En el marc d'un conferència sobre RSC a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials (13-12-04), Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va formular la proposta de 'partprenent', per referir-se a les parts interessades de l'empresa. Aquest mot, que equivaldria a l'anglès 'stakeholder', podria alternar amb 'parts interessades', 'grups d'interès', 'cointeressats', o altres formes de referir-s'hi, però dotant la disciplina de la RSC d'una paraula clau que expressi nítidament aquest concepte.
PROPOSTA DEL NEOLOGISME 'PARTPRENENTS'
L'Ètica de Negoci és una disciplina acadèmica que, sense ser nova, ha adquirit un impuls molt important com a conseqüència de l'adopció en els darrers anys de pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa per part de moltes empreses i la rellevància social i mediàtica que ha obtingut aquest enfocament de gestió.
Com succeeix amb tota disciplina que fa front a una realitat dinàmica, ha d'anar perfilant els seus conceptes per tal que s'adeqüin als contextos reals, alhora que ha de produir paraules que expressin aquests conceptes amb la major claredat i funcionalitat possible.
En el cas que ens ocupa, la disciplina es val de mots manllevats provisionalment de l'anglès que no acaben de trobar l'expressió corresponent en català que faci fortuna, essent el cas paradigmàtic els anomenats stakeholders, és a dir, els diferents grups interns o externs de l'empresa que tenen alguna mena d'interès, punt de vista o posicionament sobre l'empresa en el seu conjunt, tant el les seves operacions i resultats com en els conseqüències de les seves accions.
Com a expressió alternativa per a referir-s'hi hom empra 'parts interessades', tant en català com el seu equivalent en castellà. Tanmateix, un concepte que no disposi d'un mot específic sempre tindrà una gran feblesa, i més quan aquesta expressió alterna amb altres possibilitats (també 'grups d'interès'...) o especialment quan els mots que composen l'expressió són d'un ús tan vulgar i polisèmic (grup, part, interès) que dóna lloc a una expressió semànticament dispersa que difícilment podrà fossilitzar o lexicalitzar en un veritable mot compost.
L'expressió anglesa és de difícil traducció, essent un mot compost que, a més, deu la seva construcció a partir del paral·lelisme amb un altre mot: els shareholders o stockholders, és a dir els que tenen accions o participacions, els accionistes. És il·lustrativa la imatge i el referent que crea la correlació dels dos mots compostos. Els que tenen les accions i els que tenen el punt d'interès. Tanmateix en català es fa més difícil de produir un paral·lelisme similar, ja que un hipotètic interès-tenidor sols funcionaria si tinguéssim un acció-tenidor. Així mateix, tampoc semblen solucions vàlides 'interessatista' o 'interessatari' cercant una solució creativa a partir d'accionista o propietari.
Per tant, podem cercar un altra possible mot, simple o compost, per evitar haver de valer-nos de l'articulació de dos mots no travats, per a donar compte d'un concepte que està esdevenint necessària en el món de la gestió. Particularment no em resulta satisfactòria la paraula ?part? en la mesura que suggereixi una divisòria (parlar de parts remet a l?advocacia i suggereix un posicionament advers) ni 'interès' (aplicat a la relació entre parts connota un sentit adversatiu). En qualsevol cas, l'opció més desestimable seria aquella que suggereixi 'l'altra banda de la taula' com podria ser el cas de 'contrapart'.
És per això que s'imposa cercar un neologisme que respongui a les necessitats expressives de la llengua i de la disciplina. En aquest sentit, en el marc de la conferència del dia 13-12-04 a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials, vaig formular la proposta de 'partprenents'. Partprenents denota els que prenen part i, en provenir de l'expressió prendre part (semànticament més propera a participar que a prendre partit) no remet al sentit de parts oposades o contraposades sinó a un sentit de caràcter més asèpticament col·laboratiu o participatiu. Els partprenents de l'empresa, per tant, seran els que d'alguna manera hi prenen part, hi tenen part, participen de les activitats o conseqüències de l'activitat empresarial.
D'aquesta manera, 'partprenent' significaria 'aquell grup, persona o organització que té alguna mena d'interès al voltant de les operacions o l'existència d'una determinada organització, especialment quan aquesta reconeix que té una obligació moral envers aquella'.
