31.1.09

S’acaba l’Any Internacional de les Llengües


Text i imatge extreta de Món Empresarial (núm. 112)

Les Nacions Unides van declarar l’any 2008 com l’Any Internacional de les Llengües. S’ha tractat de fomentar el multilingüisme com un valor de la coexistència pacífica i la comprensió mútua.

Segons el manifest de declaració, les llengües representen un element fonamental per a la identitat de qualsevol individu i grup humà i són cabdals per poder assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni.

Ha estat un any ple d’actuacions per promocionar, donar valor i encoratjar la defensa de les llengües que es parlen arreu del món. En total, són aproximadament 6.000 llengües diferents, de les quals el continent europeu només n’acull un 3%. La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerún (286), Austràlia (268) i Brasil (234).

Segons la Unesco, la globalització agreuja el perill a què algunes comunitats perdin les seves llengües i per això cal ser conscient de la necessitat de preservar-les. Destaca l’alerta que al voltant del 50% de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició (cada setmana desapareix una llengua) i que més del 90% del contingut d’Internet es redueix a només 12 llengües.

Tant la Unesco com la Comissió europea destaquen, en aquest àmbit, la riquesa lingüística d’Espanya i la preservació de llengües com el català. En aquest sentit, Catalunya ha presentat davant l’ONU el projecte Linguamón, Casa de les Llengües, que esdevindrà el primer centre mundial dedicat exclusivament a promocionar el patrimoni lingüístic de la humanitat.


Tot seguit, Món Empresarial, fa una entrevista al Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que porta el suggerent títol de “Les empreses que treballen amb
diverses llengües tenen un valor afegit”. Entre altres afirmacions que podeu veure a la pàgina 43 de la mateixa publicació indicada, afirma que:

Des del punt de vista empresarial, què suposa per a les organitzacions treballar amb una pluralitat de llengües?

Precisament, des de la Secretaria de Política Lingüística, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), estem fent un estudi sobre el valor afegit que té per a les empreses catalanes utilitzar diverses llengües. Algunes empreses angleses han dut a terme estudis similars i han constatat que el pluralisme a les organitzacions és beneficiós de cara a les relacions amb altres països.


30.1.09

Insten al sector financer a incorporar principis socials i ambientals

L'informe 'Who cares wins' (Qui se'n preocupa hi surt guanyant), elaborat per International Finance Corporation (IFC), el Pacte Mundial de Nacions Unides i el Govern de Suïssa, ha instat el sector financer a incorporar principis socials i ambientals al seu activitat, segons informa el portal d'Internet "CSRwire.com".

(Servimedia).- El document subratlla que per a integrar principis de bona gestió social i ambiental, les indústries del sector financer haurien de modificar els productes i incentius que ofereixen.

Per això, recomana mesures per incrementar la demanda de productes d'inversió que tinguin en compte aspectes socials i ambientals, com els recollits en els Principis per a la Inversió Responsable, promoguts pel Pacte Mundial de Nacions Unides, i els Principis d'Equador, desenvolupats pel sector bancari.

Rachel Kyte, d'IFC, institució emmarcada en el Banc Mundial i dedicada a la lluita contra la pobresa, ha destacat la importància que el mercat financer adopti una actuació urgent pel que fa a les seves responsabilitats socials i ambientals per a evitar futures crisi.

Per la seva banda, Georg Kell, director del Global Compact de Nacions Unides, subratlla que les empreses i inversors han de tenir en compte aquests aspectes en les seves polítiques d'inversió a llarg termini per reconèixer futurs riscos i oportunitats.

(Servimedia) 29-GEN-2009 LVR / CAA.

29.1.09

Presentació de l’estudi “L'RSE en el govern corporatiu de les societats de l’IBEX 35. Una anàlisi de transparència”

Aquest estudi s’ha realitzat en el marc de la primera investigació que s’ha fet a Espanya sobre la responsabilitat social de l’empresa (RSE) i el govern corporatiu. Tracta una qüestió: el lloc que ha d’ocupar dins el govern corporatiu, cosa que, tal com indica el professor Josep M. Lozano, pot ser un dels temes clau del desenvolupament immediat de l'RSE.

Barcelona, 2 de febrer del 2009, 19h:

· Josep Maria Lozano, investigador sènior de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE
· Miguel Trías, director del Departament de Dret Privat d’ESADE
· César Arjona, professor associat del Departament de Dret Públic d'ESADE i autor de l'estudi
Col·loqui

ESADE a Barcelona (Av. Pedralbes 60-62). Cal confirmar l’assistència. Per a més informació: Fina Planas (fina.planas@esade.edu - 932 806 162, ext. 2410)

Convocatòria de subvencions del Programa "Emplea Verde" que incorpora l'RSE

Una de les linies de treball és la Responsabilitat Social Empresarial i disposa del cofinançament del Fons Social Europeu

S'ha obert el termini per a la presentació de projectes al Programa Emplea Verde 2007-2010. L'objectiu general del programa és donar suport a projectes que posin en marxa processos de canvi relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat.

Una de les línies de treball és la de Responsabilitat Social Empresarial amb les sublínies següents: polítiques i sistemes de gestió en els àmbits econòmic, social i ambiental, inversions socialment responsables i compres verdes i consum sostenible.

Qui pot presentar propostes? entitats públiques i privades sense ànim de lucre amb personalitat jurídica i seu a l'Estat espanyol (veure guia).

Durada: de 12 a 24 mesos
Pressupost: de 150.000 a 400.000 euros
Cofinançament: 50%
El termini de presentació de sol·licituds és el 20 d'abril de 2009

Per a mes informació contactar amb la Fundación Biodiversidad, que és l'entitat que gestiona el programa (empleaverde@fundacion-biodiversidad.es o telf 91-1857835)

28.1.09

Crisi a les arques municipals: no tot val!

La crisi ha arribat també a les arques municipals. L'any passat va ser com a conseqüència de la caiguda en picat de la construcció i enguany per la baixada general de l'activitat econòmica.

Davant aquesta situació, els ajuntaments hauran de fer una política de contenció de la despesa que tingui el mínim efecte en les àrees socials, que no provoqui la desaparició d'actius valuosos (com ara el tercer sector), i que s'adapti a les necessitats de desenvolupament econòmic del moment. 

Ens preocuparia molt que aquestes circumstàncies portessin alguna administració a augmentar els ingressos especials, per la via d'una major recaptació en multes i impostos. En aquest sentit volem fer referència a dues notícies recents. 

Primer comentari: inspeccions tributàries

Per una banda l'Àgència Tributària ha anunciat que revisarà les compres d'immobles fetes en els darrers quatre anys per a verificar que l'import pagat es correspongui amb el declarat, i per tant, que s'hagin satisfet els impostos corresponents.

Diguem que no és costum mostrar-se favorables a l'incompliment d'una llei des d'aquest bloc, però cal saber que escripturar un import de compra menor que el satisfet és un costum tan generalitzat que la seva extensió no es pot atribuir a la ciutadania sinó a la laxitud per part de les pròpies autoritats. Qui escripturaria el valor real quan és costum generalitzada no fer-ho així? És un problema de l'administració si no ha fet res per solucionar-ho en el seu moment. I en aquests quatre anys el problema ha agafat una magnitud major per l'increment dels preus de l'habitatge.

El fet que ara l'Administració vulgui entrar en aquesta matèria és una greu irresponsabilitat ja que no ve causat per la voluntat de reconduir la qüestió sinó merament recaptatòria, però no s'adona del drama que pot provocar: milers de famílies que s'han hipotecat pagant uns preus astronòmics per l'habitatge ara es troben en una situació econòmica límit. Es pot permetre l'administració de multar-los i de demanar-los que satisfacin les impostos no pagats? L'administració es troba entre l'espasa i la paret ja que té una gran responsabilitat directa en el creixement dels preus de l'habitatge, una gran responsabilitat indirecta en la crisi econòmica que vivim (per omissió), i una co-responsabilitat en la generalització de les escripturacions reduïdes. Ara no pot entrar-hi per la via policial.   
 
Segon comentari: les multes de trànsit

Aquest és un aspecte sobre el que ja n'hem parlat i hi hem fet comentaris i propostes. Vam considerar que era una matèria a abordar des de la visió de la Responsabilitat Social i que afectava molt directament a la legitimitat del sector públic.

Ara ha aparegut la notícia segons la qual el comitè d'empresa de l'empresa municipal de Barcelona B:SM ha denunciat pressions als treballadors i amenaces d'acomiadament si no retiren més vehicles.  També han assenyalat, amb referència a les pressions que reben els treballadors, que "se'ls crida al despatx" si no retiren "mitja dotzena" de vehicles al dia, i que dels 380 treballadors de la grua municipal "ja n'hi ha alguns de baixa psicològica per la pressió". Podeu veure la notícia a Els treballadors de la grua municipal de Barcelona denuncien "amenaces" per retirar un mínim de vehicles. Treballadors de l'empresa municipal de grues de Barcelona denuncien que la companyia els vigila amb detectius i que els pressiona perquè retirin més vehicles. La companyia ho admet, però té una versió diferent dels fets: assegura que ho fa per combatre l'absentisme i la desídia dels empleats, i nega que hi hagi quotes per a la retirada mínima de vehicles.

Davant aquesta exposició del fets per part de les dues parts, creiem que el tema no pot desaparèixer com una notícia més de les que van i venen i que convindria rendir-ne comptes públicament. 

