31.3.06

Josep Maria Canyelles i Lluís Foix debatran sobre responsabilitat social, empresa i treball

ECONOMIA I EMPRESA

Dilluns comença a Coma-ruga el X Simposi Universitat & Empresa, dedicat als reptes davant la globalització
Pellisa Ràfols renova la imatge de l’equip Repsol de Motos GP amb la retolació de dos camions
L’assegurança de crèdit elimina els riscos i afavoreix el creixement de les vendes

  Dilluns comença a Coma-ruga el X Simposi Universitat & Empresa, dedicat als reptes davant la globalització
S’han programat tres sessions al campus universitari de Santa Maria del Mar, amb la presència d’experts empresarials
Lluís Carreras, Josep Lluís Beato, Benet Jané i Juan Jesús Espina, dimarts en la presentació del X Simposi Universitat & Empresa a l’escola universitària de Relacions Laborals al Baix Penedès, a Coma-rugaEL VENDRELL-BAIX PENEDÈS
Ricard Vinyals
Dilluns que ve, al Centre Universitari del Baix Penedès ubicat al campus de Santa Maria del Mar de Coma-ruga, tindrà lloc la inauguració de la desena edició del Simposi Universitat & Empresa. Com en les anteriors edicions d’aquestes jornades anuals d’actualització empresarial, celebrades ininterrompudament en aquestes dates des del 1997 -quan es va parlar de l’entrada en funcionament de l’euro-, l’objectiu principal del simposi és conjugar els continguts i les personalitats assistents -dels àmbits universitari, empresarial, institucional i social- per tal de debatre sobre un tema d’actualitat empresarial. En aquesta ocasió, les tres jornades convocades giraran al voltant dels reptes empresarials davant el fenomen de la globalització.

Programa

L’acte d’obertura d’aquest X Simposi Universitat & Empresa anirà a càrrec el mateix dilluns, a les 4 de la tarda, del doctor Lluís Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona; el president del Consorci Universitari del Baix Penedès (CUBP), Benet Jané; i el director de l’escola de Relacions Laborals del Centre Universitari del Baix Penedès, Josep Lluís Beato.

A 2/4 de 5 hi haurà la primera sessió de debat, titulada precisament ‘Els reptes de la globalització’, amb la intervenció de Francisco Javier Palom, fundador de la Organización y Desarrollo Empresarial (ODE). El presentarà el president del Grup Oissa, Juan Jesús Espina. 

A 2/4 de 7, començarà la primera taula rodona del simposi, moderada per Miquel Àngel Purcalla, vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV, i en la qual intervindran: Josep Maria Canyelles, promotor de responsabilitat global de l’Associació per les Nacions Unides i Fundació Pere Tarrés; l’esmentat moderador i Lluís Foix, director de ‘La Vanguardia digital’. Aquesta primera jornada del simposi universitari al Baix Penedès clourà amb un debat amb el públic, a 2/4 de 9 del vespre. 

Dimarts, a partir d’14 de 5 de la tarda, Eudald Domènech donarà la conferència ‘Jo, davant la globalització’. Domènech és conseller delegat de Techfoundries, fundador del portal Telepolis i primer empresari d’internet a l’Estat. La presentadora serà Maria José Codorniu, professora de psicologia i col·laboradora del CUBP.

A 1/4 de 7 començarà una altra taula rodona, aquesta a càrrec de José Luis Espina, gerent de Bracket, SL; José Carlos Eiriz, director general del centre Ventall; i un representant de Mas Carandell, de Reus. L’acte també inclourà un debat final, en aquest cas a 14 de 9. Pel que fa a dimecres, darrera jornada del simposi, a les 4 de la tarda hi haurà una conferència amb el títol ‘L’empresa davant la globalització’, presentada per la consellera comarcal de Promoció Econòmica del Baix Penedès, Montserrat Carreras; i el ponent, Jordi Sanahuja, doctor enginyer industrial i PADE d’IESE. A la taula rodona vinculada amb aquesta xerrada hi haurà l’inspector de treball a Tarragona José Antonio Ferrando, el secretari general del sindicat de la UGT a Tarragona, Mario Rigau; el cap de Recursos Humans de Saint Gobain Sekurit, Roberto Adrián; i la presidenta del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell, Pepi Mercadé. El moderador d’aquest acte serà el delegat de la URV al CUBP i professor d’economia, Lluís Carreras; i finalitzarà amb un debat amb el públic i l’acte de cloenda.

