava l’èmfasi en la relació entre “esport i pàtria”.
Més endavant, amb motiu del 50è aniversari, Esteve Calzada va escriure un nou himne, al qual va posar música Joan Dotras. Duia per títol 'Barcelona, sempre amunt!', i tot i les circumstàncies de l’època, estava escrit en català.
També va escriure en català Josep Badia, el 1957, la lletra d’un tercer himne, l''Himne a l’Estadi', dedicat al Camp Nou que aleshores s’inaugurava. El mot 'Barça' apareixia, en aquesta ocasió, per primer cop en un himne del club, al qual va posar la música Adolf Cabané.
Himne 1957L’èxit del 'Cant del Barça' va fer oblidar aquests himnes anteriors, especialment 'l''Himne de l’Estadi', que era el vigent el 1974. I aquest èxit explica que amb més de 30 anys a l'esquena, ningú pensi en la necessitat de cap nou himne, tot i que en ocasió del Centenari es va estrenar un 'Cant del Centenari', el 22 de setembre del 1998, amb lletra de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà, però de bon principi tenia la seva vigència limitada als actes d’aquella commemoració.
[ca] www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/simbols/himne.html
[es] www.fcbarcelona.cat/web/castellano/club/historia/simbols/himne.html
[en] www.fcbarcelona.cat/web/english/club/historia/simbols/himne.html
El nou diccionari de la RAH exalta la figura del dictador Franco
¿Algú es pot imaginar que avui a Alemanya una gran obra acadèmica finançada amb recursos públics qualifiqués Hitler com a un patriota potser lleugerament autoritari? ¿O que es qualifiqués Willy Brandt com a dictador? A Espanya sí que és possible i no passa res.
En la gestió de la responsabilitat social sovint no es consideren prou els aspectes relacionats amb valors socials com la qualitat democràtica o la governança. Aquests afecten a qualsevol empresa o organització i haurien de tenir una major preeminència.
Quan ens referim a un organisme públic, aquesta exigència hauria de ser encara més gran. De fet, per a un organisme públic en un estat democràtic l'exigència d'una valors socials democràtics i fomentadors de la governança haurien de ser matèria obligada, de llei. En absència normativa, deixadesa política, o en els límits legals, és sens dubte la gestió de la responsabilitat social el que hauria de permetre redreçar el mal govern d'alguns ens.
El cas al qual ens referim és sobre el nou Diccionari Biogràfic Espanyol, una obra monumental de la Reial Acadèmia de la Història (RAH), que inclou una hagiografia del Generalísimo Franco i desvirtua els esdeveniments que van provocar la Guerra Civil.
L'obra també afirma que el president espanyol Aznar va perdre les eleccions perquè el PSOE es va aprofitar del desastre del 'Prestige'. Alguns historiadors qualifiquen d'"insult" i "vergonya" que la ideologia franquista es coli a una obra de la Reial Acadèmia de la Història. L'edició ha costat 6,4 milions d'euros, que s'han finançat amb fons públics del ministeri d'Educació que encapçala Ángel Gabilondo, i va ser impulsada per José María Aznar el 1998.
Alguns historiadors consultats per Público lamenten el caràcter poc científic del text i qualifiquen d'"insult" i "vergonya" que la ideologia franquista es coli a una obra de la Reial Acadèmia de la Història. Els experts reclamen la retirada d'un diccionari que no és més que un recull d'idees del pensament feixista i nacionalista espanyol.
Una institució marcada ideològicament
La Reial Acadèmia de la Història és una institució pública creada per Felip V de Castella (IV d'Aragó), el rei que va abolir les llibertats i el règim constitucional de la nació catalana. Els seus membres s'elegeixen per cooptació, de manera que puguin mantenir la unitat de pensament pel que fa tant als seus posicionaments conservadors com al nacionalisme espanyol que hi impera. No és estrany, doncs, que la tergiversació històrica hagi estat una constant en aquest organisme, perjudicant els sectors progressistes per una banda, i tot el que soni a català per l'altra.
Cal dir que fa uns anys, aquest mateix organisme -que no és prou conscient que fa 35 es va produir un canvi de règim!- va posicionar-se en contra que a les escoles catalanes s'expliqués la història de Catalunya i no la de l'Espanya unida. La imperial, vaja!
El Diccionari és farcit de ressenyes redactades per historiadors propers al franquisme. El mateix director de l'Acadèmia, Gonzalo Anes, va recolzar en el seu moment la polèmica subvenció que el Govern d'Aznar li va concedir a la Fundació Francisco Franco i que va despertar les crítiques des de diversos grups del Parlament. Ara el director de l'organisme no comprèn com pot haver-hi gent que expressi aquestes crítiques per un parell d'adjectius sense valorar les 50.000 pàgines de l'obra, com si la història es valorés a pes!
Es dóna la circumstància que l'autor de l'article sobre el general Franco, Luis Suárez (Gran Cruz del Mérito Militar) és patró de la Fundación Francisco Franco, membre de l'Opus Dei i president de la Germanor del Valle de los Caídos.
Per altra banda, seguint la mateixa línia editorial, al diccionari es qualifica de dictador el president republicà Negrín. Així ho fa Carlos Sec Serrano que ocupa el càrrec de censor en la Real Acadèmia de la Història. El tresorer de l'Acadèmia és José Ángel Sánchez Asiain, un empresari no historiador que va ser secretari general tècnic al Ministeri d'Indústria durant el franquisme.
Cal no oblidar que la censura i la tergiversació de la història ha estat un tema de gran envergadura. Per descomptat que sempre i en qualsevol lloc els vencedors escriuen i imposen la seva versió. Però la magnitud del que s'ha esdevingut a la Península Ibèricaen els últims cinc segles potser no té parangó, inclòs l'engany planificat sobre la Descoberta d'Amèrica.
I ara què?
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, confia eque la RAH revisi les entrades que "no s'ajusten a la realitat", en unes declaracions on la rellevància del tema ha quedat disminuïda perquè la ministra també ha volgut introduir altres qüestions com la poca presència de dones a les entrades del diccionari. Sense desmerèixer aquesta constatació, cal dir que no es poden posar al mateix nivell les dues observacions.
Nota: publicat a Jornal.cat
Quan ens referim a un organisme públic, aquesta exigència hauria de ser encara més gran. De fet, per a un organisme públic en un estat democràtic l'exigència d'una valors socials democràtics i fomentadors de la governança haurien de ser matèria obligada, de llei. En absència normativa, deixadesa política, o en els límits legals, és sens dubte la gestió de la responsabilitat social el que hauria de permetre redreçar el mal govern d'alguns ens.
El cas al qual ens referim és sobre el nou Diccionari Biogràfic Espanyol, una obra monumental de la Reial Acadèmia de la Història (RAH), que inclou una hagiografia del Generalísimo Franco i desvirtua els esdeveniments que van provocar la Guerra Civil.