En qualsevol cas, el nostre punt de vista general sobre les multes ha quedat expressant a Proposta RSA 1: Multes Responsables!

El Col·legi d’Economistes reflexiona sobre els QUE’s (Qüestions Urgents d'Economia Sostenible)


La comissió d’economia i sostenibilitat del Col·legi s'ha proposat debatre un grup de temes de sostenibilitat


La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza un cicle de debat. N’hi diuen QUE’s (Qüestions Urgents d'Economia Sostenible) i es composa del grup de temes que es recullen tot seguit.

El primer tema porta per títol “Preparant el post Kioto, camí de Copenhaguen“ on tindran la presència del Sr. Iñaki Gili, economista, de l'Oficina de Canvi Climàtic del Departament de Medi Ambienti i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, membre actiu en les converses de Polònia del desembre passat.

Aquest acte es farà el proper dijous 5 de febrer a les 18:00 hores a la Sala d’Actes del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Avda Diagonal, 512 pral. Barcelona

Els altres temes que s'aniran tractant són els següents:

QUE’s · Qüestions Urgents Economia Sostenible
1. Preparant el Post-Kioto: camí de Copenhague
Conferenciant: Iñaki Gili. Economista. Oficina de Canvi Climàtic, Dpt. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya
Dijous 5 de febrer de 2009

2. Sortida de la crisi: eficiència energètica
Dijous 26 de març de 2009

3. Responsabilitat Social Corporativa: Polítiques Econòmiques
Dijous 7 de maig de 2009

4. Sostenibilitat i Turisme
Dijous 18 de juny de 2009

5. Economia de l’aigua
Dijous 15 d’octubre de 2009

6. Final del cicle (a determinar)


Horari: de 18:00 a 20:00
Lloc: Sala d’Actes del Col·legi d’Economistes


L'assistència es gratuïta. Us hi podeu inscriure a través de la pàgina web del Col·legi a l’apartat de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat. Si no sou col·legiats cliqueu aquí .

L'ONU sospita que els diners de la droga han "salvat bancs"

L'organisme de control de crims i droga de l'ONU -ONODC- sospita que diversos bancs d'arreu del món s'han salvat de la crisi financera utilitzant diners que provenien del narcotràfic, segons ha assegurat al setmanari austríac Profit, Antonio María Costa, director executiu de l'organisme. Costa afirma que els diners de la droga han estat l'únic capital "disponible" quan la crisi es va descontrolar l'any passat. "En moltes instàncies, els diners de la droga són l'únic capital d'inversió líquid", va explicar Costa, que apunta que "durant la segona meitat de 2008, la liquiditat era el principal problema del sistema bancari i, per tant, el capital líquid es va convertir en un factor important".

L'ONUDD va trobar proves que "els préstecs interbancaris van ser finançats amb diners originats pel comerç amb droga i d'altres activitats il·legals". Pel que sembla, existeixen "proves que alguns bancs van ser rescatats d'aquesta manera". La revista Profil va explicar que Costa es va negar a identificar els països i bancs que haurien pogut rebre diners de la droga, i tampoc va facilitar una xifra aproximada dels diners que van poder moure's en aquest sentit. Costa si que aclareix a l'entrevista que Àustria no consta entre els principals països de la llista.

Font: Jornal.cat L'ONU sospita que els diners de la droga han "salvat bancs"

Sobre la iniciativa mundial "Treballs verds", iniciativa laboral

L'Organització Internacional del Treball (OIT) col·labora amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) així com amb altres agències de les Nacions Unides i socis per ajudar a realitzar el potencial dels treballs verds i una transició positiva al mercat del treball davant el canvi climàtic.

D'acord amb l'informe encarregat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en el marc de la iniciativa conjunta Treballs Verds amb la OIT, a mesura que es progressi cap a una economia més sostenible i amb menys emissions de carboni, es crearan cada vegada més treballs verds. Encara que hi haurà més beneficiats que perjudicats amb aquesta situació, és possible que la reestructuració de l'economia cap a la sostenibilitat perjudiqui alguns treballadors.

Els treballs verds redueixen l'impacte ambiental de les empreses i dels sectors econòmics, fins a assolir nivells sostenibles.

En particular, però no exclusivament, això inclou treballs que ajuden a protegir els ecosistemes i la biodiversitat, a reduir el consum d'energia, materials i aigua a través d'estratègies altament eficaçes, reduir la dependència del carboni en l'economia i minimitzar o evitar per complet la producció de totes les formes de rebuigs o contaminació.

La iniciativa "Treballs verds" de l'OIT respon al canvi climàtic com una de les tres prioritats del sistema de les Nacions Unides. El programa de l'OIT ajudarà a disminuir la bretxa de coneixements, contribuirà a la formulació de polítiques i assistirà als països membres com a part del Programa de Treball Decent.

El patrimoni de la inversió socialment responsable va caure un 24% el 2008 a Espanya

CINC PUNTS MENYS QUE EL TOTAL DELS FONS

El patrimoni dels fons que es gestionen amb criteris d'inversió socialment responsable (ISR) va caure un 24,3% durant l'any passat, segons un informe de Santander Asset Management.

JOSÉ ALÍAS. A final de 2007, el patrimoni gestionat amb criteris d'ISR era de 1.164,970 milions d'euros, però aquesta xifra s'ha reduït a 883.044 milions d'euros a 31 de desembre, segons les dades als quals ha tingut accés "Crónica social".

Segons les dades publicades per Inverco, el patrimoni total de la inversió col·lectiva havia caigut un 29,21% l'any passat, per la qual cosa la inversió socialment responsable ha tingut un comportament lleugerament millor al descendir un 24,3%.

Davant d'aquesta situació només quatre fons han incrementat el seu patrimoni el "AC Responsable 30" d'Estalvi Corporació; el "BBVA Codespa Microfinances" de BBVA; el "BNP Paribas Fons Solidari" de BNP; i el "FonCaixa Cooperació Socialment Responsable" de la Caixa .

Per entitats financeres, el mercat continua estant liderat pel BBVA que va gestionar l'any passat 717.174 milions d'euros, seguit del Santander amb 90.572 milions d'euros, i la Caixa amb 13.242 milions. Durant l'any passat es van crear dos nous fons socialment responsables el "Privat Inversió Socialment Responsable, F1" del grup Intedin, i el "Fonpensions Ètic i Solidari, F1" de Caixa Penedès; amb la qual cosa el nombre d'aquest tipus de productes puja a 32.

El fons amb un major patrimoni gestionat és el "BBVA Extra 5 II Garantit" amb un total de 628.721 milions d'euros, i el que menys volum té és el "Corporate Governance Spain Fund" de Gaesco amb 19 milions d'euros.

Font: Crónica Social

27.1.09

RSE en entorns rurals

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, que va presidir la presentació amb l'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, va apel·lar a la responsabilitat social de les empreses com una de les mesures per superar el moment de crisi actual. Es tracta, va recordar, que retornin part dels beneficis invertint en iniciatives socials, culturals i econòmiques al seu entorn més immediat.

Espona va explicar que la comarca de la Garrotxa, a través del programa Líder, va començar a impulsar aquest aspecte, l'any 2002, d'una manera pionera i va remarcar que ara és un element molt nou en les estratègies de desenvolupament econòmic. Segons ell, la responsabilitat social de les empreses és una estratègia que el govern català vol exportar a la resta de comarques com a metodologia de creixement. Joan Espona va recordar que, com a president de la marca de qualitat europea al món rural, li toca divulgar aquests metodologies arreu d'Europa, on es veu com un aspecte innovador. El president del consell de la Garrotxa va insistir que cal que les administracions siguin responsables i ajudin les empreses.

Font: El Punt

Producte local i dinamització del territori

En el marc de la quarta Fira del Fajol de Batet de la Serra, al pròxim 7 de febrer a la Casa Consistorial de Batet de la Serra, tindrà lloc la jornada “producte local i dinamització del territori” organitzada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Sigma, Fundació d’Estudis Superiors, Fundació Garrotxa Líder i l’Ajuntament d’Olot. L’acte tractarà qüestions com el nombre de territoris que es coneixen / s’identifiquen a través dels seus productes o quants productes remeten a un territori, i què significa per a un territori la valorització dels seus productes.

Competir per arribar a mercats propers i llunyans, ha de passar necessàriament per la diferenciació i especialització. En aquests sentit, els productes locals són singulars, diferents i en el seu valor afegit hi identifiquem l’essència del seu territori, és a dir, la identitat territorial. Quan es comercialitza un producte local s’està comercialitzant i venent també el territori d’on prové.

La promoció de productes d’origen rural, preservant les pràctiques tradicionals des de la innovació tecnològica i organitzacional, pot reactivar econòmicament territoris i múltiples actors del territori, més enllà del productor. És el punt de partida per crear ocupació, teixit empresarial actiu, reactivar l’economia i en definitiva, garantir la qualitat de vida de les persones que viuen al territori.

Font: Fundació Garrotxa Líder

Iniciativa de Treball per a la conciliació de la vida laboral i la personal

Aquesta iniciativa pionera ha comportat una despesa del Departament de Treball de 200.000 euros. La mesura beneficiarà fins a 4.307 treballadors, dels quals 2.422 són dones i 1.885 homes, L'objectiu de la iniciativa és posar a l'abast de les empreses que participen en el projecte un conjunt d'actuacions i recursos que facilitin els canvis organitzatius necessaris per millorar la gestió dels recursos humans a través de la implantació mesures de conciliació i de noves organitzacions del temps.


