Vilafranca TV ofereix un reportatge al voltant de la publicació sobre l'RSA

La responsabilitat social en un estudi


La Fundació Pro Penedès presenta una iniciativa pionera sobre la Responsabilitat Social dels Ajuntaments

Mercats de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient promouen la sostenibilitat als mercats amb una nova campanya amb bosses recicables

Durant aquest juliol els establiments dels 40 mercats municipals de Barcelona han distribuït 200.000 bosses reutilitzables. Les bosses, en les quals es pot llegir els lemes “Reutilitza’m!” i “Porta’m a comprar!”, tenen l’objectiu de fomentar el seu ús habitual i repetit per al transport de la compra als mercats. Es tracta d’una campanya de conscienciació per afavorir el canvi d’hàbits en la població a favor d’un ús responsable i sostenible de les bosses de la compra, amb la finalitat de potenciar l’ús d’aquest element reutilitzable per disminuir el consum de les de plàstic.

La importància d’endegar aquesta campanya als mercats municipals rau en l’impacte que genera una acció conjunta dels 3.500 establiments dels mercats, tant pel volum que això representa per reduir el residus i potenciar el consum responsable com per l’efecte educatiu i el benefici sòcio-ambiental que se’n derivi.

Aquesta campanya ha estat impulsada per les associacions de comerciants de cada mercat, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i el l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha col·laborat la Fundació Privada Catalana per la Prevenció de Residus i Consum Responsable, en el marc de la campanya ‘Catalunya lliure de bosses’.

L’impacte qualitatiu i econòmic d’aquesta campanya s’ha calculat considerant que en el conjunt dels mercats municipals hi ha 3.500 establiments comercials, els quals originen una despesa de 20 bosses de nanses de mitjana diàries, per 6 dies a la setmana de venda i 50 setmanes d’activitat a l’any de mitjana. En total, el consum aproximat de bosses a l’any, en el conjunt de la xarxa de mercats és de 21.000.000 de bosses l’any.

Amb la distribució de les 200.000 bosses reutilitzables s’estima que la reducció que es pot assolir és d’un 20%. Això suposaria reduir 4 bosses per establiment i mitjana diària, que en xifres globals correspon a un estalvi de 4.200.000 bosses de plàstic i 210.000 €. Aquesta disminució estimada de consum de bosses de plàstic, generaria també un estalvi d’unes 50 Tones de CO2 equivalent a l’atmosfera.

Les 200.000 bosses estan fetes amb materials reciclats. El composat conté un 65% de polipropilè i un 35% provinent de diverses matèries reciclades. Això permet que un cop en desús les bosses puguin ser reciclades, augmentant d’aquesta manera els beneficis ambientals de la campanya.

La fabricació de les bosses ha estat encarregada a el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l’empresa pública adscrita al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu fonamental la reinserció sòcio-laboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació professional i el treball productiu. La col·laboració amb aquesta entitat dóna un valor afegit a la campanya al dotar-la d’un contingut social, amb el que els mercats han estat també sempre molt implicats.

Els mercats són equipaments comercials que es distingeixen pel foment d’hàbits sostenibles: s’hi va amb el carretó d’anar a comprar, amb el cistell o amb aquesta bossa; s’embolica el producte amb paper; es compra a dojo, sense envasos de plàstic, etc. Aquests exemples tan quotidians demostren que els mercats són un excel·lent model de sostenibilitat.

L’Ajuntament de Barcelona realitza accions i campanyes de conscienciació per un consum responsable i prevenció dels residus urbans. Aquesta acció s’endega coincidint amb el Dia Català sense Bosses de Plàstic promoguda per la Fundació Privada Catalana per la Prevenció de Residus i Consum Responsable. La bossa reciclable i reutilitzable es basa en la pràctica de les 4R: reduir els residus que generem; recuperar residus per donar-los un segon ús; reciclar; repensar hàbits i actituds per un consum responsable.

Catalonia Model United Nations

• El C'MUN és el Model 'Catalunya' de Nacions Unides
• Fa quatre anys que es congreguen universitaris d'arreu del món per debatre

El 4rt Model de Nacions Unides a Catalunya, organitzat per l’Associació per les Nacions Unides (ANUE), va celebrar-se a Barcelona, del 29 d’abril al 2 de maig de 2009.

400 joves, estudiants universitaris provinents de 40 països, van ser durant 3 dies els representants de les nacions del món i de les principals organitzacions internacionals en l’esmentat model, que simula acuradament el funcionament de les Nacions Unides.

Els joves van formar part dels diversos comitès i consells de Nacions Unides (Comitè d’Afers Humanitaris, Socials i Culturals; Comitè adhoc de l’Aliança de Civilitzacions; Consell de Seguretat; Consell de Drets Humans) i van representar institucions internacionals com el Banc Mundial o la Cort Internacional de Justícia.

L’objectiu del model va ser posar en pràctica el funcionament de l’Assemblea General de Nacions Unides i cercar acords específics per poder presentar una resolució comuna en relació als temes del debat, que van ser: el canvi climàtic; Kioto i la sostenibilitat mundial; la crisi econòmica mundial; la independència de Kosovo; els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni-ODM; els drets d’orientació sexual i la relació entre educació i religió.

Lluc Martí, director de l’Oficina Internacional de Voluntariat Juvenil, i Meghann Villanueva, subdirectora i directora del programa de la Fundació Catalunya Voluntària “Clam per la Pau”, van ser convidats a realitzar les conferències introductòries de la Comissió de Desenvolupament i del Comitè de l’Aliança de Civilitzacions, respectivament.

Lluc va explicar els beneficis del voluntariat juvenil i la necessitat de desenvolupar polítiques per a la seva promoció amb l’objectiu específic d’assolir els ODM i va declarar que “les Nacions Unides i els Governs han de facilitar l’iniciativa i la participació dels joves en projectes de desenvolupament social, econòmic i humà mitjançant el desenvolupament de polítiques de promoció del voluntariat juvenil, tal i com recomana Nacions Unides”. Martí va concloure motivant als propis delegats a predicar amb l’exemple realitzant un voluntariat.

Nota: Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, és patró de la Fundació Catalunya Voluntària i col·laborador de l'ANUE.

Vehicles elèctrics, el futur de l'automoció?