L'obra també afirma que el president espanyol Aznar va perdre les eleccions perquè el PSOE es va aprofitar del desastre del 'Prestige'. Alguns historiadors qualifiquen d'"insult" i "vergonya" que la ideologia franquista es coli a una obra de la Reial Acadèmia de la Història. L'edició ha costat 6,4 milions d'euros, que s'han finançat amb fons públics del ministeri d'Educació que encapçala Ángel Gabilondo, i va ser impulsada per José María Aznar el 1998.
Alguns historiadors consultats per Público lamenten el caràcter poc científic del text i qualifiquen d'"insult" i "vergonya" que la ideologia franquista es coli a una obra de la Reial Acadèmia de la Història. Els experts reclamen la retirada d'un diccionari que no és més que un recull d'idees del pensament feixista i nacionalista espanyol.
Una institució marcada ideològicament
La Reial Acadèmia de la Història és una institució pública creada per Felip V de Castella (IV d'Aragó), el rei que va abolir les llibertats i el règim constitucional de la nació catalana. Els seus membres s'elegeixen per cooptació, de manera que puguin mantenir la unitat de pensament pel que fa tant als seus posicionaments conservadors com al nacionalisme espanyol que hi impera. No és estrany, doncs, que la tergiversació històrica hagi estat una constant en aquest organisme, perjudicant els sectors progressistes per una banda, i tot el que soni a català per l'altra.
Cal dir que fa uns anys, aquest mateix organisme -que no és prou conscient que fa 35 es va produir un canvi de règim!- va posicionar-se en contra que a les escoles catalanes s'expliqués la història de Catalunya i no la de l'Espanya unida. La imperial, vaja!
El Diccionari és farcit de ressenyes redactades per historiadors propers al franquisme. El mateix director de l'Acadèmia, Gonzalo Anes, va recolzar en el seu moment la polèmica subvenció que el Govern d'Aznar li va concedir a la Fundació Francisco Franco i que va despertar les crítiques des de diversos grups del Parlament. Ara el director de l'organisme no comprèn com pot haver-hi gent que expressi aquestes crítiques per un parell d'adjectius sense valorar les 50.000 pàgines de l'obra, com si la història es valorés a pes!
Es dóna la circumstància que l'autor de l'article sobre el general Franco, Luis Suárez (Gran Cruz del Mérito Militar) és patró de la Fundación Francisco Franco, membre de l'Opus Dei i president de la Germanor del Valle de los Caídos.
Per altra banda, seguint la mateixa línia editorial, al diccionari es qualifica de dictador el president republicà Negrín. Així ho fa Carlos Sec Serrano que ocupa el càrrec de censor en la Real Acadèmia de la Història. El tresorer de l'Acadèmia és José Ángel Sánchez Asiain, un empresari no historiador que va ser secretari general tècnic al Ministeri d'Indústria durant el franquisme.
Cal no oblidar que la censura i la tergiversació de la història ha estat un tema de gran envergadura. Per descomptat que sempre i en qualsevol lloc els vencedors escriuen i imposen la seva versió. Però la magnitud del que s'ha esdevingut a la Península Ibèricaen els últims cinc segles potser no té parangó, inclòs l'engany planificat sobre la Descoberta d'Amèrica.
I ara què?
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, confia eque la RAH revisi les entrades que "no s'ajusten a la realitat", en unes declaracions on la rellevància del tema ha quedat disminuïda perquè la ministra també ha volgut introduir altres qüestions com la poca presència de dones a les entrades del diccionari. Sense desmerèixer aquesta constatació, cal dir que no es poden posar al mateix nivell les dues observacions.
A qui li queda la patata calenta també és al vicepresident Rubalcaba, tot just presentat en societat com a presidenciable. Per cert: sobre la relació entre Espanya i Catalunya, Rubalcaba ha reconegut que és 'complexa' però ha afirmat que sap com 'resoldre-la'. I per fer-ho, ha demanat, 'uns mesos'. Estarà molt bé que expliqui com resoldrà en uns mesos un conflicte amb 500 anys d'història, però ara ja té damunt la taula una primera prova per veure com ho farà. Els catalans sabrien valorar que l'estat espanyol optés per un aprofundiment democràtic.
Nota: publicat a Jornal.cat
El nuevo diccionario de la RAH exalta la figura del dictador Franco
¿Alguien se puede imaginar que hoy en Alemania una gran obra académica financiada con recursos públicos calificara Hitler como un patriota quizá ligeramente autoritario? ¿Y a Willy Brandt como dictador? En España sí es posible y no pasa nada.
En la gestión de la responsabilidad social a menudo no se consideran suficientemente los aspectos relacionados con valores sociales como la calidad democrática o la gobernanza. Estos afectan a cualquier empresa u organización y deberían tener una mayor preeminencia.
Cuando nos referimos a un organismo público, esta exigencia debería ser aún mayor. De hecho, para un organismo público en un estado democrático la exigencia de una valores sociales democráticos y fomentadores de la gobernanza deberían ser materia obligada, de ley. En ausencia normativa, dejadez política, o en los límites legales, es sin duda la gestión de la responsabilidad social lo que debería permitir enderezar el mal gobierno de algunos entes.
El caso al que nos referimos es sobre el nuevo Diccionario Biográfico Español, una obra monumental de la Real Academia de la Historia (RAH), que incluye una hagiografía del Generalísimo Franco y desvirtúa los acontecimientos que provocaron la Guerra Civil.
La obra también afirma que el presidente español Aznar perdió las elecciones porque el PSOE se aprovechó del desastre del 'Prestige'. Algunos historiadores califican de "insulto" y "vergüenza" que la ideología franquista se cuele a una obra de la Real Academia de la Historia. La edición ha costado 6,4 millones de euros, que se han financiado con fondos públicos del Ministerio de Educación que encabeza Ángel Gabilondo, y fue impulsada por José María Aznar en 1998.
Algunos historiadores consultados por Público lamentan el carácter poco científico del texto y califican de "insulto" y "vergüenza" que la ideología franquista se cuele a una obra de la Real Academia de la Historia. Los expertos reclaman la retirada de un diccionario que no es más que una recopilación de ideas del pensamiento fascista y nacionalista español.
Una institución marcada ideológicamente
La Real Academia de la Historia es una institución pública creada por Felipe V de Castilla (IV de Aragón), el rey que abolió las libertades y el régimen constitucional de la nación catalana. Sus miembros se eligen por cooptación, de manera que puedan mantener la unidad de pensamiento con respecto tanto a sus posicionamientos conservadores como al nacionalismo español que impera. No es extraño, pues, que la tergiversación histórica haya sido una constante en este organismo, perjudicando los sectores progresistas por un lado, y todo lo que huela a catalán por el otro.
Hay que decir que hace unos años, este mismo organismo -¡que no es suficientemente consciente de que hace 35 se produjo un cambio de régimen!- se posicionó en contra de que en las escuelas catalanas se explicara la historia de Cataluña y no la de la España unida. ¡La imperial, vaya!
El Diccionario es repleno de reseñas redactadas por historiadores cercanos al franquismo. El propio director de la Academia, Gonzalo Anes, apoyó en su momento la polémica subvención que el Gobierno de Aznar le concedió a la Fundación Francisco Franco y que despertó las críticas desde diversos grupos del Parlamento. Ahora el director del organismo no comprende cómo puede haber gente que exprese estas críticas por un par de adjetivos sin valorar las 50.000 páginas de la obra, como si la historia se valorara a peso!
