31.3.10

"Un techo para Villarrica"

En Romà Martí, un català que viu des de fa un temps a Xile, està plenament implicat en les tasques de recuperació després del terratrèmol recent. Ens envia alguna informació del que està portant a terme.


Benvolguts,

Aquest cap de setmana vam començar en terreny amb la campanya "Un techo para Villarrica", que te per objectiu construir vivendes d'emergencia (o mediaguas com es diuen per aquí), per families damnificades pel terratremol del passat 27 de febrer.

Estem treballant coordinadament amb l'ajuntament, les vivendes (de fusta, de només 18 m2 i sense bany ni cuina), son solucions per donar un sostre a gent que ha perdut tota la casa o ha quedat inservible. A Villarrica tenim unes 32 families en aquesta situació. Teniem més de 50 voluntaris, la majoria estudiants (entre ells la Cata) que han posat tot el seu esforç per deixar les casetes en peu durant el cap de setmana. Han estat un total de 8 i ha estat esgotador i a la vegada molt enriquidor.

Les vivendes les ha aportat el Govern, i la Xarxa Ciutadana a més de coordinar la feina del voluntariat amb recursos que hem anat recollint li hem incorporar millores a la casa, com posar un minim d'aillament a les parets que inicialment no ho tenien contemplat i sobre aquest aillament algún tipus de tancament.

Les families estan molt agraides. Esperem acabar aquesta setmana al menys en aquesta primera tongada de 8.

Us trameto algunes fotos de la feina feta. Records,

Romà

Nota: Podeu entrar a la següent pàgina del Facebook: Un Techo para Villarrica Campaña de la RED CIUDADANA DE VILLARRICA

30.3.10

Compte! aquest any estan vigilant qui no compleix la igualtat!

He rebut una newsletter comercial on es pretén captar l'interès de les empreses amb un estil que no m'agrada gens, tot i que estan en el seu dret de fer-lo servir i les empreses de contractar els seus serveis. Potser tampoc és tan greu com això... però no em puc estar de fer la reflexió. Mentre que en el món de les consultories d'RSE se solen enfocar aquests temes des de la conscienciació i el canvi cultural, en altres sectors de l'assessorament legal es posa l'èmfasi en la por i les multes. D'entrada no hi ha res a objectar i cadascú fa el seu enfocament. Però considero que abordar-ho des d'una òptica centrada únicament en evitar les multes i no fer cap tipus de consideració a la responsabilitat social que suposa el foment de la igualtat aporta uns valors negatius, ajuda a mantenir uns clixés negatius i a reforçar uns tòpics que no ajuden a la integració social de les dones en entorns laborals molt masculinitzats. Segurament, aquesta empresa haurà de preveure avançar vers un millor equilibri de gènere i no vull pensar sota quins valors i cultura corporativa ho faran si la seva assessoria els ho planteja així:

             

Edición especial 0 de marzo de 2010
¿En su empresa son mayoría los hombres?... ¡cuidado!, este año se está vigilando quién no cumple la igualdad

Estimado Directivo y Empresario:

Este año 2010 la Inspección de Trabajo y Seguridad Social está inspeccionando empresas que quizá nunca antes habían recibido la visita de los inspectores (ni pensaban que la recibirían). Porque este año se ha propuesto vigilar cómo se cumple en las empresas la igualdad de hombres y mujeres y la no discriminación por razón de género.
Si su empresa tiene más de 50 trabajadores y pertenece a un sector de actividad típicamente masculino (ya sabe, transportes, talleres, almacenes, algunos tipos de fábricas...) esos en los que las mujeres trabajadoras son aún una anécdota, entonces sepa que el nombre y la dirección de su empresa quizá ya esté en la agenda de alguno de los inspectores de trabajo. ...

29.3.10

Els diputats i diputades tindran un període de sessions més llarg per aparentar millor

Aquesta solució cosmètica no aborda el fons de la qüestió

Si una empresa no es vol ficar en RSE que no s'hi fiqui, però aleshores que no intenti apuntar-se medalles que no li corresponen. Aquest sembla un punt de vista raonable davant les empreses que sols ens volen vendre imatge. I és que quan algú ens intenta donar gat per llebre, en el camp de l'RSE, pot passar que li surti el tret per la culata ja que els enganys es poden pagar més cars.

La sensació d'actuar solament davant les crítiques socials i no segons unes raons i conviccions la tenim sovint, però no solament davant les grans empreses. El sector públic també ens en dóna motius. I com que l'ètica hi hauria de ser més exigible, tant pels valors públics, la coherència del discurs i l'exemplaritat davant la societat, ens agradarà fer ara un breu apunt crític envers una mesura controvertida.

EL CONGRÉS I EL SENAT NOMÉS TANCARAN DURANT EL MES D’AGOST. Els diputats acullen la pèrdua de vacances amb escepticisme. Els parlamentaris al·leguen que al gener i al juliol cuiden les seves circumscripcions.

No neguem que per a molta gent la notícia pot semblar positiva, ja que la sensibilitat envers la política és altament crítica i quan hom veu que l'hemicicle és hemivacu, o sigui mig buit, és fàcil pensar que molts diputats i diputades s'escaquegen de les seves responsabilitats. Alhora, el fet que els períodes d'activitat parlamentària tinguin una durada marcada per la Constitució i que deixi lliures alguns mesos on els altres mortals penquem també causa una sensació no prou positiva, i més en un període de crisi econòmica i de crisi de la política.

Però la solució de convocar algun ple extraordinari durant aquest període per a evitar aquesta sensació no va al fons de la qüestió, i no és més que una acció cosmètica davant una crítica que no està ben fonamentada però que tampoc es vol rebatre. Que no hi hagi sessions no vol dir que no treballin ja que hi ha altres tasques que han de portar a terme a banda d'estar al Congrés. I per a qualsevol diputat és tant important estar allà fent valdre els seus punts de vista com atendre els grups d'interès de la seva circumscripció per a entendre les seves inquietuds, conformar-se un punt de vista i donar resposta als seus drets legítims.

Era més fàcil explicar què fan ses senyories en els períodes i els temps que no seuen a l'escó. Però també era més compromès perquè pot suposar un pas cap a la transparència i la rendició de comptes. Doncs aquí és cap on vaig. Un sentit d'RSE aplicat al món de la política parlamentària hauria de comportar una capacitat de mostrar transparentment quina és la feina que fa cada diputat/diputada, quantes reunions manté amb grups d'interès, quins són aquests, etc.

És a dir, fer més reunions del Congrés o cobrir un període més ampli no aporta més valor ni a la ciutadania, ni a la seva feina, ni al territori, ni a la dignificació de la política. És pura imatge que no aborda els problemes de fons ni les raons subjacents a la deslegitimació creixent. Per què els partits i les cambres no ens mostren uns indicadors aplicats a cadascun dels seus membres electes? Recordo que el vicepresident Bargalló ho fa fer (va servir per a mostrar una agenda de relacions públiques més aviat limitada). Suposa posar el polític contra la realitat, però no per a acusar-lo de res sinó per a rendir comptes positivament.

Per descomptat, caldria mirar quins són els indicadors, què i quan es pot explicar (per seguretat, per confidencialitat). Sens dubte, s'ha de plantejar en positiu i de manera dialogada, que tothom s'hi trobi còmode, que els bons polítics puguin rendibilitzar la seva feina i el seu esforç, i que els mateixos partits es trobin en la tessitura d'haver de purgar o justificar els menys treballadors.

Potser no tinc prou clars els indicadors. Tampoc hi he pensat gaire. El que sí que tinc clar és que és possible i necessari. El que sí que tinc clar és que les mesures que es prenen són una puntada i endavant, per a distreure i fer passar el temps. He volgut ser-hi crític de la mateixa manera que ho vaig ser contra algunes mesures igual de cosmètiques sobre les propietats dels càrrecs públics:

27.1.10 No n’he de fer res de les propietats del diputat!

16.9.08 No n’he de fer res de les propietats del meu alcalde!

Nota: Aquest article s'ha publicat a Jornal.cat

Los diputados y diputadas tendrán un período de sesiones más largo para aparentar mejor

Esta solución cosmética no aborda el fondo de la cuestión

Si una empresa no se quiere meter en RSE que no se meta, pero entonces que no intente apuntarse medallas que no le corresponden. Este parece un punto de vista razonable ante las empresas que sólo nos quieren vender imagen. Y es que cuando alguien nos intenta dar gato por liebre, en el campo de la RSE, puede ocurrir que le salga el tiro por la culata ya que los engaños se pueden pagar más caros.