Informació procedent del RACC:	Entre les nombroses alternatives que es plantegen a l'ús del petroli en el transport, en els darrers mesos han pres un protagonisme especial els vehicles elèctrics. A Espanya iniciatives com les ajudes directes a la compra d'aquests models o els plans d'instal·lació de punts de recàrrega de diverses administracions semblen dirigides a una aposta clara per aquesta opció, aprofitant la crisi econòmica actual per a impulsar un canvi de model en la mobilitat dels ciutadans. En la mateixa línia, la indústria automobilística continua presentant noves propostes de vehicles elèctrics, cada cop més econòmics i amb millors prestacions. A continuació, recollim alguns dels documents i iniciatives més interessants sobre els vehicles elèctrics, que aporten una mica de llum sobre una de les qüestions clau en la necessitat de reduir l'impacte de l'automòbil en el medi ambient: Com seran els vehicles del futur? • Iniciatives públiques: - Projecte Movele (introducció entre el 2009 i el 2010 de 2.000 vehicles elèctrics als entorns urbans). Inclou les ajudes directes a la compra de vehicles elèctrics (fins a 7.000 euros per turisme) - Ajuntament de Barcelona: impuls del projecte LIVE, que preveu la instal·lació de punts de recàrrega - Ajuntament de Madrid: instal·lació dels primers punts de recàrrega - Portugal inicia el desenvolupament del seu Programa para a Mobilidade Eléctrica - Londres preveu instal·lar 25.000 punts de recàrrega abans del 2015 - Dinamarca experimenta amb la recàrrega a partir d'energia eòlica • Estudis i documents d'interès: - Comparativa d'escúters 2009 (estudi RACC-ADAC que inclou l'anàlisi d'un escúter elèctric) - El primer vehicle que obté les cinc estrelles EcoTest funciona amb gas natural. Descobreix l'impacte mediambiental del teu vehicle actual o del que vols adquirir al web d'econducció - Plugged in. The end of the oil age (World Wide Fund for Nature) - Informe: Automòbil i medi ambient: Quan ser verd surt a compte. L'hora del consumidor i de la tecnologia - Campanya de la FIA: 50 by 50 Descobreix les claus de l'econducció a www.econduccio.cat!

La necessitat d'un pacte social global

Us aportem aquestes referències interessants, extretes de “Gobernanza, una revista para la cultura democrática del siglo XXI”, editada per la Asociación Internacional para la Gobernanza, la Ciudadanía y la empresa (AIGOB), que presideix Joan Prats i Català.

Autors: Colin I. Bradford, Johannes F. Linn, Nancy Birdsall

Un efecte previsible de la globalització ha estat que, quan ha arribat la crisi, ha resultat ser global. Sembla assenyat pensar que sense una resposta internacional coordinada resultaria molt difícil superar-la. Sobre aquest tema remetem a dos interessants escrits publicats en el "Center for Global Development".

Bradford i Linn es refereixen a les decison preses en les cimeres del G20 i organismes com el Fons Monetari Internacional i Banc Mundial. Els compromisos fiscals acordats, afegits als sistemes de protecció social existents a Europa suposen per als autors un autèntic "pacte social" necessari per superar la crisi.

http://blogs.cgdev.org/non-commission/2009/05/07/progress-on-the-global-deal-international-cooperation-works/

Per la seva banda Birdsall afirma la necessitat d'elevar a nivell global dels sistemes de protecció nacionals. Ja que el mercat s'ha estès, és imprescindible un contracte social global que resolgui els errors del mercat i protegeixi a persones i països dels seus potencials efectes negatius.

http://www.cgdev.org/doc/Opinions/Birdsall_Jan_28_Netherlands_Speech.pdf

Pendent la creació d'un protocol contra la tortura

Notícia extreta de Tribuna Catalana: “La corrupció dels processos comporta la corrupció dels resultats, impedint l'eradicació de la tortura”

Barcelona - Dimecres, 29 de juliol de 2009 16:34

Aquesta és la conclusió del comunicat emès per la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (CPT), en què critica l’obscurantisme del govern espanyol en el procés de creació d’un veritable mecanisme de prevenció de la tortura tal com fixa el protocol de les Nacions Unides signat i ratificat per l’Estat.

De fet, el passat 22 de juliol s’acabava el termini i la pròrroga atorgada per iniciar els treballs del citat mecanisme de prevenció, però la Coordinadora ha denunciat que encara ara “no existeix la suposada atenció i coparticipació de les entitats civils en la definició i disseny del mecanisme”, tal com hauria de ser, i ha criticat “que s’aposti per entitats de dubtosa independència com són les defensories del poble (o sindicatures de greuges)”.

A més, la Coordinadora ha volgut posar “en evidència l’obscurantisme que envolta la designació d’alts càrrecs en les poltrones internacionals de suposada promoció dels drets humans”.

La CPT està composta per 45 associacions de l'Estat espanyol dedicades a la promoció i defensa dels Drets Humans, i va néixer al 2004 “per a lluitar per la prevenció de la Tortura i els maltractaments”. La Coordinadora, “com a part de la societat civil, treballa amb ella i des d'ella, fent-se portantveus de les seves denúncies i propostes en el que fa referència a la qüestió de la Tortura a l'Estat espanyol”, una pràctica que existeix tal com demostren els informes anuals de diverses ONG’s, el dels relators especials de la ONU o el Comitè Contra la Tortura (CAT), i les condemnes dels Tribunals espanyols i del Tribunal Europeu de DDHH. [llegir-ne més]

Per Nadal, llibre digital!

Fa uns mesos us oferíem aquesta notícia: Neix el llibre digital en català, una iniciativa pionera en l'àmbit editorial català impulsada per edi.cat, la xarxa d'editors independents.

Ara sembla que el tema s'engresca i va de debò amb una iniciativa de major potencial: Cultura 03, Abacus, Vicens Vives i Ferran Soriano llançaran al novembre 36L, el primer gran distribuïdor digital de l’Estat.

Segons llegim al diari Avui, aquesta iniciativa farà possible que el llibre digital sigui el gadget de moda del pròxim Nadal. I és que el món editorial treballa amb aquesta previsió: Planeta, Random House i Santillana preparen una gran plataforma distribuïdora conjunta, però la iniciativa més avançada és la que tenen entre mans Cultura 03, Abacus, l’editorial Vicens Vives, Ferran Soriano i un grup de petits inversors. També ells s’han unit per crear una distribuïdora digital integral, que podria ser la primera que es posés en marxa a l’Estat.

