25.2.20

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: “Viure com a veïns positivament millora la convivència” (el PuntAvui)


TSR té per finalitat contribuir als objectius de desenvolupament sostenible i empodera comunitats, barris i també empreses perquè siguin activistes en la millora del seu entorn 
Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa sense ànim de lucre Territori Socialment Responsable PAU LANAO.


Pau Lanao - Girona


Què impulsa Edificis Positius?

És una iniciativa molt innovadora que busca viure de manera positiva l’experiència de ser veïns i veïnes, potenciant tot allò que es pot dur a terme en matèria de convivència, civisme i esperit de col·laboració, i també en salut, qualitat ambiental, eficiència energètica.

Això comporta un canvi d’hàbits.

Exacte. Estem davant d’un fet irrefutable. La tendència és que la població es concentri en els espais urbans i les ciutats compactes que no puguin créixer ocupant nous territoris ho hagin de fer en altura. Això què comportarà? Doncs que s’hauran de buscar nous mètodes de relacionar-se amb els edificis que acullen els habitatges i sobretot amb els nostres veïns. No tenim cap altra sortida que trencar la relació freda i fosca –qui no ha patit una reunió de la comunitat de propietaris?– que massa vegades no convida a la trobada. A més, en els darrers anys la gent s’ha deixat de conèixer i això, que pot semblar un fet banal, ens fa perdre moltes oportunitats de ser més feliços, ja que si no es recupera la convivència no podrem abordar reptes molt importants que se’ns aniran presentant.

Com ara quins?

Abans planificaven una ciutat sencera, més tard la planificació es va fer per districtes, després per barris i ara s’està planificant per superilles socials formades per quatre o cinc illes de cases. Els edificis passaran a ser el nou espai de centralitat, i és per això que si fins ara la seva administració passava per la gestió de la comunitat i els espais comuns, el repte actual serà passar a liderar-los.

De quina manera?

Si els veïns es relacionen positivament, poden assolir moltes fites, des de produir la pròpia energia fins a estalviar en el consum, afrontar les petites o grans conflictivitats o els problemes de mobilitat dels residents... Poden guanyar espais comuns i d’explotació econòmica, es pot impulsar el teletreball, la domòtica, l’internet de les coses...

A través de...?

Proposar que siguin les persones les que liderin el procés, que treguin profit a viure positivament l’experiència de ser veïns i veïnes positives, o sigui, gent que pugui ajudar perquè el seu edifici generi positivitat. Creiem que les convivències comencen per accions molt petites, per exemple compartir llibres i revistes, saludar-se a l’ascensor, i potser això, amb posterioritat, ens portarà que s’impulsin temes com ara les cobertes verdes, posar plantes als balcons, una millor convivència que pot passar tant per compartir eines, rentadores o wifi, fins a trencar la solitud de les persones grans. En definitiva, intentar que els veïns es sentin seu l’edifici. Encara que sembli una mica complicat, l’enunciat és senzill: necessitem activar el compromís amb veïns positius predisposats a abordar els canvis i la col·laboració des de la positivitat.

Per arribar a aquest punt, què s’ha de fer?


TSR, Territori Socialment Responsable, és una cooperativa sense ànim de lucre que fomenta el desenvolupament socialment sostenible i té el suport d’institucions com els ajuntaments, la Generalitat, empreses, organitzacions del tercer sector i entitats socials. Amb Edificis Positius, volem empoderar la ciutadania perquè siguin actors rellevants per fer possible l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui es dona d’alta a Edificispositius.cat rep consells per liderar aquest canvi.

Com es pot implantar el projecte en un barri de 15.000 habitants?

Cada cas és diferent. No és un projecte tancat, sinó que està obert a aplicar les polítiques que cada ajuntament ens demana. N’hi ha que els interessa tot el projecte, però n’hi ha d’altres que et demanen que es posi el focus en la gent gran que viu sola, o què es pot fer perquè la gent que viu en determinats barris o urbanitzacions que arriben en cotxe i marxen en cotxe se sentin integrats, com se’ls pot generar sentiment de pertinença. I també treballem amb les empreses intentant que els treballadors siguin més positius i es generi una força més gran a l’hora de plantejar determinats plans.

Les empreses?