La sensación de actuar sólo ante las críticas sociales y no según unas razones y convicciones la tenemos a menudo, pero no sólo ante las grandes empresas. El sector público también nos da motivos. Y como la ética debería ser más exigible, tanto por los valores públicos, la coherencia del discurso y la ejemplaridad ante la sociedad, queremos hacer ahora un breve apunte crítico hacia una medida controvertida.

EL CONGRESO Y EL SENADO sólo cierra DURANTE EL MES DE AGOSTO. Los diputados acogen la pérdida de vacaciones con escepticismo . Los parlamentarios alegan que en enero y julio cuidan sus circunscripciones.

No negamos que para mucha gente la noticia puede parecer positiva, ya que la sensibilidad hacia la política es altamente crítica y cuando se ve que el hemiciclo es hemivacuo, o sea medio vacío, es fácil pensar que muchos diputados y diputadas huyen de sus responsabilidades. Al mismo tiempo, el hecho de que los periodos de actividad parlamentaria tengan una duración marcada por la Constitución y que deje libres algunos meses donde los demás mortales curramos también causa una sensación no suficientemente positiva, y más en un periodo de crisis económica y de crisis de la política.

Pero la solución de convocar algún pleno extraordinario durante este periodo para evitar esta sensación no va al fondo de la cuestión, y no es más que una acción cosmética ante una crítica que no está bien fundamentada pero que tampoco se quiere rebatir. Que no haya sesiones no quiere decir que no trabajen ya que hay otras tareas que deben llevar a cabo además de estar en el Congreso. Y para cualquier diputado es tan importante estar allí haciendo valer sus puntos de vista como atender a los grupos de interés de su circunscripción para entender sus inquietudes, conformarse un punto de vista y dar respuesta a sus derechos legítimos.

Era más fácil explicar qué hacen sus señorías en los períodos y los tiempos que no se sientan en el escaño. Pero también era más comprometido porque puede suponer un paso hacia la transparencia y la rendición de cuentas. Pues aquí es hacia donde voy. Un sentido de RSE aplicado al mundo de la política parlamentaria debería comportar una capacidad de mostrar transparentemente cuál es el trabajo que hace cada diputado / diputada, cuántas reuniones mantiene con grupos de interés, cuáles son estos, etc.

Es decir, hacer más reuniones del Congreso o cubrir un periodo más amplio no aporta más valor ni a la ciudadanía, ni a su trabajo, ni el territorio, ni a la dignificación de la política. Es pura imagen que no aborda los problemas de fondo ni las razones subyacentes a la deslegitimación creciente. ¿Por qué los partidos y las cámaras no nos muestran unos indicadores aplicados a cada uno de sus miembros electos? Recuerdo que el vicepresidente Bargalló (en el gobierno 2003-2007) lo hizo (aunque sirvió para mostrar una agenda de relaciones públicas más bien limitada). Supone poner el político contra la realidad, pero no para acusarle de nada sino para rendir cuentas positivamente.

Por supuesto, habría que mirar cuáles son los indicadores, qué y cuándo se puede explicar (por seguridad, por confidencialidad). Sin duda, debe plantearse en positivo y de manera dialogada, que todo el mundo se encuentre cómodo, que los buenos políticos puedan rentabilizar su trabajo y su esfuerzo, y que los mismos partidos se encuentren en la tesitura de tener de purgar o justificar a los menos trabajadores.

Quizás no tengo suficientemente claros los indicadores. Tampoco lo he pensado mucho. Lo que sí tengo claro es que es posible y necesario. Lo que sí tengo claro es que las medidas que se toman son una patada adelante, para distraer y hacer pasar el tiempo. He querido estar crítico de la misma manera que lo fui contra algunas medidas igual de cosméticas sobre las propiedades de los cargos públicos:

27.1.10 No hago nada de las propiedades del diputado!

16.9.08 No hago nada de las propiedades de mi alcalde!

Nota: Este artículo se ha publicado en Jornal.cat

L'expresident dels Estats Units Jimmy Carter guanya el Premi Internacional Catalunya 2010

Hem conegut amb satisfacció que Jimmy Carter ha resultat guanyador del Premi Internacional Catalunya. Els seus esforços humanitaris l’han dut a ser l’expresident nord-americà més ben considerat internacionalment. Fins al punt que el 2002 és guardonat amb el premi Nobel de la Pau, pels seus esforços infatigables per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles. Un exemple d'aquest compromís és la creació de
The Carter Center amb l’objectiu de lluitar per la pau i els drets humans i promoure la democràcia arreu del món.

En un altre índex de sensibilitats, Xavier Rubert de Ventós ha destacat que Carter va fer instal·lar l'any 1978 panells solars a la Casa Blanca, una acció inèdita i insòlita en aquell moment i que va ser precursora de les actuals polítiques energètiques més progressistes. El jurat també ha tingut en compte que l'expresident va desenvolupar el seu mandat des del denominat soft power o política suau, que buscava més convèncer que vèncer i que "potser era massa avançat en un país --els Estats Units-- que vol aparèixer com a generós però també com a musculós", ha indicat el president delegat. Aquest poder tou, aquesta sensibilitat wilsoninana per l'autodeterminació dels pobles, aquesta consciència que els problemes d'una nació s'inscriuen sempre en un àmbit més ampli, han estat els elements valorats pel jurat per entregar el premi a Jimmy Carter el dia 1 de juliol vinent. [dades extretes del Periódico]




El guardó es lliurarà en una cerimònia al Palau de la Generalitat el proper 1 de juliol.


El jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXII Premi Internacional Catalunya a l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter, en considerar-lo un home de cor i de coratge, que s’ha dedicat al llarg de la seva trajectòria a defensar la pau i els drets humans arreu del món, així com a lluitar per la millora de les condicions dels pobles més desafavorits.
El president de la Generalitat, José Montilla, li lliurarà el XXII Premi Internacional Catalunya en el transcurs d’una cerimònia al Palau de la Generalitat, a Barcelona, el dijous 1 de juliol d’aquest any 2010.
Enguany, la convocatòria del Premi s’ha estès des del 31 de juliol fins al 31 de desembre del 2009 i hi han concorregut 197 candidatures provinents de 54 països, presentades per 231 institucions de 52 països i pel mateix jurat.
Jimmy Carter, nascut el 1924 a estat de Geòrgia, als Estats Units, tot i ser llicenciat en ciències a l'Acadèmia Naval dels Estats Units es va interessar per la política des de ben jove. El 1962 va ser escollit senador de Geòrgia pel Partit Demòcrata i només vuit anys després va esdevenir governador de l'estat. Quant a la carrera presidencial, després d’una renyida campanya electoral amb el republicà Gerald Ford, Jimmy Carter va resultar vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976 i va esdenir el president número 39 dels Estats Units d’Amèrica. Com a president, entre d'altres, va crear el Departament d'Energia, va reformar la funció pública a més d'augmentar el sistema de parcs naturals. També va crear el Departament d'Ensenyament i designà un nombre rècord de dones, negres i hispans a llocs de treball governamentals. En política exterior, el guardonat es va distingir per la defensa dels drets humans arreu del món: va ratificar els tractats del Canal de Panamà, els Acords de Pau Camp David el 1978 per reconciliar Egipte i Israel i va restablir les relacions diplomàtiques amb la Xina.
Quant a l'època postpresidencial, el 1982 va fundar The Carter Center, amb l’objectiu de lluitar per la pau i els drets humans, i promoure la democràcia arreu del món. Jimmy i Rosalynn Carter funden també “Habitat for Humanity”, una organització sense ànim de lucre que ajuda gent necessitada a renovar i construir les seves cases. Carter ensenya també a la Sunday School i és diaca a l’església baptista de Maranatha, a Plains. A més, el 2002 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment pel Govern català per distingir les persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Acta de proclamació del premi (52KB)
Biografia de Jimmy Carter (128KB)

Jornada RSE a CECOT

Si no visualitza aquest correu faci clic aquí

 
                



                                  RSE: PASSAT, PRESENT i FUTUR a la PiME





L’objectiu principal de la jornada es poder donar a conèixer a les pimes diferents aspectes de la Responsabilitat Social Empresarial, com a oportunitat en època actual i en un futur, com a estrategia empreserial.

