Una noia caminant per Nova York / Una chica caminando por NY

[ca] Molt interessant l'experiència de filmar una noia caminant durant 10 hores per carrers de Nova York. L'expressió 'piropo' remet a una dita simpàtica i gentil, però forma part d'una cultura profundament masclista. D'altra banda, és fàcil saltar la barrera del piropo a l'ofensa. Quan se succeeixen els incidents al llarg d'un recorregut, quan s'allarga tot el dia, quan forma part d'una manera de viure a la ciutat, es crea un context marcat per una sensació d'assetjament. Si pensem que aquesta cultura és més pròpia de països poc desenvolupats, podem veure en aquest vídeo com això passa de manera intensa als Estats Units d'Amèrica. Aquest vídeo s'ha convertit en un fenomen viral, amb milions de visites; esperem que tinguin un cert efecte en l'avergonyiment al voltant d'aquestes conductes masclistes. 

[es] Muy interesante la experiencia de filmar una chica caminando durante 10 horas por las calles de Nueva York. La expresión 'piropo' remite a un dicho simpático y gentil, pero forma parte de una cultura profundamente machista. Por otra parte, es fácil saltar la barrera del piropo a la ofensa. Cuando se suceden los incidentes a lo largo de un recorrido, cuando se alarga todo el día, cuando forma parte de una manera de vivir en la ciudad, se crea un contexto marcado por una sensación de acoso. Si pensamos que esta cultura es más propia de países poco desarrollados, podemos ver en este vídeo como esto ocurre de manera intensa en los Estados Unidos de América. Este vídeo se ha convertido en un fenómeno viral, con millones de visitas; esperemos que tengan un cierto efecto en la vergüenza alrededor de estas conductas machistas.

10 Hours of Walking in NYC as a Woman

[VÍDEO] Audiovisual: Diàleg UOC sobre lideratge responsable entre empreses de Respon.cat

• Fa un mes us informàvem que la UOC havia elaborat uns diàlegs sobre lideratge responsable amb empreses de Respon.cat, en els quals havia participat Josep Maria Canyelles
• Avui ja podem compartir aquest material audiovisual

En el format per als alumnes, es pot visualitzar segons menú

Es tracta d’un magnífic material audiovisual, de 50 minuts, que els participants del Màster podran visualitzar segons menú, de manera que podran seleccionar les diferents intervencions o accedir a altres continguts. Tota una aposta de la UOC per desenvolupar tècniques avançades per als seus cursos de més interès.




Han intervingut en aquest material de Diàlegs UOC, Josep Santacreu, conseller delegat de DKV, Mercè Mullor, consellera delegada de Mullor, Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda, i Josep Maria Canyelles, expert en RSE. El periodista Toni Aira ha fet la presentació i moderació.

Tal com ja vam informar, la Universitat Oberta de Catalunya ha llançat el primer màster oficial que es fa a Catalunya sobre RSC. S’ha començat a fer en català i es preveu que a la propera convocatòria es pugui iniciar també en castellà, aprofitant que el fet de ser online permet arribar al públic català, espanyol i llatinoamericà.

Els protagonistes del material audiovisual: Canyelles, Aira, Lavado, Mullor, Lloreda i Santacreu

Posteriorment a l’enregistrament dels Diàlegs, es van fer sengles entrevistes a José Antonio Lavado i Josep Maria Canyelles, en tant que dos dels autors dels materials del Màster alhora que consultors d’aquesta primera edició.

[VÍDEO] Audiovisual: Diálogo UOC sobre liderazgo responsable entre empresas de Respon.cat

• Hace un mes informábamos que la UOC había elaborado unos diálogos sobre liderazgo responsable con empresas de Respon.cat, en los que había participado Josep Maria Canyelles
• Hoy ya podemos compartir este material audiovisual

En el formato para los alumnos, se puede visualizar según menú

Se trata de un magnífico material audiovisual, de 50 minutos, que los participantes del Máster podrán visualizar según menú, por lo que podrán seleccionar las diferentes intervenciones o acceder a otros contenidos. Toda una apuesta de la UOC para desarrollar técnicas avanzadas para sus cursos de mayor interés.





Han intervenido en este material de Diálogos UOC, Josep Santacreu, consejero delegado de DKV, Mercè Mullor, consejera delegada de Mullor, Josep Maria Lloreda, presidente de KH Lloreda, y Josep Maria Canyelles, experto en RSE. El periodista Toni Aira ha hecho la presentación y moderación. Tal como ya  informamos, la UOC ha lanzado el  primer máster oficial  que se hace en Cataluña sobre RSC. Se ha empezado a hacer en catalán y se prevé que en la próxima convocatoria se pueda iniciar también en castellano, aprovechando que el hecho de ser  online  permite llegar al público catalán, español y latinoamericano.

Los protagonistas del material audiovisual: Canyelles, Aira, Lavado, Mullor, Lloreda y Santacreu

Posteriormente a la grabación de los Diálogos, se hicieron sendas entrevistas a José Antonio Lavado y Josep Maria Canyelles, en tanto que dos de los autores de los materiales del Master vez que consultores de esta primera edición.

La Vanguardia publica un reportatge sobre RSC amb el qui és qui

• Respon.cat referenciat al “qui és qui” de l’RSC de la Vanguardia

La Vanguardia ha publicat avui 29 d’octubre un monogràfic sobre responsabilitat social amb el “qui és qui” en el sector. Entre d’altres organismes i iniciatives, alguns amb seu a Barcelona i altres a Madrid, es fa referència a Respon.cat, si bé  no s’identifica correctament com a organisme sinó que se cita com si es tractés merament d’un espai web: Espai virtual de cooperació entre empreses i organitzacions catalanes compromeses amb la RSC per crear una marca d’excel·lència social i afrontar els reptes de la societat i l’economia.

Monogràfic RSE al Periódico

El Periódico publica avui un reportatge monogràfic sobre l'estat de situació de la Responsabilitat Social de les Empreses:

Empreses socialment responsables

La responsabilitat social corporativa (RSC) o empresarial (RSE) ja acumula, com a concepte, uns quants lustres. ¿Quin ús fan les empreses espanyoles d’aquesta estratègia? ¿És moment d’adequar-la als nous temps? ¿Quins han de ser els seus objectius? Onze experts donen resposta a aquestes i a altres preguntes.

Accés al monogràfic en PDF

L'ocupació a les cooperatives creix i torna a nivells d'abans de la crisi

• En el segon trimestre d’enguany, l’ocupació ha arribat a 42.203 persones, amb un augment del 8,3% respecte al trimestre anterior, assolint la major xifra d’ocupació en cooperatives des de l’any 2007

• La Generalitat impulsa, en col·laboració amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el programa aracoop per posar en valor l’economia social i cooperativa com un model empresarial estratègic i transformador de realitats socials

• En les 361 activitats presencials i 68 productes del programa han participat més de 6.500 persones

• Un total de 150 empreses han millorat i crescut i s’han iniciat prop de 200 nous projectes

 

L’ocupació a les cooperatives creix i torna a nivells d’abans de la crisi. En aquest sentit, en el segon trimestre d’enguany, l’ocupació ha arribat a 42.203 persones, amb un augment de 3.237 (+8,3%) respecte al trimestre anterior, assolint la major xifra d’ocupació en cooperatives des de l’any 2007. A aquests llocs de treball cal afegir-hi els 42.000 socis en cooperatives de serveis, els 100.000 agricultors vinculats a cooperatives agràries i al voltant d’un milió de persones sòcies de cooperatives de consum.

 

Actualment a Catalunya hi ha 4.175 cooperatives i un miler de societats laborals, que conjuntament generen 48.094 llocs de treball directes. La incorporació de socis, tant en cooperatives com en societats laborals, continua en creixement, amb un 6,9% d’increment respecte al trimestre anterior i un 9,5% respecte l’any anterior.

 

També cal destacar que durant els darrers anys s’han creat més cooperatives; si el 2011 es van registrar 113, els dos anys posteriors es van constituir 147, i en aquest 2014, fins el mes setembre, se n’havien creat 90 de noves.