Fem tallers perquè les empreses enforteixin el seu compromís i el de la seva gent, que les persones de l’equip se sentin empoderades i esdevinguin ambaixadores de la positivitat. Si s’implica en reptes socials, l’empresa es fa més forta. A més, hem impulsat una xarxa d’empreses que presten serveis en els edificis i que tenen criteris de responsabilitat social, moltes d’elles d’economia social: poden fer pintura i reformes, canvi d’energia, mediació comunitària... Estan compromeses amb el desenvolupament sostenible i defensen els canvis positius que s’han d’implementar perquè es vagi en la direcció del bé comú.


Font: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1744275-viure-com-a-veins-positivament-millora-la-convivencia.html

President Torra: "Amb l'Agenda 2030 tenim una eina de futur per transformar Catalunya i millorar el món"

  • Josep Maria Canyelles hi va participar en nom de Respon.cat, amb la seva presidenta Marcè Mullor
  • El cap del Govern ha encapçalat la signatura de l’Acord que posa en marxa l’Aliança Catalunya 2030, un gran pacte de país per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides
  • El vicepresident Aragonès ha subratllat durant l’acte que “el nostre compromís és passar a l’acció”, mentre que el conseller Bosch ha assegurat que “ara és el moment que el país agafi el lideratge”
 
El president, el vicepresident i el conseller, amb els signants de l'acord. Autor: Rubén Moreno
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha encapçalat aquest migdia l’acte de signatura de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030, “una eina de futur”, ha dit, que “s’ha de convertir en un instrument facilitador de la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible”. Per al cap del Govern, és responsabilitat de les institucions “donar una oportunitat a les persones i al planeta”. Per això, ha assegurat que “som i volem ser part activa dels reptes globals, dels canvis que s’han d’emprendre”, i ha afegit: “tenim un país preparat i que està en marxa per poder transformar Catalunya i millorar el món”.

Més de 300 persones, representants d’una trentena d’organitzacions i entitats catalanes de diversos àmbits, han fet possible avui aquest acord, que és el tret de sortida de l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per assolir els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Al llarg dels propers mesos, l’Aliança Catalunya 2030 vol sumar complicitats i noves adhesions arreu del territori, obrir-se a totes les entitats del país compromeses en aquests objectius.

L’acte de signatura de l’Acord s’ha celebrat aquest matí al Recinte Modernista de Sant Pau, amb la participació del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i també del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch. Un total de 33 organitzacions han signat aquest gran pacte de país per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, amb l’objectiu de “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”, tal com diu el document subscrit.

Durant l'acte, Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat, ha signat Acord nacional per a Agenda 2030 per avançar en l'Aliança 2030 a Catalunya, on s'ha remarcat la importància de l’ODS17 que es focalitza en les aliances i desenvolupament sostenible. Posteriorment a l'acte Mullor ha declarat que Respon.cat va iniciar el seu compromís actiu envers els ODS des del 2015, quan van aprovar-se, recordant que "vam ser els primers a traduir-los i vam vincular-hi l’Agenda local Focus de l’RSE a Catalunya que ens va permetre no sols localitzar-los sinó fer-ne un abordatge empresarial"



El president Torra ha destacat durant la seva intervenció la voluntat del Govern “d’integrar els ODS en l’ADN de l’acció política”, com demostra que “hem elaborat i treballat els pressupostos tenint en compte aquesta visió”. “Serem un dels governs pioners a tenir una planificació amb l’horitzó 2030 vinculada als ODS”, ha remarcat.

Quim Torra ha recordat que “tenim reptes urgents i d’una magnitud immensa”, i en aquest sentit ha posat com a exemple el temporal Glòria i les riuades de la Conca de Barberà i d’altres territoris del país; l’efecte dels baixos preus dels productes agraris i el creixement de la pobresa infantil, entre altres. Per això, el cap del Govern ha volgut ressaltar la importància d’aquesta aliança entre institucions públiques i privades, entitats del tercer sector, socials i econòmiques. “L’Agenda ha d’ajudar a crear les condicions necessàries per a un creixement econòmic sostenible, inclusiu, una prosperitat compartida i una ocupació digna per a tothom”, ha declarat.