Les persones que decideixen el seu horari treballen més hores que les que fan un horari rígid

Un dels aspectes que recull l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC) és el de la tipologia de l’horari de treball. Segons aquesta enquesta, les persones treballadores que trien el seu horari acaben treballant més hores per setmana que aquelles que tenen un horari rígid o un horari flexible decidit per l’empresa.

Així, els treballadors i treballadores que decideixen el seu horari fan 43,3 hores setmanals, per 39,5 hores els que tenen horari rígid i 39,7 hores les persones amb un horari flexible decidit per l’empresa. El percentatge de treballadors que decideixen el seu horari és relativament petit, del 9%, mentre que un 76,6% del total tenen un horari rígid i un 14% flexible decidit per l’empresa.

De mitjana les persones enquestades treballen 39,9 hores setmanals. Per sexes, els homes treballen de mitjana 42 hores, per 37,3 les dones, ja que les dones treballen a temps parcial en major proporció.

En aquest sentit, un 20,3% de les dones catalanes ocupades tenen un contracte de jornada a temps parcial, enfront del 4% dels homes ocupats, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del III trimestre de 2008. És, doncs, una diferència notable que té una explicació.

Segons l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC), les dades sobre la causa que es treballi a temps parcial van en consonància amb les relatives a la conciliació laboral, que mostren que un 45,8% de les dones treballadores tenen alguna o molta dificultat per conciliar la seva vida personal i laboral, percentatge que baixa al 29,7% entre els homes.

Pel que fa a les hores setmanals treballades realitzant tasques de la llar de les dones és de 21,3 mentre que els homes hi dediquen 7,9, és a dir 13,4 hores menys a la setmana, segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya.

Vegeu la nota amb gràfics
Llegir més...

Presentació de la participació catalana al Fòrum Social Mundial 2009 de Belém (Brasil)


La propera edició del Fòrum Social Mundial 2009, tindrà lloc del 27 de gener a l'1 de febrer a la ciutat brasilera de Belém do Parà. Per primer cop un espai temàtic del FSM es dedica als drets col·lectius dels pobles i, també per primera vegada, una entitat catalana gestiona un dels espais temàtics de la trobada.

Durant aquestes tres dies aquest serà un espai de debat i discussió amb conferències, taules rodones i altres activitats que giraran entorn als drets col·lectius dels pobles, amb qüestions com el dret a l'autodeterminació, llengües minoritzades, pobles indígenes o dret i accés a la terra, entre altres.

Llegir més...

Ecofont, nova tipografia ecològica







Una empresa ha dissenyat l'Ecofont, una tipografia especialment desenvolupada per les seves qualitats ecològiques.

La seva característica principal és que les línies tenen una sèrie de forats que fan que a l'hora d'imprimir, es gasti aproximadament un 20% menys de tinta en el procés, sense perdre la qualitat de lectura.

És un disseny de SPRANQ que pot utilitzar de forma lliure i gratuïta, es pot descarregar des de la seva web per a Windows XP / Vista, Mac OS X i probablement altres sistemes (és una font TrueType). Es recomana utilitzar-la en una mida d'entre 9 i 11 punts.

Es tracta d'una petita iniciativa que podem adoptar per aportar en l'aprofitament dels recursos i no malbaratar tanta tinta i paper.

Ecofont ha estat desenvolupada per SPRANQ, basada en una idea de Colin Willems, amb la intenció de fer augmentar la consciència ambiental.

Font

25.1.09

Newsletter de gener 2009: Curs RSE online a la UOC


[ca] Ja podeu llegir el darrer newsletter. En aquesta ocasió us donem a conèixer el curs d'RSE online que oferim dins el programa de cursos d'Hivern de la UOC. Butlletí en català

[es] Ya pueden leer el último newsletter. En esta ocasión les damos a conocer el curso de RSE online que ofrecemos dentro del programa de Cursos de Invierno de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Boletín en castellano

El Pacte Mundial anuncia projecte per a abordar dilemes en Drets Humans

(Nova York, 10 de desembre de 2008) - Avui, el Pacte Mundial de les Nacions Unides i Maplecroft han posat en marxa un fòrum de recerca i solucions de projecte sobre "Drets Humans dilemes per a les empreses multinacionals (EMN) en mercats emergents". El projecte, finançat per una subvenció de tres anys per la Fundació de GE a la Fundació per al Pacte Mundial, té per objecte millorar la comprensió dels drets humans dilemes per a un comportament empresarial responsable, contribuint així al lideratge mundial i les millors pràctiques, especialment en els mercats emergents.

L'informe inclourà àmpliament investigat, estudis de cas en profunditat dels dilemes dels drets humans, considerats des de la perspectiva de les diferents parts interessades, així com un conjunt de solucions pràctiques a aquests problemes des de diferents punts de vista de parts interessades.

La iniciativa comptarà amb un fòrum en línia per discutir estudis de casos i solucions pràctiques contribueixen als dilemes que afronten els drets humans per part de les empreses, així com les següents activitats encaminades a facilitar la consulta entre les múltiples parts interessades.

Llegir al web del Global Compact - amb traducció automàtica

Una quinzena de caixes d'estalvi elabora el 'Llibre Verd de l'RSC en el sector financer

Segons informa Europa Press, el Llibre Verd posa de relleu el protagonisme de les caixes d'estalvis en el desenvolupament de l'RSC no només a través de l'Obra Social, sinó també per les característiques del model de negoci i el model corporatiu propi d'aquestes entitats.

Els temes clau del sector són: la lluita contra el blanqueig de capitals, el govern de les entitats, la inclusió financera, el desenvolupament del teixit empresarial, els impactes derivats del finançament de grans projectes o la Inversió Socialment responsabble.

Pel que fa a la inclusió financera, les caixes d'estalvis estan molt arrelades en el seu territori, de tal manera que el 97,3 per cent de la població rep cobertura per part de les sucursals fixes, mentre que el 2,7 per cent restant per oficines mòbils.

El Llibre Verd també destaca la importància del microcrèdit a Espanya així com la seva evolució a l'alça doncs, només en 2007, les caixes d'estalvis van concedir microcrèdits socials per un import total i 24,18 milions d'euros.

Notícia a Europa Press: [ca][es]

24.1.09

La implicació social és bàsica en recerca

Tot i que en aquest blog tenim la tendència a no parlar en excés de la filantropia i el mecenatge pel risc de donar una imatge esbiaixada de l'RSE, no podem oblidar la importància que té aquesta bona pràctica i també el pes que suposa dins de l'RSE (quan realment s'ubica dins d'un enfocament integral d'RSE).

Malgrat que en una situació com l'actual marcada per la crisi cal accentuar la necessitat de conservar tant com sigui possible el nivell d'ocupació i s'entén que bona part de l'RSE ha d'esmerçar els esforços en aquesta comesa, el mecenatge al servei de la investigació també afavoreix la continuïtat dels equips investigadors i la possibilitat de desenvolupar èxits científics, mèdics i, si s'escau, econòmics.

Amb aquest motiu, volem citar unes paraules de Joan Massagué, un dels científics més reconeguts del món en matèria oncològica, al voltant de la necessitat que la societat s'impliqui en recerca bàsica.

Vostè passa molts mesos a l’any als Estats Units. Com es veu des d’allà a la “vella Europa” i, més concretament, Catalunya i Espanya, en l’àmbit de la investigació?

Europa té les seves peculiaritats com a sistema científic. La creació de l’European Research Council (ERC) aquest any ha estat una gran notícia, un organisme aglutinador de la recerca i impulsor de l’excel·lència amb programes per impulsar el talent i retenir-lo. Hi ha grans centres de recerca, concentrats molt d’ells al nord d‘Europa. Però hi falta la implicació social, la cultura del mecenatge, la voluntat de donar a la recerca, que la ciutadania la vegi com iniciativa pròpia beneficiosa per a tothom. No és cap coincidència que en el rànquing d’universitats, les nordamericanes i les angleses, que ocupen els primers llocs, siguin també les que obtenen més donacions, milers i milers de dòlars i lliures, de la filantropia. La implicació social per tant és bàsica. Espanya també està mostrant interès en créixer científicament i s’estan fent esforços per potenciar la recerca i agilitzar i flexibilitzar el sistema.

Pel que fa a Catalunya, és un poble culte i un poble culte vol ciència. Per tant, hi ha una voluntat important manifestada en tots els àmbits, ja sigui ciutadà, acadèmic o polític, per propulsar el desenvolupament científic del país amb l’ambició de situar-lo en primera línia. Hi ha molt camí per fer, però crec que já l’hem començat a recórrer amb passes fermes. Un signe infal•lible d’això és l’interès creixent que la comunitat científica internacional hi està mostrant.

Creu que la iniciativa privada hauria de tenir, con succeeix als Estats Units, un paper més destacat en els temes de recerca?. Com creu que podríem aconseguir-ho?

Certament, aquest és un dels punts febles, el de la cultura del mecenatge, que cal treballar més. Falta que la recerca qualli i impregni tot el teixit social. Cal incorporar la recerca a la cultura en majúscules. Per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i actuacions diverses: noves lleis per incentivar la filantropia, científics líders que abanderin aquesta transformació, guanyar-se la confiança de la gent amb resultats de recerca destacats. És un feina indispensable que demana unió d’esforços i voluntat de moltes parts. Anirà passant. De fet, fundacions i institucions privades ja estan detectant centres d’excel·lència que generen confiança.