Inscripcions

Les inscripcions per assistir a aquest X Simposi Universitat & Empresa es tancaran avui divendres, si bé el públic no docent que vulgui assistir-hi com a persona interessada i sense la necessitat d’acumular crèdits lectius en l’àmbit universitari, es podrà presentar a les xerrades sense inscripció prèvia. Les inscripcions per als alumnes que vulguin crèdits es poden fer a través de la secció ‘alumnes’ del web de la URV: www.urv.es; i també a la secretaria del CUBP, al número de telèfon 977 68 38 82. Els drets d’inscripció costen 20 euros. En la presentació d’aquest simposi, Benet Jané va destacar dimarts que el certamen està plenament consolidat i que la seva celebració anual des del 1997 “vol dir que no ens vam equivocar” a l’hora d’emprendre un projecte que, com tots en la seva fase incipient, “suposava un cert risc a l’hora de la seva posada en funcionament”. El tema de la globalització en el món empresarial “comporta reptes, anàlisis i saber afrontar aquesta globalització”, va apuntar Benet Jané, per la qual cosa va dir que el simposi serà interessant per buscar respostes. En la presentació d’aquest Simposi Universitat & Empresa del Baix Penedès també es va destacar l’assistència d’experts a nivell estatal i fins i tot internacional.

Font: http://www.el3devuit.com/ct/Cos/economia:edicioactual

25.3.06

La RSE a Catalunya

La revista Buen Gobierno ha dedicat un reportatge a la RSE a Catalunya. "La societat catalana ha tornat a donar mostres de gran dinamisme i capacitat d'adaptació als nous reptes. Des de fa uns anys, la Responsabilitat Social Corporativa no sols forma part de la política de gestió de les grans entitats, també les pimes estan pujant al carro de l'RSE. Tot plegat, amb un debat de fons sobre quin paper han de tenir les Administracions Públiques.

Entre les persones entrevistades hi ha José Luis López Bulla, Ricard Maxenchs, Carles Campuzano, Josep Maria Canyelles, Esther Martín, Xavier Tubert, Fernando Mugarza i Manuel Barriga.

Veure PDF del reportatge

24.3.06

Comunicació accessible en català

L'Associació per a les Nacions Unides, amb la col·laboració de Responsabilitat Global, han traduït la Comunicació de la Comissió Europea i la posen gratuïtament a la vostra disposició. Hores d'ara, podeu disposar del text en anglès, francès, alemany i català.

Descarregar PDF

La UE opta per l'autoregulació i crea l'ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE

El 22 de març de 2006 la Comissió Europea va fer pública la nova Comunicació "Implementar la cooperació per al creixement i l'ocupació: fer d'Europa un pol d'excel·lència en l'àmbit de l'RSE" amb l'objectiu que les empreses europees avancin en la seva aplicació i incrementin el suport i el reconeixement d'aquesta activitat com una contribució al desenvolupament dels objectius de Lisboa: l'increment del creixement i de l'ocupació a Europa i el desenvolupament sostenible.

La Comunicació estableix el marc d'actuació tot situant les empreses com a principals actors en l'àmbit de l'RSE, alhora que aposta per una «Aliança europea per a l'RSE», concebuda no coma instrument jurídic, sinó com a marc polític on totes les empreses europees que estiguin desenvolupant iniciatives d'RSE es puguin trobar voluntàriament i cercar noves oportunitats de mobilitzar els seus recursos amb vista a enfortir l'aplicació de l'RSE i la seva visibilitat i de credibilitat. L'Aliança es basarà en els parteneriats entre empreses i Comissió Europea, amb qui es trobarà en reunions d'alt nivell per treballar en les iniciatives i les àrees prioritàries acordades.

Les tres àrees principals d'activitat seran les següents:
1- Augmentar el coneixement sobre l'RSE.
2- Transversalitzar l'RSE i establir coalicions de cooperació.
3- Assegurar un marc adient per al desenvolupament de l'RSE.