El president ha posat també de relleu “el  paper que tindran els petits territoris i àrees regionals a l’hora de salvaguardar el nostre món”, fent seves les paraules de Jeremy Riffkin, creador del concepte Tercera Revolució Industrial. Per al cap del Govern, els països petits “seran fonamentals per a la revolució verda, i, podríem afegir també, per a la revolució social”.

Per la seva banda, el vicepresident Aragonès ha subratllat durant la seva intervenció que “el nostre compromís és passar a l'acció, i hem alineat els pressupostos de la Generalitat amb els ODS per avançar cap a un país de prosperitat compartida”. Per a Aragonès, “la millor herència col·lectiva que podem deixar a les generacions futures passa per fer un món més just, més sostenible i més habitable”.

El conseller Bosch ha afirmat en el seu torn que “ara és el moment que el país agafi el lideratge en l’Agenda 2030 i la sostenibilitat del planeta”. Alfred Bosch ha recordat que “no seríem aquí si no fos perquè els consellers Romeva i Rull van iniciar aquest camí”. El conseller també ha definit l’Agenda 2030 com “una autèntica revolució humanista” i ha alertat que incomplir-la “posa en risc la humanitat”.

El full de ruta de Catalunya cap a l’Agenda 2030

La presentació de l’Aliança Catalunya 2030 ha començat amb una intervenció de la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Mireia Borrell Porta, qui ha recordat que al setembre el Govern va aprovar el Pla nacional per a l'Agenda 2030 amb més de 900 compromisos de tots els departaments de la Generalitat per implementar els 17 ODS a Catalunya.  El president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Ramon Roca, ha explicat el paper d’aquest organisme a l’hora d’aterrar l’Agenda 2030 a Catalunya i ha recordat que tant el Pla nacional per a l’Agenda 2030, com l’Acord nacional i l’Aliança 2030 responen a un mandat del Parlament de Catalunya.

Les primeres organitzacions que han signat el document i, per tant, s’han sumat a l’Aliança Catalunya 2030 són Ajuntament de Barcelona; Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP); Associació Catalana de Municipis (ACM); Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE); Associació Respon.cat; Cercle d'Economia; CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs); Comissions Obreres de Catalunya (CCOO Catalunya); Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible; Consell Català de cooperació al desenvolupament; Consell de la Gent Gran; Consell General de Cambres de Catalunya; Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC); Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC); Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya; Consell Nacional LGBTI; Consorci de Salut i Social de Catalunya; Creu Roja Catalunya; Dipsalut (Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona); Diputació de Barcelona; Diputació de Girona; Federació de Municipis de Catalunya; Foment del Treball Nacional; Fundesplai; Institut Català Internacional per la Pau; ISGlobal; PIMEC; SciTech DiploHub; Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; UGT de Catalunya; UNICEF Comitè Catalunya; Xarxa per a la Conservació de la Natura; Xarxa Regional Grups d'Acció Local LEADER de Catalunya.

Es convoca la 1a edició dels Premis Xarxa Gironina per a la Reforma Horària


  • L'Ajuntament de Girona premia els hàbits saludables, la igualtat i la conciliació i l'eficiència de les empreses, vinculant-ho a l'aplicació de reforma horària.
  • Respon.cat manté un compromís amb la reforma horària convocant els actes, jornades i reunions que organitza d’acord amb els paràmetres proposats per aquesta.
L’Ajuntament de Girona busca reconèixer i visualitzar les mesures que moltes de les organitzacions de la ciutat estan emprenent, des de fa temps, per assolir una societat més saludable, justa i feliç, gràcies a una nova cultura organitzacional que posa els horaris, l’eficiència i la gestió del temps com a eix vertebrador de la seva estratègia.
Amb el premi es vol compartir i posar de relleu les bones pràctiques en matèria de reforma horària, relatives a la direcció per objectius (per tal d’evitar el principal problemes de les nostres organitzacions, la presencialitat), la flexibilitat horària (per així ajustar la jornada laboral a les necessitats de les persones), la promoció d’un temps dels àpats en una franja horària saludable (els estudis demostren la relació entre trastorns fisiològics i obesitat i una hora tardana per al dinar i el sopar) i l’eficiència i productivitat (malauradament, ens situem a la cua d’Europa en aquest sentit), entre d’altres.