Revista ACES informatiu 29: Joan Massagué: "La implicació social és bàsica en recerca"

Joan Massagué (Barcelona, 1953) és actualment director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), director del programa de Genètica i Biologia del Càncer en el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, de Nova York, i investigador del Howard Hughes Medical Institute. Membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units, l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia, i de l’Organització Europea de Biologia Molecular, està considerat com un dels investigadors internacionals més importants en el camp de la regulació de la divisió cel·lular i metàstasi del càncer. A l’any 2004 va rebre el Premi Príncep d’Astúries i al 2007, la Creu de Sant Jordi.

23.1.09

Martín Frías, president d’MRW, participarà en el curs online

Martín Frías, president d’MRW
Després de cinc edicions en català i tres en castellà, aquest mes de febrer tindran lloc la 9a i 10a edicions del curs "Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per la creació de valor en les pimes", l'una en català i l'altra en castellà.

Martín Frías, president d’MRW, participarà en el curs per a mostrar un dels casos d’èxit i compromís més interessants.

Cada edició d’aquest curs ha disposat de la participació d’algun dels líders empresarials que estan fent que a Catalunya tinguem en aquests moments empreses de referència en la gestió de l’RSE.

Hem volgut prestar especial atenció a les pimes precisament perquè és el model d’empresa més abundant i per a mostrar que l’RSE no és sols una inquietud de les grans.

Una de les peculiaritats que encara fan més interessant el cas MRW, és el fet d’estar composada per franquícies, de manera que aquest compromís també és assumit per tota una xarxa de pimes o microempreses.

També participarà en el curs, el diputat Carles Campuzano, a qui se li reconeix el mèrit d'haver estat el promotor de la Subcomissió d'RSE al Congrés. El sector públic també té un paper en l'impuls de l'RSE i recentment ha començat a funcionar el Consell Estatal d'RSE, un dels fruits de la Subcomissió.




Recordeu que fa unes setmanes ja vàrem informar d'aquest curs:

La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d'Hivern, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.

En pocs anys, l'RSE ha esdevingut una pràctica d'elevat interès. «La integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors» està demostrant la seva capacitat de crear valor per a la pròpia empresa. Moltes pimes estan millorant la seva aproximació a aquesta nova dimensió estratègica del seus processos de creació de valor per a fer-los més sostenibles i encarats a l'avantatge competitiu.

Dates: 4 febrer 2009 - 4 març 2009
Podeu accedir a la informació en el web de la UOC (català)
Pueden acceder a la información en el web de la UOC (castellano)

Martín Frías, presidente de MRW, participará en el curso

Martín Frías, presidente de MRW

Después de ocho ediciones, este mes de Febrero tendrán lugar la 9ª y la 10ª ediciones del curso "Responsabilidad social de la empresa. Una apuesta por la creación de valor en las pymes", una en castellano y otra en catalán.


Martín Frías, presidente de MRW, participará en el curso para mostrar uno de los casos de éxito y compromiso más interesantes.

Cada edición del curso ha dispuesto de la participación de alguno de los líderes empresariales de referencia en la gestión de la RSE.

Hemos querido prestar especial atención a las pymes precisamente porque es el modelo de empresa más abundante y para mostrar que la RSE no es sólo una inquietud de las grandes.

Una de las peculiaridades que aún hacen más interessante el cas MRW, es el hecho de estar compuesta por franquicias, de manera que este compromiso también es asumido por toda una red de pymes o microempresas.

También participará en el curso, el diputado Carles Campuzano, a quien se le reconece el mérito de haber sido el promotor de la Subcomisión de RSE en el Congreso. El sector público también tiene un papel en el impulso de la RSE y recientemente ha empezado a funcionar el Consejo Estatal de RSE, uno de los frutos de la Subcomisión.

Hace unas semanas ya informábamos del curso, del que les recordamos sus características:

La Universitat Oberta de Catalunya, por medio del programa de Cursos de Invierno, ofrece un curso virtual, con la autoría y docencia de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensado para facilitar que la dirección de las PYMES y otras personas interesadas puedan disponer de un marco formativo, de reflexión i de acceso a información asequible a sus intereses e inquietudes.

En pocos años, la RSE se ha convertido en una práctica de elevado interés. «La integración voluntaria, por parte de las empresas, de las preocupaciones sociales y ambientales en sus operaciones comerciales y sus relaciones con sus interlocutores» está demostrando su capacidad de crear valor para la propia empresa. Muchas pymes están mejorando su aproximación a esta nueva dimensión estratégica de sus procesos de creación de valor para hacerlos más sostenibles y encarados a la ventaja competitiva.

Fechas: 4 Febrero 2009 - 4 Marzo 2009
Información en el web de la UOC (castellano)
Informació en el web de la UOC (català)

Rubí crearà un centre especialitzat en energies renovables

L'Ajuntament de Rubí (Vallès Ocidental) pretén convertir el municipi en un referent en l'estudi de les energies renovables amb la creació d'un centre especialitzat que acollirà tant formació com iniciatives empresarials.

Segons informa Europa Press, l'alcaldessa de Rubí, Carme García, va assegurar que el municipi és una de les poques poblacions que "s'han especialitzat en aquest tema", per la qual cosa esperen poder acollir algun projecte europeu de desenvolupament d'energies renovables.

Per a això, el consistori rehabilitarà l'edifici de Can Serra per convertir-lo en un centre de formació en energies renovables, així com un viver d'empreses especialitzades.

El cost de les obres, que ascendeix a 560.000 euros, ja està pressupostat, encara que el consistori té previst demanar una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Jornada La situació econòmica Global. A la recerca d’uns criteris ètics

La Facultat de Teologia de Catalunya, a través del Seminari de Doctrina i Acció social de l’Església (SEDASE) del Departament de Teologia Moral, organitza els dies 9 i 10 de febrer de 2009 una Jornada entorn de La situació econòmica global. A la recerca d’uns criteris ètics.

Amb aquestes sessions vol contribuir a l’anàlisi ètica de la problemàtica econòmica present, en el marc de la Doctrina Social de l’Església.

“El desenvolupament de les finances, les transaccions de les quals han superat de llarg, en volum, les reals, corren el risc de seguir una lògica cada vegada més autoreferencial, sense cap connexió amb la base real de l’economia.” (CDSE 368)

“Una economia financera que sigui un fi per a si mateixa està destinada a contradir les seves finalitats, atès que es priva de les pròpies arrels i de la pròpia raó de ser, és a dir, del seu rol originari i essencial de servei a l’economia real i, en definitiva, de desenvolupament de les persones i de les comunitats humanes.” (CDSE 369)

PROGRAMA

Dilluns, 9 de febrer
19.00 Inauguració: Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller
de la Facultat
Intervenció del Dr. Antoni Babra (FTC-SEDASE)
19.10 La situació econòmica global
Ponents:
Sr. Michel Camdessus (Governador honorari del Banc de França)
Sr. Ricard Fornesa (President de Criteria Caixa Corp)
20.20 Pausa
20.30 Diàleg entre els ponents.
Moderador: Dr. Carlos Losada (Director General d’ESADE)
21.15 Cloenda

Dimarts, 10 de febrer
19.00 Intervenció del Dr. Joan Costa (FTC-SEDASE)
19.10 A la recerca d’uns criteris ètics
Ponents:
Dr. Joaquim Muns (Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona)
Dr. Antonio Argandoña (Professor del Departament d’Economia de l’IESE Business School)
20.20 Pausa
20.30 Diàleg entre els ponents.
Moderador: Dr. Ramon Ollé (President executiu de la Business Engineering School La Salle, URL)
21.15 Cloenda: Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de la
Facultat


Veure pdf

II Seminario de RSC. Cambio e incertidumbre: Perspectivas y respuestas desde la RSC

II Seminario de Responsabilidad Social Corporativa
Cambio e incertidumbre: Perspectivas y respuestas desde la RSC
IESE Business School.
Madrid, 18 de febrero de 2009


La palabra crisis se ha hecho omnipresente en los medios de comunicación, en las tertulias, en las aulas y en los hogares. Crisis significa cambio, ruptura. Son momentos propicios para la reflexión, el diálogo y el análisis. Desde la responsabilidad corporativa pueden y deben ofrecerse planteamientos y respuestas a cuestiones que están actualmente sobre la mesa y constituyen un núcleo relevante de debate:

Ha habido una inadecuada gestión del riesgo: hay que ampliar los plazos en la gestión de riesgos y superar la materialidad, considerando los riesgos inmateriales.

¿Es cierto?, ¿es posible?, ¿cómo debería hacerse?

Los sistemas de incentivos y retribución de directivos están diseñados de forma que se retribuye el cortoplacismo, no la visión a largo. Esto no favorece la responsabilidad ni la sostenibilidad.

¿Qué puede aportar la RSC a un sistema de incentivos orientado a una gestión responsable y a largo plazo?

No se ha resuelto el problema del gobierno corporativo. La crisis del 2000 puso muy de moda el tema, pero no se ha resuelto bien.

¿Cuáles podrían ser las claves del nuevo enfoque del gobierno corporativo que necesitamos?