Més informació al web de la Comissió Europea

Treball sobre el Futur de la Gent Gran


Responsabilitat Global ha participat desinteressadament en el treball promogut per FATEC, la Federació d'Entitats de Gent Gran de Catalunya


El dia 24 de març a l’hotel Alexandra, va tenir lloc una Trobada d’Experts per
comentar el TREBALL SOBRE EL FUTUR DE LA GENT GRAN, sobre la
perspectiva de la població catalana de més de 65 anys cap a l’horitzó del 2010-
2012.

Entre tots els assistents es va arribar a l’acord de donar a conèixer aquest
estudi fet per el Sr. Joan Bernadas i Pere Alonso, amb la destacada ajuda d’un
grup d’experts, que amb les seves experiències i opinions, temps dedicat i
paraules d’encoratjament, a l’hora de dur a terme aquest treball.

Arribant entre tots a la conclusió que aquest treball s’ha de difusionar amb
programes de qualitat sigui de ràdio o premsa, per la seva profunditat com a
eina de recerca aprofitant les noves tecnologies i presionant sobre tot a les
administracions públiques.

22.3.06

Els advocats s'interessen per la RSE

El Col·legi d'Advocats de Barcelona ha organitzat una Jornada dirigida al seu col·lectiu professional.

Josep Maria Canyelles ha desenvolupat la primera ponència, amb la perspectiva meta jurídica, partint de concepte i les causes que han fonamentat l'eclosió d'aquest fenomen per vincular-lo a la dimensió estratègica de les organitzacions.

A continuació, l'advocat Miquel Trias Sagnier, catedràtic de Dret Mercantil d'ESADE, ha abordat la perspectiva jurídica, i ha destacat el problema que per al bon govern suposen les empreses de titularitat difusa, on l'accionariat es limita a tenir expectatives lucratives sense capacitat d'exercir funcions de control i seguiment.

La Jornada ha comptat amb la presentació de casos empresarials altament significatius, amb la participació de Carlos Martínez, adjunt al conseller delegat de DKV, Josep Querol, secretari general de Caixa Catalunya i Xavier Liñán, director de Desenvolupament Organitzatiu de Danone.

Més informació a Europa Press

10.3.06

RSE en contextos difícils

Amèrica Llatina està en camí de reduir la seva vulnerabilitat macroeconòmica i la seva fragilitat políticosocial. No sempre ens és fàcil de desenvolupar confiança davant uns períodes tan turbulents i sota lideratges nefastos. I avui per avui, si hem de triar un país que reuneixi les condicions pròpies per a merèixer la confiança dels agents exteriors segurament seria Xile amb el seu caràcter emprenedor i seriós, malgrat les sempre profundes diferències socials.

Però altres països estan en el camí de la recuperació. Ni que encara sigui recobrant l’esperança més que no grans avenços reals. Però sabent que en el camí del desenvolupament, el capital social o capital confiança pot actuar com una palanca de potència molt rellevant, especialment en aquells països que la natura els ha fet rics però que la violència i la corrupció els ha negat tota capacitat de desenvolupament i cohesió social. Colòmbia és ben segur un d’aquests països riquíssims on solament la incapacitat sistèmica de resoldre els propis conflictes és capaç de crear un estat tal de pèrdua d’oportunitats. Tanmateix alguna cosa està canviant en els darrers temps en aquest país andí i caribeny.

Passejant per la Comuna 1 i 2 de Medellín, podem viure la ràpida evolució vers la normalitat en unes zones que fa tot just cinc anys eren qualificats pel Newsweek com els barris més perillosos del món. Avui, molts indrets s’han normalitzat gràcies al cessament parcial de les hostilitats, la desmobilització creixent, i les actuacions públiques en uns espais no només oblidats sinó que guerrillers i paramilitars havien assumit de facto plenament les funcions de l’Estat. La normalitat entesa com a absència de conflicte està tornant, i malgrat que la pobresa continua afectant el 60% de la població, també augmenta l’esperança de pau, entesa com a estat d’harmonia on a més disminueix la vulnerabilitat de la població, augmenta el desenvolupament social i humà en un context de democràcia creixentment participativa i real.

