5.12.00
Celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Badalona
Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat del 2000, ha tingut lloc a Badalona un acte de celebració. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat un reconeixement a l'Associació de Voluntaris de Badalona, presidida per Joan de Escalada. També han participat a l'acte l'alcaldessa Maite Arqué.
18.9.00
Renúncia al càrrec
Paraules que vaig pronunciar en el Ple municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en sessió de 18 de setembre de 2000, explicant els motius de la renúncia al càrrec electe de regidor:
Amb motiu de les noves responsabilitats que m’han estat encomanades, com a gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, he cregut convenient presentar la meva renúncia com a regidor d’aquest consistori.
Amb motiu de les noves responsabilitats que m’han estat encomanades, com a gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, he cregut convenient presentar la meva renúncia com a regidor d’aquest consistori.
Si bé no hi ha cap incompatibilitat legal en
el fet d’exercir les dues responsabilitats, he valorat que l’exercici de la
direcció d’un organisme com l’Incavol em demanava una total entrega i
disponibilitat, especialment pensant en les necessitats i mancances del sector
associatiu i de voluntariat, al qual em dec especialment.
Així mateix, entenc que la responsabilitat de
ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, no solament és un gran
honor per a totes les persones que hem estat elegides per a fer-ho sinó que
també suposa un compromís de dedicació per fer-ho amb el major esperit de
servei possible. Donat que difícilment podria continuar amb la intensitat i
presència que ho he fet fins ara, opto per deixar pas a un nou regidor del grup
de CiU, per tal que el compromís que vam adquirir amb l’electorat de treballar
intensament al servei de Vilanova i la Geltrú es pugui continuar portant a
terme amb plenitud.
D’altra banda, també vull manifestar que no
es tracta ja només de les limitacions de la persona en les seves obligacions
professionals, sinó allò que sempre hem defensat de fer compatible la vida
laboral i la vida familiar, i més quan la família es va engrandint.
Permeteu-me, a tall de comiat, que complementi aquesta explicació dels
motius que m’han portat a la renúncia amb unes breus paraules d’agraïment.
Agraïment a tots els col·laboradors tècnics i a tots els regidors dels
diferents grups amb qui hem compartit reunions i treballs, i agraïment als
ciutadans que van fer confiança i van donar el triomf a la llista de CiU en
aquestes darreres eleccions. Dic agraïment perquè sento que he tingut el goig i
la fortuna de poder haver estat regidor de la meva ciutat durant cinc anys, i
això, amb tots els moments bons i dolents, que ha de ser un orgull per a qualsevol
que estimi la seva ciutat.
He intentat en aquests anys aquí exercir amb la màxima dignitat
possible les meves responsabilitats municipals, això és, amb vocació de servei
a la ciutat i al país. Perquè el més important en la política, com en la vida
mateixa, és tenir sempre present, que les nostres accions afecten a persones
concretes, i que el valor de la persona no queda superat per res.
Alhora, però, les persones ens desenvolupem en tots els punts de vista
en àmbits comunitaris, que són també àmbits d’identitat. La ciutat, Vilanova i
la Geltrú, és un àmbit esplèndit d’identitat, convivència, plenitud… i no ens
avergonyeix dir que la vivim plenament amb vilanovisme. Catalunya, per la seva
banda, és la pàtria que ens ha vist néixer i la nació que somniem finalment
lliure.
Això i res més és allò que ens mou i ens ha portat per aquests viaranys
de la política i de la gestió pública, el desig d’avançar permanentment en les
llibertats de les persones i dels pobles i d’afavorir una dimensió cívica i de
solidaritat. Gràcies.
Josep Maria Canyelles i
Pastó
Regidor del Grup Municipal de CiU
18 de setembre de 2000
23.7.00
Cloenda Escola d'Estiu del Voluntariat 2000
Paraules pronunciades amb motiu de la CLOENDA ESCOLA D’ESTIU VOLUNTARIAT 2000:
S’acaba una activitat amb la qual hem volgut
a) oferir un espai de
formació a les persones que fan voluntariat al llarg de tot l’any mitjançant
entitats molt diverses
b) oferir un espai de
trobada, d’intercanvi, de coneixement mutu…
Ja és la cinquena edició i al llarg d’aquests anys molts de vosaltres
heu pogut passar per Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Rialp, La Conreria i ara
aquí, perquè l’Escola d’Estiu ha tingut vocació d’itinerant i així també hem
pogut anar coneixent diferents indrets del nostre país.
Sincerament crec que us he de començar donant-vos les gràcies per
l’esforç que feu d’estar aquests quatre dies reunits en aquesta escola. Estic
segura que us ho esteu passant molt bé –i així ho desitgem tots plegats- però
venir quatre dies amb aquesta calor a fer cursos de formació per fer millor la
tasca voluntària és una actitud digna d’admirar, de reconèixer i d’aplaudir
perquè diu molt a favor vostre i molt a favor de les entitats on esteu.
