Vicepresidència introdueix bones pràctiques ambientals en el seu funcionament

El departament acaba de posar en marxa un Pla de Sostenibilitat

Reproduïm aquesta notícia que ens arriba de la redacció de sostenible.cat, tot i que solament afecta un departament en el que creiem que hauria de ser una política global del govern. Sigui com sigui, li donem la benvinguda i esperem que es generalitzi i vagi a més.

El Departament de la Vicepresidència pretén reduir la incidència ambiental de les seves actuacions, exercint una important tasca exemplificadora a través de la incorporació de mesures d'estalvi i eficiència en els edificis, l'ambientalització de les compres i la contractació pública, la introducció de bones pràctiques ambientals en el funcionament de les oficines, i la mitigació de les emissions directes causants de l'efecte d'hivernacle. Per aquest motiu, acaba d'aprovar el Pla de Sostenibilitat 2008-2010, amb l'objectiu de portar a la pràctica el seu compromís envers el desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient.

Un exemple pioner dins la Generalitat

Els aspectes ambientals que incorpora el Pla de Sostenibilitat són aquells més rellevants associats a l'activitat d'oficines (consum d'aigua, consum d'energia, consum de paper, consum de materials i contractació de serveis i generació de residus), i a la mobilitat derivada de l'activitat departamental (emissions de gasos amb efecte d'hivernacle procedents del transport). La implantació de les mesures previstes es farà de forma esglaonada i es preveu que es completi el 2010. Aquesta iniciativa es planteja com un exemple pioner que es pugui estendre a d'altres departaments de la Generalitat, així com a altres administracions i institucions públiques i privades.

Per al desenvolupament del Pla s'ha creat una comissió de coordinació que s'encarregarà de l'aplicació i seguiment, entre les diferents unitats del Departament. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) assessorà dels objectius de sostenibilitat del Pla i del procés de seguiment i avaluació.

Durant el 2008 s'han iniciat diferents activitats orientades a informar i formar l'equip humà sobre la necessitat d'incorporar criteris de sostenibilitat en l'activitat professional, com són la realització de sessions formatives sobre el Pla, la producció d'una senyalística de bones pràctiques ambientals per a l'interior de les dependències, i el desenvolupament d'un aplicatiu informàtic que difongui les bones pràctiques entre tot el personal.

Què diuen les enquestes?

Reproduïm aquestes notícies extretes del Butlletí d'Empreses i Drets Humans que publica l'Institut d'Innovació Social d'ESADE i l'editora del qual és Maria Prandi

EL 57 % DELS TREBALLADORS NO SE SENTEN VALORATS PER L’EMPRESA: Aquestes són les conclusions d’un estudi dut a terme pel portal de feina CareerBuilder.es, realitzat entre gairebé 600 treballadors a Espanya. Una de les conclusions principals revela que els treballadors són més lleials a les seves pròpies carreres professionals que als seus ocupadors. En aquest sentit, un 20 % assegura que “no sent lleialtat” cap a la seva empresa actual, mentre que un 23 % afirma que li agradaria canviar de feina “en un any o menys”. Les raons que porten els treballadors a fer aquestes afirmacions estan relacionades amb la manca d’oportunitats d’ascendir (62 %), no sentir-se atrets per la feina (55 %), no veure recompensats els esforços (50 %), no estar ben pagats (48 %), no tenir prous beneficis (42 %) o no agradar-los el seu cap (21 %). (RSE), EP, 16/12/08.

PACTE MUNDIAL: Un 64 % de les empreses signants del Pacte Mundial analitzades per aquest organisme no fa visites “periòdiques” als tallers dels proveïdors per assegurar que es respectin els drets humans. Així, de les 167 empreses analitzades a escala mundial (un 64 % de les quals són grans companyies), un 86 % afirma que compta amb accions concretes per assegurar el respecte dels drets humans, mentre que un 80 % assenyala que, a més, té mecanismes de seguiment per controlar aquestes accions. Per contra, només un 53 % fa un diagnòstic previ de la situació abans d’iniciar qualsevol mena d’acció. A més, només un 36 % de les empreses analitzades diu que fa visites periòdiques als tallers dels proveïdors, mentre que un 75 % inverteix en la comunitat en què opera. Així mateix, un 7,2 % de les empreses considera que hi ha “risc” que es produeixin treballs forçats en les seves instal•lacions. En el cas d’Espanya, les empreses signants “estan realitzant una bona implantació” en matèria de drets laborals, segons aquesta organització, perquè fomenten les activitats relacionades amb la conciliació de la vida familiar i la professional. A més, un 75 % declara que compta amb mecanismes d’atenció per als treballadors, mentre que també s’ha registrat un augment en el nombre d’accions relacionades amb la discriminació, sobretot en el capítol d’igualtat de gènere. (DH), EP, 09/12/08.

TRANSPARÈNCIA: Les empreses espanyoles ubicades a l’Amèrica Llatina són les més corruptes d’aquest continent, segons l’opinió dels empresaris de l’Argentina, el Brasil, Xile i Mèxic, només per darrere de les empreses xineses i seguides de les italianes, segons les dades extretes de l’índex de fonts de suborn (IFS) elaborat per Transparència Internacional. Segons va explicar Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de la Universidad Rey Juan Carlos, les empreses espanyoles que operen al Pròxim Orient i a l’Àfrica “no surten mal parades” pels enquestats d’aquestes regions, mentre que, en el cas de l’Amèrica Llatina, els executius de la zona consideren que les empreses espanyoles són “les més propenses a subornar quan fan negocis a la regió”, només superades per la Xina. A escala mundial, l’estudi destaca que les empreses de països com ara Bèlgica, el Canadà, els Països Baixos i Suïssa tenen els nivells de corrupció més baixos dels 22 estats analitzats. Espanya es troba a la meitat de la taula, en el lloc número 12. (DH), EP, 09/12/08.

DISCAPACITATS: Només el 36 % de les empreses espanyoles té contractada alguna persona amb discapacitat, segons revela l’estudi Discapacitados y empresas: un análisis de la productividad, elaborat per l’Institut d’Acció Social Mapfre i la Facultat de Ciències del Treball de la Universidad de Cadiz, en col·laboració amb el grup Indehold. Actualment, hi ha 100.000 persones amb discapacitat que treballen a Espanya. Però, malgrat que el 65 % de les 550 empreses enquestades coneix la Llei d’integració social de minusvàlids (LISMI), l’informe indica que una mica menys de la meitat implica directament en plantilla algun representant d’aquest col·lectiu. (RSE), ComunicaRSE, 10/12/08.

Font: http://www.innovacionsocial.esade.edu/bedh/img/bedh008c.pdf

La Plataforma per la Llengua rep el Premi Voluntariat 2008 en l'apartat de votació popular

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, lliura els XVI Premis Voluntariat 2008, dotats amb un total de 26.000 euros. Els tres projectes premiats han estat realitzats per la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Vilavecchia, per la Fundació Marianao i per la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l’Esbarzer. Les tres entitats pertanyen a la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha lliurat els XVI Premis Voluntariat, en el marc de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat, instaurat per les Nacions Unides el 5 de desembre a mitjan anys vuitanta. En l’acte, que es va fer al Palau de la Generalitat, el dijous, 11 de desembre, també hi van participar el secretari d’Acció Ciutadana, Josep Maria Civis, i la vicepresidenta del Consell del Voluntariat, Maria Assumpció Vilà.

El Jurat de la setzena edició dels Premis Voluntariat, format pel conseller de Governació, Jordi Ausàs; el director general d’Acció Comunitària, Xavier Garriga; el subdirector general de Cooperació i Social i Voluntariat, Ramon Vílchez; la representant de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, Esther Jolonch; la representant de l’entitat Punt de Referència, Marta Bàrbara, i el representant de l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), Miquel Aguilar, ha emès el veredicte següent:

1.- El projecte “Voluntariat de suport per a nens i joves amb malaltia de llarga durada”, realitzat per la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Vilavecchia, ha aconseguit el Premi Voluntariat 2008 en la modalitat d’àmbit nacional, dotat amb 12.000 euros. Aquest projecte consisteix a donar suport als infants i joves malalts de llarga durada i a les seves famílies. Du a terme un suport global, entès com una atenció integral que va més enllà de l’àmbit hospitalari, i porta a terme tasques de sensibilització al voltant de les malalties de llarga durada.

2.- El projecte “VPK Programa d’oci nocturn alternatiu”, realitzat per la Fundació Marianao - Casal Infantil i Juvenil de Marianao, ha aconseguit el premi en l’àmbit local i comarcal, dotat amb 8.000 euros. Aquest programa s’adreça als joves entre 15 i 30 anys i intenta crear un espai alternatiu en el temps lliure dels joves que els permeti gestionar l’oci i afavoreixi una actitud de participació activa.

3.-El projecte “Voluntariat per la llengua i la cohesió social”, realitzat per la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l’Esbarzer, ha estat premiat en l’apartat de votació popular. Aquest projecte pretén estendre l’ús social del català en tots els seus àmbits.

Aquest tercer premi es va resoldre amb una votació popular entre els treballs finalistes de les dues primeres modalitats per mitjà del web www.premis.voluntariat.org, tal com estableixen les bases dels Premis, i per quart any consecutiu. D’altra banda, el primer Premi Eliseu Colomer ha quedat desert perquè les obres presentades no complien els requisits establerts a les bases.