En tant que construcció lèxica el mot compost 'partprenent' és coherent i adequat a la llengua catalana, de manera que els parlants podran usar-la sense cap dificultat en la mesura que la interpretació del seu significat està mancada d'opacitat i té una articulació fònica correcta (no dóna lloc a un resultat cacofònic). A més, fet que és absolutament crucial a l'hora de crear neologismes, té un paral·lelisme consolidat en una altra llengua romànica, en aquest cas el francès: 'parties prenantes'.
23.12.04
Les universitats han d'assumir la seva responsabilitat en la formació de futurs professionals ètics, segons un expert
MADRID, 22 Dic. (Traduït d'EUROPAPRESS) -
Les universitats han d'assumir la seva pròpia responsabilitat envers el desenvolupament sostenible mitjançant la formació de futurs professionals "en principis ètics", segons considera el promotor del 'think tank' de RSC a Internet Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles.
Segons va afirmar Canyelles durant la conferència pronunciada ahir en les XII Jornades d'Empreses Col·laboradores de la Universitat de Barcelona, la universitat s'enfronta al repte d'educar professionals responsables, a través de la sensibilització i la formació en matèria d'RSC "si volen exercir la seva pròpia responsabilitat en el nou marc relacional de les empreses".
No obstant això, va recordar que aquesta aposta educativa "ha de ser congruent amb una pràctica responsable dels propis centres universitaris en tant que també són organitzacions".
La trobada d'aquests experts en aquestes jornades ha proporcionat "un espai de formació i reflexió conjunt entre alumnes, professors i empreses", a partir d'una taula de treball en la qual s'han analitzat casos pràctics d'empreses com MRW, DKV i Mitsubishi.
Les jornades també pretenen crear periòdicament un espai d'intercanvi de coneixements i experiències entre l'entorn acadèmic i les empreses que col·laboren en els programes de pràctiques. Canyelles va considerar que el rol de la universitat ha d'"afavorir la normalització i generalització de l'RSC en tota la societat i els diversos models d'organització incloent la seva arribada a la base del teixit empresarial", que són les Pimes.
Degut al fet que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si el seu context no ho afavoreix i una empresa no pot ser competitiva en un país que no sigui competitiu, "la universitat ha de fer la seva aportació en aquest repte". Per això, la universitat ha de desenvolupar les seves estratègies d'RSC i millorar els canals pels quals aporta capital social a la societat. "Fins i tot l'ONG amb la missió més noble haurà d'exercir la seva RSC si vol romandre en la nova societat i en el mercat relacional", va afirmar.
El Fòrum d'Experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la 'Comunitat Virtual' a Internet ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
Les universitats han d'assumir la seva pròpia responsabilitat envers el desenvolupament sostenible mitjançant la formació de futurs professionals "en principis ètics", segons considera el promotor del 'think tank' de RSC a Internet Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles.
Segons va afirmar Canyelles durant la conferència pronunciada ahir en les XII Jornades d'Empreses Col·laboradores de la Universitat de Barcelona, la universitat s'enfronta al repte d'educar professionals responsables, a través de la sensibilització i la formació en matèria d'RSC "si volen exercir la seva pròpia responsabilitat en el nou marc relacional de les empreses".
No obstant això, va recordar que aquesta aposta educativa "ha de ser congruent amb una pràctica responsable dels propis centres universitaris en tant que també són organitzacions".
La trobada d'aquests experts en aquestes jornades ha proporcionat "un espai de formació i reflexió conjunt entre alumnes, professors i empreses", a partir d'una taula de treball en la qual s'han analitzat casos pràctics d'empreses com MRW, DKV i Mitsubishi.
Les jornades també pretenen crear periòdicament un espai d'intercanvi de coneixements i experiències entre l'entorn acadèmic i les empreses que col·laboren en els programes de pràctiques. Canyelles va considerar que el rol de la universitat ha d'"afavorir la normalització i generalització de l'RSC en tota la societat i els diversos models d'organització incloent la seva arribada a la base del teixit empresarial", que són les Pimes.