Els objectius específics de la jornada són:
  • Coneixement de la RSE: concepte, evolució i oportunitats
  • Oferir les eines necessàries per poder aplicar RSE a la PIME
  • Aportar la visió de futur de RSE a la gestió empresarial
  • Conèixer experiències d’èxit
Dia: dimarts 13 d'abril de 2010
Hora: de 9.30 h a 11.30 h
Lloc: Aula Magna. Seu de la Cecot · C/ Sant Pau, 6 · 08221 Terrassa (BCN)

PROGRAMA
09.30 h La Responsabilitat Social Empresarial. Origen, evolució i concepte
Què s’entén per RSE? Com i quan sorgeix el concepte? Quina ha estat la seva evolució? És una moda, una oportunitat, una tendència,... ?
Aquesta primera part del programa pretén situar als assistents sobre l’aspecte clau de la jornada, la Responsabilitat Social i clarificar alguns termes a l’entorn de l’RSE.
Sra. Marta Escamilla, Assessora de RSE de la Cecot
09.50 h L’Administració Catalana impulsa la RSE. PLA RSGENCAT
El 6 d’octubre d’aquest any, el Govern Català va aprovar aquest Pla, un document amb 80 mesures destinades a impulsar el comportament socialment responsable de les empreses catalanes i la pròpia administració.
Sra. Ma José Sarrias i Galcerán.  Cap del servei de Qualificació Ambiental. Direcció General de Qualitat Ambiental Dept. de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
10.10 h Eines d’aplicació RSE a la PIME
La petita i mitjana empresa moltes vegades pensa que la RSE és només una cosa per grans corporacions (RSC).  És veritat que els recursos disponibles no són els mateixos però si hi ha compromís per part de l’organització es poden desenvolupar algunes iniciatives que permetin interioritzar la RSE en la gestió de l’organització. 
Aquest apartat pretén donar a conèixer algunes actuacions i eines per incorporar la RSE.
Sra. Gertri Ferrer, cap de projectes Unitat de Medi Ambient LEITAT
10.30 h Cas d’èxit: El Model EFR  a CASAMITJANA
Casamitjana és una PIME de Terrassa, sòcia de la Cecot, que a començament del 2009 va rebre un distintiu com a Empresa Familiarment Responsable (EFR). L’empresa va apostar per la aplicació de una iniciativa de RSE com és la conciliació de la vida familiar, personal i laboral de tot el personal.  La ponència permetrà conèixer com aplicar una iniciativa RSE a una PIME, quins són els passos a seguir,  reptes i oportunitats.
Sra. Carme Marcet, Responsable RSE de CASAMITJANA
10.50 h Precs i preguntes
   INSCRIPCIÓ GRATUÏTA
                Registreu-vos omplint aquest formulari
                         (capacitat limitada)                          

La presència de més dones en llocs superiors és clau per al creixement econòmic, segons un informe de la UE


Brussel·les, 25 març 2010

Només un de cada deu membres dels consells d'administració de les empreses europees és dona i tots els governadors dels bancs centrals de la UE són homes. L'economia es beneficiaria de tenir una plena representació tant d'homes com dones en els principals llocs, segons un nou informe presentat avui per la Comissió Europea. Aquest informe és anterior a una nova estratègia per a la igualtat de gènere, que serà presa a final d'aquest any per la Comissió Europea.


«Si Europa vol seriosament sortir de la crisi i convertir-se en una economia competitiva mitjançant un creixement intel·ligent i inclusiu, hem d'aprofitar millor el talent i les qualificacions de les dones. La igualtat de gènere figura al centre de la nostra estratègia Europa 2020: incloure les dones en el treball ens ajudarà a sortir de la crisi» ha declarat Viviane Reding, Comissària de la UE de Justícia, Drets fonamentals i Ciutadania i Vicepresidenta de la Comissió europea. «Els estudis han posat de manifest que les empreses amb una bona representació de dones funcionen millor financerament. Convido les empreses i els governs que treballin per a garantir que l'equilibri de gènere en els principals llocs sigui una realitat. També animo les dones amb talent a assumir el repte de ser membres dels consells d'administració i a presentar-se com a candidates a llocs superiors».
L'informe «La presència de més dones en llocs superiors és clau per al creixement econòmic» posa de manifest que les dones segueixen infrarepresentades en la presa de decisions econòmiques. En el món empresarial, els homes ocupen gairebé el 89% dels llocs en consells d'administració a les principals empreses europees amb cotització en borsa. La disparitat és més gran com més important és el lloc i només un 3% d'aquestes empreses tenen una dona al capdavant. Noruega destaca com l'únic país amb quelcom semblant a l'equilibri: 42% de dones i 58% d'homes en els consells de les principals empreses amb cotització en borsa, com a resultat d'una quota legal.
Al mateix temps, diversos estudis han demostrat que la diversitat dóna resultat i que hi ha una correlació positiva entre la quota de dones en llocs superiors i el rendiment d'una empresa. Per exemple, un estudi realitzat a Finlàndia va establir que les empreses amb una direcció equilibrada entre gèneres són de mitjana un 10% més rendibles que les que tenen una direcció totalment masculina.
En el pla de la presa de decisions polítiques, el Parlament Europeu és el fòrum més equilibrat per gènere des del seu inici el 1979, amb un 35% de dones i un 65% d'homes. La proporció de dones en els parlaments nacionals (cambra única / baixa) en el conjunt d'Europa ha augmentat des del 16% el 1997 fins al 24% el 2009. No obstant això, segueix estant molt per sota del 30%, l'anomenada massa crítica, necessària perquè les dones exerceixin una influència significativa en política. En els governs nacionals, la situació està millorant constantment amb una quota de ministres en els governs de la UE d'un 27%. La Comissió Europea disposa de nou Comissàries (33%) i divuit Comissaris (67%), el millor equilibri fins ara, davant del 5,6% 1994/1995.
Més de la meitat (55%) dels europeus que han respost a una recent enquesta de l'Eurobaròmetre opinen que la proporció entre homes i dones en els Parlaments s'ha d'abordar «urgentment». Amb la crisi econòmica mundial, el paper de les dones en les empreses és cada vegada més important. Perquè les empreses sobrevisquin i funcionin durant la crisi, han de tenir la millor governança i atreure els millors talents. Segons un estudi realitzat durant la Presidència Sueca de la UE en 2009, eliminar les diferències de gènere en matèria d'ocupació en els Estats membres de la UE podria generar un increment potencial del PIB d'entre el 15 i el 45% (vegeu l'annex) .
Per tant, es necessiten progressos ràpids per aconseguir una representació més igualitària entre dones i homes en llocs superiors en tots els camps i a tots els nivells. Amb la presentació d'una «Carta de la Dona» el 5 de març (IP/10/237), la Comissió va reafirmar el seu compromís respecte d'una major igualtat de gènere en totes les polítiques de la UE. La Carta s'aplicarà mitjançant una nova estratègia, per tal que la igualtat de gènere sigui adoptada a finals d'aquest any per la Comissió. Una de les prioritats essencials d'aquesta estratègia serà promoure la igualtat en la presa de decisions.
Les mesures per millorar l'equilibri de gèneres en la presa de decisions poden incloure l'establiment de plans d'igualtat de gènere, la definició d'objectius i una supervisió regular, millor equilibri entre el treball i la vida privada, la promoció de models femenins, programes de tutoria i establiment de xarxes.
Antecedents:
Aquest informe es presentarà en una conferència europea sobre «Igualtat entre dones i homes com a base per al creixement i l'ocupació» i en una reunió informal de Ministres d'Igualtat a València el 25-26 de març de 2010.
Més informació:


ANNEX
  • Gender balance amongst board members of the largest publicly listed companies, 2009
  • Figures and graphics available in PDF and WORD PROCESSED
  • Share of women in national parliaments (single/lower house) and in the European Parliament, 2009
  • Figures and graphics available in PDF and WORD PROCESSED
  • Women and men in national governments (senior and junior ministers), 2009
  • Figures and graphics available in PDF and WORD PROCESSED
  • Study by the Swedish Ministry of Integration and Gender Equality: "Gender equality, economic growth and employment"
  • Figures and graphics available in PDF and WORD PROCESSED    

26.3.10

La Nit més responsable

Josep Maria Canyelles presentarà el sentit de l'RSE a l'Anoia

Dissabte 27 de març tindrà lloc a Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, “La Nit”. Aquest és un sopar de presentació de la temàtica que aquest 2010 serà l’eix vertebrador de les activitats programades per l’entitat Jove Cambra Internacional Igualada (JCI Igualada).