  

Més de 6.500 participants en el programa aracoop

 

Davant l’interès que l’avenç d’aquest sector té per a l’economia catalana, la Generalitat ha impulsat el programa aracoop amb l’objectiu de posar en valor l’economia social i cooperativa com un model empresarial estratègic i transformador de realitats socials. La Generalitat de Catalunya ha destinat enguany un total de 900.000 euros al programa en el marc del qual s’han desenvolupat fins a 361 activitats presencials i 68 productes en tot el territori amb 6.530 persones beneficiàries.

 

Algunes d’aquestes accions són per exemple, acompanyar als emprenedors en la creació dels seus negocis cooperatius, donar suport per millorar la viabilitat i enfortir les empreses de recent creació, l’assessorament expert per créixer i internacionalitzar-se, la formació directiva, la transformació d’empreses i associacions en cooperatives o l’aprenentatge del model cooperatiu a escoles i universitats.

 

Com a resultat d’aquestes activitats, 150 empreses han millorat la seva viabilitat i han crescut i unes 15 han ampliat la seva presència internacional amb assessorament expert. També s’han iniciat uns 194 nous projectes -incloent nous projectes emprenedors, transformacions d’associacions i cooperatives d’alumnes- i 40 empreses han treballat per potenciar projectes de col·laboració.

 

Així mateix 110 persones directives que han millorat les seves competències, en visió estratègica, lideratge i comunicació eficaç. També s’han realitzat tallers d’estratègia per dur a terme l’activitat professional en forma cooperativa a cambres de comerç i col·legis professionals.

 

Un altre aspecte que ha treballat l’aracoop és l’aprenentatge de l’empresa social i cooperativa a escoles i  universitats. En concret han participat 120 escoles a les quals se’ls ha facilitat que els estudiants aprenguin el model de l’empresa cooperativa, coneguin experiències i puguin saber tot el que cal per crear una cooperativa.

 

Pel que fa a les 10 universitats participants, s’han programat activitats per a alumnes de diferents disciplines com ara start-up social o sessions de creativitat per impulsar noves idees i s’han incorporat crèdits d’emprenedoria cooperativa.  Així mateix, s’han ofert 50 places de pràctiques professionals a 32 cooperatives per a alumnes de 18 facultats.

 

El web aracoop.coop permet l’accés a tota la informació, eines i recursos que s’han desenvolupat durant el programa com ara una guia per a la creació de cooperatives, una aplicació interactiva per a l’aprenentatge de competències clau per a membres de Consells Rectors de cooperatives o una app de geolocalització de cooperatives que estarà disponible properament.

 

Aquest és un programa marc de cooperació públic-privat, promogut pel Departament d’Empresa i Ocupació en el context de Catalunya Emprèn, amb la participació de la Confederació i les federacions de cooperatives i la col·laboració de 80 entitats i institucions — 34 entitats locals, 4 diputacions, 11 universitats i escoles de negoci, 4 institucions financeres, 7 associacions i fundacions, 20 Cambres de Comerç, col·legis i associacions professionals—.

 

Segona edició de l’aracoop

 

La Generalitat donarà continuïtat a una segona edició del programa aracoop. El Departament d’Empresa i Ocupació està preparant noves mesures per complementar la primera edició i consolidar els eixos estratègics d’ampliar, renovar i enfortir la presència i viabilitat de les empreses d’economia social i cooperativa.

 

En concret, l’aracoop 2015 desenvoluparà diversos projectes en el marc de tres línies de subvencions:

 

1.Assessorament  en economia social i cooperativa

Aquesta línia oferirà accions d’acompanyament expert i suport a la viabilitat, així com al creixement i/o la internacionalització de les empreses.

 

2.Aprenentatge, formació i millora de les competències professionals del’economia social i cooperativa

Es continuarà promovent la millora de competències professionals per a persones que ocupen càrrecs de responsabilitats. S’oferirà formació en els diferents àmbits de gestió de l’empresa així com formació per a socis i membres de Consells Rectors. També s’intensificarà la identificació de possibles projectes de col·laboració entre empreses d’economia social i cooperativa.

 

Així mateix, s’intensificaran les accions de formació en els àmbits jurídics i fiscal a través de  tallers per promoure l’organització de l’activitat de professionals en empreses d’economia social i cooperativa. Es potenciarà la presència del cooperativisme al món escolar i s’impulsaran nous projectes en l’àmbit universitari, com ara un MOOC (Massive Open Online Course) cooperatiu o pràctiques en empreses.

 

3.Difusió de l’economia social i cooperativa          

El programa posarà èmfasi en l’objectiu de divulgar i difondre l’economia social i cooperativa a través de vídeos d’experiències al canal Youtube aracoop i es desenvoluparan noves aplicacions interactives per millorar la governança i la gestió cooperativa.

 

Font: nota de premsa gencat 

 

Des de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat hem participat en la gestió del programa

El Govern aprova l'Estratègia SmartCAT, que pretén convertir Catalunya en una Smart Region de referència internacional

• Es desplegarà un programa que integri i coordini les iniciatives locals i supralocals, que aprofiti l’ús de la tecnologia i de la informació digital per innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora

• L’Estratègia preveu projectes en camps com ara l’educació, el turisme, el comerç o la salut, per optimitzar la gestió escolar i educativa a través de les TIC, introduir noves modalitats de pagament en comerç electrònic o nous sistemes de telemedicina i d’ús de la targeta sanitària al mòbil

El Govern ha acordat aprovar l’Estratègia Smart de Catalunya (SmartCAT), que pretén convertir el país en una Smart Region o territori intel·ligent de referència internacional que aprofiti l’ús de la tecnologia i de la informació digital per innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora. L’SmartCAT preveu desplegar un programa que integri i coordini les iniciatives locals i supralocals, doni suport a les empreses i impulsi iniciatives smart en clau de país.

 

Aprovat a proposta dels consellers de la Presidència i d’Empresa i Ocupació, l’SmartCAT està alineada amb l’estratègia de la Comissió Europea “Europa 2020” i, al mateix temps, dóna resposta als objectius i polítiques establerts per l’Agenda Digital per Catalunya (idigital) i l’Estratègia de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

 

El projecte es concreta en la implementació d’iniciatives i projectes smart, ja sigui dins dels àmbits de les competències de la Generalitat, o de programes supralocals sectorials de provisió de serveis en camps com ara l’educació, el turisme, el comerç o la salut, entre d’altres. Així, entre els programes que es desplegaran en el marc d’aquesta Estratègia hi ha projectes per optimitzar la gestió escolar i educativa a través de les TIC. També es preveu, entre d’altres, posar en funcionament punts d’informació interactius, introduir noves modalitats de pagament en comerç electrònic o nous sistemes de telemedicina i d’ús de la targeta sanitària al mòbil.

 

El desenvolupament de l’acord anirà a càrrec del Departament d’Empresa i Ocupació, a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, unitat que coordinarà l’estratègia de l’Smart Region de Catalunya. El Govern treballarà per fomentar el sector relacionat amb l’economia i la indústria de les dades en col·laboració amb tots els departaments i entitats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en especial el Departament de la Presidència, a través de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, com a unitat impulsora de les polítiques de govern obert a l’Administració de la Generalitat; i el Departament de Governació i Relacions Institucionals, com a impulsor del procés de reforma i modernització de l’Administració de la Generalitat.

 

Font: gencat

[VÍDEO] Diálogos UOC. Entrevista a Josep Maria Canyelles

[ca] Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat pel periodista Toni Aira, en qualitat d'autor de materials del Màster Universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la UOC.

[es] Josep Maria Canyelles ha sido entrevistado por el periodista Toni Aira, en calidad de autor de materiales del Máster Universitario de Responsabilidad Social Corporativa de la UOC.