Nou impuls al Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat

Durant l’acte, el conseller Jordi Ausàs ha explicat el nou impuls que el Departament està donant al Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat, especialment amb l’elaboració del Pla d’execució, un element fonamental que ha suposat la implicació de tots els departaments de la Generalitat i la participació de la Comissió Rectora del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat i el Consell de Voluntariat.

El conseller Jordi Ausàs ha dit que “aquest Pla d’execució ha suposat un intens treball intern que ha servit per recollir totes les actuacions que en matèria d’associacionisme i voluntariat es porten a terme des de la Generalitat”. També ha explicat que “per a l’any 2009 hi ha la proposta de realitzar, com a mínim, 156 actuacions amb una inversió garantida de més de 18 milions d’euros”.

A més, el conseller Jordi Ausàs ha recordat que els Premis Voluntariat van ser creats pel Govern català amb un doble objectiu: possibilitar un reconeixement social i institucional del voluntariat, i premiar i impulsar les actuacions de les associacions que contribueixen a fer una societat més justa i solidària. A Catalunya, actualment, més de 670.000 persones, un 13,1% de la població major de setze anys, du a terme activitats de voluntariat.

Informació extreta de la FCVS


La Plataforma per la Llengua rep el Premi Voluntariat 2008 en l'apartat de votació popular

Tais Bastida, representant de la Plataforma per la Llengua, va parlar sobre la importància de respectar i reconèixer les diferents cultures per aconseguir una bona inclusió i cohesió social, i va afirmar que "la incorporació d'alumnat, treballadors i famílies nouvingudes a la nostra societat, sense accés al català, representa una forma més d'exclusió social".

El representant de l'entitat va recordar que "més de 20.000 voluntaris i més de 400 entitats participen en el programa de les parelles lingüístiques" i va afegir: "És necessària la coordinació d'objectius i actuacions de tots els agents socials que intervenim en la rebuda i la inclusió social de la població nouvinguda". Per això, va assenyalar que la Plataforma per la Llengua espera que aquest premi "fomenti cada vegada més la cooperació entre les associacions, evitant la competitivitat".

Informació extreta de la Plataforma

L'OCUC i Unió de Pagesos exigeixen que l'etiqueta dels productes alimentaris informi de la seva procedència

Unió de Pagesos i l’OCUC (L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya) han demanat conjuntament que l’etiquetatge dels productes alimentaris a Catalunya hagi d’incloure informació sobre la normativa seguida en la seva producció i elaboració, és a dir, si s’han produït seguint les normatives de la Comunitat Europea o bé les de fora (OMC i FAO). Unió de Pagesos i L’OCUC fan pública aquesta reivindicació ja que consideren que forma part del dret a la informació dels consumidors catalans i reclamen que estigui recollida al text definitiu del Codi de Consum de Catalunya, avantprojecte que està preparant el Departament d’Economia i Finances.

Actualment, la producció agrària europea té el major estàndard de qualitat i seguretat alimentàries del món i per això, Unió de Pagesos i L’OCUC volen que el consumidor pugui valorar aquest fet. La diferenciació dels productes alimentaris basats en la normativa europea respecte als de fora ja s’aplica obligatòriament a la Comunitat Europea a un seguit de productes, com ara les fruites i hortalisses fresques, el boví de carn o la mel. Actualment, la Comissió Europea debat fer-ho per l’oli d’oliva. A més, a la Unió Europea ja hi ha un seguit de productes certificats oficialment mitjançant Denominació d’Origen (DOP) o Indicació Geogràfica (IGP) o bé per producció agrària ecològica [continuar llegint a Ecodiari]

El català té un ús testimonial a la xarxa aèria

- De 16 companyies aèries analitzades, 7 admeten que no utilitzen mai la llengua catalana
- Els casos de Swiss i d'Air Berlin no són una excepció

El cas de la companyia aèria Swiss ha reobert la polèmica sobre l'ús de la llengua en els vols procedents o amb destinació a aeroports dels Països Catalans. La companyia suïssa utilitzava el català en els missatges de cortesia enregistrats, però els ha canviat per gravacions en castellà per queixes dels viatgers, principalment la d'un membre d'UPyD, el partit de Rosa Díez.
Aquest cas s'afegeix al d'aquest estiu amb la companyia Air Berlin, que s'ha negat a incloure la informació en català en els seus vols a les Illes tot i que el Govern Balear els oferia les cintes enregistrades.

L'AVUI ha examinat 16 companyies, i la conclusió és que la llengua no s'acaba d'enlairar en el sector. S'utilitza en només nou dels casos consultats i sempre tangencialment, ja que la gran majoria de les companyies utilitzen gravacions d'informació general i quan han de donar informacions que no estan previstes no disposen d'aquest idioma.

Deixant de banda qualsevol tipus de matís, Aerolíneas Argentinas, Air Berlin, Delta Airlines, Icelandair, KLM, TAP Portugal i Swiss confessen obertament que no utilitzen la llengua catalana en absolut: ni per part del personal de vol, ni amb ajuda de gravacions.

Casos oposats

L'única companyia que assegura que 100% del seu personal de vol parla català és Vueling. Air Nostrum, Austrian Airlines i Singapore Airlines declaren que disposen de gravacions en català per poder-les posar en els seus vols a Catalunya, ja que el seu personal no parla aquesta llengua. De fet, Austrian Airlines ha estat felicitada recentment per la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat per l'ús del català.

Aquesta carta d'encoratjament també va ser enviada a Swiss, però no va poder competir amb la queixa del militant d'UPyD José Manuel Opazo, que va convèncer els suïssos de recular: just el contrari del que va passar amb KLM, que va rebre una carta de queixa del govern holandès -motivada per queixes d'usuaris- i no n'ha fet cap cas.

Pel que fa a la resta de companyies consultades, Spanair diu que, des del 1994, té informacions escrites en català. Aquesta companyia admet que no disposa de gravacions en diferents idiomes. Tanmateix, els seus portaveus afirmen que sempre "s'intenta" que en el vol hi hagi "alguna persona de parla catalana per poder llegir aquesta informació".

Per la seva part, Air Europa i Iberia també donen explicacions semblants: si algun tripulant parla català, ho aprofiten. Si no, a diferència de Spanair, mantenen que sí que utilitzen gravacions en català

Ryanair i American Airlines utilitzen el català, enregistrat, en els vols i en les seves webs.

Notícia publicada en el diari AVUI (pàgina 28) dijous, 25 de desembre del 2008 http://paper.avui.cat/article/societat/149422/catala/te/us/testimonial/la/xarxa/aeria.html

Newsletter de desembre 2008: Bon Nadal!

[ca] Ja podeu llegir el darrer newsletter. En aquesta ocasió aprofitem per a desitjar-vos unes bones festes: Bon Nadal i Feliç Any Nou (i mai millor dit: any 9). Butlletí en català

[es] Ya pueden leer el último newsletter. En esta ocasión aprovechamos para desearles unas buenas fiestas: Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo. Boletín en castellano

La Fundación Lealtad retira el polèmic video de la campanya

La Fundación Lealtad retira el polèmic video de la campanya, després de rebre nombroses crítiques i de la divisió que afirmen que ha generat entre el sector. Tot i així afirmen no compartir la totalitat de les crítiques.

Per la nostra banda no hem sabut percebre cap divisió en el sector perquè tothom a qui hem sentit s'hi ha mostrat crític. I desconeixem quina deu ser la part de les crítiques que no accepten. Sigui com sigui, volem mostrar la nostra satisfacció per aquesta decisió, la qual esperem que serveixi d'avís per a navegants (no es pot matar tot el que és gras!) i que també deixi caure un sentit de prevenció entre alguns famosos disposats a col·laborar en qualsevol causa sense un mínim sentit critic.

Si algú vol visualitzar el vídeo, donat que ja està retirat, ho podeu fer en aquest enllaç: http://www.europapress.es/videos/gente/video-fundacion-lealtad-presenta-campana-20081107092257.html

Vegem tot seguit els articles fets per Responsabilitat Global sobre l'afer, i a continuació la nota feta pública per la Fundación Lealtad:

20.11.08. Fundación Lealtad (II). Ara els toca a les empreses!
En referècia a la polèmica desfermada per l'estil comunicatiu de la Fundación Lealtad i molt especialment per la darrera campanya, moltes organitzacions socials han començat a expressar el seu malestar.

13.11.08. Prou de sembrar dubtes sobre les ONG!
xarxanet.org publica avui un article de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, on es lamenta l'actitud corporativa de la Fundación Lealtad i es demana una correcció.

13.11.08. Basta de sembrar dudas sobre las ONG!
xarxanet.org publica hoy un artículo de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, donde se lamenta la actitud corporativa de la Fundación Lealtad y se pide una corrección.


Nota publicada per la Fundación Lealtad: La Fundación Lealtad ha retirat amb data 16 de desembre de 2008 el vídeo "informa't per donar", davant les peticions realitzades per part d'algunes associacions del sector. El vídeo ha estat entès de forma negativa per una part del Tercer Sector i ha polaritzat les institucions que el componen. En cap cas la Fundación Lealtad pretén crear controvèrsia i molestar les ONG. Encara que no compartim algun dels arguments que s'han utilitzat per a criticar el vídeo, el Patronat de la Fundació ha decidit retirar.