Enguany és la Responsabilitat Social Corporativa. La Fundació Ecom, essent com és, un referent comarcal en la integració laboral de persones amb discapacitat, participa conjuntament amb JCI d’aquest eix, aportant-hi el vessant social.

Abans del sopar, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global farà una conferència que explicarà i exemplificarà què vol dir que una empresa sigui socialment responsable. Prendran part en l'acte autoritats de l’administració local, empreses de la comarca, representants i empreses associades a la Unió empresarial de l’Anoia així com membres i amics de Jove Cambra Internacional.

"La Fageda" inaugura la fàbrica de gelats a Badalona

Divendres, 26.3.2010. 17:00h 

La Cooperativa La Fageda ha inaugurat una nova seu aquest matí a Badalona des d'on es centralitzarà l'elaboració de gelats. A partir d'ara, l'equip d'assistència i tècnic treballaran en coordinació amb l'equip de La Fageda a Santa Pau, des d'on se seguirà amb la producció de iogurts. 

L’elaboració de gelats d’alta gamma ha estat un dels principals reptes del projecte que vol tirar endavant La Fageda, model d'empresa social, que ha comptat amb l’ajuda de Caprabo que, a més d'assessorar en la tria de varietats, ha ofert les seves 265 botigues escampades a tot el territori català en un acord de distribució exclusiu el primer any, que inclou la distribució des del magatzem central a tots els punts de venda. Sota la marca “La Fageda. Gelat de llet” es preveu produir aquest primer any 60.000 terrines en les varietats de “iogurt de granja”, “xocolata amb trossets de xocolata”, “vainilla amb nous de macadàmia”, “iogurt amb fruita dels bosc” i “nata amb maduixes”. Tant la llet, com el iogurt i la nata provenen de la granja de la cooperativa a Santa Pau, la qual cosa garanteix, junt amb els altres components, la millor qualitat en les matèries primeres.

La consellera de Treball, Mar Serna, l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, el director general de La Fageda, Josep M. Corbinos, i el conseller delegat i director general de Caprabo, Javier Amezaga, han inaugurat aquest matí la fàbrica de gelats a Badalona.

El Departament de Treball ha donat suport a la cooperativa en aquest projecte amb més de 64.000 euros. Per tal de poder fer un seguiment individual a les persones que pateixen discapacitat i donar suport a les famílies, s’han contractat, a temps parcial, els serveis d’una psicòloga i d’una treballadora social.

L’acte d’avui ha reunit un centenar de persones, entre autoritats, treballadors, famílies i amics. Corbinos ha subratllat la força de la marca “La Fageda” i del model d’empresa social, que s’ha demostrat que es pot reproduir a altres llocs. Segons Amezaga, Caprabo és “un soci amb qui dur a terme projectes innovadors que ajudin a millorar les condicions de treball de les persones que hi participen” i ha afegit que “estem segurs que molt aviat (els gelats) seran coneguts i apreciats arreu”. Per la seva banda, l’alcalde Badalona, Jordi Serra, s’ha felicitat de que La Fageda vingui a Badalona amb tan bons productes i amb “la capacitat de facilitar la vida de les famílies badalonines”. La consellera Serna ha clausurat l’acte ressaltant “l’esforç de cooperació realitzat per part de La Fageda, Caprabo, l’Ajuntament de Badalona i el Govern per dur a terme aquest projecte que té com objectiu estar al costat de les persones”. També ha animat “a consumir de manera responsable, destacant que La Fageda n’és un bon exemple per la seva qualitat de producte i pel que hi ha al darrera”.

Notícia reproduïda de Jornal.cat


La cooperativa de la Garrotxa, el tercer productor de iogurts de Catalunya

Des de la posada en marxa el 1993 de la fàbrica de La Fageda a Santa Pau (Garrotxa), la cooperativa que dóna feina a unes 300 persones entre les quals hi ha un gran nombre de discapacitats s’ha convertit en el tercer productor de iogurts de Catalunya amb uns 30 milions d’unitats a l’any. A més de la fàbrica, el grup compta amb una granja d’unes 500 vaques de raça frisona que subministren la llet. La companyia també ha entrat en el negoci de la jardineria i els vivers forestals. El director general de La Fageda, Josep Maria Corbinos, va destacar que tenen una gamma de gairebé 17 varietats de postres làctiques a la qual s’incorporen ara els gelats.

Notícia reproduïda del Periódico.cat

Esto tiene un nombre: mala educación. Y corresponsabilidad de la empresa.

La falta de respeto en todos los aspectos a la clientela agrava el enfado y hace las disculpas no creíbles

Este jueves he ido y vuelto de Barcelona a Palma, donde he intervenido en una jornada sobre Responsabilidad Social de las Pymes. He llegado por pelos, porque hemos tenido que cambiar de avión, con un retraso final de tres horas y media. Según nos han dicho se habían estropeado dos aviones de la flota, lo que ha dificultado la solución. Por la noche, para volver, también he tenido que sufrir un retraso de 3 horas. Se ve que se ha mantenido todo el día. Ahora nos han explicado que el problema de todo el día ha venido determinado por una falta grave de personal de una empresa de apoyo (supongo que el handling).

Sea cual sea la causa, han causado perjuicios y no han sabido informar adecuadamente o de manera abierta. Cada viajero tenía que ir a preguntar. Alguien les ha espetado que por qué no lo decían en voz alta o por megafonía en lugar de ir explicándolo a trozos a cada cliente. No sabes ni si puedes irte un momento al lavabo o para desayunar.

He hecho una reclamación sobre el importe del billete-aunque ya me han adelantado que no sacaré nada-pero lo peor es que he acabado cansado y con la paciencia agotada. A veces, en estas situaciones agradeces que te disculpen, que lo hagan de forma creíble, que te den la información, que puedas llegar a entenderlo. Puedo entender que un día una empresa se equivoque.

Pero en mi agotamiento físico-emocional, hay un detalle que ha acabado de dar forma a mi desafección con la compañía y su staff. Si yo digo '¡Bon día!' por qué narices me tienen que responder sistemáticamente '¡Buenos días!'? [ver abajo aclaración para lectores de otros países] No hablo de una lengua contra la otra, ni de leyes ni de derechos. Hablo de educación. Mi relación con el personal de la compañía es sencillamente la de cliente. Y no tiene ningún sentido que si yo saludo en una lengua (que es la mía y la del país) me contesten sistemáticamente en otra. No es una buena práctica comercial. Pero es más: ¡es un acto de mala educación! Yo soy el cliente. ¿Quién se han creído que son para contestarme en su lengua personal? ¿No saben que una relación con un cliente no es una conversación entre dos desconocidos por la calle?

Y de su mala educación personal, la empresa tiene una corresponsabilidad porque no ha codificado este tipo de conductas y, por tanto, facilita que sus trabajadores se permitan esta desconsideración hacia la clientela.

En la formación de los asistentes de vuelo no sé qué les han enseñado sobre cómo tratar los pasajeros (los clientes) pero me parece que o se lo han explicado mal o no han sacado mucho provecho. Y es que no estamos refiriéndonos a tener una conversación intelectual: un cliente saluda en una lengua y la 'servidora' de la empresa toma la decisión de no responder en la misma lengua sino en la suya.