Us heu congregat aquí a Sta Maria del Collell un col·lectiu de mig
miler de persones. Es diu fàcil: no sou 100, 200, 300, sou 500 persones
vingudes d’arreu de Catalunya, i no m’oblido d’aquells i aquelles que heu
vingut d’altres terres germanes, del País Valencià i les Illes als quals us
saludo amb especial afecte.
I tots heu vingut amb ganes d’aprendre, de conviure i de compartir allò
que ens uneix a tots plegats, que no és altra cosa que unes inquietuds i unes
il·lusions per treballar des d’una opció altruista i solidària al servei dels
altres, al servei de la comunitat, ja sigui ajudant a persones i col·lectius
concrets, ja sigui promovent actitivitats cíviques, fomentant la cultura,
millorant el medi ambient, al servei del país en definitiva.
Precisament una de les virtuts que té una escola d’estiu com aquesta és
el fet que cadascú, en els seus pobles i ciutats, fa una tasca i treballa amb
uns col·lectius molt diferents. I aquí, pel fet d’estar tots junts, ens és més
fàcil trobar el comú denominador de tots plegats. Uns orienteu la vostra acció
a la gent gran que està sola, altres als infants en risc, altres promoveu
activitats de dinamització sociocultural, altres podeu el vostre esforç en la
salvaguarda del medi ambient… però allò que ens aplega a tots plegats és el fet
de compartir unes inquietuds de solidaritat, de civisme, d’altruisme i uns
valors i unes conviccions fermes. Tots vosaltres sou persones amb un esperit
altament positiu, un esperit de servei que poseu al servei de la societat.
I amb això esteu ajudant de manera molt determinant a fer que tinguem
un país de qualitat humana, un país on els valors i el civisme hi siguin un
referent important. El voluntariat i l’associacionisme, des de sempre, han
tingut aquest paper i amb la seva tasca han ajudat a construir una societat més
participativa i democràtica, i un país més just i cohesionat, i també més humà
i sensible. De les nostres petites -o grans- accions de voluntariat el país
sencer –Catalunya- se’n resent molt positivament
Quan des de la Generalitat promovem el voluntariat per mitja de les
entitats i associacions de Catalunya, ho fem amb molta il·lusió i convenciment
perquè estem convençuts que el voluntariat té dues grans virtuts.
· Per una banda, el voluntariat, per mitjà de les entitats, presta un
servei importantíssim a la societat, al país, a les persones…
· però per altra banda, el voluntariat i la vida associativa també
permeten que els ciutadans s’impliquin plenament en la societat, en la
resolució dels seus reptes,
Per tot plegat, el govern de Catalunya vol donar i dóna un suport al
voluntariat i al món associatiu que es concreta, entre moltes accions, per
exemple en aquesta Escola d’Estiu, que vol ser una eina al servei de les
entitats perquè puguin millorar dia a dia en la seva tasca. Perquè la formació
és bàsica per guanyar qualitat en les nostres accions, per fer millor cada dia
allò que fem.
És per això que també vull agrair a tots els professors que han
participat en aquesta EEV la seva col·laboració… Tot ells pertanyen a diferents entitats i
escoles de formació reconegudes perquè creiem que també en els temes de
formació el paper més important i el protagonisme ha de recaure en el propi món
associatiu.
He començat agraint-vos el fet que hagueu vingut a l’Escola d’Estiu a
millorar la vostra formació. Deixeu-me acabar amb unes notes de futur i
d’encoratjament. Per demanar-vos que continueu fent allò que feu en els vostres
pobles i barris, a les vostres entitats i associacions, perquè perquè totes
aquestes tasques de voluntariat que sovint de manera molt anònima porteu a
terme, sumades, tenen una gran força, tenen prou força com per fer créixer els
valors de la solidaritat a casa nostra, i són la garantia de poder continuar
construint un país de qualitat humana com el que tenim.
Josep Maria Canyelles
Gerent de l'Institut Català del Voluntariat
Santa Maria del Collell
Josep Maria Canyelles
Gerent de l'Institut Català del Voluntariat
Santa Maria del Collell
3.7.00
Moció per a la millora de la imatge social de les multes locals de trànsit
Reproduïm la moció presentada per Josep Maria Canyelles al Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en la sessió del 3 de juliol del 2000
28.MOCIÓ DE CIU PER A LA MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL DE LES MULTES LOCALS DE TRÀNSIT.