Se da la circunstancia de que el autor del artículo sobre el general Franco, Luis Suárez (Gran Cruz del Mérito Militar) es patrono de la Fundación Francisco Franco, miembro del Opus Dei y presidente de la Hermandad del Valle de los Caídos.
Por otra parte, siguiendo la misma línea editorial, el diccionario se califica de dictador al presidente republicano Negrín. Así lo hace Carlos Seco Serrano que ocupa el cargo de censor en la Real Academia de la Historia. El tesorero de la Academia es José Ángel Sánchez Asiain, un empresario no historiador que fue secretario general técnico al Ministerio de Industria durante el franquismo.
No hay que olvidar que la censura y la tergiversación de la historia ha sido un tema de gran envergadura. Por supuesto que siempre y en cualquier lugar los vencedores escriben e imponen su versión. Pero la magnitud de lo que ha acontecido en la Península ibèrica en los últimos cinco siglos quizá no tiene parangón, incluído el engaño planificado sobre el Descubrimiento de América.
¿Y ahora qué?
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, confía eque la RAH revise las entradas que "no se ajustan a la realidad", en unas declaraciones donde la relevancia del tema ha quedado disminuida porque la ministra también ha querido introducir otras cuestiones como la poca presencia de mujeres en las entradas del diccionario. Sin desmerecer esta constatación, hay que decir que no se pueden poner al mismo nivel las dos observaciones.
A quién le queda la patata caliente también es al vicepresidente Rubalcaba, apenas presentado en sociedad como presidenciable. Por cierto: sobre la relación entre España y Cataluña, Rubalcaba ha reconocido que es 'compleja' pero ha afirmado que sabe como 'resolverla' . Y para ello, ha pedido, unos meses '. Estará muy bien que explique cómo resolverá en unos meses un conflicto con 500 años de historia, pero ahora ya tiene sobre la mesa una primera prueba para ver cómo lo hará. Los catalanes sabrían valorar que el estado español optara por una profundización democrática.
Nota: publicado en catalán en Jornal.cat
Cuando nos referimos a un organismo público, esta exigencia debería ser aún mayor. De hecho, para un organismo público en un estado democrático la exigencia de una valores sociales democráticos y fomentadores de la gobernanza deberían ser materia obligada, de ley. En ausencia normativa, dejadez política, o en los límites legales, es sin duda la gestión de la responsabilidad social lo que debería permitir enderezar el mal gobierno de algunos entes.
El caso al que nos referimos es sobre el nuevo Diccionario Biográfico Español, una obra monumental de la Real Academia de la Historia (RAH), que incluye una hagiografía del Generalísimo Franco y desvirtúa los acontecimientos que provocaron la Guerra Civil.
La obra también afirma que el presidente español Aznar perdió las elecciones porque el PSOE se aprovechó del desastre del 'Prestige'. Algunos historiadores califican de "insulto" y "vergüenza" que la ideología franquista se cuele a una obra de la Real Academia de la Historia. La edición ha costado 6,4 millones de euros, que se han financiado con fondos públicos del Ministerio de Educación que encabeza Ángel Gabilondo, y fue impulsada por José María Aznar en 1998.
Algunos historiadores consultados por Público lamentan el carácter poco científico del texto y califican de "insulto" y "vergüenza" que la ideología franquista se cuele a una obra de la Real Academia de la Historia. Los expertos reclaman la retirada de un diccionario que no es más que una recopilación de ideas del pensamiento fascista y nacionalista español.
Una institución marcada ideológicamente
La Real Academia de la Historia es una institución pública creada por Felipe V de Castilla (IV de Aragón), el rey que abolió las libertades y el régimen constitucional de la nación catalana. Sus miembros se eligen por cooptación, de manera que puedan mantener la unidad de pensamiento con respecto tanto a sus posicionamientos conservadores como al nacionalismo español que impera. No es extraño, pues, que la tergiversación histórica haya sido una constante en este organismo, perjudicando los sectores progresistas por un lado, y todo lo que huela a catalán por el otro.
Hay que decir que hace unos años, este mismo organismo -¡que no es suficientemente consciente de que hace 35 se produjo un cambio de régimen!- se posicionó en contra de que en las escuelas catalanas se explicara la historia de Cataluña y no la de la España unida. ¡La imperial, vaya!
El Diccionario es repleno de reseñas redactadas por historiadores cercanos al franquismo. El propio director de la Academia, Gonzalo Anes, apoyó en su momento la polémica subvención que el Gobierno de Aznar le concedió a la Fundación Francisco Franco y que despertó las críticas desde diversos grupos del Parlamento. Ahora el director del organismo no comprende cómo puede haber gente que exprese estas críticas por un par de adjetivos sin valorar las 50.000 páginas de la obra, como si la historia se valorara a peso!
Se da la circunstancia de que el autor del artículo sobre el general Franco, Luis Suárez (Gran Cruz del Mérito Militar) es patrono de la Fundación Francisco Franco, miembro del Opus Dei y presidente de la Hermandad del Valle de los Caídos.
Por otra parte, siguiendo la misma línea editorial, el diccionario se califica de dictador al presidente republicano Negrín. Así lo hace Carlos Seco Serrano que ocupa el cargo de censor en la Real Academia de la Historia. El tesorero de la Academia es José Ángel Sánchez Asiain, un empresario no historiador que fue secretario general técnico al Ministerio de Industria durante el franquismo.
No hay que olvidar que la censura y la tergiversación de la historia ha sido un tema de gran envergadura. Por supuesto que siempre y en cualquier lugar los vencedores escriben e imponen su versión. Pero la magnitud de lo que ha acontecido en la Península ibèrica en los últimos cinco siglos quizá no tiene parangón, incluído el engaño planificado sobre el Descubrimiento de América.
¿Y ahora qué?
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, confía eque la RAH revise las entradas que "no se ajustan a la realidad", en unas declaraciones donde la relevancia del tema ha quedado disminuida porque la ministra también ha querido introducir otras cuestiones como la poca presencia de mujeres en las entradas del diccionario. Sin desmerecer esta constatación, hay que decir que no se pueden poner al mismo nivel las dos observaciones.
A quién le queda la patata caliente también es al vicepresidente Rubalcaba, apenas presentado en sociedad como presidenciable. Por cierto: sobre la relación entre España y Cataluña, Rubalcaba ha reconocido que es 'compleja' pero ha afirmado que sabe como 'resolverla' . Y para ello, ha pedido, unos meses '. Estará muy bien que explique cómo resolverá en unos meses un conflicto con 500 años de historia, pero ahora ya tiene sobre la mesa una primera prueba para ver cómo lo hará. Los catalanes sabrían valorar que el estado español optara por una profundización democrática.