De camino a casa he subido en un taxi en Barcelona conducido por un paquistaní. Yo le hablaba en catalán y él me entendía pero me respondía en castellano. Era una persona inmigrante que va adaptándose y sobreviviendo como puede. Cuando he bajado, él se ha adelantado y me ha dicho 'Bona nit'. Lo ha hecho con mucha cordialidad. He sabido ver un toque de complicidad, un agradecimiento por no tratarlo como un inmigrante sino como un ciudadano. Su pequeño gesto hace indicar que en pocos años hablará catalán (lo haría en pocos meses si todos los tratáramos como un ciudadano y no lo condenásemos a continuar siendo un inmigrante). Aprenderá a desarrollar conductas comerciales y sabrá ganar la ciudadanía plena.

El progreso que él irá experimentando contrasta con el cierre mental, la soberbia, tal vez el sentido funcionarial, de quien cree que no debe rebajarse a devolver el saludo en la lengua del cliente en su propio país. Y la empresa lo permite. La empresa era Spanair. Con cualquier otra me habría pasado lo mismo. Pero es que este fenómeno se ha dado con todo el personal a bordo de los tres aviones en los que he subido y también en el personal de tierra (excepto el de facturación).

Los pequeños detalles hacen que finalmente puedas ser más condescendiente con el mal servicio de la compañía o ya te sientas absolutamente maltratado. La frontera entre un estado de ánimo u otro a veces te de pequeños detalles que de alguna manera te hacen ver si quien paga merece un respeto o sencillamente es un 'abonado' como los de las eléctricas.

Nota: hacer pública una experiencia comercial como ésta no pretende sino ayudarla a reflexionar sobre las prácticas mejorables. Afortunadamente ya hay empresas que han comenzado a codificar este tipo de conductas. Por ejemplo, el personal de Bonpreu saluda siempre en la lengua propia del país (catalán en este caso) y luego continúa en la lengua que muestre el cliente (entre las oficiales). Es un ejemplo de cómo tener una conducta empresarial basada en el respeto a la clientela.

Nota: este artículo se ha publicado en Jornal.cat
Nota de aclaración para lectores de otros países: el catalán es la lengua propia de Catalunya, hablada por 10 millones, en 4 estados europeos. En Catalunya prácticamente todo el mundo lo entiende, si bien un 15% de la población ha llegado en los últimos 10 años de origen inmigrante. El catalán está reconocido como única lengua propia y es oficial junto con el castellano, pero está en un proceso de normalización después de haber sido prohibida y perseguida durante los tres últimos siglos. La responsabilidad social de las empresas se reconoce como fundamental para normalizar una lengua que es la 80 en el mundo (de 6000) pero la 20 en internet (que muestra la actividad de sus parlantes) y que sigui siendo una lengua de gran prestigio social, económico, cultural y tecnológico. Algunas empresas todavía incorporan vicios de la época dictatorial y muestran un menosprecio por la lengua catalana (no es en absoluto el caso de la empresa tratada en este artículo) incluso empresas que se permiten publicar memorias de RSE estan recibiendo sanciones públicas por incumplientos legales y falta de respeto a la clientela en materias lingüísticas.

PD: Esta reflexión ha sido reproducida por Ferran Suay, psicólogo de la Universitat de València, como buena práctica en la gestión de los aspectos lingüísticos
PD2: estas dos noticias tienen relación:
Spanair introduce el catalán en su revista
Los taxistas extranjeros ya son más del 11% de la flota

Això té un nom: mala educació. I corresponsabilitat de l'empresa.

La manca de respecte en tots els aspectes a la clientela agreuja l'emprenyamenta i fa les disculpes no creïbles

Aquest dijous he anat i tornat de Barcelona a Palma, on he intervingut en una jornada sobre Responsabilitat Social de les Pimes. Hi he arribat pel pèls, perquè hem hagut de canviar d'avió, amb un retard final de tres hores i mitjà. Segons ens han dit s'havien espatllat dos avions de la flota, fet que ha dificultat la solució. A la nit, per a tornar, també he hagut de patir un retard de 3 hores. Es veu que s'ha mantingut tot el dia. Ara ens han explicat que el problema de tot el dia ha vingut determinat per una manca greu de personal d'una empresa de suport (suposo que el handling).

Sigui quina sigui la causa, han causat perjudicis i no han sabut informar adequadament o de manera oberta. Cada viatger havia d'anar a preguntar. Algú els ha etzibat que per què no ho deien en veu alta o per megafonia enlloc d'anar explicant-ho a trossos a cada client. No saps ni si pots anar-te'n un moment al lavabo  o per a esmorzar.

He fet una reclamació sobre l'import del bitllet -tot i que ja m'han avançat que no en trauré res- però el més fotut és que he acabat cansat i amb la paciència esgotada. De vegades, en aquestes situacions agraeixes que se't disculpin, que ho facin de manera creïble, que et donin la informació, que puguis arribar a entendre-ho. Puc entendre que un dia una empresa s'equivoqui.

Però en el meu esgotament físico-emocional, hi ha un detall que ha acabat de donar forma a la meva desafecció amb la companyia i el seu staff. Si jo dic 'Bon dia!' per quins set sous m'han de respondre sistemàticament '¡Buenos días!'? No parlo d'una llengua contra l'altra, ni de lleis ni de drets. Parlo d'educació. La meva relació amb el personal de la companyia és senzillament la de client. I no té cap sentit que si jo saludo en una llengua (que és la meva i la del país) em contestin sistemàticament en una altra. No és una bona pràctica comercial. Però és més: és un acte de mala educació! Jo sóc el client. Qui s'han cregut que són per a contestar-me en la seva llengua personal? No saben que una relació amb un client no és una conversa entre dos desconeguts pel carrer?

I de la seva mala educació personal, l'empresa en té una corresponsabilitat perquè no ha codificat aquesta mena de conductes i, per tant, facilita que els seus treballadors es permetin aquesta desconsideració envers la clientela.

A la formació dels assistents de vol no sé què els han ensenyat sobre com tractar els passatgers (els clients) però em sembla que o els ho han explicat malament o no n'han fet gaire profit. I és que no estem referint-nos a tenir una conversa intel·lectual: un client saluda en una llengua i la 'servidora' de l'empresa pren la decisió de no respondre en la mateixa llengua sinó en la seva.

De camí cap a casa he pujat en un taxi conduït per un  paquistanès. Jo li parlava en català i ell m'entenia però em responia en castellà. És una persona immigrant que va adaptant-se i sobrevivint com pot. Quan he baixat, ell s'ha avançat i m'ha dit 'Bona nit'. Ho ha fet amb molta cordialitat. Hi he sabut veure un toc de complicitat, un agraïment per no tractar-lo com un immigrant sinó com un ciutadà. El seu petit gest fa indicar que en pocs anys parlarà català (ho faria en pocs mesos si tots el tractéssim com un ciutadà i no el condemnéssim a ser un immigrant). Aprendrà a desenvolupar conductes comercials i sabrà guanyar la ciutadania plena.

El progrés que ell anirà experimentant contrasta amb el tancament mental, la supèrbia, potser el sentit funcionarial, de qui creu que no ha de rebaixar-se a tornar la salutació en la llengua del client en el seu propi país. I l'empresa ho permet. L'empresa era Spanair. Amb qualsevol altra m'hauria passat el mateix. Però és que aquest fenomen s'ha donat amb tothom, a bord dels tres avions en què he pujat i també en el personal de terra (excepte el de facturació).

Els petits detalls fan que finalment puguis ser més condescendent amb el mal servei de la companyia o ja et sentis absolutament maltractat. La frontera entre un estat d'ànim o un altre de vegades et va de petits detalls que d'alguna manera et fan veure si qui paga mereix un respecte o senzillament és un 'abonat' com els de les elèctriques.

Nota: fer pública una experiència comercial com aquesta no pretén sinó ajudar-la a reflexionar sobre les pràctiques millorables. Afortunadament ja hi ha empreses que han començat a codificar aquesta mena de conductes. Per exemple, el personal de BonPreu saluda sempre en català i tot seguit continua en la llengua que mostri el client. És un exemple de com tenir una conducta empresarial basada en el respecte a la clientela.