Info

19.1.09

Més de 1.200 quilòmetres de carril bici a Catalunya

El Govern català aprova el Pla Estratègic de bicicleta 2008-2012 per estendre el servei Bicing de Barcelona a la resta de Catalunya. A més, proposa una nova normativa, nou registre de bicicletes i una assegurança voluntària.

La Generalitat de Catalunya aprova el nou Pla Estratègic de bicicleta 2008-2012 en el que es pretén estendre el Bicing a la resta de Catalunya amb la construcció de més de 1.200 quilòmetres de carrils adaptats a aquest mitjà de transport. El pla té previst també una nova normativa que regularitzarà la senyalització, un nou registre de bicicletes per evitar robatoris i una assegurança voluntària pels usuaris que així ho vulguin per tal de cobrir la responsabilitat civil del ciclista quan aquest produeixi danys a tercers en qualsevol accident.

Aquesta iniciativa respon a la creixent demanda d'aquest servei. A Barcelona, gairebé 185.000 persones gaudeixen del Bicing i s'estima que als últims mesos els desplaçament mensuals amb aquest mitjà superen els 800.000. La construcció d'aquests 1.200 quilòmetres suposa una inversió de més de 100 milions d'euros i connectarà diferents municipis de l'àrea metropolitana de la capital catalana.

Font: Canal Solidari

18.1.09

Obama aposta pel voluntariat

Mentre que sovint a casa nostra encara es continua considerant el voluntariat com una acció social d'interès però no se li sap posar en valor els actius més pregons que comporta, ens il·lusiona observar com als Estats Units d'Amèrica el futur nou president introdueix amb tota la força el voluntariat com un repte de país, sense complexos i sense aminorar-lo.



PD: podeu veure l'article El president electe predica amb l'exemple i fa de voluntari al Periódico,

TV de Mallorca revisa l'RSE de 13 empreses i organitzacions de les Illes


La Televisió de Mallorca emet des de dijous 8 de gener de 2009 una sèrie de 13 reportatges documentals sota el nom d' ”Ètics” que volen posar llum en les bones pràctiques en responsabilitat social d'empreses i organitzacions no lucratives de les Illes.

El programa, que s'emetrà cada dijous a quarts d'onze de la nit, vol donar resposta a les inquietuds de la societat mallorquina en aquests temes i donar a conèixer la realitat del dia a dia d'aquestes organitzacions i empreses.

Per aquells interessats que no rebeu la senyal de Televisió de Mallorca, els documentals es podran descarregar des del seu web.

Ètics. (cap. 2) Zaqueo, exiliats del benestar.
En un moment que la crisi econòmica ens assola, cada dia hi ha mes gent que es mou sobre una línia imaginaria que separa la societat del benestar, del mon dels que no tenen res. Es la pobresa pròxima; una realitat que no es refereix només als típics sense sostre, sinó que cada dia s’envia gent que hi cau per un mal moment personal o econòmic. Veure'l (compte que heu d'anar al min. 4'50)

Llegir-ne més a Europa Press

Primers dies de la velocitat variable

Dèiem en l'escrit anterior (Avui comença la 'velocitat variable' ) que bona part de les crítiques actuals a la mesura de la velocitat variable focalitzen la limitació a 80 km/h. Hi dèiem que havíem demanat a la conselleria que ens pogués informar sobre com tracten aquest punt a les altres ciutats on funciona la velocitat variable. I ja tenim resposta, fet que els agraïm.

De les ciutats on han experimentat la velocitat variable, tant sols a una, Amsterdam, l'han combinada amb la limitació de velocitat, a 80k km/h, fet que demostra suggereix que en tot cas no és un política pública en la matèria prou contrastada i avaluada.

Agraïm el comentari de Xavier Agulló en el darrer escrit en el qual qüestionava la reducció que des de la conselleria afirmen que s'ha produït en les emissions de CO2 ja que si bé són certes, no estan correlacionades amb la disminució que també s'ha produït de la circulació (10% menys de consum de carburants) amb la qual cosa podem estar davant una conclusió espúria i un missatge públic fraudulent.

Finalment, i després d'haver transitat amb vehicle per la zona en qüestió, m'agradarà afegir un darrer comentari. És un comentari tècnic fet per un no expert, amb tot el risc que suposa, però amb la convicció que el sentit comú també té un espai.

La velocitat variable deu pretendre una circulació més harmoniosa quan hi ha una gran densitat de vehicles per mitjà d'evitar l'efecte conegut com acordió i que suposa accelerades excessives que s'han de compensar amb frenades excessives que acaben alentint el trànsit i provocant més emissions de CO2 de les necessàries.

a) Dubte 1: continuo sense entendre el motiu pel qual si aquest és l'objectiu raonable de la iniciativa per què no es pot reduir també a 30 si és necessari. O bé a 55 fins i tot. Per què ha de ser entre 40 i 80 en trams de 10? Si disposen d'un sistema computacional que calcula la velocitat perfecte per a harmonitzar la circulació, doncs apliquem-ho sense restriccions!

b) Dubte 2: Evitar els embussos per mitjà d'aquest sistema és prou eficient -tenint en compte el cost que té- respecte a la reducció d'emissions que es fa? Crec que aquests recursos poden donar un rendiment ambiental més alt en altres iniciatives. M'agradaria poder comparar costos/beneficis d'altres accions com ara substituir els taxis i transports públics i vehicles de l'administració per hibrids o altres més vinculats a la responsabilitat social del propi sector públic i no tant a la fàcil acció poc consensuada que ràpidament es pot interpretar com a mera gestualitat política.

c) Dubte 3: en el tram final de la zona afectada han decidit augmentar la velocitat màxima de 80 a 100 km/h argumentant que s'han adonat que en aquella zona la contaminació no prové del trànsit dels automòbils sinó de les pedreres de la zona. Curiós que se n'adonin ara després de tantes queixes. El volum de circulació és pràcticament el mateix a la zona 100 que en un bon tram de la zona 80. Per tant, la contaminació hauria de ser la mateixa. O potser resulta que a la zona 80, la contaminació ve de l'aeroport? O potser és contaminació industrial? O potser prové directament de la ciutat? En tot cas ho fan pagar a la gent que ha de circular amb cotxe sense que els raonaments siguin prou clars.

Però és més curiós que per al sentit de circulació més proper a la pedrera el límit sigui de 100 mentre que a la més propera al mar el límit sigui de 120 km/h. Tant afecta el cinc metres de la mitjana?

Nota: sap greu haver de mostrar-se crític amb mesures que presumptament intenten abordar reptes ambientals i que intenten ser innovadores, però no ens en podem estar quan creiem que no estan portats a terme de la millor manera i fins i tot que no són la mesura òptima per fer front als reptes anunciats.

16.1.09

Temps de crisi, temps d'espavilats!

Us aportem aquesta curiosa i impactant notícia, apareguda avui en el context de crisi que ens acompanya. Diuen que en temps de crisi hi ha les oportunitats, i certament aquesta empresa ha trobat l'oportunitat perfecta:

Un taller presenta un ERO per a 34 empleats després de contractar 34 preses de Brians

Treballadores del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), a l'empresa Claved. Foto: ACN / JAUME VENTURA R. J. / J. G. A.
BARCELONA

L'empresa Claved, dedicada al muntatge de panells elèctrics, va rebre el 22 de desembre un guardó de la Conselleria de Justícia per donar feina a 34 recluses de la presó de Brians I en col.laboració amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire). Setmanes després, la mateixa companyia ha presentat un ERO que afecta, precisament, 34 persones de les 78 que té contractades a la seva planta de Lliçà de Vall (Vallès Oriental). Els treballadors van fer ahir vaga per protestar per una situació que permet "explotar presos i acomiadar treballadors".

Els treballadors amb contracte a Claved cobren 1.000 euros mensuals com a mínim, mentre que les recluses de Brians perceben poc més de 200 euros al mes per treballar 6,5 hores diàries, segons explica el Col.lectiu Ronda. I basant-se en aquesta desigualtat salarial, aquest despatx d'advocats denuncia que l'empresa es vulgui aprofitar "dels avantatges de la política de reinserció de la Generalitat per obtenir mà d'obra barata i fàcil d'acomiadar". "És una nova forma de precarització del treball", afirma.

En aquest sentit, la Conselleria de Justícia va assegurar ahir que si el taller del Cire ubicat a les instal.lacions de Claved suposa la pèrdua de llocs de treball, "es procedirà al tancament d'aquest taller".

Font: [ca][es]

Com que no en tenim més informació, ens estalviarem de fer cap comentari sobre els valors ètics de la direcció de l'empresa, els quals d'entrada semblen sobradament retratats. Esperem que aquesta mala pràctica pugui servir per a fer entendre millor a d'altres empreses l'oportunitat que suposa la col·laboració de persones presidiàries en les activitats productives, sempre que es faci en termes correctes i que no perjudiqui el correcte desenvolupament laboral de l'empresa.

Finalment, d'aquesta mena d'organitzacions que cerquen el benefici no en la creació de valor sinó en l'apropiació de valor, no en podem dir empreses sinó 'xiringuitos', amb perdó dels gestors o propietaris de guinguetes! Una empresa sostenible ha de tenir un model de creació de valor per a la societat, dins el mercat, que li permeti obtenir-ne un lucre legítim. Quan aquest benefici s'obté apropiant-se de valors naturals, socials, etc., obtinguts de manera anòmala o sense reposar-los ni pagar-ne el cost, estem davant de models ineficients que no són dignes d'una economia avançada.