Entrevista Josep Maria Canyelles
Entrevista José Antonio Lavado

Reconeixement a 77 empreses Leader i a 50 cellers catalans per gestionar la seva RSE i estudiar la petjada de CO2 del vi

En un acte el 23 d’octubre a Falset, presidit pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí

Setanta-set petites empreses Leader de Catalunya  i una cinquantena de cellers rebran aquest proper dia 23 d’octubre a Falset un certificat de reconeixement als seus processos d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social i de càlcul de la petjada de CO2 en el procés d’elaboració del vi, respectivament. El conjunt d’aquestes organitzacions han participat en els projectes de cooperació catalana Gestió Sostenible Rural i Vi+Net, finançats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en el marc del PDR 2007-2013. L’acte, que tindrà lloc a partir de les sis de la tarda al Palau del Vi de la capital del Priorat, estarà presidit pel Conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí.

Amb la certificació de la Responsabilitat Social Empresarial d’aquestes 77 empreses, ja són un total de 281 els beneficiaris d’ajuts Leader que des de la convocatòria 2009 han acreditat la implementació de processos de millora en l’àmbit econòmic, ambiental i social de la seva activitat. Aquesta xifra, que superarà les 350 empreses a final del període, situa el projecte de cooperació Gestió Sostenible Rural, coordinat pel grup Adrinoc, com un dels programes públics de foment de la RSE a la petita i mitjana empresa més importants de l’Estat espanyol.

Gestió Sostenible Rural ha desenvolupat també múltiples accions encaminades a difondre el concepte de la Responsabilitat Social Empresarial entre els diferents agents socioeconòmics dels territoris Leader. Al llarg dels darrers cinc anys s’han organitzat més de 100 actes de sensibilització, s’han impartit diferents cursos formatius a empreses, s’han programat visites d’intercanvi empresarial i s’ha publicat diferent material divulgatiu i pedagògic. Així mateix, el projecte compte amb un observatori de la RSE al món rural, amb més de 10.000 visites l’any: www.gsrural.org, i amb una plataforma d’innovació oberta per al món rural www.smartrural.org.

Vi+Net i càlcul de la petjada de C02

Paral·lelament, en el marc del projecte de cooperació Vi+Net, una cinquantena de cellers de 8 D.O. catalanes han calculat la petjada de CO2 en el procés d’elaboració del vi.  El resultat del treball ha suposat la certificació de 22 vins i l’estimació del càlcul de la petjada de CO2 en 25 vins més. El projecte també ha permès elaborar una eina de càlcul i un manual de bones pràctiques que estarà a disposició dels cellers que hi estiguin interessats.

El projecte ”Vi+Net”, coordinat pel Consorci Leader Priorat Baix Camp,  sorgeix de la iniciativa de cooperació estatal “+Vino-CO2”, desenvolupada durant els anys 2010 a 2013. El projecte, desenvolupat per nou grups d’acció local de tot el territori català, té com a objectiu contribuir a  mitigar i reduir els gasos d’efecte hivernacle (GEH) en el sector vitivinícola. La voluntat última és la millora del medi ambient i la generació d'ocupació.

El projecte també pretén valoritzar el medi rural fomentant pràctiques que mitiguin l'emissió de gasos d'efecte hivernacle en el sector vitivinícola, i demostrar que les pràctiques tradicionals també contribueixen a reduir l'emissió d’aquests gasos.

Aquesta millora mediambiental generarà un valor afegit a la producció de vi, i ajudarà a que el sector avanci en la qualificació mediambiental dels seus productes com un valor afegit que els permetrà consolidar-se en els mercats més exigents.

Font

Presentació de l'Estratègia espanyola d'RSE a Barcelona

Acto de Presentación: 
ESTRATEGIA ESPAÑOLA DE RESPONSABILIDAD SOCIAL DE LAS EMPRESAS

10:30  Bienvenida

Isabel Buesa, Directora General de Endesa en Catalunya

10:35 Presentación Estrategia Española de RSE

Miguel Ángel García Martín, Director General del Trabajo Autónomo, de la Economía Social y de la Responsabilidad Social de las Empresas  del Ministerio de Empleo y Seguridad Social

11:20 Presentación Buenas prácticas empresariales

• ADECCO: Francisco Mesonero, Director General Fundacion & RC. Adecco Iberia y América Latina
• BASF: Gustavo Alonso, Director de Recursos Humanos y
• Relaciones Institucionales
• Endesa: Isabel Buesa, Directora General en Catalunya
• Mahou San Miguel: Beatriz Herrera, Gerente  de Responsabilidad Corporativa
• MediaResponsable: Laura Flores, Directora Editorial
• ISS Facility Services: Ramón Folch, Director de Responsabilidad Social Corporativa
• SEAT: María Damas, Corporate Affairs Manager

13:05 Clausura

Canyelles interviene en el Congreso Iberoamericano del Voluntariado Corporativo

• Josep Maria Canyelles interviene en una mesa redonda organizada por Respon.cat en el I Congreso Iberoamericano del Voluntariado Corporativo.
• Pymes y microempresas evidencian que el voluntariado no es exclusivo de las empresas grandes. La sesión ha permitido mostrar que las empresas medianas y pequeñas también llevan a cabo una implicación comunitaria de voluntariado
• Canyelles ha presentado la iniciativa empresarial Respon.cat para el desarrollo de la RSE en Cataluña, y ha hecho una presentación sobre Territorios Socialmente Responsables

Con el título de "Voluntariado de Empresa para pymes y desarrollo de Territorios Socialmente Responsables "ha tenido lugar una mesa redonda que ha servido para evidenciar que el voluntariado no es exclusivo de las empresas grandes. Se trataba de debatir sobre la situación y las perspectivas del voluntariado de empresa con el foco puesto especialmente en las pymes, para romper el tópico de que esta práctica de acción social sólo es de interés para las empresas grandes. Hay que decir que esta mesa ha suscitado muchas preguntas e intervenciones de los asistentes.  

La sesión ha contado con la participación de David Toledo, del Departamento Salud y Dirección de Personas de la empresa SPB, Jordi Torredemer , responsable de Comunicación de Mina Aguas de Terrassa y director de la Fundación Mina, Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat. Nekane Navarro, consultora social, ha moderado el debate.

Tal como ha afirmado Canyelles, no se puede aplicar el modelo de programas de voluntariado corporativo en las pymes o microempresas, para que el modelo no es coincidente. A diferencia de las grandes empresas, que han comenzado recientemente a llevar a cabo estas acciones, en el caso de las empresas más pequeñas muchas acciones equiparables ya se habían hecho siempre, pero si pensamos en términos de programas no sabremos apreciarlo ya que menudo son acciones realizadas desde el copromís y la continuidad, pero que no se estructuran como programa.  

Tal como se afirmó el día anterior al debate sobre Voluntariado de Empresa para pymes, que tuvo lugar en el Marketplace también organizado por Respon.cat con una selección de veinte participantes, cuando queremos abordar esta materia con las empresas más pequeñas, hay que tener más en cuenta el sentido de la acción que el formato. Si sólo pensamos en un formato de programa, es probable que no podamos encontrar ninguna!

Lo que nos debe interesar son todos aquellos modelos de acción social de la empresa que no se limitan a una mera transferencia de recursos sino que una implicación de las personas del equipo, de modo que no sólo se genera un impacto en el entorno sino que también se desarrollan los valores del equipo y las habilidades sociales de las personas. El voluntariado estricto sería una modalidad, pero también es importante tener presente las aportaciones pro-bono.

A veces se hace difícil establecer los límites conceptuales, ya que el caso de un profesional que hace una acción de manera altruista podría ser considerado voluntariado o pro-bono, pero no nos interesa tanto el debate nominalista como la manera de poder poner en valor estas prácticas, darles reconocimiento para facilitar la generalización, y hacer que la sociedad sepa también valorarlas como parte de un compromiso hacia el entorno.  

Canyelles ha presentado la iniciativa empresarial Respon.cat para el desarrollo de la RSE en Cataluña y acto seguido, en calidad de experto, ha hecho una breve presentación del sentido de los Territorios Socialmente Responsables, vinculándolo especialmente a la acción de la empresa hacia la sociedad.

