En el vídeo breu (2'06'') faig una reflexió aprofitant que avui és Divendres Sant sobre les paraules sant, sagrat o sancionar a
partir del seu origen etimològic, vinculant-ho amb l'ODS 16, i invitant a no considerar la raó d'estat pel caràcter sagrat sinó democràtic.
Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.
Us recomanem veure aquest video per conèixer algunes de les reflexions que es fan amb les empreses participants a l’RSE.Pime.
Segur que les reflexions us seran interessants per a les vostres empreses.
Entre altres, se situa l’RSE com una visió empresarial, on no n’hi ha prou amb l’actitud personal sinó que cal gestió. El dinamitzador de la sessió situa el sentit de l’RSE des del punt de vista metodològic, com la comprensió del context de sostenibilitat -allò que és rellevant-, el diàleg amb els grups d’interès i la rendició de comptes. En aquest segon capítol* també la importància de tenir la capacitat de les empreses d'observar la realitat que les envolta. No us el perdeu!
RSE.Pime és un programa pràctic d'implantació de la Responsabilitat Social Empresarial a les pimes catalanes, organitzat per Respon.cat
amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat
de Catalunya i la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya.
RSE.Pime serveix perquè les empreses i entitats participants acabin
disposant d'un pla d'acció de RSE que hagi estat elaborat per elles
mateixes: respon.cat/rsepime/
RSE.Pime.Coop és el resultat audiovisual de la participació creaRSA.coop en aquest programa. És a dir que, creaRSA, en procés de transformació en cooperativa,
participa al programa RSE.Pime amb l'objectiu d'aconseguir un Pla
d'acció d'RSE previ que pugui ser integrat en l'ADN (estatuts, règim
intern, etc) de la nova cooperativa.
RSE.Pime.Coop, d'acord amb les sessions del programa, és una
webserie estructurada en capítols de 5 minuts aprox. de durada
cadascun, realitzada conjuntament amb Respon.cat i Aved Produccions. I un dels seus objectius principals és servir d'inspiració i material de
referència per a totes aquelles empreses o iniciatives cooperatives
que vulguin integrar polítiques i accions d'RSE a les seves estructures
de govern i dinàmiques de funcionament.
Si bé aquest objectiu fa referència a les institucions i organitzacions en general, Nacions Unides també demana que la ciutadania sigui activa en aplicar-se els ODS en allò que estigui a les seves mans. Per això, tot allò que permeti treballar la pau, el centrament, les actituds de diàleg... també els podem vincular a l'ODS 16.
En el vídeo breu (3'43'') faig una reflexió sobre el ioga a
partir del seu origen etimològic.
Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 de Nacions Unides parla de la vida submarina i pretén conservar i utilitzar de forma
sostenible els oceans, els mars i els recursos marins.
En el vídeo
breu (3'00'') repasso l'origen etimològic de la paraula posidònia a partir del seu origen
etimològic.
Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 de Nacions Unides parla de la vida submarina i pretén conservar i utilitzar de forma
sostenible els oceans, els mars i els recursos marins.
En el vídeo
breu (1'33'') repasso l'origen etimològic de la paraula platja a partir del seu origen
etimològic.
Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.
Recomendamos ver este video para conocer algunas de las reflexiones que se hacen con las empresas participantes en el Programa RSE.Pime de Respon.cat.
¡Seguro que las reflexiones serán interesantes para sus empresas!
Entre otros, se sitúa la RSE como una visión empresarial, donde no basta con la actitud personal sino que hay que gestionar. El
dinamizador de la sesión sitúa el sentido de la RSE desde el punto de
vista metodológico, como la comprensión del contexto de sostenibilidad
-lo que es relevante-, el diálogo con los grupos de interés y la
rendición de cuentas. En este segundo capítulo* también la importancia de tener la capacidad de las empresas de observar la realidad que las rodea. ¡No se lo pierdan!
RSE.Pime es un programa práctico de implantación de la Responsabilidad Social Empresarial en las pymes catalanas, organizado por Respon.cat
con el apoyo del Departamento de Empresa y Conocimiento del Gobierno de Cataluña y la colaboración del Consejo de Cámaras de
Cataluña. RSE.Pime sirve
para que las empresas y entidades participantes terminen disponiendo de
un plan de acción de RSE que haya sido elaborado por ellas mismas: respon.cat/rsepime/
RSE.Pime.Coop es el resultado audiovisual de la participación creaRSA.coop en este programa. Es
decir que, creaRSA, en proceso de transformación en cooperativa,
participa en el programa RSE.Pime con el objetivo de conseguir un Plan
de acción de RSE previo que pueda ser integrado en el ADN (estatutos,
régimen interno, etc) de la nueva cooperativa.
RSE.Pime.Coop, de acuerdo con las sesiones del programa, es una webserie estructurada en capítulos de 5 minutos aprox. de duración cada uno, realizada conjuntamente con Respon.cat y Aved Producciones. Y
uno de sus objetivos principales es servir de inspiración y material de
referencia para todas aquellas empresas o iniciativas cooperativas que
quieran integrar políticas y acciones de RSE en sus estructuras de
gobierno y dinámicas de funcionamiento.
El diari digital viaempresa publica un article de Josep Maria Canyelles sobre la responsabilitat social, amb col·laboració amb l'Obra Social de Sant Joan de Déu. El podeu trobar en aquest enllaç i també tot seguit:
Sovint fem referència a una evolució de la responsabilitat social empresarial (RSE) des de models basats en la filantropia
cap a una tendència a la integració en el model de negoci que afecta la
cultura de l'organització i la seva mateixa estratègia. Permeteu-me que
narri aquesta evolució destacant elements de com s'ha produït.
Fa uns anys, quan havia d'explicar l'augment de sensibilitat en
algunes empreses, ho feia centrant-me en aquesta línia argumental: la
societat de la informació va comportar que la informació fluís arreu,
que caiguessin els murs, i que les empreses quedessin exposades a
l'escrutini públic. La societat del coneixement va portar aparellada una
economia creixentment basada en actius intangibles, els quals per la
necessitat de ser gestionats d'una manera alineada, van provocar la
necessitat de fomentar el desenvolupament humà i el lideratge ètic, la
implicació dels grups d'interès i la creació de confiança, la rendició
de comptes, o tenir en compte l'entorn natural i les inquietuds de la
societat.
