Moltes pimes estan implicades en la comunitat i en matèries específicament socials: col·laborant amb entitats socials, aportacions econòmiques i en espècies, donacions de temps de persones...
Pel que fa a les aportacions de temps de persones, un recurs molt valuós, les grans empreses estructuren programes de Voluntariat Corporatiu, mentre que les petites solen fer-ho de manera més informal, sovint amb aportacions probono, a partir de prestar cert suport o serveis sense cobrar, i també donant tota mena de facilitats als treballadors que col·laboren en alguna entitat social o accions socioculturals, etc.
Així, doncs, entre les petites i mitjanes empreses no és difícil trobar un nivell alt de compromisos respecte a la comunitat i la societat. Sovint el que costa és identificar aquestes empreses compromeses, sobretot com més petites són, ja que sovint no mostren cap especial interès a mostrar-se o a comunicar el que fan, ja que ho fan merament per convicció, i el fet de no tenir-ho prou estructurat també acostuma a no convidar a mostrar-ho, sense adonar-se del gran valor que té i del paper pedagògic que podria tenir davant d'altres empreses.
Aprofitant la celebració del Marketplace, un espai de trobada entre empreses i entitats, així com l'inici d'activitats de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, ens agradaria conèixer casos d'empreses mitjanes, petites o microempreses, que facin accions socials. I molt especialment aquelles que no es limitin a una donació econòmica sinó que impliquin els seus propis treballadors en l'acció.
Ens ho podeu comunicar a:
info@respon.cat
jmcanyelles@collaboratio.net
30.9.14
28.9.14
Ahir vaig sentir @AdaColau entrevistada a @SextaNocheTV i no em va agradar gens
Ahir vaig poder sentir l'Ada Colau, entrevistada a La Sexta. I he de dir que em va desagradar. I afegiré que per desgràcia. Crec que la situació on hem arribat, amb un descrèdit molt important de la classe política, requereix urgentment un procés de regeneració que passa sobretot per noves formes. També per noves cares, però no és tan rellevant com les noves formes. No es pot solucionar tot a base de noves cares merament, perquè acabarà donant lloc a una sensació fictícia de renovació que no haurà estat més que cosmètica.
A Ada Colau cal recòneixer-li el lideratge en tota la qüestió de les hipoteques, la seva sensibilitat social, i la seva capacitat expressiva. Però la qüestió que volia plantejar és sobre si representa una avançada de la nova manera de fer política.
Crec que la nova política ha d'incorporar de manera fonamental dos elements clau, lligats amb els valors i els arguments. L'altra cosa rellevant són les formes, com la transparència, però començo per aquests dos elements:
a) La profunditat i consistència de l'argumentació. Aquí es pot posar com a exemple Teresa Forcades. Escolto l'Ada Colau i em recorda un míting. Cregui o no en el que diu, em genera distància emocional per la manera de dir les coses, per basar-se més en un atac que en un esforç argumental.
b) La serenor, la vinculació amb uns valors no solament polítics sinó humanístics, profunds, vitals, transcendents, espirituals si cal, amb el respecte a qualsevol diversitat. L'artilleria del discurs d'Ada Colau és el típic d'una esquerra tradicional, que parlava més des de l'odi als rics que des de la idea de construir un espai comú, i per a la qual els valors espirituals i comunitaris eren opi del poble i distracció. En el seu materialisme hi veig una pobresa que crec que va enrere en el paradigma polític en lloc de ser una avançada d'allò nou.
Té necessitat de trobar la seva escletxa en l'enfrontament. Té necessitat de remarcar que "els altres" estan a les antípodes, que no els uneix res. Li fa vergonya reconèixer qualsevol coincidència amb "els altres". Quan la burxaven pel suport al dret a decidir i la coincidència amb el president Mas, va haver de dir que Mas era un nouvingut en aquest dret i que s'hi havia trobat per obligació. Per mi, això és un exemple de manual de la política antiga, la que caldria anar foragitant.
Per què no mostrar les diferències i no tenir por a mostrar les coincidències? Per què no ser pedagògics i profunds a l'hora de transmetre que hi ha uns valors d'aprofundiment democràtic que s'estan estenent, cosa que és bona, i que cadascú hi pot arribar des de procedències diverses, i convidar tothom a trobar la manera d'anar desenvolupant les pròpies virtuts per tal d'anar aproximant-se a unes actituds de major respecte a la diversitat i a la llibertat? En lloc d'això, el discurs era el frontisme, la simplificació, el maniqueisme... Pobre, molt pobre, dissimulat per una bona verborrea i la defensa d'uns principis basats en drets humans. Res de nou més que cares noves i haver nascut al marge dels partits tradicionals.
I respecte a la intenció de fomentar la implicació de la ciutadania, donat que ja hi ha moltes accions en aquest sentit, seria bo explicar de què parlen exactament. Si no ho fan, pot semblar que es tracta de la crítica per la crítica de la política antiga, la de sempre. És igual que els altres ja ho facin, nosaltres ho farem millor! Però encara pot ser pitjor, si es tracta de pensar que els altres no en saben i nosaltres sí (superioritat tècnica, que no correspondria) o de creure que als altres no els funciona perquè de fet no hi creuen prou i nosaltres sí (superioritat moral). I encara pot ser molt pitjor: deixar-se endur per un mirament, pel fet que les bases del moviment tenen una il·lusió per participar i projectar aquesta sensació a tota la ciutadania (il·lusionisme), amb el risc que pretenguin atorgar legitimitat de participació ciutadana a la implicació de les bases pròpies (favoritisme). Que típic de la vella política, tot plegat!
La resposta a què farien si governessin em va semblar pobríssima. Infantil. Gairebé lamentable. Ja ho decidirà la gent. No, miri. A mi consulti'm els grans projectes, per a fer intervenir la ciutadania. Obri espais de trobada i transparència, d'acord. Però dibuixi'm quin és el projecte de ciutat, com pretenen desenvolupar una ciutat sostenible, dinàmica, que garanteixi els drets bàsics. Si encara no ho han contrastat amb la seva colla amb el conjunt de la ciutadania o amb qui vulguin, i volen presentar-se a unes eleccions dient que ja ho decidiran després a partir de fer participar la ciutadania em sembla irresponsable i altament perillós. Ens podem fotre una nata que desapareguem de la civilització!
Aquí tenim una determinada cultura, maneres de fer, tradicions, estructures, institucions... Potser pretenen un gran canvi cultural, gairebé de model de civilització. D'acord. Però saben que això no es fa en les 24 hores subsegüents a la seva elecció com a govern. La ciutat ha de continuar funcionant i les estructures necessiten instruccions i criteris. Potser els fa por reconèixer que en els 100 primers dies poques coses podran canviar, i en els 1000 primers potser... Doncs la nova política comença per tocar de peus a terra i acceptar la realitat i explicar què volen fer i què podran fer realment. Les promeses vagues, il·luses, irrealitzables, formen part d'un model antic de fer política, de fet propi de qui sap que no podrà governar i es limita a enunciar tòpics carregats de perfecció allunyats de la realitat de qui ha de governar.
La transparència comença per explicar què es farà. Sigui transparent i expliqui què farà els primers 100 dies. Ara ja no parlo sols del nou paradigma de fer política; parlo de rigor, seriositat i conseqüència. Amb tot respecte per les idees que defensa i comprenent els límits del mitjà, em va semblar escandalós l'estil de resposta de qui pretén no solament fer prevaldre una ideologia sinó que pretén mostrar una nova manera de fer política.
He dit que certament la nova política també ha d'incorporar noves formes, entre les quals la transparència. I encara afegiria, per donar-hi un marc més ampli, una gestió ètica, tant dels partits com de les institucions on es governi. L'ètica, l'honestedat, la transparència, són elements claus, que s'han de concretar en una gestió concreta, que abordi sense vacil·lacions els interessos de cadascú i la profunditat dels valors. No és matèria fàcil, i ho diu qui es dedica precisament a aquesta matèria en qualsevol tipus d'organitzacions, privades, públiques o socials.
