- Les comarques del Penedès, Garraf i Anoia tenen un atur superior a la mitjana catalana. Davant aquesta situació, que forma part de la realitat catalana general, però amb major afectació, cal activar les estratègies que permetin el desenvolupament econòmic.
- Cal saber planificar els actius tangibles i intangibles del territori: la xarxa de fibra òptica i el valors de sostenibilitat en són dos exemples fonamentals.
Tant per al sector industrial com per al de serveis, les tecnologies són fonamentals avui dia, i l'accés a la fibra òptica és un element de competitivitat i que, de vegades, pot marcar la frontera entre poder instal·lar-hi una empresa o no. Ara que toca parlar d'emprenedoria, moltes empreses neixen concebudes per a la venda i el ple funcionament en línia. Un 7% de les empreses creades l'any passat a l'Àgora de Vilafranca del Penedeès va ser només en línia. I a Vilanova i la Geltrú s'està treballant en aquesta línia des de Neàpolis.
Poder vendre per internet, poder parlar amb proveïdors amb una videoconferència, o poder oferir teletreball als col·laboradors són mecanismes que avui han passat de ser una possibilitat a ser el model de negoci per a algunes empreses ja pensades per als nous temps. Però treballar des de casa sense necessitat de desplaçar-se o amb molt poc desplaçament ja no és cap novetat. El que cal és poder-ho fer a alta velocitat i amb qualitat més alta, de manera que els nuclis fora de les grans ciutats o les grans poblacions poden tenir més habitants perquè no es veuen obligats a desplaçar-se per treballar. I així es facilita el reequilibri territorial.
L'alta velocitat de les dades no solament té un ús laboral i empresarial sinó que per a la ciutadania pot ser la base per a accedir a la salut, educació, formació, serveis social... en el futur. Les teleassistències en són un exemple que ja funciona des de fa molts anys, i el que es coneix com a e-salut està creixent vertiginosament, fent diagnosi i vigilància mèdica a distància, evitant desplaçaments i disminuint els temps emprats. A banda de desenvolupar nous models de negoci, també pot col·laborar a fer sostenibles els serveis públics.
I permet atendre millor la diversitat, com per exemple quan un alumne està hospitalitzat i disposar de continguts en línia, assistir a una classe sense moure's de casa, disposar de classes enregistrades i consultar-les en diferit, participar-hi des de casa, consultes a professors, entre d'altres aplicacions.
- Xarxa d'enllumenat intel·ligent: els llums del carrer només s'encenen quan detecten el pas d'alguna persona, si no, estan apagats o en mode de baix consum, evidentment, l'estalvi energètic és considerable.
- Recollida d'escombraries intel·ligent: no cal fer una recollida periòdica i deixar residus al carrer, quan el contenidor està ple, ell mateix avisa i es canvia per un de buit o bé es buida, això permet tenir els carrers més nets, evitar pudors i poder fer la recollida amb equipament més petit.
- Xarxa de sensors: sensor de tot tipus situats en els carrers. Si se sap en tot moment que està passant, es poden fer accions per corregir aquelles situacions que no convinguin.
- Realitat augmentada: aconseguir informació d'algun element urbà mitjançant un element tecnològic d'ús personal, sigui un mòbil o bé un tablet.
L’objectiu de la Generalitat per als propers cinc anys és aconseguir connexions ràpides a Internet (bàsicament amb fibra òptica) en el 80% dels municipis catalans. Flamerich va afirmar que “el Govern de la Generalitat portarà la fibra òptica a la porta dels municipis i cada ajuntament haurà de cablejar els seus nuclis i els seus polígons mitjançant l’operador que vulgui”. Flamerich va afegir que si compleixen aquests objectius, “serem el territori extens dins la Unió Europea amb una millor xarxa de telecomunicacions”. La prioritat del Govern és fer arribar la fibra òptica en les zones de creació d’empresa i innovació. “Ens interessa que tinguin bona comunicació i que obtinguin bona rendibilitat per tal que generin ocupació. El Servei d’Informàtica del Consell Comarcal ha elaborat un manual sobre la fibra òptica.
Valors de sostenibilitat
Darrera la tecnologia, les xarxes, les smart cities, ja hi ha implícits uns valors de sostenibilitat. El hard de la fibra ens connecta amb el soft dels valors. Però en l'activitat empresarial hi ha un potencial enorme en la gestió dels actius intangibles. La gestió de la responsabilitat de les empreses envers la societat i els seus diversos grups d'interès ens brinda tota una plèiade d'interaccions on una empresa o organització pot fer efectius els seus valors ètics, col·laboratius, sostenibles, i orientar-los a la creació de valor, de confiança, desenvolupant un model d'empresa i d'economia més sostenible i alhora plenament competitiva.
Aquesta dimensió intangible associada als valors empresarials i a la gestió de l'RSE també pot prendre un caràcter vinculat al territori, i específicament als atributs de marca del propi territori. Per això, quan parlem de Territori Socialment Responsable, ens referim a un territori on tota mena d'organitzacions gestionen l'RSE, ja siguin empreses grans o petites, i són capaces d'establir sinèrgies en l'entorn i donar resposta als reptes del territori. Així la responsabilitat social passa a ser un atribut del propi territori, però no com una mera construcció de màrqueting sinó com a resultat d'un compromís de cadascuna de les parts.
Traslladat al sector del turisme, al Penedès estem treballant en el desenvolupament de Destinacions Turístiques Socialment Responsables, a partir de la implicació d'empreses, agents econòmics i sector públic.
El turisme demana cada cop més una incorporació de criteris de responsabilitat social, ja sigui pel que fa a l'impacte ambiental, gestió de la diversitat, o implicació en la comunitat. I aquest compromís i estil de negoci és una oportunitat per al desenvolupament econòmic de les nostres comarques i la creació d'ocupació.
Si sabem combinar els actius tangibles del territori (els monuments i la fibra òptica) amb els actius intangibles (valors, capacitats, compromisos), podrem desenvolupar un territori més sostenible, amb major retenció de talent, amb captació d'empreses i visitants, i amb una qualitat de vida excel·lent. La superació de la crisi demana treballar amb els dos actius, i aquí en donem dos exemples aplicats al Penedès.
Ignasi Fainé