Transparència en l'alta política: el cas Hillary Clinton

La transparència sobre la relació de donants de la Fundació Clinton, com a condició imposada perquè Hillary pugui aspirar a la Secretaria d'Estat, permet avançar en l'escrutini públic i es una pràctica que hauria de generalitzar-se en altres àmbits de l'esfera política.

En el cas de les multinacionals tenim casos de transparència forçada per les circumstàncies com ara el cas Nike, la qual després de boicots i riscos reputacionals importants va decidir fer públics els noms de tots els seus proveïdors, en una acció de gran valor ja que es troben disponibles al seu portal corporatiu, cosa que cap altra empresa del sector ha fet.

En el món de la política, ni per voluntat ni per obligació, no s'han produït casos de tanta transparència. I és per això que el fet que la Fundació Clinton hagi fet públic el llistat dels seus donants té un valor rellevant, encara que sigui d'una manera no desitjada sinó com a condició imposada per tal que la senyora Hillary Rodham pugui arribar a ser secretària d'Estat dels Estats Units d'Amèrica.

Per a qui no ho sàpiga, Hillary Rodham és el nom real del personatge conegut com a Hillary Clinton, i que no tenim perquè reconèixer ja que és la conseqüència d'una tradició legal masclista d'aquell i altres països per la qual perden el cognom propi i guanyen el del seu marit (vegeu article).

Efectivament, Bill Clinton (o potser hauríem de dir-ne Bill Rodham?) ha revelat la seva llarga llista de mecenes, fet que ha generat una incomoditat pels noms i institucions que hi apareixen.

De fet, la transparència no és més que mostrar obertament (i ja és molt!) però no suposa cap mena de component ètic en la gestió dels interessos i les causes i efectes de les donacions. Tanmateix, permet poder observar amb major informació quin és el capteniment de la futura secretària d'Estat en relació als interessos de qui hi ha darrera les donacions.

És evident que la generositat de líders estrangers condiciona Hillary Rodham. Com informa avui la Vanguardia, la Fundació Clinton "es resistia des de feia deu anys, d'exposar a escrutini públic la llista de 208.000 persones i institucions que van donar generoses quantitats - fins a un total de gairebé 500 milions de dòlars-a la seva fundació filantròpica ia la biblioteca presidencial de Little Rock (Arkansas) que porta el seu nom. Entre els qui van contribuir destaquen líders i governs estrangers, empreses i artistes. La llista de contribuents, que ocupa 2.300 pàgines, és políticament embarassós per a Clinton. Projecta ombres de dubte sobre si hi ha hagut o hi haurà tràfic d'influències. Resulta particularment compromesa per la seva esposa, Hillary, designada per ocupar la secretaria d'Estat en la futura administració de Barack Obama".

Però aquesta transparència té la gran virtut de permetre que al llarg dels propers dies i específicament en les sessions que celebrarà el Senat per a ratificar-la en el càrrec, hom pugui plantejar preguntes difícils sobre les amistats i els donants estrangers del seu marit.

I aquesta serà un informació que també planará al llarg del mandat, ja que entre les persones i institucions donants hi ha dirigents de països i empreses sobre els quals el govern americà pot veure's obligat a prendre importants decisions durant els propers anys.

Seria desitjable que, encara que els vingués poc de gust, aquestes mostres de transparència s'anessin generalitzant en la vida pública, començant per món de la política, ja que afecta l'interès general i també permetria que algunes empreses hi sortissin retratades.

La política empresarial de l'anar deixant caure alguna cosa per vies perfectament legals i procurar un benefici en absolut ètic i gens legal de l'acció pública és una pràctica que caldria erradicar d'immediat. No només perjudica els interessos públics i estableix uns valors socials nefastos sinó que prima empreses no necessàriament més productives i efecients.

Malauradament no totes les pressions de baixa estopa apareixerien en aquesta foto. Per exemple, a casa nostra també es produeixen de manera important un altre tipus de pressions que no hi podrien sortir reflectides: la trucada de " o tal cosa o ja saps que ens podem deslocalitzar", sense la qual seria difícil de comprendre certes decisions públiques.

Aquest article ha estat publicat a Diario Responsable: Transparencia en la alta política: el caso de Hillary Clinton

Transparencia en la alta política: el caso de Hillary Clinton

La transparencia sobre la relación de donantes de la Fundación Clinton, como condición impuesta para que Hillary pueda aspirar a la Secretaria de Estado, permite avanzar en el escrutio público y es una práctica que debería generalizarse en otros ámbitos de la esfera política.

En el caso de las multinacionales tenemos casos de transparencia forzada por las circunstancias como el caso de Nike, la cual después de boicots y riesgos reputacionales importantes decidió hacer públicos los nombres de todos sus suministradores, en una acción de gran valor ya que se encuentran disponibles en su portal corporativo, lo que ninguna otra empresa del sector ha hecho.

En el mundo de la política, ni por voluntad ni por obligación, no se han producido casos de tanta transparencia. Y es por ello que el dato de que la Fundación Clinton haya hecho público el listado de sus donantes tiene un valor relevante, aunque sea de una manera no deseada sino como condición impuesta para que la señora Hillary Rodham pueda llegar a ser secretaria de Estado de los Estados Unidos de América.

Para quien no lo sepa, Hillary Rodham es el nombre real del personaje conocido como Hillary Clinton, y que no tenemos porque reconocer ya que es la consecuencia de una tradición legal machista de ese y otros países por la que pierden el apellido propio y ganan el de su marido (véase artículo).

Efectivamente, Bill Clinton (¿o quizás deberíamos llamarle Bill Rodham?) Ha revelado su larga lista de mecenas, lo que ha generado una incomodidad por los nombres e instituciones que aparecen.

De hecho, la transparencia no es más que mostrar abiertamente (¡y ya es mucho!) pero no supone ningún tipo de componente ético en la gestión de los intereses y las causas y efectos de las donaciones. Sin embargo, permite poder observar con mayor información cuál va a ser el comportamiento de la futura secretaria de Estado en relación a los intereses de quienes están detrás de las donaciones.

Es evidente que la generosidad de líderes extranjeros condiciona a Hillary Rodham. Como informa hoy la Vanguardia, la Fundación Clinton "se resistía desde hacía diez años, de exponer a escrutinio público la lista de 208.000 personas e instituciones que dieron generosas cantidades - hasta un total de casi 500 millones de dólares-a la su fundación filantrópica y la biblioteca presidencial de Little Rock (Arkansas) que lleva su nombre. Entre quienes contribuyeron destacan líderes y gobiernos extranjeros, empresas y artistas. La lista de contribuyentes, que ocupa 2.300 páginas, es políticamente embarazosa para Clinton. Proyecta sombras de duda sobre si ha habido o habrá tráfico de influencias. Resulta particularmente comprometida para su esposa, Hillary, designada para ocupar la secretaría de Estado en la futura administración de Barack Obama".

Pero esta transparencia tiene la gran virtud de permitir que a lo largo de los próximos días y específicamente en las sesiones que celebrará el Senado para ratificarla en el cargo, se puedan plantear preguntas difíciles sobre las amistades y los donantes extranjeros de su marido.

Y esta será una información que también planará a lo largo del mandato, ya que entre las personas e instituciones donantes hay dirigentes de países y empresas sobre los que el gobierno estadounidense puede verse obligado a tomar importantes decisiones durante los próximos años.
Sería deseable que, aunque viniese poco de gusto, estas muestras de transparencia se fueran generalizando en la vida pública, empezando por el mundo de la política, ya que afecta al interés general y también permitiría que algunas empresas salieran retratadas.

La política empresarial del ir dejando caer algo por vías perfectamente legales y procurar un beneficio en absoluto ético y nada legal de la acción pública es una práctica que habría que erradicar de inmediato. No sólo perjudica a los intereses generales y establece unos valores sociales nefastos sino que prima a empresas no necesariamente más productivas y efiecientes.

Desgraciadamente no todas las presiones de baja estopa aparecerían en esta foto. Por ejemplo, en nuestras latitudes también se producen de forma importante otro tipo de presiones que no podrían salir reflejadas: la llamada de "o tal cosa o ya sabes que nos podemos deslocalizar", sin la que serían difíciles de comprender ciertas decisiones públicas.

Este artículo ha sido publicado en Diario Responsable: Transparencia en la alta política: el caso de Hillary Clinton

I ara a 40 quilòmetres per hora!

Fa uns mesos reflexionàvem sobre la limitació a 80Km per hora als voltants de Barcelona. Quan el Govern català va decidir limitar, a partir de l'1 de gener del 2008, la velocitat en els accessos a Barcelona a 80 quilòmetres per hora, al·legant raons ambientals (a les quals va afegir després l'objectiu de reduir la mortalitat a les carreteres), es van produir moltes crítiques moltes de les quals van ser silenciades. Nosaltres també vam exposar els nostres arguments crítics en tres escrits:
El 'pla 80 km/h' i la contaminació
Més dades crítiques amb la limitació de velocitat
Absolutament crític amb els 80 km/h.

A hores d'ara, quan ja està assumit que la mesura s'ha mostrat ineficaç per reduir la contaminació, tal com van augurar el RACC i el Col·legi d'Enginyers Industrials, el govern apareix amb una nova mesura encara més dràstica: reduir de manera flexible fins a 40km/h.

Ningú discuteix que la velocitat variable pot ajudar a disminuir les cues a l'àrea metropolitana, però no s'entén que aquesta flexibilitat només s'apliqui per sota els 80 km/h. No s'entén que en trams d'autopista, dissenyats per circular a 100 o 120 km/h, es posi un límit inferior.