El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:
Es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels acords següents:
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que quan es parla del tema de les multes no es pot deixar de
banda que hi ha un criteri, força estès entre la ciutadania, segons el qual certes multes poden
respondre més a una voluntat de recaptació que no a una funció de pacificació i de correcció de la
conducció. D’altra banda, hi ha un seguit de fets que la població coneix, com és el fet que la
recaptació de la grua municipal ha passat dels 15 milions l’any 99, a una previsió de 45 milions, i a
més a més el fet que l’ajuntament ha començat a procedir per via executiva al cobrament de certes
multes, amb l’embargament de comptes bancaris. També hi ha el risc que aquest augment del
200% en la previsió de la recaptació pugui comportar una pressió en els agents municipals. És per
això que el seu grup creu que es pot fer una proposta en el sentit que es visualitzi de manera clara
quina és la finalitat d’aquestes multes, perquè alhora tinguin una funció més pedagògica. Creuen
que moltes vegades es pot produir una certa incoherència dintre del plantejament municipal, ja que
per una banda es pot estar desitjant que les multes tendeixin a zero, però per altra banda hi ha un
pressupost municipal que preveu uns ingressos i si les multes tendissin a zero es produiria un
desquadrament en les finances municipals. És per tot plegat que proposen que els ingressos de les
multes no serveixin per finançar l’ajuntament, sinó que reverteixin directament en actuacions
socials, a través d’una borsa específica que es creï.
El Sr. SALVADOR BECERRA explica els motius pels quals votaran en contra d’aquesta moció. En
primer lloc, aquest tema s’ha explicat en diverses comissions durant tres o quatre mesos, i s’ha
explicat que la intenció no és recaptar, sinó que l’import que surt en el pressupost d’ingressos és el
resultat d’intentar donar un millor servei. La grua municipal té prou feina per retirar els cotxes dels
guals a petició dels veïns. Això significa que si hi ha una segona grua que permet treure els cotxes
que hi ha sobre les voreres, representaria aquests diners. Si l’any vinent no hi ha cotxes sobre les
voreres, no hi haurà una partida pressupostària d’aquest tipus.
Respecte a les multes per la via executiva, entén que hi ha un procés que s’ha de complir, i no
complir-lo significa fer les coses malament. Per altra banda, vol deixar clar que això no representa
cap pressió sobre els agents. La primera reivindicació que li van fer els agents quan ell va arribar va
ser que l’esforç que feien per denunciar era inútil, perquè després no es cobraven les multes.
Quant als punts primer i segon, ja s’està fent el que diuen, i quant al punt tercer, és demagògic.
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que amb el que ha dit el Sr. Becerra hi pot estar d’acord, però no
se soluciona la percepció que té la ciutadania sobre les multes. Respecte a la pressió als agents, ha
succeït en altres ciutats i s’ha fet públic. Creu que el que proposa pot ser una acció innovadora i un
exemple de cara a d’altres ciutats, per la funció pedagògica que podria comportar. Està obert a
buscar un equilibri a l’hora de destinar els ingressos perquè no suposi cap gran problema per a la
situació de les finances municipals.
El Sr. SALVADOR BECERRA diu que el que es va recaptar l’any passat en concepte de multes
representa el cost de l’equip d’educació vial.
El Sr. ADÁN MARTÍNEZ diu que el seu grup votarà a favor. La proposta de destinar el 100% de la
recaptació a fins socials li semblava demagògica, però la rectificació posterior que ha fet el Sr.
Canyelles li ha semblat correcta.
El Sr. CANYELLES retira la moció, per discutir més profundament aquest tema a la Comissió
Informativa.
Accés a l'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2000 (PDF, pàg.28)
28.MOCIÓ DE CIU PER A LA MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL DE LES MULTES LOCALS DE TRÀNSIT.
El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:
- Atès que el bon criteri municipal no pot deixar de banda una apreciació força estesa entre la ciutadania, segons la qual certes multes aplicades amb un excés de rigor responen més a una voluntat de recaptar diners que no a una funció de correcció de les actituds de la conducció.
- Atès que la recaptació de la grua municipal de Vilanova i la Geltrú ha passat de 15 milions reals del 1999 a una previsió de 45 milions per al 2000, fet que no facilita una comprensió pedagògica de la funció de les multes entre la ciutadania.
- Atès que aquest augment del 200% pot comportar una pressió envers els agents municipals per tal de complir la previsió com si fos un repte a aconseguir, tal com els propis agents han denunciat en altres municipis.
- Atès que el Govern municipal ja ha començat a exigir el pagament de les multes per via executiva i amb embargament de comptes bancaris.
- Atès que vincular allò que hem de pagar a la finalitat que té és una manera de visualitzar positivament l'aportació que fem, i de fer-ho més transparent.
- Atès que les multes no han de ser un mecanisme de finançament dels ajuntaments.