Més enllà de les declaracions, les intencions, les paraules, que fan servir tots els partits, caldria explicar què es farà. Si sols ens quedem en les declaracions estem en el terreny de tots els partits. Amb l'única diferència que uns són nous i altres porten temps, que uns tenen il·lusió per fer les coses bé i altres porten el pes dels errors comesos, que uns han governat i han tocat poder i diners i altres encara no han trepitjat la realitat. Però sols hem de veure com partits nous que ni han governat, i que han nascut amb el discurs de la regeneració, ja mostren casos de corrupció i de males pràctiques de governança interna, per entendre que les voluntats i els discursos sense una concreció poden no ser més que una vana il·lusió o una protecció cosmètica.
Són unes breus reflexions, escrites a raig, fruit de les sensacions que em va produir sentir ahir l'Ada Colau. No voldria que ningú s'ho prengués com un atac a la persona ni a les idees. Intenta ser un recull de percepcions per a expressar el lament que els qui van apareixen atorgant-se virtuts de renovació solen reproduir els pitjors vicis de la política clàssica (UPyD, C's) o bé quedar-se ancorats en models antics. I amb una gran preocupació en el sentit que, si els que s'atorguen el discurs renovador no ho fan bé, la capacitat global de progressar disminueix perquè aquests tampoc aconseguiran ni la confiança de la ciutadania ni ser exemplars per al conjunt de la classe política, alhora que acabaran incrementant la sensació altament perjudicial que tots els que estan en política són iguals.
A Ada Colau cal recòneixer-li el lideratge en tota la qüestió de les hipoteques, la seva sensibilitat social, i la seva capacitat expressiva. Però la qüestió que volia plantejar és sobre si representa una avançada de la nova manera de fer política.
Crec que la nova política ha d'incorporar de manera fonamental dos elements clau, lligats amb els valors i els arguments. L'altra cosa rellevant són les formes, com la transparència, però començo per aquests dos elements:
a) La profunditat i consistència de l'argumentació. Aquí es pot posar com a exemple Teresa Forcades. Escolto l'Ada Colau i em recorda un míting. Cregui o no en el que diu, em genera distància emocional per la manera de dir les coses, per basar-se més en un atac que en un esforç argumental.
b) La serenor, la vinculació amb uns valors no solament polítics sinó humanístics, profunds, vitals, transcendents, espirituals si cal, amb el respecte a qualsevol diversitat. L'artilleria del discurs d'Ada Colau és el típic d'una esquerra tradicional, que parlava més des de l'odi als rics que des de la idea de construir un espai comú, i per a la qual els valors espirituals i comunitaris eren opi del poble i distracció. En el seu materialisme hi veig una pobresa que crec que va enrere en el paradigma polític en lloc de ser una avançada d'allò nou.
Té necessitat de trobar la seva escletxa en l'enfrontament. Té necessitat de remarcar que "els altres" estan a les antípodes, que no els uneix res. Li fa vergonya reconèixer qualsevol coincidència amb "els altres". Quan la burxaven pel suport al dret a decidir i la coincidència amb el president Mas, va haver de dir que Mas era un nouvingut en aquest dret i que s'hi havia trobat per obligació. Per mi, això és un exemple de manual de la política antiga, la que caldria anar foragitant.
Per què no mostrar les diferències i no tenir por a mostrar les coincidències? Per què no ser pedagògics i profunds a l'hora de transmetre que hi ha uns valors d'aprofundiment democràtic que s'estan estenent, cosa que és bona, i que cadascú hi pot arribar des de procedències diverses, i convidar tothom a trobar la manera d'anar desenvolupant les pròpies virtuts per tal d'anar aproximant-se a unes actituds de major respecte a la diversitat i a la llibertat? En lloc d'això, el discurs era el frontisme, la simplificació, el maniqueisme... Pobre, molt pobre, dissimulat per una bona verborrea i la defensa d'uns principis basats en drets humans. Res de nou més que cares noves i haver nascut al marge dels partits tradicionals.
I respecte a la intenció de fomentar la implicació de la ciutadania, donat que ja hi ha moltes accions en aquest sentit, seria bo explicar de què parlen exactament. Si no ho fan, pot semblar que es tracta de la crítica per la crítica de la política antiga, la de sempre. És igual que els altres ja ho facin, nosaltres ho farem millor! Però encara pot ser pitjor, si es tracta de pensar que els altres no en saben i nosaltres sí (superioritat tècnica, que no correspondria) o de creure que als altres no els funciona perquè de fet no hi creuen prou i nosaltres sí (superioritat moral). I encara pot ser molt pitjor: deixar-se endur per un mirament, pel fet que les bases del moviment tenen una il·lusió per participar i projectar aquesta sensació a tota la ciutadania (il·lusionisme), amb el risc que pretenguin atorgar legitimitat de participació ciutadana a la implicació de les bases pròpies (favoritisme). Que típic de la vella política, tot plegat!
La resposta a què farien si governessin em va semblar pobríssima. Infantil. Gairebé lamentable. Ja ho decidirà la gent. No, miri. A mi consulti'm els grans projectes, per a fer intervenir la ciutadania. Obri espais de trobada i transparència, d'acord. Però dibuixi'm quin és el projecte de ciutat, com pretenen desenvolupar una ciutat sostenible, dinàmica, que garanteixi els drets bàsics. Si encara no ho han contrastat amb la seva colla amb el conjunt de la ciutadania o amb qui vulguin, i volen presentar-se a unes eleccions dient que ja ho decidiran després a partir de fer participar la ciutadania em sembla irresponsable i altament perillós. Ens podem fotre una nata que desapareguem de la civilització!
Aquí tenim una determinada cultura, maneres de fer, tradicions, estructures, institucions... Potser pretenen un gran canvi cultural, gairebé de model de civilització. D'acord. Però saben que això no es fa en les 24 hores subsegüents a la seva elecció com a govern. La ciutat ha de continuar funcionant i les estructures necessiten instruccions i criteris. Potser els fa por reconèixer que en els 100 primers dies poques coses podran canviar, i en els 1000 primers potser... Doncs la nova política comença per tocar de peus a terra i acceptar la realitat i explicar què volen fer i què podran fer realment. Les promeses vagues, il·luses, irrealitzables, formen part d'un model antic de fer política, de fet propi de qui sap que no podrà governar i es limita a enunciar tòpics carregats de perfecció allunyats de la realitat de qui ha de governar.
La transparència comença per explicar què es farà. Sigui transparent i expliqui què farà els primers 100 dies. Ara ja no parlo sols del nou paradigma de fer política; parlo de rigor, seriositat i conseqüència. Amb tot respecte per les idees que defensa i comprenent els límits del mitjà, em va semblar escandalós l'estil de resposta de qui pretén no solament fer prevaldre una ideologia sinó que pretén mostrar una nova manera de fer política.
He dit que certament la nova política també ha d'incorporar noves formes, entre les quals la transparència. I encara afegiria, per donar-hi un marc més ampli, una gestió ètica, tant dels partits com de les institucions on es governi. L'ètica, l'honestedat, la transparència, són elements claus, que s'han de concretar en una gestió concreta, que abordi sense vacil·lacions els interessos de cadascú i la profunditat dels valors. No és matèria fàcil, i ho diu qui es dedica precisament a aquesta matèria en qualsevol tipus d'organitzacions, privades, públiques o socials.
Més enllà de les declaracions, les intencions, les paraules, que fan servir tots els partits, caldria explicar què es farà. Si sols ens quedem en les declaracions estem en el terreny de tots els partits. Amb l'única diferència que uns són nous i altres porten temps, que uns tenen il·lusió per fer les coses bé i altres porten el pes dels errors comesos, que uns han governat i han tocat poder i diners i altres encara no han trepitjat la realitat. Però sols hem de veure com partits nous que ni han governat, i que han nascut amb el discurs de la regeneració, ja mostren casos de corrupció i de males pràctiques de governança interna, per entendre que les voluntats i els discursos sense una concreció poden no ser més que una vana il·lusió o una protecció cosmètica.
Són unes breus reflexions, escrites a raig, fruit de les sensacions que em va produir sentir ahir l'Ada Colau. No voldria que ningú s'ho prengués com un atac a la persona ni a les idees. Intenta ser un recull de percepcions per a expressar el lament que els qui van apareixen atorgant-se virtuts de renovació solen reproduir els pitjors vicis de la política clàssica (UPyD, C's) o bé quedar-se ancorats en models antics. I amb una gran preocupació en el sentit que, si els que s'atorguen el discurs renovador no ho fan bé, la capacitat global de progressar disminueix perquè aquests tampoc aconseguiran ni la confiança de la ciutadania ni ser exemplars per al conjunt de la classe política, alhora que acabaran incrementant la sensació altament perjudicial que tots els que estan en política són iguals.