Si ho haguéssim de valorar en termes de responsabilitat social, caldria sospesar quin és l'impacte tant ambiental com social i econòmic. Ja sabem que la millora ambiental és molt menor que la que se'ns havia dit. Pel que fa a l'impacte social, podríem referir-nos als accidents, i certament si anem reduint la velocitat el risc també es redueix: si provem de fixar la velocitat permanentment a 40% és possible que no n'hi hagi ni un! Però aleshores oblidem del tot els cotxes i cerquem abans altres sistemes de transport alternatius i reals.

I ens queda l'impacte econòmic: podem reduir la competitivitat del país fent circular els vehicles a velocitats tan reduïdes per vies ràpides? Podem els autònoms sense alternativa de transport suportar unes condicions que doblaran el temps dels desplaçaments? O fins i tot: podrem conciliar la vida familiar i laboral estant més hores a la carretera?

No, no, ni la darrera pregunta és demagògica: cal analitzar tots els factors conjuntament i parlar-ne obertament amb els grups d'interès. Amb tots ells, amb els experts, amb els afectats, amb les empreses, amb la ciutadania... De la mateixa manera que tampoc no ho permetríem a una empresa, no n'hi ha prou a mostrar el suport d'una associació fidel, que -per cert- en cap moment s'informa de si rep diners de la conselleria o no.

Aquí també hi juguen els mitjans de comunicació, els quals haurien de cercar la pluralitat d'opinions, i davant d'una associació que pugui ser sospitosa de connivència, informar del percentatge de finançament públic que rep.

Novament, la mesura torna a fer la mateixa impressió de 'decisió política' dissenyada de cara a l'impacte mediàtic en una part de la població, sense calibrar bé les conseqüències ni sense implantar un veritable procés de diàleg amb els partprenents o stakeholders corresponents.

PS: contràriament, el que cal és potenciar el transport públic, fent-lo arribar capil·larment a tot el territori. Vegeu, per exemple: Un estudi aposta per potenciar els transports ferroviaris catalans seguint el model suís

Idees.net ha presentat un estudi de l'enginyer Pau Noy que, davant el que considera una "crisi del model de mobilitat català", aposta per "una potenciació del transport públic", especialment del model ferroviari, que obriria "el tren al 94% de la població catalana" i dotaria "de connexions ràpides les zones amb més de 50.000 habitants". Segons l'autor, aquest model s'aconseguiria seguint el Pla Tren 2014, basat en l'experiència suïssa, amb una "modesta" inversió d'uns 7.000 milions d'euros.
L'escrit explica amb aquesta xifra es podria "redimensionar i estendre la xarxa catalana de trens; si a més s’apliqués un sistema d’intermodalitat, i vagons adaptables al canvi d’amplada" que permetria posar les infraestructures catalanes "a l’altura del que necessita". D'aquesta manera, conclou l'estudi "el mapa final de ferrocarrils cobriria millor el territori i ho faria amb més eficiència".

Els ateneus premien les empreses compromeses

El dilluns dia 16 de desembre es van lliurar els Premis Ateneus 2008, els guardons de l’associacionisme cultural català. Enguany, l’acte de lliurament d’aquests guardons, convocats per la Federació d’Ateneus de Catalunya, se celebrà a l’auditori de la Torre Agbar de Barcelona. L’edició 2008 presentà com una de les novetats importants una nova categoria dedicada a l’esponsorització i/o mecenatge. Aquest guardó fou concedit a Cellers Espelt de Vilajuïga. Els Premis Ateneus són els guardons que la Federació d’Ateneus de Catalunya convoca anualment, des de l’any 1989, amb l’objectiu de reconèixer la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones, les empreses i els mitjans de comunicació del país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural. Responsabilitat Global va prendre part en el recent 5è Congrés d'Ateneus de Catalunya, en la sessió sobre finançament i patrocini per al sector. Podeu llegir l'escrit aquí: Congrés d'Ateneus de Catalunya, RSE i RSO! · Web de la Federació d’Ateneus de Catalunya: http://www.ateneus.cat/

La Plataforma per la Llengua demana Responsabilitat Social a les empreses de joguines

La Plataforma per la Llengua inicia una campanya per fomentar el català a les joguines

En plena campanya nadalenca, quan moltes famílies comencen a preparar-se ja per omplir de joguines les seves cases, la Plataforma per la Llengua ha endegat una campanya amb diverses accions que té per objectiu conscienciar a les empreses de tenir en compte el català a l'hora de comercialitzar els seus jocs i donar a conèixer l'oferta existent de joguines en la nostra llengua. Així, l'entitat enviarà una guia a fabricants de jocs per mostrar la importància d'usar el català en els seus productes, i celebrarà el proper 20 de desembre una 'Festa per al joc i la joguina en català'.

Aquest acte comptarà amb tallers, jocs, actuacions com la del grup 'SP3', del Club Super3, i altres activitats pels nens. Deixant de banda la festa central, la Plataforma també realitzarà altres activitats a diverses delegacions del país durant la setmana.

D'altra banda, l'altre punt de la iniciativa serà el de fer una guia anomenada 'I les teves joguines, ja incorporen el català?', en versió bilingüe català-anglès, destinada als fabricants joguines, que apel·li "a la responsabilitat social de l'empresa a l'hora d'incloure el català" als seus productes, "a més de remarcar que els consumidors valoren positivament que una joguina sigui" en la seva llengua, i que no incloure el català "en l'etiquetatge i en les instruccions significa vulnerar un dret del consumidor reconegut legalment en la legislació de Catalunya".

Per a tenir informació completa sobre la campanya i els diversos actes que realitzarà l'entitat, podeu anar a http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/noticia.php?id=625

Font: Tribuna Catalana

ACC1Ó reuneix a Barcelona experts i líders mundials per debatre el rol de l'empresa en la cooperació al desenvolupament

· Aquesta jornada té com a objectiu promoure una major participació de les empreses catalanes en les oportunitats que ofereixen els països menys afavorits i que poden impactar positivament en el seu desenvolupament.

· ACC1Ó i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han impulsat més de 80 projectes de cooperació empresarial en aquests països.

Dimecres, 17 de desembre de 2008.- ACC1Ó CIDEMCOPCA va reunir el dilluns passat líders i experts mundials per a analitzar els rols que poden adoptar les empreses privades per tal de contribuir a alleugerir la pobresa en els països en vies de desenvolupament.

La sessió va tenir la presència del Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, qui va animar les empreses catalanes a ser més actives en les oportunitats que ofereixen els països en desenvolupament, destacant que "és un exercici de responsabilitat però també d'interès per a les empreses catalanes, contribuir activament en el progrés d'aquests països menys afavorits".

En aquest sentit, Huguet va ressaltar el fet que la reducció de la pobresa i el creixement econòmic són dos objectius perfectament compatibles: "Catalunya és un país tant d'empresaris com de solidaris. De fet, les dues coses van lligades perquè en totes dues es necessiten emprenedors".

Al llarg del debat es van analitzar els beneficis econòmics i impactes positius que poden tenir per a l'empresa catalana la realització d'actuacions en països en vies de desenvolupament, considerant els seus habitants no només com a potencials clients dels seus productes o serveis sinó també com a empleats, com a proveïdors i com a socis de projectes empresarials comuns en models de negoci rendibles que tenen, com a conseqüència, una millora de les condicions de vida del país d'actuació.

Així, obrir-se als nous mercats que ofereixen els països en vies de desenvolupament i incorporar les persones "pobres" (que compten amb menys de 2 euros diaris) com a clients, empleats, productors i propietaris de petits negocis, pot ser rentable per a les empreses catalanes i arribar a generar beneficis que, en ocasions, poden ser majors als creats en alguns mercats desenvolupats.

Aliances del sector públic i privat en la cooperació al desenvolupament

D'altra banda, el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, David Minoves, va ressaltar que "en èpoques de crisi és important mantenir el compromís amb la cooperació al desenvolupament i resulta molt interessant que el sector privat complementi els esforços d'altres actors com ara administracions públiques, ONGDs, universitats, sindicats i diferents organismes multilaterals internacionals en el terreny de la cooperació".

ACC1Ó, amb el suport de l'ACCD, ha fet possible la realització de més de 80 projectes de cooperació empresarial al desenvolupament implementats per entitats catalanes en una vintena de països en vies de desenvolupament amb un import total que supera els 10 milions d'euros.

Presentació de l'Informe "Les empreses davant el repte de la pobresa"

En el marc de la jornada, el Director del Programa de la Iniciativa per al Creixement dels Mercats Inclusius, Sabha Sobhani, del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), va presentar l'informe "Les empreses davant el repte de la pobresa", elaborat per aquest organisme. Entre les principals conclusions d'aquest informe destaca la convicció de que el sector privat constitueix un important recurs sense explotar en inversió i innovació per tal d'aconseguir els objectius de desenvolupament del mil·lenni.

L'informe ofereix així estratègies i eines per a que les empreses expandeixin les seves activitats empresarials més enllà de les pràctiques habituals. Aquest estudi és el resultat d'investigacions basades en 50 estudis de casos, articles i ressenyes d'una xarxa d'acadèmics de països en desenvolupament, així com d'un divers grup assessor d'institucions amb experiència en el paper del sector privat.