Nota: aquest article s'ha publicat a Jornal.cat

PD: Aquesta reflexió ha estat reproduïda per Ferran Suay, psicòleg de la Universitat de València, com a bona pràctica en la gestió dels aspectes lingüístics
PD2: aquestes dues notícies hi tenen relació:
Spanair introdueix el català a la seva revista
Els taxistes estrangers ja són més de l’11% de la flota

25.3.10

Acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani

València, 7 de maig de 2010

L’Institut Ignasi Villalonga ha finalitzat després de quatre anys un ambiciós projecte, el Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Arc Mediterrani. L’objectiu d’aquest llibre ha estat fer una diagnosi de les necessitats, principalment de transport, a més de realitzar una proposta d’estratègies relatives a infraestructures i serveis, models de finançament, de gestió i explotació. S’han realitzat rhttp://www.iivee.org/newsletter.php?id=1813c563b35a9fa777295d6037e25d1aeunions amb Cambres de Comerç, Col·legis d’Economistes i d’Enginyers Industrials, associacions empresarials, ports, el món sindical i les universitats. En total, hi han participat 366 entitats en els 33 debats realitzats.

A més es dóna la circumstància que el nostre Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) és l’únic informe d’una institució privada de l’Euram aprovat en el procés preparatori del definitiu Llibre Blanc del transport europeu. En aquest sentit, estem parlant, per tant, d’una capacitat d’incidència en la UE que hem de saber aprofitar.

La Unió Europea (UE) revisarà els seus plans de transport durant l’any 2010, coincidint amb la presidència espanyola; per tant, ara és el moment adequat perquè es decidesca la incorporació de l’arc mediterrani com a eix prioritari de comunicació intermodal transeuropea i resolguem aquesta gravíssima mancança.

Per tot això, s'organitza un acte el pròxim 7 de maig de 2010 al Palau de Congressos de València per aconseguir el reconeixement europeu de l’eix mediterrani. Hi participaran els governs regionals de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, les cambres, els col·legis professionals, les universitats, i les associacions empresarials i grans empreses clau per a la logística i el transport.

Per a més informació, podeu anar a: Acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani. València, 7 de maig de 2010

Font

L’Hora del Planeta 2010

El proper dissabte, 27 de març, de 20.30h a 21.30h, tindrà lloc un any més la iniciativa “L’Hora del Planeta 2010”, una iniciativa de WWF per lluitar contra el canvi climàtic i en defensa del medi ambient.

L’any 2009, la campanya es va convertir en un moviment mundial sense precedents al que es van sumar mi milions de persones, milers d’empreses i 4159 ciutats de 88 països, que van apagar els llums dels monuments més importants del món.

Responsabilitat Global s'adhereix a aquesta iniciativa, alhora que us convidem a afegir-vos a la iniciativa.
Ja que estem escrivint aquest apunt des del Palma, aprofitem per a mostrar el compromís de l'ajuntament:

Palma: L'Ajuntament de Palma apagarà els monuments emblemàtics i l'enllumenat públic del passeig del Born, la plaça de la Reina i la plaça del Rei Joan Carles I. A més, l'Ajuntament us convida a participar a l'acte de desconnexió de l'enllumenat públic del passeig del Born a les 20.15 h del dissabte 27 de març al dit passeig i us anima a apagar els llums dels mostradors dels comerços, a desconnectar el aparells electrònics a casa i a enllumenar les terrasses dels bars i restaurants amb espelmes des de les 20.30 fins a les 21.30h en senyal de solidaritat amb el planeta.

Trobareu aquesta més informació al web de wwf

Newsletter de març 2010

[ca] Ja podeu llegir la newsletter de març, on us convidem a llegir algunes reflexions d'actualitat. En aquest mes fem algunes reflexions, entre molts altres temes, sobre llengua i RSE. A banda de la motivació del Dia Internacional de la Llengua Materna, estem desenvolupant un encàrrec sobre aquesta matèria que ens ha motivat a compartir algunes reflexions sobre com incorporar els aspectes lingüístics dins la materialitat de l'RSE. D'altra banda, també informem dels actes que anem fent per a ajudar a promoure la cultura de l'RSE a diferents territoris. Entreu al newsletter en català: [ca] www.collaboratio.net/newsletter/2010/03/22/01

[es] Ya pueden leer la newsletter de Marzo, donde les invitamos a leer algunas reflexiones de actualidad. En este mes hacemos algunas reflexiones, entre muchos otros temas, sobre lengua y RSE. Aparte de la motivación del Día Internacional de la Lengua Materna, estamos desarrollando un encargo sobre esta materia que nos ha motivado a compartir algunas reflexiones sobre cómo incorporar los aspectos lingüísticos dentro de la materialidad de la RSE. Por otro lado, también informamos de los actos que vamos haciendo para ayudar a promover la cultura de la RSE en distintos territorios. Entrar en la newsletter en castellano: [es] www.collaboratio.net/newsletter/2010/03/22/02

22.3.10

Els bombers confosos amb terroristes i altres notes d'actualitat

Acabo de prendre part en la tertúlia 'El primer cafè' de Ràdio Estel, on hem comentat alguns temes d'actualitat.

Bombers catalans confosos amb terroristes (vegeu notícia a 3cat24).
  • Crec que ha estat conseqüència de les presses del govern francès per mostrar una reacció ràpida, però ha estat una manca de professionalitat policial. No es pot publicar la foto d'uns ciutadans com a presumptes terroristes només perquè un testimoni ho hagi manifestat així. I qualificant-los amb tota certesa de 'terroristes', no de 'presumptes terroristes'!
  • Si el fet és greu, ja no sabem com qualificar que posteriorment a adonar-se de l'error no se'ls anés a comunicar que ja s'havia solucionat el malentès i fins i tot a protegir-los atès la denúncia pública que tenien al damunt. Tan desconcertats estaven que no podien fer aquest pas? 
  • Sens dubte, aquesta és una matèria que agafa a contrapeu la seguretat francesa, però la policia espanyola no podia assessorar millor? Diuen que ja ho fan fer, però en canvi les imatges es van divulgar abans al sud dels Pirineus que no allà on hauria d'haver estat més necessari per a facilitar la participació ciutadana. No s'entén.
  • A mesura que avancen els esdeveniments encara es torna més impresentable l'actuació de la policia francesa, ja que després que els bombers s'hagin presentat davant la policia, han estat interrogats i, segons afirmen, "Sense cap motiu, de sobte, ens han tractat com a etarres amb tots els prejudicis que això comporta i les preocupacions familiars".
  • I el grau més alt de la incompetència, que té a veure amb la incultura i l'obcecació amb les identitats i les llengües. Segons han confirmat fonts policials franceses, els investigadors van donar credibilitat a un testimoni que va trobar sospitós que "un grup de persones amb aparença d'espanyols parlessin una llengua que s'hi assemblava però que no era espanyol". Amb una mínima cultura haurien pogut deduir que aquella llengua era la catalana, llengua de 10 milions d'europeus (alguns dins del seu estat francès!). Amb aquest petit detall tant fàcil de deduir (la policia espanyola també hi hauria pogut ajudar!), haurien pogut enviar les imatges dels sospitosos a les policies catalana i andorrana per a implicar-los en la identificació dels sospitosos. Però hi ha gent que tot ho veu amb clau dels estats i després fan el ridícul confonent dues llengües impossible de confondre com el català i el basc. La seva incultura és la nostra inseguretat. 
  • PD: podeu veure l'article 'Espanyols que no parlen espanyol, de Vicent Sanchís. I també l'article 'Van posar el 'feng shui' al revés' d'Iu Forn, on diu molt encertadament "Per molt que vulguin treure-hi importància, això dels bombers catalans confosos amb el perillós comando d’ETA implicat en l’assassinat d’un policia francès és un ridícul mundial que ha unit l’inspector Clouseau i Louis de Funès amb Anacleto, Torrente i Mortadel·lo i Filemó".
Reforma sanitària als Estats Units
  • Obama se n'ha ensortit, malgrat que no és el projecte que ell hauria volgut. Vist des d'Europa, ens pot semblar poc però per al context americà és molt. De fet, crec que suposa un desenvolupament dels drets del consumidor i dels drets humans:
  • És inconcebible que, tenint una assegurança de salut contractada, el contracte es pogués trencar unilateralment quan la companyia observés que la teva malaltia era greu i que els costaria massa diners fer-hi front. És un enfocament de drets del consumidor.
  • Per altra banda, havent-hi tècniques sanitàries disponibles, no és acceptable des d'un punt de vista de drets humans que aquestes no es puguin aplicar al conjunt de la població, quan és possible sense una alteració fonamental de l'american way of life... La prestació segueix sent privada però s'amplien els assegurats i les seves garanties.
Pederastes amb sotana
  • Benvingudes siguin les paraules del màxim representant de l'Església i la profunditat amb què tracta el tema sense defugir-lo. Però la gravetat del tema és enorme i no n'hi ha prou amb demanar perdó; cal justícia i cal sobretot evitar que es pugui tornar a repetir.
  • És cert que la pederàstia no és un problema de l'església ja que es troba a tota la societat. I també és cert que és un error malintencionat voler-ho relacionar amb el celibat, essent coses difícilment relacionables. Però en el cas d'una institució religiosa i amb un discurs fonamentat en els valors, i amb molta dosi de moralitat sobre els temes de sexes, aquesta és una taca que penetra molt a dins de la identitat i afecta la credibilitat. 
  • En moltes ocasions ens hem referit a la necessitat d'una major obervança de la responsabilitat social per part de les organitzacions que la promouen i defensen, com les ONG o les Administracions públiques. Com podem altrament demanar que les empreses privades siguin socialment responsables? De la mateixa manera, hem de demanar a l'Església un plus d'exemplaritat. Més enllà de les disculpes, cal saber com es gestionarà en endavant.
  • També és cert que no seria bo anar cap a una cacera de bruixes, amb sospites permanents i denúncies públiques. Cal salvaguardar les formes justes per a tothom. Per això calen canals per a poder abordar les sospites amb rigor. Les empreses més avançades disposen de codis ètics, el contingut del qual és garantit pels comitès ètics. Així, si algú té una sospita que el codi s'està incomplint, però no té proves suficients per denunciar els fets (suposant que fossin denunciables), pot recórrer de manera confidencial a aquest òrgan que analitzarà el cas i el tractarà des d'una òptica serena i profunda. Potser l'organització eclesial ha d'avançar cap a sistemes de gestió de la seva responsabilitat social, com qualsevol organització en el món d'avui....

