29.3.07

Es donen a conèixer bones pràctiques de Mataró

70 persones van assistir a la presentació del segon llibre amb bones pràctiques de responsabilitat social el passat dia 27 de març a Mataró

Fa un any es va presentar el primer llibre que explicava el cas de 12 empreses, pime, i les seves accions responsables en els diferents àmbits de la responsabilitat social.

En aquesta ocasió surten 14 empreses i es presenten 19 bones pràctiques. En aquest segon llibre hi trobem pime, autònoms, com en el primer, però també empreses pertanyents al tercer sector i una dona emprenedora que ha pensat i descrit el seu pla d’empresa des de l’òptica de la responsabilitat social

La recerca d’aquestes empreses es va iniciar a principis de 2006 amb aquelles empreses que han assistit als seminaris d’informació i formació que s’han fet durant tot l’any passat sobre temàtiques com: conciliació de la vida laboral, familiar i personal; la memòria social; el codi ètic; la gestió de la diversitat dina del capital humà...

Totes són empreses que col·laboren amb l’IMPEM en els diferents serveis que aquest els ofereix: assessorament a pime, borsa de treball, informació per l’emprenedoria, acolliment d’alumnes en pràctiques, formació continuada...d’aquesta manera l’IMPEM pren el seu paper d’informador i difusor de pràctiques en responsabilitat social amb l’objectiu de treballar per una ocupació de qualitat. A l’inici de l’acte la Sra Alícia Romero, presidenta de l’IMPEM, va presentar el projecte “ Facilitem la Conciliació” adreçat als sectors del comerç i l’hosteleria.

23.3.07

El primer Congrés del Tercer Sector de Catalunya mostra la solidesa de la Taula d’Entitats


La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va néixer al 2003 amb l’objectiu de treballar per a la millora del benestar de les persones amb necessitats socials no cobertes.
Va ser fruit d’un procés que va tenir origen en la realització del Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social de Catalunya, en un treball conjunt entre investigadors, entitats del tercer sector i la Generalitat de Catalunya.


Vaig tenir la fortuna de poder viure en directe aquells passos, en tant que membre del comitè permanent de seguiment de l’elaboració d’aquest complex treball, que va aportar una fotografia molt rellevant de la situació i perspectives del sector i que havia de donar lloc a un pla estratègic per a l’enfortiment del sector.


Des d’aquesta implicació en el procés, és motiu de gran joia poder observar com la Taula que en va sorgir es va formalitzar, s’ha consolidat i ara aplega 24 organitzacions de segon nivell que representen més de 2000 entitats de Catalunya entre associacions, empreses d’inserció, fundacions i cooperatives que treballen a favor de la inclusió social dels col·lectius més desafavorits i per a modificar les condicions que generen exclusió. Aquest conjunt d’organitzacions donen servei a més de 800.000 persones, generen al voltant de 16.000 llocs de treball i hi col·laboren més de 50.000 voluntaris i voluntàries que treballen a favor dels col·lectius més vulnerables de la societat.

20.3.07

Expertos mundiales en tecnología y acción social se unen en Sevilla

EXPERTOS MUNDIALES EN TECNOLOGÍA Y ACCIÓN SOCIAL SE UNEN EN SEVILLA

• Responsabilitat Global estará respresentada en el evento por Josep Maria Canyelles en calidad de experto en RSE además de sus amplia experiencia en el mundo de la acción social y comunitaria

• GlobalGiving, Engender Health, Aspiration Tech, IBM, France Telecom, Universidad de Stanford y de Yale algunas de las entidades participantes

• El evento tendrá lugar los días 22 y 23 de marzo en Sevilla

Madrid, 02 de marzo de 2007.- e-STAS, el Symposium de las Tecnologías para la Acción Social, es un evento de carácter internacional y multisectorial cuyo objetivo es fomentar, impulsar y adaptar el uso de las Nuevas Tecnologías en pro de la acción social y el desarrollo. e-STAS se celebra los días 22 y 23 de marzo de 2007 en la sede de la Diputación Provincial de Sevilla, sita en Menendez Pelayo 32.