21.9.14
Materials audiovisuals interactius de la UOC sobre lideratge responsable
- Ahir vam enregistrant materials audiovisuals interactius de la UOC sobre lideratge responsable, una acció en col·laboració amb Respon.cat.
- Trobareu la crònica de l'experiència al blog de Respon.cat.
Ahir es van enregistrar uns Diàlegs UOC, que seran un material audiovisual per al nou Màster Universitari d’RSC, que començarà aquest proper 15 d’octubre. Tal com ja vam informar,
la Universitat Oberta de Catalunya ha llançat el primer màster oficial
que es fa a Catalunya sobre RSC. Es farà en català i en castellà, i el
fet de ser online permetrà arribar al públic català, espanyol i
llatinoamericà. 
Aquest és un primer pas de la col·laboració entre Respon.cat i
la UOC, i el resultat esperat és un magnífic material audiovisual, de 50 minuts, però que els participants al Màster podran visualitzar segons menú, de manera que podran seleccionar les diferents intervencions o accedir a altres continguts. Tota una aposta de la UOC per desenvolupar tècniques avançades per als seus cursos de més interès.
Han intervingut en els Diàlegs UOC, Josep Santacreu, Mercè Mullor, Josep Maria Lloreda, i Josep Maria Canyelles. El periodistaToni Aira ha fet la presentació i moderació. Posteriorment a l’enregistrament dels Diàlegs, es van fer sengles entrevistes a José Antonio Lavado i Josep Maria Canyelles, en tant que dos dels autors dels materials del Màster alhora que consultors d’aquesta primera edició. Per part de la UOC s'ha comptat amb la presència avui d'Àngels Fitó, directora d’Estudis Economia i Empresa, Eva Rimbau, professora d'Economia i Empresa, Eva González, mànager dels Estudis d'Economia i Empresa, i Lluís Garay, coordinador del Màster.
Josep Maria Canyelles, coordinador deRespon.cat, intervé en els Diàlegs UOC com a expert en RSE. A més, ha estat entrevistat com a autor dels materials sobre el sentit actual de l’RSE i sobre lideratge responsable. Durant els darrers deu anys ha estat promovent l’RSE des del think tank Responsabilitat Global, treballant per tota mena d’organitzacions, privades, públiques o socials. A més, és soci fundador de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, i col·laborador de diferents universitats entre les quals la UOC.19.9.14
Ja sóc voluntari de la campanya del 9N i també hi he contribuït amb un donatiu
- Ja sóc voluntari de la campanya per a preparar la consulta del 9 de novembre sobre el futur de Catalunya.
- He contribuït amb un donatiu de 75 euros, que ha de permetre "pagar part d'una embustiada en un barri o poble".
És fantàstic i motivador participar en una campanya tan massiva, tan important per a la democràcia i el futur de Catalunya, i alhora amb aquest estil, que pretén no imposar cap consigna sinó anar escoltar. En definitiva, es tracta de mostrar que la independència és un projecte obert per a construir un país a partir dels interessos compartits de la ciutadania, i deslliurats de la imposició d'interessos aliens i contraris al propi interès nacional.
Aquesta és una campanya on no intervenen els poders públics, sinó que ha d'estar protagonitzada i finançada per la societat civil, per la gent. Per això, cal el compromís de molta gent que hi aporti temps i recursos. Es tracta de poc temps i pocs recursos, perquè la idea és que la suma de moltes aportacions ho han de fer possible. El voluntariat que es demana és de dues hores! I les aportacions les pot decidir cadascú segons es pugui permetre. És un projecte de la gent.
Les preguntes de l’enquesta tenen a veure amb el somni de cadascú: No es tracta de convèncer ningú, sinó d’escoltar tothom. Per això les preguntes es refereixen a totes les qüestions relacionades amb la construcció d’un país nou. Volem saber com t’imagines aquest país. Amb només 3 minuts tindràs temps suficient per fer les preguntes i anotar les respostes de cadascú.
Promoción de Securitas Direct desde La Caixa (y II)
Después de publicar la reflexión Promoción de Securitas Direct desde la Caja y de hacer unas cuantas tweets he recibido un tuit de la compañía (Securitas Direct @AlarmasSpain) donde se me invitaba a contactar con ellos por medio de un buzón de correo electrónico que no aparece en su web.
Estos son los tuits, que traduzco automáticament:
Por cierto, el comercial ha tomado nota de mi nombre y teléfono y me ha
indicado que el coordinador me llamaría para que yo pudiera formular la
queja. No he recibido ninguna llamada.
PD: En fecha 4-10-2014 he enviado un recordatorio sobre el correo enviado el día 19-09-2014 y no respondido:
Buenos días, Dado que han pasado más de 15 días desde que les envié el mail adjunto y no he recibido respuesta a las preguntas que les formulaba por escrito, y observando que las faltas detectadas suponen tanto carencias en su responsabilidad social como incumplimientos legales, me dispongo a efectuar pasos más exigentes en este sentido, no sin antes volver a enviarlos este correo por si me confirman la buena predisposición a dar respuesta a las cuestiones planteadas. Atentamente,
Les enviaré la reflexión acompañada de una serie de preguntas:
La contratación del servicio va acompañado del suministro de una placa indicando que la casa está protegida. La empresa proporciona esta placa en portugués, en las lenguas de cada territorio, excepto en catalán. ¿Pueden
confirmar que efectivamente la lengua de más de 10 millones de europeos
no es tenida en consideración e imponen la lengua de la delegación de
la empresa por encima de la lengua del cliente?
Hay testigos de que sus comerciales incumplen la ley cuando van por las casas a hacer ofertas comerciales y no disponen de los correspondientes folletos en lengua catalana. Se trata de un incumplimiento legal general dentro de las políticas comerciales de la empresa?
Tras pedir información por la web, haciendo referencia a la delegación
de Vilanova i la Geltrú, me han llamado de la empresa para hacerme una
oferta comercial. El comercial de ventas telefónicas que
atiende a los clientes no me ha podido entender mi llamada ni ha encontrado
ninguna otra persona que estuviera en condiciones, por lo que
incomprensiblemente tuve que ser yo -el cliente- quien cambiara de
lengua para adaptarse a la del vendedor, lo que supone una falta de
respeto hacia la clientela, una falta de responsabilidad hacia la
sociedad donde hacen el negocio, y un incumplimiento legal por falta de disponibilidad lingüística necesaria. ¿Confirman que no tienen capacidad de cumplimiento legal?
Me ha resultado imposible encontrar el correo electrónico para contactar con la empresa en la web corporativa. Legalmente, una empresa que disponga de una página web propia a través de la cual comercializa sus productos o servicios, debe incluir, entre otros, la dirección de correo electrónico, lo que por otra parte es una muestra de seriedad. ¿Saben que esta ausencia es una mala práctica?
Dado
que la ausencia de buzón de correo electrónico se da sistemáticamente
en sus webs correspondientes a las delegaciones de los países latinos (Brasil, Chile, Francia, Italia, Perú, Portugal, España) y no en ningún otro país, ¿pueden explicar como el empresa justifica el distinto trato a la clientela?
El web de la
delegación española sólo está en castellano, por lo que optan por no
tener en consideración el mercado y la clientela (la web de la
delegación belga ofrece en la primera pantalla la elección de francés o
neerlandés algo que no ocurre aquí con la lengua catalana, que es
marginada). ¿Por qué motivo la lengua de más de 10 millones de Europeos es marginada? ¿Quizás considera su empresa que sin un Estado propio la lengua catalana no debe ser respetada comercialmente?
Observo que tienen activo el dominio www.securitasdirect.cat pero que, contraviniendo las normativas del dominio está redirigida a www.securitasdirect.es sin aportar ningún contenido en catalán. ¿Para cuando tienen previsto cumplir los requerimientos?
Observo que tienen activo el dominio www.securitasdirect.cat pero que, contraviniendo las normativas del dominio está redirigida a www.securitasdirect.es sin aportar ningún contenido en catalán. ¿Para cuando tienen previsto cumplir los requerimientos?