En esta intervención ha aprovechado para aportar casos de microempresas, ya que a ninguna de ellas les había sido posible de poder venir a participar en el Congreso, dificultad comprensible por parte de quien ha de salir adelante de un negocio con pocos recursos, y que ayuda a comprender por qué en algunos foros se puede creer que las empresas más pequeñas no hacen RSE.

[leer más Respon.cat]

PD: He publicado este artículo de reflexión sobre el voluntariado:
2.11.14 [ca] Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic
2.11.14 [es] Voluntariado para el desarrollo socioeconómico... y democrático

Canyelles intervé al Congrés Iberoamericà del Voluntariat Corporatiu

• Josep Maria Canyelles intervé en una taula rodona organitzada per Respon.cat en el I Congrés Iberoamericà del Voluntariat Corporatiu.
• Pimes i microempreses evidencien que el voluntariat no és exclusiu de les empreses grans. La sessió ha permès mostrar que les empreses mitjanes i petites també porten a terme una implicació comunitària de voluntariat
• Canyelles ha presentat la iniciativa empresarial Respon.cat per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, i ha fet una presentació sobre Territoris Socialment Responsables

Amb el títol de “Voluntariat d’Empresa per a pimes i desenvolupament de Territoris Socialment Responsables” ha tingut lloc una taula rodona que ha servit per a evidenciar que el voluntariat no és exclusiu de les empreses grans. Es tractava de debatre sobre la situació i les perspectives del voluntariat d’empresa amb el focus posat especialment en les pimes, per a trencar el tòpic que aquesta pràctica d’acció social sols és d’interès per a les empreses grans. Cal dir que que aquesta taula ha suscitat moltes preguntes i intervencions dels assistents.


La sessió ha comptat amb la participació de David Toledo, del Departament Salut i Direcció de Persones de l’empresa SPB, Jordi Torredemer, responsable de Comunicació de Mina Aigües de Terrassa i director de la Fundació Mina, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat. Nekane Navarro, consultora social, ha moderat el debat.

Tal com ha afirmat Canyelles, no es pot aplicar el model de programes de voluntariat corporatiu a les pimes o microempreses, perquè el model no és coincident. A diferència de les grans empreses, que han començat recentment a portar a terme aquestes accions, en el cas de les empreses més petites moltes accions equiparables ja s’havien fet sempre, però si pensem en termes de programes no sabrem apreciar-ho ja que sovint són accions fetes des del copromís i la continuïtat, però que no s’estructuren com a programa.

Tal com es va afirmar el dia anterior al debat sobre Voluntariat d’Empresa per a pimes, que va tenir lloc al Marketplace també organitzat per Respon.cat amb una selecció de vint participants, quan volem abordar aquesta matèria amb les empreses més petites, cal tenir en més en compte el sentit de l’acció que el format. Si sols pensem en un format de programa, és probable que no en puguem trobar cap!

Allò que ens ha d’interessar són tots aquells models d’acció social de l’empresa que no es limiten a una mera transferència de recursos sinó que hi ha una implicació de les persones de l’equip, de manera que no solament es genera un impacte a l’entorn sinó que també es desenvolupen els valors de l’equip i les habilitats socials de les persones. El voluntariat estricte seria una modalitat, però també és important tenir present les aportacions pro-bono.

De vegades es fa difícil establir els límits conceptuals, ja que el cas d’un professional que fa una acció de manera altruista podria ser considerat voluntariat o pro-bono, però no ens interessa tant el debat nominalista com la manera de poder posar en valor aquestes pràctiques, donar-los reconeixement per tal de facilitar-ne la generalització, i fer que la societat sàpiga també valorar-les com a part d’un compromís envers l’entorn.



Canyelles ha presentat la iniciativa empresarial Respon.cat per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya i tot seguit, en qualitat d’expert, ha fet una breu presentació del sentit dels Territoris Socialment Responsables, vinculant-ho especialment a l’acció de l’empresa envers la societat.


En aquesta intervenció ha aprofitat per aportar casos de microempreses, ja que a cap d’elles els havia estat possible de poder venir a participar al Congrés, dificultat comprensible per part de qui ha de tirar endavant d’un negoci amb pocs recursos, i que ajuda a comprendre per què en alguns fòrums es pot creure que les empreses més petites no fan RSE.

[llegir més a Respon.cat]


PD: He publicat aquest article de reflexió sobre el voluntariat:
2.11.14 [ca] Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic
2.11.14 [es] Voluntariado para el desarrollo socioeconómico... y democrático

Josep Maria Canyelles fa un taller d'RSE al Congrés Nacional de la Jove Cambra

• Les Joves Cambres de Catalunya han celebrat a Vilafranca el 46è Congrés Nacional, dedicat a la Responsabilitat Social Corporativa
• Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat hi ha col·laborat altruistament amb un taller a càrrec de Josep Maria Canyelles

El tema central d'aquesta edició del Congrés Nacional ha estat la Responsabilitat Social, amb conferències, tallers i una exposició sobre RSE amb exemples reals d’empreses de l’Alt Penedès, que ha tingut lloc a les noves instal·lacions de l’ESCAVI.

Aquest diumenge 19 al matí va tenir lloc un taller d'RSE, que va ser una col·laboració altruista de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, especialitzats en aquest enfocament de gestió. Josep Maria Canyelles, soci de l'empresa, va ser l'encarregat de dinamitzar el taller. Canyelles ha havia col·laborat anteriorment amb la Jove Cambra, amb una conferència a la Nit de la Jove Cambra a Igualada.

Dissabte al vespre es va fer el lliurament dels premis Nacionals. L’acte va comptar amb la presència del Conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que destacava la importància de la feina que fa la Jove Cambra a nivell de país. Pel que fa als premis, la JCI de Vilafranca se’n va endur el de Millor Programa de Responsabilitat Social Corporativa amb el projecte “Emprenedors Del i Pel Penedès”, mentre que la vilafranquina Marta Carreras es va endur el premi a la Formadora Més Destacada.


Més info: Les Joves Cambres de Catalunya es troben a Vilafranca durant el 46è congrés Nacional dedicat a la Responsabilitat Social Corporativa

Un devot de la responsabilitat social corporativa

Josep Santacreu va passar una dècada com a directiu d’hospitals fins que, de sobte, va fer el salt al món assegurador com a conseller delegat de DKV

-JORDI PLANAS Actualitzada el 19/10/2014

Josep Santacreu (Guissona, 1958) és el conseller delegat de DKV Assegurances, l’empresa que dirigeix des del 1997 i a la qual va accedir després de nou anys treballant com a director mèdic i gerent en diversos hospitals. “Sentia que em contractaven per fer d’apagafocs”, diu en relació als breus períodes de temps que va passar a cada lloc. Llicenciat en medicina -una professió que pràcticament no va exercir- i amb àmplia formació empresarial -és doctor en organització i direcció d’empreses-, va trobar l’estabilitat a DKV. “Tenia el repte de demostrar que podia encapçalar un projecte de desenvolupament a llarg termini”, comenta. 

Després de 17 anys liderant l’asseguradora sanitària, Santacreu està convençut que la millor manera d’aconseguir que els seus treballadors s’impliquin en l’empresa és recompensant-los amb bonificació i reconeixement. “El sistema d’objectius els permet tenir una remuneració adequada”, defensa. També creu que se’ls ha de facilitar l’accés a la informació, així que no dubta a comunicar-se amb tots ells enviant-los un butlletí informatiu diari on els explica breument tot el que vol destacar de cada jornada. “No només hem de ser transparents amb els empleats, sinó que hem de fomentar la seva participació”, declara. Reconeix, però, que totes aquestes mesures no funcionarien sense la intervenció activa dels dirigents, i sap com fer-ho per no oblidar-ho: “Cobrem una part del nostre salari en funció de la satisfacció dels treballadors”. De moment pot estar tranquil. Segons una auditoria externa, el 87% del personal de DKV diu que està satisfet amb la companyia i el 93% garanteix que està compromès amb les seves obligacions. 