Categories

Les organitzacions es poden presentar a les següents categories:
  1. Hàbits saludables: possibilitat de dinar en una franja horària saludable (al voltant de les 13 h pel dinar, les 20 h pel sopar), promoció de l’activitat física i d’un temps de descans de qualitat i suficient, etc.
  2. Igualtat i conciliació: compactació de la jornada per possibilitat altres usos del temps, flexibilitat horària, e-treball, altres polítiques de conciliació, etc.
  3. Eficiència: treball per objectius (evitar presencialisme), processos de treball eficients, reunions operatives, canals de comunicació eficients, etc.
El període d’admissió de bones pràctiques és del 7 al 28 de febrer de 2020.
L'acte de lliurament dels guardons tindrà lloc dimecres 29 d'abril de 2020 a les 18h.
Bases dels premis Més info en aquest enllaç.

20.2.20

[VÍDEO] Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles i Mercè Casals per descobrir què són els Edificis Positius

Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa d'iniciativa social TSR Territori Socialment Responsable, i Mercè Casals, de desenvolupament territorial dins de la mateixa cooperativa, per descobrir què són els edificis positius (@EdificiPositiu) i com podem millorar el veïnatge per, alhora, millorar el planeta.

Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya

Fa uns dies publicàvem l'entrada Hem reforçat el paper actiu de la ciutadania en els ODS, on explicàvem que Josep Maria Canyelles ha participat en el procés per elaborar el document de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 per contribuir a la localització a Catalunya dels ODS i crear una aliança d’actors públics i privats.

Presentem tot seguit el document base de l'Acord, que ja ha estat publicat oficialment: ACORD GOV/24/2020, de 18 de febrer, pel qual s'aprova el document de base de l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya.



Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya


“Transformar Catalunya, millorar el món: un compromís compartit amb el desenvolupament sostenible”
Document de base

   1. El 25 setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar, mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”1, un nou full de ruta global sense precedents, amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptat des de la consciència de “poder ser la primera generació que aconsegueixi posar fi a la pobresa, i l'última que encara tingui possibilitats de salvar el planeta”.

   2. El repte és majúscul, però ineludible davant dels reptes a què fa front el nostre planeta, que estan interconnectats i requereixen una actuació col·lectiva urgent. En aquest context, la resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides és una crida a l'acció fins al 2030 per construir un futur millor per a tothom, i especialment per als milions de persones que han estat privades de l'oportunitat de tenir una vida digna i plena.

   3. Tota la societat catalana, des del Govern fins a la ciutadania, les administracions locals, el món empresarial i la societat civil organitzada, se sent interpel·lada per l'Agenda 2030. Ja som moltes les organitzacions públiques i privades que estem treballant per assolir els ODS i volem compartir la feina feta i la que farem per tal de multiplicar-ne els resultats.

   4. Amb l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya i des de la profunda convicció que cal avançar col·lectivament, fem nostre el mandat del Parlament de Catalunya, expressat mitjançant la Moció 20/XII sobre l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible2.

L'Agenda 2030: transformar el nostre món

   5. L'Agenda 2030 pren el relleu dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i va més enllà, perquè suposa un canvi de paradigma en la concepció del desenvolupament sostenible i el progrés dels països i de les persones, tot respectant els límits del planeta i superant la visió nord-sud, ja que implica tots els països sense excepció. Aprovada amb ampli consens mundial, l'Agenda s'estructura en cinc grans dimensions —persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat o aliances—, i està inspirada per cinc idees fonamentals, que compartim:
   a) El sentit d'urgència per assolir els ODS, és a dir, per fer front als reptes i amenaces que afecten el desenvolupament sostenible a escala planetària.
   b) El potencial transformador que tenen els ODS i les fites que els integren davant dels patrons i els models de desenvolupament que actualment condicionen la sostenibilitat del planeta.
   c) El caràcter global i universal dels ODS, que han de ser aplicables a tots els països, partint, però, de les diferències entre cadascun.
   d) La naturalesa indivisible dels ODS i de les seves fites, que s'han d'intentar assolir en conjunt, amb un enfocament integral i sistèmic, sense renunciar-ne a cap.
   e) L'equilibri entre totes les dimensions del desenvolupament sostenible (l'econòmica, la social i l'ambiental).