Dado que tienen un acuerdo comercial con La Caixa mediante el cual la
entidad financiera hace venta de sus servicios, me gustaría saber si
este acuerdo incluye alguna cláusula
que los obligue al cumplimiento de la ley, a extremar el respeto a la
clientela, o observar un sentido de responsabilidad social, o a otros
requerimientos que limiten el riesgo reputacional de La Caixa y obliguen
a Verisure a mejorar sus prácticas habituales. ¿Existe alguna cláusula?
Ustedes saben que La Caixa respeto escrupulosamente la lengua oficial elegida por el cliente. Dado
que ustedes están llegando a estos clientes, sería razonable seguir el
mismo tipo de trato, que por otro lado es el más razonable en términos
de respeto, de interés comercial, de cumplimiento legal, de buena práctica responsable. ¿No lo encuentran razonable , lo que, además, evitaría causar problemas indirectamente a su socio de La Caixa?
Dado que hemos observado algunos incumplimientos legales, debemos suponer que su Chieff Compliance Officer del grupo internacional está al tanto de estas irregularidades de la delegación española. ¿Está efectivamente al caso? ¿Hay algún plan para proceder al cumplimiento en un plazo razonable?
PD: En fecha 4-10-2014 he enviado un recordatorio sobre el correo enviado el día 19-09-2014 y no respondido:
Buenos días, Dado que han pasado más de 15 días desde que les envié el mail adjunto y no he recibido respuesta a las preguntas que les formulaba por escrito, y observando que las faltas detectadas suponen tanto carencias en su responsabilidad social como incumplimientos legales, me dispongo a efectuar pasos más exigentes en este sentido, no sin antes volver a enviarlos este correo por si me confirman la buena predisposición a dar respuesta a las cuestiones planteadas. Atentamente,
Promoció de Securitas Direct des de la Caixa (i II)
Després de publicar la reflexió Promoció de Securitas Direct des de la Caixa i de fer unes quantes piulades al Twitter he rebut un tuit de la companyia (Securitas Direct @AlarmasSpain) on se'm convidava a contactar amb ells per mitjà d'una bústia de correu electrònic que no apareix al seu web.
Aquests són els tuits:
Aquests són els tuits:
Els enviaré la reflexió acompanyada d'un seguit de preguntes:
La contractació del servei va acompanyat del subministrament d'una placa indicant que la casa està protegida. L'empresa proporciona aquesta placa en portuguès, en les llengües de cada territori, excepte en català. Poden confirmar que efectivament la llengua de més de 10 milions d'europeus no és tinguda en consideració i imposen la llengua de la delegació de l'empresa per damunt de la llengua del client?
La contractació del servei va acompanyat del subministrament d'una placa indicant que la casa està protegida. L'empresa proporciona aquesta placa en portuguès, en les llengües de cada territori, excepte en català. Poden confirmar que efectivament la llengua de més de 10 milions d'europeus no és tinguda en consideració i imposen la llengua de la delegació de l'empresa per damunt de la llengua del client?
Hi ha testimonis que els seus comercials incompleixen la llei quan van per les cases a fer ofertes comercials i no disposen dels corresponents opuscles en llengua catalana. Es tracta d'un incompliment legal general dins les polítiques comercials de l'empresa?
Després de demanar informació pel web, fent referència a la delegació
de Vilanova i la Geltrú, m'han trucat de l'empresa per a fer-me una
oferta comercial. El comercial de vendes telefòniques que atén els clients no m'ha pogut entendre la meva trucada ni va trobar cap altra persona que estigués en condicions, de manera que incomprensiblement vaig haver de ser jo -el client- qui canviés de llengua per adaptar-se a la del venedor, fet que suposa una manca de respecte envers la clientela, una manca de responsabilitat envers la societat on fan el negoci, i un incompliment legal per manca de la disponibilitat lingüística necessària. Confirmen que no tenen capacitat de compliment legal?
M'ha resultat impossible trobar el correu electrònic per a contactar amb l'empresa en el web corporatiu. Legalment, una empresa que disposi d'una pàgina web pròpia a través de la qual comercialitza els seus productes o serveis, ha d'incloure, entre d'altres, l'adreça de correu electrònic, fet que d'altra banda és una mostra de seriositat. Saben que aquesta absència és una mala pràctica?
Donat que l'absència de bústia de correu electrònic es dóna sistemàticament en els seus webs corresponents a les delegacions dels països llatins (Brasil,
Xile, França, Itàlia, Perú, Portugal, Espanya) i no en cap altre país, poden explicar com l'empresa justifica el diferent tracte a la clientela?
El web de la delegació espanyola sols està en castellà, de manera que opten per no tenir en consideració el mercat i la clientela (el web de la delegació belga ofereix en la primera pantalla la tria de francès o neerlandès cosa que no passa aquí amb la llengua catalana, que és marginada). Per quin motiu la llengua de més de 10 milions d'Europeus és marginada? Potser considera la seva empresa que sense un Estat propi la llengua catalana no ha de ser respectada comercialment?
Observo que tenen actiu el domini www.securitasdirect.cat però que, contravenint les normatives del domini està redirigida a www.securitasdirect.es sense aportar cap contingut en català. Per quan tenen previst complir els requeriments?
Observo que tenen actiu el domini www.securitasdirect.cat però que, contravenint les normatives del domini està redirigida a www.securitasdirect.es sense aportar cap contingut en català. Per quan tenen previst complir els requeriments?
Donat que tenen un acord comercial amb La Caixa mitjançant el qual l'entitat financera fa venda dels seus serveis, m'agradaria saber si aquest acord inclou alguna clàusula que els obligui al compliment de la llei, a extremar el respecte a la clientela, o a observar un sentit de responsabilitat social, o a altres requeriments que limitin el risc reputacional de La Caixa i obliguin a Verisure a millorar les seves pràctiques habituals. Existeix alguna clàusula?
Vostès saben que La Caixa respecte escrupolosament la llengua oficial triada pel client. Donat que vostès estan arribant a aquests clients, seria raonable seguir el mateix tipus de tracte, que d'altra banda és el més raonable en termes de respecte, d'interès comercial, de compliment legal, de bona pràctica responsable. No ho troben raonable, fet que, a més, evitaria causar problemes indirectament al seu soci de La Caixa?
Atès que hem observat alguns incompliments legals, hem de suposar que el seu Chieff Compliance Officer del grup internacional està al cas d'aquestes irregularitats de la delegació espanyola. N'està efectivament al cas? Hi ha algun pla per a procedir al compliment en un termini raonable?
Per cert, el comercial ha pres nota del meu nom i telèfon i m'ha indicat que el coordinador em trucaria per tal que jo pogués formular la queixa. No he rebut cap trucada.
PD: En data 4-10-2014 he enviat un recordatori sobre el correu enviat el dia 19-09-2014 i no respost:
Bon dia,
Donat que han passat més de 15 dies d'ençà que els vaig enviar el mail adjunt i no he rebut resposta a les preguntes que els formulava per escrit, i observant que les faltes detectades suposen tant mancances en la seva responsabilitat social com incompliments legals, em disposo a efectuar passos més exigents en aquest sentit, no sense abans tornar a enviar-los aquest correu per si em confirmen la bona predisposició a donar resposta a les qüestions plantejades.
Atentament,
PD: En data 4-10-2014 he enviat un recordatori sobre el correu enviat el dia 19-09-2014 i no respost:
Bon dia,
Donat que han passat més de 15 dies d'ençà que els vaig enviar el mail adjunt i no he rebut resposta a les preguntes que els formulava per escrit, i observant que les faltes detectades suposen tant mancances en la seva responsabilitat social com incompliments legals, em disposo a efectuar passos més exigents en aquest sentit, no sense abans tornar a enviar-los aquest correu per si em confirmen la bona predisposició a donar resposta a les qüestions plantejades.
Atentament,
18.9.14
[REFLEXIÓN] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa
He recibido un correo de la dirección de mi oficina de La Caixa donde se
me ofrece una oferta para la adquisición de una alarma, en virtud de
una alianza comercial entre esta entidad financiera y la multinacional
Verisure (Securitas Direct).
Cada vez es más habitual este tipo de prescripciones. Supongo que el modelo de vender los datos ya muestra síntomas de agotamiento, mientras que si un contacto de confianza te formula una venta cruzada puede suponer una mayor capacidad al menos de captar la atención.