Conferenciantes de alto nivel participan en esta II edición de e-STAS. La presidenta de GlobalGiving Foundation, el director del Digital Vision Program de la Universidad de Stanford, el presidente Europeo del Club de Roma o el Director de tecnología de Engender Health son algunos de los ponentes que expondrán y debatirán las diferentes líneas de trabajo para paliar la brecha digital y fomentar la Sociedad del Conocimiento. Además, participaran representantes de France Telecom, Telefónica, IBM y diversas entidades y organizaciones sociales entre otros.

e-STAS es un encuentro que facilita el intercambio de todo tipo de información, programas, proyectos y actividades en pro de la acción social y la sociedad del conocimiento. Todos los participantes de esta edición pueden relacionarse entre sí y entablar los primeros contactos para posibles proyectos innovadores en este campo.

e-STAS está organizado por la Fundación Cibervoluntarios, con el apoyo del Club de Roma y el patrocinio de la Consejería de Innovación Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía y la Diputación de Andalucía a nivel institucional; y France Telecom, Telefónica e IBM a nivel privado.

Para la presidenta de la Fundación Cibervoluntarios, Yolanda Rueda, “e-STAS es una forma innovadora de manifestar a la sociedad nuestro compromiso y disposición a erradicar la brecha digital a través de una apuesta por estrategias innovadoras relacionadas con las TIC´s y la acción social” .

Más información en www.e-stas.org

19.3.07

Ara toca el "diàleg social", la tercera pota

El govern espanyol va anunciar tres potes per a afrontar el debat sobre l'RSE. Les dues primeres van ser la subcomissió parlamentària (que va donar lloc al Llibre Blanc) i el Fòrum d'Experts (que fa dos anys que es van reunint).

Ara toca la tercera pota, el diàleg social, en el qual s'ha considerat d'incorporar-hi l'RSE com a tema de l'agenda. Però la Taula Diàleg social en matèria d'RSE, composada pel govern central, l'empresariat i els sindicats, s'ha anat retardant. Tot i així, el director general d'Economia Social del Ministeri de Treball, Juan José Barrera, afirma que "probablement a final d'abril ja tinguem unes conclusions".

Les diferents iniciatives hauran servit per a evitar fer passos en fals, massa duts per una manera fàcil d'entendre la política basada el la norma. S'haurà evitat, per exemple, una legislació precipitada i prèvia a la comprensió del fenomen per part dels legisladors.

Però amb la subcomissió ja va ser suficient per a aquest objectiu. I ara el dubte és si, fruit de les tres potes, arribarem a temps de fer alguna cosa durant el que queda de legislatura. Que no sigui que les presses d'última hora donin com a resultat alguna actuació o mesura precipitada, de les que fins ara s'havien aconseguit aturar.

Veure notícia

RSE i Territoris

Poden haver-hi empreses d’èxit en territoris fracassats?
Podem tenir països excel·lents amb empreses mediocres?
Pot una empresa no responsable reeixir en la societat i l’economia del coneixement?
Pot una empresa exercir i posar en valor la seva responsabilitat sense un context que la hi reconegui i també la practiqui?
Els territoris són avui un element fonamental de l’economia. Les economies regionals suposen una gran oportunitat i activen grans potencials, si són capaces d’articular les respostes adients, captar oportunitats, generar sinèrgies, gestionar no sols les seves infraestructures sinó també els seus actius immaterials de manera que permetin apalancar l’esforç de cada organització en particular.

Josep Maria Canyelles
Març 2007

Seminari sobre Territoris Socialment Responsables

50 persones vinculades a organitzacions diverses ens trobarem al Palau Maricel de Sitges per parlar de Territoris Socialment Responsables, el concepte, el sentit, l’oportunitat, els indicadors, el potencial, els interessos mutus...

5 d’empreses grans, 5 d’empreses mitjanes, 5 d’empreses petites, 5 d’empreses públiques, 5 d’ajuntaments, 5 d’altres agències públiques, 5 d’associacions, 5 de fundacions, 5 de cooperatives, 5 d’universitats i experts...