   6. Inspirada en aquestes cinc idees fonamentals, l'Agenda 2030 conté 17 Objectius globals de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites que els fan possibles, que fem nostres. Són els següents:
   1) Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes.
   2) Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l'agricultura sostenible.
   3) Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats.
   4) Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom.
   5) Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i les nenes.
   6) Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a totes les persones.
   7) Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones.
   8) Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
   9) Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
   10) Reduir la desigualtat en i entre els països.
   11) Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
   12) Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
   13) Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
   14) Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per al desenvolupament sostenible.
   15) Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de biodiversitat.
   16) Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.3
   17) Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

La visió des de Catalunya

   7. La societat catalana vol corresponsabilitzar-se en l'assoliment dels ODS d'acord amb la responsabilitat global i local i amb la capacitat d'actuació de cada agent, vetllant per la coherència de polítiques i actuacions a totes les escales.

   8. Les parts signants d'aquest acord ens comprometem a treballar conjuntament perquè la Catalunya del 2030 sigui sostenible i resilient al canvi climàtic, oberta al món, més justa i igualitària, solidària, diversa i integradora, garant dels drets humans i de la pau. Ens uneix una mateixa visió de futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura, fonamentada en:
      a) Una societat més inclusiva i cohesionada, que permeti a totes les persones desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar, independentment del seu origen, edat, raça, condicions socioeconòmiques, creences, discapacitats, orientació sexual o identitat o expressió de gènere. És a dir, una societat que vetlli per reduir la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials, garantir l'accés a un habitatge digne i a una sanitat de qualitat i universal, així com per la defensa de la justícia climàtica i dels drets de les dones i dels infants, adolescents i joves, la diversitat sexual i de gènere de les persones LGBTI+, i les capacitats diverses de les persones.
Una societat més capacitada i apoderada, des d'un nou paradigma d'educació de qualitat, inclusiva, equitativa i al llarg de la vida, que actualitzi com s'ensenya i com s'aprèn i faci que totes les persones esdevinguin agents de canvi per a l'assoliment dels ODS.
      b) Una economia més innovadora, competitiva i eficient en l'ús dels recursos, capaç de garantir una transició justa amb mesures que garanteixin un tractament equitatiu i solidari amb les persones treballadores i el territori; basada en un teixit empresarial sòlid i amb vocació global que ofereixi unes condicions de treball digne per a tothom i sigui respectuós amb els béns comuns.
      c) Una gestió del patrimoni natural i la biodiversitat que assegurin el bon estat i la restauració dels ecosistemes i el proveïment dels serveis ambientals, així com una planificació i gestió dels hàbitats urbans i les ciutats que permetin avançar vers un model de desenvolupament urbà sostenible. Ambdós aspectes són essencials per contribuir als esforços de la comunitat internacional per fer front al canvi climàtic i adaptar-nos als seus impactes.

L'Aliança Catalunya 2030: treballem plegats per transformar Catalunya i millorar el món

   9. Aquest acord és l'avantcambra de l'Aliança Catalunya 2030, constituïda com a resposta col·lectiva a un mandat del Parlament de Catalunya i oberta a tota la societat catalana.

   10. D'acord amb el mandat del Parlament, podran formar part de l'Aliança els actors públics i privats que signin l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya, i aportin compromisos concrets per a la localització dels ODS.

   11. Les entitats i organitzacions del sector públic reconeixem que hem de tenir un paper exemplificador i facilitador dels compromisos, així com impulsar un marc normatiu i unes polítiques públiques orientades al compliment de l'Agenda 2030. D'acord amb el principi de subsidiarietat, es posa en relleu el rol de l'àmbit local en la consecució dels ODS i el seu potencial transformador.

   12. L'àmbit empresarial, sindical i professional ens comprometem a coliderar les transformacions en tots els sectors econòmics.

   13. Les entitats i organitzacions representants de les universitats i centres de recerca ens comprometem a aportar i compartir coneixement i innovació, per dotar-nos col·lectivament de capacitat crítica i tecnològica davant dels reptes de la sostenibilitat. A més, ens comprometem a introduir en els plans d'estudi la formació en l'Agenda 2030 i a establir aliances internacionals per a l'assoliment dels ODS.

