20.4.19

[JORNADA] TSR SCCL participa a la trobada sobre desenvolupament local i economia social a Solsona

  • "TSR Territori Socialment Responsable" ha participat a la trobada amb l'objectiu de compartir el seu model de desenvolupament local i en la iniciativa de referència "Edificis Positius". 
  • Canyelles ha explicat que estan teixint una aliança d'empreses d'ESS o amb RSE que prestin serveis als edificis per afavorir un augment d'activitat econòmica compromesa amb la sostenibilitat i el bé comú.
  • Els consellers Chakir El Homrani i Teresa Jordà intervenen davant un centenar de representants d’Ateneus Cooperatius, Projectes Singulars i Grups d’Acció Local i posen en valor el treball conjunt.
Un centenar de representants dels 14 Ateneus Cooperatius i els 72 Projectes Singulars del Programa d’Economia Social de la Generalitat han compartit una jornada de treball aquest dimecres a Solsona amb els dels 11 Grups d’Acció Local Leader coordinats des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’obertura de la jornada ha anat a càrrec dels consellers de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que han volgut visualitzar així el treball conjunt que es fa des dels dos departaments en matèria de desenvolupament local. La jornada s’ha completat amb quatre espais on s’han compartit experiències i bones pràctiques dels diferents programes dividits en grups de treball de sostenibilitat ambiental, suport a l’economia local, dinamització agroecològica i repoblament rural.

En el marc dels grups de treball, Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa sense ànim de lucre TSR Territori Socialment Responsable, ha fet referència a la iniciativa Edificis Positius, que pretén crear comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, i per això es promouen accions per apoderar ciutadans perquè passin a ser Veïns Positius i Veïnes Positives. Així, persones amb sensibilitat o inquietuds en temes socials, ambientals, o altres, poden canalitzar el seu activisme comunitari així com facilitar que des de l'economia social i les altres economies, incloent les compromeses en responsabilitat social, s'obri una porta per entrar a millorar les infraestructures als edificis. El promotor de la iniciativa ha explicat que estan teixint una aliança d'empreses d'ESS o amb RSE que prestin serveis als edificis per afavorir un augment d'activitat econòmica compromesa amb la sostenibilitat i el bé comú. Canyelles ha acabat l'explicació indicant que la iniciativa pretén portar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 a nivell de ciutadania, assumint el repte també des de la societat civil i les persones, més enllà del gran repte que tenen els estats i les empreses.

En el transcurs de la jornada s’ha posat en valor la tasca que s’està fent des de les entitats, empreses i administracions per a la transformació social al territori i també s’ha refermat el compromís de treball conjunt entre els participants en els diferents programes. De fet les paraules més repetides en el transcurs de la jornada han estat «territori» i «sinergia», posant sobre la taula la necessitat de reforçar les dinàmiques de treball conjuntes ja existents actualment entre Ateneus Cooperatius i Grups d’Acció Local. La mateixa consellera Jordà ha qualificat d’«excepcional» la trobada, en tant que, en paraules del conseller El Homrani, «formalitza relacions que en molts casos ja es donen».

Chakir El Homrani ha partit de la base que «el futur del país passa perquè hi hagi equilibri territorial». Ha posat en valor el pes de l’economia social en el país, però també la «capil·laritat i l’arrelament» en el territori. Més enllà de les sinergies ja existents, el conseller ha convidat els participants en els diferents programes a «intercooperar» des de la perspectiva de l’economia social. Posant la persona al centre i no només el guany econòmic, però també la perspectiva social i, en conseqüència, el desenvolupament territorial. Ja abans el director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, havia anat més enllà de les xifres, amb un rècord de creació de cooperatives de 2018, amb 210 de constituïdes, per destacar el fet que la generació d’ocupació des de l’economia social està distribuïda per tot el territori català.

Teresa Jordà va posar en valor la «cohesió territorial», com una de les potes de l’acció de Govern, també l’hora de «canviar el marc mental» que posaria el focus més en determinats espais urbans que en el món rural. De fet, els 11 Grups d’Acció Local Leader treballen en el 73% del territori, on només hi viu el 10% de la població de Catalunya. «Però també hem de tenir en compte que darrere cada filet de vedella o préssec de vinya hi ha un ramader i un agricultor», ha destacat. La consellera ha convidat tothom a compartir experiències entre Ateneus Cooperatius i Grups d’Acció Local, «ja que l’única manera de créixer és compartint tot allò bo, però sobretot allò que surt del territori, que és on realment es coneixen les necessitats». En la mateixa línia, Albert Puigvert, gerent d’Arca, l’ens que coordina els 11 Grups d’Acció Local, ja ho havia verbalitzat així. «Coincidim en territori, coincidim en objectius i coincidim en treball, l’estratègia és clara i ara també és compartida». I Oriol Ansón, director general de Desenvolupament Rural, apostava per una «economia diversa» en el territori, en la línia impulsada des del Grups d’Acció Local, de foment dels projectes relacionats amb l’agricultura, però també amb tots aquells sectors que afavoreixin el desenvolupament del territori.

Els 14 Ateneus Cooperatius i els 72 Projectes Singulars són dos dels eixos principals en torn als quals pivota el programa d’Economia Social impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els 14 Ateneus Cooperatius actuen com a antenes i altaveus en el territori de l’economia social amb l’objectiu d’identificar  les necessitats i les oportunitats de l’economia social i cooperativa. En paral·lel i de forma complementària, els Projectes Singulars tenen per objectiu generar ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, noves empreses, nous mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa.