Sobhani va explicar que aquest informe "demostra que en condicions el sector privat pot alleugerir la pobresa i contribuir al desenvolupament humà de moltes maneres, al mateix temps que les empreses incrementen els seus beneficis i es pot crear valor a ambdues parts".

L'expert va explicar també que "s'ha de tenir en compte que l'efectivitat del sector privat en promoure el desenvolupament depèn, segons l'informe, de la solidesa de l'Estat i de la qualitat de les institucions polítiques, socials i econòmiques" i ha destacat que aquest informe "ofereix estratègies exitoses per superar els habituals obstacles quan aquestes dues condicions no es compleixen".

Font: ACC1Ó

Algunes recomanacions per a les compres d'aquests dies

L'Agència Catalana del Consum recorda a través de la campanya " Per Nadal, un consum responsable" alguns dels detalls que paga la pena de tenir en compte abans de les compres d'aquests dies. A més de planificar i guardar els resguards de factures i tiquets, un dels factors recomanables a l'hora de triar un obsequi és si prové del Comerç Just, basat en la comercialització de productes amb criteris ètics, socials i mediambientals que ajuden al desenvolupament sostenible de les economies més desfavorides.

L'Agència recomana també anar molt en compte a l'hora d'adquirir joguines, esmenta les dades imprescindibles que han de constar en l'etiquetatge,i els indicadors de referència a l'hora d'adquirir un videojoc. Evitar els embolcalls innecessaris, reciclar, triar si és possible les joguines i estris amb materials renovables i els trucs i consells que aporta la campanya aquireduim.cat finalitzen el cicle de les adquisicions.

L'ACC aposta per la promoció del consum de proximitat i convida a visitar la web gastroteca.cat com a eina de promoció dels productes d'alimentació locals.

Font: Jornal.cat

Sobre el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya

Donada l'actualitat d'algunes notícies sobre la policia catalana, transcrivim un article del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) en que critiquen el paper del president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, un òrgan del qual ja n'havíem parlat en aquest bloc per a felicitar-nos de la seva existència.

16 de desembre del 2008 - per CEEC
Conseller Saura, destitueixi ja a Jiménez Villarejo. L'ètica, l'estètica i la ciutadania li agrairan

El President del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, Carlos Jiménez Villarejo, afirma, en un article que publica avui el diari "El Periódico", i ho fa sense cap mena de dubte, que els Mossos condemnats per tortures són, efectivament, culpables, i que la sentència "contribuirà a enfortir la policia catalana". Del que fa al concepte d'ètica del senyor Villarejo, ja en parlarem més endavant, però podem afirmar que, tot i el càrrec que ocupa, desconeix absolutament la realitat de la policia catalana, un fet que hauria de suposar la seva immediata destitució. La policia catalana, i en particular el Cos de Mossos d'Esquadra, no tant sols no es sent recolçada per aquesta sentència, sinó que els professionals de la seguretat pública surten al carrer amb por. I és lògic. Si un detingut que presenta un blau a l'esquena i denuncia tortures té més credibilitat que cinc agents de l'autoritat i un metge forense, i aquests són, a més, condemnats per tortures a penes de més de sis anys de presó, els companys d'aquests policies s'ho pensaran abans de fer una detenció. Perquè si per un blau es rep una condemna tant dura, què pot passar si es produeix una lesió greu?

No sabem si el senyor Jiménez Villarejo cau en, com ell acusa al col·lectiu policial català, "una vindicació corporativa". Per a que ens entenguem: Jiménez Villarejo és jutge i dona plena validesa i credibilitat a una sentència que tant polítics com intel·lectuals han posat en dubte; hi ha potser corporativisme judicial? Perquè no critica la carta pública escrita pel jutge degà de Barcelona en que aquest desqualifica moltes actuacions dels Mossos d'Esquadra en un acte de corporativisme més que mal entès? Potser perquè no hi ha un comitè d'ètica judicial? Doncs ja va sent hora de crear-lo. I, posats a fer, que el presideixi un Mosso d'Esquadra, així no hi haurà corporativisme i sí corresponsabilitat.

També ens agradaria saber si el President del Comitè d'Ètica Policial de Catalunya llegeix el mateix diari on ha publicat el seu darrer article, el qual, el passat dia 11, informava que ha aparegut un nou testimoni que afirma que el ciutadà romanès presumptament torturat li va demanar que testifiqués en fals i li va assegurar que "pensava treure molts diners".

Té algun interès especial el senyor Jiménez Villarejo en enviar durant sis anys a la presó a uns professionals més que solvents? O el que vol és justificar el seu càrrec i, amb ell, el seu sou? La "fermesa contra la tortura" inclou que es desemmascarin les falses denúncies i que les sentències s'ajustin al mal causat. Com també inclou, encara que no sigui part de la seva "jurisdicció", denunciar les tortures i maltractaments allà on aquests es produeixin, així que esperem un proper article del jutge Jiménez Villarejo carregant contra l'Estat espanyol per haver estat condemnat pel Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg en repetides ocasions.

Articles com el que ha escrit aquest jutge són possibles perquè, al marge, aquí si, d'un corporativisme que fa pudor, el Conseller d'Interior s'ha passat dos anys fustigant a la policia, tractant-la com si tot policia fos culpable per raó de la seva professió, i donant per sentat que els nostres professionals de la seguretat són com els "grisos" del franquisme. Sortosament, el conseller Saura està rectificant aquesta política, i no és tard per a que canviï el President, manifestament partidista, d'un Comitè d'Ètica que hauria de ser objectiu i imparcial. Mai és tard per a esmenar els errors. Cessar Jiménez Villarejo seria una molt bona manera d'esmenar-ne un.

Accés a la font

Treball destina 3 milions d’euros per potenciar la inserció laboral a l’empresa ordinària de més de 900 persones amb discapacitat

· Un total de 73 tècnics distribuïts per tot Catalunya orienten, assessoren i acompanyen a aquestes persones
· Aquesta iniciativa s’emmarca en la Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya que ha impulsat Treball conjuntament amb els agents socials i econòmics en el Consell de Relacions Laborals

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya destina 3 milions d’euros en els anys 2008 i 2009 per potenciar el treball amb suport amb 73 tècnics de 56 entitats de tot Catalunya que ajuden a integrar al voltant de 925 persones amb discapacitat a l’empresa ordinària. Aquesta ordre de subvencions s’emmarca en la “Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya” que s’està desenvolupant en el període 2008-2010.

Aquesta és la primera vegada que a Catalunya existeix una estratègia que té com a objectiu la inserció laboral de persones amb discapacitat i que ha impulsat el Departament de Treball conjuntament amb els agents socials i econòmics en el Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

El treball amb suport comporta l’acompanyament directe i continuat a la persona treballadora amb discapacitat per part d’una persona professional especialitzada que té la funció de facilitar l’adaptació de la persona treballadora a la tasca concreta que ha de dur a terme, ajudant l’empresa a establir procediments i mètodes que permetin a la persona amb discapacitat aprofitar al màxim les seves potencialitats.

La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball, Sara Berbel, ha destacat que “el treball amb suport consisteix en un acompanyament perllongat en el temps, especialitzat i a mida per cadascuna de les persones amb discapacitat i que així es puguin inserir laboralment a l’empresa ordinària”.

A més, aquest equip tècnic d’acompanyament a la inserció ha de facilitar l’adaptació de la persona discapacitada al nou entorn de relacions laborals que es trobarà, i de forma complementària, ha de facilitar als companys de la persona a integrar una millor comprensió de les seves necessitats específiques. En funció del grau de discapacitat de les persones treballadores i de les característiques del lloc a ocupar, un sol tècnic pot fer l’acompanyament simultàniament d’entre 8 i 20 persones amb discapacitats alhora, tot i que ens els casos amb un grau de discapacitat més alt pot haver un tècnic per cada tres treballadors amb suport.

Aquesta fórmula facilita a ambdues parts –empresa i persona treballadora- l’acolliment de la persona amb discapacitat al seu nou entorn per a que pugui maximitzar el seu rendiment en un règim laboral no protegit. En principi l’acompanyament, que és més intens en iniciar-se la relació laboral i gradualment passa a ser un seguiment periòdic està previst que duri uns dos anys de mitjana, però si és necessari aquest període es pot perllongar.

Una estratègia amb 60 mesures

L’objectiu de l’Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya, que conté 60 mesures, és garantir l’accés, la presència i la permanència de les persones amb discapacitat en el mercat laboral en condicions dignes i de qualitat, en funció de les seves necessitats i potencialitats específiques.

El fet que aquesta estratègia sigui fruit de la tasca feta i acordada en l’àmbit del Consell de Relacions Laborals, amb presència, a més del Govern, de Foment, Pimec, CCOO i UGT i s’hagi consensuat amb les principals entitats de suport a les persones amb discapacitat que operen a Catalunya, serà la clau per garantir que tots els actors que treballen per la integració laboral de les persones amb discapacitats orientin les seves actuacions envers objectius comuns i complementaris.

L’Estratègia, a banda d’impulsar mesures innovadores, permet unificar i dotar una orientació comuna a tota una sèrie d’actuacions que de manera individual es va duent a terme a Catalunya.

Situació de les persones amb discapacitat a Catalunya

La població catalana amb discapacitat en edat laboral (de 16 a 64 anys), amb dades de l’any 2006 facilitades pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, és de 207.062 persones, de les quals el 54% són homes i el 46% dones.