Destaquem alguns elements informatius:

• L’han batejat com a 36L –una de les primeres bíblies de luxe fetes per Gutenberg tenia 36 línies– i hi dediquen una inversió inicial de 2,7 milions d’euros.
• Ferran Soriano, l’empresari de moda, i Albert Vicens van travar amistat en la seva etapa de vicepresidents del Barça, entre el 2003 i el 2008.
• L’aparició d’aquest tipus de plataformes no vol alterar el funcionament del mercat editorial. La seva funció és tecnològica i comercial. La idea no és connectar directament l’autor amb el lector, sinó mantenir les funcions d’editor i llibreter, però adaptades al nou format digital. 36L negociarà –ja ho està fent– drets d’obres concretes amb editors, sense exigir-los exclusivitat, i les oferirà al públic a través de tres canals: la seva pròpia botiga web, altres botigues web (per exemple, es negocia amb Edi.cat) i panells de venda d’e-books situats en punts de venda físics, d’entrada als establiments Abacus.
• El grup pensa arrencar amb una oferta d’un miler de títols, amb especial atenció a l’oferta en català, però també inclourà el castellà, i sortirà al carrer amb uns 5.000 aparells fabricats a Taiwan, amb pantalla retroil·luminada, de les que no cansen la vista.

Els teus objectius

Recomanem la iniciativa Els teus objectius.

Organitzat per l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA), pretén, d'una banda, fomentar la reflexió entre els ciutadans sobre les qüestions ambientals i, de l’altra, donar-los l’oportunitat de manifestar els seus punts de vista, iniciatives i inquietuds.

TOT SOBRE EL PREMI

Descarregueu les bases completes en format PDF (55 kb)

Preguntes més freqüents (PMF)

1. Què és el premi audiovisual de la sostenibilitat quotidiana “Els teus objectius”?
   
   Una oportunitat per fomentar la reflexió entre la ciutadania sobre qüestions ambientals i per expressar els punts de vista, opinions i/o inquietuds sobre aquest tema. L’objectiu principal del premi és reconèixer els vídeos i fotografies que mostren de manera clara, entenedora i original, les petites accions que duu a terme la ciutadania en el seu dia a dia per avançar cap a una societat sostenible.



2. Quina temàtica han de tenir els treballs?
   
   La temàtica, l’enfocament i l’estil dels documents és lliure, sempre que el seu missatge sigui clarament sostenibilista. Les accions representades en els treballs per exemple poden mostrar actituds sostenibles a la feina, a l’hora de desplaçar-se, a casa, de vacances, etc.



3. Quines categories hi ha?
   
   El premi està dividit en dues categories: -Fotografia: es presentarà una única fotografia en format digital, independentment de si han estat capturades en càmera digital o analògica. -Vídeo: documents de com a màxim 60 segons de durada, que poden ser gravats i editats amb qualsevol aparell que permeti la realització i edició de vídeo (mòbil, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, webcam, ordinador, etc. ).

Continuar llegint les preguntes més freqüents

Els ajuntaments tenen via lliure per poder cobrar impostos per les plaques solars

De tothom és sabut que els ajuntaments tenen un greu problema de finançament a l'Estat espanyol, ja que gestionen un pressupost gairebé irrisori comparat amb altres països.

També sabem que el veritable poder públic fa la vista grossa quan se sap que la insostenibilitat del model especulador i agressiu de la construcció immobiliària té uns dels orígens en la necessitat recaptatòria dels ajuntaments.

O també intuïm que sovint alguns ajuntaments fan un ús recaptatori de les multes de trànsit, especialment en moments en què les seves finances es veuen més limitades.

Ara, a més, la situació s'ha agreujat i ja que la caiguda del mercat residencial ha minat les seves arques. I la pluja de milions del pla Zapatero és pa per a avui i gana per a demà.

Arribats aquí, el risc és que l'administració local vulgui recaptar a partir d'iniciatives sostenibles, de les que s'hauries de promoure i incentivar i no precisament gravar!

Preocupa en aquest sentit que la Justícia hagi avalat que el cost de les instal·lacions fotovoltaiques d'edificis o horts pugui afegir-se a la base imposable de l'Impost de Construccions (ICIO), com defensen els municipis. I és que efectivament s'està generalitzant la pràctica d'engreixar la base imposable de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) incloent-hi el cost dels panells solars, entre altres coses. I no només ho fan en les construccions d'horts solars. També en els habitatges que aprofiten l'energia solar, cobrint alguna part de la façana amb panells captadors d'aquesta energia renovable. [llegiu notícia a Expansión]

Seria bo que la 'penalització' fiscal es fes sobre aquelles pràctiques més insostenibles, de manera que la conseqüència fos desincentivadora. I és que si per una banda els ambientalistes de l'administració ens parlen de la fiscalitat ambiental i, per altra, els ajuntaments penalitzen les mesures ambientals, potser haurem de demanar-los que s'aclareixin i que vetllin per un interès general únic i coherent.

Petites idees per garantir un Gran futur

El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, els científics, el conjunt de la societat i de tots nosaltres com a individus. Sovint pensem que els canvis els han d’impulsar d’altres, però són moltes les actuacions que ja podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres pobles, ciutats, països i del conjunt del planeta un lloc més habitable per a les generacions futures. Tots coneixem les més bàsiques, però sempre hi ha elements nous i imaginatius dels quals podem aprendre i que ens poden sorprendre. El CADS us convida a conèixer durant 40 setmanes un seguit d’idees imaginatives sobre petites accions quotidianes que ens ajudin a viure millor a nosaltres avui, però alhora també contribueixin a una millor qualitat de vida per la resta d’habitants del planeta ara i en el futur. Amb aquesta idea iniciem un enviament setmanal de Petites idees per garantir un Gran futur, en el marc de les activitats de commemoració de 10 anys del CADS. Esperem us siguin d'interès! 1. No t'engreixis més de 3 tones 2. Viure en un edifici de classe A 3. Teniu majordom a l'oficina ? 4. Il·lumina't amb el 965 5. Moda fashion de segona mà 6. De l'hort a la cistella 7. Viure de l'aigua del cel 8. Les cases "passives" del futur 9. L'oli dels calamars a la romana al teu cotxe 10. Herbes saboneres 11. Energia sota els nostres peus 12. Amunt i avall: com, quan i per què? 13. Treballar des de casa 14. De Kyoto a Copenhagen 15. Fem un bon paper d'una vegada 16. Posa flocs de cotó a la teva vida 17. Una festa per la Terra 18. Viatge a Ítaca 20. No cal matar mosques a canonades 21. Comprar electricitat verda

Els directius de la banca d'EU mantenen els seus bons malgrat tenir pèrdues

• Fins i tot entitats amb pèrdues fan reserves ja per pagar les primes

Reproduïm aquest article de ExpokNews per l'interès de la notícia i les reflexions que pot suscitar. Hem defensat en algun article que malaguanyada crisi si com a mínim no serveix per a construir una economia més sostenible i socialment responsable. Malauradament les dades i els indicis no apunten cap aquí.