"La societat del coneixement va portar aparellada una economia creixentment basada en actius intangibles"
Diferents factors de pressió es concentraven a les empreses. No sols
hi havia unes ONG reivindicatives amb pancartes. Els mitjans havien
generalitzat inquietuds. La societat civil vertebrada anava portant a la
centralitat unes noves preocupacions i reptes. Les escoles havien
educat els infants en els nous valors. Finalment, una persona directiva
ja no podia prendre decisions tenint en consideració un sol grup
d'interès, l'accionista, ja que la pressió de l'entorn era cada cop més
generalitzada.
La simplicitat en la presa de decisions dels antics executius
agressius basada en un criteri simple de rendibilitat crematística es
començava a esquerdar i guanyaven pas no solament models de gestió que
incorporaven la responsabilitat social, més atenta a la gestió de la
complexitat, sinó que fins i tot tècniques de relaxament personal i de
centrament, com el mindfulness, han esdevingut moda.
L'enfocament de gestió de la responsabilitat social es basa no sols
en generar sostenibilitat (resultats) sinó que ha de partir d'un
compromís ètic i ha d'incorporar una metodologia de diàleg amb els grups
d'interès, de comprensió dels temes rellevants i de transparència i
rendició de comptes. No pot fallar cap dels seus elements, si bé una
organització que s'hi iniciï pot tenir molt desenvolupat algun element i
gens un altre, mancança que caldrà anar corregint al llarg d'un procés
sense fi, basat en la presa de consciència, l'aprenentatge, i la
incorporació de bones pràctiques.
Les contradiccions són inevitables i gairebé inherents al model, en
la mesura que no hi ha solucions definitives, ja que no parlem d'una
ètica immaculada sinó de tenir en compte unes inquietuds de la societat
que van evolucionant constantment; d'incorporar les millors solucions
tècniques que van apareixent en un joc de vegades de prova-error; i
encara ens trobem que els interessos i inquietuds dels diferents grups
d'interès, que tenen diferents punts de vista, prioritats i capacitat
d'incidència, ens aboquen a un equilibri sempre inestable, incert,
imperfecte.
"El diàleg amb els grups d'interès és un element imprescindible si volem parlar d'RSE"
El diàleg amb els grups d'interès és un element fonamental -de fet,
imprescindible si volem parlar d'RSE. Cada organització ha de saber
trobar qui són els seus grups d'interès més rellevants, no limitant-se a
la tríada clientela-propietat-treballadors, ja que són molts més el
grups que tenen interessos legítims en l'activitat de l'empresa, de
manera que des d'un punt de vista de sostenibilitat aquesta no pot
desentendre's d'intentar comprendre quines són les interferències, les
inquietuds, els riscos, les oportunitats de crear valor conjuntament.
Les persones que en el cas de les empreses grans canalitzen aquesta
funció són els directors i directores d'RSE, també coneguts com a DiRSE.
No és una responsabilitat fàcil perquè tampoc els correspon ser
l'advocat d'agents externs dins l'empresa. Han de ser líders que
permetin l'evolució cultural de l'empresa integrant noves sensibilitats
que la societat demana, i facilitant l'evolució del model d'empresa en
aspectes clau. El diàleg li ha de permetre comprendre que és el que la
societat espera de l'empresa. La funció del dirse requereix anotar cada
contradicció i construir el mapa de temes rellevants. Però per situar-se
dins el mainstreaming del canvi organitzacional, cal anar
traduint la protesta en proposta i cal situar-la dins cadascun dels
processos interns quan toqui, quan aporti més capacitat.
Organitzacions com Sant Joan de Déu poden ser agents que permetin fer
aquest acompanyament a l'empresa a partir d'una comprensió mútua de les
necessitats i les oportunitats i trobar un marc per fer camí plegats i
saber crear alhora valor econòmic i social.
Una de les fites de l’ODS 16 és crear institucions ben regides, ben dirigides, aspecte fonamental per a una organització responsable.
En el vídeo breu (3'43'') faig una reflexió sobre alguns mots relacionats: dret, rei, regir, dirigir, i també ordre, ritus o raó, a partir del seu origen etimològic. Mai en tres minuts haureu pogut aprendre tant de l'origen comú de certes paraules!
Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.
Ho saben tot de nosaltres! La tecnologia permet que algunes empreses, per mitjà d'algoritmes que es van perfeccionant, ho sàpiguen gairebé tot de nosaltres. Spotify pot suggerir les
cançons que més s'ajusten a la nostra personalitat ja que cada cop va tenint un coneixement més ajustat dels usuaris. Amazon ha aconseguit que milions de persones rebin directament l'oferta dels productes que necessites o desitges.
I ja ens va bé. Malgrat que aquest control ens preocupa teòricament, el cert és que ens resulta pràctic i finalment la decisió de compra, encara que incentivada, depèn de cadascú. Però hi ha una conseqüència que no podem condicionar o controlar i és que a mesura que som classificats i entrem en aquests cercles definits pels algoritmes la tecnologia limita les possibilitats que ens trobem amb productes que no estan en els nostres paràmetres habituals.
Hom té dret a escollir el seu mode de vida, el seu cercle de relacions, el seu grau de sociabilitat, les lectures i àmbits de coneixement, els llocs on fer turisme... És més, crec que en el futur, un dels reptes serà com fer possible que en un mateix món i fins i tot dins un mateix estat o una mateixa societat puguin conviure estils molt diversos, amb la possibilitat que tinguin diferents sedassos fins i tot legals. Per tant, crec produndament i fins a límits intensos que la gestió de la diversitat serà un repte fonamental en el segle XXI.