Respecte a la situació laboral de les persones amb discapacitat, cal assenyalar que aquest col·lectiu té una baixa taxa d’activitat, de menys del 38%, que contrasta amb la de la població en general, que és del 70,2%.

Les persones amb discapacitat també tenen un taxa d’ocupació molt reduïda, del 28,4%, a diferència del que passa amb el conjunt de la població, que és del 62,9%. Finalment, també tenen una taxa d’atur, del 23,3%, molt superior a la mitjana del global de treballadors (9%).

Entre les persones amb discapacitat les diferències per gènere destaquen de manera especial, tant pel que fa a la taxa d’activitat com a la d’atur o a d’altres indicadors, com les dades de contractació. Així, la taxa d’atur entre les dones discapacitades (27,29%) supera en set punts la que hi ha entre els homes (20,93%).

Si es compara aquesta taxa amb la població general, en el cas dels homes amb discapacitat la taxa d’atur és més del doble (9,4%) mentre que en el cas de les dones és més del triple (8,26%).

D’altra banda, durant l’any passat es van realitzar 8.739 contractacions per aquest col·lectiu, de les quals el 61,4% van ser a homes i el 38,6% a dones.
Per edats, el 60,4% de les persones amb discapacitat són més grans de 45 anys, factor que dificulta l’accés al mercat de treball, tal com passa en el conjunt de la població. En les persones amb discapacitats s’hi afegeix la problemàtica d’envelliment prematur o majors dificultats de salut amb l’edat.

Pel que fa a la distribució territorial, una part important de les persones amb discapacitat en edat de treballar es concentra a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, el Barcelonès -amb un 36,33% del col·lectiu-, el Baix Llobregat -amb un 12,27%- i el Vallès Occidental -amb un 10,79%-, són les comarques que concentren més volum de persones amb discapacitat en edat laboral.

La formació, clau per a una millor integració

Una dada a destacar és que les persones amb discapacitat amb un alt nivell formatiu tenen una taxa d’ocupació que dobla la dels que tenen un baix nivell formatiu (és del 51,1% enfront del 24,1% de mitjana). D’aquesta xifra es desprèn que la formació és determinant per explicar el nivell de participació en el mercat de treball de les persones amb discapacitat.

Documents relacionats
· Tall de veu Sara Berbel
· Tall de veu Sara Berbel 2
· Nota de premsa amb gràfics

Ètica i comendament policial

El cos dels Mossos d'Esquadra està elaborant un Codi Ètic però per altra banda apareixen notícies com les que segueixen. Caldrà veure com es regulen aquests aspectes des del Codi i com s'evita que una codificació ètica pionera caigui en les obvietats i realment tracti els 'temes' delicats.

Interior ordenó a mandos de los Mossos oír un discurso de Saura
Interior reconoce que hubo una "directriz" para que los mossos acudieran al acto de Saura

Interior ve normal que se obligue a los Mossos a acudir a actos de Saura

El primer submarí català observarà l'estat ambiental de la costa

El primer submarí català de l'època actual comença a agafar forma i una de les seves funcions, en paraules del director del projecte, Pere Forés, serà observar el fons del litoral degradat per tal d'estudiar-lo i fins i tot poder prestar solucions. Segons Forés, les costes dels Països Catalans estan entre les més afectades per la contaminació i estan molt degradades.

El submarí tindrà diversos usos científics, i també hauria estat útil davant una tragèdia com la del Prestige a la costa gallega, ja que en aquell moment no es disposava de cap instrument com el que ara estan construint.

"Serà el més profund del món amb una cúpula de metacrilat d'aquestes proporcions", explica el director del projecte, Pere Forés. Sense tenir en compte la cúpula, és el novè del món amb més capacitat de profunditat, afegeix. Els treballs d'elaboració es poden contemplar en el taller situat al Museu Marítim de Barcelona i en la seva opinió, el projecte pot estar acabat a finals del 2009 o principis del 2010, per així poder celebrar l'Any Narcís Monturiol, l'inventor de l'Ictineu 1, el primer submergible de la història.

Narcís Monturiol (Figueres, 1819), enginyer, artista i intel·lectual català, va tenir la idea d'inventar el primer submarí tot observant la perillosa feina dels recol·lectors de corall a Cadaquès. Això el va portar a pensar sobre la navegació submarina, en un acte que avui catalogaríem d'innovació social al servei de la millora de la seguretat laboral.

Monturiol tenia idees avançades i de caràcter utòpic. Donà suport a la participació catalana a la comunitat utòpica "Icària" i "Nova Icària", i hagué d'exiliar-se a França el 1848 a causa de les seves idees polítiques. El 1858 presentà el seu projecte amb una tesi titulada l'Ictini o la nau-peix. El 1859 va fer el primer viatge amb el seu primer submarí, l'Ictíneu I, al port de Barcelona, i posteriorment l'Ictíneu II.

No podem deixar de fer referència també a la falsificació de la història, que encara perdura avui dia, i que li nega l'autoria de l'invent:

"Les dificultats creixien per manca d'ajut econòmics que el govern espanyol havia promès i que mai no van arribar. Si els Ictinis haguessin estats presents, les colònies de Cuba i de Filipines no s'haurien perdut donat que els vaixells nord-americans haurien estat absolutament vulnerables als atacs dels submarins catalans".

"Quan els llibres «d'Història d'Espanya» parlen de l'inventor del submarí, 30 anys més tard que els Ictinis haguessin maniobrat en públic a la Mediterrània, i diuen que Isaac Peral, va ser el primer «inventor español del submarino» als catalans se'ns regira l'estómac". Accés a la font

És un cas interessant en què hi ha aspectes de responsabilitat social tant en el seu origen, com en l'aplicació que es vol fer de l'actual desenvolupament. Alhora que també hi ha una manifesta manca de responsabilitat en l'assignació històrica de l'autoria de l'invent. Els motius són clars, oi?

Notícia al Periódico [ca] [es]

El Centre UNESCO de Catalunya, 24 anys d’història

El 12 de desembre del 1984 es va crear el Centre UNESCO de Catalunya, actualment anomenat Unescocat. El president honorari del Centre UNESCO, Fèlix Martí, explica, en un article a l’Avui, com es va fundar aquesta associació, que enguany celebra el seu 24è aniversari. Martí recorda que quan es va crear el Centre UNESCO “les relacions internacionals no eren considerades una prioritat ni pel govern de la Generalitat ni per la societat civil catalana”. Segons Martí, “el context polític obligava encara a dissenyar una política introvertida: per consolidar l’autonomia política la màxima preocupació era dialogar intel·ligentment amb el govern de Madrid”.

D’altra banda, recorda que “Catalunya no disposava d’una tradició política en matèria d’afers exteriors perquè els catalanismes històrics majoritaris s’havien formulat amb coordenades regionalistes que no reclamaven acció exterior”. Segons Martí, “el Centre UNESCO volia contribuir a obrir els països de llengua i cultura catalanes a la vida internacional i aconseguir la màxima presència possible a la UNESCO”. Per aconseguir aquest objectiu “es va optar per una organització no governamental a fi d’evitar les limitacions que la Constitució espanyola imposava al govern de Catalunya”.

Fèlix Martí també recorda que el Centre UNESCO de Catalunya va començar a funcionar “de manera modesta, però va créixer fins a convertir-se en un nou model internacional d’entitats amb relacions oficials amb la UNESCO”. També subratlla que “l’experiència catalana és observada i imitada a tots els continents”, que “admiren la capacitat per desenvolupar, amb iniciativa compartida entre París i Barcelona, alguns programes de l’organització”. Martí assegura que actualment “la qüestió de les relacions internacionals de Catalunya i la seva presència a les organitzacions del sistema de les Nacions Unides ja formen part de l’agenda de prioritats del govern català” i que “la feliç articulació entre la iniciativa governamental i la no governamental és una garantia d’èxit en un àmbit en el qual encara es necessita molta imaginació per superar les limitacions que suposa l’exercici de responsabilitats internacionals per part d’una nació que encara no disposa d’estructures estatals, una aspiració que en aquest camp es fa molt evident”.

Finalment, subratlla que el Centre UNESCO ha contribuït “a modernitzar la concepció i els mètodes de treball del món de les ONG catalanes, que han patit massa plantejaments minifundistes, sucursalistes i poc sensibles als grans desafiaments del nostre temps”. En aquest sentit, creu que “Catalunya necessita alhora governs nacionalment ambiciosos i una societat civil desacomplexadament patriòtica, forta, articulada i pionera”.

Font: Tribuna.cat

Catalunya i Escòcia col·laboraran en energies renovables i recerca

Catalunya i Escòcia col·laboraran en energies renovables, biotecnologia, biomedicina i recerca científica.

Els contactes pretenen incorporar el perfil empresarial, universitari i científic, i no quedar-se únicament en la dimensió institucional.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, s’han reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat amb l’objectiu de consolidar les relacions entre els dos països i enfortir la cooperació en els àmbits considerats d’interès comú.

Segons ha destacat el vicepresident del Govern a la sortida de la reunió, que ha qualificat d’“enormement positiva”, la sessió de treball amb el primer ministre escocès ha permès avançar en la cooperació entre els dos països que ja es va començar a perfilar el passat 10 de gener durant el viatge oficial que Josep-Lluís Carod-Rovira va fer a Edimburg. “Són molts, diversos i variats els àmbits i els terrenys en els quals Catalunya i Escòcia tenim punts en comú”, ha manifestat el vicepresident, qui ha remarcat les “coincidències i la complicitat” entre els dos països. Per Josep-Lluís Carod-Rovira, “avui la complicitat entre Escòcia i Catalunya no és només de passat, ni ho és només de projecte de futur, sinó que sobretot ho és de realitat de present i per això ens interessa arribar a acords, a treballs conjunts en el terreny de la biotecnologia, la biomedicina, les energies renovables i la recerca científica perquè aquesta és en el segle XXI la manera més efectiva de poder avançar”.