Degut al fet que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si el seu context no ho afavoreix i una empresa no pot ser competitiva en un país que no sigui competitiu, "la universitat ha de fer la seva aportació en aquest repte". Per això, la universitat ha de desenvolupar les seves estratègies d'RSC i millorar els canals pels quals aporta capital social a la societat. "Fins i tot l'ONG amb la missió més noble haurà d'exercir la seva RSC si vol romandre en la nova societat i en el mercat relacional", va afirmar.
El Fòrum d'Experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la 'Comunitat Virtual' a Internet ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
Las universidades deberán formar en el desarrollo sostenible
Según afirmó Canyelles la universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad en el nuevo marco relacional de las empresas".
Sin embargo, recordó que esa apuesta educativa "debe ser congruente con una práctica responsable de los propios centros universitarios en tanto que también son organizaciones".
El encuentro de estos expertos en estas jornadas ha proporcionado "un espacio de formación y reflexión conjunto entre alumnos, profesores y empresas", a partir de una mesa de trabajo en la que se han analizado casos prácticos de empresas como MRW, DKV y Mitsubishi.
Las jornadas también pretenden crear periódicamente un espacio de intercambio de conocimientos y experiencias entre el entorno académico y las empresas que colaboran en los programas de prácticas.
Canyelles consideró que el rol de la universidad debe ser "favorecer la normalización y generalización de la RSC en toda la sociedad y los diversos modelos de organización incluyendo su llegada a la base del tejido empresarial", que son las pymes.
Debido a que una empresa no puede ejercer plenamente su responsabilidad si su contexto no lo favorece y una empresa no puede ser competitiva en un país que no sea competitivo, "la universidad debe hacer su aportación en este reto".
Por ello, la universidad debe desarrollar sus estrategias de RSC y mejorar los canales por los que aporta capital social a la sociedad. "Incluso la ONG con la misión más noble deberá ejercer su RSC si quiere permanecer en la nueva sociedad y en el mercado relacional", afirmó.
Fuente: Europa Press
Foto: Momento de la clausura de la jornada con las intervenciones del Dr. Josep Ignasi Valls, secretario de la EUEE, el Dr. Agustí Casas, coordinador de la Oficina de relaciones Externas, y el Sr. Josep Maria Canyelles, experto en Responsabilidad Social Corporativa.
La universidad debe formar a profesionales responsables
RESPONSABILIDAD GLOBAL
La universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad".
Focosdeinteres.com | 23 de diciembre
Las universidades deben asumir su propia responsabilidad con el desarrollo sostenible mediante la formación de futuros profesionales "en principios éticos", según considera el promotor del ´think tank´ de RSC en Internet ´Responsabilidad Global´, Josep Maria Canyelles.
Según afirmó Canyelles durante la conferencia pronunciada en las XII Jornadas de Empresas Colaboradoras de la Universidad de Barcelona, la universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad en el nuevo marco relacional de las empresas".
Sin embargo, recordó que esa apuesta educativa "debe ser congruente con una práctica responsable de los propios centros universitarios en tanto que también son organizaciones".
El encuentro de estos expertos en estas jornadas ha proporcionado "un espacio de formación y reflexión conjunto entre alumnos, profesores y empresas", a partir de una mesa de trabajo en la que se han analizado casos prácticos de empresas como MRW, DKV y Mitsubishi.
Las jornadas también pretenden crear periódicamente un espacio de intercambio de conocimientos y experiencias entre el entorno académico y las empresas que colaboran en los programas de prácticas.
Canyelles consideró que el rol de la universidad debe ser "favorecer la normalización y generalización de la RSC en toda la sociedad y los diversos modelos de organización incluyendo su llegada a la base del tejido empresarial", que son las pymes.
Debido a que una empresa no puede ejercer plenamente su responsabilidad si su contexto no lo favorece y una empresa no puede ser competitiva en un país que no sea competitivo, "la universidad debe hacer su aportación en este reto".
Por ello, la universidad debe desarrollar sus estrategias de RSC y mejorar los canales por los que aporta capital social a la sociedad. "Incluso la ONG con la misión más noble deberá ejercer su RSC si quiere permanecer en la nueva sociedad y en el mercado relacional", afirmó.