Los bomberos confundidos con terroristas y otras notas de actualidad

Acabo de tomar parte en la tertulia 'El primer cafè' de Ràdio Estel, donde hemos comentado algunos temas de actualidad.

Bomberos catalanes confundidos con terroristas (ver noticia en 3cat24).

  • Creo que ha sido consecuencia de las prisas del gobierno francés para mostrar una reacción rápida, pero ha sido una falta de profesionalidad policial. No se puede publicar la foto de unos ciudadanos como presuntos terroristas sólo porque un testigo lo haya manifestado así. Y calificándolos con toda certeza de 'terroristas', no de 'presuntos terroristas'!
  • Si el hecho es grave, ya no sabemos cómo calificar que posteriormente a darse cuenta del error no se les fuera a comunicar que ya se había solucionado el malentendido e incluso a protegerlos ya la denuncia pública que tenían encima. ¿Tan desconcertados estaban que no podían dar este paso?
  • Sin duda, esta es una materia que coge a contrapié la seguridad francesa, pero ¿la policía española no podía asesorar mejor? Dicen que ya lo hicieron, pero en cambio las imágenes se divulgaron antes en el sur de los Pirineos que no allí donde debería haber sido más necesario para facilitar la participación ciudadana. No se entiende.
  • A medida que avanzan los acontecimientos todavía se vuelve más impresentable la actuación de la policía francesa, ya que después de que los bomberos se hayan presentado ante la policía, han sido interrogados y, según afirman, "Sin ningún motivo, de repente, nos han tratado como a etarras con todos los prejuicios que ello conlleva y las preocupaciones familiares".
  • Y el grado más alto de la incompetencia, que tiene que ver con la incultura y la obcecación con las identidades y las lenguas. Según han confirmado fuentes policiales francesas, los investigadores dieron credibilidad a un testigo que encontró sospechoso que "un grupo de personas con apariencia de españoles hablaran una lengua que se parecía pero que no era español". Con una mínima cultura, habrán podido deducir que esa lengua era la catalana, lengua de 10 millones de europeos (¡algunos dentro de su estado francés!). Con este pequeño detalle tan fácil de deducir (¡la policía española también habría podido ayudar!), habrían podido enviar las imágenes de los sospechosos a las policías catalana y andorrana para implicarles en la identificación de los sospechosos. Pero hay gente que todo lo ve en clave de los estados y luego hacen el ridículo confundiendo dos lenguas imposible de confundir como el catalán y el vasco. Su incultura es nuestra inseguridad.
  • PD: podeis ver el artículo 'Españoles que no hablan español, de Vicent Sanchís. Y también el artículo 'Pusieron el 'feng shui' al revés' de Iu Forn, donde dice muy acertadamente "Por mucho que quieran quitar importancia, esto de los bomberos catalanes confundidos con el peligroso comando de ETA implicado en el 'asesinato de un policía francés es un ridículo mundial que ha unido el inspector Clouseau y Louis de Funès con Anacleto, Torrente y Mortadelo y Filemón".

Reforma sanitaria en Estados Unidos

  • Obama se ha salido con la suya, aunque no es el proyecto que él hubiera querido. Visto desde Europa, nos puede parecer poco pero para el contexto americano es mucho. De hecho, creo que supone un desarrollo de los derechos del consumidor y los derechos humanos:
  • Es inconcebible que, teniendo un seguro de salud contratado, el contrato se pudiera romper unilateralmente cuando la compañía observase que tu enfermedad era grave y que les costaría demasiado dinero hacerle frente. Es un enfoque de derechos del consumidor.
  • Por otra parte, habiendo técnicas sanitarias disponibles, no es aceptable desde un punto de vista de derechos humanos que éstas no se puedan aplicar al conjunto de la población, cuando es posible sin una alteración fundamental de la american way of life ... La prestación sigue siendo privada pero se amplían los asegurados y sus garantías.

Pederastas con sotana

  • Bienvenidas sean las palabras del máximo representante de la Iglesia y la profundidad con que trata el tema sin rehuir-lo. Pero la gravedad del tema es enorme y no basta con pedir perdón; hace falta justicia y sobre todo evitar que se pueda volver a repetir.
  • Es cierto que la pederastia no es un problema de la iglesia ya que se encuentra en toda la sociedad. Y también es cierto que es un error malintencionado quererlo relacionar con el celibato, siendo cosas difícilmente relacionables. Pero en el caso de una institución religiosa y con un discurso fundamentado en los valores, y con mucha dosis de moralidad sobre los temas de sexos, ésta es una mancha que penetra muy dentro de la identidad y afecta la credibilidad.
  • En muchas ocasiones nos hemos referido a la necesidad de una mayor observanza de la responsabilidad social por parte de las organizaciones que la promueven y defienden, como las ONG o las Administraciones públicas. ¿Cómo podemos contrario pedir que las empresas privadas sean socialmente responsables? Del mismo modo, debemos pedir a la Iglesia un plus de ejemplaridad. Más allá de las disculpas, hay que saber cómo se gestionará en adelante.
  • También es cierto que no sería bueno ir a una cacería de brujas, con sospechas permanentes y denuncias públicas. Hay que salvaguardar las formas justas para todos. Por ello hacen falta canales para poder abordar las sospechas con rigor. Las empresas más avanzadas disponen de códigos éticos, cuyo contenido es garantizado por los comités éticos. Así, si alguien tiene una sospecha de que el código se está incumpliendo, pero no tiene pruebas suficientes para denunciar los hechos (suponiendo que fueran denunciables), puede recurrir de forma confidencial a este órgano que analizará el caso y lo tratará desde una óptica serena y profunda. Quizá la organización eclesial debe avanzar hacia sistemas de gestión de su responsabilidad social, como cualquier organización en el mundo de hoy ....