Es defineix a si mateix com una persona intolerant amb la falta de valors. I tot i que avala que DKV és una empresa estable que no acostuma a acomiadar el seu personal, no suporta les persones que tenen moltes capacitats per fer coses però cap actitud per portar-les a terme. “Qui està aturat no cometrà cap error, però es quedarà sempre on és”, adverteix. Creu en la justícia, però no en l’equitat. Per tant, té clar que no tothom mereix el mateix tracte. “Ser equitatiu és injust, perquè no ens esforcem amb la mateixa intensitat ni aportem la mateixa productivitat”, diu. Admet que acomiadar algú és un fracàs personal i ho percep com un pas enrere, però també afegeix que en alguns casos és imprescindible fer-ho per garantir l’estabilitat del grup. “Com a directiu no pots permetre que algú tiri la tovallola”, exposa. Fidel a les seves idees, ell prefereix contractar treballadors que explorin, arrisquin i, si cal, fracassin en els seus intents. “Si hi han posat tots els mitjans i no se’n surten, no passa res. És un mèrit pel simple fet d’intentar-ho”, diu. 

COM A PROMOTOR de Metges Sense Fronteres i ex secretari general de l’ONG Medicus Mundi, Santacreu ha transmès a la companyia el seu vessant social a través de la Fundació DKV Integralia, una associació que va crear el 1999 i que, segons diu, ha impulsat més de 200 projectes. El més important de tots és el llançament d’un contact center que té 6 seus a Espanya i dóna feina a 320 treballadors amb discapacitat. “Vam engegar-lo el 2000 com un suport per als clients, que aleshores es comunicaven amb nosaltres a través de les sucursals”, diu. Amb el pas del temps han exportat el model a Polònia i al Perú, i aviat arribaran a Colòmbia. La setmana que ve viatjaran a l’Índia per implantar-lo a la Fundació Vicente Ferrer.

[seguir llegint a l'ARA]

Canyelles fa la conferència inaugural del curs de màsters i postgraus de les Escoles Universitàries de la FPT

Josep Maria Canyelles va fer la Conferència inaugural dels màsters i postgraus de les Escoles Universitàries de la Fundació Pere Tarrés. L'esdeveniment va tenir lloc ahir dissabte al matí a la seu del carrer Santaló, davant dels vuitanta alumnes matriculats en els diversos màsters i postgraus que s'han programat per a aquest curs 2014-15.

Canyelles, que és professor del Màster d'Organitzacions No Lucratives, va fer una aproximació al sentit de la Responsabilitat Social en el context de les intervencions socials, fent referència tant a la necessitat de comprendre el sentit empresarial de l'RS que porten a terme les empreses, com a la necessitat de gestionar l'RS des de les altres organitzacions, ja siguin no lucratives o públiques.

Després de referir-se als diferents vectors de la responsabilitat social, en referència a les matèries ambientals, socials, econòmiques, laborals i de bon govern, l'expert en RS va posar el focus en la gestió interna de les organitzacions i com alguns aspectes com la transparència o l'honestedat suposen un repte per a totes les entitats, un aspecte en el qual aquestes haurien d'excel·lir i donar exemple davant del conjunt del teixit empresarial.

L'acte va ser presentat per Pere Mora, Vicedegà de Postgraus i Recerca de les Escoles Universitàries de la Fundació Pere Tarrés.

Josep Maria Canyelles és expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i col·labora a nivell docent en diferents universitats i programes formatius d’alta direcció. Des de fa 10 anys és promotor de Responsabilitat Global i fa tres anys va crear Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. Actualment també actua com a coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya.

Newsletter octubre 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter d'octubre sobre El vector del bon govern en empreses familiars, i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] El vector del bon govern en empreses familiars · Octubre 2014

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de octubre sobre El vector del buen gobierno en empresas familiares, y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] El vector del buen gobierno en empresas familiares · Octubre 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

3a Jornada de Treball 'El comerç t’acull' de la Confederació de Comerç de Catalunya

 3a Jornada de Treball
d’“El comerç t’acull”

“Emprenedoria i autoocupació per a dones immigrants”

Barcelona, 21 d’octubre de 2014

Sala B de Foment del Treball Nacional (Via Laietana, 32, pis principal, 08003 Barcelona)

PROGRAMA

9.15 h
— Recepció dels assistents.
9.30 h - 10.00 h
— Inauguració, a càrrec de:

• Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya i del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona.
• Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona.

10.00 h - 11.00 h
— Recursos i assessorament sobre emprenedoria i autoocupació per a dones immigrants. Presenta i modera: Cristina Bundó, gerent de l’associació de comerciants Centre Vila, de Vilafranca del Penedès.

• Intervencions de les entitats:
  • Aurelia Ramírez, gerent de la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE);
  • Èric Bertran, sotsdirector general de la Fundació Nous Catalans;
  • Ferran Canadell, tècnic de la Confederació de Comerç de Catalunya.
• Intervencions de les administracions públiques:
  • Miquel Esteve, comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona;
  • representant de la Diputació de Barcelona;
  • Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

11.00 h - 12.00 h
— Taula rodona sobre dones emprenedores i empresàries, presentada i moderada per Maria Rosa Eritja, vicepresidenta de la Confederació de Comerç de Catalunya i presidenta de l’Associació Intersectorial d’Autònoms de Catalunya (AIAC), i amb la participació de:

• Huma Jamshed, propietària de Huma Travel i presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social Educativa de Dones Pakistaneses (ACESOP);
• Maylén Susaña, sòcia fundadora de BBCENTER International centre de negocis, presidenta de l’Associació de Centres de Negocis Barcelona i presidenta de l’Associació Nacional de Professionals i Tècnics Dominicans d’Espanya (ASOPROTEC);
• Begoña Ruiz de Infante, mediadora sociocultural experta en la comunitat xinesa i traductora i intèrpret de xinès;
• Fàtima Ahmed, presidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona;
• Shang Mei Wang, propietària del Saló de Bellesa Ciutat Romàntica i presidenta de l’Associació General de Dones Empresàries Xineses i Espanyoles.

12.00 h - 12.15 h
— Pausa
12.15 h - 12.45 h
— Lliurament del Premi CCC a la millor iniciativa lingüística del sector comercial.
12.45 h
— Cloenda, a càrrec de:

• Jordi Subirana, diputat delegat de Comerç de la Diputació de Barcelona;
• Xavier Bosch, director general per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya;
• Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya;
• Josep Maria Recasens, director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya;
• Pere Llorens, president de la Confederació de Comerç de Catalunya.

Segons Kramer, l'RSE se centra en els riscos. Discrepo

Recentment el professor Mark Kramer, de la universitat de Harvard, ha pronunciat una frase que ha esdevingut titular: "El concepte de valor compartit se centra en la gestió d'oportunitats i l'RSE en la gestió de riscos".

Aquesta afirmació la va fer en el marc del Fòrum Global sobre Creació de Valor Compartit que Nestlé va celebrar a la ciutat Suïssa de Lausana amb el títol "Canviant el paper de les empreses en la societat".

Ja hi som de nou en les redefininions de l'RSE, i l'aparició de nous conceptes que pretenen desplaçar els antics. No és una bona notícia que Kramer desplaci l'RSE a la gestió de riscos mentre que estableixi que la gestió d'oportunitats correspon al valor compartit. De fet, no és una aposta conceptual, acadèmica, rigorosa i, per tant, s'intueix que més aviat respon a un interès mediàtic i comercial.