El Foro de Expertos http://www.responsabilitatglobal.com/ es responsable de la ´Comunidad Virtual´ en Internet ICTNET sobre RSC, y colabora con el Observatorio de RSC.
Font: www.elsemanaldigital.com
La universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad".
 | ||||||
  Cambiar tamaño |  Imprimir |  Enviar |  Tiempo estimado de lectura: 01'59'' | |||
| ||||||
Focosdeinteres.com | 23 de diciembre
Según afirmó Canyelles durante la conferencia pronunciada en las XII Jornadas de Empresas Colaboradoras de la Universidad de Barcelona, la universidad se enfrenta al reto de educar a profesionales responsables, a través de la sensibilización y la formación en materia de RSC "si quieren ejercer su propia responsabilidad en el nuevo marco relacional de las empresas".
Sin embargo, recordó que esa apuesta educativa "debe ser congruente con una práctica responsable de los propios centros universitarios en tanto que también son organizaciones".
El encuentro de estos expertos en estas jornadas ha proporcionado "un espacio de formación y reflexión conjunto entre alumnos, profesores y empresas", a partir de una mesa de trabajo en la que se han analizado casos prácticos de empresas como MRW, DKV y Mitsubishi.
Las jornadas también pretenden crear periódicamente un espacio de intercambio de conocimientos y experiencias entre el entorno académico y las empresas que colaboran en los programas de prácticas.
Canyelles consideró que el rol de la universidad debe ser "favorecer la normalización y generalización de la RSC en toda la sociedad y los diversos modelos de organización incluyendo su llegada a la base del tejido empresarial", que son las pymes.
Debido a que una empresa no puede ejercer plenamente su responsabilidad si su contexto no lo favorece y una empresa no puede ser competitiva en un país que no sea competitivo, "la universidad debe hacer su aportación en este reto".
Por ello, la universidad debe desarrollar sus estrategias de RSC y mejorar los canales por los que aporta capital social a la sociedad. "Incluso la ONG con la misión más noble deberá ejercer su RSC si quiere permanecer en la nueva sociedad y en el mercado relacional", afirmó.
El Foro de Expertos http://www.responsabilitatglobal.com/ es responsable de la ´Comunidad Virtual´ en Internet ICTNET sobre RSC, y colabora con el Observatorio de RSC.
Font: www.elsemanaldigital.com
21.12.04
De Bretton Woods a la responsabilitat social corporativa
Per tal de disposar d'escenaris marcats per un context d'estabilitat, des del món de l'economia s'han propiciat a cada moment, i d'acord amb el corresponent correlat polític, les iniciatives que feien possible aquest repte. Poques setmanes després del desembarcament de Normandia, tenia lloc la Conferència de Bretton Woods, en la qual es creava el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.
L'FMI havia de promoure la cooperació monetària internacional, tot evitant fluctuacions i col·lapses, com l'aleshores recent crac del 29, i garantint l'estabilitat dels mercats, per mitjà d'estratègies com el compromís de tipus de canvi fixos. Al seu torn, el que seria després el Banc Mundial concedia crèdits a la reconstrucció de la malmesa Europa, iniciant un llarg camí que superant tota mena d'entrebancs ha endegat la construcció política de nostre continent.
El 60è aniversari de Bretton Woods és notícia, com també ho és, per la seva actualitat, la nova estratègia per mantenir l'estabilitat, no basada en polítiques monetàries ni sorgida per mitjà dels estats, que és la responsabilitat social corporativa.
Conceptes com bon govern corporatiu, ètica corporativa, sostenibilitat, etc., formen part de l'agenda de l'alta direcció d'un nombre creixent d'empreses i organitzacions, i la seva aclaparadora presència dels darrers temps ve donada per la convicció que només una gestió orientada a la sostenibilitat i amb criteris ètics podrà generar la confiança dels mercats i dels grups d'interès, necessària per moure's en l'estabilitat i per poder acumular crèdit de confiança quan la companyia es pugui veure afectada per maltempsades conjunturals.