Però com articulem la convivència? Alhora, ha d'haver-hi espais on la vida col·lectiva es pugui garantir i es faci possible la coexistència. Fa una certa por que els models comercials guiats pels algoritmes ens porten vers unes zones de pensament únic on els usuaris només consumiran allò que els agrada i que no tindran la possibilitat de trobar-se per atzar amb la diferència. On queda la diversitat? Aquesta no és sols viure en la teva opció de diversitat sinó tenir l'oportunitat de conviure amb les altres diversitats per aprendre a reconèixer-les i a respectar-les, per poder intercanviar, per créixer com a persones i col·lectius, per innovar, per enriquir-se, per dubtar, per canviar...
Donem-nos una oportunitat a la descoberta. Tancant-nos en cercles impermeables dificultem la serendipitat, és a dir, que sobrevinguin els descobriments casual o imprevistos en el món de la investigació, però també en la nostra descoberta personal de l'entorn i de nosaltres mateixos.
Empreses i comunitats. Totes les tendències van cap aquí. Ferran Rodés, en un dinar de Respon.cat, ens vaticinava fa uns dies que sols sobreviuran aquells diaris que sàpiguen connectar amb comunitats concretes amb coses en comú i a qui preguntaràs quins continguts volen; de fet, deia que arribarem a diaris de comunitat. Reconeixia que l'experiència del diari ARA va venir d'aquesta reflexió i que es va definir un target molt específic, de persones amb un nivell sociocultural alt, també socioeconòmic alt perquè sinó no compren premsa, i alhora amb un sentit compromís amb l’entorn.
Mitjans de comunicació i comunitats. El cas del diari ARA és d'una gran professionalitat. Però és que veiem com alguns diaris que abans eren considerats rigorosos han perdut tota la credibilitat quan s'analitzen amb fredor, però que no tenen pudor a tergiversar o a fer ús de fakenews perquè ja s'han convertit en pamflets de la seva comunitat d'interessos. Es reforça la dualitat entre els que davant un fet objectiu poden interpretar-lo d'una o altra manera. I en això es basa la postveritat.
Ni un bri d'empatia. Ara mateix, davant l'empresonament arbitrari, injust, sense una base legal sòlida, amb acusacions forçades, i que generen un patiment innecessari a pares i mares i a tota una part de la societat, ens trobem amb persones que, no solament valoren els fets de manera diferent sinó que no mostren cap mena d'empatia pel patiment d'altres. I encara més, que poden mostrar públicament la seva satisfacció perquè rivals polítics que han actuat de manera pacífica seguint el mandat democràtic hagin de patir aquest càstig.
Tot plegat em fa pensar que és cap on anem. Cap a un món on en un mateix territori podem conviure col·lectius que, per l'accés a fonts d'informació i de socialització tan diferents i tan polaritzades, ja deixem de ser considerats una societat cohesionada i passem a ser senzillament col·lectius en règim de coexistència que es puguin tolerar però que no sentin ni empatia.
Si aquest és el destí, assistirem a una deshumanització, a una degradació del capital social, i a una dificultat enorme per construir grans consensos socials, per a abordar els reptes, i per fer possible la governança. Ni els drets humans o el respecte a l'estat de dret generen una mínima adhesió. Quan se suposa que la Humanitat hauria d'assolir el cim de la civilització és quan el sentit de la frase de Tereci (Roma, segle II aC) potser ja no és vigent: «Sóc humà i res d'humà no m'és aliè». O quan la frase de Bertolt Brecht torna a fer-se imprescindible: «Quan van venir a buscar els jueus, no em vaig preocupar perquè no era jueu. Quan van venir pels comunistes, no em vaig preocupar perquè no era comunista. I al final, quan van venir per mi, ja no hi havia ningú que se'n pogués preocupar».
16.2.16 Per entrar a un web ja saben el meu correu?? Estem controlats!Acabo d'entrar un momentet en una pàgina web. No hi he fet cap interacció. No hi he tocat cap botó, ni cap acceptació de rebre galetes... Al cap d'uns minuts, rebo un correu, cosa que em sembla inversemblant. Encara no m'havia passat mai! El correu diu: [...]
8.11.15 ¿Por qué me vigilan, si no soy nadie? | Marta Peirano | TEDxMadrid. Sabem que estem vigilats, a través dels nostres mòbils, ordinadors i càmeres. Però no fem res dolent i per això ens sentim fora de perill. Marta Peirano avisa en aquesta xerrada que és urgent preocupar i protegir el nostre anonimat a la xarxa // [es] Sabemos que estamos vigilados, a través de nuestros móviles, ordenadores y cámaras. Pero no hacemos nada malo y por eso nos sentimos a salvo. Marta Peirano avisa en esta charla que es urgente preocuparse y proteger nuestro anonimato en la red. .
20.2.14 Salut i tecnologia. Oportunitat i riscos. La introducció de les noves tecnologies en el camp com el sanitari pot produir un gran salt en l'efectivitat pel fet de poder disposar d'informació real, online, monitoritzada massivament, i amb un estalvi econòmic considerable, que en algunes proves pilot es quantifica superior al 50%, i amb altres estalvis induïts per la reducció de desplaçaments i altres. // 20.2.14 Salud y tecnología. Oportunidad y riesgos. La introducción de las nuevas tecnologías en el campo como el sanitario puede producir un gran salto en la efectividad por el hecho de poder disponer de información real, online, monitorizada masivamente, y con un ahorro económico considerable, que en algunas pruebas piloto se cuantifica superior al 50%, y con ahorros inducidos por la reducción de desplazamientos y otros.
¡Lo saben todo de nosotros! La tecnología permite que algunas empresas, por medio de algoritmos que se van perfeccionando, lo sepan casi todo de nosotros. Spotify
puede sugerir las canciones que más se ajustan a nuestra personalidad
ya que cada vez va teniendo un conocimiento más ajustado de los
usuarios. Amazon ha conseguido que millones de personas reciban directamente la oferta de los productos que necesitan o desean.
Y ya nos va bien. A
pesar de que este control nos preocupa teóricamente, lo cierto es que
nos resulta práctico y finalmente la decisión de compra, aunque
incentivada, depende de cada uno. Pero
hay una consecuencia que no podemos condicionar o controlar y es que a
medida que somos clasificados y entramos en estos círculos definidos por
los algoritmos la tecnología limita las posibilidades que nos
encontramos con productos que no están en nuestros parámetros
habituales.