Podeu demanar més informació aquí

Newsletter especial Territoris Socialment Responsables


Aquest mes de març podeu entrar al newsletter especial sobre Territoris Socialment Responsables, on trobareu informació del projecte sobre TSR a l'Alt Penedès i sobre la proposta de Jornada que tindrà lloc a Sitges el 2 de maig de 2007.

15.3.07

El cas Anesvad suggereix de nou la reflexió sobre l'RSO

La transparència al tercer sector

Arran del cas Anesvad, us oferim un recull dels tres newsletters que parlen de la Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives (RSO):

La Responsabilitat Social i les Organitzacions No Lucratives
Els reptes de la Responsabilitat Social: de l'RSE a l'RSO
El repte de l'RS per a les ONL (curs)

També podeu consultar els posts d'aquest bloc que tracten sobre RSO.

A més, des de xarxanet.org us ofereixen un recull d'articles, novetats i preguntes més freqüents que tenen com a eix vertebrador la transparència en el tercer sector:

Articles:
Transparència, per a qui? de Josep M. Lozano Soler
La pèrdua de la innocència de Carles Armengol
Possibles pautes d'actuació per millorar la participació interna a les associacions de Pere Mora
Ajuda en Acció i TV3. I això només és el principi... de Carles Armengol i Siscares

Preguntes més freqüents:
En què consisteix la legitimitat de les entitat sense ànim de lucre?
Com podem ser més transparents?

Novetats a xarxanet.org:
TV3 destapa un possible cas de frau en els apadrinaments internacionals
Guia 2006 de la transparència i les bones pràctiques de les ONG

Anar a la publicació d' Els reptes del tercer sector

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Responsabilitat Global en el primer número de la revista Ser Responsables

El passat 1 de març es va presentar la nova revista Ser Responsables que analitzarà l'actualitat de les empreses espanyoles des del punt de vista de la seva activitat en responsabilitat social.

Aquesta publicació, dirigida pel periodista i especialista en RSE Jordi Jauma, fa en el seu primer número un repàs de la situació de la responsabilitat social a nivell estatal, amb entrevistes a líders d'opinió, empresaris, polítics i representants de tots els grups d'interès. També inclou l'opinió de diversos experts com Antoni Gutiérrez-Rubí, promotor de responsabilidadglobal.com, sobre el veritable abast de l'RSE. (versió pdf)

Segons el seu director, amb aquesta revista es pretén "impulsar l'RSE en les grans empreses, així com ser un canal d'informació per a disseminar aquestes pràctiques entre les pimes, que en molts casos són els seus clients i sobretot els seus proveïdors".

El tiratge inicial de la revista és d'una mica més de 10.000 exemplars, amb l'objectiu d'arribar a els 50.000 a la fi del present any. La publicació disposa també d'una edició digital.

14.3.07

L’empresariat de l’Alt Penedès debat sobre els 'Territoris Socialment Responsables'


Notícia d'Europa press (text original en castellà)

Alguns van destacar el desig de moltes empreses de no comunicar les seves bonas pràctiques, per pudor o per no voler aparentar falsa modèstia

Madrid, 13 de març de 2007 (EUROPA PRESS)

El sector empresarial de la comarca de l’Alt Penedès ha debatut aquest dilluns sobre com “fer un pas més” en la Responsabilitat Social de les Empreses i el valor de gestionar-la en el propi territori, el que s’anomenen Territoris Socialment Responsables.

La trobada, que va partir d’una iniciativa convocada per la Fundació Pro Penedès –una organització multilateral que gestiona el Pla Estratègic comarcal- ha reunit prop de cinquanta participants, que han assistit a una conferència a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de la iniciativa http://www.responsabilitatglobal.com/

L’acte ha comptat també amb el suport de l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve, que ha intervingut com a president de la Fundació Pro Penedès, i que s’ha referit a l’interès per aquesta mena d’iniciatives “que permeten millorar la governança dels territoris i sumar esforços de totes les parts”.

Per la seva banda, el president de la Unió Empresarial del Penedès, Albert Calzada, ha destacat la necessitat de desenvolupament empresarial a la zona, però també de models “que facilitin un canvi cultural i una major orientació a la internacionalització”.