Tengo la sensación de que no es una buena imagen para La Caixa, una entidad que ya está presente en todas partes. Hay quien dice, con razón, que no puedes estar un día entero sin interactuar con esta entidad financiera o alguna de las empresas que forman parte del holding. Los excesos de presencia de marca también se pagan, porque pueden suponer un agotamiento. No se si reputacionalment le conviene entrar en este juego de entrar en la venta directa de productos y servicios, aunque seleccione muy bien los que cree que le convienen.
Recibir un correo en esta ocasión no me ha molestado, ni la posterior llamada. Por otra parte, el hecho de que esté personalizado por parte de una persona cercana facilita tanto la simpatía (menos aversión) como el factor sorpresa (más atención). Pero si esta práctica se va replicando y generalizando puede tener el efecto contrario, tanto de un exceso de intromisión como de perturbación de las relaciones bancarias normales.
En cualquier caso, me parece que cuando una empresa que tiene una posición de dominio tan grande hace este paso, que sin duda es invasivo, debe velar mucho por las formas. Y las formas incluyen no sólo la forma en que se hace prescripción o venta cruzada, sino que se está vendiendo, las características del producto / servicio y el comportamiento de la empresa correspondiente. Por supuesto, estoy hablando de temas que tienen mucho que ver con la responsabilidad social. Lo haré con un ejemplo, que en mi caso es suficiente para incomodarme:
La contratación de un servicio de seguridad doméstica de Verisure
(Securitas Direct) va acompañado del suministro de una placa para pegar
en la casa protegida donde se comunica que ésta está protegida por los
sistemas de seguridad de la firma. El caso es que esta empresa proporciona esta placa en portugués, en castellano, en inglés... en las lenguas de cada país. Todas excepto en catalán. La
lengua de más de 10 millones de europeos no es tenida en consideración,
y la empresa impone la lengua de la delegación de la empresa en contra
de la lengua del cliente. Así tenemos que en Cataluña y
resto de países de lengua catalana podemos encontrar multitud de
letreros como este en las casas particulares donde esta empresa, que no
es marginal sino que tiene una presencia importante determina la
lengua.
La foto del lado la acabo de hacer de mi vecino, que ha enganchado una gran placa en la puerta de casa y al que nadie le ha preguntado en qué lengua la quería. Si entramos en la web de esta empresa, vemos que la que corresponde a la delegación española sólo está en castellano, por lo que optan por la decisión política de usar la lengua de la Administración central, la del Estado, y no tener en consideración el mercado, la clientela.
Si entramos en la web de la delegación belga, la primera pantalla es la elección de lengua, entre francés y neerlandés, y lógicamente podemos encontrar las placas en las respectivas lenguas propias de cada territorio, lo que no ocurre en Cataluña, donde la lengua propia es marginada:
Este aspecto, de carácter lingüístico, es sólo uno, que cito por más evidente, pero entiendo que serían muchos los que habría que tener en cuenta a la hora de hacer ciertas alianzas y promover l'actividad promocional en el caso de empresas que pretendan hacerlo no poniendo en riesgo reputacional y la relación con la clientela.
Si la CaixaBank gestiona su responsabilidad social y respeta la elección lingüística de la clientela, yo-cliente espero que las empresas que me propongan en operaciones comerciales también sean empresas que cumplan los mismos requisitos de calidad, responsabilidad social, respeto a la clientela y a la sociedad. Al menos lo mismo. Y si no, que no me las propongan, porque se me rompe la confianza, porque me molestará más la perturbación de mi intimidad, y porque se me hará menos creíble la manifestación de RSC si no está alineada en la cadena de abastecimiento y, por tanto, también en las alianzas estratégicas y las comerciales.
De la misma manera que me muestro crítico con este ejemplo, también lo sería si la empresa que me fuera propuesta desde CaixaBank me vendiera un producto de unas características que lo hicieran insostenible, ya fuera en términos ambientales o laborales, o si la empresa en cuestión tuviera malas prácticas económicas y de buen gobierno, por ejemplo.
Por cierto, tres notas:
a) Observo que tienen activo el dominio www.securitasdirect.cat pero que, contraviniendo las normativas del dominio está redirigida a www.securitasdirect.es sin aportar ningún contenido en catalán.
b) Después de pedir información por la web, haciendo referencia a la delegación de Vilanova i la Geltrú, me han llamado de la empresa para hacerme una oferta comercial. La persona que me ha dado no podía entender en catalán y me ha indicado que sólo podíamos continuar en castellano.
c) Después de preguntar si podía tener la placa en catalán me ha indicado que no podrían ponerla en todas las lenguas porque no cabría. Cuando le he dicho que sólo en catalán, como todas las otras placas que hacen en cada país, me ha dicho que "como estamos en España la hacemos en español para que la entiendo todo el mundo". He pedido para formular una queja y han dicho que ya me llamarán...
PD1: Según el comentario que ha recibido este artículo, esta empresa estaría, además, incumpliendo la ley, ya que en Cataluña legalmente: Las personas consumidoras tienen derecho a recibir debidamente redactadas en catalán las invitaciones a comprar, la documentación contractual y otros documentos provenientes de establecimientos o empresas que presten servicios o comercialicen bienes. Esto quiere decir que los empresarios o comerciantes que presten servicios o comercialicen bienes en territorio catalán, deberán emplear el catalán en la documentación que, con carácter general, utilicen en sus relaciones de consumo. Dicho esto, estos documentos también podrán estar escritos en otros idiomas siempre y cuando, como mínimo, estén disponibles de forma inmediata en catalán.
PD2: Ahora estaba pensando... el comentario que me ha hecho el comercial que "Tiene que ser en español para que lo entiendan todos los que lo ienen que entender", ¿no sería una afirmación xenófoba en el sentido de que los ladrones hablan castellano?
PD3: Respecto a la comunicación con la compañía, efectivamente es imposible de localizar ningún correo electrónico en su web, solo un teléfono comercial. Si comparamos por países se puede apreciar que la compañía aplica un criterio curioso, dividiendo en mundo entre los que pueden hacer uso del correo electrónico (o formulario de contacto) y los que no:
Por otra parte, queda poco serio que una compañía no indique en su web mecanismos de contacto. De
hecho, la web de esta empresa podríamos decir que no es una web
corporativa, con información de la empresa, sino meramente un escaparate
comercial. ¡Si
quieres llamar para hablar con la empresa para cualquier consulta
tienes que llamar a un teléfono comercial donde te hacen ofertas! ¡Qué imagen tan poco consistente de la empresa! Si miramos cuáles son las obligaciones que la Ley impone a una empresa que disponga de una página web propia a través de la cual comercializa sus productos o servicios, vemos que debe incluir: la denominación social, NIF, domicilio y dirección de correo electrónico, así como cualquier otro dato que permita una comunicación directa y efectiva, como un teléfono o un número de fax. Sinceramente, puede ser una multinacional, pero esta delegación me recuerda una tenderete de feria. Creo
que la Caixa debería exigir más formalidades, más garantías de seriedad y
cumplimiento legal, más sentido de responsabilidad social y respeto a
la clientela y las sociedades donde opera.
Cada vez es más habitual este tipo de prescripciones. Supongo que el modelo de vender los datos ya muestra síntomas de agotamiento, mientras que si un contacto de confianza te formula una venta cruzada puede suponer una mayor capacidad al menos de captar la atención.
Tengo la sensación de que no es una buena imagen para La Caixa, una entidad que ya está presente en todas partes. Hay quien dice, con razón, que no puedes estar un día entero sin interactuar con esta entidad financiera o alguna de las empresas que forman parte del holding. Los excesos de presencia de marca también se pagan, porque pueden suponer un agotamiento. No se si reputacionalment le conviene entrar en este juego de entrar en la venta directa de productos y servicios, aunque seleccione muy bien los que cree que le convienen.
Recibir un correo en esta ocasión no me ha molestado, ni la posterior llamada. Por otra parte, el hecho de que esté personalizado por parte de una persona cercana facilita tanto la simpatía (menos aversión) como el factor sorpresa (más atención). Pero si esta práctica se va replicando y generalizando puede tener el efecto contrario, tanto de un exceso de intromisión como de perturbación de las relaciones bancarias normales.