Uno tiene derecho a elegir su modo de vida, su círculo de relaciones, su grado de sociabilidad, las lecturas y
ámbitos de conocimiento, los lugares donde hacer turismo... Es más,
creo que en el futuro, uno de los retos será cómo hacer posible que en
un mismo mundo y incluso dentro de un mismo estado o una misma sociedad
puedan convivir estilos muy diversos, con la posibilidad de que tengan
diferentes cribas incluso legales. Por
lo tanto, creo produndament y hasta límites intensos que la gestión de
la diversidad será un reto fundamental en el siglo XXI.
¿Pero como articulamos la convivencia?Asimismo, debe haber espacios donde la vida colectiva se pueda garantizar y se haga posible la coexistencia. Hace
un cierto miedo que los modelos comerciales guiados por los algoritmos
nos llevan hacia unas zonas de pensamiento único donde los usuarios sólo
consumirán lo que les gusta y que no tendrán la posibilidad de
encontrarse por azar con la diferencia. ¿Donde queda la diversidad? Esta
no es sólo vivir en tu opción de diversidad sino tener la oportunidad
de convivir con las otras diversidades para aprender a reconocerlas y a
respetarlas, para poder intercambiar, para crecer como personas y
colectivos, para innovar, para enriquecerse, para dudar, para cambiar...
Démonos una oportunidad a la descubierta. Cerrándonos en círculos impermeables dificultamos la serendipia, es
decir, que sobrevengan los descubrimientos casuales o imprevistos en el
mundo de la investigación, pero también en nuestro descubrimiento
personal del entorno y de nosotros mismos.
Empresas y comunidades. Todas las tendencias van hacia aquí. Ferran
Rodés, en una comida de Respon.cat, nos vaticinaba hace unos días que
sólo sobrevivirán aquellos diarios que sepan conectar con comunidades
concretas con cosas en común y a quien preguntarán qué contenidos
quieren; de hecho, decía que llegaremos a diarios de comunidad. Reconocía
que la experiencia del diario ARA vino de esta reflexión y que se
definió un target muy específico, de personas con un nivel sociocultural
alto, también socioeconómico alto porque sino no compran prensa, al
tiempo con un sentido compromiso con el entorno.
Medios de comunicación y comunidades. El caso del diario ARA es de una gran profesionalidad. Pero
es que vemos como algunos diarios que antes eran considerados rigurosos
han perdido toda la credibilidad cuando se analizan con frialdad, pero
que no tienen pudor a tergiversar o hacer uso de fakenews porque ya se
han convertido en panfletos de su comunidad de intereses. Se refuerza la dualidad entre los que ante un hecho objetivo pueden interpretarlo de una u otra manera. Y en esto se basa la posverdad.
Ni una brizna de empatía. Ahora
mismo, ante el encarcelamiento arbitrario, injusto, sin una base legal
sólida, con acusaciones forzadas, y que generan un sufrimiento
innecesario a padres y madres y a toda una parte de la sociedad, nos
encontramos con personas que, no sólo valoran los hechos de manera
diferente sino que no muestran ningún tipo de empatía por el sufrimiento
de otros. Y aún más, que
pueden mostrar públicamente su satisfacción porque rivales políticos que
han actuado de manera pacífica siguiendo el mandato democrático tengan
que sufrir este castigo.
Todo ello me hace pensar que es hacia donde vamos. Hacia
un mundo donde en un mismo territorio podemos convivir colectivos que,
por el acceso a fuentes de información y de socialización tan
diferentes y tan polarizadas, ya dejamos de ser considerados una
sociedad cohesionada y pasamos a ser sencillamente colectivos en régimen
de coexistencia que se puedan tolerar pero que no sienten ni empatía.
Si este es el destino, asistiremos a una deshumanización, a una degradación del capital social, y a una dificultad enorme para
construir grandes consensos sociales, para abordar los retos, y para
hacer posible la gobernanza. Ni los derechos humanos o el respeto al estado de derecho generan una mínima adhesión. Cuando
se supone que la Humanidad debería alcanzar la cima de la civilización
es cuando el sentido de la frase de Terecio (Roma, siglo II aC) tal vez
ya no es vigente: «Soy humano y nada humano me es ajeno». O cuando la frase de Bertolt Brecht vuelve a hacerse imprescindible: «Cuando vinieron a buscar a los judíos, no me preocupé porque no era judío. Cuando vinieron por los comunistas, no me preocupé porque no era comunista. Y al final, cuando vinieron por mí, ya no había nadie que pudiera preocuparse».
02/16/16 Para entrar en una web ya saben mi correo ?? Estamos controlados! Acabo de entrar un momentito en una página web. No he hecho ninguna interacción. No
he tocado ningún botón, ni ninguna aceptación de recibir galletas ...
Al cabo de unos minutos, recibo un correo, lo que me parece inverosímil.
Aún no me había pasado nunca! El correo dice: [...]
08:11:15 ¿Por qué me vigilancia, si no soy nadie? | Marta Peirano | TEDxMadrid. Sabemos que estamos vigilados, a
través de nuestros móviles, ordenadores y cámaras. Pero no hacemos nada
malo y por eso nos sentimos a salvo. Marta Peirano avisa en esta charla
que es urgente preocuparse y proteger nuestro anonimato en la red. .
02/20/14 Salud y tecnología. Oportunidad y riesgos.
La introducción de las nuevas tecnologías en el campo como el sanitario
puede producir un gran salto en la efectividad por el hecho de poder
disponer de información real, online, monitorizada masivamente, y con un
ahorro económico considerable, que en algunas pruebas piloto se cuantifica superior al 50%, y con ahorros inducidos por la reducción de desplazamientos y otros.
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de Nacions Unides parla d'economia i pretén fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom.
En el vídeo breu (3'03'') repasso l'origen etimològic de la paraula economia, en concret del prefix eco-, que també és comú a ecologia.
Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.
Ferran Rodés ha defensat que l’empresariat s’ha de preocupar molt per les desigualtats creixents, tant per raons ètiques com per a la sostenibilitat econòmica i social.
Ha participat en un esdeveniment de l’associació empresarial Respon.cat amb les persones directives de les empreses membres.
Ha remarcat el canvi disruptiu de les noves tecnologies i com afecta el comportament corporatiu ja que ara el que diu la comunitat sobre la marca és tant o més important que el que pugui dir la pròpia empresa.
Dijous 15 va tenir lloc el dinar-col·loqui de primers/es executius/ves d’empreses membres de Respon.cat amb la participació de Ferran Rodés, vicepresident d’Havas Media, fundador d’ISP, conseller d’Acciona, cofundador i president del Consell Editorial del diari Ara, i president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
Respon.cat agrupa una setantena d’empreses de dimensions i sectors molt diversos compromeses amb la responsabilitat social. Entre les seves activitats, cada any organitza un espai de trobada de les persones que estan en primera posició executiva de les empreses membres per poder fer un col·loqui amb algun convidat que ens aporti models i reflexions el lideratge empresarial responsable. En l’edició anterior, el convidat fou Sergi Ferrer-Salat, president del Grup Ferrer.
En virtut de la seva activitat empresarial, com a vicepresident mundial del grup de comunicació Havas, Rodés ha introduït en les seves aportacions elements d’interès sobre com han canviat de manera més disruptiva que evolutiva les actituds de la societat, especialment en les generacions formades en les noves tecnologies, i com aquest context suposa un nou paradigma per a l’activitat empresarial.
Resumim tot seguit alguns dels continguts que ha exposat, desenvolupats a partir d’una idea força: el que es demana avui a les empreses és que siguin un agent clau de transformació social.
Gairebé tots els països preveuen créixer però els ciutadans no mostren unes expectatives tan positives, diuen que no anem tan bé, i certament sembla que per primer cop a la història no podrem dir als nostres fills que viuran millor que nosaltres, fet que és una tònica general arreu. La ciutadania distingeix entre renda iqualitat de vida, com mostra l’informeHow is lifede l’OCDE. A països nòrdics com Finlàndia es prefereix la millor qualitat de vida i, en general, es tendeix a preferir menys renda i, per exemple, millor educació.
Es parla molt dedesigualtat: és un tema d’interès general i és un error que sigui patrimoni de l’esquerra. No solament és un tema ètic per a l’activitat empresarial, sinó que actua com un fre al consum i les quotes de desigualtat elevades creen un marc indesitjable de tensió social. És a l’estat espanyol on elcoeficient Gini, que mostra la desigualtat, ha crescut més al 2016. I no són lemes, són realitats amb persones al darrere: és enorme que un 14% de la població de Barcelona no hagi pogut pagar la calefacció a final de mes.
Quan a la ciutadania se li pregunta aixòqui ho pot arreglar, la resposta sorprenent és que, de llarg, es diu que les empreses (69%) mentre que sols un 30% diuen el govern, i per sota les ONGs. Tanmateix, a la pregunta de si les empreses ho estan fent, la resposta és que no. Sols a Escandinàvia hi ha força gent (30%) que considera que sí.
Hi ha, doncs, un gap entre la realitat i l’expectativa, davant la qual podem viure l’RSE com una tortura o com unaoportunitat: ens podem torturar limitant-nos a intentar exercir una bona ciutadania o bé hi podem veure una oportunitat de contribuir a arreglar les coses. Això no seria nou: a Catalunya mateix trobaríem molts exemples en l’empresariat de la pre-guerra quan muntaven una colònia que al costat de la fàbrica hi construïa una escola. Era un altre context, però ara el més nou és que la demanda s’expressa de manera molt diferent.
Abans de la irrupció de lestecnologies, poques mans controlaven els pocs mitjans de comunicació massius, i la ciutadania era l’element passiu que acabava obeint i comprant el que se li mostrava. Una bona campanya de màrqueting podia vendre fins i tot un producte dolent. Però això canvia radicalment quan aquell element passiu és qui primer es fa seva la nova tecnologia, abans que moltes empreses, i crea xarxes fora del marc preexistent, les emplena de contingut i comença a governar la cadena. Perquè ens fem una idea de la pressió que genera internament, avui dia un conseller delegat dura de mitjana cinc anys, el director financer tres i mig, però el director de màrqueting sols dos.
Abans l’oferta era el factor clau i ara ho és lademanda, fins al punt que l’empresa ja no pot considerar que és lasevamarca sinó que en part és d’unacomunitat. Per tant, cal entendre què vol dircomunitat. El que diuen és tant o més important que el que puguis dir tu. La gent té l’expectativa d’uns beneficis individuals i uns de col·lectius: si vens pomes pots regalar un llibre de receptes, però, a més, la clientela també es pregunta d’on venen aquestes fruites, qui l’ha cultivada, quants fertilitzants té… Són elscollective outcomesque fan que, davant la societat, cada cop estàs més nu. Ara el consumidor és conscient que més renda no equival a més felicitat.
No se sap com acabarà larevolució digital, molt bé o molt malament, davant reptes com el control de les dades. La realitat és que Google no et deixa accedir a les dades que té de tu! Un 80% de la publicitat digital va a Google i Facebook; tots els altres junts són poquíssim.
Cal entendre què és el que vol la societat, què espera de la nostra empresa, com la puc satisfer, i començar a aplicar aquesta sensibilitat en el propi barri on estem ubicats. Hem de començar per escoltar la ciutadania, ja que les empreses imparablement passarem pel garbell i només les empreses que adoptin unrol conscient de transformació socialsobreviuran
Altres elements que han sortit:
Avui es disposa de les eines per produirenergiaa casa i posar la sobrant a la xarxa, però a Espanya i a França això no es pot fer, cosa que sols s’explica per una voluntat de control polític i no d’afavorir l’autosuficiència.