Nota: publicado en catalán en Jornal.cat
29.5.11
Les empreses catalanes superarien un hipotètic boicot
Us convidem a llegir aquesta entrevista del diari Avui sobre el llibre que han publicat recentment en Modest Guinjoan i en Xavier Cuadras.
http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/417167-les-empreses-superarien-el-boicot.html
Aquest llibre és el reflex d’un estudi en profunditat que han realitzat els autors, després que fa poc més d’un any, en Modest Guinjoan fes un estudi sobre l’impacte d’un possible boicot comercial a petició del CCN i d’una important patronal catalana.
http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/417167-les-empreses-superarien-el-boicot.html
Aquest llibre és el reflex d’un estudi en profunditat que han realitzat els autors, després que fa poc més d’un any, en Modest Guinjoan fes un estudi sobre l’impacte d’un possible boicot comercial a petició del CCN i d’una important patronal catalana.
MODEST GUINJOAN I XAVIER CUADRAS AUTORS DE 'SENSE ESPANYA'
“Les empreses superarien el boicot”
A ‘Sense Espanya', els dos professors de la UPF estudien en xifres els efectes econòmics de la secessió i demostren que Catalunya hi sortiria guanyant
Calculen unes pèrdues comercials del 6% del PIB, però l'estat català seria rendible per l'eliminació del dèficit fiscal, que equival al 9% del PIB
Amb una política pròpia d'infraestructures, que no depengués de Madrid, s'afavoriria la implantació de multinacionals
Un dels llocs comuns sobre la independència de Catalunya és que no és viable econòmicament. ASense Espanya (Pòrtic, 2011), Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató han fet un exercici de simulació, amb les dades econòmiques a la mà, per demostrar que, tot i que es produís un dur boicot per part dels consumidors espanyols als productes catalans, Catalunya hi sortiria guanyant gràcies a la desaparició del dèficit fiscal.
Per què han decidit fer un balanç econòmic de la independència?
Modest Guinjoan: El debat de la independència cada vegada és més viu, però la reacció dels empresaris és bàsicament de por, amb tres arguments: a la Unió Europea no ens hi voldran, trauran els tancs i a més no vendrem a Espanya. Hem centrat l'atenció en aquest últim temor, per veure quins fonaments té i quin abast podria tenir. Les altres dues incògnites les hem donat per resoltes, dient que seríem membres de la UE i que seria pacífic.
Hi sortiríem guanyant, amb la independència?
M.G.: Si posem en una balança la dimensió fiscal i la comercial, és força evident que sí. Perquè fos que no, hauries d'agafar uns escenaris de boicot molt extrems.
Xavier Cuadras: Hi ha moltes circumstàncies que no prenem en consideració. És un procés que tindria moltes incerteses, sobretot derivades del tipus de transició que hi hagués, que tindria repercussions econòmiques. Aquests escenaris són pràcticament impossibles d'estimar d'una manera mínimament rigorosa. En canvi, el dèficit fiscal és conegut, i hem mirat la repercussió comercial que pot tenir si hi ha un boicot, que és una amenaça de la independència, i l'hem intentat quantificar.
Donen per fet que Catalunya seria acceptada a la UE, però si no fos així, quines conseqüències podria tenir, per a l'economia catalana?
X.C.: Això dificultaria les exportacions a la resta d'Europa, sense cap mena de dubte, però no d'una manera enorme. Hi ha molts països tercers que tenen avantatges comercials que fan que siguin competitius a Europa, però evidentment és un escenari indesitjable. El nostre principal mercat, després d'Espanya, és Europa.
M.G.: Catalunya no hauria de ser acceptada a la UE perquè ja hi és.
Han quantificat el boicot i s'han centrat en una hipòtesi: 40% en vendes al consumidor i 20% a empreses.
X.C.: Ningú sap el possible abast del boicot. Nosaltres agafem aquest com a exemple i sí que justifiquem, amb els casos que posem del que ha passat en altres països, que ens sembla que això és tirar llarg; difícilment s'arribaria a aquest nivell.
L'impacte d'un boicot així faria caure un 6% el PIB. Les empreses catalanes depenen massa del mercat espanyol?
M.G.: Les empreses competeixen en els mercats que poden i en aquells en què tenen capacitat per implantar-se. El mercat espanyol és un mercat tradicionalment molt important, però també és cert que està perdent pes relatiu en la cistella de clients de les empreses catalanes, i això és normal en un procés de globalització i d'integració europea com el que estem vivint.
X.C.: En lloc de dir que estan massa exposades al mercat espanyol, jo diria que estan massa poc exposades a la resta dels mercats. Exportar a Espanya no és dolent, el que és dolent és exportar massa poc a altres mercats, que són molt més grans i que tenen més potencial de creixement.
No estan preparades per substituir el mercat espanyol per l'internacional?
M.G.: Prescindir d'un mercat sempre costa. T'has d'adaptar i buscar sortides. Les empreses catalanes, històricament, han demostrat que tenen capacitat d'adaptació a les circumstàncies adverses. No hi ha motiu per pensar que no s'adaptarien a un boicot i el superarien. Una altra cosa és si dintre del teixit productiu hi ha empreses més dependents al mercat espanyol que d'altres; depèn de la posició relativa de l'empresa dins del seu mercat, si té molta competència o si té la posició de domini. En tot cas, el boicot seria un accelerador d'internacionalització.
X.C.: Els mateixos sectors que exporten a Espanya són més o menys els mateixos que exporten a la resta de mercats. Això vol dir que són sectors competitius, que no estan venent a Espanya només perquè és el mercat interior.
Diuen que no afectaria les multinacionals que produeixen a Catalunya, però què passaria si els espanyols deixessin de comprar una marca, com ara Seat, que fabrica només aquí i que depèn molt del seu mercat?
X.C.: No. Creiem que no afectaria les multinacionals. A Martorell es podrien passar a fabricar Volkswagen, per exemple, i els espanyols no deixaran de comprar-los. Quan parlem d'empreses d'aquest abast, amb unes estratègies tan globals, aquest tipus de consideracions perden una mica de sentit.
M.G.: La Sony va tancar fa poc temps a Viladecavalls, i la imatge de Sony no ha quedat malmesa. En les multinacionals, el pes de la imatge de marca en la decisió de compra és el més important. El criteri de decisió bàsic de les multinacionals és racional, les emocions hi tenen poc espai. Una localització és competitiva per una sèrie de factors, com els logístics o el cost del sòl, de l'energia, de la mà d'obra, etc. De factors polítics, no n'hi ha cap que hagi de tenir una incidència sobre el cost d'aquests factors. Les decisions de les empreses estan per sobre dels localismes polítics.
Calculen que el boicot afectaria menys les vendes a empreses, la meitat que les vendes als consumidors. Per què?
M.G.: Entre empreses, s'aplica un criteri de racionalitat, i la identitat de l'origen en el producte queda amagada.
Com afectaria el turisme si vénen menys espanyols de vacances?
X.C.: El que hem vist és que la balança turística és deficitària. Si hi hagués alguna mena de boicot, seria simètric i no afectaria Catalunya perquè precisament, si els espanyols es quedessin a casa, els catalans també es quedarien a casa i encara es perjudicaria més el turisme espanyol que el català.
És el que anomenen el contraboicot.