27 Juliol 2009. Remordiments, vergonya ... Aquests són els sentiments que el president dels Estats Units, Barack Obama, esperava trobar-se entre els executius de Wall Street a l'hora d'afrontar l'assumpte dels seus compensacions una vegada que amb ajuda pública els números vermells han tornat al negre. Però s'haurà d'acontentar amb la utopia.

Els sis grans bancs dels EUA han reservat a la primera meitat de l'any 52.000 milions d'euros per a primes i bons dels seus directius. Són gairebé 10.000 milions més que l'acumulat entre gener i juny del 2008, com si la crisi no hagués existit. És que ha acabat ja?

La publicació la setmana passada d'aquestes xifres en un país immers en el debat de la reforma sanitària va passar gairebé desapercebuda i no va provocar ni una mínima part de la tempesta que va desencadenar les primes de AIG.

Però hi ha molts factors perquè s'encengui de nou la indignació, per més que la banca asseguri que dissenya mesures sobre les compensacions que desincentiven els seus empleats a prendre riscos que puguin afectar tot el sistema.

Per exemple, només tres d'aquests sis grans bancs (Goldman Sachs, JP Morgan Chase i Morgan Stanley) han tornat els diners del seu rescat. Un d'ells, Morgan Stanley, fins i tot ha tancat el segon trimestre amb pèrdues, i en van tres de consecutius, però ha fet reserves per a les compensacions.

Si la vergonya no funciona, proposo que ens assegurem de que, almenys, els seus accionistes sàpiguen amb quant s'està compensant als directius, i això potser forci algunes reduccions, ha dit Obama. També Barney Frank, el demòcrata que presideix el comitè de serveis financers del Senat, s'ha sumat al debat. Les xifres anunciades recomanen canviar la llei per posar el fre a l'escàndol.

Aquesta vegada, indubtablement, els congressistes s'han avançat a les queixes dels seus votants. «Simplement no és acceptable», escrivia aquesta setmana en un text per a la web Politico el senador independent de Vermont Bernie Sanders, membre del comitè de Sanitat. Els directius de grans institucions financeres no haurien d'estar rebent primeres, sinó ser acomiadats.

Aquestes companyies necessiten nou lideratge, més preocupat per invertir en una economia productiva per a benefici dels nord-americans que pels beneficis a curt termini. De moment, els polítics perden la partida. Si Goldman Sachs, per exemple, continua el mateix ritme de gener a juny, els seus directius tindran una compensació anual mitjana de 544.000 euros, més que el 2008 però, també, més que el 2007, l'últim any en què la crisi no havia esclatat.

L'atenció en serveis bàsics forma part de l'RSE

Fa tota la sensació que la mala gestió de companyies que presten serveis bàsics com Telefónica ha augmentat, potser com a conseqüència de la crisi.

Llegim una denúncia al Regió7 segons la qual es nega l'accés a la connexió a persones que no es troben en nuclis de població. De fet, la negació no s'expressa en aquests termes sinó per l'absència de servei, ja que l'esperada connexió mai no es produeix.

La passivitat de Telefónica impedeix a un veí gran de Castellar la teleassistència
L'Ajuntament denuncia que un home de 76 anys que viu sol no pot disposar del servei perquè la companyia no li posa línia de telèfon

CASTELLAR DE LA RIBERA (Solsones)
Fa gairebé un any que un veí de Castellar de la Ribera demana a Telefónica que li instal·li una línia de telèfon a la seva masia, bàsicament perquè necessita el servei de teleassistència. L'home, de 76 anys, viu sol i té una salut delicada, però la companyia va demorant, contínuament, la seva actuació. L'Ajuntament de Castellar, segons ha afirmat la seva alcaldessa, Teresa Canal, està fent "totes les gestions possibles" per solucionar el problema, però "no hi ha manera", apunta Canal. [...]

L'alcaldessa apunta que "és del tot intolerable" que la companyia vagi retardant la instal·lació "quan hi ha una persona gran que té aquesta necessitat". L'afectat, Sebastià Mestres, no entén l'actitud amb la qual actua Telefónica i afirma que té una carta de la companyia on hi ha uns terminis fixats que no s'han complert. Mestres vol disposar del servei de teleassistència perquè "visc sol i si algun dia em passa alguna cosa, no podré avisar ningú". El veí de Castellar alerta que té "un ronyó transplantat i prenc medicaments cada dia", fet que li comporta que sovint hagi d'anar a l'hospital. Per això, creu que el servei "és necessari".

Malgrat que el Sebastià sí que disposa de mòbil, aquest no és viable amb la teleassistència, per a la qual s'ha de tenir un telèfon fix. Tot i així, la zona on resideix, a l'ermita de Sant Joan de Castellar, no és un punt especialment complicat per accedir pels tècnics i, segons Mestres, la majoria de les masies del seu entorn disposen de telèfon. Fins i tot, diu l'afectat, a un quilòmetre de casa seva hi ha un camp de golf, per tant Mestres creu que no es tracta d'una instal•lació complicada.

I estem parlant d'accés universal en telèfon fix, no ja de banda ampla, on el problema s'agreuja enormement. I el problema és que no existeix una companyia que li faci la competència en termes reals i amb voluntat de servei públic.

Llegeixo que un expert fa referència que certament estem en un moment de paralització de les inversions. A més, observen amb gran temor que el govern espanyol no els faci pagar per via impositiva la manca d'anuncis de TVE... En el cas de Telefónica,a més, hi ha poques ganes d'instal·lar fibra pel territori, si després ha de compartir la infraestructura.

Companyies com Telefónica parlen moltíssim de Responsabilitat Social Corporativa, però en canvi fa la impressió que l'apliquen a aspectes cosmètics o, en tot cas, molt col·laterals, i no en aquelles matèries més vinculades a la seva missió. És en el model de negoci i en els serveis que presten on caldria aplicar primàriament i prioritàriament la seva RSE

PD: sobta llegir totes juntes aquestes notícies:
Telefónica va augmentar el benefici un 0,7% al juny
Pobles de la Conca de Barberà fa sis dies que no tenen telèfon mòbil

Es presenta un llibre sobre Responsabilitat Social dels Ajuntaments

[ca] Aquest dijous 16 de juliol va tenir lloc la presentació del llibre "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments", que mostra el procés de treball fet a la comarca de l'Alt Penedès, sota el lideratge de la Fundació ProPenedès, la direcció tècnica de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), i el suport de la Diputació de Barcelona.

- Podeu veure la informació públicada per Servimedia.