En aquest sentit, no podem oblidar que Mark Kramer no és sols un acadèmic sinó que té una empresa de consultoria, FSG, de la qual és director executiu i cofundador. Es tracta d'una consultoria sense ànim de lucre nascuda al 2000 i especialitzada en estratègia, avaluació i recerca, amb el focus en el valor compartit. Kramer, que va escriure el famós article sobre el Valor Compartit junt amb el professor Michael E. Porter de la Harvard Business School, no treu els beneficis d'aquesta organització però sí de tot l'entorn al voltant, amb publicacions i conferències arreu del món. És legítim que promogui un concepte que, pel que fa a la denominació i desenvolupament, van ser pioners a descriure. El que no trobo correcte és que, per a fer això, hagi d'intentar desmarcar-se del concepte genèric de Responsabilitat Social.

Per la meva part, com vaig manifestar (5.4.14 Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps), considero que el concepte de valor compartit suposa un nivell d'excel·lència en el desenvolupament de la responsabilitat social: 

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén desenvolupar un model d'empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora.

Sens dubte, l'RSC o RSE té diferents nivells de desenvolupament, i hem de desitjar i ajudar que les empreses que en fan una gestió merament metodològica però sense una orientació prou ferma a la creació de valor compartit vagin evolucionant vers aquest enfocament. Però no té sentit segregar les que ho fan millor de les que ho fan pitjor, les que posen més el focus en els riscos de les que el posen més en les oportunitats, ni altres matisos que farien impossible abordar l'RSC amb el rigor d'una disciplina acadèmica i una enfocament de gestió apte i comprensible per al mercat.

Fa uns mesos vaig fer una reflexió semblant en referència a la gent que massa sovint acostuma a dir que cal anar més enllà de l'RSE. Aquesta és una expressió fàcil que sovint usen alguns directors d'RS d'empreses que no saben què dir, per manca de discurs, i aquí troben un tòpic fàcil que ningú sap molt bé què vol dir, o bé també l'usen alguns grups d'interès socials per a mostrar la insatisfacció amb el que fan les empreses, cosa per la qual, en lloc de criticar les empreses en qüestió, ataquen la metodologia, de manera que juguen en contra dels propis interessos, en afeblir una metodologia i marc conceptual que els permetria posar en valor les seves inquietuds i punts de vista. En el cas de Kramer no és una manca de criteri ni una sortida fàcil, sinó una declaració segurament ben pensada, amb un interès de posicionar millor el seu concepte i els interessos comercials que hi hagi al darrere.

Per acabar, em permeto de recollir un parell de reflexions que vaig fer l'any passat i que s'escauen en aquest moment

En aquest sentit, vaig escriure (17.2.13 Anar més enllà de l'RSE?:

Quan en un discurs algú es carrega de manera fàcil l'RS, crec que no s'adona del mal servei que està fent al progrés d'aquests enfocaments. No totes les empreses poden aspirar a ara per ara a un model centrat en profunditat en valors humanístics, de manera que pot passar que s'estigui proclamant un model molt restringit, a l'abast de molt poques empreses i deixant a totes les altres desemparades d'un model que els permeti el progrés en aquesta matèria.

I també em permeto de recordar un altre article (26.5.13 Canviant les paraules, per bé o per mal), on parlava d'aquesta tendència a jugar amb els mots per a intentar dominar el joc:

La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir. El foment i el desenvolupament de la responsabilitat social està sotmès a un pèndul on les aparences i el llenguatge són determinants. Per a trobar el punt central, l'espai del possible i raonable, sovint focalitzem un espai més enllà que ens permet progressar i anar trobant l'equilibri.

Jugar amb els mots és normal. De fet, es diu que qui domina el llenguatge té una part de la partida guanyada! Però en el terreny que ens ocupa -el vinculat a l'ètica, la sostenibilitat i l'RSE, tan donat a canviar els mots- ens cal saber quina és la pretensió: si darrera la innovació lèxica hi ha una voluntat de substitució, o bé es tracta merament d'un recurs discursiu. O fins i tot si hi ha una voluntat de desmarcar-se i disposar de mots amb marca d'origen que remarquen la diferència de qui emet el discurs.

Per exemple, acceptem que la denominació responsabilitat social corporativa (RSC) és l'acadèmicament més correcta i genèrica. I al costat d'aquesta afirmació preferim, de cara al foment, usar Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), i fins i tot amb tota la declinació: de les Administracions (RSA), de les Organitzacions (RSO), de les Universitats (RSU), o dels Individus (RSI). No es tracta d'una voluntat de substituir sinó de fer possible una comunicació que personalitzi tot identificant els agents, sovint no implícits, que han d'integrar aquest enfocament de gestió. Hem exemplificat amb casos en què, en qualsevol cas, la intencionalitat és positiva i no pretenen causar un mal a allò que es denomina.

Trencar la legalitat?

El pas cap a la creació d'un nou estat per a Catalunya, si els seus ciutadans així ho decideixen, hauria de fer-se sense cap trencament legal, sinó com a fruit d'una decisió democràtica que la classe política canalitzi per mitjà de les institucions. Els polítics i els parlaments democràtics estan per a això, per a saber adaptar els marcs legals a les noves realitats que la societat va fent néixer.

La pitjor cara de la política la veiem quan aquesta s'amaga rere antigues legalitats per a no abordar una demanda democràtica, quan no fa front a les demandes polítiques i les traspassa als tribunals, i quan d'alguna manera permeten que s'interpreti que la voluntat dels ciutadans està limitada per les forces de l'ordre públic quan aquests es volen expressar de forma cívica, democràtica i inclusiva.

Si l'estat espanyol - la seva classe política, les seves institucions- no accepta les vies legals que la democràcia permet com a possibilitat per a canviar les fronteres, serà necessari que es produeixi una trencament d'aquesta legalitat. Un trencament que no és una il·legalitat perquè en el mateix moment passa a generar una nova legalitat. És senzillament un trencament. Un trencament com el que tants cops ha patit Catalunya quan va perdre les seves Constitucions (1714) o el seu Estatut (1939) i no precisament per vies democràtiques.

El trencament que potser s'haurà de produir si l'estat espanyol no s'avé a negociar, a diferència de tants altres que hem viscut al llarg de la història, tindrà un component cívic i ètic. Serà un trencament fruit d'una decisió popular i sobirana. Fet des de la democràcia i precisament per a assolir un estat de major democràcia.

De trencament, si finalment cal, sols n'hi haurà d'haver un. Després ja hi haurà una nova legalitat. Per això cal saber trobar quin és el moment adequat. Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, afirma que 'és molt important d'encertar el moment de trencar la legalitat vigent'.

Algú pot considerar, molt assenyadament, que cal evitar com sigui un escenari de trencament, i que si hem esperat tants anys per arribar a aquest moment que estem vivint, amb la possibilitat més clara que mai d'accedir a la sobirania, hauríem d'acceptar un procés de diàleg amb l'estat espanyol, i més amb la perspectiva que pugui produir-se un canvi de govern.

Una resposta més evident és que el diàleg ja s'ha intentat prou des de Catalunya i que la paret amb què hem topat un cop rere un altre aconsellen defugir aquesta via. En tot cas, cal diferenciar entre el diàleg per a canalitzar la decisió dels catalans, que és el diàleg a què es nega l'estat espanyol, i el diàleg per a trobar un altre encaix de Catalunya a Espanya, que en tot cas és el que ara per ara hauria de proposar l'unionisme -cosa que tampoc fa- i que, en tot cas, caldria sotmetre a referèndum al costat de l'opció secessionista. 

Però per a abordar el diàleg hi ha dos punts bàsics. El primer és que totes les opcions estiguin damunt la taula, que totes les possibilitats siguin acceptades, sigui un nou encaix, la secessió, o l'status quo. El segon és que qualsevol pacte polític caldrà sotmetre'l a referèndum perquè sigui la ciutadania qui prengui la decisió definitiva. I això no s'accepta.

Cal denunciar a nivell internacional el joc brut que practica l'estat espanyol, les seves institucions, els seus principals partits, quan enarboren la paraula diàleg sense dir clarament que la proposta de diàleg que fan no és real, sinó que suposa una renúncia a la voluntat del poble de Catalunya de votar lliurement el seu futur. La seva proposta de diàleg parteix de la no acceptació d'una de les possibilitats, que és la secessió. I aquest és el punt que justifica que no calgui esperar molt temps a fer un trencament de la legalitat si no s'albira cap altra sortida.