Respecte a lapremsa, sols sobreviuran aquells diaris que sàpiguen connectar amb comunitats concretes amb coses en comú i a qui preguntaràs quins continguts volen; de fet, arribarem a diaris de comunitat. En el cas del diari ARA, es va definir un target molt específic, de persones amb un nivell sociocultural alt, també socioeconòmic alt perquè sinó no compren premsa, i alhora amb un sentit compromís amb l’entorn. I van sortir 400.000 amb una major presència de la llengua catalana que la mitjana de la població (60%). I d’aquí va néixer el projecte.
En moltes coses no tenim diferències rellevants entre catalans i espanyols, però a banda de votar diferent, la més rellevant és l’associativitat: els catalans tendim a associar-nos per tot, com pugui ser el cas de Respon.cat. És una singularitat que sols és comparable amb Àustria o Suïssa.
El diari Público publica un reportatge sobre l'augment de l'interès per diverses companyies catalanes amb motiu del context polític.
Parlem, Catgas, Som Energia o Caixa d'Enginyers apareixen com alternativa a les multinacionals que han traslladat la seu fora de Catalunya i augmenten les altes
La decisió d'algunes empreses bàsicament vinculades als reguladors espanyols d'anunciar canvis de seu va ser interpretat com un moviment polític contra la declaració d'independència.
Més de quatre mesos més tard, ja es pot afirmar que el moviment ha tingut un impacte. I diverses companyies han augmentat el volum de clients i les consultes de persones interessades a sumar-s'hi. Ara bé, tot i que es tracta de creixements més o menys importants en termes relatius, son poc significatius a nivell global, ja que la quota de mercat d'aquestes empreses és incomparable amb la que poden tenir Caixabank o Gas Natural Fenosa, per citar dos casos. Som Energia, Som Connexió, Parlem, Coop57, Caixa d'Enginyers, Catgas o Arç Cooperatives són algunes de les companyies que, a diferents nivells, han notat l'impacte. Algunes són cooperatives representatives de l'economia social i solidària catalana, de manera que tot i veure's beneficiades pel context no han apostat per un creixement sobtat, sinó perquè aquest sigui sostenible i, sobretot, provinent de persones que volen fer un consum crític vinculat a la transformació social.
La matinada d'aquest diumenge 25 de març comença l'horari d'estiu i els rellotges s'avançaran una hora. Així, a les 02.00 hores passaran a ser les 03.00, de manera que el dia tindrà una hora més, en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d'hora i que afecta tots els Estats de la Unió Europea.
Canviem l'hora dues vegades l'any. La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, pensem que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.
Aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària com
La recuperació de les dues hores de desfassament horari en relació a la resta del món
L'impuls d'una nova cultura del temps a les organtizacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials
La recuperació del fus GMT en el marc d'una reordenació global europea
El febrer el Parlament Europeu demanava a la CE acabar amb el canvi d'hora
En una resolució no vinculant aprovada el passat 8 de febrer, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió Europea acabar amb el canvi d'hora. Els eurodiputats van considerar que, tot i que no hi ha cap estudi científic que ho conclogui, les investigacions apunten a l'"existència de repercussions negatives sobre la salut humana." Amb aquesta resolució, la Comissió Europea ha d'avaluar el canvi d'hora bianual i, si és necessari, proposar una revisió del sistema per fer front a la preocupació pel seu possible efecte perjudicial sobre la salut humana.
El text, aprovat amb 384 vots a favor, 153 vots en contra i 12 abstencions, demana a la Comissió Europea una avaluació exhaustiva de la directiva que regula el canvi horari i, en cas necessari, sol·licita que presenti una proposta de revisió.
A més, els eurodiputats van recalcar que és essencial mantenir un règim horari unificat a la Unió, fins i tot en cas que s'abolissin els canvis d'hora bianuals.
La felicitat està de moda. Fa anys que se'n parla i sembla que és un tòpic que esdevindrà cada cop més important. Si la gent té una aspiració fonamental de ser feliç, seria bo que les constitucions ho reflectissin millor i milloressin el desplegament de les polítiques públiques vers aquest objectiu, que si bé mai serà complet sí que pot marcar una prioritat respecte a altres orientacions.
Repte individual o col·lectiu? La felicitat ha de sorgir d'un mateix, no és fruit d'una voluntat externa ni, per descomptat, de cap ordre. Podríem dir-ne el mateix que respecte a la motivació laboral. Però com passa en aquesta, sí que es poden crear les condicions per a afavorir-la.
Des de les polítiques públiques, caldria tenir com a referent la felicitat col·lectiva. Apuntar directament a la felicitat individual pot arribar a ser una intromissió en la intimitat. Jo sóc feliç si em dona la gana i l'estat (poder públic) no és qui per condicionar-me el meu estat (emocional). Però ja no sols és un tema de poders públics, ja que les empreses on treballem són els marcs on en el dia a dia es pot condicionar més aquesta felicitat, juntament amb els aspectes més íntims i familiars.
La responsabilitat social, doncs, pot esdevenir una funció empresarial al servei d'una inquietud de les persones, satisfer la necessitat de felicitat. Si l'empresa assumeix que té una responsabilitat envers la societat i, més en concret, respecte al grup d'interès de les persones que formen els equips de treball, l'empresa hauria de saber crear les condicions per al desplegament de la felicitat.
He dit funció empresarial per poder expressar la possibilitat de si en el futur podrà arribar a escriure's en forma d'algoritme. Ho desconec i em fa un cert temor, amb ressons conductivistes o, encara pitjor, de manipulació col·lectiva orwelliana. Però la tecnologia ens porta cap aquí i Google o Facebook saben què ens agrada i què, presumptament, ens fa feliços. Spotify sap quines cançons ens fan més feliços. En tot cas, prefereixo situar-me en el marc d'una felicitat més pupil·lar, basada en la mirada sincera, que no tutel·lar, basada en els sensors de lectura de la nostra activitat cardíaca.