I una estabilitat que depassa alhora els contextos merament econòmics i els interessos estrictament de la pròpia companyia, tot acollint els interessos d'arrel social i ambiental i adquirint una dimensió política en tant que facilitadors de la governabilitat. Per això parlem de sostenibilitat.
Bretton Woods construïa uns organismes per garantir unes polítiques, que en tot cas continuen sent necessaris, més enllà de les consideracions sobre quin hauria de ser el paper de Nacions Unides o si s'haurien de constituir en agències controlades més equitativament per tots els països.
De manera ben diferent, l'RSC i el bon govern no construeixen cap artifici sinó que més aviat desbrossen el camí d'un capteniment àmpliament estès segons el qual l'obtenció de diner justificava maneres massa àmplies de procedir, i recuperen uns valors que havien quedat senzillament al marge de la vida empresarial i econòmica i que ara s'han descobert com un puntal per a la sostenibilitat de l'empresa i de l'economia.
De l'empresa en la mesura que s'obté un avantatge competitiu, i per a la sostenibilitat de l'economia en la mesura que estableix un marc de confiança global i aporta capital social. No és que els tipus de canvi no siguin importants. Però cercar l'estabilitat per la via de l'ètica, la responsabilitat i del capital social aporta una dimensió de major profunditat, s'aproxima més a les causes que poden afectar l'estabilitat, i en conseqüència planteja una via no tant centrada en la resolució d'una problemàtica sinó en la prevenció de la malaltia.
Tot i que el gran desenvolupament que ha tingut l'RSC en aquests darrers dos anys ha estat precisament fruit d'una reacció als greus escàndols que han afectat seriosament algunes grans corporacions, no podem deixar de percebre amb optimisme que s'està desenvolupant un remei que no solament pot alleugerir les finances mundials de nous grans escàndols sinó que alhora pot aportar una bona dosi de salut i capacitat d'autoregeneració a l'organisme.
Cercar l'estabilitat per la via dels valors i els comportaments responsables és l'aposta que estan fent grans corporacions, en el seu legítim interès per mantenir-se i per guanyar un diferencial competitiu.
Ara la pregunta és si, enmig d'aquesta tendència globalitzada, sabran les petites i mitjanes empreses que poblen el panorama productiu del nostre país fer-se seu aquest avantatge per incorporar-lo en les pròpies estratègies productives i comunicatives.
Per a moltes, els valors ètics i fins i tot l'acció social han inspirat un sentit recte del seu bon govern. Des de la normalitat. Fer un pas més i incorporar-se a una línia de compromís explícit i de millora permanent per a la sostenibilitat no els serà cap gran dificultat si saben percebre-ho com la gran oportunitat que suposa en aquest moment. Un gran repte de futur immediat per a totes les empreses i organitzacions del nostre país.
Josep Maria Canyelles
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Desembre 2004
Elaborat per a les XII Jornades d'empreses col·laboradores amb el Programa de Pràctiques i Recursos Humans de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (21 de desembre de 2004)
Veure article publicat UB
L'FMI havia de promoure la cooperació monetària internacional, tot evitant fluctuacions i col·lapses, com l'aleshores recent crac del 29, i garantint l'estabilitat dels mercats, per mitjà d'estratègies com el compromís de tipus de canvi fixos. Al seu torn, el que seria després el Banc Mundial concedia crèdits a la reconstrucció de la malmesa Europa, iniciant un llarg camí que superant tota mena d'entrebancs ha endegat la construcció política de nostre continent.
El 60è aniversari de Bretton Woods és notícia, com també ho és, per la seva actualitat, la nova estratègia per mantenir l'estabilitat, no basada en polítiques monetàries ni sorgida per mitjà dels estats, que és la responsabilitat social corporativa.
Conceptes com bon govern corporatiu, ètica corporativa, sostenibilitat, etc., formen part de l'agenda de l'alta direcció d'un nombre creixent d'empreses i organitzacions, i la seva aclaparadora presència dels darrers temps ve donada per la convicció que només una gestió orientada a la sostenibilitat i amb criteris ètics podrà generar la confiança dels mercats i dels grups d'interès, necessària per moure's en l'estabilitat i per poder acumular crèdit de confiança quan la companyia es pugui veure afectada per maltempsades conjunturals.