Caldria demanar formalment als partits espanyols i a les seves institucions allò que els mitjans de comunicació espanyols no fan: si la solució per a Catalunya i el diàleg que proposen inclou entre les possibilitats la secessió. Que hagin de dir públicament que sí o que no. Que mostrin si vivim en un estat democràtic real o en un ficció democràtica dins uns límits infranquejables a la democràcia. Està molt bé que hi hagi democràcia per decidir de quin color pintem el pis però jo vull la democràcia també per a poder decidir si prefereixo canviar-me de pis.

Aquest pas de claredat, transparència i honestedat és fonamental i necessari. Permetrà que les persones que encara confiïn en trobar camins per mitjà del diàleg s'adonin que no és possible. Clarificarà posicions a Catalunya. I facilitarà que els presumptes federalistes o confederalistes entenguin que fins i tot la seva posició ha de ser defensada per mitjà de la constitució prèvia d'un estat propi davant la inviabilitat que l'estat espanyol mostri cap respecte nacional envers una societat i territori que no consideren subjecte polític sinó una mera possessió. I respecte a la ciutadania espanyola també permetrà que les persones més sensibles a l'aprofundiment democràtic entenguin que la part unionista no està fent joc net.

El món ha anat entenent que el dret a votar dels catalans forma part d'un acte de justícia i de naturalitat, com així s'ha anat veient els darrers mesos en la premsa sobretot de l'àmbit anglosaxó. Quan el món observi que l'estat espanyol no solament intenta impedir com sigui que els catalans votin, alhora que no posa cap mecanisme alternatiu perquè els ciutadans puguin expressar-se, mostrant una incapacitat plena de gestionar políticament un conflicte polític, fent un ús interessat i parcial de la legalitat per a ofegar la legitimitat... el món entendrà que Catalunya té dret a trobar les seves pròpies vies, i que un trencament de la legalitat serà l'única manera possible de respectar la voluntat de la ciutadania, sempre que es faci en condicions pacífiques i garantint la posterior continuïtat de tot el marc legal subjecte al desenvolupament de la nova legalitat.

¿Romper la legalidad?

El paso hacia la creación de un nuevo estado para Cataluña, si sus ciudadanos así lo deciden, debería hacerse sin ninguna rotura legal, sino como fruto de una decisión democrática que la clase política canalice mediante las instituciones. Los políticos y los parlamentos democráticos están para ello, para saber adaptar los marcos legales a las nuevas realidades que la sociedad va haciendo nacer.  

La peor cara de la política la vemos cuando ésta se esconde tras antiguas legalidades para no abordar una demanda democrática, cuando no hace frente a las demandas políticas y las traspasa a los tribunales, y cuando de alguna manera permiten que se interprete que la voluntad de los ciudadanos está limitada por las fuerzas del orden público cuando estos se quieren expresar de forma cívica, democrática e inclusiva.  

Si el estado español -su clase política, sus instituciones- no acepta las vías legales que la democracia permite como posibilidad para cambiar las fronteras, será necesario que se produzca una rotura de esta legalidad. Una rotura que no es una ilegalidad porque en el mismo momento pasa a generar una nueva legalidad. Es sencillamente una rotura. Una rotura como la que tantas veces ha sufrido Cataluña cuando perdió sus Constituciones (1714) o su Estatuto (1939) y no precisamente por vías democráticas.  

La rotura que quizá deberá producirse si el estado español no se aviene a negociar, a diferencia de tantos otros que hemos vivido a lo largo de la historia, tendrá un componente cívico y ético. Será una rotura fruto de una decisión popular y soberana. Hecho desde la democracia y precisamente para alcanzar un estado de mayor democracia.  

Rotura, si finalmente es necesaria, sólo deberá haber una. Después ya habrá una nueva legalidad. Por eso hay que saber encontrar cuál es el momento adecuado. Carles Viver i Pi-Sunyer, presidente del Consejo Asesor para la Transición Nacional, afirma que 'es muy importante acertar el momento de romper la legalidad vigente'.  

Alguien puede considerar, muy sensatamente, que hay que evitar a toda costa un escenario de rotura, y que si hemos esperado tantos años para llegar a este momento que estamos viviendo, con la posibilidad más clara que nunca de acceder a la soberanía, deberíamos aceptar un proceso de diálogo con el estado español, y más con la perspectiva que pueda producirse un cambio de gobierno.  

Una respuesta más evidente es que el diálogo ya se ha intentado suficientemente desde Cataluña y que el muro con el que hemos topado una vez tras otra aconseja soslayar esta vía. En todo caso, hay que diferenciar entre el diálogo para canalizar la decisión de los catalanes, que es el diálogo al que se niega el estado español, y el diálogo para encontrar otro encaje de Cataluña en España, que en todo caso es el que hoy por hoy debería proponer el unionismo -cosa que tampoco hace- y que, en todo caso, habría que someter a referéndum junto a la opción secesionista.   

Pero para abordar el diálogo hay dos puntos básicos. El primero es que todas las opciones estén sobre la mesa, que todas las posibilidades sean aceptadas, sea un nuevo encaje, la secesión, o el status quo. El segundo es que cualquier pacto político deberá someterlo a referéndum para que sea la ciudadanía quien tome la decisión definitiva. Y esto no se acepta.

Hay que denunciar a nivel internacional el juego sucio que practica el estado español, sus instituciones, sus principales partidos, cuando enarbolan la palabra diálogo sin decir claramente que la propuesta de diálogo que hacen no es real, sino que supone una renuncia a la voluntad del pueblo de Cataluña de votar libremente su futuro. Su propuesta de diálogo parte de la no aceptación de una de las posibilidades, que es la secesión. Y este es el punto que justifica que no haya que esperar mucho tiempo a una rotura de la legalidad si no se vislumbra otra salida.  

Habría que pedir formalmente a los partidos españoles y a sus instituciones lo que los medios de comunicación españoles no hacen: si la solución para Cataluña y el diálogo que proponen incluye entre las posibilidades la secesión. Que tengan que decir públicamente que sí o que no. Que muestren si vivimos en un estado democrático real o en un ficción democrática dentro de unos límites infranqueables a la democracia. Está muy bien que haya democracia para decidir de qué color pintamos el piso pero yo quiero la democracia también para poder decidir si prefiero cambiarme de piso.  

Este paso de claridad, transparencia y honestidad es fundamental y necesario. Permitirá que las personas que aún confíen en encontrar caminos a través del diálogo se den cuenta que no es posible. Clarificará posiciones en Cataluña. Y facilitará que los presuntos federalistas o confederalistas entiendan que incluso su posición debe ser defendida mediante la constitución previa de un estado propio ante la inviabilidad de que el estado español muestre ningún respeto nacional hacia una sociedad y territorio que no consideran sujeto político sino una mera posesión. Y respecto a la ciudadanía española también permitirá que las personas más sensibles a la profundización democrática entiendan que la parte unionista no está haciendo juego limpio.  

El mundo ha ido entendiendo que el derecho a votar de los catalanes forma parte de un acto de justicia y de naturalidad, como así se ha ido viendo en los últimos meses en la prensa sobre todo del ámbito anglosajón. Cuando el mundo observe que el estado español no sólo intenta impedir como sea que los catalanes voten, al tiempo que no pone ningún mecanismo alternativo para que los ciudadanos puedan expresarse, mostrando una incapacidad plena de gestionar políticamente un conflicto político, haciendo un uso interesado y parcial de la legalidad para ahogar la legitimidad... el mundo entenderá que Cataluña tiene derecho a encontrar sus propias vías, y que una ruptura de la legalidad será la única manera posible de respetar la voluntad de la ciudadanía, siempre que se haga en condiciones pacíficas y garantizando la posterior continuidad de todo el marco legal sujeto al desarrollo de la nueva legalidad.