X.C.: Fem el supòsit que si hi hagués un boicot seria en les dues direccions i la reacció seria simètrica. Una part del que consumies d'Espanya ara ho substitueixes en part per importacions d'altres països i en part per productes del país propi. I, per tant, això té un efecte positiu, encara que molt menor que l'efecte del boicot.
Els seus càlculs són que, a causa del boicot, es podrien perdre entre 100.000 i 200.000 llocs de treball. Això afectaria la demana interna.
X.C.: Sí, però després hi hauria l'efecte de l'augment de la renda, que suposaria que no hi hauria dèficit fiscal. Això augmenta la capacitat de despesa del govern i de les famílies i empreses si s'abaixen els impostos, per exemple. Aquest increment de la despesa també provocaria més demanda i creació de llocs de treball.
M.G.: I després d'un procés d'independència cal crear una estructura d'estat, i hi hauria una generació directa de llocs de treball que s'alimentaria d'aquest augment de renda. Hi ha una sèrie de serveis centrals que tenen totes les administracions estatals que caldria posar en marxa i que actuaria en sentit contrari.
Però també tenen un cost.
X.C.: El problema del dèficit fiscal és que suposa una transferència neta de diners a l'exterior. Seria com si tinguessis un ingrés extra del 9% del PIB, i aniria directament a la teva capacitat de despesa. Com ho paguem? Doncs ja ho tenim pagat, en certa manera. Si només hi hagués el boicot, tot serien pèrdues, però la variable clau és el dèficit fiscal.
Què ha de fer una empresa que es trobi amb un boicot?
M.G.: Hauria de saber quin és el seu nivell d'exposició al boicot a partir de paràmetres com ara el volum d'exportació a Espanya, la posició dins aquest mercat, els competidors, etc. Seria un repte important per a algunes empreses, que les obligaria a fer tres actuacions: fer un ajustament temporal de la capacitat productiva, mirar de capturar mercats que compensin les pèrdues i recuperar el mercat espanyol. Perquè el consumidor és una persona racional, les emocions tenen incidència, però sense una base racional són difícilment sostenibles en el temps. Si algú es comporta racionalment i compra un producte català perquè el troba bo i a un preu competitiu, és difícil pensar que l'empipada li duri molt de temps si el producte continua sent bo i a un preu competitiu. No diem que no hi hagi un pòsit de ressentiment, d'animositat, però no pot afectar el 100% de les persones durant tota la vida.
X.C.: Hi ha maneres d'evitar-lo. Si tens un producte, el pots vendre a través d'un intermediari, o canviar la marca. Hi ha moltes maneres de camuflar l'origen d'un producte si tens dificultats per vendre'l per aquest motiu.
Quant de temps duraria el boicot?
X.C.: És difícil de preveure. Se centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials.
Malgrat aquests arguments, no creuen que ni les grans empreses ni els lobbies empresarials donaran mai suport a la independència?
M.G.: Hi pot haver una reacció, però la independència és una qüestió política, no de les empreses.
X.C.: És natural que hi hagi empreses amb interessos al mercat espanyol que s'hi posicionin en contra. Hi ha moltes decisions polítiques que són contràries als interessos de les empreses, i fan el que poden per aturar-les, però moltes vegades no poden i, per tant, s'adapten.
Si Catalunya fos un estat, tindria més multinacionals?
X.C.: Amb una política d'infraestructures més centrada en les necessitats de Catalunya i que no depengués de les decisions de Madrid, s'afavoriria la implantació de multinacionals. I tindria els diners per fer-ho.
M.G.: L'aposta logística de Catalunya, si fos un estat, seria evident. Podria ser una porta d'entrada, amb els ports, que podria competir internacionalment amb els complexos d'Hamburg, Rotterdam i Anvers. I el corredor del Mediterrani seria també una aposta claríssima.
Arguments.
Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató tenen en comú, a més que són professors de la UPF, els seus estudis de l'economia i l'empresa catalana. Guinjoan, doctor en economia per la UAB, ha publicat diversos treballs sobre l'empresa familiar i les pimes, en les quals està implicat com a director d'Economia i Empresa de Pimec. Cuadras, doctor en economia per la Universitat de York, s'ha especialitzat en l'estudi de la balança comercial catalana. Coneixedors del món de l'empresa catalana i les seves relacions comercials, la seva visió sobre els efectes d'un boicot és imprescindible per entendre les implicacions econòmiques de la independència. Tranquils i moderats, argumenten que, sense el dèficit fiscal, i amb una política d'infraestructures pròpia, Catalunya hi sortiria guanyant
Font: Avui.cat
28.5.11
La 3a Trobada de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes se celebra a l’Hotel Arts
- El proper dijous 2 de juny tindrà lloc a l’Hotel Arts la Trobada de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal dels Infants. Aquesta cita es transmetrà en streaming a través del Facebook, gràcies al suport d’agitacion.net
- Josep Maria Canyelles hi parlarà sobre el voluntariat d'empresa en el marc de l'RSE i dels territoris socialment responsables
Aquest és l’Any Europeu del Voluntariat i des del Casal dels Infants es vol oferir un espai de trobada per descobrir les diferents accions i experiències de participació social i voluntariat que es proposen a les empreses. Serà una ocasió per conèixer més de prop els beneficis i avantatges de participar en activitats de voluntariat en un projecte col·lectiu que transforma la vida dels infants i joves que més ho necessiten.
El programa de la Trobada inclou la participació de Josep M. Canyelles, expert en Responsabilitat Social Empresarial, que parlarà dels beneficis del voluntariat corporatiu; l’Anna Oró, Cap d’Àrea de Voluntariat del Casal, explicarà la importància del voluntariat en el dia a dia de l’entitat; representants de les empreses Altran, Upcnet i Can Ricartcompartiran les seves experiències de col·laboració amb el Casal, mentre que responsables d’IBM tractaran de la influència del voluntariat dins l’estratègia de l’empresa. L’acte conclourà amb un refrigeri servit pel grup de nois i noies que s’estan formant a l’Aula d’Hostaleria.
Les empreses que col·laboren amb el Casal donen impuls a 41 projectes socioeducatius que permeten transformar les realitats de més de 5.500 infants, joves i famílies als barris que concentren les situacions més greus d’exclusió social: el Raval, la Mina, Sant Adrià de Besòs, Badalona Sud, Santa Coloma, els barris de Ponent de Tarragona o el municipi de Salt a Girona. L’esforç col·lectiu de les empreses s’ha convertit en un autèntic motor del Casal!
Totes les iniciatives que estableixen complicitats amb el Casal donen sentit al lema‘Persones per Persones’, un moviment que pretén encomanar al màxim nombre de persones l’esperit, l’energia i les ganes de col·laborar amb l’entitat.