- Veure el reportatge en vídeo
- Podeu demanar la publicació a www.collaboratio.net/forms/rsa_penedes

[es] El pasado jueves 16 de julio tuvo lugar la presentación del libro "Por un territorio socialmente responsable. Promoviendo la Responsabilidad Social de los Ayuntamientos", que muestra el proceso de trabajo realizado en la comarca del Alt Penedès, bajo el liderazgo de la Fundación ProPenedès, la dirección técnica de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), y el apoyo de la Diputación de Barcelona.

-Pueden ver la información publicada por Servimedia.

-Ver reportaje en vídeo

- Pueden solicitar la publicación en www.collaboratio.net/forms/rsa_penedes

Newsletter de juliol 2009: Responsabilitat Social dels Ajuntaments

[ca] Ja podeu llegir la newsletter de juliol, on us convidem a compartir algunes reflexions sobre la Responsabilitat Social dels Ajuntaments.

Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2009/07/24/01

[es] Ya pueden leer la newsletter de Septiembre, donde les invitamos a compartir algunas reflexiones sobre la Responsabilidad Social de los Ayuntamientos.

Entrar en la newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2009/07/24/02

L’Enquesta de Població Activa eleva la taxa d’atur als Països Catalans fins al 18,05%, el doble que fa un any

Una altra vegada, les dades trimestrals de l’Enquesta de Població Activa (EPA) suposen un gerro d’aigua freda respecte la tendència marcada cada mes per les xifres del Ministeri de Treball i ha incrementat notablement el nombre d’aturades i aturats del país, així com la diferència respecte la situació de fa un any. La diferències entre ambdós estudis és que, mentre l’EPA es basa en una enquesta a una mostra representativa de la població, el ministeri publica les xifres segons el nombre de persones inscrites als serveis públics de recerca de feina, el que exclou un sector de la població que, per diversos motius, no hi consta.

D’aquesta manera, mentre el govern espanyol anunciava una reducció de l’atur i que el nombre de persones desocupades a les autonomies catalanes no arribava al milió, a finals de juny, l’EPA demostra en l’estudi publicat avui que, entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, ja se supera el milió i quart d’aturats/des, una xifra que gairebé dobla la del mateix trimestre del 2008. De la mateixa manera, en el mateix període, la taxa d’atur ha pujat del 9,13% fins al 18,05%, superant lleument la taxa estatal, la qual ha crescut menys, del 10,44% fins al 17,92%. D’aquesta manera, com ha anat succeint des de l’inici de l’actual crisi, els Països Catalans han patit més aquesta que el conjunt de l’estat, a causa de la manca de recursos i competències per fer-hi front.

En el requadre que acompanya, es pot observar l’evolució del nombre de persones aturades al conjunt del país sota administració espanyola, segons gènere i edat:

Malgrat la distorsió quant als números absoluts i les evolucions, mitjançant aquestes dades sí que es pot corroborar un aspecte com és el de l’afectació principal de l’atur entre els homes, ja que han patit un increment en el nombre d’aturats del 110,85% anual, mentre que, en el cas de les dones, l’augment ha estat 22 punts inferior, a causa de la reducció dels llocs de treball en sectors generalment masculinitzats, com el de la construcció o la indústria. En aquest sentit, també s’observa com les inversions extraordinàries del govern central i la contractació de temporada no han pogut reduir l’atur, el qual s’ha incrementat un 2,75% en aquest trimestre, fent témer un augment molt major un cop passi l’estiu i quan finalitzin les contractacions temporals estiuenques i els recursos del PlanE.

Igualment, en el cas del jovent, l’increment relatiu de l’atur patit a Catalunya triplica el del País Valencià i quadruplica el de les Illes Balears i Pitiüses, malgrat que la mitjana catalana se situa entorn del 60% i amb una taxa d’atur del 36,36%, 14,5 punts per sobre de la de fa un any i 18 punts superior a la mitjana juvenil de la Unió Europea. Això demostra que, malgrat créixer el nombre de desocupats/des en menor nombre que la mitjana catalana, el jovent parteix d’una situació de precarietat superior i assoleix unes cotes molt elevades en situació de crisi. De la mateixa manera, comparant aquestes xifres amb les ministeri de Treball, s’observa com el nombre de joves a l’atur es dobla amb escreix en el cas de l’EPA, respecte l’estudi del govern central, el que demostra que menys de la meitat dels i les joves dels Països Catalans sense feina estan apuntats/des als serveis públics d’ocupació, segurament atès que no han cotitzat prou per cobrar cap prestació i que (encertadament) no el veuen com un mitjà eficient per trobar feina.

En aquest sentit, per fer front a l’atur, cal impulsar canvis profunds en el model productiu i socioeconòmic i no tan sols aplicar mesures cares i d’impacte limitat. En aquest sentit, la Intersindical-CSC va presentar ahir les seves propostes per fer front a la crisi (cliqueu aquí per veure-les), les quals es basen en edificar una economia menys dependent del totxo i l’especulació, millorar i incrementar els drets laborals i els salaris i transferir als Països Catalans les competències en matèria laboral.

Font: Jornal.cat / Intersindical CSC

La rendició de comptes dels governants

número 58

Maig-juny 2009

La rendició de comptes dels governants als governats és un dels elements essencials per determinar la qualitat de qualsevol sistema democràtic perquè suposa saber com els governants i els gestors públics responen de les seves actuacions i decisions davant qui els ha escollit. Saber quins mecanismes hi ha, com funcionen i fins a quin punt s’adeqüen a un model teòric de democràcia és un dels objectes d’estudi que ha rebut més atenció per part tan d’estudiosos acadèmics com d’altres persones, tot i que encara no hi ha un acord unànime ni sobre quins han de ser aquests mecanismes ni perquè costa tan articular-los en les nostres societats.

En societats democràtiques com la nostra es parteix de la separació entre aquells que governen (polítics i gestors públics) i aquells que són governats (societat), dos elements diferents que es vincularien a través de diversos mecanismes de rendició de comptes. Des d’aquesta perspectiva, les diferents reflexions es poden agrupar conseqüentment en dos blocs: un primer se centraria en el disseny del mecanismes i institucions que possibiliten la rendició de comptes, mentre que un segon en la dimensió social és a dir, com és la societat en la qual s’instauren aquests mecanismes.

Font: http://www.diba.cat/butlletins/detallBinocle.asp?id=9759

Els mossos escorcollen durant tot el dia la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per presumptes irregularitats econòmiques

Els mossos d'esquadra van escorcollar ahir durant tot el dia les oficines de l'Orfeó Català-Fundació Palau de la Música de Barcelona per ordre del jutge Juli Solaz, que investiga un presumpte desviament de dos milions d'euros durant el 2003 i principis del 2004. L'àrea d'Afers Econòmics de la fiscalia de Barcelona va presentar fa un mes una querella per apropiació indeguda i falsedat contra el president del patronat, l'empresari Félix Millet Tusell i tres responsables i directius més de la Fundació.