- Atès que es donaria una incoherència si per una banda desitgéssim que les multes tendissin a zero com a fruit d'una circulació més pacífica per part dels conductors, i, per I'altra, que les finances de l'ajuntament no es veiessin afectades per un trencament a la baixa de les previsions d'ingressos per a multes.
Es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels acords següents:
- "PRIMER. Manifestem la voluntat que les multes siguin tan sols un instrument per millorar el trànsit i la qualitat de vida al carrer i, en cap cas, un instrument de recaptació.
- SEGON. Manifestem el compromís per a una acció pedagògica de les multes, alhora que promourem una actuació dels agents municipals basada en la priorització d'aquelles situacions de trànsit que generin més perills i més molèsties als ciutadans, casos en què l'acció de l'autoritat municipal serà implacable.
- TERCER. Els ingressos de multes revertiran directament en accions socials, a partir de la creació d'una borsa de recursos econòmics que, mitjançant un reglament, s'atorgaran a entitats sense ànim de lucre per desenvolupar les seves accions d'interès social i cultural."
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que quan es parla del tema de les multes no es pot deixar de
banda que hi ha un criteri, força estès entre la ciutadania, segons el qual certes multes poden
respondre més a una voluntat de recaptació que no a una funció de pacificació i de correcció de la
conducció. D’altra banda, hi ha un seguit de fets que la població coneix, com és el fet que la
recaptació de la grua municipal ha passat dels 15 milions l’any 99, a una previsió de 45 milions, i a
més a més el fet que l’ajuntament ha començat a procedir per via executiva al cobrament de certes
multes, amb l’embargament de comptes bancaris. També hi ha el risc que aquest augment del
200% en la previsió de la recaptació pugui comportar una pressió en els agents municipals. És per
això que el seu grup creu que es pot fer una proposta en el sentit que es visualitzi de manera clara
quina és la finalitat d’aquestes multes, perquè alhora tinguin una funció més pedagògica. Creuen
que moltes vegades es pot produir una certa incoherència dintre del plantejament municipal, ja que
per una banda es pot estar desitjant que les multes tendeixin a zero, però per altra banda hi ha un
pressupost municipal que preveu uns ingressos i si les multes tendissin a zero es produiria un
desquadrament en les finances municipals. És per tot plegat que proposen que els ingressos de les
multes no serveixin per finançar l’ajuntament, sinó que reverteixin directament en actuacions
socials, a través d’una borsa específica que es creï.
El Sr. SALVADOR BECERRA explica els motius pels quals votaran en contra d’aquesta moció. En
primer lloc, aquest tema s’ha explicat en diverses comissions durant tres o quatre mesos, i s’ha
explicat que la intenció no és recaptar, sinó que l’import que surt en el pressupost d’ingressos és el
resultat d’intentar donar un millor servei. La grua municipal té prou feina per retirar els cotxes dels
guals a petició dels veïns. Això significa que si hi ha una segona grua que permet treure els cotxes
que hi ha sobre les voreres, representaria aquests diners. Si l’any vinent no hi ha cotxes sobre les
voreres, no hi haurà una partida pressupostària d’aquest tipus.
Respecte a les multes per la via executiva, entén que hi ha un procés que s’ha de complir, i no
complir-lo significa fer les coses malament. Per altra banda, vol deixar clar que això no representa
cap pressió sobre els agents. La primera reivindicació que li van fer els agents quan ell va arribar va
ser que l’esforç que feien per denunciar era inútil, perquè després no es cobraven les multes.
Quant als punts primer i segon, ja s’està fent el que diuen, i quant al punt tercer, és demagògic.
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que amb el que ha dit el Sr. Becerra hi pot estar d’acord, però no
se soluciona la percepció que té la ciutadania sobre les multes. Respecte a la pressió als agents, ha
succeït en altres ciutats i s’ha fet públic. Creu que el que proposa pot ser una acció innovadora i un
exemple de cara a d’altres ciutats, per la funció pedagògica que podria comportar. Està obert a
buscar un equilibri a l’hora de destinar els ingressos perquè no suposi cap gran problema per a la
situació de les finances municipals.
El Sr. SALVADOR BECERRA diu que el que es va recaptar l’any passat en concepte de multes
representa el cost de l’equip d’educació vial.
El Sr. ADÁN MARTÍNEZ diu que el seu grup votarà a favor. La proposta de destinar el 100% de la
recaptació a fins socials li semblava demagògica, però la rectificació posterior que ha fet el Sr.
Canyelles li ha semblat correcta.
El Sr. CANYELLES retira la moció, per discutir més profundament aquest tema a la Comissió
Informativa.
Accés a l'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2000 (PDF, pàg.28)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)