Lamentaré si ha estat una sortida endavant per part d'una empresa que no se'n sortia fruit de les circumstàncies econòmiques -ho desconec per complet, però voldria creure que ha estat una fugida endavant. Però ni en aquest cas, el fet es podria considerar un eximent, ja que l'actitud no deixa de ser un frau de llei, és perversa i no respon a un plantejament exposat als seus grups d'interès per tal de cercar alguna sortida raonable a la situació que puguin estar patint.

Les empreses més responsables davant la societat, en aquest moment, es demostren sobretot per evitar de fer acomiadaments i procurar com sigui aguantar els propers mesos, estrenyent el cinturó, demanant la màxima complicitat i corresponsabilitat, innovant, però procurant que cap persona hagi de quedar a la intempèrie!

15.1.09

Avui comença la 'velocitat variable'

Hem opinat sobre la limitació de velocitat a les entrades de Barcelona anteriorment (El 'pla 80 km/h' i la contaminació), però ara entrem en una nova fase: la velocitat variable.

Entenem que marcar un límit variable pot afavorir la millor fluïdesa del trànsit i així ens ho fa creure la lògica ja que un corrent constant pot evitar l'efecte acordió, i sobretot les experiències reeixides d'altres ciutats. Des d'aquest punt de vista estaríem davant d'una bona pràctica a la qual cal donar la benvinguda i desitjar que tingui un bon resultat en el seu impacte.

El que no compartim és que el límit per dalt sigui sempre el de 80 km/h i no es plantegi també de manera variable. En moments de trànsit extremadament baix (mig matí, nits) s'hauria de poder recuperar els 120 km/h per als quals estan pensades les autopistes. I precisament pel baix trànsit no hauria d'afectar especialment a la contaminació.

De fet, bona part de les crítiques actuals a la mesura es refereixen a aquest mateix punt que fem valer nosaltres. I és per això que hem demanat a la conselleria que ens pugui informar sobre com tracten aquest punt a les altres ciutats on funciona la velocitat variable. Donat que el major punt de discrepància rau no tant en la velocitat variable sinó en el límit, ens ha sobtat que la memòria tècnica que presenten es refereixin a les ciutats que fan ús de la velocitat variable però no s'hi explica si limiten o no. Esperem poder disposar d'aquesta informació en els propers dies.

Hi ha opinadors, no necessàriament vinculats a cap expressió política partidista, que han interpretat els gestos d'aquest Departament de la Generaralitat governat per ICV com marcadament polítics. És a dir, davant de la incapacitat del partit que accentua més la defensa dels arguments ecologistes de fer prevaler els seus arguments en aspectes importants de la política del govern, tenen necessitat de mostrar el seu signe per mitjà de mesures de gran impacte mediàtic i que controlin estrictament des de la seva parcel·la de poder. Així s'explicaria la mesura de la limitació dels 80 km/h.

És una mesura que majoritàriament no s'entén i que no ha estat abordada des de la pedagogia o la complicitat sinó des de la imposició política. I que no sospesa adequadament pros i contres.

No solament des de la societat civil i des de l'oposició s'alcen veus crítiques sinó que també en les files del principal partit del govern s'hi han mostrat contraris. Alguns líders de les comarques afectades o el mateix conseller Nadal han suggerit públicament de replantejar el tema, fet que ha motivat que el president Montilla hagi de donar suport públic al conseller Saura (Montilla refrenda el límite de a 80 km/h para reducir el nivel de contaminación). Per la seva banda, ICV-EUiA denuncia un assetjament polític i mediàtic (ICV-EUiA denuncia un acoso político y mediático y asegura que no cederá a las presiones) en un moment en què se li acumulen els problemes (regulació del trànsit, Mossos d'Esquadra, participació a la manifestació xenòfoba antisionista...).

La percepció que els interessos partidistes marquen massa l'agenda política no és bona per al país ni per al propi govern. Governar és fer política però avui fer política vol dir saber generar complicitats, liderar, consensuar, dialogar. No imposar. I un partit ha de tenir clar quin és el seu pes electoral i dins la societat per tal de saber què pot fer i què no i quina necessitat hi ha de consensuar-ho prèviament. Si fem aquests comentaris des d'aquest bloc és precisament perquè entenem que la responsabilitat social dels poders públics passar per una bona governança (no únicament per imposar unes polítiques per molt bones que puguin ser) i perquè mesures que es justifiquen per criteris ambientals que són rebudes amb incredulitat per la població no fan més que generar un estat d'ànim no precisament sensible envers els reptes de la sostenibilitat.

Per contra, creiem que aplicar la responsabilitat social a la pròpia administració pública tindria un efectes molt superiors i positius tant a nivell d'impactes com d'exemplaritat. Per exemple, destinar els mateixos recursos a canviar la flota de vehicles públics per híbrids (és sols un exemple) tindria un efecte molt important a nivell ambiental però a més tindria com a efecte encara més rellevant que afavorira enormement la reconversió de la indústria automobilística cap a les millors solucions ambientals i la seva generalització aportaria ràpidament solucions a les incògnites sobre els punts de recàrrega elèctrica, etc. És a dir, mesures que no sols apunten cap a a la reducció del CO2 sinó que des del propi funcionament operatiu de l'administració afavoreixen la major rapidesa en els canvis que el mercat i la societat han d'experimentar.

14.1.09

Gairebé 1.100 grans empreses daneses estaran obligades per llei a informar sobre les seves polítiques de RSC a partir del 2010

Gairebé 1.100 grans empreses privades i públiques de Dinamarca es veuran obligades per llei a incloure, a partir del 2010, les seves polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en els seus informes financers anuals, segons informa el butlletí especialitzat 'GreenBiz' en una notícia recollida per Europa Press.

El parlament danès va aprovar a mitjans de desembre de 2008 una iniciativa que obligava a una sèrie de companyies no només a descriure les seves polítiques d'RSC, sinó també a detallar com s'implementen aquestes mesures i els progressos que aconsegueixen, que hauran de ser verificats per auditors externs.

D'aquesta manera, Dinamarca pretén aconseguir que les empreses compleixin amb el Pacte Global i els Principis d'Inversió Responsable de l'ONU. "En l'actual crisi econòmica, és més urgent que mai promoure una transparència més gran, especialment en els camps mediambiental, social i de govern corporatiu", va afirmar el president dels Principis d'Inversió Responsable de l'ONU, Donald MacDonald.

Actualment, donar compte de les polítiques de RSC és un acte voluntari. Segons el parlament danès, el que es pretén al obligar les empreses no és només avançar en sostenibilitat, sinó crear millors oportunitats de negoci per a les empreses del país nòrdic. En aquest sentit, el govern danès ha argumentat que, millorant la seva reputació social, les empreses poden arribar a ser més competitives.

La iniciativa de Dinamarca no és nova. De fet, a França, ja existeix un grup de companyies obligades a informar del seu comportament social o ambiental en les seves memòries financeres des de 2001, i al Regne Unit les companyies han de fer-ho des de 2007.

Font

L'operació Spanair i el sentit de la responsabilitat social

Encara són molts els que quan senten parlar d'RSE o RSC pensen en matèries ambientals o en les laborals. O que quan llegeixen 'sostenibilitat' ja ho vinculen directament a temes ambientals i d'escalfament del planeta.

Però l'RSE és un enfocament molt més ampli i des d'aquest bloc mirem de recordar-ho en alguns escrits. Per això volem parlar ara de l'operació que està en marxa per part d'algunes persones de l'empresariat català i d'algunes administracions del país.

Parlem d'RSE? I tant que sí. De manera rotunda! La sostenibilitat del país, la capacitat de crear llocs de treball i crear riquesa sols la podrem mantenir o incrementar en el mitjà i llarg termini si som capaços de dotar-nos de les infraestructures necessàries per a ser competitius en aquest món, i sempre d'acord amb l'estratègia de país que es formuli.

Les limitacions aeroportuàries vénen acompanyades dels interessos del govern espanyol per a deixar el Prat en un segon terme i promoure Barajas com el hub de referència. Enfront d'aquesta situació sabuda de tothom i lamentada intensament per la societat civil i l'empresariat, sols queda la capacitat d'aconseguir compromisos ferms per part de companyies aèries que creguin en l'opció Barcelona i en vulguin fer un hub entrant en plena competència amb Barajas.

L'empresariat que es reunia a l'IESE fa uns mesos per a reclamar a la política i al sector públic, ara té davant seu l'oportunitat d'entomar el repte per ells mateixos i disposar d'un control de la situació. Si el futur del país passa realment per les infraestructures i per la nostra ubicació en el món a partir del port i l'aeroport no cal dir que ara tenim una oportunitat excel·lent que no es pot malbaratar.

Sens dubte, per als qui hi inverteixin i s'hi juguin les garrofes, aquesta no serà una operació on obtenir beneficis ràpids. Estem davant del contrari d'una operació especulativa. Estem davant d'una operació de col·laboració, amb visió de país, i que demostraria un gran sentit de la responsabilitat davant la societat. De ben segur que el temps els ho sabria agrair.