En cualquier caso, me parece que cuando una empresa que tiene una posición de dominio tan grande hace este paso, que sin duda es invasivo, debe velar mucho por las formas. Y las formas incluyen no sólo la forma en que se hace prescripción o venta cruzada, sino que se está vendiendo, las características del producto / servicio y el comportamiento de la empresa correspondiente. Por supuesto, estoy hablando de temas que tienen mucho que ver con la responsabilidad social. Lo haré con un ejemplo, que en mi caso es suficiente para incomodarme:
La contratación de un servicio de seguridad doméstica de Verisure
(Securitas Direct) va acompañado del suministro de una placa para pegar
en la casa protegida donde se comunica que ésta está protegida por los
sistemas de seguridad de la firma. El caso es que esta empresa proporciona esta placa en portugués, en castellano, en inglés... en las lenguas de cada país. Todas excepto en catalán. La
lengua de más de 10 millones de europeos no es tenida en consideración,
y la empresa impone la lengua de la delegación de la empresa en contra
de la lengua del cliente. Así tenemos que en Cataluña y
resto de países de lengua catalana podemos encontrar multitud de
letreros como este en las casas particulares donde esta empresa, que no
es marginal sino que tiene una presencia importante determina la
lengua.La foto del lado la acabo de hacer de mi vecino, que ha enganchado una gran placa en la puerta de casa y al que nadie le ha preguntado en qué lengua la quería. Si entramos en la web de esta empresa, vemos que la que corresponde a la delegación española sólo está en castellano, por lo que optan por la decisión política de usar la lengua de la Administración central, la del Estado, y no tener en consideración el mercado, la clientela.
Si entramos en la web de la delegación belga, la primera pantalla es la elección de lengua, entre francés y neerlandés, y lógicamente podemos encontrar las placas en las respectivas lenguas propias de cada territorio, lo que no ocurre en Cataluña, donde la lengua propia es marginada:
Este aspecto, de carácter lingüístico, es sólo uno, que cito por más evidente, pero entiendo que serían muchos los que habría que tener en cuenta a la hora de hacer ciertas alianzas y promover l'actividad promocional en el caso de empresas que pretendan hacerlo no poniendo en riesgo reputacional y la relación con la clientela.
Si la CaixaBank gestiona su responsabilidad social y respeta la elección lingüística de la clientela, yo-cliente espero que las empresas que me propongan en operaciones comerciales también sean empresas que cumplan los mismos requisitos de calidad, responsabilidad social, respeto a la clientela y a la sociedad. Al menos lo mismo. Y si no, que no me las propongan, porque se me rompe la confianza, porque me molestará más la perturbación de mi intimidad, y porque se me hará menos creíble la manifestación de RSC si no está alineada en la cadena de abastecimiento y, por tanto, también en las alianzas estratégicas y las comerciales.
De la misma manera que me muestro crítico con este ejemplo, también lo sería si la empresa que me fuera propuesta desde CaixaBank me vendiera un producto de unas características que lo hicieran insostenible, ya fuera en términos ambientales o laborales, o si la empresa en cuestión tuviera malas prácticas económicas y de buen gobierno, por ejemplo.
Por cierto, tres notas:
a) Observo que tienen activo el dominio www.securitasdirect.cat pero que, contraviniendo las normativas del dominio está redirigida a www.securitasdirect.es sin aportar ningún contenido en catalán.
b) Después de pedir información por la web, haciendo referencia a la delegación de Vilanova i la Geltrú, me han llamado de la empresa para hacerme una oferta comercial. La persona que me ha dado no podía entender en catalán y me ha indicado que sólo podíamos continuar en castellano.
c) Después de preguntar si podía tener la placa en catalán me ha indicado que no podrían ponerla en todas las lenguas porque no cabría. Cuando le he dicho que sólo en catalán, como todas las otras placas que hacen en cada país, me ha dicho que "como estamos en España la hacemos en español para que la entiendo todo el mundo". He pedido para formular una queja y han dicho que ya me llamarán...
PD1: Según el comentario que ha recibido este artículo, esta empresa estaría, además, incumpliendo la ley, ya que en Cataluña legalmente: Las personas consumidoras tienen derecho a recibir debidamente redactadas en catalán las invitaciones a comprar, la documentación contractual y otros documentos provenientes de establecimientos o empresas que presten servicios o comercialicen bienes. Esto quiere decir que los empresarios o comerciantes que presten servicios o comercialicen bienes en territorio catalán, deberán emplear el catalán en la documentación que, con carácter general, utilicen en sus relaciones de consumo. Dicho esto, estos documentos también podrán estar escritos en otros idiomas siempre y cuando, como mínimo, estén disponibles de forma inmediata en catalán.
PD2: Ahora estaba pensando... el comentario que me ha hecho el comercial que "Tiene que ser en español para que lo entiendan todos los que lo ienen que entender", ¿no sería una afirmación xenófoba en el sentido de que los ladrones hablan castellano?
PD3: Respecto a la comunicación con la compañía, efectivamente es imposible de localizar ningún correo electrónico en su web, solo un teléfono comercial. Si comparamos por países se puede apreciar que la compañía aplica un criterio curioso, dividiendo en mundo entre los que pueden hacer uso del correo electrónico (o formulario de contacto) y los que no:
- Internacional: info@verisure.com
- Bélgica (neerd): info-telesales@verisure.be
- Dinamarca: salg@dansikring-direct.dk / kc@dansikring-direct.dk
- Finlandia: asiakaspalvelu@verisure.fi
- Holanda: sales@verisure.nl / csc@verisure.nl
- Noruega: bolig@verisure.no
- Suecia: www.verisure.se/s/kontakt/kontakta-oss.html (y el genérico, ya que la empresa es sueca)
- Gran Bretaña: info@verisure.co.uk / customersupport@verisure.co.uk
Por otra parte, queda poco serio que una compañía no indique en su web mecanismos de contacto. De
hecho, la web de esta empresa podríamos decir que no es una web
corporativa, con información de la empresa, sino meramente un escaparate
comercial. ¡Si
quieres llamar para hablar con la empresa para cualquier consulta
tienes que llamar a un teléfono comercial donde te hacen ofertas! ¡Qué imagen tan poco consistente de la empresa! Si miramos cuáles son las obligaciones que la Ley impone a una empresa que disponga de una página web propia a través de la cual comercializa sus productos o servicios, vemos que debe incluir: la denominación social, NIF, domicilio y dirección de correo electrónico, así como cualquier otro dato que permita una comunicación directa y efectiva, como un teléfono o un número de fax. Sinceramente, puede ser una multinacional, pero esta delegación me recuerda una tenderete de feria. Creo
que la Caixa debería exigir más formalidades, más garantías de seriedad y
cumplimiento legal, más sentido de responsabilidad social y respeto a
la clientela y las sociedades donde opera.[REFLEXIÓ] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa
He rebut un correu de la direcció de la meva oficina de La Caixa on se m'ofereix una oferta per a l'adquisició d'una alarma, en virtut d'una aliança comercial entre aquesta entitat financera i la multinacional Verisure (Securitas Direct).
Cada cop és més habitual aquest tipus de venda creuada. Suposo que el model de vendre les dades ja mostra símptomes d'esgotament, mentre que si un contacte de confiança et formula una venda creuada pot suposar una major capacitat si més no de captar l'atenció.
Tinc la sensació que no és una bona imatge per a La Caixa, una entitat que ja és present arreu. Hi ha qui diu, amb raó, que no pots estar un dia sencer sense interactuar amb aquesta entitat financera o alguna de les empreses que formen part del hòlding. Els excessos de presència de marca també es paguen, perquè poden suposar un esgotament. No sé si reputacionalment li convé entrar en aquest joc d'entrar a la venda directa de productes i serveis, encara que seleccioni molt bé els que creu que li convenen.
Rebre un correu en aquesta ocasió no m'ha molestat. D'altra banda, el fet que estigui personalitzat per part d'una persona propera facilita tant la simpatia (menys aversió) com el factor sorpresa (més atenció). Però si aquesta pràctica es va replicant i generalitzant pot tenir l'efecte contrari, tant d'un excés d'intromissió com de pertorbació de les relacions bancàries normals.