Per la seva part, els 11 Grups d’Acció Local Leader existents a Catalunya tenen com a objectiu la dinamització territorial i la divulgació dels seus projectes més estratègics i bones pràctiques, conjuntament amb la gestió dels ajuts que convoca anualment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals i fomentin la creació o manteniment de llocs de treball, principalment de dones i de joves, en actuacions de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, creació i desenvolupament de microempreses, foment d’activitats turístiques, i conservació i millora del patrimoni rural.

Es poden obtenir més fotografies de la jornada en aquest enllaç.

14.4.19

Té lloc el segon Simposi d'Interioritat Compromesa, organitzat per la Plataforma País Conscient

Està tenint lloc a la casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona el segon Simposi d'Interioritat Compromesa, organitzat per la Plataforma País Conscient, al qual he assistit novament.


Fa un any ja vaig participar al Simposi Interioritat Compromesa i vaig escriure una entrada sobre la intervenció d'Idili Lizcano, president dAlqvimia: "L’economia del vell paradigma crea patiment".

Amb la presentació i dinamització d'Anna Jarque, es va donar pas a una presentació de la iniciativa a càrrec de Berta Meneses i Natxo Tarrés. El cantant dels Gossos va remarcar l'origen de la iniciativa, situada en la participació de 500 persones expertes en el Pla Nacional de Valors convocat per la Generalitat de Catalunya. Tarrés ha explicat que quan, després d'un llarg procés, es va acabar la feina i el Govern va recepcionar el document, aquestes cinc-centes persones participants ens vam sentir presos d’una custòdia, i vam decidir de crear la Plataforma País Conscient, la qual s'organitza de manera holocràtica, amb cercles, i no pretén fer-ho tot sinó facilitar que les moltes iniciatives que estan naixent es puguin trobar i impulsar. Ha posat com a exemples la iniciativa que està tenint lloc a la Garrotxa o a Manresa.


Josep Maria Canyelles ha fet referència a la iniciativa Edificis Positius, liderada des de la cooperativa sense ànim de lucre TSR Territori Socialment Responsable, i que pretén crear comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, i per això fan accions per apoderar ciutadans perquè passin a ser Veïns Positius i Veïnes Positives, de manera que persones que tenim sensibilitat o inquietuds en temes socials, ambientals, o altres, puguem canalitzar el nostre activisme comunitari així com facilitar que des de l'economia social i les altres economies, incloent les compromeses en responsabilitat social, s'obri una porta per entrar a millorar les infraestructures als edificis. Canyelles ha acabat l'explicació indicant que la iniciativa pretén portar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 a nivell de ciutadania, assumint el repte també des de la societat civil i les persones, més enllà del gran repte que tenen els estats i les empreses.


Sònia Fernández i Marco Schorlemmer han parlat sobre ciència, amb dues intervencions sobre Tecnociència amb Consciència.


Fernández ha destacat la importància d'abordar la ciència a la infància i Schorlemmer ha fet referència a la por al canvi tecnològic sobretot per la nova tecnologia de la intel·ligència artificial i el risc de pèrdua de llocs de treball, armes autònomes, màquines superintel·ligents... Ha dit, però, que el perill no és aquesta superintel·ligència perquè està basada en elecció racional i models matemàtics i que la ciència és alliberadora.

A primera hora de la tarda, el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert ha parlat de la dansa com a eina i ha proposat alguns exercicis als presents.

8.4.19

Jornada informació no financera al Col·legi de Censors Jurats de Comptes

Jornada sobre informació no financera


El proper 12 d'abril de 9:30h a 14:00h desenvoluparem a la seu del Col·legi una Jornada sobre informació no financera. Aquí trobareu tota la informació i el butlletí d'inscripció.

Data
12 d'abril de 2019
Lloc
Sala d'actes del CCJCC
Homologació
3 hores en Altres matèries (ICAC i RECC)
Horari
de 9:30 a 14:00 hores
Volem informar-te que el proper 12 d'abril tindrà lloc la jornada d'Informació no financera i compliance: valors afegits a la sala d'actes del nostre Col·legi.

El Col·legi amb la col·laboració de COMPCAT (Associació Catalana de Compliance) organitza aquesta jornada en la qual es tractaran temes com:

                         1. El nou context del reporting de la informació no financera
                         2. Estàndards internacionals
                         3. Els continguts objecte de reporting i la seva verificació externa.
Sessió Gratuïta
Programa Jornada Informació no financera

 

2.4.19

[VÍDEO] Dolors Setó (URV) i Choni Fernández (PortAventura) ens expliquen la responsabilitat social

En el marc del programa "ADN Universitat Rovira i Virgili" (URV), Canal Reus TV ha emès un reportatge sobre RSE:
CAPÍTOL 3: La importància de la Responsabilitat Social a l'Empresa
Una empresa responsable és aquella que té en compte els seus impactes, no només econòmics sinó també socials i mediambientals. Descobrim aquest nou model de gestió empresarial amb Dolors Setó, reconeguda com una de les 100 persones més influents sobre el tema a les xarxes social, i Choni Fernández, directora de Serveis Centrals de PortAventura i encarregada de la Responsabilitat Corporativa.

En les imatges del reportatge es pot apreciar l'Ideari Respon.cat de l'RSE (enllaç) així com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.



http://www.canalreustv.cat/adn-universitat-rovira-i-virgili