Un enfocament de polítiques públiques ens porta a instruments de mesura. En el seu moment, Amartya Sen va desenvolupar un sistema que permetia mesurar el desenvolupament d'un país no solament amb el PIB sinó tenint en compte altres variables com l'esperança de vida o l'alfabetització, l'Índex de Desenvolupament Humà. Altres propostes, posteriorment, han anat més lluny, com el cas conegut del Bhutan, que calcula l'índex de felicitat del país.
Un enfocament de responsabilitat social ens porta a desenvolupar un model d'empresa saludable. No es tracta d'una organització on hi hagis d'entrar amb la rialla! Es tracta que l'empresa creï les condicions de salut, valors, marc de relacions i comunicació i estil de vida que permetin que les persones puguin desenvolupar-se com a persones i com a professionals, que puguin tenir un marc afectiu i de reconeixement positiu, que puguin créixer en salut i plenitud. Això no és paternalisme ni molt menys, però no totes les organitzacions tenen una cultura que pugui estar preparada per a fer el salt i comprendre que l'empresa té una responsabilitat envers les persones la qual s'ha d'articular sota la perspectiva d'una evolució gradual en la cultura organitzacional i de manera dialogada.
La felicitat no es pot imposar, però podem mostrar que no és una qüestió menor i d'interès exclusivament particular. Decidir quins valors socials volem que siguin rellevants, que siguin fomentats, és una tasca col·lectiva i forma part del que en diem un territori socialment responsable, una societat que és capaç de marcar quin són els reptes del territori que poden ser abordats sinèrgicament des les organitzacions, públiques, socials o privades.
Com a membres d'una empresa, una organització, un poble o una societat hauríem de desenvolupar la capacitat col·lectiva de consensuar quins valors o principis han de promoure's i quins han de ser remoguts en l'escala sempre difusa i en moviment dels valors socials. Algunes empreses, en els darrers lustres i en el marc del desenvolupament de l'RSE, han tingut el coratge de fer que els valors corporatius siguin establerts en part pels propis integrants. Per exemple, dos valors decidits des de la direcció i un col·lectivament pels treballadors. I arribarà el dia que una empresa, de tres valors, un el decidirà la clientela, perquè els valors acaben determinant les relacions amb tots els grups d'interès.
En l'esfera pública, també podem optar conscientment i col·lectivament per alinear-nos amb el valor de la felicitat. Sovint moltes reivindicacions van acompanyades, si no de formes violentes, sí de maneres amargues basades en el distanciament i l'enfrontament que dificulten cercar el punt de trobada i la posterior reconciliació. La cultura de la mediació, per exemple, afavoreix que la confrontació de punts de vista i d'interessos, es pugui portar a terme sota una perspectiva més positiva que no erosiona la felicitat. En el cas del procés sobiranista a Catalunya, l'anomenada Revolució del Somriure seria un magnífic exemple de com s'ha aconseguit que una reivindicació multitudinària incorpori transversalment un valor de felicitat, expressat amb els somriure, i que s'hagi operativitzat fins al punt de deixar les deixalles recollides després de manifestacions de més prop de dos milions de persones.
Nacions Unides va decretar el 20 de març Dia Internacional de la Felicitat, per reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com aspiracions universals dels éssers humans i la importància de la seva inclusió en les polítiques de govern. I convida els poders públics, les ONG, la societat civil i els particulars a fomentar el Día i els valors que implica. Curiosíssimament la resolució no cita les empreses entre els destinataris de la proclama! Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són transversals i, si bé no expliciten la felicitat, aquesta es pot trobar especialment en alguns:
La felicitat pot ser un valor corporatiu, expressat directament o bé per mitjà d'altres valors relacionats com podria ser l'autoestima, la salut, el desenvolupament personal, però com tots els valors ha d'articular-se en mesures concretes. Una acció empresarial ben concreta pot ser adaptar els seus horaris de funcionament a la reforma horària i, alhora, facilitar la flexibilitat horària, la conciliació de la vida laboral i familiar o el teletreball. I moltes coses més, que finalment han de formar part d'un enfocament global d'empresa saludable.
La Paradoxa d'Easterlin estableix que, a partir d'uns certs ingressos, tenir-ne més ja no aporta més felicitat. Això qüestionava la teoria dels economistes tradicionals, que havien determinat que el consum aportava la felicitat. I a partir d'una certa teorització, s'arriba avui dia a parlar de l'Economia de la Felicitat.
Felicitat, alegria, joia, goig, plenitud, riquesa, eudaimònia, mindfulness, absència de desig? Són molts els conceptes que es barregen. El que és evident és que no ens referim a un moment d'alegria, entesa aquesta com un sentiment que es manifesta amb signes exteriors com el somriure, sinó a una vivència interior, intesa i duradora, de joia o, en darrer terme, a una vida de plenitud, d'eudaimònia, que deia Aristòtil. Tècniques com el mindfulness ens hi poden ajudar. I l'absència de desig? En tot cas, no desitjar posseir-ho tot, no pretendre tot allò que no tenim o que difícilment podrem assolir.
Tenir o ser? S'ha dit des de les filosofies i les religions que per atànyer la felicitat ens hem d'orientar més al ser que al tenir. El mercat si més no ens està traslladant del tenir a l'usar: en un context de desmaterialització de l'economia, de creació de valor a partir d'actius intangibles, d'evolució dels models de venda cap a servitització i d'economia col·laborativa, es tendeix a valorar més poder usar que tenir, fet que ens podria acostar a la felicitat en la mesura que treure pes al tenir pot alliberar les forces del ser. Seria una hipòtesi.
El voluntariat d'empresa és una acció concreta que algunes empreses estan afavorint o organitzant per tal que persones de l'equip destinin una part del seu temps lliure i, de vegades, amb facilitats per part de l'empresa i disponibilitat d'una borsa d'hores, amb un objecte social de natura no empresarial. Normalment implica la col·laboració en algun projecte social d'una entitat sense ànim de lucre. D'alguna manera, a banda del servei a la comunitat, aquestes iniciatives afavoreixen que les persones puguin desenvolupar-se en contextos diferents, relacionar-se amb gent i equips diversos, fer front a situacions complexes, crèixer en actituds i en habilitats i realitzar-se com a persona. El voluntariat, donar-te als altres sense esperar res a canvi, genera felicitat.