L’aparició de nous moviments socials que comencen a tenir representació en el món de la política és un vector de canvi real en la mesura que trenquen no solament un bipartidisme sinó un repartiment del poder entre forces feblement ideologitzades i en canvi molt donades als interessos particulars i grupals. Els nous rostres, com Sergio Fajardo, l’alcalde de Medellín, i tot el seu equip, no solament fan una defensa d’un model integrador dels ciutadans en la política per mitjà d’un fort èmfasi en la participació, sinó que reiteren el seu orgull del seu origen de fora de la política, de fora dels partits tradicionals. Vénen de l’empresa, de la universitat, de la societat civil, i es veuen a si mateixos com a treballadors, honestos, eficaços. I mostren grans expectatives i esperances, i segurament les transmeten davant molta gent que havia sucumbit en l’escepticisme i el fatalisme.

Potser sigui per aquesta opció (per una manera diferent de fer política, tant en les finalitats orientades al canvi, a la justícia social, desenvolupament econòmic, com en els mitjans, les metodologies participatives, la implicació de les parts i el treball per al compromís) que mostren una gran convicció en la Responsabilitat Social tant de les Empreses com de totes les altres parts.

A Antiòquia, el departament més actiu des del punt de vista econòmic i del caràcter emprenedor de les persones, aquest vector de desenvolupament sostenible es percep més diàfan. Aquest territori, que té per capital Medellín, va ser capaç de definir la seva Visió com a territori aspirant a ser una de les “mejores esquinas” d’Amèrica i té incorporat en les seves maneres de fer el diàleg entre les parts, els criteris de governança i l’enfocament de la Responsabilitat Social. La constatació que el poder públic ha d’exercir les seves funcions i recuperar l’espai públic junt al compromís del món empresarial i la societat civil afavoreixen que Colòmbia treballi per a la seva Responsabilitat Social.


Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Març 2006

Article en pdf

Newsletter de març 2006: Parlem de Territoris Socialment Responsables a Colòmbia


Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Responsables
En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.


RSE en contextos difíciles

América Latina está en camino de reducir su vulnerabilidad macroeconómica y su fragilidad políticosocial. No siempre nos es fácil desarrollar confianza tras unos periodos tan turbulentos y bajo liderazgos nefastos. Y hoy por hoy, si tuviéramos que escoger un país que reúna las condiciones propias para merecer la confianza de los agentes exteriores seguramente sería Chile con su carácter emprendedor y serio, pese a las siempre profundas diferencias sociales.

Pero otros países están en el camino de la recuperación. Ni que aún sea recobrando la esperanza más que no con grandes adelantos reales. Pero a sabiendas de que en el camino del desarrollo, el capital social o capital confianza puede actuar como una palanca de potencial muy relevante, especialmente en aquellos países que la naturaleza los ha hecho ricos pero donde la violencia y la corrupción les ha negado capacidad de desarrollo y cohesión social. Colombia es bien seguro uno de estos países riquísimos dónde solamente la incapacidad sistémica de resolver los propios conflictos es capaz de crear un estado tal de pérdida de oportunidades. Aun así algo está cambiando en los últimos tiempos en este país andino y caribeño.

Paseando por la Comuna 1 y 2 de Medellín, podemos vivir la rápida evolución hacia la normalidad en unas zonas que hace apenas cinco años eran cualificados por el Newsweek como los barrios más peligrosos del mundo. Hoy, muchos lugares se han normalizado gracias al cese parcial de las hostilidades, la desmovilización creciente, y las actuaciones públicas en unos espacios no sólo olvidados sino que guerrilleros y paramilitares habían asumido de facto plenamente las funciones del Estado. La normalidad entendida como ausencia de conflicto está volviendo, y pese a que la pobreza continúa afectando al 60% de la población, también aumenta la esperanza de paz, entendida como estado de armonía dónde además disminuye la vulnerabilidad de la población, aumenta el desarrollo social y humano en un contexto de democracia crecientemente participativa y real.