I una estabilitat que depassa alhora els contextos merament econòmics i els interessos estrictament de la pròpia companyia, tot acollint els interessos d'arrel social i ambiental i adquirint una dimensió política en tant que facilitadors de la governabilitat. Per això parlem de sostenibilitat.
Bretton Woods construïa uns organismes per garantir unes polítiques, que en tot cas continuen sent necessaris, més enllà de les consideracions sobre quin hauria de ser el paper de Nacions Unides o si s'haurien de constituir en agències controlades més equitativament per tots els països.
De manera ben diferent, l'RSC i el bon govern no construeixen cap artifici sinó que més aviat desbrossen el camí d'un capteniment àmpliament estès segons el qual l'obtenció de diner justificava maneres massa àmplies de procedir, i recuperen uns valors que havien quedat senzillament al marge de la vida empresarial i econòmica i que ara s'han descobert com un puntal per a la sostenibilitat de l'empresa i de l'economia.
De l'empresa en la mesura que s'obté un avantatge competitiu, i per a la sostenibilitat de l'economia en la mesura que estableix un marc de confiança global i aporta capital social. No és que els tipus de canvi no siguin importants. Però cercar l'estabilitat per la via de l'ètica, la responsabilitat i del capital social aporta una dimensió de major profunditat, s'aproxima més a les causes que poden afectar l'estabilitat, i en conseqüència planteja una via no tant centrada en la resolució d'una problemàtica sinó en la prevenció de la malaltia.
Tot i que el gran desenvolupament que ha tingut l'RSC en aquests darrers dos anys ha estat precisament fruit d'una reacció als greus escàndols que han afectat seriosament algunes grans corporacions, no podem deixar de percebre amb optimisme que s'està desenvolupant un remei que no solament pot alleugerir les finances mundials de nous grans escàndols sinó que alhora pot aportar una bona dosi de salut i capacitat d'autoregeneració a l'organisme.
Cercar l'estabilitat per la via dels valors i els comportaments responsables és l'aposta que estan fent grans corporacions, en el seu legítim interès per mantenir-se i per guanyar un diferencial competitiu.
Ara la pregunta és si, enmig d'aquesta tendència globalitzada, sabran les petites i mitjanes empreses que poblen el panorama productiu del nostre país fer-se seu aquest avantatge per incorporar-lo en les pròpies estratègies productives i comunicatives.
Per a moltes, els valors ètics i fins i tot l'acció social han inspirat un sentit recte del seu bon govern. Des de la normalitat. Fer un pas més i incorporar-se a una línia de compromís explícit i de millora permanent per a la sostenibilitat no els serà cap gran dificultat si saben percebre-ho com la gran oportunitat que suposa en aquest moment. Un gran repte de futur immediat per a totes les empreses i organitzacions del nostre país.
Josep Maria Canyelles
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Desembre 2004
Elaborat per a les XII Jornades d'empreses col·laboradores amb el Programa de Pràctiques i Recursos Humans de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (21 de desembre de 2004)
Veure article publicat UB
17.12.04
L'RSC és estratègica per definició "o no és", segons el 'think tank' Responsabilitat Global
MADRID, 16 Dic. (traduït d'EUROPAPRESS) - La responsabilitat social corporativa és estratègica en la gestió de l'empresa o, en cas contrari, no pot considerar-se com a tal, segons va afirmar el promotor del 'think tank' de RSC a Internet Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles, en una conferència pronunciada aquesta setmana.
"La responsabilitat és estratègica o no és", va apuntar Canyelles, director de projectes de l'Institut d'Estratègia, durant la jornada sobre 'RSC i l'Informe de Sostenibilitat' organitzada pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
En la seva opinió, això suposa que aquelles pràctiques més relacionades amb l'acció social, com el màrqueting amb causa o la filantropia, no poden emmarcar-se dintre del concepte de
RSC "si no responen a una visió estratègica" de l'empresa.
Segons Canyelles, l'estratègia es pot desenvolupar "en un doble i complementari sentit": estratègies "garantistas" --per exemple, de reducció de riscos o prevenció de litigis-- i estratègies "de desenvolupament", com la satisfacció dels grups d'interès.