18.3.10

73 firmas de Burgos colaboran en el plan de integración laboral de La Caixa

BURGOS - ECONOMÍA - MIÉRCOLES, 17 DE MARZO - 15:15

Méndez Pozo subraya la importancia de “sensibilizar y comprometer” a las empresas con las necesidades sociales del entorno donde se encuentran

La crisis económica no está mermando el compromiso de las empresas con la responsabilidad social corporativa, ni con la integración laboral de las personas en riesgo de exclusión, tal y como se puso de manifiesto en las jornadas 'La integración laboral, un valor para la empresa’, celebradas hoy en Burgos y organizadas por la Cámara de Comercio y el programa Incorpora de la Fundación La Caixa.+ info






Ricardo Ordóñez / ICAL La Cámara de Comercio e Industria de Burgos y la Obra Social 'la Caixa' promueven la contratación de personas en riesgo de exclusión entre el empresariado burgalés. En la imagen, Josep María Canyelles, experto en responsabilidad social empresarial, junto al presidente de la Cámara de Comercio de Burgos, Antonio Méndez Pozo





73 firmas locales colaboran en el plan de integración laboral de La Caixa

En sus cuatro años de andadura, el Programa Incorpora ha permitido el acceso a un puesto de trabajo de 107 personas con especiales dificultades para encontrar un empleo


De i. a d., Juan José Rodríguez (Tacon Decor), Jaume Farré, Antonio Méndez Pozo y Josep M. Canyelles.

LUIS LÓPEZ ARAICO
G. ARCE / BURGOS


La empresa burgalesa tiene una marcada vocación social. Prueba de ello es que, de cada dos visitas que la Fundación La Caixa ha realizado en la provincia para presentar el Programa Incorpora, una firma se ha animado a colaborar. Así, tras cuatro años de andadura, más de 73 compañías locales (10.000 en el conjunto de España) participan activamente en el apoyo al empleo más vulnerable y han creado hasta la fecha un total de 107 puestos de trabajo para estas personas, más de 24.000 a nivel nacional.

Incorpora, que fue presentado ayer en Burgos en una jornada organizada por la Cámara de Comercio, es un programa de integración laboral que se enmarca dentro de la responsabilidad social de las empresas y que pretende consolidar el empleo entre aquellos colectivos sociales más desfavorecidos y vulnerables a la exclusión social, como son los discapacitados, jóvenes afectados por el fracaso escolar, mujeres víctimas de violencia de género, parados de larga duración, entre otros.

Según explicó Jaume Farré, director del programa, Incorpora trabaja con las entidades sociales que atienden a estas personas y con ellas diseña un programa de responsabilidad social para empresas colaboradoras. La Fundación La Caixa apoya la figura del técnico en inserción laboral, prospector, visitador y asesor de los potenciales participantes. «La función más importante de este técnico -explica Farré- es estar al lado del empresario hasta que el trabajador esté totalmente integrado dentro de su empresa».

El presidente de la Cámara pidió ayer a las empresas burgalesas que apoyen y se comprometan con los colectivos más desfavorecidos laboralmente, «que soportan aún peor estos momentos difíciles para todos». Antonio Méndez Pozo dijo que la misión de la institución que preside es sensibilizar a las empresas y aprovechar un programa de integración «pionero y con éxito demostrado».



Nota: ver acto Segovia

17.3.10

Jornada de presentació del Protocol d’intervenció en casos d’assetjament laboral a l’Administració de la Generalitat de Catalunya

Amb motiu de l'aprovació del Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual i altres discriminacions a la feina, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques, organitza aquesta jornada de reflexió i debat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, a l'entorn d'aquests fenòmens, i la presentació d'instruments perquè les administracions públiques catalanes puguin intervenir-hi.

Objectius:

1. Conèixer i reflexionar entorn el fenomen de l’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe i/o per orientació sexual.

2. Fer difusió dels instruments per a la prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe i/o orientació sexual elaborats per la Generalitat de Catalunya.

Inscripció:
Administració Generalitat: EPOCA / responsables de formació
Administració local: en línia
Dates i horari:
Dijous 25 de març de 2010, de 9 a 14 h
Lloc:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
C/ de Girona, 20
08010 Barcelona




16.3.10

Canyelles hablará en Burgos sobre Responsabilidad Social Empresarial

La Cámara de Comercio de Burgos les invita a la jornada - desayuno de trabajo- sobre Responsabilidad social empresarial. La integración laboral, un valor para la empresa, dentro del Programa INCORPORA, de la Obra Social ”La Caixa” en su apuesta por la Integración Laboral.

El acto tendrá lugar el miércoles 17 de marzo de 2010, a las 9.30 horas, en el Hotel Velada de Burgos, c/ Fernán González, 10


PROGRAMA - DESAYUNO DE TRABAJO
9.30 h Inauguración:
  • D. Antonio Méndez Pozo, Presidente de la Cámara de Comercio e Industria de Burgos
10.00 h Las claves de la responsabilidad social empresarial
  • Dr. Josep Maria Canyelles, Experto en responsabilidad social empresarial
11.15 h Mesa redonda y experiencias empresariales
  • D. Jaume Farré, Fundación ”la Caixa”, director del programa INCORPORA
  • D.ª M.ª Jesús Ruiz, directora provincial del GRUPO EULEN
  • D. Juan José Rodríguez., director de RR HH de TACON DECOR
12.00 h Clausura del acto

Se ruega confirmación en:
comunicacion@camaraburgos.com
incorporacastillayleon@espavila.es

Ver invitación PDF

El 33 mostra projectes de progrés a ‘Latituds’

¿Què s’està fent al món per solu­cionar problemes estructurals com ara la pobresa, les guerres i les injustícies? El 33 en mostra alguns exemples a Latituds, sèrie documental que estrena aquesta nit (22.15) i que reflecteix els projectes de desenvolupament que s’estan portant a terme en diversos països i que compten amb cooperació catalana.

Els encarregats d’explicar les iniciatives són els mateixos ciutadans autòctons del país que es visita en cada episodi. «Els nostres protagonistes no són els cooperants, sinó la gent que, sobre el terreny, està impulsant el projecte», destaca Jordi Vilardell, director del programa.

Font: El Periódico

La polèmica sobre la medicina homeopàtica

Fa pocs s'ha reprès la polèmica sobre la medicina homeopàtica a partir de dos articles publicats:
En aquests hi parlaven diferents experts: la Dra. Assumpta Mestre (Presidenta de la Secció del COMB), la Dra. Maite Bravo (Presidenta d'Homeòpates Sense Fronteres), el Dr. Antonio Marqués (Secretari de l’Assemblea Nacional d'Homeopatia), i també el Prof. J. R. Laporte (Catedràtic i Cap de Servei de Farmacologia). També s'expressava a El País l'opinió del Premi Nobel de Medicina Prof. Luc Montagnier, en el sentit que les dilucions ultramoleculars de DNA, contenen informació electromagnètica específica, la qual cosa confirma l'activitat de les dilucions homeopàtiques.

Sembla que hi ha hagut moltes cartes i pressions en contra, tant als periodistes que han redactat els articles, com als directors dels dos diaris. Aquest diumenge dia 14 de març, va sortir un nou article a Tribuna: “Homeopatía, de la creencia a la evidencia”, de Milagros Perez Oliva, que criticava al periodista per la suposada parcialitat.



El president de l'Acadèmia Maedico Homeopàtica de Barcelona, asociació fundada el 1890, uns anys abans de la creació del Col·legi de Metges de Barcelona ha divulgat una carta en la qual convida els metges a expressar la seva opinió i/o experiencia enfront de la pressió que l'homeopatia rep per part de certs sectors que saben fer valdre les seves opinions mediàticament.

Tots els esdeveniments al voltant de la grip A, els canvis de criteri amb les pandèmies, i un llarg etcètera alerten contra els interessos de certes empreses, les quals lògicament veuen en l'homeopatia un competidor. Sols cal pensar el que s'estalviaría la Seguretat Social en medicacció, tant pel preu dels medicaments com perquè l'estat de salut augmentaría només evitant els efectes secundaris de la medicació al·lopàtica, sense comptar amb els beneficis per a la salut del tractament homeopàtic.

N'hem parlat amb moltes ocasions, i ho hem abordat a partir de la manca de transparència de les farmacèutiques i les sospites de manca de conductes socialment responsables. 

Aprofitem per a proposar una entrevista feta ja fa força anys a Manuel Arrieta, antropòleg, metge i metge quàntic, a la contra de la Vanguardia: Avanzamos hacia la medicina de la energía.

Apunts anteriors relacionats:

23.11.09  Sobre les grans companyies farmacèutiques

22.4.08  No ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues!

1.1.08 MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic / Economic / Económico