La aparición de nuevos movimientos sociales que empiezan a tener representación en el mundo de la política es un vector de cambio real en la medida que rompen no solamente un bipartidismo sino un reparto del poder entre fuerzas débilmente ideologizadas y en cambio muy dadas a los intereses particulares y grupales. Los nuevos rostros, como Sergio Fajardo, el alcalde de Medellín, y todo su equipo, no solamente hacen una defensa de un modelo integrador de los ciudadanos en la política por medio de un fuerte énfasis en la participación, sino que reiteran su orgullo de su origen de fuera de la política, de fuera de los partidos tradicionales. Vienen de la empresa, de la universidad, de la sociedad civil, y se ven a si mismos como trabajadores, honestos, eficaces. Y muestran grandes expectativas y esperanzas, y seguramente las transmiten ante mucha gente que había sucumbido en el escepticismo y el fatalismo.

Quizás sea por esta opción (por una manera diferente de hacer política, tanto en las finalidades orientadas al cambio, a la justicia social, desarrollo económico, como en los medios, las metodologías participativas, la implicación de las partes y el trabajo para el compromiso) que muestran una gran convicción en la Responsabilidad Social tanto de las Empresas como de todas las otras partes. En Antioquia, el departamento más activo desde el punto de vista económico y del carácter emprendedor de las personas, este vector de desarrollo sostenible se percibe más diáfano. Este territorio, que tiene por capital Medellín, fue capaz de definir su Visión como territorio aspirando a ser una de las “mejores esquinas” de América y tiene incorporado en sus maneras de hacer el diálogo entre las partes, los criterios de governanza y el enfoque de la Responsabilidad Social. La constatación de que el poder público debe ejercer sus funciones y recuperar el espacio público junto al compromiso del mundo empresarial y la sociedad civil favorecen que Colombia trabaje en su Responsabilidad Social.

Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Marzo 2006

Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Socialment Responsables


En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.

Canyelles, com a integrant de la delegació catalana, va desenvolupar una visió de la Responsabilitat Social com a compromís de totes les parts, empreses, administracions i també la societat civil, com a base i requeriment per a poder desenvolupar el concepte de Territori Responsable.

En la seva intervenció va indicar que parlem de Responsabilitat Social Col·laborativa quan volem posar l'accent en la gestió de les relacions amb les parts interessades, tot millorant els processos de creació de valor i atenent especialment les externalitats positives que se?n deriven per a la comunitat, i l'enriquiment del capital social.

Precisament, el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables. Uns espais on la gestió de la RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques.

El concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per tal de reforçar la capacitat relacional i promoure sinèrgies globals.

En el cas d'entorns complexos com el d'Antiòquia i el de Colòmbia té sentit fer aquest enfocament com també en territoris on, com a Catalunya, aspirem a l'excel·lència en una economia del coneixement que innovi i garanteixi la cohesió social.

Canyelles habla en Medellín sobre Territorios Socialmente Responsables


En el marco del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles desarrolló una ponencia sobre los Territorios Socialmente Responsables. Las jornadas tuvieron lugar en la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrero 2006) y estaban coorganizadas por los ayuntamientos de Medellín y Barcelona y los gobiernos de Antioquia y Cataluña, ante un auditorio integrado por empresarios, representantes de los gobiernos y de la sociedad civil y del mundo universitario.

Canyelles, como integrante de la delegación catalana, desarrolló una visión de la Responsabilidad Social como compromiso de todas las partes, empresas, administraciones y también la sociedad civil, como base y requisito para poder desarrollar el concepto de Territorio Socialmente Responsable.

En su intervención indicó que hablamos de Responsabilidad Social Colaborativa cuando queremos poner el acento en la gestión de las relaciones con las partes interesadas, mejorando los procesos de creación de valor y atendiendo especialmente las externalidades positivas que se derivan para la comunidad, y el enriquecimiento del capital social.

Precisamente, el fruto de la suma de las interacciones entre organizaciones crecientemente responsables en un territorio da lugar a los Territorios Responsables.
 Unos espacios donde la gestión de la RS de cada organización se optimizando fruto de la propia interrelación e identificación de buenas prácticas.

El concepto de Territorios Responsables requiere un liderazgo compartido entre diferentes agentes, públicos, privados y sociales, para reforzar la capacidad relacional y promover sinergias globales.

En el caso de entornos complejos como el de Antioquia y el de Colombia tiene sentido hacer este enfoque así como en territorios donde, como en Cataluña, aspiramos a la excelencia en una economía del conocimiento que innove y garantice la cohesión social.