Segons ha explicat Calzada, el projecte té un marc i un abast més ampli que aquesta jornada, i de fet prèviament es van realitzar unes jornades per a alcaldes i regidors i unes altres també per a tècnics de l’administració local. L’objectiu ha estat treballar en l’RSE de totes les parts interessades per a facilitar el progrés cap a un Territori Socialment Responsable.

La directora de l’Associació per a les Nacions Unides a España (ANUE), Àngels Mataró, -que ha abanderat el Projecte, amb el suport de “Responsabilitat Global”, ha situat en la seva ponència el paper de Nacions Unides en relació amb les empreses i la necessitat d’adequar els grans objectius globals a les realitats locals.Durant el 2006 i començament del 2007 s’ha desenvolupat com a projecte pilot al territori del Pla Estratègic de l’Alt Penedès, com una proposta molt vinculada als interessos i dinàmiques comarcals.

En el marc d’aquest projecte pilot s’han elaborat fitxes de ‘bones pràctiques’ de deu empreses -Cafès Novell, Filtres Anoia, Alcoa, Codorniu, Xocolata Simón Coll, Brose, Cartronatges del Penedès, Albet i Noya, Salt Serra Machinery i Bodegas Torres- i s’han recollit les percepcions de cinc organitzacions (Unió Empresarial del Penedès, Associació d’Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès, Uvipe, UGT, CCOO-.

Segons la gerent de la Fundació Pro Penedès, Gemma Sivill, pel que fa a aquestes bones pràctiques, moltes empreses de la zona no han volgut comunicar-les, “ja sigui perquè no ho han vist necessari o fins i tot per un cert pudor a no aparentar immodèstia”.

Canyelles, director del projecte, ha destacat el valor estratègic de l’RSE “també per a les Pimes”, alhora que ha apostat per avançar cap als Territoris Socialment Responsables.“Els territoris són avui un element fonamental de l’economia, fins al punt que les economies regionals suposen una gran oportunitat i activen grans potencials, si són capaces d’articular les respostes adients, captar oportunitats, generar sinèrgies, gestionar no sols les seves infraestructures sinó també els seus actius immaterials de manera que permetin apalancar l’esforç de cada organització en particular”, ha explicat.

Tots els assistents han coincidit en la gran receptivitat que s’ha detectat davant la iniciativa posada en marxa i a les idees plantejades, i molt especialment per part de les empreses, moltes de les quals “ja estan portant a terme pràctiques rellevants en matèria d’RSE encara que siguin en gran mesura desconegudes per part dels diferents agents del territori”.

Projecte Alt Penedès
Bones Pràctiques

12.3.07

Premi cohesió social i compromís cívic al Baix Llobregat

L'estudi pot tractar sobre les empreses responsables al Baix Llobregat

El Premi Cohesió Social i Compromís Cívic, convocat per l'Aula de Formació Joan N. García-Nieto de CCOO del Baix Llobregat, està adreçat a qualsevol persona interessada o vinculada d'alguna manera (per la seva residència, lloc de treball, interès social, sentimental, científic,…) a la comarca del Baix Llobregat i que amb un interès i sensibilitat per les diferents problemàtiques que actualment configuren aquest territori (socials, laborals, econòmiques, mediambientals, sociològiques, polítiques, culturals, científiques, etc.), sigui capaç d'elaborar un treball sobre el Baix Llobregat.

Aquest treball ha de defensar valors com la igualtat d'oportunitats i la justícia social, el pensament crític, la convivència intercultural i el repte de la ciutadania social, la solidaritat, l'equilibri territorial, el desenvolupament sostenible o el compromís social, en general.

Els treballs que es presentin hauran de girar al voltant de diferents temes socials relacionats amb el Baix Llobregat, entre els quals "Economia productiva i empreses socialment responsables".

Podeu consultar les bases complertes a la web de l'Aula de Formació Joan N. García-Nieto.

11.3.07

El respecte lingüístic com a matèria d'RSE

Les empreses que integren l'Ibex 35 ofereixen una informació escassa o fins i tot merament anecdòtica en matèria social i ambiental. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi elaborat per l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa sobre la qualitat de les memòrias anuals que aquestes companyies presenten.