El primer ministre escocès ha mostrat interès en qüestions com el sistema públic de mitjans de comunicació audiovisuals de Catalunya per la propera posada en marxa de la ràdiotelevisió escocesa, també en la biotecnologia, l’organització dels Jocs Olímpics de l’any 1992 (Glasgow organitzarà el 2014 els Jocs de la Commonwealth) o també la implantació del domini d’internet .cat, tenint en compte que properament ha de posar en marxa el domini .scot. Mentrestant, ha ofert a Catalunya la seva experiència en el terreny de les energies renovables.

Tant Catalunya com Escòcia comparteixen el fet de ser dues de les més importants nacions sense estat propi del món. De fet, el primer ministre escocès s'ha referit a la qüestió del reconeixement del dret a decidir i de les llibertats nacionals i ha fet notar que en el cas de la Gran Bretanya l'Estat reconeix sense ambigüetats el caràcter nacional d'Escòcia i que en cas que aquest país ho vulgui no tindrien problemes per a reconèixer una declaració d'independència. La comparació amb l'Estat espanyol ha posat damunt la taula la manca de fonaments democràtics del sistema constitucional espanyol, on no es reconeixen plenament les realitats nacionals i on la Carta Magna preveu la intervenció de l'exèrcit en cas de secessió.

El futbol com a espai de trobada i germanor

A pesar del trist espectacle que alguns esports ens deixen de vegades, ja sigui per la violència en els estadis, l'ús de productes prohibits, o les actituds contràries al fair play, els esports també poden ser un espai de trobada i germanor.

Ens agrada viure així els partits que en els darrers anys està mantenint la selecció catalana de futbol, ja que aprofita l'esdeveniment per a fer-ne tota una festa de civisme, convidant a l'encontre la selecció d'algun país entre els que tenen una major representació entre la nova ciutadania catalana.

Sense anar més lluny, el proper 28 de desembre, s'enfrontaran en un partit amistós les seleccions nacionals de Catalunya i Colòmbia.

El fet que Catalunya hagi acollit amb molt poc temps una gran quantitat de persones vingudes d'altres països, l'ha convertit en una de les societats amb major nombre d'immigrants. Si tot just ens en estàvem sortint positivament de la immigració del segle XX, amb una gran capacitat de continuar sent una societat cohesionada per mèrit de tothom, el segle XXI ens ha portat de cop més d'un milió de persones que fugien de la misèria o les poques possibilitats dels seus països d'origen i venien a Catalunya en cerca d'oportunitats. Així, hem passat de 6 a 7.5 milions d'habitants en aquests sis o set anys.

Per això, entenem que la tria que fa la Federació Catalana de Futbol procurant que cada any vingui una selecció d'algun país amb força representació a Catalunya, no respon en exclusiva a una manera d'afavorir la presència de públic, sinó a una filosofia d'ajudar a la integració de les persones nouvingudes al país d'acollida. I l'esport, tal com ho fa el Barça de manera molt destacada, és una manera excel·lent i prioritària de treballar amb aquesta voluntat.

“Triple 20” europeu per lluitar contra el canvi climàtic

El “20” és el protagonista del consens que han acabant assolint a Brussel·les aquest cap de setmana els 27 governs que conformen la Unió Europea. Diu l’acord que abans de l’any 2020 els països de la UE han d’assolir els compromisos de retallar les emissions de diòxid de carboni un 20% i millorar l'eficiència energètica en un altre 20%, així com fer que el 20% de l'energia que es consumeixi provingui de fonts renovables.

Un acord que no ha estat gens senzill i que ha acabat fent concessions a determinades empreses dels sectors de l’electricitat, l’acer o el ciment, tot i l’eufòria manifestada per certs líders europeus com el mateix Nicolas Sarkozy, President de torn. Així, el pagament dels drets d'emissió en aquestes indústries només afectarà al 30% de les emissions al 2013, al 70% el 2020 i al 100% el 2027, és a dir, que s’acabarà complint set anys més tard del que proposava inicialment la Comissió Europea.

Continuar llegint a Tribuna.cat

Drets humans i empresa

La Monash University, l’IBLF, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i Global Compact publiquen la completa guia Human Rights Translated: a Business Reference Guide, en què descriuen i expliquen a les empreses els drets humans inclosos en els pactes de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals, i quines implicacions concretes poden dur a terme amb exemples pràctics.

Més informació al portal del Pacte Mundial (UN Global Compact Bulletin, 10/12/08)

Declaració Universal de Drets Humans

L'Assemblea General de les Nacions Unides, va adoptar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948, per la resolució 217 A (III). Amb motiu del 60 aniversari d'aquesta aprovació us n'aportem l'accés.


-------------------------------------------------


Declaració Universal de Drets Humans

PREÀMBUL
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Accedir al text sencer de la DUDH al portal l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans: www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm

Recursos:

Associació per a les Nacions Unides: El 1962, i amb seu social a Barcelona, es va constituir l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), una ONG que gaudeix d’estatut consultiu davant l’ECOSOC i que ha estat declarada entitat d’utilitat pública. Accés al web

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans: L’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans és l’instrument de què s’ha dotat la Generalitat per impulsar una política pública de foment de la pau i de promoció dels drets humans. Neix com a resposta a una necessitat de la societat civil que ha reclamat polítiques públiques en aquest àmbit, que complementessin la trajectòria del moviment pacifista català. Accés al web

Nacions Unides celebra el Dia Internacional del Voluntariat, com cada 5 de desembre

Responsabilitat Global us ofereix en català el missatge institucional del secretari de Nacions Unides amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat:

Missatge del Secretari General en el Dia Internacional del Voluntariat
5 de desembre de 2008

Aquest Dia Internacional del Voluntariat arriba a la fi d'un any difícil caracteritzat per l'augment del preu dels aliments i els combustibles, l'acceleració del canvi climàtic i la turbulència dels mercats financers mundials. [continuar llegint]

Aprofitem també per a posar la Carta del Voluntariat de Catalunya a disposició de les persones interessades: Accés a la Carta

Regals originals i solidaris per Nadal

Roba elaborada per dones víctimes de l'explotació sexual, artesania de joves indonesis amb discapacitat o cistelles de comerç just. Aquestes festes, regala solidaritat.

Busques regals per als teus amics, amigues i familiars? Fes un cop d'ull a les propostes que et presenten les ONG i col·labora amb els productors i les productores de comerç just o en el desenvolupament de projectes de cooperació d'ONG.

Art per a l'alfabetització

Amics de Nepal t'ofereix llums de paper i boniques litografies. Tots els ingressos derivats de la venda dels productes van directament a la campanya d'alfabetització de dones que estan desenvolupant a Nepal. Consulta el catàleg d'Amics del Nepal.

Cistelles, mobles o joguines

L'ONG Solidaritat Internacional t'ofereix un ampli catàleg de cistelles de Nadal amb productes d'alimentació de comerç just, com cafès aràbica d'Amèrica Llatina, xocolates amb cacao d'Orient de Perú, una gran varietat de tes de Sri Lanka o de la Índia o rom cubà. També es poden fer a mida. A més compten amb un catàleg d'artesania de comerç just que inclou amb tasses, rellotges, objectes de decoració, moda o jocs. Consulta el catàleg de Solidaritat Internacional

Artesania, tèxtil i dolços

Aquest any Setem et proposa moltes alternatives especials de Comerç Just perquè les teves compres i regals tinguin un valor afegit. Des de moda i complements de l'Índia fins a una selecció de torrons i massapans de la millor qualitat i elaborats tradicionalment però amb productes de Comerç Just són algunes de les propostes de l'ONG. Consulta el catàleg de Setem.

Cistelles, cistelles i més cistelles

Igual que els betlems o l'arbre, cada Nadal són més populars les cistelles nadalenques amb les quals les empreses feliciten als seus empleats. Conjunts de productes de tot tipus que a més poden ser solidaris. Els lots de comerç just IO són confeccionats amb diferents preus. Fes-los-hi un cop d'ull. Les seves cistelles de regal estan compostes tant de productes alimentosos elaborats pels camperols dels països del Sud, com per línies de cura personal.

Regals per a tots els gustos

El catàleg de Nadal d'Acció contra la Fam d'aquest any inclou samarretes, gorres i mocadors. Però també pots triar entre borses de viatge, bolígrafs, una ràdio digital o fins i tot un dispositiu USB d'emmagatzematge. També disposen d'un servei per a empreses. Consulta el catàleg d'Acció contra la Fam.

Ajuda en Acció ó Amnistia Internacional són altres de les entitats que t'ofereixen cistelles i productes de comerç just atractius per a regalar en aquestes festes.

Per veure la notícia completa fes clic aquí

Informació extreta de Canal Solidari.