En qualsevol cas, em sembla que quan una empresa que té una posició de domini tan gran fa aquest pas, que sens dubte és invasiu, ha de vetllar molt per les formes. I les formes inclouen no solament la manera com es fa prescripció o venda creuada, sinó què s'està venent, les característiques del producte/servei i el comportament de l'empresa corresponent. Per descomptat, estic parlant de temes que tenen molt a veure amb la responsabilitat social. Ho faré amb un exemple, que en el meu cas és suficient per incomodar-me:
La contractació d'un servei de seguretat domèstica de Verisure (Securitas Direct) va acompanyat del subministrament d'una placa per a enganxar a la casa protegida on es comunica que aquesta està protegida pels sistemes de seguretat de la firma. El cas és que aquesta empresa proporciona aquesta placa en portuguès, en castellà, en anglès... en les llengües de cada país. Totes excepte en català. La llengua de més de 10 milions d'europeus no és tinguda en consideració, i l'empresa imposa la llengua de la delegació de l'empresa en contra de la llengua del client. Així tenim que a Catalunya i resta de països de llengua catalana podem trobar multitud de rètols com aquests a les cases particulars on aquesta empresa, que no és marginal sinó que hi té una presència important determina la llengua.
La foto del costat l'acabo de fer tot just del meu veí, que ha adherit una gran placa a la porta de casa i a qui ningú li ha preguntat en quina llengua volia la placa.
Si entrem al web d'aquesta empresa, veiem que la que correspon a la delegació espanyola sols està en castellà, de manera que opten per la decisió política d'usar la llengua de l'Administració central, la de l'Estat, i no tenir en consideració el mercat, la clientela. Si entrem al web de la delegació belga, la primera pantalla és la tria de llengua, entre francès i neerlandès, i lògicament podem trobar les plaques en les respectives llengües pròpies de cada territori, cosa que no passa a Catalunya, on la llengua pròpia és marginada:
Aquest aspecte, de caràcter lingüístic, és sols un, que cito per més evident, però entenc que serien molts altres els que caldria tenir en compte alhora de fer certes aliances i promoure la venda creuada en el cas d'empreses que pretenguin fer-ho no posant en risc reputacional i la relació amb la clientela.
Si la Caixa gestiona la seva responsabilitat social, i la Caixa respecte la tria lingüística de la clientela (fet que curiosament a casa nostra suposa un tret d'RSE quan als altres països civilitzats es senzillament un tema comercial i de respecte a la clientela), jo-client espero que les empreses que la Caixa em proposi en operacions comercials també siguin empreses que compleixin els mateixos requisits de qualitat, responsabilitat social, respecte a la clientela i a la societat. Com a mínim el mateix. I sinó, que no me les proposin, perquè se'm trenca la confiança, perquè em molestarà més la pertorbació de la meva intimitat, i perquè se'm farà menys creïble la manifestació d'RSC si no està alineada en la cadena de proveïment i, per tant, també en les aliances estratègiques i les comercials.
De la mateixa manera que em mostro crític amb aquest exemple, també ho seria si l'empresa que em fos proposada des de la Caixa em vengués un producte d'unes característiques que el fessin insostenible, ja fos en termes ambientals o laborals, o si l'empresa en qüestió tingués males pràctiques econòmiques i de bon govern, per exemple.
Per cert, tres notes:
a) Observo que tenen actiu el domini www.securitasdirect.cat però que, contravenint les normatives del domini està redirigida a www.securitasdirect.es sense aportar cap contingut en català.
b) Després de demanar informació pel web, fent referència a la delegació de Vilanova i la Geltrú, m'han trucat de l'empresa per a fer-me una oferta comercial. La persona que m'ha atès no em podia entendre en català i m'ha indicat que sols podíem continuar en castellà.
c) Després de preguntar si podia tenir la placa en català m'ha indicat que no podrien posar-la en totes les llengües perquè no hi cabria. Quan li he dit que sols en català, com totes les altres plaques que fan a cada país, m'ha dit que "como estamos en España la hacemos en español para que la entienda todo el mundo". He demanat per formular una queixa i han dit que ja em trucaran...
PD1: Segons el comentari que ha rebut aquest article, aquesta empresa estaria, a més, incomplint la llei ja a Catalunya legalment: Les persones consumidores tenen dret a rebre degudament redactades en català les invitacions a comprar, la documentació contractual i altres documents provinents d’establiments o empreses que prestin serveis o comercialitzin béns. Això vol dir que els empresaris o comerciants que prestin serveis o comercialitzin béns en territori català, hauran d’emprar el català en la documentació que, amb caràcter general, utilitzin en les seves relacions de consum. Dit això, aquests documents també podran estar redactats en altres llengües sempre i quan, com a mínim, estiguin disponibles de forma immediata en català.
PD2: Ara estava pensant... el comentari que m'ha fet el comercial que "tiene que ser en español para que lo entiendan todos los que lo tienen que entender", no seria una afirmació xenòfoba en el sentit que els lladres parlen castellà?
PD3: Respecte a la comunicació amb la companyia, efectivament és impossible de localitzar cap correu electrònic al seu web, solament un telèfon comercial. Si comparem per països es pot apreciar que la companyia aplica un criteri curiós, dividint en món entre els que poden fer ús del correu electrònic (o formulari de contacte) i els que no:
D'altra banda, queda poc seriós que una companyia no indiqui al seu web mecanismes de contacte. De fet, el web d'aquesta empresa podríem dir que no és un web corporatiu, amb informació de l'empresa, sinó merament un aparador comercial. Si vols trucar per a parlar amb l'empresa per a qualsevol consulta has de trucar a un telèfon comercial on et fan ofertes! Quina imatge tan poc consistent de l'empresa!
Si mirem quines són les obligacions que la Llei imposa a una empresa que disposi d'una pàgina web pròpia a través de la qual comercialitza els seus productes o serveis, veiem que ha d'incloure: la denominació social, NIF, domicili i adreça de correu electrònic, així com qualsevol altra dada que permeti una comunicació directa i efectiva, com ara un telèfon o un número de fax. Sincerament, pot ser una multinacional, però aquesta delegació em recorda una paradeta de fira. Crec que la Caixa hauria d'exigir més formalitats, més garanties de seriositat i compliment legal, més sentit de responsabilitat social i respecte a la clientela i les societats on opera.
Cada cop és més habitual aquest tipus de venda creuada. Suposo que el model de vendre les dades ja mostra símptomes d'esgotament, mentre que si un contacte de confiança et formula una venda creuada pot suposar una major capacitat si més no de captar l'atenció.
Tinc la sensació que no és una bona imatge per a La Caixa, una entitat que ja és present arreu. Hi ha qui diu, amb raó, que no pots estar un dia sencer sense interactuar amb aquesta entitat financera o alguna de les empreses que formen part del hòlding. Els excessos de presència de marca també es paguen, perquè poden suposar un esgotament. No sé si reputacionalment li convé entrar en aquest joc d'entrar a la venda directa de productes i serveis, encara que seleccioni molt bé els que creu que li convenen.
Rebre un correu en aquesta ocasió no m'ha molestat. D'altra banda, el fet que estigui personalitzat per part d'una persona propera facilita tant la simpatia (menys aversió) com el factor sorpresa (més atenció). Però si aquesta pràctica es va replicant i generalitzant pot tenir l'efecte contrari, tant d'un excés d'intromissió com de pertorbació de les relacions bancàries normals.
En qualsevol cas, em sembla que quan una empresa que té una posició de domini tan gran fa aquest pas, que sens dubte és invasiu, ha de vetllar molt per les formes. I les formes inclouen no solament la manera com es fa prescripció o venda creuada, sinó què s'està venent, les característiques del producte/servei i el comportament de l'empresa corresponent. Per descomptat, estic parlant de temes que tenen molt a veure amb la responsabilitat social. Ho faré amb un exemple, que en el meu cas és suficient per incomodar-me:
La contractació d'un servei de seguretat domèstica de Verisure (Securitas Direct) va acompanyat del subministrament d'una placa per a enganxar a la casa protegida on es comunica que aquesta està protegida pels sistemes de seguretat de la firma. El cas és que aquesta empresa proporciona aquesta placa en portuguès, en castellà, en anglès... en les llengües de cada país. Totes excepte en català. La llengua de més de 10 milions d'europeus no és tinguda en consideració, i l'empresa imposa la llengua de la delegació de l'empresa en contra de la llengua del client. Així tenim que a Catalunya i resta de països de llengua catalana podem trobar multitud de rètols com aquests a les cases particulars on aquesta empresa, que no és marginal sinó que hi té una presència important determina la llengua.
La foto del costat l'acabo de fer tot just del meu veí, que ha adherit una gran placa a la porta de casa i a qui ningú li ha preguntat en quina llengua volia la placa.