Des de Responsabilitat Global ens fem ressò de les males pràctiques ètiques dins organitzacions no lucratives del nostre país, com ha passat en algunes ONG, ja que entenem que l'RSO (Responsabilitat Social de les Organitzacions socials) és un actiu important per a desenvolupar un territori socialment responsable. En qualsevol cas, expressem el nostre desig que finalment aquest cas es tracti d'un afer menor que no afecti la presumpció d'innocència de les persones ni el bon nom de la institució.

Segons la fiscalia, l'Agència Tributària va descobrir que en aquella època s'havien retirat fins a 300.000 euros en bitllets de 500. Els funcionaris d'Hisenda van demanar justificants sobre aquestes pràctiques i els responsables van remetre documentació que podria ser falsa. Davant de les sospites, l'Agència Tributària va informar del cas a la fiscalia a final de l'any passat.


Fèlix Millet perd la medalla al mèrit cultural de Barcelona
Mentrestant l'afer ja ha tingut conseqüències ja que feia poc que l'Ajuntament de Barcelona va guardonar al president de l'Orfeó Català per la seva "gestió exemplar". Ara han hagut d'acordar postposar la decisió de concedir de la medalla d'or al mèrit cultural al president de l'Orfeó Català, Fèlix Millet i Tusell, que tenien previst ratificar aquest divendres en el consell plenari.

Realment la medalla es podria haver concedit per molts mèrits: ja és mala sort que justament la hi pretenguessin atorgar per gestió exemplar! La qual cosa no deixa de mostrar la facilitat amb què es concedeixen honors sense tenir-ne grans certeses. Sense voler fer cap paral·lelisme (i respectant la presumpció d'innocència de Millet) això recorda quan totes li ponien a Mr. Madoff, fent-li una confiança tan excessiva que era fora de lloc. Posem sols l'exemple, perquè seria bo que abans de concedir medalles es fessin algunes comprovacions. O que es concedeixin sobre aspectes més objectivables: per exemple pels èxits aconseguits en la projecció de l'Orfeó Català i el Palau de la Música, o per la capacitat de mobilitzar la societat civil (recursos privats), etc.

Llegim a la viquipèdia que Fèlix Millet i Tusell (Barcelona, 8 de desembre de 1935) és el President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, fundada per ell mateix el 1990. Ha dinamitzat les activitats del Palau de la Música, tot oferint beques i renovant-ne l'edifici, que ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2006 fou nomenat President de l'Agrupació Mútua i un any més tard de Bankpime. El 2007 fou nomenat vicepresident tercer de la Fundació del FC Barcelona i també és membre de la Fundació Pau Casals.

L'any 2003, Fèlix Millet va incorporar-se al patronat de l'Institut Catalunya Futur, secció regional de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), que presideix José María Aznar. Aquell mateix any, la Fundació Orfeó Català va rebre un increment de 3.000.000 d'euros del Ministeri de Cultura del govern espanyol presidit pel mateix José María Aznar.

Altres notícies aparegudes:

• Les administracions es curen en salut davant l'escorcoll de l'Orfeó
• El jutge investiga la direcció de l'Orfeó Català per desviar 2,3 milions
• Fèlix Millet Tusell té una gran habilitat per captar fons, que ha estat clau en la modernització del Palau de la Música

PD: 17-09-09 Millet confessa que es va apropiar 1,6 milions del Palau de la Música

Sant Cugat del Vallès és el municipi més transparent dels països catalans segons l'informe ITA elaborat per Transparència Internacional

• Aquest índex sols compara entre els municipis que col·laboren amb la iniciativa
• El segon lloc del rànquing correspon a Mataró
• Tots dos municipis també ocupen la primera i segona posició a nivell espanyol

El municipi de Sant Cugat del Vallès és el consistori més transparent segons es desprèn de l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) 2009, que presenta una puntuació mitjana de transparència de 64 punts (sobre 100), una nota 12 punts superior respecte a la de l'any 2008 (52,1).

La relació dels ajuntaments dels Països Catalans que han entrat en aquesta edició de l'índex són els següents (estan enllaçats al web corporatiu i també hi consten sengles comarques):

1. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): 98,8
2. Mataró (Maresme): 97,5
3. Elx (Baix Vinalopó): 93,8
4. Sabadell (Vallès Occidental): 93,8
5. Barcelona (Barcelonès): 90,0
6. Manresa (Bages): 87,5
7. Terrassa (Vallès Occidental): 86,3
8. Rubí (Vallès Occidental): 85,0
9. Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès): 78,8
10. Lleida (Segrià): 75,0
11. Alacant (l’Alacantí): 73,8
12. Girona (Gironès): 72,5
13. Reus (Baix Camp): 72,5
14. Tarragona (Tarragonès): 72,5
15. Badalona (Barcelonès): 67,5
16. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès): 66,3
17. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat): 66,3
18. Castelló de la Plana (Plana Alta): 63,8
19. Oriola (of.Orihuela) (Baix Segura): 55,0
20. Palma (Mallorca): 53,8
21. Torrent (Horta Oest ): 52,5
22. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat): 50,0
23. Gandia (la Safor): 50,0
24. Sagunt (Camp de Morvedre): 46,3
25. València (comarca de València): 43,8
26. Benidorm (Marina Baixa): 31,3

Segons informa Europa Press, l'informe, elaborat per l'ONG Transparència Internacional Espanya, estudia el treball i la informació de 110 ajuntaments espanyols més poblats en base a 80 indicadors relacionats amb la informació sobre la corporació municipal, la relació de les institucions amb els ciutadans i la societat. Així com a valors de transparència economicofinancera, en la contractació de serveis i en matèries d'urbanisme i obres públiques.

En aquest sentit, el president de TI-Espanya, Jesús Lizcano, va destacar que la major progressió respecte a l'estudi de 2008 "es dóna en els camps de Transparència en Urbanisme i Obres Públiques, en aquest cas puja 22 punts (72,2 el 2009 , enfront de 48,4 en 2008), a la Transparència en les Contractacions de Serveis, l'ascensió ha estat de 21 punts (58,3 en 2009 enfront de 37,3 en 2008), i en la Transparència Econòmico-financera, que millora 20 punts (49,1 el 2009, enfront de 29,1) ".

Així mateix, Lizcano va remarcar que han estat un 72% dels ajuntaments que han superat l'aprovat, és a dir, 79 dels 110 municipis testats, enfront del 55% que van superar la puntuació de 50 en l'exercici anterior. Al mateix temps que registren un augment "molt ressenyable" els consistoris que han assolit la cota de 90 punts o més. El 2008 només Bilbao aconseguia aquesta nota, mentre que el 2009 són 14 les poblacions que assoleixen l'excel lència.