   14. Les entitats i organitzacions representants de la societat civil organitzada ens comprometem a jugar un paper articulador de la ciutadania i de pressió a les institucions per al seguiment, monitoratge i avaluació del compliment dels compromisos.

   15. Així mateix, reconeixem el rol de la ciutadania, tant a títol col·lectiu com individual, en la consecució dels ODS. En aquest sentit, posem de relleu la dimensió intergeneracional de l'Agenda 2030, que crida a la participació activa de tothom, des de la gent gran fins als infants, adolescents i joves.

   16. Els compromisos que s'aportin a l'Aliança Catalunya 2030 poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l'enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d'altres. En tot cas, han de:
   a. Incorporar una visió holística de l'Agenda 2030. El compromís, sempre que sigui possible, ha de ser amb els 17 ODS i, quan l'estructura i dinàmica de treball de l'actor no ho permeti, amb ODS concrets, sota una visió transversal.
   b. Comptar amb lideratge executiu. Els òrgans i càrrecs directius de cada organització (tant en l'àmbit públic com privat) hi han d'estar compromesos.
   c. Estar incorporats a la planificació estratègica de cada organització.
   d. Formar part de l'estratègia comunicativa (interna i externa) de cada organització.
   e. Comptar amb un finançament adequat per al seu assoliment.
   f. Preveure, sempre que sigui possible, aliances entre diversos agents (administracions, empreses, associacions, comunitat educativa i del coneixement, mitjans de comunicació, sindicats, entre altres) i promoure models de governança democràtica.
   g. Ser assolibles i tenir esperit de continuïtat i permanència.
   h. Estar programats en el temps, fins al 2030, i concretats en accions.
   i. Comptar amb un sistema de monitoratge basat en indicadors i mètriques que permetin avaluar la contribució i els impactes assolits i disposar també d'un sistema o model de rendició de comptes adequat a les característiques de l'Agenda 2030. Aquesta avaluació podrà servir per reorientar les accions de cada organització i així garantir-ne l'efectivitat.

   17. L'Aliança Catalunya 2030 té voluntat de continuïtat i permanència en el temps, més enllà de l'any 2030.

Transformarem Catalunya i millorarem el món

   18. Tenim la responsabilitat de ser la primera generació que aconsegueixi posar fi a la pobresa, i l'última que encara tingui possibilitats de salvar el planeta. El futur de la humanitat i del planeta està a les nostres mans.

   19. Les parts signants de l'Acord ens comprometem a treballar activament a favor de l'assoliment dels ODS i l'Agenda 2030, de forma conjunta, transversal i responsable, i a construir una aliança forta i dinàmica que permeti generar sinergies per fer de Catalunya i el món un lloc millor el 2030.

   20. Tanquem l'Acord fent una crida a tota la societat catalana perquè s'hi adhereixi i ajudi a impulsar l'Aliança Catalunya 2030, per poder treballar conjuntament i assolir un futur millor.


1 NACIONS UNIDES. ASSEMBLEA GENERAL (2015). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development. En línia a: https://sustainabledevelopment.un.org/post2015/transformingourworld [Consulta: 1 setembre 2016]. També disponible en català: Generalitat de Catalunya (2017). Transformar el nostre món: L'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. En línia a: http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/Num.-21.-Transformar-el-nostre-mon-LAgenda-2030-per-al-desenvolupament-sostenible.
2 Moció 20/XII sobre l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada el 9 de novembre de 2018.

11.2.20

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Cal apoderar els veïns perquè liderin els seus edificis"


[ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?

Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de

PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. 
L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable. 

Lloc: CAIXA FORUM GIRONA – c/ Ciutadans, 19- 17004-GIRONA

Dia i hora: 13 de febrer de 2020 a les 18 hores. En acabat se servirà un petit refrigeri

Preguem que formalitzeu la inscripció a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7



[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Fa 15 anys que els veïns ja no es coneixen"


[ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?

Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de

PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. 
L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable. 