Vodafone ens dóna una resposta satisfactòria
Després d'una primera resposta purament formal per part de Vodafone en resposta a una queixa formulada en una matèria sensible, he rebut amb pocs dies de diferència una segona resposta on aborden plenament el tema. Mentre que la primera no es podia considerar satisfactòria, crec que aquesta segona sí que ho és plenament, en el sentit que no solament mostren que el tema els preocupa sinó que pretenen abordar-lo.Indiquen que no els és possible saber els usos anteriors que ha tingut un telèfon, cosa que segurament és raonable. Desconec si seria raonable o possible algun mecanisme automàtic que cerqués al web si els números donats de baixa consten en alguna pàgina amb alguna informació vinculada a informacions sensibles que permetés fer un control humà per a valorar si aquell número ha de quedar en "quarentena".
En tot cas, el fet que puguin articular mecanismes de resposta més àgil i positiva davant situacions com les que els vaig plantejar ja és una acció important. Ara, òbviament, cal que les persones que estan en els respectius canals d'activació o d'atenció al client sàpiguen interpretar que aquests casos han de tenir un tractament diferent de l'habitual.
Quedi dit que tinc confiança que aquesta companyia sabrà fer-ho bé i que de la queixa que els he fet arribar en trauran un profit en forma d'aprenentatge i de millora, objectiu que era exactament el que pretenia. Aquesta és la carta rebuda:
Estimado Sr. Canyelles:
Nos dirigimos a usted en respuesta a su correo recibido el 25 de mayo de 2011, en el que nos traslada una incidencia ocurrida a principios del año 2010 con una línea de prepago que usaba un menor.
En primer lugar, deseamos agradecerle sinceramente que haya puesto esta situación en nuestro conocimiento, dado que las comunicaciones que nos hacen llegar nuestros Clientes constituyen una gran ayuda a la hora de detectar posibles incidencias en el servicio que Vodafone desea ofrecer a sus clientes. Lamentamos que, en este caso concreto, no hayamos tenido ni en el Servicio de Atención al Cliente ni en el Departamento de Responsabilidad Corporativa conocimiento de este hecho hasta esta comunicación que nos acaba de enviar.
Como consecuencia de lo anterior, revisaremos nuestros procesos de comunicación de incidencias, tanto a través de nuestros canales propios como de distribuidores (como fue el caso), especialmente aquéllas relacionadas con el uso de nuestros servicios por menores, con el fin de que puedan ser atendidas con la debida celeridad.
Por otra parte, también deseamos agradecerle sus sugerencias de cara a mejorar nuestra gestión de este tipo de situaciones que puedan afectar a personas que necesitan protección especial, como es el caso de los menores.
A este respecto, con relación a la sugerencia sobre gestionar de forma diferente los números que hayan sido utilizados en actividades sensibles, le informamos que, si bien en principio no es posible conocer qué usos anteriores ha tenido una determinada numeración antes de darse de baja, vamos a analizar las medidas a implantar para que, ante cualquier incidencia futura de este tipo, se pueda solucionar de forma eficaz en el más corto plazo de tiempo posible.
Una de nuestras áreas de actuación prioritarias en el ámbito de la Responsabilidad Corporativa es que los menores puedan utilizar las nuevas tecnologías con confianza, con el fin de no obstaculizar los numerosos beneficios que les pueden proporcionar.
En este sentido, venimos desarrollando diversas actuaciones para que los menores usen las nuevas tecnologías de forma segura y responsable; entre ellas: la clasificación de contenidos, establecimiento de controles de acceso para contenidos no adecuados para menores, actividades de difusión de dicha clasificación y controles de acceso, así como la lucha contra los contenidos ilícitos a través del móvil sobre abusos sexuales a menores, tal y como se recoge en nuestro Informe de Responsabilidad Corporativa.
Por todo lo anterior, le reiteramos nuestro agradecimiento por su comunicación y sugerencias, ya que nos son de gran ayuda tanto para analizar potenciales mejoras a incorporar en los protocolos de comunicación de incidencias, como en cuanto a la gestión eficaz de éstas.
Nos ponemos a su disposición para cualquier consulta o aclaración pueda precisar.
Sin otro particular, aprovechamos la ocasión para enviarle un cordial saludo.
Atentamente,
Departamento de Atención al Cliente
Vodafone nos da una respuesta satisfactoria
Tras una primera respuesta puramente formal por parte de Vodafone en respuesta a una queja formulada en una materia sensible, he recibido con pocos días de diferencia una segunda respuesta donde abordan plenamente el tema. Mientras que la primera no se podía considerar satisfactoria, creo que esta segunda sí lo es plenamente, en el sentido de que no sólo muestran que el tema les preocupa sino que pretenden abordarlo.
Indican que no les es posible saber los usos anteriores que ha tenido un teléfono, lo que seguramente es razonable. Desconozco si sería razonable o posible algún mecanismo automático que buscara en el web si los números dados de baja constan en alguna página vinculada a informaciones sensibles que permitiera hacer un control humano para valorar si ese número debe quedar en "cuarentena".
En todo caso, el hecho de que puedan articular mecanismos de respuesta más ágil y positiva ante situaciones como las que les planteé ya es una acción importante. Ahora, obviamente, es necesario que las personas que están en los respectivos canales de activación o de atención al cliente sepan interpretar que estos casos deben tener un tratamiento diferente al habitual.
Quede dicho que tengo confianza en que esta compañía sabrá hacerlo bien y que de la queja que les he hecho llegar sacarán un provecho en forma de aprendizaje y de mejora, objetivo que era exactamente lo que pretendía. Esta es la carta recibida:
Estimado Sr. Canyelles:
Nos dirigimos a usted en respuesta a su correo recibido el 25 de mayo de 2011, en el que nos traslada una incidencia ocurrida a principios del año 2010 con una línea de prepago que usaba un menor.
En primer lugar, deseamos agradecerle sinceramente que haya puesto esta situación en nuestro conocimiento, dado que las comunicaciones que nos hacen llegar nuestros Clientes constituyen una gran ayuda a la hora de detectar posibles incidencias en el servicio que Vodafone desea ofrecer a sus clientes. Lamentamos que, en este caso concreto, no hayamos tenido ni en el Servicio de Atención al Cliente ni en el Departamento de Responsabilidad Corporativa conocimiento de este hecho hasta esta comunicación que nos acaba de enviar.
Como consecuencia de lo anterior, revisaremos nuestros procesos de comunicación de incidencias, tanto a través de nuestros canales propios como de distribuidores (como fue el caso), especialmente aquéllas relacionadas con el uso de nuestros servicios por menores, con el fin de que puedan ser atendidas con la debida celeridad.
Por otra parte, también deseamos agradecerle sus sugerencias de cara a mejorar nuestra gestión de este tipo de situaciones que puedan afectar a personas que necesitan protección especial, como es el caso de los menores.
A este respecto, con relación a la sugerencia sobre gestionar de forma diferente los números que hayan sido utilizados en actividades sensibles, le informamos que, si bien en principio no es posible conocer qué usos anteriores ha tenido una determinada numeración antes de darse de baja, vamos a analizar las medidas a implantar para que, ante cualquier incidencia futura de este tipo, se pueda solucionar de forma eficaz en el más corto plazo de tiempo posible.
Una de nuestras áreas de actuación prioritarias en el ámbito de la Responsabilidad Corporativa es que los menores puedan utilizar las nuevas tecnologías con confianza, con el fin de no obstaculizar los numerosos beneficios que les pueden proporcionar.