Pel que fa als municipis, Lizcano va destacar que, entre els millors, es barregen "grans i petits", si bé els més poblats presenten una mitjana de transparència lleugerament superior (76,7) que els municipis mitjans (60,3) i petits ( 58,7).

Així, en les primeres posicions s'alternen ciutats més grans com Bilbao (97,5), Sevilla (93,8), Madrid (91,3) i Barcelona (90), i consistoris d'entitat mitjana com Sant Cugat (98, 8), Alcobendas (97,5), Avilés (97,5) o Gijón (97,5).

En aquest sentit, sobresurten els progressos d'ajuntaments com el de El Ejido, Port de Santa Maria o Palència que milloren 60, 58 i 44 punts respectivament, en contrast amb el decreixement de transparència experimentat a Sòria, Baracaldo i Leganés, que empitjoren 35, 26 i 16 punts, en cada cas.

A nivell autonòmic, Astúries (95), Cantàbria (83,8), Múrcia (78,8) i Catalunya (78,8) s'imposen com les autonomies més transparents, alhora que Extremadura (40,6), Castella i Lleó (50,6) i València (52,8), presenten els pitjors dades.

NEGATIVA D'ALGUNS CONSISTORIS

Tant el patró vitalici de la Fundació Ortega y Gasset, Antonio Garrigues Walker, com Jesús Lizcano, incidiren durant la presentació que l'Índex de Transparència "propicia millores, sinèrgies i comparatives entre els municipis" que, a la llarga, promouen una "aprofundiment de la transparència "i una disminució de l'opacitat".

En aquest sentit, els membres del Consell de Direcció de TI-Espanya, va puntualitzar que l'informe atén nivells estructurals dels ajuntaments i no a situacions conjunturals de corrupció.

Dit això, Lizcano, com a portaveu, va observar que, d'entre els 110 ajuntaments als quals es va requerir la informació, "18 d'ells no han respost o pensen que respondre davant dels respectius tribunals de comptes o altres organismes és suficient".

"Alguns van respondre que la valoració prèvia feta per TI-Espanya era la correcta i que estaven d'acord, mentre que altres simplement no han respost", va explicar el president. Entre ells, resulten vistosos per la seva importància relativa el cas de València, "que no va respondre", o els d'Almeria, Granada, Fuenlabrada, Pozuelo de Alarcón i San Sebastián de los Reyes, aquests tres a la Comunitat de Madrid.

Sant Cugat del Vallès es el municipio más transparente de los países catalanes según el informe ITA elaborado por Transparencia Internacional

• Este índice sólo compara entre los municipios que colaboran en la iniciativa
• El segundo lugar del ránquing corresponde a Mataró
• Ambos municipios también ocupan la primera y segunda posición a nivel español

El municipio de Sant Cugat del Vallès es el consistorio más transparente según se desprende del Índice de Transparencia de los Ayuntamientos (ITA) 2009, que presenta una puntuación media de transparencia de 64 puntos (sobre 100), una nota 12 puntos superior respecto a la del año 2008 (52,1).

La relación de los ayuntamientos de los Países Catalanes que han entrado en esta edición del índice son las seguientes (están enlazados al web corporativo y también constan sendas comarcas):

1. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): 98,8
2. Mataró (Maresme): 97,5
3. Elx (Baix Vinalopó): 93,8
4. Sabadell (Vallès Occidental): 93,8
5. Barcelona (Barcelonès): 90,0
6. Manresa (Bages): 87,5
7. Terrassa (Vallès Occidental): 86,3
8. Rubí (Vallès Occidental): 85,0
9. Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès): 78,8
10. Lleida (Segrià): 75,0
11. Alacant (l’Alacantí): 73,8
12. Girona (Gironès): 72,5
13. Reus (Baix Camp): 72,5
14. Tarragona (Tarragonès): 72,5
15. Badalona (Barcelonès): 67,5
16. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès): 66,3
17. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat): 66,3
18. Castelló de la Plana (Plana Alta): 63,8
19. Oriola (of.Orihuela) (Baix Segura): 55,0
20. Palma (Mallorca): 53,8
21. Torrent (Horta Oest ): 52,5
22. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat): 50,0
23. Gandia (la Safor): 50,0
24. Sagunt (Camp de Morvedre): 46,3
25. València (comarca de València): 43,8
26. Benidorm (Marina Baixa): 31,3

Según informa Europa Press, el informe, elaborado por la ONG Transparencia Internacional España, estudia el trabajo y la información de 110 ayuntamientos españoles más poblados en base a 80 indicadores relacionados con la información sobre la corporación municipal, la relación de las instituciones con los ciudadanos y la sociedad. Así como a valores de transparencia económico-financiera, en la contratación de servicios y en materias de urbanismo y obras públicas.

En este sentido, el presidente de TI-España, Jesús Lizcano, destacó que la mayor progresión respecto al estudio de 2008 "se da en los campos de Transparencia en Urbanismo y Obras Públicas, en cuyo caso sube 22 puntos (72,2 en 2009, frente a 48,4 en 2008), en la Transparencia en las Contrataciones de Servicios, cuya ascensión ha sido de 21 puntos (58,3 en 2009 frente a 37,3 en 2008),y en la Transparencia Económico-financiera, que mejora 20 puntos (49,1 en 2009, frente a 29,1)".

Asimismo, Lizcano remarcó que han sido un 72% los ayuntamientos que han superado el aprobado, es decir, 79 de los 110 municipios testados, frente al 55% que superaron la puntuación de 50 en el ejercicio anterior. Al tiempo que registran un aumento "muy reseñable" los consistorios que han alcanzado la cota de 90 puntos o más. En el 2008 sólo Bilbao lograba esa nota, mientras que en 2009 son 14 las poblaciones que alcanzan la excelencia.

Respecto a los municipios, Lizcano destacó que, entre los mejores, se entremezclan "grandes y pequeños", si bien los más poblados presentan una media de transparencia ligeramente mayor (76,7) que los municipios medianos (60,3) y pequeños (58,7).

Así, en las primeras posiciones se alternan ciudades de mayor tamaño como Bilbao (97,5), Sevilla (93,8), Madrid (91,3) y Barcelona (90), y consistorios de entidad media como Sant Cugat (98,8), Alcobendas (97,5), Avilés (97,5) o Gijón (97,5).