Lloc: CAIXA FORUM GIRONA – c/ Ciutadans, 19- 17004-GIRONA

Dia i hora: 13 de febrer de 2020 a les 18 hores. En acabat se servirà un petit refrigeri

Preguem que formalitzeu la inscripció a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7



[ACTE] Presentació d'Edificis Positius / Empresa Positiva a Girona

EDIFICIS POSITIUS A GIRONA
a càrrec de Josep M. Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable

  • Què són els Edificis Positius o els Veïns Positius?
  • Es pot autogestionar un edifici com si fos una empresa?
  • Es poden obtenir beneficis de proveïdors i serveis?
  • Per què es fomenta el benestar, la convivència i la sostenibilitat?

Dijous 13 de febrer de 2020, a les 18 hores, et convidem a compartir amb nosaltres el concepte Edificis Positius i a plantejar-nos com mitjançant aquest projecte podem millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar i el bon veïnatge entre ciutadans.

A més, explicarem com una gestió eficaç dels Edificis Positius pot contribuir a crear xarxa d’empreses, entitats, comerços, associacions, amb l’objectiu d’oferir serveis sostenibles, de proximitat i preus ajustats als veïns que autogestionin els seusedificis.

L’acte tindrà lloc al Caixa Forum Girona, al C/ Ciutadans 19, de Girona, i és organitzat per la Càtedra de Promoció de la Salut i la Càtedra Responsabilitat Social Universitària (RSU), de la Universitat de Girona.

Un cop finalitzada la presentació us convidarem a un petit refrigeri per acabar de comentar el projecte.

Per a poder-hi participar cal que us inscriviu a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7


Organitzadors
La Càtedra de Promoció de la Salut fomenta la transferència del coneixement i la recerca en relació a la Promoció de la Salut. Des de la Càtedra s’organitzen jornades, seminaris i cursos de promoció de la salut, s’actua de punt de trobada entre institucions i empreses sanitàries i es porta a terme una tasca de sensibilització i assessorament als professionals.
La Càtedra s’erigeix així com un actiu fonamental en l’àmbit gràcies a la seva posició pionera i de lideratge. La seva missió és la de facilitar i gestionar la creació, transferència i divulgació de coneixement i esdevenir un escenari de formació tècnica i professional a través de la docència, la investigació i la difusió del saber.
El funcionament de la Càtedra de Promoció de la Salut està regulat pel conveni signat per la presidència de DIPSALUT i el rectorat de la Universitat de Girona. 

La Càtedra Responsabilitat Social Universitària (RSU) vol respondre als desafiaments actuals de la societat promovent la Responsabilitat Social (RS), tant a nivell d'universitat com del territori per a contribuir a un model d’innovació i  desenvolupament social, cultural, econòmic i ambiental,  socialment responsable, solidari i sostenible. Va comptar des dels seus inicis amb l'impuls de Càritas Diocesana de Girona i el patrocini del Banco Santander.
La Càtedra RSU promou la RS des dels àmbits que propis de la universitat: la formació; la investigació  i  la transferència. En l'àmbit econòmic impulsa la RS de les petites i mitjanes empreses del territori, la seva planificació, implementació, gestió, avaluació; l'economia circular. En els àmbits social i ambiental, promou la RS i la sostenibilitat de les entitats i institucions del territori: culturals, esportives, socials, solidàries, ajuntaments, etc.  i orienta línies d'investigació al seu voltant ; el desenvolupament de competències transversals vinculades a la sostenibilitat i la responsabilitat social en els estudiants universitaris; la identificació dels indicadors, coneixements, habilitats i actituds que pròpies de la RS per incidir en la construcció de territoris socialment responsables (TSR).
La Càtedra organitza diferents activitats com Tertúlies Socials; jornades; cursos de formació; investigacions; publicacions i col·labora amb múltiples entitats, institucions, xarxes i associacions. Compta amb un Consell Assessor format per 25 membres procedents de la universitat, empreses, organitzacions empresarials, entitats solidàries, institucions i emprenedors socials.

Per altra banda, TSR Territori Socialment Responsable és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que promou, entre d'altres, la iniciativa Edificis Positius.

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Un Edifici Positiu genera una xarxa de complicitats positives"



[ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?

Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de

PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. 
L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable. 

Lloc: CAIXA FORUM GIRONA – c/ Ciutadans, 19- 17004-GIRONA

Dia i hora: 13 de febrer de 2020 a les 18 hores. En acabat se servirà un petit refrigeri

Preguem que formalitzeu la inscripció a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7