El que no planteja aquest estudi, com molts altres, és l'absència d'una política de respecte lingüístic, una de les matèries que conformen la responsabilitat de les empreses davant la societat. Una aspecte de materialitat rellevant, a més, si tenim en compte que forma part d'una demanda explícita per part de comunitats i per part d'organitzacions públiques i socials que esdevenen stakeholders que articulen les demandes. I més evident si tenim en compte que existeixen uns marcs legals, que l'RSE hauria de superar, i que en molts casos són fins i tot vulnerats.

Cap de les 35 empreses de l'Ibex tenen les pàgines web en català, per exemple. Cap? Ara ja n'hi ha una! Des de fa poc Repsol, ha incorporat les llengües oficials a l'estat i no ho ha fet discretament sinó que s'ha permès de divulgar-ho fent-ne anuncis de premsa i televisió.

"Una nova imatge, més moderna, amb colors més propers i una estètica més funcional. A l'abast de tots, amb els continguts que vols, un accés més fàcil i intuïtiu i una navegació més senzilla. Amb l'última tecnologia, amb nous sistemes de seguretat i amb renovats equips informàtics. En el teu idioma. Volem entendre't, per això, ara tindràs el contingut que t'interessa en el teu idioma. La teva energia ha fet possible un nou repsolypf.com"

Aquest pot ser un primer pas per tal que altres empreses entenguin que no estem només davant d'un tema normatiu sinó que el respecte a les llengües forma part de la responsabilitat més bàsica envers la comunitat.

Responsabilitat Global present al 1r Congrés del Tercer Sector


Els dies 23 i 24 de març tindrà lloc el primer congrés català del Tercer Sector, organitzat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector.

Entre les reflexions i aportacions que s'hi faran, Josep Maria Canyelles mostrarà el Model RSO, Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives, que ha estat treballant en els darrers anys i molt especialment en un projecte conjunt amb l'ANUE (Associació per a les Nacions Unides).

Amb el títol de "Organitzacions responsables. RSO!", el promotor de Responsabilitat Global, pretén justificar que les Organitzacions No Lucratives també ha de dotar-se de polítiques de Responsabilitat Social i mostrar un avenç cap a un Model propi de RSO.

El fenomen de la Responsabilitat Social de les Empreses ha esdevingut una pràctica reconeguda i va guanyant notorietat pública. Dins aquest enfocament de gestió les ONL són considerades un stakeholder més. Però la demanda interna i externa de Responsabilitat Social no afecta només les empreses de caràcter mercantil. Les ONL, com les administracions públiques, també tenen el deure de mostrar com exerceixen, gestionen i milloren la seva Responsabilitat.

La transparència i responsabilitat són qualitats a suposar en un sector que es mou des de la no lucrativitat i amb una orientació en general al bé comú. Una generalització d’aquests valors en el conjunt les organitzacions millorarà la seva legitimitat. En un context en què, més enllà de les simpaties i complicitats, la legitimitat s’ha de conquerir dia a dia per la via de l’acceptació social i la qualitat.

Les ONL han d’assumir certs compromisos perquè a¡xò és el que ciutadans, usuaris, socis, clients, n’esperen. I ho han de fer d’acord amb models propis que responguin a la manera com una ONL crea valor per a la societat. No es pot relegar l’RS a una mera bona pràctica sinó que cal trobar-hi el valor essencial que té i que es vincula íntimament a l’enfortiment de la comunitat i també del conjunt del Tercer Sector.
Descarregueu el programa


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

7.3.07

Dolce & Gabbana cedeix i retira el seu anunci a tot el món


L'empresa Dolce & Gabbana segueix amb la seva idea: la foto de la seva última campanya en què es veu un home subjectant pels canells una dona tombada a terra no és apologia de la violència sexista sinó que és art en estat pur.