FemCat, eix de l'operació Spanair
Barcelona - Dimarts, 13 de gener de 2009 18:14

Els socis de la patronal catalana FemCat podrien esdevenir un factor clau perquè l'aerolínia Spanair acabés, tal com es ve apuntant darrerament, en mans catalanes. Amb Catalana d'Iniciatives –del qual la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona en són accionistes- i Turisme de Barcelona com a principals impulsors, els contactes es multipliquen per aconseguir tancar un acord abans del 31 de gener, dia en que expira el termini de compra. Des de FemCat, patronal composta per empresaris catalanistes, s'ha mostrat la voluntat d'adquirir "una petita participació", tot i deixar clar que no es tracta d'una operació estratègica pel grup i que es faria per "compromís amb el país".


FemCat, presidida per Joaquim Boixareu, conseller delegat del grup metal·lúrgic Irestal, és la primera patronal que mostra el seu caràcter catalanista sense complexos, fruit de les noves generacions que s'han tret de sobre els prejudicis i complexos que ha arrossegat des de fa molt de temps l'empresariat català.

L'operació per adquirir la segona aerolínia de l'Estat suposaria un primer pas perquè el Prat adquirís d'una vegada per totes un caràcter intercontinental bàsic per al dinamisme del Principat, que evitaria les feixugues escales necessàries actualment per fer la majoria de vols de llarga durada. Davant la nul·la voluntat de la resta de companyies d'actuar en aquest sentit, donant una immensa prioritat a Barajas, el fet que una empresa potent com Spanair passi a mans catalanes i, sobretot, a unes mans interessades a potenciar el paper de Catalunya en aquest camp, suposarien una bona notícia enmig del panorama actual.

Tot i això, l'operació encara no està tancada i queden alguns esculls per superar. El més important de tots, el deute de 500 milions d'euros que arrossega la companyia i que el grup escandinau SAS, actual propietari de l'aerolínia, pretén que sigui assumit en part pels seus compradors.

Font: Tribuna.cat

PD: podeu veure l'editorial de l'AVUI

Jordi Pàmies vol compensar el mal causat involuntàriament amb els productes químics


Jordi Pàmies és dels pocs agricultors catalans que encara poden presumir de tenir cultius ecològics, lliures de transgènics i químics. En parlàvem en algun escrit:
Som el que sembrem
L'Administració Pública necessita una injecció urgent de Responsabilitat Social
Ara li han fet una entrevista al Periódico, que us recomanem:
Josep Pàmies, agricultor biològic: ''La gent es vol curar d'una manera natural''

--Vostè és un agricultor molt atípic.
--Tota la vida he estat pagès i estic acostumat a lluitar. La terra és un tresor de salut, però hi ha tants impediments perquè els agricultors puguem revaloritzar-la, que et veus obligat a actuar. La gent es vol curar d'una manera més natural. La medicina clàssica ha de ser l'últim recurs, perquè l'organisme no sempre accepta una molècula sintètica. De fet, hi ha molts fàrmacs que són còpies d'una planta natural, amb contraindicacions.

--Ha estat denunciat dues vegades.
--Sí. Una, el 2006, per indicar a l'etiqueta dels meus testos d'estèvia rebaudiana que la planta té propietats antidiabètiques i antihipertensives, i una altra, el 2007, per vendre-la en fulles seques i tallades. En test i sense etiqueta es pot vendre perquè se la considera planta ornamental, però a Europa està prohibit comercialitzar-la seca. Per això regalo la majoria de plantes criminalitzades que cultivo.

--¿Plantes criminalitzades?
--Són totes les que van bé per a la salut, però que tenen en contra seu poderosos interessos de la indústria farmacèutica, que impedeixen que es donin a conèixer les seves propietats. L'estèvia n'és una. La seva difusió afecta els laboratoris que elaboren fàrmacs antidiabètics i els que tracten la hipertensió. L'OMS ha autoritzat l'ús d'estèvia natural a tot el món, però el sector farmacèutic pressiona en contra seu.

Llegir més [ca][es]

12.1.09

3a Jornada Generacional d'Economia


El proper 20 de febrer tindrà lloc a ESADEFORUM una nova edició de la JORNADA GENERACIONAL D'ECONOMIA (JGE). La Jornada és un espai de trobada de tots aquells a qui ens interessa i preocupa el present i el futur econòmic del nostre país, i que volem conèixer-ne més coses però també dir-hi la nostra -críticament, si cal.

Així, durant tot un dia tindrem conferències magistrals, presentacions, debats, ocasions per a la interacció entre nosaltres -com el dinar-, etc. Enguany el tema central de la JGE serà 'El nostre món és el món', i reflexionarem i opinarem sobre la globalització i sobre la internacionalització de l'economia catalana, fent especial atenció a com la condiciona l'actual context de crisi.

A la web de la JGE3 (http://www.jornadage.cat/) podràs trobar més informació sobre els temes de les sessions de treball, la vintena de ponents previstos (entre els quals l'economista Enrico Spolaore), com inscriure's (hi ha un descompte de 10€ si es fa abans del 20 de gener), les anteriors Jornades, etc.

La JGE s'adreça en primer lloc a emprenedors, directius i professionals de les generacions nascudes als anys 60 i 70. Organitzen la Jornada les entitats Espai Vicens Vives, Associació Catalana de Professionals i Espai Hayek de la Fundació Catalunya Oberta, amb la col·laboració d'una quinzena més d'associacions i institucions de la societat civil catalana.

11.1.09

La corrupció és una llosa per a una economia globalitzada

La corrupció ha passat a ser una preocupació important en els nostres dies. Si anys enrere podia ser un cost més que algunes empreses ja estaven acostumades a assumir i preveure, en una economia globalitzada en què fins i tot empreses petites operen en contextos globals i sobretot en una economia accelerada en què el temps és or, la corrupció té uns costos que van molt més enllà de l'import econòmic que pugui suposar. El temps que fa perdre a l'empresa i als alts executius té un cost que pot ser inassumible.

L'afegitó fet als 9 principis del Pacte Mundial per tal que un desè principi focalitzés el tema de la corrupció ja anunciava que aquesta seria una matèria cada cop més rellevant en el nostre món.

Avui, és un conegut dissenyador català qui ho denuncia, tot acceptant haver acceptat el pagament de 'mordidas', i posa damunt de la taula el risc d'ineficiència empresarial i el possible fracàs que pot arribar a suposar:

Custo diu que les duanes de Mèxic són les més corruptes
El dissenyador català Custo Dalmau considera que les duanes mexicanes són "les més corruptes" del món i les causants del fracàs de tres de les seves botigues en aquell país llatinoamericà. En una entrevista publicada ahir pel diari Reforma, el modista afirma: "Ens van fer la vida impossible. Les mercaderies quedaven retingudes durant mesos i havíem de pagar sota la taula".
Però la corrupció no es queda en els casos més coneguts i denunciats públicament de la compra-venda internacional de productes o en els contractes de serveis del sector públic. També en el món de l'esport apareixen de tant en tant indicis d'allò que molta gent sospita i que sempre s'ha dit que forma part d'una realitat molt estesa i normal. Fa uns dies Interviu revelava les denúncies d'una antiga secretària del Reial Madrid:

Cristina Bermúdez. EL PERIÓDICO
MADRID
Cristina Bermúdez, secretària de Carlos Martínez Albornoz, director corporatiu sota el mandat de Florentino Pérez, i de Juan Mendoza i Juan Ignacio Rivero, vicepresidents de Ramón Calderón, va revelar a la revista Interviú l'augment de comissions pagades per alguns fitxatges.

"La del representant del Van Nistelrooy va pujar d'1,2 milions d'euros a 1,5 després de la presentació del jugador per ordre de Ramón Calderón", confessa Bermúdez, que està imputada per falsificació i conspiració per delinquir en el cas dels vots per correu en les últimes eleccions a la presidència del club blanc.

"Si explico tot el que sé, això serà la guerra i el Madrid volarà pels aires. Estic espantada i temo per la vida dels meus fills". Aquesta és la punyent confessió de Cristina, que va ser l'encarregada de redactar els contractes del Madrid des que Calderón va ser nomenat president fins al desembre del 2006.

REPARTIMENT DELS DINERS
La secretària d'Albornoz desconeix el destí d'aquells 300.000 euros de la comissió del davanter holandès. "No sé si se'ls van repartir Badini, Bucero, Mijatovic o Calderón, però van ser 300.000 euros rodons. Calderón ho sabia tot. Ho va permetre, ho va autoritzar i va firmar el nou contracte", declara Bermúdez a l'esmentada revista.

En l'entrevista, realitzada per José Manuel Muñoz, la secretària del club blanc recorda que quan es va produir el fitxatge de Cannavaro "van aparèixer set representants al matí i cinc més a la tarda i que un d'ells era iugoslau, cosa que a tots ens va sorprendre i ens va semblar estrany". Per aquell fitxatge, el Madrid va pagar de comissió "entre 2 i 2,2 milions d'euros". Cristina assegura que en les contractacions de Mijatovic "s'han comprat jugadors per 20 milions d'euros quan en costaven set".

Font: El Periódico [ca][es]


Tots dos casos són prou greus perquè no es quedin aquí i puguin ser investigats, no tant ja per al cas en si sinó per tot el que hi pot haver al darrera de models generalitzats que impedeixen una economia on els millors i més eficients progressin netament.

Cal veure què hi ha de veritat en aquests casos, però molts altres n'hi ha de similars i segur que en algun d'ells hi ha base per creure que poden ser certs. Parlem d'incompliment de les lleis i una manca d'ètica. Però parlem també d'una trava a la llibertat de mercat en igualtat de condicions. Tant en el cas de l'esports, pels valors que hauria de representar, com en el cas dels models de negocis globalitzats, com a expressió de la possibilitat d'obrir-se negoci arreu del món, la corrupció és una trava inacceptable, econòmicament, legalment, i èticament.