En este sentido, venimos desarrollando diversas actuaciones para que los menores usen las nuevas tecnologías de forma segura y responsable; entre ellas: la clasificación de contenidos, establecimiento de controles de acceso para contenidos no adecuados para menores, actividades de difusión de dicha clasificación y controles de acceso, así como la lucha contra los contenidos ilícitos a través del móvil sobre abusos sexuales a menores, tal y como se recoge en nuestro Informe de Responsabilidad Corporativa.
Por todo lo anterior, le reiteramos nuestro agradecimiento por su comunicación y sugerencias, ya que nos son de gran ayuda tanto para analizar potenciales mejoras a incorporar en los protocolos de comunicación de incidencias, como en cuanto a la gestión eficaz de éstas.
Nos ponemos a su disposición para cualquier consulta o aclaración pueda precisar.
Sin otro particular, aprovechamos la ocasión para enviarle un cordial saludo.
Atentamente,
Departamento de Atención al Cliente
26.5.11
Noves expectatives i possibilitats de voluntariat a l'empresa
XVII Fòrum La Primavera de les Associacions de Barcelona
Josep Maria Canyelles intervindrà en un speakcorner sobre Voluntariat d'Empresa
Els dies 27 i 28 de maig torna el Fòrum La Primavera de les Associacions, un espai anual de trobada i reflexió de les entitats de Barcelona que enguany se centra en el voluntariat com a tema de debat.
Torre Jussana acollirà aquesta XVII edició de la trobada, que girarà entorn el voluntariat i que rep per títol "Voluntariat, és el teu torn". En aquesta ocasió les activitats del Fòrum es concentren en dues jornades.
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ens ho explicarà el dissabte 28 de maig en el marc del Fòrum La Primavera de les Associacions que enguany està centrat en el voluntariat.
T'esperem a Torre Jussana!
Enllaç al vídeo, dins l'espai de Torre Jussana de youtube (també hi trobareu els vídeos dels altres ponents). També a http://www.youtube.com/watch?v=jS47qCwf83U
Josep Maria Canyelles intervindrà en un speakcorner sobre Voluntariat d'Empresa
Torre Jussana acollirà aquesta XVII edició de la trobada, que girarà entorn el voluntariat i que rep per títol "Voluntariat, és el teu torn". En aquesta ocasió les activitats del Fòrum es concentren en dues jornades.
Podeu veure el vídeo de presentació de la intervenció de Josep Maria Canyelles: Noves expectatives i possibilitats de voluntariat a l'empresa
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ens ho explicarà el dissabte 28 de maig en el marc del Fòrum La Primavera de les Associacions que enguany està centrat en el voluntariat.
T'esperem a Torre Jussana!
Enllaç al vídeo, dins l'espai de Torre Jussana de youtube (també hi trobareu els vídeos dels altres ponents). També a http://www.youtube.com/watch?v=jS47qCwf83U
Les empreses responen... formalment
En el marc de la gestió de la nostra RSE hem formulat algunes queixes a empreses proveïdores orientades a ajudar-les a millorar en la seva gestió. Algunes empreses responen, tot i que la sensació és que la resposta és molt formal, potser purament formal. Els canals d'atenció a la clientela i, sobretot, els que es dediquen a atendre queixes centrades en l'atenció, sembla que tinguin com a única funció mostrar una cara amable i disculpar-se.
Potser ja és molt! Però... us imagineu que, a més, servissin perquè l'empresa entengui alguna cosa i ajudessin a orientar els processos de millora? Us imagineu que, en el marc de la gestió de l'RSE, aquest canal també servís per a comprendre quins temes legítims generen inquietuds i han de conformar continguts rellevants de millora? Vegeu les respostes de dues empreses:
Vodafone
A Vodafone li vam fer arribar una queixa sobre una matèria important que afecta una matèria sensible com els drets de la infància. Certament la resposta ha estat ràpida: encara no 24 hores! Aquesta immediatesa està molt bé per a un canal d'avaries, però per a un tema de fons sens dubte hauria preferit una mica més de lentitud i la certesa que realment han fet alguna gestió per a la millora interna. La resposta rebuda és la següent (la transcric literalment amb la mateixa ortografia):
Jazztel
En referència a la queixa enviada a Jazztel [reflexió][queixa], aquest dimarts passat vaig rebre una trucada del servei d'atenció al client que es va orientar únicament a demanar disculpes. La trucada s'ha produït 10 dies després d'haver enviat la queixa per correu electrònic però 40 dies després d'haver-la enviat per mitjà del formulari web. Vaig respondre que els agraïa la resposta i que acceptava les disculpes, però que l'objectiu de la meva queixa no era que se'm disculpessin sinó evitar que es torni a produir i que altres clients passin pel mateix.
Per això em vaig interessar per saber si era personal propi o subcontractat (encara no ho he pogut saber), si en la formació se'ls dóna informació sobre les característiques dels territoris on fan l'acció comercial, o com segreguen els comercials d'acord amb els territoris on truquen en funció de les seves capacitats lingüístiques.
Molt amablement, la senyora que em va trucar em va indicar que si el client volia una altra llengua podia demanar-ho i ja truquen el client en un altre moment, sense adonar-se de la mala pràctica que suposa: no estan gestionant la disponibilitat lingüística de manera que no afecti el client (temps, disponibilitat), obliguen el client a canviar de llengua o bé a haver de demanar el canvi de llengua (manca de respecte!).
Finalment em va indicar que rebria alguna resposta a les meves qüestions per correu electrònic, cosa que confio rebre. Per cert, un detall curiós i que parla per si mateix: tractant-se d'una queixa lingüística, la persona d'atenció al client que em va trucar no parlava en la llengua en què la queixa havia estat formulada, és a dir, en la llengua del client.
PD: 28.5.11
Potser ja és molt! Però... us imagineu que, a més, servissin perquè l'empresa entengui alguna cosa i ajudessin a orientar els processos de millora? Us imagineu que, en el marc de la gestió de l'RSE, aquest canal també servís per a comprendre quins temes legítims generen inquietuds i han de conformar continguts rellevants de millora? Vegeu les respostes de dues empreses:
VodafoneA Vodafone li vam fer arribar una queixa sobre una matèria important que afecta una matèria sensible com els drets de la infància. Certament la resposta ha estat ràpida: encara no 24 hores! Aquesta immediatesa està molt bé per a un canal d'avaries, però per a un tema de fons sens dubte hauria preferit una mica més de lentitud i la certesa que realment han fet alguna gestió per a la millora interna. La resposta rebuda és la següent (la transcric literalment amb la mateixa ortografia):
Ens adrecem a vosté en resposta al seu correu electrónic, enviat el 25/05/2011 con ID XXXXXX.No entenc exactament quina és la millora que faran. La resposta no la puc considerar satisfactòria i crec que el meu esforç per a proposar-los millores no ha tingut cap utilitat. Em queda l'esperança que des de l'Àrea de Responsabilitat Social, a la qual vaig enviar còpia, puguin mostrar un cert interès atesa l'afectació a una matèria sensible.