Tot i així, cansats de tanta polèmica, han pres la decisió d'ordenar-ne la retirada a tot el món. De fet, ja l'havien retirat de Catalunya i de l'estat espanyol després que tots dos governs en demanessin la retirada, però sota el pretext d'un suposat endarreriment cultural en matèria publicitària. Més info al Periódico

Sigui com sigui, l'empresa ja ha aconseguit un gran èxit, que se'n parlés, que el nom de l'empresa sonés. Igual que han fet altres, de vegades una acció en el límit, que doni lloc a interpretacions, que generi un intens debat, pot suposar una sulenta campanya de màrqueting. No deu ser que algunes companyies publicitàries ja ho tenen molt clar i aquesta és l'estratègia de notorietat de marca?

En contrapartida, les estratègies d'RSE haurien d'anar més enllà de la crítica puntual, la campanya, i generar record de conductes anòmales per tal de conformar actituds de compra ponderades i més enllà de l'acte puntual però també trencant el benefici de la notorietat de marca aconseguit amb instruments no prou ètics.

No es concretarà una política pública d'RSE aquesta legislatura

Segons informa Europa Press, el portaveu socialista en el Congrés dels Diputats i responsable de la Subcomissió parlamentària d'RSE, Ramón Jaúregui, 'no sembla probable que quedi ultimada una política pública sobre RSE abans que acabi aquesta legislatura', quan queda tot just un any per a les pròximes eleccions generals. A pesar que els treballs de la Subcomissió ja estan acabats encara queden pendents les altres dues 'potes' en les quals el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero es vol basar per assolir un acord per a elaborar una futura i possible llei sobre RSE.

Per una banda el Fòrum d'Experts del Ministeri de Treball, i per altra banda la Taula de Diàleg social sobre aquest tema entre empresaris i sindicats. Tot i així, Jáuregui ha matisat que la proposta de l'Executiu no és ben bé una llei sinó més aviat una estructura de polítiques de suport.

6.3.07

Iniciativa sobre Territoris Socialment Responsables a l'Alt Penedès

Us proposem una iniciativa. Per mitjà d’una proposta innovadora liderada per ANUE (Associació per a les Nacions Unides), la Diputació de Barcelona, la Fundació Pro Penedès i Responsabilitat Global, volem explorar vies de foment d’aquestes pràctiques i avançar en el concepte de Territori socialment Responsable.

Algunes empreses aposten per la seva responsabilitat social. En els darrers temps, moltes empreses de sectors i dimensions ben diverses han percebut que la incorporació de bones pràctiques en el camp de la Responsabilitat Social de l'Empresa són una oportunitat per a desenvolupar millor la pròpia organització tant internament com respecte als seus mercats, alhora que ajudaven a l’enfortiment de la cohesió social.

A l’Alt Penedès, amb iniciatives com les liderades des de la Fundació ProPenedès, s’han desenvolupat bones pràctiques com les d’inserció de treballadors de certs col·lectius.En aquesta iniciativa proposem un plantejament més ampli a partir d’una RSE vinculada al model d’empresa i que afecti totes les parts: empresa, sector públic, organitzacions socials, treballadors, consumidors,...

Més informació aquí

4.3.07

Els pobles també són responsables

En un article al Periódico, Juan-José López Burniol reflexiona sobre les responsabilitats col·lectives, les que corresponen als pobles, en referència al fets que originaren la guerra a l'exiugoslàvia.

És un fet indubtable que la matança de Srebrenica va ser perpetrada per l'Exèrcit serbobosnià i per forces paramilitars també serbobosnianes, tots ells organitzats, armats i finançats per l'Estat serbi. És a dir, per l'Estat que constitueix l'estructura jurídica en què s'articula i organitza el poble serbi. Un poble que, al llarg del 1988, protagonitzava --un dia sí i un altre també-- la primera pàgina del diari Política, afí a Milosevic, amb titulars com aquests: El poble no aguantarà més; El poble és el millor jutge; Escolteu el poble: està parlant; El poble no es pot fer callar; Camarades, poseu-vos d'acord, el poble s'està despertant.

I va arribar un dia en què el poble es va despertar. El que va venir després ja se sap: un genocidi en nom de la pàtria. Per això, els que van despertar el poble tenen una responsabilitat individual, però el poble també té la seva. ¿O és que els pobles només tenen drets col- lectius i no tenen responsabilitats també col·lectives? ¿Que potser tenen butlla les nacions? article sencer