Per a un club esportiu, la transparència hauria de ser un actiu no solament exigible per part de socis i de la societat, sinó també una mostra del seu joc net. Per a un país, fer front a un sistema de corrupció generalitzat com hom coneix que succeix a Mèxic, suposa treballar per un territori socialment responsable, amb el compromís actiu de totes les parts. Fora d'això, estem en terreny d'actituds socialment irresponsable.

La recepció de TV3 continua prohibida al País Valencià


Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!

Comunicat de la campanya:

Segons s'ha confirmat, el Govern valencià del PP ataca de nou amb el tancament dels repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol del PSOE. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Espanya ataca de nou a través dels seus ambaixadors a la nació catalana. Enviem correus reclamant l'actuació de la Comissió Europea i fem sentir la nostra veu a Europa, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:

* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu

Sra. Viviane Reding, Sr. Ján Figel, Sr. Hans-Gert Pöttering i Sr. P. Nikiforos Diamandouros,

Ens dirigim a vostès per denunciar el greu atemptat contra la llibertat d’informació i contra la pluralitat cultural que s’està cometent al nostre país.

La recepció de Televisió de Catalunya (TVC) ha estat prohibida pel govern regional a les comarques del País Valencià i els repetidors que han possibilitat la recepció d’aquesta televisió (l’única que emet íntegrament en la llengua pròpia dels valencians) estan sent clausurats. Aquesta mesura deixa sense televisió en llengua pròpia centenars de milers de ciutadans, en una iniciativa que ataca directament la llibertat d’expressió i vulnera el dret a la pluralitat informativa dels temps presents.

Aquest atac contra la llengua i cultura pròpies és un dels més greus que s’han produit a casa nostra en la història contemporània recent. Creiem que Europa no pot restar indiferent a aquest atemptat a la llibertat d’expressió i els demanem una actuació decidida en defensa d’uns drets civils que hem vist greument vulnerats.

Adhesió

El Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona inclou mesures d'RSE

Podeu veure la nota del Departament de Treball en la qual es detallen les mesures i es poden observar aquelles que tenen a veure amb l'RSE.

Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona

Es crearan prop de 4.000 llocs de treball i més de 72.000 persones es beneficiaran del pacte durant el 2009

Al voltant de 4.000 llocs de treball es crearan aquest any a Barcelona fruit de l'aplicació del Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona, que portaran a terme el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. El pacte es va signar el passat 23 de maig i vol promoure un mercat de treball de qualitat. També van signar el pacte Comissions Obreres del Barcelonès, La UGT de Catalunya, Foment del Treball i PIMEC.

A més, unes 72.000 persones es podran beneficiar de les accions de formació, orientació laboral i creació d'empreses que executarà Barcelona activa. El pacte comptarà amb un pressupost de 22 milions d'euros procedents del Departament de Treball, l'ajuntament i el Fons Social Europeu. El pacte preveu la creació de 770 empreses i l'assessorament d'unes 450 més.

El pacte vol promoure la iniciativa emprenedora mitjançant accions d'acompanyament a la creació i creixement d'empreses. També vol atraure talent creatiu i innovador de tot el món a la ciutat gràcies al programa "Do it in Barcelona".

L'altre objectiu és millorar la formació de qui es troba al marge del mercat laboral. D'aquesta manera, preveu un pla de xoc per a joves que abandonen el sistema educatiu amb accions de formació en escoles taller i accions de millora de la qualificació dels joves per a que puguin tornar a la formació reglada.

Per a les persones que es quedin sense feina, l'ajuntament i el Servei d'Ocupació de Catalunya posa en marxa el programa "Activa't per l'Ocupació" que consisteix en oferir-los atenció a mida que els permeti conèixer les oportunitats professionals que els ofereix la ciutat. Es preveu atendre a 16.125 participants.

El pacte també inclou accions als barris, formació en noves tecnologies i accions destinades al sector comerç, entre d'altres.

Font: gencat.cat
Nota del Departament

10.1.09

Un passatger discapacitat psíquic denuncia que dos revisors del Trambaix el van maltractar

No podem deixar de reproduir la notícia que apareix avui a la premsa i que sembla impensable que pugui arribar a succeir a casa nostra. El tracta respecte una persona disminuïda que se'ns hi descriu es troba completament fora de lloc, i convindrà que l'empresa concessionària i l'autoritat pública investiguin el que ha passat, ho expliquin amb transparència, i implantin les solucions necessàries per tal que no torni a succeir:

10/1/2009 17:23 h A LA PARADA MONTESA, A ESPLUGUES

Un passatger discapacitat psíquic denuncia que dos revisors del Trambaix el van maltractar• Dos transeünts i un veí van gravar una part dels maltractaments amb mòbils i una càmera de vídeo

EFE
BARCELONA
Un passatger del tramvia de Barcelona amb una discapacitat psíquica ha denunciat davant els Mossos d'Esquadra haver estat maltractat i vexat per dos revisors, a qui es va negar a entregar la seva targeta rosa, i que el van reduir per la força, i fins i tot el van tirar a terra, per prendre-li la documentació. Els fets es van produir el 30 de desembre a la parada Montesa d'Esplugues (Baix Llobregat).

Una part dels maltractaments van ser gravats amb telèfons mòbils i una càmera de vídeo per dos transeünts i un veí. En la gravació, dos revisors redueixen per la força Juan Manuel N., de 28 anys, l'agafen pel coll fins a immobilitzar-lo a terra i li prenen la seva petita bossa per agafar-li la cartera. Un d'ells la registra mentre l'altre impedeix que s'acosti al seu company.

En les imatges s'aprecia que el passatger viu la situació molt nerviós. En un altre moment de la gravació, s'observa que el jove, amb una discapacitat psíquica que li dóna dret a viatjar amb targeta rosa, l'ensenya als inspectors, que a l'intentar prendre-l'hi d'una manotada fan enfurir el noi, que acaba clavant puntades de peu a una paperera i donant-se cops al cap contra un vidre.

Agredit i humiliat

Segons la denúncia, el jove viatjava a la línia T-2 del Trambaix en direcció al centre de salut mental de Cornellà (Baix Llobregat), on és atès per, precisament, obtenir la documentació per renovar el seu carnet rosa dels transports públics. D'acord amb el seu relat a la policia, quan una revisora li va demanar al noi el seu carnet, ell va accedir a mostrar-l'hi però no a entregar-l'hi.

El jove va assegurar que li havien advertit que aquest document no l'havia de donar mai a ningú. Després d'una sèrie d'incidents al voltant del carnet en què van intervenir dos revisors més, el denunciant va aconseguir escapolir-se a la parada avinguda Xile, però va ser localitzat pels mateixos revisors en un altre comboi, d'on el van treure "violentament pel coll i per la força", prossegueix la denúncia.

"Hi ha més bojos a fora que a dins"

Ja a l'andana de la parada de Montesa, els dos revisors el van tirar a terra, li van donar cops al cap amb la màquina validadora de bitllets i li van prendre la cartera per registrar-la, segons Juan Manuel N., que va afegir que els inspectors van tirar la seva targeta rosa a terra d'una manotada i la van trepitjar mentre l'humiliaven i se'n reien d'ell, encara que el noi va aconseguir recuperar-la.

El denunciant sosté que va insistir que pateix una discapacitat intel·lectual per la qual segueix tractament mèdic, i un dels revisors li va contestar que "hi ha més bojos a fora que a dins". L'episodi va acabar amb la intervenció d'una patrulla dels Mossos, que van allunyar de l'andana el denunciant i, després de tranquil·litzar-lo, li van tornar la cartera, encara en mans dels revisors.

Segons l'empresa, no hi ha haver maltractament

L'empresa Tram, que explota el servei del tramvia, ha explicat que van ser els mateixos revisors que van avisar la policia i que es van limitar a retenir el noi, que estava "molt nerviós", agafant-lo per la motxilla a la parada d'Esplugues per evitar que patís un accident, ja que a l'estació d'avinguda Xile havia fugit per la calçada "posant en perill la seva vida".

Segons la companyia, en cap moment hi va haver un maltractament per part dels inspectors, sinó "un intent de retenció per evitar un accident greu tenint en compte el seu comportament a la parada de l'avinguda Xile". L'empresa té constància d'aquests fets perquè ho van ressenyar els revisors en el comunicat d'incidències, però no ha rebut la denúncia policial ni cap reclamació del passatger.

Font: El Periódico [ca][es]

Veure imatges vídeo



El personal d'aquests serveis públics hauria d'estar habituat a tractar amb persones molt diverses, incloent-hi persones amb disminucions, amb malalties mentals, etc. I la seva capacitació hauria de portar-los a comprendre que un noi d'aquestes característiques compleix al peu de la lletra el que li han dit i per tant mai permetrà que li prenguin de les mans el seu carnet. I si no els ho han explicat, també podem recórrer a demanar-los una mica de seny i capteniment envers una persona que s'observa que no disposa dels recursos i habilitats socials del gruix de la població.

PD: es complica el tema amb altres denúncies i informacions afegides:
Uns 20 usuaris del tramvia han denunciat els últims mesos maltractaments dels revisors: Els vigilants agredeixen, amenacen i cobren extres, segons l'advocat dels denunciants