Respecte a aquest punt, aquest expert va subratllar que l'empresa "no pot deixar d'atendre" els 'stakeholders', "que tenen raons legítimes que han de ser tingudes en compte", a partir de les quals una companyia podrà crear "major riquesa compartida".
Per a complir tots aquests objectius, va apuntar, l'empresa ha d'integrar l'RSC en els sistemes de gestió, i va destacar la pertinència d'implantar "sistemes específics complementaris a la gestió operativa", que tindran característiques diferenciades segons cada empresa.
En tot cas, Canyelles va considerar que a Espanya l'RSC encara no ha assolit un ritme elevat, a pesar que certes grans companyies de sectors regulats estan abanderant aquestes polítiques, i que unes altres de menor grandària han començat a desenvolupar els seus propis models.
Respecte a l'actuació del Govern socialista, que en el seu programa electoral s'havia compromès al desenvolupament d'una llei d'RSC, va constatar que s'observen "símptomes" que aquesta intenció podria "modificar-se".
En la seva opinió, la via alternativa a la norma passa per "mesures incentivadoras, normes sectorials, identificació de bones pràctiques" i establiment de "la legislació que es consideri en cada àmbit", sempre "sense deixar de concebre l'RSC com una pràctica voluntària".
El fòrum d'experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la Comunitat Virtual de ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
"La responsabilitat és estratègica o no és", va apuntar Canyelles, director de projectes de l'Institut d'Estratègia, durant la jornada sobre 'RSC i l'Informe de Sostenibilitat' organitzada pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
En la seva opinió, això suposa que aquelles pràctiques més relacionades amb l'acció social, com el màrqueting amb causa o la filantropia, no poden emmarcar-se dintre del concepte de
RSC "si no responen a una visió estratègica" de l'empresa.
Segons Canyelles, l'estratègia es pot desenvolupar "en un doble i complementari sentit": estratègies "garantistas" --per exemple, de reducció de riscos o prevenció de litigis-- i estratègies "de desenvolupament", com la satisfacció dels grups d'interès.
Respecte a aquest punt, aquest expert va subratllar que l'empresa "no pot deixar d'atendre" els 'stakeholders', "que tenen raons legítimes que han de ser tingudes en compte", a partir de les quals una companyia podrà crear "major riquesa compartida".
Per a complir tots aquests objectius, va apuntar, l'empresa ha d'integrar l'RSC en els sistemes de gestió, i va destacar la pertinència d'implantar "sistemes específics complementaris a la gestió operativa", que tindran característiques diferenciades segons cada empresa.
En tot cas, Canyelles va considerar que a Espanya l'RSC encara no ha assolit un ritme elevat, a pesar que certes grans companyies de sectors regulats estan abanderant aquestes polítiques, i que unes altres de menor grandària han començat a desenvolupar els seus propis models.
Respecte a l'actuació del Govern socialista, que en el seu programa electoral s'havia compromès al desenvolupament d'una llei d'RSC, va constatar que s'observen "símptomes" que aquesta intenció podria "modificar-se".
En la seva opinió, la via alternativa a la norma passa per "mesures incentivadoras, normes sectorials, identificació de bones pràctiques" i establiment de "la legislació que es consideri en cada àmbit", sempre "sense deixar de concebre l'RSC com una pràctica voluntària".
El fòrum d'experts www.responsabilitatglobal.com és responsable de la Comunitat Virtual de ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.
Creada la Subcomissió de RSC en el Congrés
Sense cap sorpresa davant el que estava previst, el Congrés dels Diputats va donar ahir la seva aprovació unànime a la proposta que va formular el grup de CIU perquè es creés una Subcomissió de Responsabilitat Social Corporativa, amb l'objectiu d'elaborar un informe per a impulsar en el Govern una linea estratègica de suport a la gestió ètica de les empreses.
Anteriorment la Comissió de Treball i Afers Socials ja havia donat el seu ple suport a la proposta, amb la qual cosa ha quedat palès el consens sobre la necessitat de clarificar el concepte i facilitar l'elaboració de les polítiques públiques en aquest sentit.