10.000 women

Un estudi econòmic presentat per Goldman Sachs ha demostrat que l’explotació del talent laboral femení és un dels principals motors de progrés per a les economies i les societats actuals. D’aquí que ara la multinacional, amb la col·laboració de Harvard, Stanford, Columbia i una trentena d’universitats amb reputació mundial, hagi endegat una iniciativa solidària d’una durada inicial prevista per a cinc anys destinada a fomentar l’emprenedoria entre les dones de les economies emergents, països on la presència femenina a la universitat és encara testimonial. Les primeres dones becades van inaugurar el mes de maig passat el primer curs pilot del programa, centrat en la direcció de negoci i desenvolupat a la Pan African University. Ben aviat, la iniciativa s’estendrà a les dones més desfavorides dels Estats Units.
Obrir enllaç web

Millores rebudes per a la Memòria de Responsabilitat Global

Responsabilitat Global va establir un període de 15 dies per a rebre possibles comentaris, suggeriments o queixes sobre els aspectes recollits a la seva primera memòria de responsabilitat social. Aquest període s'ha ajornat finalment una setmana més en atenció a la sessió de presentació de la memòria davant la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció).

Finalment, els comentaris rebuts en aquest període obert, i que serviran per a millorar la memòria, han estat:

- Una persona empresària ha indicat la seva sorpresa per una fitxa de bona pràctica feta durant aquest període, ja que considera que l'empresa en qüestió -que és competència de la seva- té algunes males pràctiques. Davant aquesta opinió li hem explicat que fer una fitxa de bona pràctica no implica una revisió del conjunt de l'empresa sinó que solament es pretén descriure la pràctica concreta que pugui ser transferible a altres empreses. En qualsevol cas, no es faria un fitxa de bona pràctica si es tingués constància de males pràctiques rellevants en una determinada empresa, cosa que no era el cas. Finalment, Responsabilitat Global, ha assumit que hauria de millorar la informació respecte a aquesta qüestió per tal de no donar lloc a males interpretacions que generalitzin la 'bondat' de l'empresa més enllà de la pràctica en qüestió.

-Fer un redactat més lliure, responent més al propi model i no tant vinculat al GRI. S'assumeix plenament aquesta millora.

-No incloure dimensió laboral tractant-se d'un autònom sense personal a càrrec, i parlar per contra de gestió de la xarxa de col·laboradors. S'assumeix plenament aquesta millora, la qual es mirarà de desenvolupar des del punt de vista de gestió de la xarxa de col·laboradors i també de gestió del coneixement.

- Tres persones han mostrat la sorpresa per l'ús de la primera persona del plural ('hem fet...'). Canyelles defensa l'ús d'aquesta forma, com faríem habitualment en un article, per una qüestió estilística, per a no semblar pretenciós, per a no abusar del 'jo'. Però també aporta una altra reflexió que va més enllà: la voluntat de sentir-se empresa -encara que unipersonal- queda més reforçada amb una fórmula no tant personal.

Canyelles debat la seva Memòria davant experts en RSE

Aquest divendres dia 5 de desembre ha tingut lloc la sessió mensual de la Comissió de Responsabilitat Social de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció. En aquesta ocasió, tal com vam avançar, el tema ha estat Té sentit una Memòria d’RSE en un model unipersonal?

Josep Maria Canyelles hi ha aportat les seves reflexions sobre la qüestió i les persones presents han debatut sobre quin enfocament correspon i quins indicadors cal focalitzar. Cal dir que Canyelles va fer pública fa poc la seva memòria com a Responsabilitat Global. En primer lloc ha mostrat la Memòria d'Activitats 2007, en un document ppt, i posteriorment la Memòria RSE GRI-G3 en un pdf.

Canyelles no nega que el seu objectiu és que la gent es miri la memòria d'actuacions, que ja inclou algunes dades d'RSE. La memòria GRI serà solament per a curiosos o experts, o parts interessades molt específiques.

Canyelles ha explicat el sentit que pren aquesta memòria per a la seva tasca professional, i ha destacat que el fet que fins ara ha estat en període de comentaris. De fet, tant l'absència de grups d'interès rellevants com el fet de ser la primera memòria ha comportat que la memòria s'hagi elaborat amb poca constrastació. És per això que va voler compartir-la amb altres professionals, igual que en aquesta mateixa sessió, per tal de trobar la millor manera de treballar els indicadors i fer possible que altra gent s'hi afegeixi.

Entre els presents han destacat precisament l'oportunitat que podia suposar de cara a un procés de benchmarking. I l'autor ha destacat que la seva orientació, com la dels presents, és a fer xarxa amb altres professionals, de manera que la transparència era un actiu per a facilitar-ho.

També s'ha destacat el valor que podia tenir per a un mateix, és a dir, per a millorar la pròpia gestió i per a objectivar certs objectius amb indicadors. Canyelles ha explicat que ara pot dir a un acompanyant que "no puc córrer més, no sols per convicció sinó perquè m'he obligat a fer públiques les multes rebudes", i això reforça clarament les actituds fent-les més coherents.

Preguntat sobre el nivell del GRI a què es correspon, l'autor ha manifestat que no ho havia contrastat i que no pretenia fer-ho. Primera perquè no suposaria res rellevant, però també perquè hi ha indicadors contra els quals s'aporta informació però sense la profunditat que se li demanaria a una organització, de manera que no pretendria establir una comparació.

Davant la pregunta de com pretenia comunicar-ho, Canyelles ha manifestat que no aquesta no era un objectiu. De fet, es va enviar per mitjà del darrer newsletter, per tant ha arribat a tots els partprenents, però no més enllà. No podem ser pretensiosos davant un primer exercici. Potser l'any vinent sortirà amb una major qualitat que pot permetre divulgar-la a un major nivell i que pugui servir d'exemple a altres professionals.

Una de les recomanacions fetes a l'autor ha estat en el sentit que no calia seguir tant l'índex del GRI i seria millor fer-la de manera més lliure. Canyelles ha manifestat que inicialment va fer-la seguint estrictament l'esquema GRI -cosa que mai aconsellaria a una empresa- per una qüestió de practicitat i de millorar la base sobre la qual poder debatre amb altres professionals sobre com enfocar o modificar cada indicador. Posteriorment a la contrastació amb un altre professional ja li va donar un caràcter més 'literari', però sense que fos un document lliure. No obstant, segurament, de cara al proper exercici és possible que faci un enfocament més lliure.

En aquest mateix sentit, es considera que per a un autònom sense persones contractes seria millor no parlar de la dimensió laboral i focalitzar en canvi una dimensió de treball en xarxa.

Finalment, Canyelles ha expressat que "no crec que l'aspiració sigui que tots els professionals facin una memòria d'RSE. Però sí que seria òptim que els professionals gestionessin la seva RSE. I cadascú sabrà quins valors hi vol posar. Estic segur que per a molts, la transparència serà un element rellevant i avui dia tenim la sort dels blocs. Ara qui entengui que la transparència és el twitter ja podem plegar! Poc m'importa el que fa un company a les 10:36 d'un dia qualsevol. Però sí que em pot interessar saber com el valora la clientela, amb qui fa xarxa, quina estratègia posa en joc, si té multes o conflictes per motius poc ètics. Tot això pot ajudar a determinar els interessos per a col·laborar-hi o no".

La Marató de TV3 d'enguany estarà dedicada a les malalties mentals greus

Foto: Josep Maria Canyelles atenent

els telèfons de la Marató de TV3

Fa uns dies us parlàvem de la Marató de TV3: L'edició 2008 de la Marató de Televisió de Catalunya se celebrarà el 14 de desembre de 2008 i estarà dedicada contra les malalties mentals greus.

Les malalties mentals tenen cada vegada més importància en la nostra societat. El nombre de persones que les pateixen ha crescut fins al punt de ser una de les tres primeres causes de baixa laboral. El 14 de desembre de 2008, “La Marató de TV3” recollirà fons per lluitar contra aquestes malalties.

Donat que el dia ja s'acosta -és aquest proper diumenge-, volem llançar el recordatori i volem convidar-vos a col·laborar-hi desinteressadament amb les vostres aportacions. Responsabilitat Global també hi participarà un any més.

Aquest programa ja fa anys que s'ha convertit en tot un referent sense comparació possible amb altres de similars. Ha estat capaç d'esdevenir una data amb significat propi en el calendari, i ja tothom sap que a mitjan desembre se celebra aquesta marató.


Els èxits continuats de la Marató de TV3 demostren el caràcter solidari de la ciutadania catalana, fet que també s'observa amb altres accions i compromisos. I la implicació ciutadana en la Marató, ja sigui per mitjà de les associacions i el voluntariat o també d'empreses i institucions mostra fins a quin punt la Marató és tota una festa compartida.

També volem destacar la qualitat de les campanyes de promoció de cada edició. Podeu veure l'espot d'enguany i també els de les edicions anteriors a anuncis. També les cançons de la Marató han estat grans encerts: vegeu la d'enguany, cantada amb la col·laboració de moltes veus reconegudes.


Entre les malalties greus que s'abordaran, el programa tractarà especialment l’esquizofrènia, la depressió greu i el Trastorn bipolar, l’ansietat i el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) i dos trastorns apareguts a la infància i adolescència, el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i Trastorn Límit de la Personalitat (TLP).

Si voleu participar com a voluntaris a La Marató, a partir del 6 d'octubre trobareu informació al web http://www.voluntariat.org/

Fa uns mesos vam fer dues reflexions sobre la Marató de TV3:
Èxit de la Marató de TV3 i model català d'associacionisme i voluntariat
S'acosta la Marató de TV3, enguany sobre les malalties cardiovasculars