En este sentido, sobresalen los progresos de ayuntamientos como el de El Ejido, Puerto de Santa María o Palencia que mejoran 60, 58 y 44 puntos respectivamente, en contraste con el decrecimiento de transparencia experimentado en Soria, Baracaldo y Leganés, que empeoran 35, 26 y 16 puntos, en cada caso.

A nivel autonómico, Asturias (95), Cantabria (83,8), Murcia (78,8) y Cataluña (78,8) se imponen como las autonomías más transparentes, al tiempo que Extremadura (40,6), Castilla y León (50,6) y Valencia (52,8), presentan los peores datos.

NEGATIVA DE ALGUNOS CONSISTORIOS

Tanto el patrono vitalicio de la Fundación Ortega y Gasset, Antonio Garrigues Walker, como Jesús Lizcano, incidieron durante la presentación en que el Índice de Transparencia "propicia mejoras, sinergias y comparativas entre los municipios" que, a la larga, promueven una "profundización de la transparencia" y una disminución de la opacidad".

En este sentido, los miembros del Consejo de Dirección de TI-España, puntualizaron que el informe atiende a niveles estructurales de los ayuntamientos y no a situaciones coyunturales de corrupción.

Dicho esto, Lizcano, como portavoz, observó que, de entre los 110 ayuntamientos a los que se requirió la información, "18 de ellos no han respondido o piensan que con responder ante los respectivos tribunales de cuentas u otros organismos es suficiente".

"Algunos respondieron que la valoración previa hecha por TI-España era la correcta y que estaban de acuerdo, mientras que otros simplemente no han respondido", explicó el presidente. Entre ellos, resultan llamativos por su importancia relativa el caso de Valencia, "que no respondió", o los de Almería, Granada, Fuenlabrada, Pozuelo de Alarcón y San Sebastián de los Reyes, estos tres en la Comunidad de Madrid.

Una publicació aborda com incorporar la responsabilitat social en la gestió municipal

Notícia distribuïda per Servimedia (Font: La Crónica Social)

"PER UN TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE"

La Fundació ProPenedès ha presentat un llibre que aborda la gestió de la responsabilitat social de les administracions públiques locals. La publicació inclou 85 propostes concretes per incorporar aquest enfocament de gestió en la vida municipal.

SUSANA BRUNEL. "La responsabilitat social és una peça clau per a la creació de territoris socialment responsables", subratllen els promotors del llibre, titulat "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments".

La iniciativa, segons explica Fundació ProPenedès, forma part d'una col·lecció sobre plans estratègics locals i és el resultat d'un projecte iniciat el 2006 per desenvolupar un territori socialment responsable.

Segons la directora de la Fundació ProPenedès, Gemma Sivill, els plans estratègics cada vegada més integraran aspectes de responsabilitat social dels diferents agents. "Amb aquesta iniciativa comarcal", va afegir, "estem marcant una línia de treball que té un caràcter avançat i pioner, encara que també experimental donades les seves dificultats i complexitat".

Per la seva realització ha comptat amb la direcció d'un expert en la matèria, Josep Maria Canyelles, qui des de Responsabilitat Global planteja el desenvolupament de la responsabilitat social en el marc del concepte de Territoris Socialment Responsables.

Canyelles explica que el principal repte era construir un model d'RSE que respongués a la realitat municipal, a les expectatives dels seus grups d'interès i al seu desenvolupament institucional, evitant fer una reproducció dels models clàssics empresarials.

Així, en la publicació es tracten diferents línies explicant com s'ha d'entendre cada una d'elles en el context municipal. A continuació hi descriuen algunes de les pràctiques detectades en els ajuntaments analitzats.

La publicació destaca bones pràctiques com el fet que dos ajuntaments pròxims comparteixin instal lacions, o que s'hagin començat a introduir algunes clàusules socials en la compra i contractació.

El més important i alhora difícil, segons Sivill i Canyelles, és que els valors de la responsabilitat social siguin convertits en un pla d'acció i que es lideri des de l'alcaldia o equip de govern, evitant que finalment perdi el seu enfocament estratègic convertit en una suma d'algunes accions de millora. "L'RS ha de formar part de l'estil directiu i de la identitat corporativa", conclouen.

(Notícia similar publicada per El Economista)

Una publicación aborda cómo incorporar la responsabilidad social en la gestión municipal

Noticia distribuída por Servimedia (Fuente: La Crónica Social)

"POR UN TERRITORIO SOCIALMENTE RESPONSABLE"

La Fundación ProPenedès ha presentado un libro que aborda la gestión de la responsabilidad social de las administraciones públicas locales. La publicación incluye 85 propuestas concretas para incorporar este enfoque de gestión en la vida municipal.

SUSANA BRUNEL. "La responsabilidad social es una pieza clave para la creación de territorios socialmente responsables", subrayan los promotores del libro, titulado "Por un territorio socialmente responsable. Promoviendo la Responsabilidad Social de los Ayuntamientos".

La iniciativa, según explica Fundación ProPenedès, forma parte de una colección sobre planes estratégicos locales y es el resultado de un proyecto iniciado en el 2006 para desarrollar un territorio socialmente responsable.

Según la directora de la Fundación ProPenedès, Gemma Sivill, los planes estratégicos cada vez más van a integrar aspectos de responsabilidad social de los distintos agentes. "Con esta iniciativa comarcal", añadió, "estamos marcando una línea de trabajo que tiene un carácter avanzado y pionero, aunque también experimental dadas sus dificultades y complejidad".

Para su realización ha contado con la dirección de un experto en la materia, Josep Maria Canyelles, quien desde Responsabilitat Global plantea el desarrollo de la responsabilidad social en el marco del concepto de Territorios Socialmente Responsables.

Canyelles explica que el principal reto era construir un modelo de RSE que respondiera a la realidad municipal, a las expectativas de sus grupos de interés y a su desarrollo institucional, evitando hacer una reproducción de los modelos clásicos empresariales.

Así, en la publicación se tratan diferentes líneas explicando cómo debe entenderse cada una de ellas en el contexto municipal. A continuación se describen algunas de las prácticas detectadas en los ayuntamientos analizados.

La publicación destaca buenas prácticas como el hecho que dos ayuntamientos próximos compartan instalaciones, o que se hayan empezado a introducir algunas cláusulas sociales en la compra y contratación.

Lo más importante y a la vez difícil, según Sivill y Canyelles, es que los valores de la responsabilidad social sean convertidos en un plan de acción y que se lidere desde la alcaldía o equipo de gobierno, evitando que finalmente pierda su enfoque estratégico convertido en una suma de algunas acciones de mejora. "La RS debe formar parte del estilo directivo y de la identidad corporativa", concluyen.

(Noticia similar publicada por El Economista)