Us recomano el capítol "Els diners fan la felicitat?" del programa Economia en colors que va protagonitzar Xavier Sala-Martín per a TV3. La conclusió final és que moltes coses que fem i que per elles mateixes ens aporten felicitat, quan les fem totes alhora, ens generen infelicitat perquè la multitasca sovint genera estrés. Potser tant a la vida personal com a la vida laboral, hauríem de aprendre a gestionar la complexitat d'una manera més ordenada que no ens generi ofec. Ja no es tracta d'un problema de com assolir la felicitat sinó de com defugir la infelicitat, o els casos de suïcidis recurrents que algunes empreses han patit. La hipòtesi seria, doncs, que concentrar-nos més en una tasca i no viure surfejant en mil i una tasques ens faria més feliços perquè podríem gaudir intensament del plaer de fer una cosa que professionalment ens emplena. I el més curiós és que segurament seríem més productius, amb menys errors, més oberts a innovar, i amb una millor comunicació amb els companys.
Durant molts anys la classe amb més demanda a Harvard va ser la d'Introducció a l'Economia. Però des de fa uns anys és una classe sobre la felicitat del psicòleg Tal Ben-Shahar. La felicitat està de moda i el programa intenta respondre a l'eterna pregunta de si els diners fan la felicitat. En parlem amb la psicòloga Patrícia Ramírez, el biòleg Pere Estupinyà i el lama Wangchen. Però com mesuren la felicitat els economistes?
Compares the 34 member countries of the OECD (as well as Brazil and the Russian Federation) across the 11 topics of well-being the OECD has identified as essential, in the areas of material living conditions and quality of life.
Date: 2018. How’s Life? is part of the OECD Better Life Initiative. It charts the promises and pitfalls for people's well-being in 35 OECD countries and 6 partner countries. It presents the latest evidence from 50 indicators, covering both current well-being outcomes and resources for future well-being.
These guidelines provide advice on the collection and use of measures of subjective well-being. They are part of the OECD Better Life Initiative, a pioneering project launched in 2011, with the objective to measure society’s progress across eleven domains of well-being, ranging from jobs, health and housing, through to civic engagement and the environment.
This index from the UK based think-tank the The New Economics Foundation measures 3 components of sustainable well-being - life expectancy, experienced well-being and ecological footprint.
Date: 2010. Compilation of work from scholars around the world using subjective well-being data to understand and compare well-being across countries and cultures. Points to data from the Gallup World Poll & World Values Survey.
Date: 2015. OECD's Better Life Index in book format. Compares OECD countries across 11 determinants of well-being: housing, income, jobs, community, education, environment, civic engagement, health, life satisfaction, safety, and work-life balance.
Date: 2014. Covers 1820 - 2010. Report charts long-term changes in the dimensions of global well-being and inequality, including per capita GDP, real wages, educational attainment, life expectancy, height, personal security, political institutions, environmental quality, income inequality, & gender inequality.
Date: 2012. Economist Carol Graham explores the determinants of happiness and presents both the promise and the potential pitfalls of injecting the 'economics of happiness' into public policy-making.
Date: 2012. An overview of the field of happiness studies. Discusses social indicators such as unemployment rates, crime rates, life expectancy, health status indices, school enrollment rates, average achievement scores, election voting rates, and measures of subjective well-being.
Date: 2013. This book is devoted to applying the data, methods, and theories of contemporary social science to the question of how political outcomes in democratic societies determine the quality of life that citizens experience.
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i socialalhora, per a tots els grups d’interès. [llegir definició més àmplia segons Josep Maria Canyelles]
[es] Qué es la Responsabilidad Social
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una organización, sea mercantil, pública o social, hacia la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente.
En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito, entendiendo el propósito empresarial como la adopción de un modelo de empresa comprometida corporativamente con la sociedad y con una excelencia social que le permite crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez, para todos los grupos de interés.
[leer definición más amplia según Josep Maria Canyelles]
Entenem l'RSE com un factor estratègic
"Un pla d'RSE amb garanties d'èxit és aquell que comença amb el reconeixement que no és un projecte d'actuacions sinó part d'un procés de gestió del canvi"
Entrevista al Canal Blau TV: Penedès Destinació Turistica Responsable
Josep Maria Canyelles estrevistat a La Marató per la Pobresa de Televisió de Catalunya.
Entrevista per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC.
Conferència sobre RSA. Col·legi d'Enginyers (min.58)
Sessió UOC Meet - presentació RSC, cas La Fageda i debat
MBA en Social Entrepreneurship // Postgrau d'Emprenedors Socials
Voluntariat corporatiu: una major democratització del voluntariat. Intervenció a Torre Jussana. Ajuntament de Barcelona
Voluntariat i responsabilitat social, noves expectatives i possibilitats. Entrevista amb motiu del Fòrum de les Associacions 2011
Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50.
Reportatge sobre la publicació "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments"
Acte a Burgos del programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa. Font: Televisión de Castilla y León
Entrevista de 12 min. sobre RSE al programa Gent d'empresa. Comença al minut 32:40.
Entrevista con motivo del curso sobre RSO en FEVAS (Bilbao)
De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent
[ca] Responsabilitat Global és un think tank sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, les Administracions i les Organitzacions [es] Responsabilitat Global es un think tank sobre la Responsabilidad Social de las Empresas, las Administraciones y las Organizaciones [en] Responsabilitat Global is a think tank on CSR for the private, public & third sectors
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 13 de Nacions Unides parla d'acció pel clima i pretén prendre mesures urgents per combatre el canvi
climàtic i els seus efectes.
En el vídeo
breu (3'00'') repasso l'origen etimològic de la paraula posidònia a partir del seu origen
etimològic. 
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de Nacions Unides parla d'economia i pretén fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom.
En el vídeo breu (3'03'') repasso l'origen etimològic de la paraula economia, en concret del prefix eco-, que també és comú a ecologia.
Happy Planet Index / 
· Podeu seguir les piulades al twitter: 