Al llarg d'un any representants de la societat civil, experts i empreses compareixeran a la Subcomissió, que s'erigirà en un fòrum multilateral en el qual totes les parts interessades tindran l'oportunitat d'aportar la seva perspectiva.
"Pensem que és una oportunitat per a les empreses des de la perspectiva de la competitivitat, l'excel·lència i la sostenibilitat", va indicar el diputat de CIU Carles Campuzano, principal impulsor d'aquesta iniciativa, apostant pel desenvolupament de "un marc legal que fomenti i estimuli la RSE, especialment en el món de les pimes".
Anteriorment la Comissió de Treball i Afers Socials ja havia donat el seu ple suport a la proposta, amb la qual cosa ha quedat palès el consens sobre la necessitat de clarificar el concepte i facilitar l'elaboració de les polítiques públiques en aquest sentit.
Al llarg d'un any representants de la societat civil, experts i empreses compareixeran a la Subcomissió, que s'erigirà en un fòrum multilateral en el qual totes les parts interessades tindran l'oportunitat d'aportar la seva perspectiva.
"Pensem que és una oportunitat per a les empreses des de la perspectiva de la competitivitat, l'excel·lència i la sostenibilitat", va indicar el diputat de CIU Carles Campuzano, principal impulsor d'aquesta iniciativa, apostant pel desenvolupament de "un marc legal que fomenti i estimuli la RSE, especialment en el món de les pimes".
XII Jornades d'Empreses - Escola Empresarials UB
Estudiants, professors i empreses es troben a les amb el Programa de Pràctiques. El dimarts 21 de desembre se celebraran a l'Escola les XII Jornades d'empreses col·laboradores amb el Programa de Pràctiques i Recursos Humans de l'Escola, iniciativa que cada quatre mesos pretén crear un espai de convivència entre l'entorn acadèmic de l'Escola i l'entorn empresarial.
Amb el lema "La Responsabilitat Social Corporativa (RSC): un repte en evolució", la trobada està destinada posar en contacte els alumnes que es troben en període de pràctiques, professors de l?Escola i diferents responsables de les empreses col·laboradores.
La modalitat escollida per a treballar sobre la qüestió de la responsabilitat social corporativa és el workshop, una tècnica de treball en grup que fomenta la intervenció i implicació dels participants. Primer, un orador planteja una sèrie de casos; a continuació, s'organitzen diferents grups de discussió -expressament heterogenis- que treballen unes conclusions sobre els casos plantejats; finalment, les conclusions són posades en comú i comentades pels grups i per l?orador.
En el cas de la sessió de les XII Jornades, que tindrà lloc el dimarts de 9 a 13 hores, l'orador convidat serà Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director de projectes de l'Institut d'Estratègia. La seva intervenció versarà sobre diferents reptes que es plantegen a les empreses -sempre quant a responsabilitat social- en diversos àmbits: estratègia, medi ambient, aspectes sòciolaborals, entre d'altres.
http://www.ub.es/empresarials/noticies.php?not=378&mes=12
Amb el lema "La Responsabilitat Social Corporativa (RSC): un repte en evolució", la trobada està destinada posar en contacte els alumnes que es troben en període de pràctiques, professors de l?Escola i diferents responsables de les empreses col·laboradores.
La modalitat escollida per a treballar sobre la qüestió de la responsabilitat social corporativa és el workshop, una tècnica de treball en grup que fomenta la intervenció i implicació dels participants. Primer, un orador planteja una sèrie de casos; a continuació, s'organitzen diferents grups de discussió -expressament heterogenis- que treballen unes conclusions sobre els casos plantejats; finalment, les conclusions són posades en comú i comentades pels grups i per l?orador.
En el cas de la sessió de les XII Jornades, que tindrà lloc el dimarts de 9 a 13 hores, l'orador convidat serà Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director de projectes de l'Institut d'Estratègia. La seva intervenció versarà sobre diferents reptes que es plantegen a les empreses -sempre quant a responsabilitat social- en diversos àmbits: estratègia, medi ambient, aspectes sòciolaborals, entre d'altres.
http://www.ub.es/empresarials/noticies.php?not=378&mes=12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