Si entrem al web d'aquesta empresa, veiem que la que correspon a la delegació espanyola sols està en castellà, de manera que opten per la decisió política d'usar la llengua de l'Administració central, la de l'Estat, i no tenir en consideració el mercat, la clientela. Si entrem al web de la delegació belga, la primera pantalla és la tria de llengua, entre francès i neerlandès, i lògicament podem trobar les plaques en les respectives llengües pròpies de cada territori, cosa que no passa a Catalunya, on la llengua pròpia és marginada:
Aquest aspecte, de caràcter lingüístic, és sols un, que cito per més evident, però entenc que serien molts altres els que caldria tenir en compte alhora de fer certes aliances i promoure la venda creuada en el cas d'empreses que pretenguin fer-ho no posant en risc reputacional i la relació amb la clientela.
Si la Caixa gestiona la seva responsabilitat social, i la Caixa respecte la tria lingüística de la clientela (fet que curiosament a casa nostra suposa un tret d'RSE quan als altres països civilitzats es senzillament un tema comercial i de respecte a la clientela), jo-client espero que les empreses que la Caixa em proposi en operacions comercials també siguin empreses que compleixin els mateixos requisits de qualitat, responsabilitat social, respecte a la clientela i a la societat. Com a mínim el mateix. I sinó, que no me les proposin, perquè se'm trenca la confiança, perquè em molestarà més la pertorbació de la meva intimitat, i perquè se'm farà menys creïble la manifestació d'RSC si no està alineada en la cadena de proveïment i, per tant, també en les aliances estratègiques i les comercials.
De la mateixa manera que em mostro crític amb aquest exemple, també ho seria si l'empresa que em fos proposada des de la Caixa em vengués un producte d'unes característiques que el fessin insostenible, ja fos en termes ambientals o laborals, o si l'empresa en qüestió tingués males pràctiques econòmiques i de bon govern, per exemple.
Per cert, tres notes:
a) Observo que tenen actiu el domini www.securitasdirect.cat però que, contravenint les normatives del domini està redirigida a www.securitasdirect.es sense aportar cap contingut en català.
b) Després de demanar informació pel web, fent referència a la delegació de Vilanova i la Geltrú, m'han trucat de l'empresa per a fer-me una oferta comercial. La persona que m'ha atès no em podia entendre en català i m'ha indicat que sols podíem continuar en castellà.
c) Després de preguntar si podia tenir la placa en català m'ha indicat que no podrien posar-la en totes les llengües perquè no hi cabria. Quan li he dit que sols en català, com totes les altres plaques que fan a cada país, m'ha dit que "como estamos en España la hacemos en español para que la entienda todo el mundo". He demanat per formular una queixa i han dit que ja em trucaran...
PD1: Segons el comentari que ha rebut aquest article, aquesta empresa estaria, a més, incomplint la llei ja a Catalunya legalment: Les persones consumidores tenen dret a rebre degudament redactades en català les invitacions a comprar, la documentació contractual i altres documents provinents d’establiments o empreses que prestin serveis o comercialitzin béns. Això vol dir que els empresaris o comerciants que prestin serveis o comercialitzin béns en territori català, hauran d’emprar el català en la documentació que, amb caràcter general, utilitzin en les seves relacions de consum. Dit això, aquests documents també podran estar redactats en altres llengües sempre i quan, com a mínim, estiguin disponibles de forma immediata en català.
PD2: Ara estava pensant... el comentari que m'ha fet el comercial que "tiene que ser en español para que lo entiendan todos los que lo tienen que entender", no seria una afirmació xenòfoba en el sentit que els lladres parlen castellà?
PD3: Respecte a la comunicació amb la companyia, efectivament és impossible de localitzar cap correu electrònic al seu web, solament un telèfon comercial. Si comparem per països es pot apreciar que la companyia aplica un criteri curiós, dividint en món entre els que poden fer ús del correu electrònic (o formulari de contacte) i els que no:
- Internacional: info@verisure.com
- Bèlgica (neerd): info-telesales@verisure.be
- Dinamarca: salg@dansikring-direct.dk / kc@dansikring-direct.dk
- Finlàndia: asiakaspalvelu@verisure.fi
- Holanda: sales@verisure.nl / csc@verisure.nl
- Noruega: bolig@verisure.no
- Suècia: www.verisure.se/s/kontakt/kontakta-oss.html (i el genèric, ja que l'empresa és sueca)
- Gran Bretanya: info@verisure.co.uk / customersupport@verisure.co.uk
D'altra banda, queda poc seriós que una companyia no indiqui al seu web mecanismes de contacte. De fet, el web d'aquesta empresa podríem dir que no és un web corporatiu, amb informació de l'empresa, sinó merament un aparador comercial. Si vols trucar per a parlar amb l'empresa per a qualsevol consulta has de trucar a un telèfon comercial on et fan ofertes! Quina imatge tan poc consistent de l'empresa! Si mirem quines són les obligacions que la Llei imposa a una empresa que disposi d'una pàgina web pròpia a través de la qual comercialitza els seus productes o serveis, veiem que ha d'incloure: la denominació social, NIF, domicili i adreça de correu electrònic, així com qualsevol altra dada que permeti una comunicació directa i efectiva, com ara un telèfon o un número de fax. Sincerament, pot ser una multinacional, però aquesta delegació em recorda una paradeta de fira. Crec que la Caixa hauria d'exigir més formalitats, més garanties de seriositat i compliment legal, més sentit de responsabilitat social i respecte a la clientela i les societats on opera.
Evitem la supressió del programa "El Medi Ambient" de TV3
tots els sotasignants demanem que no suprimeixin el programa de TV3 "El Medi Ambient", que durant 22 anys ha educat i ajudat vàries generacions de persones a estimar i conèixer el nostre entorn. El coneixement de l'entorn natural és essencial per la seva conservació i viabilitat futura, i és un signe de civilització dels països més avançats. Esperem que si aquesta supressió finalment es porta a terme, només sigui per donar pas a un nou programa sobre medi ambient molt més complet i en un lloc molt més destacat de la graella. Moltíssimes gràcies per la seva atenció.
Enllaç a notícia del diari ARA
I just signed the petition "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): Evitem la supressió del programa "El Medi Ambient" de TV3" on Change.org.
It's important. Will you sign it too? Here's the link
17.9.14
La OCDE dispuesta a cambiar “las reglas del juego” que permiten eludir impuestos
- Las empresas tendrán que informar sobre sus cifras de negocios por países
- 44 países impulsan un paquete de medidas para combatir la ingeniería tributaria de las grandes empresas y limitar la competencia fiscal entre países
'Looking at the Future: the transition towards Green Economy’
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC) organitzen, el proper 1 d'octubre, una taula rodona sobre la transició cap a l'Economia Verda.El debat, moderat per Ferran Rodés (President del CADS), comptarà amb la participació de:
- Sra. Dominique Dron, membre del Conseil Géneral de l'Economie, de l'Industrie, de l'Énergie et des Tecnologies (CGE) de França i ex-comissionada general per al desenvolupament sostenible de França;
- Sr. Simon Upton, director de medi ambient de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i exministre de medi ambient, ciència i tecnologia de Nova Zelanda;
- Sr. Bjorn Stigson, expresident del World Business Council for Sustainable development (WBCSD) i membre del CADS;
- Sr. José Manuel Entrecanales, president i conseller delegat d'ACCIONA. Membre de la Comissió Executiva del WBCSD.
Invitació en català Invitation in English CV ponentsLa taula rodona tindrà lloc el proper 1 d'octubre, de 9:00 a 11:00h, a La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92, Barcelona) i compta amb el suport de la Fundació Catalunya - La Pedrera.
L'acte és d'entrada lliure, tot i que es requereix inscripció prèvia ( cads.presidencia@gencat.cat / Telèfon: + 34 933633867). Es disposarà d'interpretació simultània anglès-català.
Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014
Del 22 al 29 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Sota el lema 'Fem el carrer més nostre',
la Setmana del 2014 proposa una cerca de noves formes de mobilitat,
allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport
més sostenible, segur i saludable. Canviant la nostra
manera de desplaçar-nos podem augmentar els nostres nivells d’activitat
física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les
ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el
transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en
bicicleta per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot ser una
bona forma de protegir i millorar la salut.
Els objectius principals de la Setmana són els següents:
Els objectius principals de la Setmana són els següents:
- Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.
- Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats.
- Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.
- Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.
- Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