Guardiola, Savall, Sala i Martín, Massagué, Carreras i Antràs signen un article a favor de la llibertat de Catalunya

• Guardiola, Savall, Sala i Martín, Massagué, Carreras i Antràs signen l'article 'Doneu als catalans la seva llibertat'
• L'han publicat en anglès al diari britànic The Independent

Algunes de les figures catalanes de més projecció internacional han signat un article conjunt en anglès titulat 'Doneu als catalans la seva llibertat', que ha estat publicat al diari britànic The Independent. L'entrenador Pep Guardiola, el cantant Josep Carreras, els economistes Xavier Sala i Martín i Pol Antràs, el metge Joan Massagué i el músic Jordi Savall són els signants de l'article que demana el reconeixement del dret de decidir de Catalunya. L'article explica les raons històriques per les quals Catalunya forma part de l'estat espanyol i exposa la situació actual.

L'article compara la situació catalana amb Escòcia: 'A diferència d'Escòcia, que voluntàriament es va unir al Regne Unit i se li va permetre de votar si volia abandonar l'acord signat amb Londres, Catalunya va ser conquerida i va perdre la seva llibertat. Ara, després de segles de tractar de trobar el sistema més adequat per a Catalunya dins d'Espanya, nosaltres els catalans volem votar sobre el nostre futur polític, com els escocesos van fer recentment.' [llegir més a Vilaweb]

'Qui té por de la democràcia?', article traduït al català

Notes del model turístic de Barcelona: debatent ara mateix a ESADE

Avui he començat el dia a ESADE, on s'esta fent un debat sobre el model turístic de Barcelona, organitzat per l'Aula Internacional d'Innovació Turística. Comparteixo les notes que he pres.

Model turístic de Barcelona, negocis tradicionals

AULA INTERNACIONAL D'INNOVACIÓ TURÍSTICA d'ESADECREAPOLIS és un club d'empresaris hotelers, de restauració, de destinacions, de transports, d'intermediació i d'oci, que es reuneixen periòdicament per tal d'intercanviar experiències entorn del concepte de la innovació. D'una banda, pretén impulsar l'aplicació de les innovacions i, per una altra, facilitar les relacions entre les empreses de cara a que obtinguin fonts d'inspiració per a desenvolupaments futurs i d'expansió.

Xavier Illa intervé com a president de l'Aula d'Innovació Turística, que ja porta quatre anys treballant en aquesta línia, i planteja dos grans elements: la problemàtica ciutadana derivada del turisme, que aquest estiu hem viscut al Raval de Barcelona. L'altra qüestió és el tema dels apartaments, a partir del cas de Airbnb. Considera que és raonable que hi hagi turistes que prefereixin un apartament abans que un hotel i per tant, Barcelona ha de tenir-ne a disposició del mercat, però sabent quina és l'oferta turística de la ciutat, on està situada, alhora que podent actuar en un mercat transparent.

És un tema d'innovació perquè és un tema nou que ens ha vingut, i el que sembla evident és que no podem posar tanques al camp, sobretot si volem seguir sent una ciutat de referència en el turisme mundial.

Sònia Recasens, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, indica que aquest no és un debat nou, encara que ara ho sembli per l'esclat d'aquest agost. Des dels Jocs Olímpics que el canvi de model es va anar produint, en paral·lel al procés de terciaritzar-se, més dirigida als serveis, a la indústria tecnològica. Barcelona ha pogut superar les crisis d'altres ciutats perquè ha tingut una economia molt diversificada, amb sectors clàssics però també cada cop més sectors emergents. Lògicament, una ciutat terciaritzada impacta en el mercat i planteja reptes diferents.

Recasens es mostra satisfeta que aquesta reflexió es faci des de l'Aula d'Innovació Turística perquè aquests reptes cal abordar-los amb esperit d'innovació. Ara, per exemple, es parla del turisme experiencial, però aquest impacta molt més en el ciutadà perquè precisament genera més interrelació amb la ciutat i amb la gent. Per tant, cal abordar-ho amb un esperit innovador.

Les ciutat competeixen entre elles, i en el cas de Barcelona potser no podem competir per població però sí pels atributs d'innovació, per aquest caràcter tan singular que ens pot fer diferents. Barcelona està creant l'ecosistema per captar talent del món i que hi vinguin les starups.

Hem de ser molt prudents en abordar el tema de turisme ja que afecta 120.000 llocs de treball i un 11 o 12% del PIB. Sovint es pot pensar que turisme són els dos nois que vam veure pels mitjans de comunicació aquest estiu, però això no és representatiu del turisme de la ciutat, perquè el turisme de negocis, per exemple, ha crescut molt, i el conjunt de l'activitat econòmica turística s'està desestacionalitzant.

Recasens explica que han demanat a Turisme de Barcelona que sàpiga trobar les maneres de transformar en atractiu turístic els diferents elements dels barris de Barcelona, per a evitar la massificació de les zones de més atractiu. Tothom vol anar al llocs de referència, però si volem que hi hagi repetició, cal generar nous espais d'atracció i interès. La desconcentració és un dels grans reptes, doncs, i aquest ja no és un debat quantitatiu sinó qualitatiu, amb experiències d'alt valor afegit, que ens diferenciï d'altres ofertes urbanes, alhora que també cal ampliar el territori i fer ús de l'entorn metropolità integrant altres ofertes com el turisme rural.

S'està treballant en un nou pla d'allotjaments turístics, que des de mes de març ha suposat aturar les llicències, és a dir, abans de la crisi d'aquest estiu. Quan ara surten algunes crítiques per haver passat de 2.000 a 9.800 llicències, cal dir que el que s'ha fet és fer aflorar, legalitzar: no es pot pensar que en uns mesos han aparegut més de set mil nous operadors. Amb un rastreig s'ha aconseguit tenir un mapa més real de l'oferta turística a Barcelona. I s'ha obert un call center específic per a aquest tipus de denúncies.

Els ens locals necessiten més competències per a poder actuar. I en el cas de Barcelona cal respectar la seva singularitat, per la gran diferència respecte a altres poblacions catalanes. Una de les accions que s'està treballant amb la Generalitat és la possible incompatibilitat sobre l'ús residencial i turístic dels apartaments, de manera que si se'n vol fer una activitat econòmica hagi de perdre l'ús residencial.

L'economia col·laborativa ha vingut per quedar-s'hi, i Barcelona no pot quedar-ne al marge, però ha de ser legalitzada. No li serveix que aquestes plataformes s'acullin a fissures legals del model del comerç electrònic. Cal, per exemple, que hi hagi relacions contractuals entre els turistes i els allotjaments, amb fiances.

Recasens parla de model de governança, fent referència a la col·laboració público-privada que suposa Turisme de Barcelona, i que cal no solament fer promoció sinó consensuar el model ja que aquests reptes no es podran abordar sense la complicitat del sector privat.

L'ajuntament de Barcelona aposta per un turisme que sigui responsable i sostenible, tant en l'impacte econòmic, ambiental i social. I això ha de formar part d'un model i d'un pacte que expliciti el consens amb els agents del sector. Cal dir que Barcelona és l'única ciutat que està certificada per la Unesco, amb 80 indicadors. Va ser una iniciativa de l'anterior govern i l'actual acaba tot just de renovar-lo, i fa uns dies es va passar la nova auditoria.


9:30    Inauguración
Eugènia Bieto, Directora General ESADE
Sònia Recasens, Segunda Teniente de Alcalde Ayuntamiento de Barcelona
Xavier Illa, Consejero Delegado Hesperia, Consejero NH, Presidente AIIT

10:00    Ponencia
Josep F. Valls, Catedrático Departamento de Dirección de Marketing ESADE, Director AIIT
“Las ciudades innovadoras, entre los habitantes y los turistas”

10:10    Coloquio:
Joan Molas, Presidente CEHAT
Quique Sarasola, Presidente BeMate y Room Mate
Lluís Torrent, Presidente Federatur
Lluís Rabell, Presidente FAV Barcelona
Modera Enric Hernández, Director el Periódico de Cataluña