Li demanem dispenses per les molesties que se li ha pogut ocasionar el tema que ens expossa.
Indicar-li que passem nota per a que es revisi els archius de nùmeros que son desactivats en aquestos moments abans de que es tornen a activar per evitar que la situació no torne a passar.
Sense altre particular, i esperant noticies seves, aprofitem l'oportunitat per enviar-li una cordial salutació.
Atentament,
Departament d'Atenció al Client. Vodafone.
JazztelEn referència a la queixa enviada a Jazztel [reflexió][queixa], aquest dimarts passat vaig rebre una trucada del servei d'atenció al client que es va orientar únicament a demanar disculpes. La trucada s'ha produït 10 dies després d'haver enviat la queixa per correu electrònic però 40 dies després d'haver-la enviat per mitjà del formulari web. Vaig respondre que els agraïa la resposta i que acceptava les disculpes, però que l'objectiu de la meva queixa no era que se'm disculpessin sinó evitar que es torni a produir i que altres clients passin pel mateix.
Per això em vaig interessar per saber si era personal propi o subcontractat (encara no ho he pogut saber), si en la formació se'ls dóna informació sobre les característiques dels territoris on fan l'acció comercial, o com segreguen els comercials d'acord amb els territoris on truquen en funció de les seves capacitats lingüístiques.
Molt amablement, la senyora que em va trucar em va indicar que si el client volia una altra llengua podia demanar-ho i ja truquen el client en un altre moment, sense adonar-se de la mala pràctica que suposa: no estan gestionant la disponibilitat lingüística de manera que no afecti el client (temps, disponibilitat), obliguen el client a canviar de llengua o bé a haver de demanar el canvi de llengua (manca de respecte!).
Finalment em va indicar que rebria alguna resposta a les meves qüestions per correu electrònic, cosa que confio rebre. Per cert, un detall curiós i que parla per si mateix: tractant-se d'una queixa lingüística, la persona d'atenció al client que em va trucar no parlava en la llengua en què la queixa havia estat formulada, és a dir, en la llengua del client.
PD: 28.5.11
Vers un VOLUNTARIAT corporatiu estratègic a Europa
En el marc de l’Any Europeu del voluntariat, Forética, FUNDAR, Acción contra el Hambre i la FCVS amb el suport del Ministerio de Trabajo e Immigració, organitzem el el 3er Taller en el marc del projecte SEV: “Vers un voluntariat corporatiu estratègic a Europa”. Després de les convocatòries a Madrid i València, el proper 2 de juny tindrà lloc a Barcelona aquesta Jornada/Taller.
La sessió tindrà lloc d’11h a 14h a la Fundació Viarany
Centre Passatge (Passatge Mercader, 13 - BARCELONA)
Centre Passatge (Passatge Mercader, 13 - BARCELONA)
L’objetiu: oferir formació gratuït a empreses i ONG interessades en engegar programes de voluntariat corporatiu, per tal que desenvolupin capacitats que els ajudin a organitzar, implantar i mesurar aquests programes en les seves organitzacions.
Estructura de la jornada:
- 11:00-11:15. Inauguració i benvinguda (a càrrec de Acción contra el Hambre i la FCVS)
- 11:15-12:00. Presentació del projecte SEV:
“Vers un voluntariat corporatiu estratègic a Europa”
- 12:00-13:15. Tallers temàtics:
*Col·laboracions i aliances entre ONG i empreses.
*Els beneficiaris del Voluntariat Corporatiu per a ONG.
- (Aforament limitat: 60 persones)
- 13:30-14:00 En acabar es servirà un refrigeri
INSCRIPCIONS:
Beatriz Berruga Tel. 91 522 79 46 - giveandgainday@foretica.es
Beatriz Berruga Tel. 91 522 79 46 - giveandgainday@foretica.es
Font: butlletí de la FCVS
Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social? (II)
En el món de l'RSE no ens podem apartar dels debats terminològics. Ara toca sobre Responsabilitat Social i Sostenibilitat. Darrerament hem aportat algunes reflexions basades en exemples sobre aquest dilema nominal i com l'interpretem. A "Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social?" recollíem el que hem estat dient:
En un article recent anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats".El professor Josep Maria Lozano publica un article a la Vanguardia juntament amb Marc Vilanova [2011.05.22] on aborden aquesta qüestió. En fan una anàlisi similar:
Més recentment hem desenvolupat aquesta mateixa tesi en dos articles sobre Telefónica i Google respectivament, on mostrem com algunes empreses opten per la sostenibilitat en detriment de la responsabilitat social.
En el cas de l'empresa de telefonia, l'article "Valorar el compromís davant decisions difícils" vincula el fet de deixar de parlar d'RSE/RSC amb alguns canvis en el sentit dels seus compromisos. Amb motiu de l’anunci d’acomiadaments, fem una reflexió oberta, partint del convenciment que davant les situacions difícils es pot valorar la profunditat del compromís.
En el cas del famós cercador d'internet, a "Google està per la sostenibilitat sense gestió de l'RSE" expliquem que els passos van en un sentit similar ja que la companyia no creu que la seva aposta per la sostenibilitat hagi d'anar acompanyada d'una gestió de la seva Responsabilitat Social, de manera que no es dotarà d'òrgans específics com el Comitè de Sostenibilitat, i la comunicació amb els seus grups d'interès serà unidireccional.
L’RSE es va inventar com una eina empresarial, amb l'objectiu d'identificar i mesurar impactes, i prendre mesures per gestionar-los eficientment. Per tant, en pensar en l’RSE moltes empreses buscaven millorar el que feien. Contràriament, la sostenibilitat va néixer a partir d'una identificació d'un problema social (el desenvolupament sostenible). La pregunta des de la sostenibilitat no era únicament com millorar el que l'empresa fa, sinó més bé si ha de canviar i com, per contribuir a un objectiu socialment compartit, que si situa més enllà dels de la mateixa empresa. És a dir, situa l'empresa en una perspectiva sistèmica i de governança social.
Tanmateix, crec que no comparteixo la conclusió que en treuen:
[...] en els propers anys seguiran existint empreses que parlin d’RSE, però seran empreses més focalitzades en filantropia, acció social i en gestió de riscos. D'altra banda, aquelles empreses que centrin les seves polítiques socials i mediambientals en els seus processos d'innovació, en tot el catàleg de productes i serveis, en la seva cadena de subministraments o en els seus processos, com es fa ara amb la qualitat, ho entendran com a polítiques de sostenibilitat. Entre altres raons perquè una empresa només pot ser sostenible a llarg termini si entén les dimensions socials i mediambientals com a eix estratègic del model de negoci.
Ho raono en els articles citats. Observo que les empreses que abandonen l'RSE per la sostenibilitat, limiten el component metodològic que aporta l'RSE i se centren en els resultats en sostenibilitat, fet que limita la gestió real de l'RSE, els processos de diàleg amb partprenents, la identificació de la materialitat, elements de transparència, o l'alineació estratègica (és a dir coherència). Els dos casos que aporto ho exemplifiquen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
